Search

El cumplimiento del Acuerdo de París implica el inicio de una transición energética y su aceleración. En el acuerdo, los países firmantes se comprometen a reducir las emisiones, y con ello evitar que la temperatura global media supere los 2°C respecto a la época preindustrial. Este propósito implica la transición hacia sociedades bajas en carbono, donde el sector de la edificación puede realizar importantes contribuciones. En este sentido, se advierte que uno de los principales aportes es la adopción de edificios con consumo energético casi nulo, eficientes y resilientes ante los efectos adversos del cambio climático. El propósito de la investigación es analizar la política energética en México aplicada al sector residencial, así como las líneas estratégicas y mecanismos planteados que den evidencia de la efectividad de una trayectoria hacia la transición energética en este sector. A partir de la investigación se plantea el trazado de una hoja de ruta hacia la transición energética en el sector residencial en México. Para conseguir el resultado se realizó un análisis de antecedentes del fenómeno actual de la transición energética global en el contexto de la sostenibilidad y el papel del sector de la edificación dentro de este fenómeno. Así mismo, se identifican las políticas estratégicas de la Unión Europea dirigidas a transitar hacia a un parque edificado bajo en consumo energético. Se propuso a España como caso de estudio referente para analizar sus códigos energéticos y mecanismos de apoyo aplicados a la edificación residencial. La finalidad es contrastar con el marco regulatorio y los códigos de edificación existentes en México. En el documento se analiza el patrón energético de México, el impacto ambiental y socioeconómico de la vivienda, así como explorar la aplicación de criterios energéticos en las prácticas actuales de diseño residencial., El compliment del Acord de París implica el començament de la transició energètica i la seva acceleració. A l’acord, els països signants es comprometen a reduir les emissions, i amb això eviten que la temperatura global mitjana superi els 2°C respecte l’època preindustrial. Aquest propòsit implica la transició cap a societats baixes en carboni, on el sector de l’edificació pot realitzar importants contribucions. En aquest sentit, s’adverteix que una de les principals aportacions és l’adaptació a edificis amb consum energètic casi nul, eficients i resilients davant dels efectes adversos del canvi climàtic. El propòsit de la investigació és analitzar la política energètica de Mèxic aplicada al sector residencial, així com les línies estratègiques i mecanismes plantejats que donin evidència de l’efectivitat d’una trajectòria cap a la transició energètica en aquest sector. A partir de la investigació es planteja el traçat d’una fulla de ruta cap a la transició energètica al sector residencial a Mèxic, prioritzant els criteris a ressaltar en les polítiques públiques cap a un parc edificat residencial energèticament eficient. Per aconseguir el resultat s’ha realitzat un anàlisi d’antecedents del fenomen actual de la transició energètica global en el context de la sostenibilitat i el paper del sector de l’edificació dins d’aquest fenomen. Així mateix, s’identifiquen les polítiques estratègiques de la Unió Europea dirigides a transitar cap a un parc edificat baix en consum energètic. Es va proposar a Espanya com a cas d’estudi referent per analitzar els seus codis energètics i mecanismes de suport aplicats a l’edificació residencial, com a part del reconeixement de bones pràctiques que fomenten l’estalvi energètic a l’edificació. La finalitat és contrastar amb el marc regulador i els codis de l’edificació existents a Mèxic. En el document s’analitza el patró energètic de Mèxic, així com l’impacte ambiental i socioeconòmic del habitatge. A més a més de la literatura, la inve, The Paris Agreement implies the beginning of the energy transition and its acceleration. In the agreement, the state parties commit to reduce emissions in order to keep the increase in global average temperature to well below 2°C above pre-industrial era. This objective involves the transition towards low-carbon societies, where the building sector can make important contributions. In this sense, it is noted that one of the main contributions is to adopt nearly zero energy consumption buildings, being efficient and resilient to the adverse effects of climate change. The purpose of the research is to analyze the energy policy in Mexico applied to the residential sector, as well as the strategic lines and mechanisms proposed that evidence the effectiveness of a path towards the energy transition in this sector. Based on the research, a route map towards the energy transition in the residential sector in Mexico is proposed, prioritizing the criteria to be emphasized in public policies towards an energy efficient residential sector. To achieve the result, a background analysis of the current phenomenon of the global energy transition was made in the context of sustainability and the role of the building sector within this phenomenon. Likewise, the strategic policies of the European Union are identified, aimed at moving towards low energy consumption buildings. Spain was proposed as a case study to analyze its energy codes and support mechanisms applied to residential buildings, as part of the recognition of good practices that promote energy savings in buildings. The purpose is to contrast with the regulatory framework and existing building codes in Mexico. The document analyzes the energy mix of Mexico, as well as the environmental and socioeconomic impact of housing. In addition to the literature, the research is supported by instruments such as surveys and interviews conducted with professionals in the building sector in Mexico, in order to explore the application of

El treball estudia els futuribles canvis en mobilitat que s’esperen per als propers anys, amb especial atenció sobre el sector urbà. Es revisen les implicacions tant ambientals, socials com econòmiques de l’electrificació del transport. En aquest àmbit, s’analitzen las emissions de gasos d’ efecte hivernacle de diferents configuracions de vehicle, com poden ser vehicles de combustió interna, híbrids, híbrids endollables, elèctrics amb bateria o vehicles amb pila d’hidrogen, durant la seva vida útil i també les emissions provocades per la generació d’electricitat per al seu ús en vehicles i en diferents localitzacions. Les dates i els volums en què el mercat adoptarà aquests vehicles elèctrics també són estudiats i exposats. A l’estudiar sectors urbans, es posa especial atenció en la recent implementació de tendències de vehicles compartits, que disten del tradicional sistema de vehicles privats en conjunció amb el transport públic, això pot implicar canvis substancials en la necessitat de tenir vehicles privats i trastoca les bases de la mobilitat urbana. Finalment, s'analitzen petits vehicles de mobilitat personal elèctrics, de cost y capacitats reduïdes, juntament amb la incorporació de vehicles autònoms que també són estudiats en referència als canvis i impactes socioeconòmics que podrien comportar per al sector de la mobilitat., El trabajo estudia los futuribles cambios en movilidad que se esperan para los próximos años, con especial atención en el sector urbano. Se revisan las implicaciones tanto ambientales, sociales como económicas de la electrificación del transporte. En este ámbito, se analizan las emisiones de gases de efecto invernadero de distintas configuraciones de vehículo, como pueden ser vehículos de combustión interna, híbridos, híbridos enchufabas, eléctricos con batería o vehículos con pila de hidrógeno, a lo largo de su vida útil y también las emisiones debidas a la generación de electricidad para el uso en vehículos y en diferentes ubicaciones. Los tiempos y volúmenes en que el mercado adoptará estos vehículos eléctricos también son estudiados y expuestos. Al tratar sectores urbanos, se pone especial atención en la reciente implementación de tendencias de vehículos compartidos, que distan del tradicional sistema de vehículos privados junto a transporte público, que puede implicar cambios sustanciales en la necesidad de tenencia privada de vehículos y transformar las bases de la movilidad urbana. Por último, se analizan pequeños vehículos de movilidad personal eléctricos, de coste y capacidades reducidas, junto a la incorporación de vehículos de conducción autónoma que también son estudiados en lo relativo a los cambios e impactos socioeconómicos que podrían suponer para el sector de la movilidad., The paper studies the future changes in mobility that are expected for the coming years, with special attention to urban sectors. The environmental, social and economic implications of a transport electrification are reviewed. In this regard, the greenhouse gas emission of different vehicle configurations is analyzed throughout their life cycle, vehicles such as internal combustion engine vehicles, hybrids, plug-in hybrids, battery electric vehicles or fuel cell electric vehicles and also emissions due to the generation of electricity that will be used to power those vehicles within different locations. The dates and volumes in which the market will adopt these electric vehicles are also studied and exposed. In urban sectors, special attention is paid to the recent implementation of trends in shared mobility, which are far from the traditional system based on private vehicles together with public transport, this can imply substantial changes in the need for private ownership and disrupt the bases of urban mobility. Finally, small electric personal mobility vehicles with low costs and reduced capacities are analyzed, together with the incorporation of autonomous vehicles that are also studied in reference to the changes and socio-economic impacts that they could have in the mobility sector.

