Search

Em um contexto instável nos âmbitos social e político, o governo do Brasil publicou a Base Nacional Comum Curricular (BNCC), em 2018, com vistas a dar diretrizes normativas para a Educação Básica. No que tange ao ensino de Língua Inglesa, a BNCC contém trechos de reflexão crítica desenvolvidos em sua introdução, em seus cinco eixos organizadores, em suas competências específicas e nas habilidades particulares para cada ano. Estes excertos se apresentam como terreno fértil para apreciações anteriores à consolidação de um sistema curricular que respeite as especificidades de cada escola. Dessa maneira, o componente crítico da Base é analisado no sentido de desnaturalizar discursos de supremacia e de subalternidade (MENEZES DE SOUZA, 2011), a partir de teorias dos letramentos críticos (MONTE MÓR, 2017; 2018; MENEZES DE SOUZA, GUILHERME, 2019) em busca de interpretar como se dão as percepções da BNCC no processo de tomada de consciência crítica (FREIRE, 2001) para o ensino-aprendizagem de Língua Inglesa. Nesse contexto, essa pesquisa se apresenta como qualitativa, exploratória e de cunho interpretativista, já que configura uma leitura rumo à reflexão crítica da BNCC em uma perspectiva socialmente engajada, que vislumbra a educação como agente de transformação social. Percebeu-se um avanço em direção a noções críticas de sujeito e de língua, mas o documento ainda reflete percepções de globalização e de interações sociais que necessitam de reflexão para desmistificação de noções construídas historicamente por uma minoria social que ainda detém privilégios.

Enseñar inglés en las instituciones educativas rurales de Colombia es un tema que ha sido objeto de múltiples investigaciones, debido a la brecha que existe entre lo urbano y lo rural, caracterizadas principalmente por el difícil acceso a la educación en esas zonas, configurando así desafíos en las políticas públicas a nivel educativo. En tal sentido, el presente artículo tiene como objetivo analizar las prácticas pedagógicas llevadas a cabo en Colombia en un periodo comprendido entre el año 2010-2020, y, cómo estos, permitieron un debate conceptual y metodológico para establecer un marco problémico de investigación en un nuevo paradigma de la educación colombiana. La metodología se centró en un estudio de revisión documental. Entre las conclusiones más relevantes se evidencian las dificultades en la capacitación docente; las metodologías de enseñanza y la escasez de material pedagógico y didáctico; el acceso a la conectividad; el diseño de las políticas públicas a nivel educativo, que en la enseñanza de una segunda lengua contienen estructuras lingüísticas homogeneizantes donde difícilmente se logra integrar la lengua materna y la lengua extranjera; la incursión de las TIC con los contenidos curriculares; y metodologías emergentes de enseñanza del inglés como el bilingüismo.

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2021 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística, o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

Durant l’interval que comprèn aquesta crònica, els drets i deures lingüístics en l’àmbit de l’educació i de la sanitat han estat, novament, els temes que han generat major controvèrsia. Els principis lingüístics continguts en el Projecte de llei d’Educació que es tramita en el Parlament i els casos de discriminació lingüística en l’àmbit de la salut han tornat a centrar els debats entre les diferents forces parlamentàries i també han estat presents en les actuacions i propostes de les entitats cíviques en defensa de la llengua catalana. Tot això, coincidint amb la confirmació per part del Tribunal Suprem de la nul·litat del decret que regula la competència lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears i coincidint també amb la molt necessària iniciativa liderada per la Direcció General de Política Lingüística i la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per reforçar l’ús del català en l’àmbit de la justícia.

Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre del 2021. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país i l’opinió que n’ha tingut l’opinió pública andorrana.

