Search

Este artículo hace un análisis de la efectividad de la participación de los consejos escolares, de las escuelas públicas de la ciudad de Maceió, Alagoas/Brasil, a partir de la reflexión sobre su acción, como mecanismo de gestión democrática, en la construcción de una cultura democrática. Inicialmente se presenta y justifica la elección de los consejos escolares como objeto de estudio. Posteriormente, se describe la metodología empleada en el estudio teórico y empírico. Finalmente, se exponen los resultados, las consideraciones finales y las propuestas de acciones para una escuela democrática. Como resultados más relevantes se destaca la democracia como un proceso en construcción, fomentado por la acción de los sujetos colectivos y los consejeros escolares con reducida capacidad política para participar, conscientes de sus papeles y funciones. Aquest article fa una anàlisi de l'efectivitat de la participació dels consells escolars, de les escoles públiques de la ciutat de Maceió, Alagoas/Brasil, a partir de la reflexió sobre la seva acció, com a mecanisme de gestió democràtica, en la construcció d'una cultura democràtica. Inicialment, es presenta i es justifica l'elecció dels consells escolars com a objecte d'estudi. Posteriorment, es descriu la metodologia emprada en l'estudi teòric i empíric. Finalment, s'exposen els resultats, les consideracions finals i les propostes d'accions per a una escola democràtica. Com a resultats més rellevants, es destaca la democràcia com un procés en construcció, fomentat per l'acció dels subjectes col·lectius i els consellers escolars amb reduïda capacitat política per participar, conscients dels seus rols i funcions. This paper analyzes the effectiveness of school boards' participation as a mechanism of democratic management at public schools in the city of Maceió/Alagoas/Brazil, and as a way to foment the construction of a democratic culture. Firstly, it is presented the research object and why those school boards have been chosen to be the objects of the study. Secondly, it is described the research method employed: a theoretical and empirical approach. And finally, there are stated the findings, final considerations and proposals for action to get a democratic school. As most significant findings, we emphasize the democracy as a process under construction, fostered by the acts of collective subjects and school boards with limited political competence for carrying out consciously their roles and functions.

This experience of local democracy has been so far the most ambitious European experiment in democratic/participatory governments. Influenced by the social movements of the seventies and leaded by the most critical left of the Labour Party, it brought alliances with the social movements to a conclusion, it gave autonomy to different groups -women, homosexual and ethnic groups - so that they could participate with freedom in the decisionmaking. With very limited competitions and an annual budget of 800 million pounds, the Greater London Council marked a milestone in the history of the relations between the social movements and the civil service., Esta experiencia de democracia local ha sido el experimento europeo más ambicioso hasta la fecha en gobiernos democrático participativos. Influido por los movimientos sociales de los setenta y pilotado por la corriente de izquierda más crítica del Partido Laborista, llevó a término alianzas con los movimientos sociales y dio autonomía a los diferentes colectivos —mujeres, homosexuales y etnias— para que pudieran participar con libertad en la toma de decisiones. Con competencias muy limitadas y un presupuesto anual de 800 millones de libras, el Greater London Council marcó un hito en la historia de las relaciones de los movimientos sociales con la Administración pública.

L'ús que els nens fan dels nous mitjans s'ha convertit en un fenomen molt estès al món. Per exemple, més d'una quarta part de la població mundial (1,200 milions) utilitza Internet (Tayie, 2009). A causa dels nous mitjans, el món és cada vegada més petit. Cada vegada més podem accedir a la cultura i el coneixement que solia estar més enllà del nostre horitzó. La societat de la informació d'avui dia té un gran potencial, especialment per als joves (Carlsson, 2009: 10). Aquest article aborda els resultats d'un estudi pilot qualitatiu sobre l'ús que els nens fan dels mitjans de comunicació, dut a terme entre nens egipcis d'una zona urbana i una zona rural. L'estudi és part d'un projecte comparatiu (2009-2011) sobre la participació dels joves en els mitjans (Youth Media Participation), finançat per l'Acadèmia de Finlàndia i que inclou, sobretot, a Finlàndia, Egipte, Argentina i Índia. L'objectiu principal del projecte és obtenir informació sobre l'ús que els nens fan dels nous mitjans, és a dir, l'internet i els telèfons mòbils; sobre els seus coneixements i la seva participació en els mitjans. El projecte d'investigació es va iniciar amb la recollida de dades en forma de diaris (bitàcoles) i entrevistes focals, que van ser analitzades com a material de referència per a les entrevistes futures; i dades quantitatives recollides a través de qüestionaris realitzats a la fi del 2010 als quatre països. En el present article es presenten els resultats de les entrevistes fetes a Egipte. El uso que los niños hacen de los nuevos medios de comunicación se ha convertido en un fenómeno muy extendido en el mundo. Por ejemplo, más de una cuarta parte de la población mundial (1.200 millones) utiliza internet (Tayie, 2009). Debido a los nuevos medios, el mundo es cada vez más pequeño. Cada vez más podemos acceder a la cultura y el conocimiento que solía estar más allá de nuestro horizonte. La sociedad de la información de hoy en día tiene un gran potencial, especialmente para los jóvenes (Carlsson, 2009: 10). Este artículo aborda los resultados de un estudio piloto cualitativo sobre el uso que los niños hacen de los medios de comunicación, llevado a cabo entre niños egipcios de una zona urbana y una zona rural. El estudio es parte de un proyecto comparativo (2009-2011) sobre la participación de los jóvenes en los medios de comunicación (Youth Media Participation), financiado por la Academia de Finlandia y que incluye, sobre todo, a Finlandia, Egipto, Argentina y la India. El objetivo principal del proyecto es obtener información sobre el uso que los niños hacen de los nuevos medios, es decir, internet y los teléfonos móviles; sobre sus conocimientos y su participación en los medios. El proyecto de investigación se inició con la recogida de datos en forma de diarios (bitácoras) de un día y entrevistas focales, que fueron analizadas como material de referencia para las entrevistas futuras; y datos cuantitativos recogidos a través de cuestionarios realizados a finales de 2010 en los cuatro países. En el presente artículo se presentan los resultados de las entrevistas hechas en Egipto. The use children make of the new media has become a widespread phenomenon in the world. For example, more than a quarter of the world's population (1,200 million) use the Internet (Tayie, 2009). Because of the new media, the world is becoming smaller. More and more we access the culture and knowledge that used to be beyond our horizon. Today's information society has great potential, especially for young people (Carlsson, 2009: 10).This article discusses the results of a qualitative pilot study on the use that children make of the media, conducted among Egyptian children both, in an urban and in a rural area. The study is part of a comparative project (2009-2011) on the participation of young people in the media (Youth Media Participation) funded by the Academy of Finland that includes, particularly, Finland, Egypt, Argentina and India. The main objective of the project is to obtain information on the use that children make of the new media, ie the internet and mobile phones; on their knowledge and participation in the media.The research project began with the collection of data in the form of day journals (blogs) and focus interviews, which were analyzed as reference material for future interviews, and with quantitative data collected through questionnaires completed by the end of 2010 in those four countries. This article presents the results of the interviews conducted in Egypt.

Este texto se presentó como comunicación al II Congreso Internacional de Etnografía y Educación: Migraciones y Ciudadanías. Universidad Autónoma de Barcelona, Barcelona, 5-8 Septiembre 2008 En el aula el profesor ejerce un liderazgo que conlleva un cierto tipo de autoridad y, en el centro, el equipo directivo también lo hace. En ambos casos, el tipo de autoridad plantea o promueve un estilo de relaciones y una aplicación de las normas, que de una forma un poco simplificada, sería lo que llamamos convivencia. En el presente trabajo proponemos analizar los distintos modelos de convivencia y las relaciones de poder que se ejercen a través de éstos. Partimos del supuesto de que heredamos un modelo educativo autoritario en una sociedad que necesita formar a ciudadanos para vivir democráticamente. Tal principio es compartido por la mayoría de la comunidad educativa; sin embargo, en la práctica, permanecen en el profesorado creencias que imposibilitan la delegación de parte de su poder, lo que genera parte de la conflictividad a la que asistimos en la actualidad. Las últimas reformas educativas han puesto en evidencia la falta de recursos profesionales del profesorado para gestionar grupos diversos, desmotivados, que arrastran fracaso escolar año tras año, sin estrategias específicas para reconducirlos y que además rechazan el sistema escolar como resultado de la educación obligatoria. La buena gestión de la convivencia comprenderá la atención a los conflictos, la preocupación por la gestión de las relaciones interpersonales y la comunicación orientados al bienestar personal y grupal. Para ello aparecen, se crean y se experimentan nuevas figuras, recursos y actuaciones que persiguen soluciones que reduzcan la conflictividad y mejoren las relaciones desde un modelo que integre el marco normativo-punitivo pero que se enriquezcan con los aspectos más participativos y relacionales. Si bien esta línea de trabajo ha tenido un gran impacto a niveles de aula y de centro por los recursos y estrategias que aporta, aún carece de la suficiente reflexión teórica y metodológica. Por lo tanto, interesa aportar reflexión a la implementación de estas experiencias y a las prácticas que genera, así como los nuevos modelos de relación, de autoridad y de convivencia a los que puedan dar lugar; para ello se describirán las características y límites de cada modelo así como los conceptos más importantes vinculados a éstos. Este análisis lo haremos a partir de la información recogida en cursos de formación de profesores en temas de mejora de la convivencia escolar, desde el proceso de investigación-acción, además de la consulta de distintas fuentes teóricas.