Aquest treball a fi de Màster, conté l’inventari d’emissions de diòxid de carboni, òxids de nitrogen, òxids de sofre, monòxid de carboni i hidrocarburs totals i combustible consumit, dels vols que parteixen des de l’aeroport internacional El Dorada en Bogotà Colòmbia durant els anys 2009 a 2019 d’acord a lo establer per al document EMEP/EEA air pollutant emission inventory guidebook 2019, específicament el volum 1.A.3. a Aviation, addicionalment es va realitzar una projecció del consum de combustible i emissions de diòxid de carboni fins l’any 2050 d’acord a cinc escenaris plantejats pel Comitè de Protecció Ambiental pertanyent a l’Organització Internacional d’Aviació Civil. La informació que s’ha utilitzat per a l’inventari d’emissions, va se la base de dades tràfic per equip de la Aeronàutica Civil, aquesta base de dades conté el registre d’operacions de tots els aeroports de Colòmbia, tan de vols comercials com privats a diferents nacionals i internacionals. Cada base de dades pot contenir més d’un milió d’observacions anuals dels registres aeris colombians i per poder fer l’inventari d’emissions, va ser necessari fer una desagregació de les dades i una agrupació de les variables rellevants utilitzant els software lliure RStudio. Els resultats del inventari d’emissions són reportats per a vols nacionals i internacionals de manera separada, tal com ho estableix la metodologia de la guia. La informació obtinguda del inventari d’emissions, va ser utilitzada com a línia base per a la projecció de tendències de les emissions de diòxid de carboni i consum de combustible fins l’any 2050 per cinc escenaris diferents, tenint en compte diferents pronòstics del creixement de la operació aèria colombiana i establint metes anuals d’estalvi de combustible i eficiència operacional, les quals són claus per aconseguir la reducció de les emissions de diòxid de carboni. El principal gas emès d’acord al inventari d’emissions és el diòxid de carboni, durant els anys 2009 a 2019 es va, This Master's thesis contains the inventory of emissions of carbon dioxide, nitrogen oxides, sulfur oxides, carbon monoxide, total hydrocarbons and fuel consumed, of the flights that departed from the El Dorado International Airport in Bogotá Colombia during years 2009 to 2019 according with the document EMEP / EEA air pollutant emission inventory guidebook 2019, specifically volume 1.A.3.a Aviation, additionally a projection of fuel consumption and carbon dioxide emissions was made until 2050 according to five scenarios established by the Environmental Protection Committee belonging to the International Civil Aviation Organization. The information that was used for the emissions inventory was the traffic database by the Aeronautica Civil, this database contains the operation records of all Colombian airports, both commercial and private flights to national destinations and international. Each database contains more than one million observations per year from the Colombian air registers and in order to make the emissions inventory, it was necessary to disaggregate the data and group the relevant variables using RStudio software. The results of the emissions inventory are reported for national and international flights separately, as stated in the guide's methodology. The information obtained from the emissions inventory was used as a baseline for the projection of trends in carbon dioxide emissions and fuel consumption until 2050 for five different scenarios, taking into account different forecasts of the growth of the Colombian air operation. and establishing annual goals for fuel savings and operational efficiency, which are key to achieving the reduction of carbon dioxide emissions. The main gas emitted according to the emissions inventory is carbon dioxide, during the years 2009 to 2019 25689 ktCO2 were emitted, followed by 121 ktNOx, 28 ktCO, 16 ktSOx and 7.3 ktHC, international flights emitted 74% of total carbon dioxide, although that the number of flights is, Este trabajo de fin de Máster, contiene el inventario de emisiones de dióxido de carbono, óxidos de nitrógeno, óxidos de azufre, monóxido de carbono e hidrocarburos totales y combustible consumido, de los vuelos que partieron desde el aeropuerto internacional El Dorado en Bogotá Colombia durante los años 2009 a 2019 de acuerdo a lo establecido por el documento EMEP/EEA air pollutant emission inventory guidebook 2019, específicamente el volumen 1.A.3.a Aviation, adicionalmente se realizó una proyección del consumo de combustible y emisiones de dióxido de carbono hasta el año 2050 de acuerdo a cinco escenarios planteados por el Comité de Protección Ambiental perteneciente a la Organización Internacional de la Aviación Civil. La información que se utilizó para el inventario de emisiones, fue la base de datos tráfico por equipo de la Aeronautica Civil, esta base de datos contiene los registro de operaciones de todos los aeropuertos de Colombia, tanto de vuelos comerciales como privados a destinos nacionales e internacionales. Cada base de datos puede contener más de un millón de observaciones anuales de los registros aéreos colombianos y para poder hacer el inventario de emisiones, fue necesario hacer una desagregación de los datos y una agrupación de las variables relevantes utilizando el software libre RStudio. Los resultados del inventario de emisiones son reportados para vuelos nacionales e internacionales de forma separada, tal como lo establece la metodología de la guía. La información obtenida del inventario de emisiones, fue utilizada como linea base para la proyección de tendencias de las emisiones de dióxido de carbono y consumo de combustible hasta el año 2050 para cinco escenarios diferentes, teniendo en cuenta diferentes pronósticos del crecimiento de la operación aérea colombiana y estableciendo metas anuales de ahorro de combustible y eficiencia operacional, las cuales son claves para lograr la reducción de las emisiónes de dióxido de carbono. El principa

En el present projecte es desenvolupa un prototip d'aplicació mòbil per a dispositius Android utilitzant l'entorn de programació App Inventor com a eina educativa per a la distribució de la metodologia desenvolupada en "Full de ruta per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) de un individu i anàlisi de la seva contribució a la mitigació de l'canvi climàtic ". L'objectiu de la metodologia consisteix en la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) a partir d'accions rutinàries amb les que, addicionalment, es produirà un estalvi d'emissions i un estalvi econòmic utilitzat posteriorment per costejar mesures de reducció d'emissions que necessitin una inversió de diners per a la seva activació. El resultat del projecte consisteix en el prototip de l'aplicació amb una interfície d'usuari senzilla on s'implementen mesures d'energia, transport, residus, aigua, alimentació i compensació amb la representació gràfica dels resultats setmanalment., En el presente proyecto se desarrolla un prototipo de aplicación móvil para dispositivos Android utilizando el entorno de programación App Inventor como herramienta educativa para la distribución de la metodología desarrollada en “Hoja de ruta para la reducción de emisiones de Gases de Efecto Invernadero (GEI) de un individuo y análisis de su contribución a la mitigación del cambio climático”. El objetivo de la metodología consiste en la reducción de emisiones de Gases de Efecto Invernadero (GEI) a partir de acciones rutinarias con las que, adicionalmente, se producirá un ahorro de emisiones y un ahorro económico utilizado posteriormente para costear medidas de reducción de emisiones que necesiten una inversión de dinero para su activación. El resultado del proyecto consiste en el prototipo de la aplicación con una interfaz de usuario sencilla donde se implementan medidas de energía, transporte, residuos, agua, alimentación y compensación con la representación gráfica de los resultados semanalmente., In the present project, a prototype of a mobile application for Android devices is developed using the App Inventor programming environment as an educational tool for the distribution of the methodology developed in the “Roadmap for the reduction of greenhouse gas (GHG) emissions from an individual and analysis of their contribution to the mitigation of climate change”. The objective of the methodology is to reduce emissions of Greenhouse Gases (GHG) from routine actions with which, in addition, there will be an emission saving and an economic saving subsequently used to pay for emission reduction measures that they need an investment of money for their activation. The result of the project consists of the prototype of the application with a simple user interface where energy, transport, waste, water, food and compensation measures are implemented with the graphic representation of the results weekly.