This research discusses the first approximations between indexing policy and language policy. The objective is to analyze the indexing policies of information units in order to highlight implicit and explicit aspects of a language policy. This is an exploratory and descriptive research, divided into three stages: theoretical survey, search and document selection and application of the content analysis technique. It turned out that the decisions recorded in an indexing policy, which direct the use of documentary language to index and retrieve documents through the indexing process and their variables of choice of documentary language, specificity and exhaustiveness can be guidelines of a language policy in the context of Information Science. It was concluded that indexing policy is close to a linguistic policy because it presents explicit decisions on the use of documentary language identified in the variables of language choice, specificity and exhaustiveness, demonstrating an intersection between Information Science and Linguistics, also including the area of Sociolinguistics, for encompassing sociolinguistic relations that are part of the context, planning, and the horizontal and vertical axes that are elements in common in both policies. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Este artigo tem por finalidade analisar e discutir aspectos acerca dos nexos entre Internacionalização, Política Linguística, ensino de línguas e o racismo epistêmico. Nesta perspectiva, analisaremos os parâmetros relativos às propostas do Future-se (BRASIL, 2020a), para refletir de que forma o impacto da medida ao ensino de línguas reforça o racismo epistêmico na Internacionalização do Ensino Superior, observando a língua em primeiro lugar, além de aspectos como migração e ideia de qualidade do ensino superior público brasileiro. O foco de análise aqui delineado visa observar a colonialidade por trás da língua, e como esta atua no domínio colonial, em sua naturalização homogeneizante (NASCIMENTO, 2020), e como disto decorre certa idealização das línguas e das identidades por ela moldadas. Com isso, pretendemos provocar o debate epistêmico no próprio seio de campos como políticas linguísticas, ensino-aprendizagem de línguas, estudos de tradução, formação de professores, dentre outros.

Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l'ús de la llengua catalana al Principat d'Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del primer semestre de 2021. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país, tenint en compte l'opinió pública andorrana.

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2021 a l’inici de la XIII-XIV legislatura per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut a nivell parlamentari el debat en relació amb els drets lingüístics i l’ús de la llengua catalana en espais tan sensibles con la salut. Es plantegen algunes iniciatives positives davant el problema estructural de l’ús del català en l’Administració de justícia de les Illes Balears. En l’àmbit jurisdiccional, el Tribunal Suprem inadmet el recurs de cassació en relació amb una de les sentències que anul·len determinats preceptes del decret que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut.

L’article aplica els conceptes de bilingüisme de sentit únic i nínxol territorial (Laponce) i de plenitud institucional (Breton), desenvolupats per la literatura científica canadenca dels àmbits de la ciència política i la sociolingüística, a l’anàlisi de les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol. Després d’una revisió dels conceptes i del seu context d’aparició dins dels processos de reconeixement de la minoria francòfona al Canadà, s’estudia com el marc constitucional espanyol i el seu desenvolupament normatiu i jurisprudencial han afavorit, des de la dècada dels vuitanta, l’existència d’un bilingüisme de sentit únic, amb el castellà com a llengua “comuna” i per defecte de l’Estat. Aquesta situació de bilingüisme de sentit únic s’observa estudiant un seguit de mecanismes jurídics, com ara la jerarquització constitucional de les llengües, la inacció de l’Estat pel que fa a la protecció efectiva de les llengües diferents del castellà i la limitació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en matèria de política lingüística, principalment per via jurisprudencial. A aquests mecanismes s’afegeix l’existència d’una concepció conflictiva de la cohabitació de llengües en virtut de la qual tot reconeixement de les llengües pròpies implicaria un atac a la preeminència del castellà. Partint d’aquests fets, se suggereix com a conclusió la superació d’aquest paradigma mitjançant la normalització completa de les llengües espanyoles, seguint l'exemple del castellà, i la generalització d’una equitat lingüística més gran.

Neste artigo, nosso objetivo é analisar a acessibilidade linguística no percurso escolar dos surdos para a compreensão dos desafios da educação deles no ensino superior. Foi utilizada uma abordagem metodológica qualitativa, analisada por meio de entrevista semiestruturada com dois alunos surdos do curso de licenciatura em Letras, com habilitação em Libras, do Centro de Formação de Professores da Universidade Federal do Recôncavo da Bahia – CFP/UFRB. Dialogamos com autores como Laraia (2001), Gadotti (1998), Perlin (1998), Quadros (1997), Freire (1979), Strobel (2008) e outros. As discussões realizadas neste trabalho possibilitarão problematizar e ressignificar a educação superior para os surdos dessa comunidade acadêmica.