This study investigates the effectiveness of different online language teaching practices by comparing participation of four groups of learners and teachers in two tasks in asynchronous discussion forums. The tasks are carried out in the context of an online English as a Foreign Language (EFL) B2 course at a Catalan university. Teacher posts to the forums are analysed qualitatively with the aim of identifying different types of teacher posts; we then run inferential statistics to compare student participation data in classrooms with different course completion rates and in two types of task. Findings indicate that when teachers participate in forum discussions as peers and ask questions that generate discussion, they are more likely to encourage learners to participate, a pattern that seems to emerge more clearly in classrooms with higher course completion rates. Aquest estudi investiga l'eficàcia de pràctiques diferents en l'ensenyament d'idiomes en línia comparant la participació de quatre grups d'estudiants i professors en dues tasques asíncrones als fòrums, en el context d'un curs d'anglès com a llengua estrangera B2 en una universitat catalana. Els missatges del professorat s'analitzen de manera qualitativa; es realitzen després anàlisis estadístiques inferencials per comparar les dades de participació dels estudiants en aules virtuals amb índexs de finalització diferents i en dos tipus de tasca. Els resultats indiquen que, quan els professors participen en els debats com si fossin un membre més i fan preguntes per fomentar l'intercanvi, augmenta la probabilitat de participació dels estudiants, un patró que sobresurt en aules amb majors índexs de finalització de curs. Este estudio investiga la eficacia de prácticas diferentes en la enseñanza de idiomas en línea, comparando la participación de cuatro grupos de estudiantes y profesores en dos tareas asíncronas en foros, en el contexto de un curso de inglés como lengua extranjera B2 en una universidad catalana. Los mensajes del profesorado se analizan de manera cualitativa; se realizan luego análisis estadísticos inferenciales para comparar los datos de participación de los estudiantes en aulas virtuales con índices de finalización diferentes y en dos tipos de tarea. Los resultados indican que, cuando los profesores participan en los debates como si fueran un miembro más y hacen preguntas para fomentar el intercambio, aumenta la probabilidad de participación de los estudiantes, un patrón que sobresale en aulas con mayores índices de finalización de curso. Cette étude examine l'efficacité de différentes pratiques d'enseignement des langues en ligne en comparant la participation de quatre groupes d'étudiants et d'enseignants à deux tâches asynchrones dans des forums, dans le cadre d'un cours d'anglais langue étrangère B2 dans une université catalane. Les messages des enseignants sont analysés de manière qualitative ; ensuite, nous effectuons des analyses statistiques inférentielles pour comparer les données de participation des élèves dans des classes virtuelles avec des taux d'achèvement différents et pour deux types de tâches. Les résultats indiquent que, lorsque les enseignants participent aux débats comme s'ils étaient un membre de plus et posent des questions pour encourager la discussion, les étudiants sont amenés à participer davantage, un cas de figure qui se détache nettement dans les classes où le taux d'achèvement est plus élevé.

Amb aquest treball volem aportar elements de reflexió i practiques que permetin aprofundir en la democràcia interna dels projectes d'economia social i solidària en afrontar el salt d'escala. Com més gran i complexa és l'organització més risc hi ha de perdre qualitat democràtica. Cal desenvolupar una mirada transversal per promoure organitzacions grans on la participació, la responsabilitat i la voluntat transformadora sigui compartida entre el màxim numero de persones possible Con este trabajo queremos aportar elementos de reflexión y prácticas que permitan profundizar en la democracia interna de los proyectos de economía social y solidaria en afrontar el salto de escala. Cuanto más grande y compleja es la organización más riesgo hay de perder calidad democrática. Hace falta desarrollar una mirada transversal para promover organizaciones grandes donde la participación, la responsabilidad y la voluntad transformadora sea compartida entre el máximo numero de personas posible With this paper we want to contribute elements of reflection and practices that allow to deepen the internal democracy of social economy projects in order to face the leap of scale. The larger and more complex is the organization, the greater the risk of losing democratic quality. There is a transversal view to promote large organizations where participation, responsibility and the will to transform are shared among the maximum number of people possible.

El present Treball de Fi de Màster parteix de la importància i influència de l'espai educatiu en el procés d'aprenentatge, tant pel que fa al tipus de mobiliari com a la distribució espacial i característiques arquitectòniques del centre. Tenint en compte que a l'escola s'hi identifiquen diferents col·lectius (alumnes, famílies, professorat, servei...), també és important destacar que aquesta és percebuda i viscuda des de diferents perspectives. Es presenta, doncs, una proposta didàctica que pretén potenciar la sensibilitat cap al disseny i l'arquitectura treballant cooperativament, participativament i transversalment amb la intenció de millorar, amb petites intervencions, els espais de l'escola per tal de potenciar l'aprenentatge i la convivència. La problemàtica que es planteja com a motor del projecte és en el context real del centre, així com la seva formalització final. Aquest enfoc realista i les metodologies plantejades per al desenvolupament del projecte pretenen reforçar la motivació, la creativitat, la sensibilitat cap als espais que es viuen en el dia a dia, el sentit crític, l'obertura a l'entorn, el treball en equip i la sensació de comunitat. El projecte és encapçalat pels alumnes de 3r d'ESO.

En las últimas décadas, el fenómeno de la pesca marítima de recreo ha experimentado un crecimiento notable a nivel mundial. En el ámbito de la Unión Europea resulta imprescindible avanzar en herramientas específicas de gestión que permitan optimizar la potencialidad socioeconómica del sector recreativo. Hasta el momento, el control público sobre las pesquerías recreativas se ha llevado a cabo a través de los registros de licencias y autorizaciones. No obstante, la existencia de un marco legal disperso, en cuanto a la regulación de los instrumentos jurídicos de intervención sobre la pesca está impidiendo la obtención de datos precisos en el área. Este escenario pone al descubierto la importancia de elaborar un marco jurídico común para la pesca recreativa a escala europea y específicamente a nivel de cuencas marítimas. Para ello, la puesta en marcha de los principios de nueva gobernanza —en concreto, el relativo al enfoque regionalizado de gestión y el de fomento de la participación de todos los “grupos interesados” en los asuntos de la pesca—, no solo facilitarían la mejora en la recopilación de datos, sino que, además, permitirían avanzar en el reconocimiento del sector recreativo en el marco de la política pesquera común y la gestión sostenible de las pesquerías recreativas de cara a la implementación de los instrumentos de la Política marítima integrada de la Unión Europea. En les últimes dècades, el fenomen de la pesca marítima recreativa ha experimentat un creixement notable a nivell mundial. En l'àmbit de la Unió europea resulta imprescindible avançar en eines específiques de gestió que permetin optimitzar la potencialitat socioeconòmica de el sector recreatiu. Fins al moment, el control públic sobre les pesqueres recreatives s'ha dut a terme a través dels registres de llicències i autoritzacions. No obstant això, l'existència d'un marc legal dispers, pel que fa a la regulació dels instruments jurídics d'intervenció sobre la pesca està impedint l'obtenció de dades precises a l'àrea. Aquest escenari posa a l'descobert la importància d'elaborar un marc jurídic comú per a la pesca recreativa a escala europea i específicament a nivell de conques marítimes. Per a això, la posada en marxa dels principis de nova governança —en concret, el relatiu a l'enfocament regionalitzat de gestió basat en la Conca marina, i el foment de la participació de tots els "grups interessats" en els assumptes de la pesca—, no només facilitarien la millora en la recopilació de dades, sinó que, a més, permetrien avançar en el reconeixement ple de el sector recreatiu en el marc de la política pesquera comuna i la gestió sostenible de les pesqueries recreatives de cara a la implementació dels instruments de la Política marítima integrada de la Unió Europea. In recent decades, the phenomenon of marine recreational fisheries has experienced remarkable growth worldwide. Within the European Union, it is essential to advance in specific management tools that allow optimizing the socio-economic potential of the recreational sector. So far, public control over recreational fisheries has been carried out through the registers of licenses and authorizations. However, the existence of a dispersed legal framework regarding the regulation of the legal instruments of intervention on fishing is preventing the obtaining of precise data in the area. This scenario reveals the importance of developing a common legal framework for recreational fisheries on a European and specifically at the level of sea basins. To this end, the implementation of the new governance principles —specifically, the regionalized approach to management based on the marine basin, and the promotion of the participation of all “interested groups” in fisheries matters—, not only would it facilitate improvement in data collection, but would also allow progress in the full recognition of the recreational sector within the framework of the Common Fisheries Policyand facilitate the sustainable management of recreational fisheries with a view to the implementation of the instruments of the Integrated Maritime Policy of the European Union.