Aquest projecte vol millorar la sostenibilitat del municipi de Sant Cebrià de Vallalta en els àmbits mediambiental, social i econòmic. Es tracta d’un diagnòstic ambiental el qual es portarà a terme amb l’objectiu de donar pas a la implementació del programa de l’Agenda 21 local al municipi. En aquest treball, es realitza una recopilació de dades de Sant Cebrià de Vallalta per proporcionar un diagnòstic profund seguit d’una planificació estratègica on es donarà un recull dels punts forts i les àrees de millora de cada un dels àmbits estudiats. Tanmateix, es proporcionarà una sèrie d’indicadors de futur i propostes de millora per garantir la sostenibilitat i conservació del municipi. Tot el projecte tractarà exclusivament sobre el territori de Sant Cebrià de Vallalta, comptant amb la informació procedent de la web oficial de l’Ajuntament i del seu Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, de l’Institut d’Estadística de Catalunya a més d’altres departaments de la Generalitat, documents oficials de les Nacions Unides, a més de consultar altres articles i espais web.

Postprint (published version)

En aquesta comunicació presentem la recerca i projectes desenvolupats durant el curs acadèmic 2018-19 pel Grup sobre Governament del Canvi Climàtic (GGCC), el qual pertany al Grup Singular de Recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH) de la UPC. A grans trets el que hem fet ha estat: - Presència a la COP 24 de Katowice (Polònia). - Anàlisi a fons del París Rulebook (definit a la COP 24 de Katowice). - Vam impartir el webinar: “El marco de transparència reforzado del Acuerdo de París”. - Participació a la convocatòria de “Dialogo entre Pares”, del programa Euroclima+, de la Unió Europea. - Acollida i tutorització de la doctoranda Cindy Araceli Ramírez. - Organització i participació a la taula rodona “Emergència Climàtica. 15 mesos per salvar la humanitat”. - Publicació article indexat i participació mitjans de comunicació. - Impartició de docència i tutorització de TFGs i TFMs. Actualment estem: - Calculant les corbes d’emissions de CO2 i de GEH per a tots els països del món compatibles amb l’escenari d’augment de la temperatura global de 1,5ºC. - Actualitzant la nostra web i incorporant-hi les noves corbes d’emissions de 1,5ºC. - Preparant la delegació del nostre grup i organitzant un “Side event” oficial a la COP25.

Els temps canvien cada vegada més ràpidament, i a la universitat això encara es nota més. L’històric departament d‘Expressió Gràfica a l’Enginyeria (EGE) de la Universitat Politècnica de Catalunya, garant d’una docència de Grau, Màster i Doctorat de qualitat i adaptada a les necessitats de la societat, emprèn l’any 2020 amb una proposta de canvi de nom per adaptar-se al nous coneixements que estan esdevenint la seva matèria principal, al voltant de l’enginyeria gràfica i el disseny. Les àrees de recerca del centenar de professors que formen el departament són àmplies i variades, i sempre en col·laboració en diversos grups tant de la pròpia UPC com d’altres universitats. Una recerca avançada, de caràcter pluridisciplinari, on s'apliquen creativitat i innovació com a eines de coneixement, implicats en un territori ampli, i situats als diferents campus de la UPC. En els capítols d’aquest llibre podeu veure una petita mostra d’aquesta recerca tecnològica en camps ben variats., Postprint (published version)

El present treball es desenvolupa amb la intenció de proposar un full de ruta per a la inclusió de la comptabilització de les emissions de CO2 incorporades en els materials de construcció dels edificis dins del marc regulador del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). Per mitjà d'un retrat de la situació reglamentària a nivell europeu respecte a les normatives d'eficiència energètica i els esforços per millorar el rendiment ambiental de les edificacions, s'avaluen exemples d'èxit, els seus avantatges i desavantatges, i la seva possible adaptació per a aportar als esforços que busquen aconseguir les metes de reducció d'emissions de l'Acord de Paris per al sector de l'edificació a Espanya. Una vegada establerts els antecedents, es procedeix a analitzar les normatives i certificacions d'edificis vigents, en el context europeu, que inclouen el càlcul de les emissions incorporades. Per a identificar elements clau que guien el seu procés d’implementació. Els resultats de l'anàlisi indiquen que no existeix una base de dades a nivell nacional, comparable i desagregada, que abordi les condicions específiques per a la indústria de la construcció a Espanya. Es conclou que els esforços d'organismes reguladors hauran de desplegar-se per fases. Al principi, és de vital importància centrar-se en la recol·lecció i verificació de la informació ambiental tant a nivell de producte com a nivell d'edifici. Per a posteriorment, utilitzar aquestes dades per a establir valors de referència que motivin un canvi en el comportament ambiental dels edificis., El presente trabajo se desarrolla con la intención de proponer una hoja de ruta para la inclusión de la contabilización de las emisiones de CO2 incorporadas en los materiales de construcción de los edificios dentro del marco regulatorio del Código Técnico de la Edificación (CTE). Por medio de un retrato de la situación reglamentaria a nivel europeo con respecto a las normativas de eficiencia energética y los esfuerzos por mejorar el rendimiento ambiental de las edificaciones, se evalúan ejemplos de éxito, sus ventajas y desventajas, y su posible adaptación para aportar a los esfuerzos que buscan alcanzar las metas de reducción de GEI del Acuerdo de Paris para el sector de la edificación en España. Una vez establecidos los antecedentes se procede a analizar las normativas y certificaciones de edificios vigentes en el contexto europeo que incluyen el cálculo de las emisiones incorporadas, para posteriormente establecer elementos clave que guíen un proceso similar para el contexto español. Los resultados del análisis indican que no existe una base de datos a nivel nacional confiable y comparable que aborde las condiciones específicas para la industria de la construcción en España por lo que los esfuerzos de organismos regulatorios deberán desplegarse por fases. En un principio, es de vital importancia centrarse en la recolección y verificación de la información ambiental tanto a nivel de producto como a nivel de edificio, para posteriormente utilizar, estos datos para establecer valores de referencia que motiven un cambio en el comportamiento ambiental de los edificios., This thesis has been developed with the intention of proposing a roadmap for the inclusion of a methodology for the calculation of embodied emissions within the Spanish building code (CTE). In the current status of building regulations in Europe, when it comes to emissions, we can observe the different adaptations of the Energy Efficiency Directive, and the efforts to establish national frameworks for the assessment of the environmental performance of buildings. This analysis includes an evaluation of several successful national environmental rating schemes, their advantages and disadvantages, and the lessons learned to aid in the implementation of a regulation, whose main aim is to reach the levels of GHG emissions for the 2015 Paris Accords in the building sector. Research on Spanish regulations indicates that there is no national database available that is transparent, reliable and that contains enough disaggregated data, for all LCA modules. Therefore, the efforts of regulatory bodies should focus on the adaptation of existing databases. So then, they can start the dissemination of LCA and it-s methodology for embodied carbon assessment. The collection, harmonization and verification of environmental data is crucial. At first, for the development of EPDs, but at a later stage, to establish reliable benchmarks.