En la presente aportación se presentan los principales resultados y conclusiones del Mapa sociolingüístico escolar de Ames, elaborado por el Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega. Los primeros se enmarcan en la situación sociolingüística general de Galicia, y las segundas en la evolución de la política lingüística de los gobiernos autónomos gallegos y, más en concreto, en lo relativo a la presencia del gallego en la educación. En el Mapa se estudió la realidad sociolingüística de los estudiantes del municipio de Ames desde las escuelas infantiles hasta el final de la enseñanza obligatoria, atendiendo a sus prácticas lingüísticas tanto en las aulas como fuera de estas. También se recogió información de las familias y el personal docente y además se estudiaron las competencias, opiniones, preferencias y actitudes lingüísticas. Finalmente, se ofrecen elementos de evaluación de los resultados de la política lingüística aplicada en el sistema educativo gallego.

A Nomenclatura Gramatical Brasileira, também denominada pela sigla correspondente, NGB, foi instituída em 1959 pela Portaria Ministerial nº 36 de 28 de janeiro do mesmo ano, com o objetivo declarado de simplificar e uniformizar a metalinguagem utilizada no espaço educacional face à diversidade terminológica existente, à época. Sendo produto de uma política linguística voltada para o ensino, a NGB repercutiu de modo significativo não apenas nas práticas pedagógicas dos professores de Língua Portuguesa, em sala de aula, como também na reconfiguração dos materiais gramaticográficos. Considerando os resultados dessa política, ecoados até hoje, buscamos observer como se procedeu o processo sócio-político-ideológico de criação da NGB, pelas lentes do campo disciplinar da Política Linguística, notadamente a partir da noção de Política Linguística de Johnson (2009), dada a compreensão de que a implantação de uma política linguística é, também, fruto de uma atmosfera intelectual sócio-política do período do qual emerge. Metodologicamente, este estudo guia-se pelos parâmetros da pesquisa documental, qualitativa e interpretativista (LIN, 2015). A análise aponta para os seguintes achados: (i) o contexto macrossocial foi fundamental para o delineamento do projeto que culminou na elaboração da NGB; (ii) a criação da nomenclatura teve a atuação de agentes políticos, como o ministro Clóvis Salgado e, notadamente, agentes intelectuais, a saber, professores de formação filológica e atuantes no Colégio Pedro II; (iii) a unificação terminológica deixa de ser entendida em uma perspectiva estrita e puramente linguístico-pedagógica para ser compreendida, neste estudo, como uma política linguística que confere concretude a políticas do Estado Nacional.

This article, developed under a historical overview of the Portuguese language in the Timorese territory, makes a brief review of the before and after the insertion of Timor as part of the Lusophone Community. From this, it was intended to understand how the insertion of Timor-Leste in the Lusophone Community contributed to the linguistic rooting of Portuguese in the Timorese territory. To achieve the intended objective, bibliographic research was adopted, supported by materials, such as scientific articles and books, in order to catalog theoretical bases that could support the issues raised. As a result, the insertion of Timor-Leste in the CPLP contributed to the establishment of the Portuguese language in the country and, consequently, the notion of belonging to the Community, due to the assistance promoted especially by Portugal and Brazil in relation to the teaching of Portuguese language. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Colombian Applied Linguistics Journal is the property of Colombian Applied Linguistics Journal and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista del CESLA is the property of University of Warsaw and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Trabalhos em Lingüística Aplicada is the property of Universidade Estadual de Campinas - Portal de Periodicos Eletronicos Cientificos and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l'ús de la llengua catalana al Principat d'Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre del 2020. També hi podreu trobar articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l'opinió pública andorrana.