Els espais són el medi físic on tenen lloc les relacions socials. El seu disseny condiciona les nostres formes de vida, les nostres oportunitats i experiències vitals. La configuració dels espais no és neutra, depèn de qui i com decideix, de les experiències i els cossos que es prenen de referència i de les necessitats que es prioritza satisfer. Des de l’arquitectura i l’urbanisme feminista s’ha criticat el disseny androcèntric i capitalista de les ciutats, un model que genera espais jeràrquics i excloents que reforcen les desigualtats socials. Entre tots els espais urbans, el pati de l’escola és un lloc on quotidianament es territorialitzen les desigualtats de gènere des de la infància. La seva normalització i justificació constitueixen aprenentatges invisibles que són interioritzats per els nens i les nenes. D’aquesta manera es reforça una educació sexista en la que les dones (i les persones que no compleixen amb els mandats de gènere) ocupen posicions subordinades i perifèriques en l’estructura social i, en consonància, es restringeix el seu accés als espais de centralitat i visibilitat quedant relegades als llocs menys valorats. Considerant l’espai com un agent educador (coeducador o deseducador), es planteja com imprescindible tenir en compte la dimensió espacial per aconseguir que l’educació sigui, tal i com defenen les pedagogies crítiques i feministes, un camí per assolir l’emancipació i una major justícia social. Aquestes pedagogies aposten per un aprenentatge basat en processos col·lectius de reflexió i d’acció localitzats i contextualitzats. Per aquest motiu s’ha considerat la metodologia d’Investigació Acció Participativa com la més indicada per desenvolupar el cas d’estudi d’aquesta tesi, un procés comunitari en el que l’anàlisi i la transformació d’un espai quotidià de les criatures, el pati de l’escola, serveix com a pretext per visibilitzar les desigualtats de gènere, identificar-les específicament en la seva dimensió espacial y buscar solucions a partir dels recursos de la comunitat i de l’entorn. Amb aquest treball s’ha volgut promoure la presa de consciència, la visibilització de les desigualtats de gènere i l’acció col·lectiva de les comunitats educatives al voltant del pati de l’escola, utilitzant metodologies i tècniques d’anàlisi socioespacial com eines educatives i aportant solucions tècniques capaces de materialitzar les idees col·lectives. A més, s’han generat materials i recursos que permeten replicar i escalar aquest procés en altres contextos. Aquesta tesi vol posar en valor el potencial de l’educació espacial feminista per assolir unes societats sense desigualtats per motius de gènere i lliures de violències masclistes. Los espacios son el medio físico donde tienen lugar las relaciones sociales. Su diseño condiciona nuestros modos de vida, nuestras oportunidades y experiencias vitales. La configuración de los espacios no es neutra, depende de quién y cómo decide, de las experiencias y los cuerpos que se toman como referencia y de las necesidades que se prioriza satisfacer. Desde la arquitectura y el urbanismo feminista se ha criticado el diseño androcéntrico y capitalista de las ciudades, un modelo que genera espacios jerárquicos y excluyentes que refueran las desigualdades sociales. Entre todos los espacios urbanos, el patio de la escuela es un lugar donde cotidianamente se territorializan las desigualdades de género desde la infancia. Su normalización y justificación constituyen aprendizajes invisibles que son interiorizados por los niños y las niñas. De esta manera se refuerza una educación sexista en la que las mujeres (y las personas que no cumplen con los mandatos de género) ocupan posiciones subordinadas y periféricas en la estructura social y, en consonancia, se restringe su acceso a los espacios de centralidad y visibilidad quedando relegadas a los lugares menos valorados. Considerando el espacio como un agente educador (coeducador o deseducador), se plantea como imprescindible tener en cuenta la dimensión espacial para lograr que la educación sea, tal y como defienden las pedagogías críticas y feministas, un camino para alcanzar la emancipación y una mayor justicia social. Éstas pedagogías apuestan por un aprendizaje basado en procesos colectivos de reflexión y de acción localizados y contextualizados. Por este motivo se ha considerado la metodología de Investigación Acción Participativa como la más indicada para desarrollar el caso de estudio de esta tesis, un proceso comunitario en el que el análisis y la transformación de un espacio cotidiano de las criaturas, el patio de la escuela, sirve como pretexto para visibilizar las desigualdades de género, reconocerlas específicamente en su dimensión espacial y buscar soluciones a partir de los recursos de la comunidad y del entorno. Con este trabajo se ha querido promover la toma de concencia, la visibilización de las desigualdades de género y la acción colectiva de las comunidades educativas en torno al patio de la escuela, utilizando metodologías y técnicas de análisis socioespacial como herramientas educativas y aportando soluciones técnicas capaces de materializar las ideas colectivas. Además, se han generado materiales y recursos que permiten replicar y escalar este proceso en otros contextos. Esta tesis quiere poner en valor el potencial de la educación espacial feminista para alcanzar unas sociedades sin desigualdades por motivos de género y libres de violencias machistas. Spaces are the physical environment where social interactions take place. Its design determines our lifestyles, our opportunities and life experiences. The configuration of the spaces is not neutral, it depends on who takes decisions and how, on the experiences and bodies that are taken as reference and on the needs that are prioritized to satisfy. From feminist architecture and urban planning, the androcentric and capitalist design of cities has been criticized, a model that generates hierarchical and exclusive spaces that reinforce social inequalities. Among all urban spaces, the schoolyard is a place where gender inequalities are daily territorialized since childhood. Its normalization and justification constitute an invisible learning that gets internalized by boys and girls. This reinforces a sexist education in which women (and people who do not comply with gender mandates) occupy subordinate and peripheral positions in the social structure and, consequently, their access to central and visible spaces is restricted while they are relegated to the least valued places. Considering space as an educational (co-educational or dis-educational) agent, it is essential to take into account the spatial dimension for, as critical and feminist pedagogies defend, making education a way to achieve emancipation and greater social justice. These pedagogical models are committed to social change, promoting learning through localized and contextualized collective processes of reflection and action. For this reason, the Participatory Action Research methodology has been considered as the most indicated to develop the case study of this thesis, a community process in which the analysis and transformation of a daily space of children, the schoolyard, serves as a pretext to visibilize gender inequalities, to recognize them specifically in their spatial dimension and to seek solutions based on resources from the community and their surroundings. This work aims to promote awareness and visibilization of gender inequalities and collective action of educational communities around the schoolyard, using methodologies and techniques for socio-spatial analysis as educational tools and providing technical solutions capable of materializing collective ideas. In addition, tools and resources have been generated that allow replicating and scaling this process in other contexts. This thesis seeks to highlight the potential of feminist spatial education to achieve societies free from gender inequalities and violence. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Estudis de Gènere: Cultura, Societats i Polítiques