Aquest treball de fi de grau té com a objectiu l’anàlisi de l’efecte de l’alimentació en el canvi climàtic i el desenvolupament d’alternatives conscients amb el medi ambient. En el marc teòric s’explica com afecten diferents àmbits de l’alimentació al canvi climàtic. En primer lloc consta l’anàlisi dels residus de l’alimentació i s’expliquen les conseqüències que provoquen al planeta. En segon lloc s’estudia l’escassetat d’aigua dolça i com l’afecta la nostra dieta. Per últim es parla dels beneficis del comerç just i de proximitat i del consum de productes ecològics. En la segona part del treball s’analitza com podem ajudar al medi ambient canviant el consum d’aliments. S’analitza l’impacte ambiental i el cost econòmic de la dieta setmanal d’una família i es desenvolupen tres escenaris diferents: una dieta Residu 0, una dieta reduint l’empremta hídrica i una dieta el màxim de sostenible tenint en compte tots els àmbits del marc teòric. En tots aquests escenaris, s’analitzen les conseqüències ambientals i econòmiques al llarg de cinc anys. Els resultats indiquen que mentre en molts casos el sobrecost econòmic és inexistent, els beneficis d’una dieta sostenible sí que ho són pel medi ambient., Este trabajo de fin de grado tiene como objetivo el análisis del efecto de la alimentación en el cambio climático y el desarrollo de alternativas conscientes con el medio ambiente. En el marco teórico se explica cómo diferentes ámbitos de la alimentación afectan al cambio climático. En primer lugar consta el análisis de los residuos de la alimentación y se explican las consecuencias que provocan al planeta. En segundo lugar se estudia la escasez de agua dulce y cómo le afecta nuestra dieta. Por último se habla de los beneficios del comercio justo y de proximidad y del consumo de productos ecológicos. En la segunda parte del trabajo se analiza cómo podemos ayudar al medio ambiente cambiando el consumo de alimentos. Se analiza el impacto ambiental y el coste económico de la dieta semanal de una familia, y se desarrollan tres escenarios diferentes: una dieta Residuo 0, una dieta que reduce la huella hídrica y una dieta lo más sostenible posible teniendo en cuenta todos los ámbitos del marco teórico. En todos estos escenarios, se analizan las consecuencias ambientales y económicas a lo largo de cinco años. Los resultados indican que mientras en muchos casos el sobrecoste económico es inexistente, los beneficios de una dieta sostenible sí que son notorios en el medio ambiente., The Senior Capstone Project has as its main objective, the effects of our diet on climate change and the development of environmentally friendly alternatives. The theoretical framework details the effects of different aspects of our diet on climate change. Firstly, the analysis of food waste and its impact on the planet is executed. Secondly, the study on the scarcity of fresh water and how it affects our diet. Lastly, the benefits of fair commerce and of proximity, as well as the consumption of ecofriendly products. The second part of the project analyses how we can help the environment by changing the food consumption. The environmental impact and the economic costs are analyzed on a family’s weekly diet and they are developed through three different scenarios: a zero waste diet, a diet reducing the water footprint, and a responsible diet that takes into account all of the aspects of the theoretical framework. In all of these scenarios, the environmental and the economic consequences are analyzed over a five year period. The results demonstrate that, even though in many cases the economic overcharges are nonexistent, a responsible diet is largely beneficial for the environment.

L’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és un repte que ara mateix tenen sobre la taula governs, institucions, i empreses, amb l’any 2030 com a horitzó. Mentre que els objectius globals estan perfectament definits, el camí que cal transitar per arribar-hi, sovint, és difós. És un trajecte que cada organització ha de dissenyar, segons quin sigui el seu perfil i sector, la qual cosa requereix, d’una banda, d’un treball de reflexió i planificació prèvia i, d’una altra, d’un seguiment atent, metòdic i rigorós. Aquest treball pretén dotar d’una eina rigorosa i alhora de fàcil usabilitat a les empreses de sanejament i abastament d’aigua, amb l’objectiu que puguin fer una planificació i un seguiment acurats de l’acompliment progressiu de la implementació dels ODS en el marc de la seva organització. L’eina (en format universal) permet als gestors del cicle integral de l’aigua determinar quin és, a cada moment, el percentatge d’acompliment dels ODS a la seva empresa o institució. Són un centenar els indicadors que permeten fer aquesta diagnosi, prenent en consideració no tan sols els propis ODS, sinó també altres capítols fonamentals si es té en compte el context de la gestió de l’aigua a les diferents realitats urbanes: els requisits dels Plans d’Acció Municipal (PAM); els processos intrínsecs a la gestió del cicle integral, i l’orientació del servei a la satisfacció de la ciutadania des d’una perspectiva cada cop més àmplia (social, mediambiental, participativa, etc). En conseqüència, aquest TFG, essencialment, és una eina que permet avaluar paràmetres molt diversos, que tenen a veure amb l’ús energètic, l’economia circular, etc. I d’aquí que l’eina sigui, a la força, més conceptual que numèrica. Aquest TFG pretén esser més aviat un punt de sortida que no pas d’arribada, encoratjant als gestors dels serveis per a que despleguin cadascuna de les visions esmentades en el present treball.

El següent treball de final de grau, pretén presentar un anàlisi mediambiental del municipi de Vallgorguina, localitzat en un entorn natural a la comarca del Vallès Oriental i pertanyent a la província de Barcelona. Aquest treball es basa principalment en els paràmetres que s’estudien en el document de caire sostenible anomenat Agenda 21. Pensant en un desenvolupament més sostenible i buscant l’equilibri entre benestar socioeconòmic i ser respectuós amb el medi ambient, va sorgir l’Agenda 21 que va establir-se com a model a seguir per les institucions locals., El siguiente trabajo de final de grado, pretende presentar un análisis medioambiental del municipio de Vallgorguina, localizado en un entorno natural en la comarca del Vallès Oriental y que pertenece a la provincia de Barcelona. Este trabajo se basa principalmente en los parámetros que se estudian en el documento de tipología sostenible denominado Agenda 21. Pensando en un desarrollo más sostenible y buscando el equilibrio entre bienestar socioeconómico y ser respetuoso con el medio ambiente, surgió la Agenda 21 que se estableció como modelo a seguir por las instituciones locales., The following memory, pretends to present an environmental analysis of the town of Vallgorguina, located at a natural environment at the region of the Vallès Oriental and belonging to the province of Barcelona. This report is based on the parameters that can be studied at the document of sustainable look, named Program 21. Thinking about a more sustainable development and looking for the balance among socio-economic welfare and being respectful with the environment, was emerged the Program 21 that was established as a model to follow for local institutions.

Postprint (published version)

El objetivo de este Trabajo de Fin de Grado es la elaboración de un diagnóstico ambiental municipal de la localidad de Sant Adrià de Besòs, como primer paso para la implementación de la Agenda 21 de ámbito local en el municipio. El documento Agenda 21 pretende poner en marcha un Plan de Acción para conseguir aplicar el desarrollo sostenible del municipio en cuestión, debido a que aún no dispone de este documento. Partiendo del contexto marcado por las cumbres mundiales y la creación del Programa 21, en materia de medio ambiente y desarrollo sostenible, se ha realizado el diagnóstico ambiental que consiste en la búsqueda de información de los aspectos sociales, económicos, medioambientales y energéticos que definen el municipio. A continuación se lleva a cabo la planificación estratégica donde se analizan e identifican los puntos fuertes y las áreas de mejora de todos los ámbitos estudiados previamente. Por último se definen una serie de indicadores que servirán para efectuar el seguimiento de la evolución del municipio en el futuro en diversos ámbitos contemplados y se muestran las conclusiones extraídas una vez finalizado el trabajo.

Purpose: This paper analyzes the presence of sustainability in sixteen Spanish Higher Education curricula in the fields of Education and Engineering. Design/Methodology/Approach: The methodology employs two instruments: the Sustainability Map and the Sustainability Presence Map. These instruments enable the following: to analyze the number of subjects that develop sustainability and the sustainability presence level in each curriculum; to identify at what domain levels of the learning taxonomy sustainability is most developed; and to analyze whether a correlation exists between the sustainability presence and the number of subjects that develop sustainability in each curriculum. Findings: A wide variety of subjects develop sustainability in a given degree, depending on the university. The presence of sustainability is more homogeneous in education degrees than in engineering degrees. Education degrees have a greater presence of sustainability in the lower domain levels of the taxonomy, while in engineering degrees the lower levels of the taxonomy have a lower presence of sustainability than the higher levels. Finally, a correlation appears to exist between the number of subjects that develop sustainability in the curriculum and the sustainability presence. However, engineering degrees seem to need fewer subjects than education degrees to achieve the same degree of sustainability presence. Originality/Value: This paper proposes a methodology to measure sustainability presence that can be applicable to the curricula of a Higher Education degree if the corresponding Sustainability Map is available. To our knowledge, this is the largest study yet conducted to analyze the presence of sustainability in different Higher Education curricula., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