L'estudi situat i comparatiu de la implementació de dos programes d’educació lingüística a Catalunya durant els darrers 15 anys en dos instituts de secundària localitzats en àrees de classe treballadora ens ha permet presentar els principals reptes que la comunitat educativa en general, però principalment els docents -com a encarregats de l'execució d'aquestes polítiques-, han hagut de gestionar. Aquest article s’inspira en la teoria d'Erickson (1987) sobre la confiança (trust) i la legitimitat (legitimacy) en l’educació per donar compte de les complexitats de la implementació d’aquests programes en termes d’èxit o fracàs escolar. Tant les aules d'acollida del programa LIC, orientades a la inclusió de l'alumnat d'origen immigrat al sistema educatiu català, com el programa GEP, dissenyat per satisfer les aspiracions de famílies que veuen en l'anglès millors possibilitats d'accés social per als seus fills, demanen condicions emocionals i materials que comportin conseqüències. Els docents que participen en aquests programes han de construir una retòrica que convenci companys, alumnat i famílies que el que fan és per al benestar de tots, inclosos els mateixos centres que veuen com la seva imatge social guanya o es devalua segons la situació.

L'article indaga com s'articula la política lingüística institucional de la Unió Europea i de quina manera es desenvolupa el multilingüisme integral de les seves principals institucions. Per a això, s'ha constituït un corpus de textos rellevants, fruit del buidatge de la normativa europea, és a dir, tractats constitutius, reglaments interns i altres documents de referència de les set institucions que estableix l'article 13.1 del Tractat de la Unió i que han integrat de manera diversa el multilingüisme en el seu mode de funcionament, a més dels comitès consultius i les agències descentralitzades. El corpus ha estat analitzat com una cadena semiòtica mitjançant una metodologia temàtica de naturalesa inductiva. Entre els resultats de l'estudi cal destacar l'articulació d'una política multilingüe pel que fa a la comunicació externa amb la ciutadania, encara que algun dels principis enunciats regula també formes de multilingüisme efectives en el si de les institucions, dins de les unitats que les constitueixen i entre les persones que hi intervenen. Paral·lelament, s'observa una tendència a la simplificació en els usos lingüístics, sobretot pel que fa a les agències descentralitzades.

“L’impuls dels drets lingüístics també en època de crisi” La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre la unitat lingüística i envers l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles com l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, s’han resolt controvèrsies sobre els coneixements de la llengua catalana en l’àmbit de la Funció Pública. A final d’any, i per reforçar la seguretat lingüística, es posa en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2020 per impulsar i controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català.

La lengua gallega y la castellana coexisten en Galicia desde el siglo XV; en situación de cooficialidad desde 1981 y, sin embargo, no es una situación de adecuado bilingüismo lo que marca esa relación sino de diglosia y colingüismo. Las clases poderosas introdujeron el castellano y esto provocó que haya ido ganando terreno hasta conseguir un estatus de prestigio frente al gallego, cada vez más relegado, en la práctica, a situaciones ‘socialmente inferiores’ de la oralidad, la vida familiar y el folklore en determinados y cada vez más reducidos escenarios, si hablamos con anterioridad al actual tiempo democrático. Con este han mejorado algunas cosas, pero hay tendencias históricas que aún no se han modificado como sería de desear. Y es de ese modo que se da el caso paradójico de la existencia de procesos de normalización y sustitución a un tiempo: el gallego gana ámbitos de uso, pero pierde hablantes. El presente trabajo traza un recorrido histórico sobre la evolución de la lengua gallega en la sociedad, y aborda mediante un análisis crítico la incidencia de la política lingüística en el sistema educativo de Galicia bajo la responsabilidad de los sucesivos gobiernos autónomos a partir de la aprobación del Estatuto en 1981. Para ello se ha revisado diversa bibliografía relacionada con el tema, así como los textos legislativos producidos a partir de la Ley General de Educación de 1970.

