En vista del protagonisme creixent d'Instagram entre la població jove, aquesta línia de recerca se centra en l'anàlisi de perfils d'aquesta xarxa social als Països Catalans. Per dur a terme aquest estudi, he fet servir una metodologia quantitativa en la selecció de la mostra i qualitativa en l'anàlisi, amb l'objectiu d'aprofundir en les dinàmiques d'autorepresentació en l'àmbit digital. En examinar les narratives visuals i discursives de les publicacions, s'ha observat una tendència marcada cap a una autorepresentació que persegueix exposar una imatge personal autèntica, exitosa i sexualment atractiva. Aleshores, l'estudi s'ha centrat a examinar fins a quin punt i de quina manera les produccions de continguts que es generen han estat produïdes amb la finalitat que la persona que les comparteix sigui socialment percebuda principalment dintre de l'univers d'aquestes característiques. Es comprova com aquestes tres dimensions, en la mesura que aconsegueixen projectar-se socialment, asseguren l'atenció del públic i, per tant, generen interaccions al perfil. També s'ha analitzat com, a través de la generació de m'agrades (likes) i els comentaris, aquests continguts són difosos exponencialment i converteixen la plataforma en un espai de gran utilitat per als mercats. D'aquesta manera, a través d'Instagram, el neoliberalisme instrumentalitza l'activitat en línia al servei d'una eficiència productiva superior. S'observa també com aquesta tendència, que avui s'hegemonitza entre la població jove, inunda els perfils amb intents d'una projecció personal fortament marcada per la influència de patrocinis. Els perfils d'Instagram es converteixen en aparadors on imperen la comunicació i l'estètica de la positivitat pròpia dels formats publicitaris. Aquest article pretén donar llum sobre les implicacions sociològiques d'aquestes pràctiques, examinant com l'autorepresentació en xarxes socials està remodelant les interaccions socials i generant canvis significatius en la nostra manera, In view of the growing prominence of Instagram among young people, this research focuses on the analysis of profiles in the Catalan Countries. To carry out this study, we used a quantitative methodology in the sample selection and a qualitative approach in its analysis, aiming to delve into the dynamics of self-representation in the digital realm. Examining the visual and discursive narratives of posts, a distinct trend towards self-representation emerges, seeking to project an authentic, successful and sexually appealing image. The study delves into the extent and manner in which content production aims to shape the way in which individuals are socially perceived within this framework. It verifies how these three components - to the extent in which they successfully attain social projection - ensure public attention and consequently generate interactions in the profile. Additionally, the analysis explores how likes and comments help to exponentially highlight content, transforming this platform into a highly valuable space for markets. Thus, through Instagram, neoliberalism instrumentalizes online activity to promote a higher level of productivity. This trend, which is hegemonic among youth today, floods profiles with attempts to achieve a strongly marked personal projection influenced by sponsorships. Instagram profiles become showcases dominated by the communication and aesthetics of positivity inherent in advertising formats. This article seeks to shed light on the sociological implications of these practices, examining how self-representation on social networks is reshaping social interactions and bringing about significant changes in our way of relating., En vista del protagonisme creixent d'Instagram entre la població jove, aquesta línia de recerca se centra en l'anàlisi de perfils d'aquesta xarxa social als Països Catalans. Per dur a terme aquest estudi, he fet servir una metodologia quantitativa en la selecció de la mostra i qualitativa en l'anàlisi, amb l'objectiu d'aprofundir en les dinàmiques d'autorepresentació en l'àmbit digital. En examinar les narratives visuals i discursives de les publicacions, s'ha observat una tendència marcada cap a una autorepresentació que persegueix exposar una imatge personal autèntica, exitosa i sexualment atractiva. Aleshores, l'estudi s'ha centrat a examinar fins a quin punt i de quina manera les produccions de continguts que es generen han estat produïdes amb la finalitat que la persona que les comparteix sigui socialment percebuda principalment dintre de l'univers d'aquestes característiques. Es comprova com aquestes tres dimensions, en la mesura que aconsegueixen projectar-se socialment, asseguren l'atenció del públic i, per tant, generen interaccions al perfil. També s'ha analitzat com, a través de la generació de m'agrades (likes) i els comentaris, aquests continguts són difosos exponencialment i converteixen la plataforma en un espai de gran utilitat per als mercats. D'aquesta manera, a través d'Instagram, el neoliberalisme instrumentalitza l'activitat en línia al servei d'una eficiència productiva superior. S'observa també com aquesta tendència, que avui s'hegemonitza entre la població jove, inunda els perfils amb intents d'una projecció personal fortament marcada per la influència de patrocinis. Els perfils d'Instagram es converteixen en aparadors on imperen la comunicació i l'estètica de la positivitat pròpia dels formats publicitaris. Aquest article pretén donar llum sobre les implicacions sociològiques d'aquestes pràctiques, examinant com l'autorepresentació en xarxes socials està remodelant les interaccions socials i generant canvis significatius en la nostra manera