El present treball de fi de grau proposa l’elaboració de l’estudi del diagnòstic ambiental municipal de Vilassar de Mar, poble que pertany a la comarca del Maresme, situat a la província de Barcelona. Dit anàlisi ambiental és un pas previ a l’elaboració de l’anomenat programa de l’Agenda 21, amb la finalitat de fomentar el desenvolupament sostenible i un ús més òptim dels recursos dels que es disposa. Per fer-ho, primerament s’han posat en context històric les diferents cimeres i pactes governamentals que s’han dut a terme de cara a plantejar l’Agenda 21, per així tenir una idea més clara dels objectius i premisses que segueixen els pactes enfocats a aspectes que tenen relació amb el programa.Seguidament s’ha desenvolupat el diagnòstic ambiental del municipi, posant de manifestla recercai representantla informació, més fiable i actualpossible, dels principals valorsinvolucrats en la correcta intervenciómediambientaldel poble, principalment analitzant els aspectes socials, econòmics, energètics i ecològics. Aquest apartat és el gruix principal del treball on es fa una estudi acurat amb el resultat del qual es dona pas al plantejament estratègic dels punts forts i febles, trobant espais a potenciar o a millorar, per poder-los utilitzar com a base en la elaboració d’actuacions que fomentin la sostenibilitat ambiental com a objectiu principal.Finalment, s’han descrit i observat alguns indicadors de sostenibilitat, utilitzats,la majoria d’ells,en la realització de l’Agenda 21 local, per a poder veure, més concretament, aspectes específics del municipi que tenen una gran rellevància pel futur del mateix., Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima

Aquest Treball de Fi de Grau té com a objecte l’anàlisi de l’històric del vector energètic i les seves emissions de CO2 associades de Bolívia, Costa Rica, Uruguai, Paraguai i Guatemala. A partir d’aquesta anàlisi, es projectaran escenaris tendencials de futur a partir dels quals s’elaboraran propostes emmarcades dins unes polítiques de mitigació d’aquestes emissions. Aquestes polítiques estaran consensuades a partir del context de país. La primera part del treball consta de l’anàlisi històrica (des del 1990 fins al 2015) del vector energètic i les seves components així com les emissions de diòxid de carboni associades a les fonts d’energia primàries que utilitzen combustibles fòssils. A partir d’això, es realitza un escenari de futur Business as Usual fins a l’any 2030 per cada país, analitzant l’evolució tendencial tant del vector energètic com de les emissions de CO2 associades a aquest. Finalment, tenint en compte el context i les polítiques de canvi climàtic que descriuen les Nationally Determined Contributions (NDCs) de cada país, es formula escenaris de futur alternatius pel vector energètic amb l’objectiu de mitigar i reduir les emissions de diòxid de carboni. S’analitza críticament els resultats obtinguts i es compara amb les projeccions proposades pel grup de treball GGCC-UPC (Grupo sobre Gobernanza del Cambio Climático de la Un

En este Trabajo de fin de Grado se ha realizado un diagnostico medioambiental municipal de la loĐalidad de L’Aŵetlla del Vallès, para ello se ha utilizado el Programa 21 como una guía teórica. Este acuerdo tiene la finalidad de fomentar el desarrollo sostenible, respetando el medio ambiente y haciendo un uso eficiente de los recursos que podemos encontrar. Primero se ha realizado una introducción al contexto histórico, como son La Cumbre de la Tierra (Río 1992), Río +20 o la carta de Aalborg, hasta llegar al Programa 21, posteriormente se ha elaborado una radiografía del estado del municipio en los diferentes ámbitos que definen su situación socioeconómica y medioambiental, de tal manera que se ha realizado una planificación estratégica para destacar los puntos fuertes del municipio, actuar en las áreas en las que se estén cometiendo errores y plantear escenarios no contemplados hasta ahora. A continuación, se definen unos indicadores para poder efectuar un seguimiento del municipio en las diferentes áreas de estudio. El trabajo finaliza con las conclusiones extraídas de su propia realización., Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

L'objectiu d'aquest Treball de Fi de Grau és el de dur a terme un diagnòstic ambiental municipal. Aquest, es realitzarà dins el marc de l'Agenda 21, una eina que té la finalitat de fomentar el desenvolupament sostenible per així respectar el medi ambient i fer el millor ús possible dels recursos que podem trobar. En aquest estudi en concret, s'ha desenvolupat sobre el municipi de Tàrrega, província de Lleida.

Purpose–The main purpose of this paper is to introduce the concept of global carbon budget (GCB) as akey concept that should be introduced as a reference when countries formulate their mitigation contributionsin the context of the Paris Agreement and in all the monitoring, reporting and verification processes that mustbe implemented according to the decisions of the Paris Summit.Design/methodology/approach–A method based on carbon budget accounting is used to analyze theintended nationally determined contributions (INDCs) submitted by the 15 countries that currently head theranking of global emissions. Moreover, these INDCs are analyzed and compared with each other. Sometimes,inadequate methodologies and a diverse level of ambition in the formulated targets are observed.Findings–It is found that the INDCs of those 15 countries alone imply the release into the atmosphere of 84per cent of the GCB for the period 2011-2030, and 40 per cent of the GCB available until the end of the century.Originality/value–This is thefirst time the INDCs of the top 15 emitters are analyzed. It is also thefirstanalysis made using the GCB approach. This paper suggests methodological changes in the way that thefuture NDCs might be formulated., Peer Reviewed, Postprint (published version)

L’objectiu d’aquest treball és realitzar el diagnòstic ambiental del municipi de Taradell. Aquest diagnòstic és el pas previ a la redacció i la implementació del programa Agenda 21 al municipi. Primerament, per contextualitzar el treball, s’ha realitzat una introducció, on es dóna un marc històric analitzant algunes referències internacionals com la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro al 1992 o la Carta de Aalborg per exemple. També s’han presentat les característiques de l’Agenda 21. Seguidament s’ha realitzat el diagnòstic ambiental, que consisteix en la recerca de dades que descriguin la situació actual del municipi en diferents àmbits (social, econòmic, mediambiental...) i la seva exposició de forma ordenada. A continuació s’ha elaborat el planejament estratègic, l’objectiu del qual, és analitzar quins són els punts forts i les àrees on hi ha possibilitats de millora al municipi. Amb aquests factors es procedeix a la proposta de mesures, per tal de rectificar els punts que s’han trobat on el municipi flaqueja o no compleix els objectius mediambientals plantejats a l’Agenda 21. També es proposen una sèrie d’indicadors per poder observar i gestionar l’evolució dels paràmetres estudiats amb anterioritat, i especialment sobre els que necessiten algun tipus de millora. Amb la realització d’aquest treball s’extreu que Taradell és un municipi amb un bon desenvolupament mediambiental, però amb alguns punts febles, com són l’alt índex de motorització, un elevat consum d’aigua per persona, o l’alta concentració de nitrat per purins en algunes zones del municipi., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Postprint (published version)

En aquesta comunicació presentem les principals línies de recerca del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic (GGCC), el qual pertany al Grup Singular de Recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH) de la UPC. El GGCC va ser creat l’any 2014 amb la missió d’investigar i intentar incidir en les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic, tenint present que l’equitat i la justícia climàtica s’haurien d’imposar en la lluita contra el canvi climàtic. El GGCC està format per dos subgrups, un primer subgrup que treballa la vesant més acadèmica i científica del projecte i l’altre subgrup treballa a nivell polític i institucional. Hem desenvolupat una proposta quantificada - basada en criteris de justícia climàtica per càpita - de la distribució entre els estats de la UNFCCC dels objectius de mitigació d'emissions definits per l'escenari RCP2.6 de l'informe AR5 del IPCC. Hem participat a les conferències de l’ADP i de l’APA, així com a les successives COP que s’han fet des de l’any 2009 (COP 15, Copenhaguen), com a representants de la UPC. Hem treballat en la creació del Grup d’Amics per una Mitigació Ambiciosa i seguim treballant-hi per aconseguir nous amics

The project contains an approximation to the effects of light pollution on the artificial light, focusing mainly on outdoor lighting, as well as the environmental and health impact on humans and ecosystems. The basic concepts on the operation of luminaires, specifically on the LEDs, related to their environmental impact and efficiencies are introduced. The aim of the work is to make an introduction on this topic as it is mostly unknown and to make a comparison between the systems currently in use: the LED and the discharge lamps. Carrying out photometric and spectral analyses of each, as well as the implementation on a real project and see how the efficiency they offer and its characteristics. At the comparative level there is no 100% agreement with one of the systems, the intention of the project is to carry out an objective study to the reader, in the conclusions of this same work you can see the results obtained and make an opinion themselves.