L'evolució del fenomen migratori marroquí tant a Espanya com a Catalunya ha comportat, entre altres qüestions, el continu creixement del col·lectiu i el creixement de les seves entitats i associacions de diferents àmbits: socioculturals, religioses, esportives, etc. creades per immigrants d’origen marroquí i que, en teoria, constitueixen ponts entre aquest col·lectiu i altres entitats, institucions i la societat d’acollida. Aquest augment es produeix, d'una banda, per l'interès dels propis immigrants marroquins i, d'altra banda, per la voluntat que tenen els seus representants associatius per jugar el rol de dinamitzadors, d’interlocutors i facilitadors de contacte entre les administracions i el col·lectiu marroquí. Així mateix, són essencials les opinions, comentaris i punts de vista que adopten les diferents administracions, els representants polítics, la societat civil i entitats locals tant a nivell estatal com autonòmic en avaluar els papers que exerceixen les associacions d'immigrants marroquins a Catalunya. A més, és una exposició i una mirada multidimensional de l'associacionisme marroquí en el context català, als factors que incideixen de manera directa en la seva creació, el seu desenvolupament i consolidació. Es tracta d'entendre l'estat de la situació actual de l'associacionisme marroquí, les possibilitats d'existència, la mobilitat, la representativitat que té, les característiques i els àmbits de la seva feina i els processos de fortaleses i de febleses. Així mateix, és una visió actualitzada de l’associacionisme marroquí en el context català i els seus vincles existents amb l'administració pública, el moviment associatiu autòcton, el moviment associatiu immigrant, ONGs que treballen sobre immigració i la societat civil en general. En definitiva, és una presentació actualitzada del moviment associatiu marroquí i la seva interacció i impacte sobre la societat d´acollida a nivell social, cultural i l'impacte que estan tenint les polítiques públiques de participació ciutadana en el desenvolupament d’aquest moviment associatiu a Catalunya. Així mateix, és un aprofundiment en l'acció socioeducativa d'aquestes associacions, el funcionament i organització, la trajectòria, els discursos i el paper dels líders de les associacions i, també, és una examinació d'aquest associacionisme immigrant marroquí a nivell de tipus i àmbits de treball i una valoració dels principals resultats objecte d'anàlisi. La evolución del fenómeno migratorio marroquí tanto en España como en Cataluña ha comportado, entre otras cuestiones, el continuo crecimiento del colectivo y el crecimiento de sus entidades y asociaciones en diferents ambitos: socioculturales, religiosas, deportivas, etc. creadas por inmigrantes de origen marroquí y que, en teoría, constituyen puentes entre este colectivo y otras entidades, instituciones y la sociedad de acogida. Este aumento se produce, por un lado, por el interés de los propios inmigrantes marroquíes y, por otro lado, por la voluntad que tienen sus representantes asociativos para jugar el rol de dinamizadores, de interlocutores y facilitadores de contacto entre las administraciones y el colectivo marroquí. Asimismo, son esenciales las opiniones, commentarios y puntos de vista que adoptan las diferentes administraciones, los representantes políticos, la sociedad civil y entidades locales tanto a nivel estatal como autonómico en evaluar los papeles que desempeñan las asociaciones de inmigrantes marroquíes en Cataluña. Además, es una exposición y una mirada multidimensional del asociacionismo marroquí en el contexto catalán, los factores que inciden de manera directa en su creación, su desarrollo y consolidación. Se trata de entender el estado de la situación actual del asociacionismo marroquí y las posibilidades de existencia, de movilidad, de representatividad que tiene, las características y los ámbitos de su trabajo y los procesos de fortalecimiento y de debilidad. Asimismo, es una visión actualizada del asocianismo marroquí en el contexto catalán y los vínculos existentes entre este asociacionismo y la administración pública, el movimiento asociativo autóctono, el movimiento asociativo inmigrante, ONGs que trabajan sobre la inmigración y la sociedad civil en general. En definitiva, es una presentación actualizada del movimiento asociativo marroquí y su interacción e impacto sobre la sociedad de acogida a nivel social, cultural y el impacto que están teniendo las políticas públicas de participación ciudadana en el desarrollo de este movimiento asociativo a Cataluña. Asimismo, es una profundización en la acción socioeducativa de estas asociaciones, el funcionamiento y organización, la trayectoria, los discursos y el papel de los líderes de las asociaciones y, también, es una examinación de este asociacionismo inmigrante marroquí desde un enfoque de tipos y ámbitos de trabajo y una valoración de los principales resultados objeto de análisis. The evolution of the Moroccan migration phenomenon in Spain and Catalonia has included, among other things, the continuous growth of the collective and the growth of its entities and associations in different spheres: sociocultural, religious, sport, etc. created by immigrants of Moroccan origin who in theory constitute bridges between their groups and other entities, institutions and the host society. This increase is based, on the one hand, on the interest of the Moroccan immigrants themselves and, on the other hand, on the willingness of their representatives to play the role of energizers, interlocutors and facilitators of contact between administrations and the Moroccan collective. The opinions, comments and points of view adopted by different administrations, political representatives, civil society and local entities, at both statal and regional levels, are also essential in evaluating the roles played by the Moroccans’ associations in Catalonia. In addition to this, it is an exhibition and a multidimensional view of Moroccans’ associationism in the catalan context, the factors that directly affect in its creation, its development and its consolidation. It is a question of understanding the current situation of the Moroccans’ associationism and the possibilities of existence, mobility, representativeness it has, the characteristics and the areas of its work and the processes of strengthening and weakness. It is also an up-to-date view of the Moroccans’ associations in the catalan context and the links that exist between these associations and the public administration, the autochthonous associative movement, the immigrant associative movement, the NGOs that work on immigration and the civil society in general. In short, it is an updated presentation of the Moroccans’ associative movement and its interaction and impact on the host society at a social and cultural level and the impact that public policies of citizen participation are having on the development of this associative movement in Catalonia. It is also an analysis, in depth, of the socio-educational action of these associations, the functioning and organization, the trajectory, the speeches and the role of the leaders of these associations and, also, it is an examination of this Moroccan associationism from an approach of the types and areas of work and the evaluation of the main results under analysis.

La participació per a la intervenció i transformació de l’entorn, en l’estudi de el cas ‘Arquitectura Na Perifèria’, es presenta com una via emancipadora de les dones i per mitigar conflictes de diferent índole en assentaments marginats.En aquest article s’estudien les conseqüències més àmplies de la participació i la col·laboració ciutadana en pràctiques que trenquen els esquemes operatius habituals de la disciplina arquitectònica i urbanística.D’aquesta manera, es pretén fer, a el mateix temps, una avaluació d’algunes pràctiques professionals renovades revisant les actituds i els procediments d’actuació i demostrant l’eficiència dels processos en què les persones i les comunitats involucrades creixen i es transformen., Participation for the intervention and transformation of the environment, in the case study“Arquitectura Na Periferia”, is presented as an emancipatory way for women and to mitigate conflicts of different kinds in marginalized settlements.This article studies the broader consequences of citizen participation and collaboration in practicesthat break the usual operational schemes of the architectural and urban discipline.In this way, it is intended to carry out, at the same time, an evaluation of some renewed professionalpractices, reviewing the attitudes and action procedures and demonstrating the efficiency of theprocesses in which the people and communities involved grow and transform., La participación para la intervención y transformación del entorno, en el estudio del caso‘Arquitectura Na Periferia’, se presenta como una vía emancipatoria de las mujeres y paramitigar conflictos de diferente índole en asentamientos marginados.En este artículo se estudian las consecuencias más amplias de la participación y la colaboración ciudadana en prácticas que rompen los esquemas operativos habituales de la disciplina arquitectónica y urbanística.De este modo, se pretende hacer, al mismo tiempo, una evaluación de algunas prácticasprofesionales renovadas revisando las actitudes y los procedimientos de actuación y demostrando la eficiencia de los procesos en que las personas y las comunidades involucradas crecen y se transforman.

El objeto del artículo es el análisis del sistema de financiación establecido en el Estatuto de Autonomía de Cataluña. El trabajo se centra fundamentalmente en el estudio de las competencias atribuidas a la Generalitat respecto de los ingresos públicos, haciendo especial hincapié en los que provienen de los tributos y de las participaciones por ser los más importantes de entre los que son de su titularidad. El artículo trata, por tanto, del régimen de distribución de competencias en esta materia entre el Estado y la Comunidad Autónoma desde la perspectiva constitucional, centrándose en la forma en que se ha incorporado al Estatuto de Autonomía y planteando cuestiones sobre la posible inconstitucionalidad de determinados preceptos, sobre todo respecto de los tributos cedidos y de las participaciones. En particular, se analiza des-de esta perspectiva tanto el régimen de la cesión de los impuestos como el correspondiente a los criterios de reparto de las participaciones. Es en estas fuentes de financiación en las que se proyectan fundamentalmente los principios informadores del sistema de financiación de las Comunidades Autónomas establecido en la Constitución, que se centran en el principio de autonomía y en el de solidaridad, convirtiéndose en las reglas sobre las que gira el análisis que se lleva a cabo en este trabajo. L'objecte de l'article és l'anàlisi del sistema de finançament establert en l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El treball se centra fonamentalment en l'estudi de les competències atribuïdes a la Generalitat respecte dels ingressos públics, fent especial èmfasi en aquells que provenen dels tributs i de les participacions per ser els més importants d'entre els que són de la seva titulari-tat. L'article tracta, per tant, del règim de distribució de competències en aquesta matèria entre l'Estat i la comunitat autònoma des de la perspectiva constitucional, centrant-se en com s'ha incorporat a l'Estatut d'autonomia i plantejant qüestions sobre la possible inconstitucionalitat de determinats preceptes, sobre tot respecte dels tributs cedits i de les participacions. En particular, s'analitza des d'aquesta perspectiva tant el règim de la cessió dels impostos com els criteris de repartiment de les participacions. És en aquestes fonts de finançament en les que es projecten fonamentalment els principis informadors del sistema de finançament de les comunitats autònomes esta-blert en la Constitució, que se centren en el principi d'autonomia i en el de solidaritat, convertint-se en les regles sobre les quals gira l'anàlisi que es porta a terme en aquest treball. This article analyses from the perspective of the constitutional distribution of powers, the new funding system of the Catalan government as established by the 2006 Statute of Autonomy. It focuses on the analysis of those powers on revenues that the 2006 Statute gives to the Catalan government, more specifically on the analysis of the powers on taxes and on the competences for participating in the arising and/or management of central government's taxes. The article seeks to evaluate the extent to which these new sources of financing established by the new Statute, are formally and substantially in line with the principles the Spanish Constitution establishes as part of the structure of the financing system of the Autonomous Communities, the principle of autonomy and the principle of solidarity.