[rec. di] Matteo Santipolo, "Educazione e politica linguistica. Teoria e pratica", Roma, Bulzoni, 2022, 230 p., ISBN 9788868972646

Copyright of Domínios de Lingu@gem is the property of Dominios de Lingu@gem and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Complutense de Educación is the property of Universidad Complutense de Madrid and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

La greu emergència sanitària ha afectat sense excepcions tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Entre tant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles con l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, les Sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia admeten que la capacitació lingüística dels empleats del Servei de Salut permetrà conformar l’ús del català com a llengua amb capacitat de servei, però anul·len el decret que estableix el requisit del català per a l’accés i la promoció al personal sanitari.

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades per impulsar i controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català. En aquesta ocasió, es fa una referència especial al 40è aniversari del restabliment del Parlament.

Recensió de Peled, Yael; Weinstock, Daniel M. (eds.) (2020). Language Ethics. Montreal: McGill-Queen’s University Press, 240 p.

This text aims to present reflections around a multilingual space in a public education institution in the municipal network, located in the West of Paraná, in a Brazil / Paraguay border region. For the development of the research, we rely on the studies developed in the Research Group on Linguistic and Educational Policies in Western Paraná since 2016, and on the guiding principles of the management of plurilingualism and translinguage situations (CANAGARAJAH, 2004; RAJAGOPALAN, 2013; CAVALCANTI, 1999; SEVERO, 2013; SPOLSKY, 2005, 2016; SHOHAMY, 2006). From contact with the direction and guiding documents of the school, it was verified the presence of students from Paraguay who speak Spanish and Guarani, since 2007, and these make up approximately 10% of the total number of students enrolled annually in recent years. In this sense, we developed a qualitative and interpretative research that analyzes the scenario of this municipal school, evoking the need for discussions to promote linguistic-educational practices and policies appropriate to such plurilingual situations with translating and transcultural actions. This is because, despite the complex sociolinguistic environment, we found that there is (and there was not) any welcoming policy or actions related to the inclusion, in the management, of the different languages present in this educational context.

Neste artigo, discutimos as políticas linguísticas educacionais oficiais de Pernambuco voltadas para a Libras, no período de 1999 a 2019, com base em uma amostra de documentos oficiais. Nossa base teórica são as noções de política linguística e domínio escolar (SPOLSKY, 2004, 2009), de mecanismos (SHOHAMY, 2006) e de política linguística como processo (JOHNSON, 2013). O estudo, de natureza documental, segue a metodologia qualitativo-interpretativista. A análise textual se baseia em Koch (2000, 2011). Evidenciamos como os documentos oficiais analisados representam o gerenciamento linguístico exercido por Pernambuco, que aciona diversos mecanismos para fortalecer a Libras no sistema educacional do estado. Tais documentos são formulados em um processo dinâmico e interativo que resulta em textos que refletem diversas vozes sociais. Contudo, a prática ainda está aquém da legislação, cabendo um esforço dos agentes envolvidos com o contexto surdo para que esse amplo acervo documental possa se traduzir na prática.

O objetivo deste artigo é analisar como mecanismos de política linguística (SHOHAMY, 2006) podem repercutir nos projetos de internacionalização da educação superior, criando políticas linguísticas de facto. Para isso, parto da criação do programa Inglês sem Fronteiras (subsequentemente, Idiomas sem Fronteiras), e analiso o cenário que se desenha na Universidade Estadual de Campinas, principalmente a partir do Núcleo de Línguas do programa e dos cursos de português como língua adicional lá oferecidos. A discussão traz à tona a necessidade de se pensar no contexto local para operacionalizar não só políticas linguísticas, mas também políticas de internacionalização, numa perspectiva solidária.

Esta investigación se presentan las rutas de formación permanente que un grupo de docentes de inglés imagina en sus regiones. Basada en los principios de la investigación cualitativa, se lleva a cabo un estudio casos múltiples en el departamento de Antioquia, Colombia. La información se obtiene mediante el análisis de documentos, entrevistas semiestructuradas y entrevistas grupales. Los hallazgos evidencian que es preciso: contextualizar las agendas de formación, concebir la formación como un proceso sistemático a largo plazo, ofrecer educación posgraduada en los territorios apartados, velar para que las entidades y los/las formadores/as ofrezcan programas de calidad. Se concluye la necesidad de replantear la perspectiva tradicional de formación para contemplar una política que promueva la formación situada del profesorado de inglés del país, en la cual él sea protagonista de su propia formación y tenga un lugar central en la construcción de los programas de desarrollo profesional en los territorios.