Aquest Treball de Fi de Grau pretén fer un anàlisis exhaustiu de les metodologies amb les quals es pot realitzar un estudi d’escenari de futur, i centrant-se en els escenaris tipo BAU (bussiness-as-usual). En primer lloc, s’explicarà la utilitat i la necessitat de realitzar escenaris BAU, ja siguin en termes d’estudi ambiental o climàtic com en un ambient de negoci. També es farà una introducció a l’estudi de la prospectiva i de les matemàtiques de l’exponencial. En segon lloc s’exposaran els diferents mètodes que coneixem per fer estudis prospectius i una comparativa entre ells. A continuació es farà la tria d’un mètode a utilitzar i es portarà a terme un exemple pràctic a nivell mundial respecte les emissions de CO2, provinent de la crema de combustibles fòssils, en un estudi de previsió fins al any 2100., Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima

En este Trabajo Final de Grado se pretende desarrollar el diagnóstico medioambiental inicial del Municipio de Llinars del Vallès, situado en el Vallès Oriental. Se implementarán las bases que marca el Programa 21, una herramienta de gran utilidad para empezar a encontrar los fundamentos que hacen que un Municipio sea sostenible, respetando el medio ambiente y optimizando todos los recursos que se presenten. El trabajo se presenta en cuatro grandes bloques. En el primer bloque se comentarán los antecedentes históricos internacionales como son; la cumbre de la Tierra o la Carta de Aalborg, necesarios para comprender aquellas políticas medioambientales, económicas y sociales a desarrollar en su contexto, una situación de amenaza global. También se explicará cómo se empezó a implantar la Agenda 21 en Cataluña y sus principales motivaciones. Seguidamente se explicarán todos aquellos aspectos que engloban lo que es a día de hoy Llinars del Vallès, como son aspectos sociales, económicos, ecológicos y energéticos. Comprendido el segundo bloque, en el tercero a partir de los puntos fuertes y débiles, se extraerán todos los indicadores medioambientales, económicos y sociales necesarios para mejorar y controlar el desarrollo sostenible del municipio en los próximos años. En el último bloque se presentará un informe a modo de conclusiones del municipio, para que en un futuro si se estima conveniente, se revisen los indicadores medioambientales, se contrasten y se implanten otros nuevos., Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

This paper presents a methodology to analyze the sustainability presence level in the curriculum of an engineering degree. The methodology is applied to ten engineering degrees of the Spanish university system, taught in three different universities. The design used for the research is quantitative and correlational. The analytical instrument used is the Engineering Sustainability Map, which contains the learning outcomes related to sustainability that are expected of engineering students upon completion of their studies. The methodology is used to analyze the curricula of the ten engineering degrees in order to identify what learning outcomes of the Engineering Sustainability Map are developed in each degree. The results indicate that the sustainability competency least present in all the degrees is the "Participation in community processes that promotes sustainability", with an average presence of 23.3%, while the most present is the "Application of ethical principles related to the values of sustainability in personal and professional behavior ", with an average presence of 76.6%. In general, learning outcomes related to sustainability have an average presence of 52.1%, so that practically half of the cells in the ten Engineering Sustainability Maps are not developed in the degrees under study., Peer Reviewed, Postprint (published version)

El objetivo de este Trabajo Fin de Grado es llevar a cabo un diagnóstico ambiental municipal, concretamente de Canovelles. Este estudio se realizará dentro del marco del Programa 21, el cual tiene el objetivo de promover el desarrollo sostenible, respetando el medio ambiente y haciendo el mejor uso posible de los recursos que se puedan encontrar. Se trata del documento previo a la elaboración de la Agenda 21 Local, ya que el municipio en cuestión no dispone de ella. En primer lugar, se ha realizado una introducción ubicando el diagnóstico ambiental en el contexto histórico y procedimental sobre la sostenibilidad. En dicha introducción, se explica la Cumbre de la Tierra, Río+20, la Carta de Aalborg y el contenido del Programa 21, así como el de la Agenda 21 global y local. A continuación, se ha desarrollado el diagnóstico ambiental municipal, que consiste en una búsqueda de información del estado medioambiental del municipio teniendo en cuenta aspectos tanto sociales, como económicos y ambientales. La finalidad de este apartado es elaborar un diagnóstico estratégico analizando los puntos fuertes y áreas de mejoras de los puntos tenidos en cuenta en la búsqueda de información. Finalmente, se han propuesto una serie de indicadores con tal de recoger información representativa en un futuro y poder hacer un seguimiento periódico de la evolución en cuanto a los temas ambientales más relevantes

Aquest treball es basarà en fer l'Agenda 21 del poble d'Olesa deMontserrat. Serà un estudi global del poble amb tot lo que comporta i enfocat sempre cap a un camí cap a la sostenibilitat. A part del que comporta aquesta Agenda 21 afegiré un projecte medioambiental per l'aprofitament de l'energia.

Análisis y estudio de las Smart Cities actuales y la posibilidad de impulsar el cambio hacia un mundo con más Smart Cities., Este documento pretende presentar una solución para que una ciudad pueda empezar a dar los pasos necesarios para convertirse en una Smart City. En la primera parte del proyecto se define el concepto de Smart City como un cambio necesario en las energías renovables, las nuevas tecnologías (incluyendo las TIC) y la economía circular juegan un papel fundamental. Se establecen y se definen también los ámbitos o agentes involucrados en una Smart City: Gobierno, Movilidad, Sostenibilidad, Población y Economía. En la segunda parte se dimensiona una instalación solar fotovoltaica y la microred (o Microgrid) correspondiente para cubrir el consumo del alumbrado público de Sant Cugat del Vallès con el objetivo de que sea un proyecto para que la ciudad avance hacia ser una Smart City. Se dimensiona primero una instalación convencional, luego se calcula el impacto que tendría la agregación de componentes tecnológicos en el alumbrado público (que resulta en una reducción significativa del número de paneles a emplear y una reducción leve en el presupuesto) y finalmente se propone un sistema de almacenamiento de energía alternativo para instalaciones más pequeñas que la estudiada. Una vez optimizada la instalación inicial, se proponen otras ideas innovadoras para cualquier ciudad que quiera convertirse en una Smart City. Posteriormente se hace un análisis del impacto ambiental de estos proyectos. Finalmente se calculan los presupuestos de todos los proyectos, así como el VAN. En las conclusiones se proponen cambios que se deberían implementar para incentivar la creación de más Smart Cities.

El present treball pretén elaborar un diagnòstic ambiental municipal de la localitat barcelonesa del Papiol, com a punt de partida per a la implementació del programa Agenda 21 complet al municipi. A partir del context que marquen els diferents objectius i cimeres mundials en matèria de medi ambient, la creació del programa Agenda 21, i les conseqüents adaptacions a nivell local, es busca elaborar una radiografia de l'estat del municipi en els diferents àmbits que defineixen la seva situació social, econòmica i mediambiental, i realitzar una planificació estratègica per destacar els punts forts del municipi i preveure l'aprovació de possibles actuacions, dedicades a esmenar errors comesos en la gestió d'aquestes àrees, plantejar escenaris no contemplats fins ara, així com potenciar els punts forts de les actuacions ja realitzades al municipi. A continuació es defineixen una sèrie d'indicadors per tal de poder efectuar un seguiment de l'evolució futura del municipi en diferents àrees recollides a l'estudi. Per acabar es mostren les conclusions extretes un cop realitzat el treball.

Este proyecto está dividido en tres grandes bloques, un primero de carácter más teórico donde se explica el nuevo concepto emergente de las Ciudades Inteligentes y qué indicadores existen para su correcta evaluación, hay que destacar que este concepto es fundamental para entender el camino que están tomando las ciudades en el siglo XXI. Dentro de este bloque, también se encuentra la tecnología que se utiliza y las soluciones que ofrecen las Smart Cities a las problemáticas y necesidades actuales. En la siguiente sección del trabajo, se expone el estado actual de las Ciudades Inteligentes en la Unión Europea y se analiza de manera detallada tres rankings representativos a escala internacional, comparándolos y mostrando los distintos indicadores que emplean para clasificar a las ciudades. Por último, el tercer bloque de este trabajo se centra en la aplicación de lo aprendido durante el proyecto en un caso de estudio real, que es la ciudad de Barcelona, analizándola y proponiendo cinco nuevas mejoras para conseguir una ciudad más inteligente y optimizada.