En les darreres quatre dècades el concepte de jove i equipament ha generat nombrosos debats tant en l'àmbit de les polítiques públiques com en el món acadèmic. Les discussions han anat marcades per la juxtaposició de les crisis cícliques de l'economia i una preocupació per la tendència alcista de l'endarreriment del procés d'emancipació dels joves. En l'àmbit municipal, el disseny streaming de les polítiques de joventut ha consistit a dotar cada cop més de recursos els equipaments juvenils que ha acabat per convertir al jove en un En les darreres quatre dècades el concepte de jove i equipament ha generat nombrosos debats tant en l'àmbit de les polítiques públiques com en el món acadèmic. Les discussions han anat marcades per la juxtaposició de les crisis cícliques de l'economia i una preocupació per la tendència alcista de l'endarreriment del procés d'emancipació dels joves. En l'àmbit municipal, el disseny streaming de les polítiques de joventut ha consistit a dotar cada cop més de recursos els equipaments juvenils que ha acabat per convertir al jove en un En les darreres quatre dècades el concepte de jove i equipament ha generat nombrosos debats tant en l'àmbit de les polítiques públiques com en el món acadèmic. Les discussions han anat marcades per la juxtaposició de les crisis cícliques de l'economia i una preocupació per la tendència alcista de l'endarreriment del procés d'emancipació dels joves. En l'àmbit municipal, el disseny streaming de les polítiques de joventut ha consistit a dotar cada cop més de recursos els equipaments juvenils que ha acabat per convertir al jove en un En las últimas cuatro décadas el concepto de joven y equipamiento ha generado numerosos debates tanto en el ámbito de las políticas públicas como en el mundo académico. Las discusiones han ido marcadas por la yuxtaposición de las crisis cíclicas de la economía y una preocupación por la tendencia alcista del retraso del proceso de emancipación de los jóvenes. En el ámbito municipal, el diseño streaming de las políticas de juventud ha consistido en dotar cada vez más de recursos los equipamientos juveniles que ha terminado por convertir al joven en un receptor pasivo de las políticas públicas. En las últimas cuatro décadas el concepto de joven y equipamiento ha generado numerosos debates tanto en el ámbito de las políticas públicas como en el mundo académico. Las discusiones han ido marcadas por la yuxtaposición de las crisis cíclicas de la economía y una preocupación por la tendencia alcista del retraso del proceso de emancipación de los jóvenes. En el ámbito municipal, el diseño streaming de las políticas de juventud ha consistido en dotar cada vez más de recursos los equipamientos juveniles que ha terminado por convertir al joven en un receptor pasivo de las políticas públicas. In the last four decades the concept of youth and equipment has generated many debates both in the field of public policies and in the academic world. The discussions have been marked by the juxtaposition of cyclical crises of the economy and a concern for the upward trend of the delay in the emancipation process of young people. At the municipal level, the streaming design of youth policies has been to provide more and more resources to the youth facilities that have ended up converting the young person into a passive receiver of public policies. In the last four decades the concept of youth and equipment has generated many debates both in the field of public policies and in the academic world. The discussions have been marked by the juxtaposition of cyclical crises of the economy and a concern for the upward trend of the delay in the emancipation process of young people. At the municipal level, the streaming design of youth policies has been to provide more and more resources to the youth facilities that have ended up converting the young person into a passive receiver of public policies. In the last four decades the concept of youth and equipment has generated many debates both in the field of public policies and in the academic world. The discussions have been marked by the juxtaposition of cyclical crises of the economy and a concern for the upward trend of the delay in the emancipation process of young people. At the municipal level, the streaming design of youth policies has been to provide more and more resources to the youth facilities that have ended up converting the young person into a passive receiver of public policies.

Una versión anterior y más reducida de este texto se presentó como comunicación al I Congreso Internacional de Migraciones en Andalucía (CIMA). Universidad de Granada, 13-16 Febrero 2011. En un contexto institucional marcado por la necesidad de reconstituir la confianza y la salud de la democracia, los nuevos modelos ciudadanistas basados en la lógica de la gobernanza apuestan por el desarrollo de espacios y métodos para aprovechar los recursos que, potencialmente, puede otorgar la comunidad en forma de capital social y cultural. Las familias de los alumnos surgen, de este modo, como actores centrales para la mejora del éxito académico a través de su participación en los procesos educativos a la vez que, para el caso del alumnado de origen inmigrante, sirven como argumento para responsabilizar y explicar las diferencias en los resultados escolares. Este artículo presenta una síntesis de los resultados del proyecto de investigación llevada a cabo en el curso 2009-2010 en la Federación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos de Cataluña (FaPaC). A partir de la identificación del espacio de las AMPA como un caso específico y privilegiado en las relaciones familia-escuela, los objetivos de la investigación se han centrado en dos ejes. En primer lugar, plantear y evaluar el posible papel de las AMPA como una verdadera asociación intermediaria donde construir proyectos y como recurso socioeducativo. En segundo lugar, para analizar y valorar el grado de articulación entre la problemática social detectada - el déficit de participación de las familias inmigradas como explicación a los peores resultados escolares-, las AMPA y las intervenciones y proyectos institucionales que, según el contexto específico catalán con relación a las últimas tendencias en política educativa, cabría esperar. The institutional crisis involving the weakness of democracy and the need for a regeneration of trust has generated new models of citizenship aimed to develop community resources in the form of social and cultural capital. In this context, migrant families appear as central actors to improve academic achievement through their involvement in schools. At the same time, this idea has become paramount to explain the limited academic success of immigrant pupils and the persistent academic gaps compared with non-immigrant pupils. This paper presents a summary of the results of a Project carried out by the author on behalf of the Catalan Federation of Parents' Associations (FaPaC), where we identify PAs as a specific and privileged case of family-school relations. The Project intended to asses the potential role Pas could play as intermediary organizations enhancing social integration and analyze the degree of the relation between the social problem constructed - migrant families' lack of participation as an explanation for the lower school performance of their children - and the institutional projects that should be expected in the Catalan context among PAs.

Los beneficios saludables derivados de la práctica de actividad física sólo se llegan a conseguir como consecuencia de una participación continuada. Los estudios sobre la participación de la población universitaria en actividades físicas no llegan a describir qué tipo de práctica realiza dicha población quedándose de manera frecuente en los porcentajes de frecuencia y duración. Con el fin de profundizar en el tipo de participación en actividades físicas de una muestra universitaria, se aplica en este estudio el Modelo de las Etapas de Cambio en el Ejercicio Físico de Prochaska y Marcus (1994). Los resultados parecen indicar que un gran porcentaje de los participantes en el estudio es insuficientemente activo a pesar del reconocimiento general de la importancia de la práctica de actividad física para la salud. Asimismo, los resultados parecen confirmar que el acercamiento teórico de las etapas de cambio resulta práctico a la hora de diferenciar y definir el patrón de actividad física de la muestra en estudio. The benefits for the health derived from physical activity participation are only achieved through continuous participation. Studies of the College's students participation in physical activity usually do not describe the type of participation that they do and only give us a perspective of frequency and duration rates. In order to understand the participation type of the university population, the Prochaska & Marcus (1994) Stages of Change in Exercise Model is adopted. The results of the study seem to suggest that a high percentage of the sample are insufficiently active in spite of the general acknowledgment of the benefits to health from participation in Physical activity. At the same time, the results confirm that the Stage of Change approach is very practical in defining and differentiating the activity pattern of the sample under study.

The aim of this paper is to consider the possibilities of landscape as a tool to build space from the common. To do so, I will discuss the polysemy of landscape and its implications in the landscape-community linkage. This reflection will enable me to criticize the effects of the hegemony of feelings of the beautiful and the sublime and the prevalent view of identity in our consumerist society, and its implications for participation processes regarding the landscape. As an alternative, I will show the advantages of a poietic perception, derived from a conception of landscape as an action inside. This way of relating landscape and community contributes to a certain way of inhabiting and transforming the territory that works under a notion of community based on Esposito’s concept of communitas and on contributions from the ethics of care and ecofeminism., El objetivo de este artículo es reflexionar sobre las posibilidades del paisaje como herramienta para construir el espacio desde lo común. Para ello, discutiré la polisemia del paisaje y sus implicaciones en el vínculo entre paisaje y comunidad. Esta reflexión me llevará a criticar los efectos de la hegemonía del sentimiento de lo bello y lo sublime y la visión identitaria existente en nuestra sociedad consumista, así como sus implicaciones en los procesos de participación sobre el paisaje. Como alternativa, expondré las ventajas de una percepción poiética que derivan de una concepción del paisaje como acción dentro de. Se trata de un modo de relacionar el paisaje y la comunidad que contribuye a un modo de habitar y transformar el territorio bajo una concepción de comunidad basada en la communitas de Esposito y en los aportes de la ética del cuidado y del ecofeminismo., L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre les possibilitats del paisatge com a eina per construir l’espai des d’allò comú. Per això, discutiré la polisèmia del paisatge i les seves implicacions en el vincle entre paisatge i comunitat. Aquesta reflexió em portarà a criticar els efectes de l’hegemonia del sentiment del que és bell i sublim i la visió identitària existent a la nostra societat consumista, com també les seves implicacions en els processos de participació sobre el paisatge. Com a alternativa, exposaré els avantatges d’una percepció poiètica que deriven d’una concepció del paisatge com a acció dins de. Es tracta d’una manera de relacionar el paisatge i la comunitat que contribueix a un mode d’habitar i transformar el territori sota una concepció de comunitat basada en la communitas d’Esposito i en les aportacions de l’ètica de la cura i de l’ecofeminisme.