The aim of this work is to analyze the beliefs about Portuguese as an international language from the perspective of participants within a context of an intensive Portuguese course to the Exchange Program for Undergraduate Students (PEC-G) candidates. We use theoretical reflections about beliefs present in studies on linguistic policy written by Schiffman (1996, 2006), Spolsky (2004, 2009, 2012) and Shohamy (2006). The research is part of a qualitative-interpretative paradigm (FLICK, 2004; LIN, 2015). Data generation was made through semi structured interviews. Based on an analysis of thematic content, lexical selection and linguistic elements which point to the textual argumentative orientation, we identified that the Portuguese language has different valuations for research participants. It is considered less important when the fundamental role of the English language in the world and more important when the relevance of Portuguese in specific contexts is highlighted. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

It is well known that, since the publication of the draft document entitled "Complete text of the LOE with the modifications of the LOMLOE" in November 2020 and published as Organic Law on 29 December of the same year, there has been a constant flow of information regarding the question of the denial of Spanish as a vehicular language and the possible violation of the constitutional rights of Spanish citizens in this regard. With this study, we aim to provide objectivity to the matter with the idea of analyzing in detail the so-called LOMLOE or also "Celaá" law in relation to the linguistic approaches offered for the State education system. To this end, a review will be made in relation to the term vehicular language in the LOMCE law in comparison with the LOMLOE law and a review of the different statutes of autonomy in this regard. The aim is to clarify whether Spanish is really being eliminated as a vehicular language of instruction. As a result, we come to the conclusion that, in contrast to the manipulation that has been attempted in the press for political reasons, educational institutions are objectively proposing multilingual language teaching that aims at linguistic standardization. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

This paper goes to a sample of language use in Brazilian Portuguese, while discussing “efficiency”, without resorting to what is considered as “correct”, and having as prime “excellence” the evidence of a felicitous co-participation among speakers in each event. It evaluates not only formal structures but also illocutionary and interactional structures, through the leans of the shared social imaginary and linguistic policies. It examines newspaper headlines from the past 20 years, a choice defined by the availability, in each case, of complete texts in reduced extension. The exam allows for the consideration of great relevance and efficiency of this evaluation of language use detached from guidelines. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

The situation faced by indigenous communities during the pandemic, of which the total number of victims is still unknown, in addition to accelerating the ongoing process of ethnocide, makes it clear that efforts to safeguard ancestral knowledge are still limited. It is also clear that the acknowledgements, legal advances and agreements signed, which are illustrated, continue to be unfulfilled and far from reality, disappointing confidence and increasing tensions. Nevertheless, among indigenous peoples, gods, spirits, dreams, meteorological phenomena, geographical features, plants, animals, objects and other elements present in the environment continue to be part of systems of entities that surpass the human. Based on the experience of two linguistic revitalisation projects carried out in the city of Leticia by IMANI and the Cabildo de Pueblos Indígenas Unidos de Leticia (CAPIUL), we reflect about how to open the linguistic debate to these "non-human" elements. Can we find other meanings to what academics have called "linguistic revitalisation"? What is the purpose of efforts to preserve languages when the conditions in which their speakers survive are ignored? What considerations are emerging in the midst of a pandemic that is accelerating their extinction? [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Procesos Historicos is the property of Universidad de Los Andes (Venezuela) and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Procesos Historicos is the property of Universidad de Los Andes (Venezuela) and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Langage & Societe is the property of Fondation Maison des Sciences de l'Homme and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Anaquel de Estudios Árabes is the property of Universidad Complutense de Madrid and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista EntreLínguas is the property of Revista EntreLinguas and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)