Naciones Unidas aprobó en 2015 una agenda que incluye 17 objetivos del desarrollo sostenible de carácter integrado e indivisible, que conjugan las tres dimensiones del desarrollo sostenible: económica, social y ambiental. En la lucha por solucionar problemas de carácter global, resulta crucial el papel de la educación y la implicación de los educadores de todos los niveles y disciplinas. Mediante su contribución, la ciudadanía puede adquirir una visión adecuada de los problemas y desafíos que afectan a la humanidad y, de ese modo, puede intervenir en la toma de decisiones fundamentales. Un equipo de investigadores de diez universidades españolas que forman parte del Proyecto EDINSOST (Educación e Innovación Social para la Sostenibilidad) está trabajando en definir cómo se debe integrar la competencia Sostenibilidad en las distintas titulaciones del sistema universitario español. Uno de los objetivos del proyecto es medir el grado de adquisición de las competencias en sostenibilidad en estudiantes y profesores. Para definir las competencias en sostenibilidad que los estudiantes deberían tener al finalizar sus estudios, se diseñaron los mapas de sostenibilidad de catorce titulaciones. A partir de estos mapas, se ha creado un cuestionario que permite evaluar la competencia en sostenibilidad de los estudiantes universitarios. Este cuestionario debe permitir tanto determinar el conocimiento previo de los estudiantes cuando comienzan una asignatura o un Grado, como el nivel alcanzado cuando acaban dicha asignatura y/o Grado. Con estos datos podrán elaborarse propuestas de capacitación adecuadas y estudiar su efectividad. En este trabajo se presenta el proceso de elaboración de un cuestionario orientado a determinar el nivel de la competencia sostenibilidad de los estudiantes de grados en ingeniería TIC., Peer Reviewed, Postprint (published version)

El següent projecte presenta un estudi comparatiu de l'acompliment mediambiental, econòmic i social d'empreses del sector de la biomedicina, les quals tenen presència a Espanya. Es centra, principalment, en l'anàlisi i l'avaluació dels indicadors que recull la memòria de la guia GRI com a principals i / o secundaris dels àmbits socials, econòmics i mediambientals. En aquest treball, ens centrarem principalment en fer una comparativa entre les empreses, gràcies a les dades proporcionades per elles mateixes, per poder observar les mancances i els punts positius de cadascuna d'elles. Posteriorment es realitzarà una avaluació per detectar els errors comesos i finalment es plantejaran propostes de millora per aconseguir un augment de l'eficiència de les empreses del sector.

In this paper, a model for the distribution of the Global Carbon Budget between the countries of the world is presented. The model is based on the criteria of equity while also taking into account the different historical responsibilities. The Global Carbon Budget corresponds to the quantity of carbon dioxide emissions that can still be released into the atmosphere while maintaining the increase in the average earth surface temperature below 2 °C, and it is therefore compatible with the long-term objective defined in the Paris Agreement. The results of applying the model are shown both for the 15 emitters that currently top the ranking for world emissions as well as for the other countries, which are grouped together in three main groups: Other African, Other Latin American and Caribbean, and the Rest of the World. Mitigation curves compatible with the carbon budget allocated to the different countries are presented. When comparing each emitter’s historical emissions for the period 1971–2010 with the proposed distribution for the period 2011–2050 obtained using the model, it can be seen that developed countries must face the future with a greatly reduced carbon budget, whereas developing countries can make use of a carbon budget that is higher than their cumulative historical emissions. Finally, there is a discussion about how a model with these characteristics could be useful when implementing the Paris Agreement., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Durant les últimes dècades, les organitzacions han estat l’escenari de grans canvis. Estem davant d’un nou paradigma empresarial en el que ja no es busca només maximitzar els beneficis, sinó també adoptar comportaments responsables cap a la societat i el medi ambient. És aquí on apareix el concepte de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Les organitzacions prenen consciència que conviuen en un entorn on les seves decisions afecten a tots aquells grups relacionats amb la seva activitat, per la qual cosa han d’aplicar una sèrie de polítiques i estratègies amb l’objectiu d’aconseguir un equilibri econòmic, social i mediambiental i, així, obtenir la seva legitimitat i confiança. Actualment, s’ha convertit en una eina molt important i beneficiosa tant per a les organitzacions com per als seus grups d’interès. En el present Treball Fi de Grau, s’analitza de quina manera s’apliquen les polítiques i estratègies de RSC a les empreses. Per fer-ho, s’estructura en dos blocs principals. El primer bloc correspon a la revisió documental sobre les diferents teories de la RSC i el segon bloc, a l’estudi detallat de l’aplicació de la RSC a les empreses espanyoles Inditex i Mercadona, ambdues líders del seu sector.

Aquest treball té com a objectiu elaborar un pla mediambiental per a la població d'Òrrius, situada a la província de Barcelona. Per iniciar aquest treball i per situar-nos, farem una revisió bibliogràfica sobre el context mediambiental a Europa actualment, per centrar-nos després en l'actuació catalana. Com que Òrrius encara no té un diagnòstic mediambiental establert, la finalitat d'aquest treball és la de realitzar un pla o projecte adaptat a les seves característiques, tenint en compte les necessitats i la identificació d'accions impactants contra el medi ambient en aquesta població.

En este proyecto se desarrolla una herramienta informática para la evaluación de daños en situaciones de emergencia que requieran la intervención y el apoyo de la ayuda humanitaria. Esta herramienta tiene como objetivo ser utilizada por las propias víctimas o locales de la zona afectada, de forma que estos puedan aportar fácilmente información in situ a los actores de ayuda sobre la situación que se está desarrollando. Con la creación de esta herramienta se pretende mostrar la importancia de la información específica que los propios afectados pueden aportar. Como un simple detalle puede modificar completamente el camino que deberá tomar la ayuda humanitaria, y a su vez acelere y mejore el proceso de respuesta para determinar las necesidades de estos.

El principal objectiu del projecte és caracteritzar el potencial de l'energia fotovoltaica en les cobertes dels edificis del Principat d'Andorra. A diferència d'altres zones geogràfiques, la disponibilitat d'aquest recurs en zones de muntanya és molt heterogènia essent altament influenciada per la topografia i la variabilitat arquitectònica. S’han realitzat tres anàlisis durant l’estudi per tal de caracteritzar ,en tots els àmbits, les hipotètiques instal·lacions; anàlisi d’aprofitament del recurs solar, anàlisi econòmic i anàlisi mediambiental. A més, s’ha analitzat l’impacte de les polítiques de subvenció a la fotovoltaica, i com aquestes afecten a les rendibilitats de les instal·lacions. Finalment, s’han creat diverses eines per tal de divulgar els resultats a la població andorrana: una plataforma web online pública on es mostra un SIG amb els detalls de les hipotètiques instal·lacions i una eina per visualitzar els resultats sobre un model 3D interactiu.

En este proyecto se describe por primera vez el concepto hoja de ruta para la reducción de emisiones de GEI de un individuo, dicho concepto se basa en la readaptación del efecto rebote ambiental/económico. Esta readaptación consiste en el utilizar el ahorro económico de medidas que permiten reducir las emisiones en costear medidas de reducción de emisiones posteriores, y no en consumir bienes y servicios provocando el efecto rebote, en el cual las emisiones evitadas de las primeras medidas quedan anuladas por el consumo derivado de su ahorro económico. Teniendo en cuenta esta readaptación del efecto rebote se elabora una guía/mapa donde quedan consideradas todas las medidas que puede realziar un individuo para reducir su huella de carbono. Esta guía, denominada hoja de ruta para la reducción de emisiones de GEI de una persona, permite reducir las emisiones por un coste nulo, en caso de empezar por medidas que no requieren coste. Una vez se acumula el ahorro económico de las primeras medidas se costean las medidas posteriores. En este proyecto se define el concepto hoja de ruta, se cuantifica el ahorro de las medidas que reducen la huella de carbono de una persona, se crea una herramienta para poder realziar el concepto hoja de ruta y se analiza su impacto en las emisiones totales de Cataluña y España.