Treball guanyador en la Convocatòria 2018-2019 dels Premis Càtedra d'Educació i Adolescència de la UdL. Treball de Fi de Grau 2018/2019. Tutora: Maria Àngels Balsells Bailón (Universitat de Lleida) Els objectius generals d’aquest treball són els següents: aprofundir en la temàtica de la reunificació familiar, elaborar un recurs professionalitzador diferent a tots els existents i incorporar noves metodologies en la intervenció socioeducativa. Així doncs, s’ha dissenyat un programa socioeducatiu amb la finalitat de brindar suport/acompanyament individualitzat a joves (de 14 a 18 anys) que hagin viscut un procés de reunificació familiar i es trobin a la fase de retorn. Per tant, pretén afavorir la vivència positiva del retorn a casa d’aquests joves, des de la resiliència i l’empoderament, motivant-los a la desenvolupar un procés de reflexió/anàlisi vers la seva pròpia realitat. El programa consta de dos recursos: un dossier d’activitats (adreçat als joves) i una guia per la dinamització de les sessions de tutoria (adreçada als referents). El programa es basa en tres eixos metodològics concrets: les arts visuals com a recurs afavoridor de l’aprenentatge (mètode Photovoice), la perspectiva del desenvolupament positiu en l’adolescència i la temàtica de la reunificació familiar. The general objectives of this work are the next following ones: to deepen into the topic of family reunification, to develop a professionalizing resource different from all existing ones and to incorporate new methodologies in the socio-educational intervention. So, the designed socio-educational program has the purpose of providing individualized support/accompaniment to young people (between 14 and 18 years old) who have experienced a family reunification process and they are in the return phase. Consequently, it aims to promote the positive experience of returning home of these young people, from resilience and empowerment, motivating them to develop a process of reflection/analysis towards their own reality. The program consists of two resources: a dossier of activities (aimed at young people) and a guide for the invigoration of the tutoring sessions (aimed at the referents). The program is based on three methodological guidelines: visual arts as a resource that promotes learning (Photovoice method), the perspective of positive development in adolescence and the topic of family reunification.

The traditional relationship between the press and its readers is currently undergoing major alteration through the opportunity for participation offered by digital technology and its contextualization in cyberspace where it is no longer possible to understand the receptor as being passive. Nevertheless a brief examination of that cyberspace tells us that the press is not taking advantage of this opportunity to lead new forms of participation that can be of benefit to democratic society. Faculties of communication sciences should promote research to orientate both students and professional journalists by contributing to the development of new forms of participation that are in keeping with the present realities of the media and social demands., La tradicional relación prensa-público se ha visto profundamente alterada, tanto por las oportunidades de participación que ofrecen los medios digitales como por su contextualización en un ciberentorno en que ya no es posible entender la figura del receptor pasivo. Sin embargo, un breve recorrido por estos espacios demuestra que la prensa no está aprovechando esta ocasión para liderar nuevas formas de participación a favor de una ciudadanía democrática. Las facultades de ciencias de la comunicación pueden impulsar investigaciones que orienten a estudiantes y profesionales, para contribuir a desarrollar nuevas formas adecuadas a la realidad mediática y social actual.

Este artículo analiza hasta qué punto el femslash, relato creado por fans que se ocupa en su mayor parte de narrativas lésbicas, puede romper con los cánones clásicos de la construcción del romance en la ficción y proponer alternativas para superar estigmas sociales alrededor de la distinción de género. A través de herramientas propias del análisis de personajes, la investigación identifica algunas de las principales particularidades de las estructuras ficcionales para el entretenimiento, resultado del fan fiction. La investigación demuestra que las historias creadas por los seguidores de productos audiovisuales seriados pueden expresar con claridad alguna de las características más relevantes de las transformaciones no solo del entretenimiento, sino también de la sociedad y sus sistemas heteronormativos. El trabajo aporta información valiosa sobre un tema poco explorado y demuestra, sobre un estudio de caso concreto, hasta qué punto Internet puede propiciar espacios de resistencia creativa para las minorías. This article analyzes to what extent femslash, a story created by fans that deals primarily with lesbian narratives, breaks with the classic canons of the construction of romance in fiction and proposes alternatives to overcome social stigmas around gender distinction. Through character analysis, the research identifies some of the main features of fictional structures for entertainment resulting from fan fiction. The research shows that the stories created by followers of serial audiovisual products clearly express some of the most relevant characteristics of the transformations not only of entertainment, but also of society and its heteronormative systems. This work provides valuable information on an unexplored subject and examines a concrete case study to demonstrate how the Internet can create spaces of creative resistance for minorities. Aquest article analitza fins a quin punt el femslash, relat creat per fans que s'ocupa en la seva major part de narratives lèsbiques, pot trencar amb els cànons clàssics de la construcció del romanç en la ficció i proposar alternatives per superar estigmes socials al voltant de la distinció de gènere. A través d'eines pròpies de l'anàlisi de personatges, la recerca identifica algunes de les principals particularitats de les estructures de l'entreteniment, resultat de la fanficció. La recerca demostra que les històries creades pels seguidors de productes audiovisuals seriats poden expressar amb claredat alguna de les característiques més rellevants de les transformacions no només de l'entreteniment, sinó també de la societat i els seus sistemes heteronormatius. El treball aporta informació valuosa sobre un tema poc explorat i demostra, sobre un estudi de cas concret, fins a quin punt Internet pot propiciar espais de resistència creativa per a les minories.

El festival Barcelona Dibuixa és una proposta del Museu Picasso de Barcelona i l’Institut de Cultura de Barcelona que té com a objectiu apropar el dibuix a la ciutadania mitjançant la participació activa. Els elements d’aquest projecte han estat promoure la creació de manera oberta però estructurada, de la mà de professionals que utilitzen el dibuix en la seva pràctica, de manera lúdica, col·lectiva i gratuïta. Indirectament, la proposta ha permès un treball en una altra dimensió: la d’estructurar recorreguts i relacions culturals als barris de Barcelona. En aquest article es presenta el context de la gènesi del projecte; es descriu el procés de disseny de la proposta; es fa una valoració de l’articulació territorial; s’avalua l’acollida i creixement; i es reflexiona sobre els reptes de futur en el context actual de pandèmia. The Barcelona Dibuixa (Barcelona Draws) festival is an event organised by the city’s Picasso Museum and Institute of Culture that encourages citizens to engage with drawing through active participation. With the help of professionals who use drawing in their own work, the project promotes creativity in an open but structured way that is also enjoyable, collective and free. Indirectly, the project has opened up other activities by structuring cultural itineraries and relations among Barcelona’s neighbourhoods. This article recounts the context of the project’s origins, describes the process of designing the proposal, evaluates the connections with the territory, assesses its reception and growth, and reflects on the challenges for the future in the present context of the pandemic. El festival Barcelona Dibuixa es una propuesta del Museo Picasso de Barcelona y el Institut de Cultura de Barcelona que tiene como objetivo acercar el dibujo a la ciudadanía mediante la participación activa. Los elementos de este proyecto han sido promover la creación de manera abierta pero estructurada, de la mano de profesionales que utilizan el dibujo en su práctica, de manera lúdica, colectiva y gratuita. Indirectamente, la propuesta ha permitido un trabajo en otra dimensión: la de estructurar recorridos y relaciones culturales en los barrios de Barcelona. En este artículo se presenta el contexto de la génesis del proyecto; se describe el proceso de diseño de la propuesta; se hace una valoración de la articulación territorial; se evalúa la acogida y crecimiento; y se reflexiona sobre los retos de futuro en el contexto actual de pandemia.