El present treball té com a objectiu estudiar la implantació d’una instal·lació de reaprofitament d’aigües pluvials per a cobrir el consum de les cisternes dels vàters d’un edifici en combinació amb la implantació d’una coberta enjardinada de tipus semi-intensiu. Contextualitzant aquests sistemes respecte les diverses iniciatives que es poden trobar en l’actualitat i realitzant el disseny corresponent. Per al disseny de la coberta enjardinada es consideren tots els elements: varietats de vegetació, capa drenant, impermeabilització… Al igual que pel disseny i dimensionament de la instal·lació de reaprofitament d’aigua: dipòsit d’emmagatzematge, grup de pressió, filtres, dipòsit acumulador, distribució fins a punt de consum… que es dimensionaran seguint les indicacions del CTE. S’analitza el comportament del sistema estudiant el rendiment que s’obtindria variant les condicions de precipitació anual, mida de l’edifici, nombre de veïns residents… i variant també el tipus de vegetació de la coberta, observant com es comporta la instal·lació davant aquests canvis. S’estudia la viabilitat de la implantació del sistema en un seguit de ciutats d’Espanya representatives dels diversos climes presents. Considerant si la implantació és o no viable per a cada cas concret i proposant un seguit d’alternatives en cas que la implantació no fos factible. Finalment, es consideren també tots els avantatges que suposa la implantació d’aquests tipus de sistemes en una gran ciutat i els beneficis que aporta en l’estalvi d’aigua i la millora del microclima urbà.

El presente documento pretende mostrar el desarrollo de un inventario de emisiones de vehículos para el parque automovilístico andorrano siguiendo la metodología tier 2 (metodologías de cálculo de emisiones preestablecidas). Además se repasarán las causas y perjuicios relacionados con la contaminación atmosférica en el mundo y más concretamente en las ciudades. También se estudiarán las leyes y pactos internacionales establecidos para reducir las emisiones y aquellos que Andorra se ha comprometido a cumplir. Se describirán los métodos de cálculo de emisiones avalados por los órganos internacionales competentes y se aplicará a la situación del parque andorrano. En primer lugar se han recopilado los datos de las inspecciones técnicas de todos los vehículos andorranos. A partir de esta información se han establecido perfiles de utilización de los vehículos y media de vida. Posteriormente los vehículos se han clasificado según la edad y la cilindrada en el caso de motos y coches y por el peso en el caso de los camiones, lo que ha permitido evaluar las emisiones producidas por el vehículo. Utilizando el programa COPERT v5 se ha podido modelizar de manera precisa las emisiones globales del parque. A pesar de los esfuerzos legislativos de la Comisión Europea, las emisiones contaminantes en Andorra no se han reducido de manera considerable, debido a la alta presencia de vehículos diésel. en el parque automovilístico. Progresivamente, se puede reducir la presencia de estos vehículos y promocionar la utilización del vehículo eléctrico y el transporte púbico, sobre todo en la ciudad. Numerosos artículos científicos relacionan la contaminación de estos vehículos con enfermedades y una baja calidad de vida.

Este Trabajo de Fin de Grado trata sobre el diagnóstico ambiental del municipio de Tordera. Para su realización se han seguido las pautas del Programa 21, diseñado para promover el desarrollo sostenible. Concretamente, este trabajo se centra en el proceso de diagnóstico ambiental aplicada a dicho municipio. Este es el primer paso necesario para la elaboración del Programa 21. Se ha decidido aplicar este estudio a Tordera dado que aún no dispone de un diagnóstico ambiental oficial. Primero se ha realizado una introducción al proceso de diagnóstico, ubicando el estudio medioambiental municipal dentro de su contexto histórico y analizando algunas referencias internacionales como la Cumbre de la Tierra de Río de Janeiro en 1992, la Carta de Aalborg, etc. También se han presentado las características del Programa 21. A continuación se ha realizado el diagnóstico ambiental municipal. Este paso ha consistido en una búsqueda de información sobre todos los ámbitos que puedan estar relacionados directa o indirectamente con el estado medioambiental del municipio. Se han estudiado los factores sociales, ecológicos y económicos para finalmente concluir con un diagnóstico estratégico en el que se pretenden analizar e identificar los puntos fuertes y débiles de Tordera, identificando también las posibles áreas de mejora. Para finalizar, se han redactado una serie de propuestas sobre los puntos considerados débiles a nivel medioambiental. De este trabajo se extrae que Tordera no es un municipio con graves problemas medioambientales, cuenta con amplios parajes naturales en su mayoría bien conservados y con una gran diversidad biológica.

El objetivo principal de este Trabajo de Fin de Grado es el de llevar a cabo un diagnóstico ambiental municipal, concretamente de Canyelles. Éste, se realizará siguiendo el marco teórico del Programa 21, una herramienta cuya finalidad es la de fomentar el desarrollo sostenible para así respetar el medio ambiente y hacer el mejor uso posible de los recursos que podemos encontrar. Se trata del primer punto a tener en cuenta para elaborar la Agenda 21 Local, dado que el municipio en cuestión no dispone de este documento. Primero se ha realizado una introducción teniendo en cuenta el contexto histórico hasta llegar a la Agenda 21, como es el caso de: La Cumbre de la Tierra, Río +20 o la Carta de Aalborg. En segundo lugar se ha desarrollado el diagnóstico ambiental municipal, que se trata de la búsqueda de información del estado medioambiental del municipio analizando aspectos sociales, económicos, ecológicos y energéticos, con el fin de, elaborar un diagnóstico estratégico analizando los puntos fuertes y áreas de mejora de Canyelles. Por último se han comentado algunos indicadores que pueden servir para conseguir un futuro mejor en Canyelles si estos se tienen presentes.

El cos d’aquest treball té tres objectius fonamentals, explicar el model World2, comparar les prediccions del model des de l’any 1970 fins a l’actualitat amb dades reals i finalment proposar canvis en el model per corregir les desviacions respecte les dades reals. El model World2 preveu tres escenaris principals. En primer lloc prediu que el creixement de la població es frenarà quan comencin a escassejar els recursos naturals. El segon cas contempla unes reserves naturals molt més grans, el que desembocaria en un augment descontrolat dels nivells de contaminació i la consegüent reducció dràstica de la població. Finalment descriu un escenari en equilibri en el cas que la humanitat aconseguís esquivar tan el consum de la major part dels recursos naturals com l’augment excessiu dels nivells de contaminació. Analitzant les dades disponibles de població, pol·lució, consum i reserves de recursos naturals i inversió de capital, s’arriba a la conclusió que la majoria de variables han superat àmpliament els valors previstos pel model World2. El model sí que descriu molt encertadament quins són els problemes globals que haurà d’afrontar la humanitat en les properes dècades. En l’última part es dissenya un nou model, el MÓN_2100, basat en el model World2, on primer s’ha buscat que descrigui correctament l’evolució de les variables des del 1970 fins al 2015 per, a continuació, simular el comportament del sistema mundial a partir d’ara. Qualitativament els resultats són els mateixos que en el model World2. La conclusió final és que és necessari un canvi en les polítiques globals que es dirigeixin a invertir a gran escala en les energies renovables, per tal d’augmentar la seva implantació progressivament fins arribar a dependre únicament d’elles cap a l’any 2070.

Postprint (author's final draft)

Aquest treball presenta un estudi analític de l’evolució en termes legislatius del concepte de eficiència energètica al sector de l’edificació a Espanya. Es centra, principalment, a l’anàlisi i l’avaluació de l’efectivitat dels Plans i les normatives imposades pel país i a la aplicació pràctica posterior, amb la finalitat de detectar els errors comesos i plantejar propostes de millora per tal d’aconseguir un increment de la eficiència energètica als edificis.