Travessant una sociologia interseccional de les classes populares i una sociologia del públic participatiu, aquesta investigació analitza la jerarquització social de les classes populares urbanes mitjançant polítiques de participació. Basada en una investigació etnogràfica realitzada a dos barris obrers de Barcelona (Ciutat Meridiana) i Marsella (Malpassé), la tesi mostra que les polítiques de participació es desplegen en espais de participació locals que es troben entre l’espai militant, el camp polític i l’acció pública. La categoria de participació s’apropia localment dels empresaris de participació que treballen els modes de categorització del públic en la mobilització d’un públic ordinari. A Barcelona mobilitzen els nous habitants de grups ètnics minoritaris. A Marsella, una homologia social entre empresaris de la participació i el públic ordinari condueix a la mobilització de dones de grups ètnics minoritaris de la classe treballadora. La legitimació d’aquest públic, al seu torn, indueix a altres lògiques de participació per part d’altres grups que s’escapen dels marcs institucionals. D’una banda, assistim a la desmobilització de les seccions precàries de les classes populars desqualificant els objectes de les seves demandes i per la seva posició social i ètnica dominada a l’espai local. D’altra banda, confiant en els recursos de l’espai local de participació, un tercer grup de públic, procedent de les fraccions més estabilitzades de les classes populars, prova les normes locals participant d’una altra manera. Atravesando una sociología interseccional de las clases populares y una sociología de la participación pública, esta investigación analiza la jerarquización social de las clases populares urbanas a través de las políticas de participación. A partir de una investigación etnográfica realizada en dos barrios obreros de Barcelona (Ciutat Meridiana) y Marsella (Malpassé), la tesis muestra que las políticas de participación se despliegan en espacios locales de participación que se encuentran entre el espacio militante, el campo político y la acción pública. La categoría de participación es apropiada localmente por los empresarios de la participación que trabajan en los modos de categorización del público en la movilización de un público ordinario. En Barcelona, movilizan a los nuevos habitantes de grupos étnicos minoritarios. En Marsella, una homología social entre los empresarios de la participación y el público ordinario conduce a la movilización de las mujeres de las etnias minoritarias de la clase obrera. La legitimación de este público, a su vez, induce otras lógicas de participación por parte de otros grupos que escapan a los marcos institucionales. Por un lado, asistimos a la desmovilización de los sectores precarios de las clases populares por la descalificación de los objetos de sus demandas y por su posición de dominio social y étnico en el espacio local. Por otro lado, al apoyarse en los recursos del espacio local de participación, un tercer grupo de público, proveniente de las fracciones más estabilizadas de las clases populares, está poniendo a prueba las normas locales al participar de una manera diferente. Crossing an intersectional sociology of working-classes and a sociology of participation's public, this research analyzes the social hierarchization of urban working-classes through participation policies. Based on an ethnographic investigation conducted in two working-class neighborhoods in Barcelona (Ciutat Meridiana) and Marseille (Malpassé), the thesis shows that participation policies are deployed in local spaces of participation which lie between militant space, political field and public action. The category of participation is locally appropriated by participation entrepreneurs who work on the modes of categorization of the public in the mobilization of an ordinary public. In Barcelona, they mobilize the new inhabitants of minority ethnic groups. In Marseille, a social homology between participation entrepreneurs and the ordinary public leads to the mobilization of women from minority ethnic groups of the working class. The legitimization of this public, in turn, induces other logics of participation on the part of other groups that escape institutional frameworks. On the one hand, we are witnessing the demobilization of the precarious sections of the popular classes by disqualifying the objects of their demands and because of their social and ethnic dominated position in the local space. On the other hand, by relying on the resources of the local space of participation, a third group of public, coming from the more stabilized fractions of the popular classes, is testing local norms by participating in a different way. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals

Aquest estudi posa el focus en l'acció dels governs municipals com agents capaços de potenciar l'ús de noves formes de participació política per part de la ciutadania. La pregunta de recerca a la qual es vol donar resposta és si l'aparició del nou municipalisme en l'àmbit dels governs locals ha tingut impacte en el tipus de relacions que s'estableixen entre la ciutadania i administració, tot fomentant l'ús de nous mecanismes de participació política. El treball consta d'una aproximació teòrica als conceptes de municipalisme, participació política, formes de participació i tipus de relació que s'estableix entre l'administració local i la ciutadania. Mitjançant un estudi de tipus qualitatiu on es prenen com a variables els instruments, mecanismes i Coproducció de polítiques públiques, s'observa com en els quatre casos d'estudi -Badalona, Cardedeu, Cerdanyola i Ripollet- les candidatures municipalistes, un cop són a govern, habiliten noves formes de participació ciutadana. Este estudio pone el foco en la acción de los gobiernos municipales como agentes capaces de potenciar el uso de nuevas formas de participación política por parte de la ciudadanía. La pregunta de investigación a la que se quiere dar respuesta es si la aparición del nuevo municipalismo en el ámbito de los gobiernos locales ha tenido impacto en el tipo de relaciones que se establecen entre la ciudadanía y administración, fomentando el uso de nuevos mecanismos de participación política. El trabajo consta de una aproximación teórica a los conceptos de municipalismo, participación política, formas de participación y tipos de relación que se establece entre la administración local y la ciudadanía. Mediante un estudio de tipo cualitativo donde se toman como variables los instrumentos, mecanismos y Coproducción de políticas públicas, se observa cómo en los cuatro casos de estudio -Badalona, ​​Cardedeu, Cerdanyola y Ripollet- las candidaturas municipalistas, una vez están en gobierno, habilitan nuevas formas de participación ciudadana. This study focuses on the action of municipal governments as agents capable of promoting the use of new forms of political participation by citizens. The research question to be answered is whether the emergence of the new municipalism in the field of local government has had an impact on the type of relations that are established between citizens and administration, while encouraging the use of new mechanisms for political participation. The work consists of a theoretical approach to the concepts of municipalism, political participation, forms of participation and the type of relationship that is established between the local administration and the citizens. Through a qualitative study where the instruments, mechanisms and co-production of public policies are taken as variables, it is observed that in the four case studies -Badalona, ​​Cardedeu, Cerdanyola and Ripollet- the municipalist candidacies, once they are in government, enable new forms of citizen participation.

El següent treball, té com a element basi la participació gitana. Ens acostarem a aquest terme entenent-ho com un tipus específic de participació, lligada estretament amb la reivindicació de drets i la lluita contra l'antigitanisme; sabent que moltes de les particularitats o trets característics són causals a l'impacte d'aquesta mirada de prejudici i estereotip que s'ha abocat sobre la comunitat gitana a Espanya, pràcticament des de la seva arribada a la Península Ibèrica en el segle XV, per part dels poders públics. El siguiente trabajo, tiene como elemento base la participación gitana. Nos acercaremos a este término entendiéndolo como un tipo específico de participación, ligada estrechamente con la reivindicación de derechos y la lucha contra el antigitanismo; sabiendo que muchas de las particularidades o rasgos característicos son causales al impacto de esta mirada de prejuicio y estereotipo que se ha vertido sobre la comunidad gitana en España, prácticamente desde su llegada a la Península Ibérica en el siglo XV, por parte de los poderes públicos. The following paper has roma participation as its base element. We will approach this term understanding it as a specific type of participation, closely linked to the vindication of rights and the fight against antigypsyism; knowing that many of the peculiarities or characteristic features are causal to the impact of this look of prejudice and stereotype that has been cast on the roma community in Spain, practically since its arrival in the Iberian Peninsula in the fifteenth century, by the public powers.

En aquest article fem una contextualització d’un projecte artístic interessat en explorar la colectivització del procés del final de vida, les cures pal·liatives, l’acompanyament i el dol. La bona mort és una investigació col·lectiva sobre les cures i l’acompanyament en els procesos del final de la vida i la mort. Es tracta d’un projecte interdisciplinari que integra a artistes, sociosanitaris, especialistes en el dol i educadors socials, i que es defineix a la vegada pel seu caràcter participatiu (290 persones). Encapçalat per l’artista Albert Potrony, a cura de Roser Sanjuán al Centre d’Art la Panera, amb el suport d’Art for Change 19 de l’Obra Social de la Caixa dut a terme durant l’any 2020 i fins el 3 de març de 2021. In this article, we contextualise the project La Bona Mort (The Good Death), an art project that explores how to collectivise the end of life process, palliative care, how to accompany someone who is dying and the grieving process. We seek to establish a theoretical framework around this collaborative artistic project on end of life, death and grief, led by the artist Albert Potrony, curated by Roser Sanjuán for the Centre d’Art la Panera, with the support of the Art for Change 2019 project of the Obra Social de la Caixa. En este artículo hacemos una contextualización de un proyecto artístico interesado en explorar la colectivización del proceso del final de vida, las curas paliativas, el acompañamiento y el luto. La buena muerte es una investigación colectiva sobre las curas y el acompañamiento en los procesos del final de la vida y la muerte. Se trata de un proyecto interdisciplinario que integra a artistas, sociosanitarios, especialistas en el luto y educadores sociales, y que se define a la vez por su carácter participativo (290 personas). Encabezado por el artista Albert Potrony, al cuidado de Roser Sanjuán en el Centro de Arte la Panera, con el apoyo de Art for Change 19 de la Obra Social de la Caixa llevado a cabo durante el año 2020 y hasta el 3 de marzo de 2021.

[ES] La relación entre las Asociaciones de Profesionales de Artes Escénicas que forman parte de la MeCuv (Mesa de participación de la Cultura Valenciana) y la Institución Pública son el punto de partida de esta investigación. A partir de los objetivos de entender, explorar, comparar y diagnosticar esta relación desde conceptos como el asesoramiento, el seguimiento, la escucha activa o las metodologías participativas se ha desarrollado una metodología que está divida en dos partes fundamentalmente: un análisis del contexto bibliográfico de esta relación en el País Valenciano y una herramienta objetiva como es la encuesta. La temporalidad de esta relación ha sido fundamental en esta investigación ya que analiza esta conexión entre agentes culturales antes y desde la Covid-19. Los resultados nos han mostrado un descontento por parte de las Asociaciones hacia las Instituciones. Estos resultados nos lleva a sugerir algunos modelos de participación que nos podrían ayudar a mejorar esta relación y así generar medidas y propuestas que se posicionan más cerca de la realidad del sector., [EN] The relationship between the Associations of Performing Arts Professionals that are part of the MeCuv (Valencian Culture Participation Table) and the Public Institution are the starting point of this research. The methodology has ben developed with the porpouse of understanding, exploring, comparing and diagnosing this relationship from concepts such as counseling, monitoring, active listening from to participatory methodologies. This methodology is divided into two fundamental parts: an analysis of the bibliographic context of this relationship in the Valencian Community and an objective tool which is the survey. The timing of this relationship is fundamental in this research as it analyzes this connection between cultural agents before and since Covid-19. The results show dissatisfaction on the part of the associations towards the institutions. This leads us to suggests some models of participation that could help us to improve this relationship and thus generate measures and proposals that are positioned closer to the reality of the sector., [CA] La relació entre les Associacions de Professionals d'Arts Escèniques que formen part de la MeCuv (Mesa de participació de la Cultura Valenciana) i la Institució Pública són el punt de sortida d'aquesta recerca. A partir dels objectius d'entendre, explorar, comparar i diagnosticar aquesta relació des de conceptes com l'assessorament, el seguiment, l'escolta activa o les metodologies participatives s'ha desenvolupat una metodologia que està divideix en dues parts fonamentalment, una anàlisi del context bibliogràfic d'aquesta relació al País Valencià i una eina objectiva com és l'enquesta. La temporalitat d'aquesta relació és fonamental en aquesta recerca ja que analitza aquesta connexió entre agents culturals abans i des de la Covid-19. Els resultats mostren un descontentament per part les Associacions cap a les Institucions. Aquests resultats ens porten a suggerir alguns models de participació que ens poden ajudar a millorar aquesta relació i així generar mesures i propostes que es posicionen més prop de la realitat del sector.

Treball Final de Màster Universitari en Psicopedagogia. Codi: SAW020. Curs acadèmic: 2019/2020. El present treball s’articula en dos eixos diferents que es relacionen entre si. D’una banda, s’ha plantejat conéixer la perspectiva de l’estudiantat universitari amb la Síndrome d’Asperger en relació amb els facilitadors i les barreres vinculades amb la pràctica docent que influeixen en la seua participació i aprenentatge. D’altra banda, a partir dels seus testimonis s’ha fet una proposta de diverses pautes generals per al professorat basades en els tres principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), les quals tracten de donar resposta als obstacles detectats. Per a la recollida de dades, es van dur a terme diverses entrevistes semiestructurades, tècnica que va permetre recuperar la veu d’aquests estudiants, així com una anàlisi documental sobre la resposta formativa que la universitat proporciona al professorat en relació amb el paradigma del DUA i la Síndrome d’Asperger. Els resultats obtinguts en aquest treball mostren que l’alumnat amb aquesta síndrome es troba amb diversos facilitadors, però també amb moltes barreres que dificulten la seua participació i aprenentatge. Així mateix, s’evidencia la importància d’oferir al professorat una formació continuada per a respondre adequadament a les necessitats d’aquests estudiants sense recórrer a adaptacions innecessàries que poden discriminar a l’alumnat, prenent com a marc de referència les pràctiques basades en el DUA. Per últim, entre les principals conclusions cal assenyalar que algunes de les barreres detectades pels participants són compartides per altres estudiants, siga amb necessitats educatives diferents o sense cap diagnòstic, de manera que millorar la resposta educativa cap a l’alumnat amb Asperger pot beneficiar també al conjunt de l’estudiantat. The present work is articulated in two different axes that are interrelated. On the one hand, it has been proposed to understand the perspective of university students with Asperger's Syndrome in relation to facilitators and the barriers linked to the teaching practice that influence their participation and learning. On the other hand, based on its witnesses, a proposal has been made of several general guidelines for teachers based on the three principles of Universal Design for Learning (UDL), which try to respond to the identified obstacles. For the data gathering, several semi-structured interviews were carried out, a technique that allowed these students to regain their voice, as well as a documental analysis on the formative response that the University provides to the teaching staff in relation to the UDL and Asperger's Syndrome paradigm. The results obtained in this work show that students with this syndrome encounter several facilitators, but also many barriers that hinder their participation and learning. Likewise, it is evident that it is important to offer teachers continuous training in order to respond adequately to the needs of these students without resorting to unnecessary adaptations that may discriminate against the students, taking as a reference framework the practices based on the UDL. Finally, among the main conclusions, it should be noted that some of the barriers detected by the participants are shared by other students, either with different educational needs or without any diagnosis, so that improving the educational response to students with Asperger's can also benefit the whole student body.

Els espais rurals han estat cridats a jugar un paper central en la lluita per pal·liar els efectes del canvi climàtic. La categorització exògena que ha dividit i separat la natura de la societat i la cultura ha tingut efectes negatius sobre la relació entre les poblacions rurals i les institucions que han de vetlar per la sostenibilitat ambiental. Aquest article es planteja l’anàlisi d’iniciatives productives que, des de les àrees rurals de Castelló, hem identificat amb el concepte de Nova Ruralitat i de quina manera els seus discursos harmonitzen amb la sostenibilitat ambiental. L’enfocament teòric revisa un marc on s’exposen les accions del conservacionisme propi de les àrees protegides i del desenvolupament rural, com també les noves concepcions que reforcen els enfocaments que donen veu i valor a les mirades des del rural. I això sense perdre de vista un context institucional supralocal que concentra serveis i infraestructures a les ciutats al temps que genera normatives que segueixen desequilibrant el territori valencià. El bastiment d’una ciutadania rural conscient del canvi climàtic alhora que esperonada a la participació en els processos institucionals esdevé una de les claus d’una sostenibilitat ambiental que ha de recolzar-se sobre una altra sostenibilitat: la social al rural. Rural areas have been called to play a central role in the fight to mitigate the effects of climate change. The exogenous categorization that has divided and separated nature from society and culture had negative effects on the relation between rural dwellers and the Institutions that supposed to look after environmental sustainability. This article is an analysis of productive initiatives that, from the rural areas of Castellón (Valencian Autonomy), we have identified accomplishing the concept of New Rurality, and how in their discourses they harmonize with environmental sustainability. The theoretical approach reviews a framework in which the conservation actions related to protected areas and rural development are exposed, as well as the new conceptions that reinforce approaches that give voice and value to rural views. And so, without losing sight of a supralocal institutional context that concentrates services and infrastructures in the cities, while generating regulations that keep unbalancing the Valencian territory. The construction of a rural citizenry aware of climate change while encouraging participation by institutional processes, all together becomes one of the keys to environmental sustainability that must be based on another sustainability: social sustainability in the rural areas.

Els requisits per a la participació són: poder-la exercir, saber com i voler-ho fer. I no només això, hem de ser conscients, han de ser conscients els infants i joves, que la participació és un dret i que per tant, requereix d'un aprenentatge. És en l'àmbit educatiu, en que el jovent ha d'adquirir aquesta competència, de manera transversal i durant els cicles educatius. Ara bé, tenir drets implica assumir deures. A l'hora de voler participar d'una temàtica en concret, n'hem de tenir uns mínims coneixements, per poder-ho fer amb coherència, cohesió i adequadament. En aquest treball es presenta el material per poder dur a terme un projecte interdisciplinari on la participació marida amb l'arquitectura. Aquest projecte, de centre i en construcció permanent, que es basa en la transformació del pati de l'institut a partir d'un procés participatiu, es dinamitza des d'una aula del primer curs d'ESO. La coordinació dels agents implicats, grup motor i equips de projecte, serà clau per al bon èxit del projecte.