Search

The objective of Postindustrial Landscapes is the analysis and planning of diverse abandoned spaces where the presence of obsolete large industrial complexes create an opportunity for the reconversion of disputed urban areas. The industrial sites that will be analyzed and will be object of urban recycling are: Asland Factory in Montcada i Reixach, Fecsa Power Station in Sant Adrià del Besòs and Asland Factory in El Clot del Moro in Castellar de N’Hug., Postprint (published version)

Aquest projecte, tal i com el seu títol indica consisteix en el Projecte Executiu de la Reforma de l’Escorxador d’Olesa de Montserrat. Es parteix de l’antic escorxador del poble construït l’any 1929, actualment es troba dins del Catàleg de Protecció Historicoartístic d’Olesa de Montserrat i en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. En el present és utilitzat per la Brigada de Neteja i Obres Públiques de la població. La idea de convertir aquest magatzem en edifici públic per a gaudiment dels olesans sorgeix de la realitat perceptible de l’escassetat de centres de lleure i cultura en la localitat. Per tal de poder donar vida a aquest projecte ha estat necessari l’aixecament gràfic de l’edifici per realitzar un estudi i determinar les característiques constructives, a més a més de ser conscients de les dimensions de la construcció existent. A partir d’aquí s’ha desenvolupat el projecte, iniciant per l’estat de conservació, determinant les lesions i les seves reparacions, seguint amb el compliment del Programa de Necessitats per tal d’adaptar els espais al nous requisits. Degut a què l’edifici es troba dintre del catàleg d’edificis catalogats l’exterior serà rehabilitat i mantindrà el seu aspecte integral. L’interior és el que s’habilitarà per albergar tots els nous requisits. Aquesta intervenció comprèn l’execució de diferents estintolaments en l’estructura existent per poder garantir la comunicació entre els diferents espais, així com la creació de nous forjats i escales per poder garantir la funcionalitat de l’edifici. Finalment comentar que en aquest projecte s’ha intentat convertir un edifici emblemàtic utilitzat com a magatzem en un espai destinat a la cultura i lleure de la població.

Atenent a criteris de seguretat la demolició d’un edifici és una operació extremadament delicada, per aquest motiu necessita sempre un projecte de demolició, realitzat per un tècnic competent. A la memòria d’aquest projecte, s’haurà de reflectir: • Un examen previ del lloc, observació de l’entorn, fent referència a las vies de circulació, instal·lacions o conduccions alienes a la demolició (serveis afectats), també s’haurà de fer referència a les preses de gas, electricitat i aigua que hi hagi en l’edifici a demolir i incidint de manera especial en els dipòsits de combustible, si els hagués. • La descripció de las operacions preliminars a la demolició, com per exemple, desinfectar i desinsectar l’edifici abans de demolir-lo, anul·lar totes les instal·lacions per evitar explosions de gas, inundacions per trencament de canonades d’aigua, electrocucions degudes a instal·lacions elèctriques i inclòs contaminació per aigües residuals. • La descripció minuciosa del mètode operatiu de la demolició. • I un càlcul o anàlisi de la resistència i de la estabilitat dels diferents elements a demolir, així com, en el cas d’una obra entre mitjaneres la influència que aquesta pot tenir en l’estabilitat dels edificis adjacents. Com a conseqüència de tot plegat el cap d’obra o el director tècnic de la demolició haurà de tenir: • una programació exhaustiva de l’avançament de l’obra a demolir, atenent als paràmetres de seguretat, temps i cost. • una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació cap a l’exterior sense cap dificultat, àrees d’aplec de material reciclables i de material purament de runes, per poder realitzar de forma adequada i segura els treballs de demolició. • Finalment una previsió d’elements auxiliars com puntals, bastides, marquesines, tubs d’evacuació de runes, cabrestant, mini pales mecàniques, traginadora de trabuc ”dúmper” etc; previsió dels Sistemes de Protecció col·lectiva, dels equips de Protecció Individual i de les instal·lacions d’higiene i be

El present projecte té com a objecte recollir en un únic document la descripció del procés de l’obra de rehabilitació integral de la totalitat de l’edifici de per la ubicació de la Biblioteca de Barri i els seus serveis annexos de sala d’actes-exposicions i el Centre d’Imatgeria Festiva del Poblenou, a la planta baixa, primera de l'edifici, així com els reforços estructurals, tancaments primaris, d’infraestructura i l'estesa d'instal·lacions bàsiques a les plantes segona i tercera de l'edifici, per un futur ús públic sense definir. Cal esmentar que part dels treballs realitzats a l’interior de Can Saladrigas, es van realitzar per l’Escola Taller de Barcelona Activa, amb quatre branques diferents: ram de paleta, instal.lacions, rehabilitació de façanes i fusteria metàl·lica. Aquests treballs es varen coordinar amb els de la contrata d’obra.

El present projecte es basa en l’adaptació i canvi d’ús de la antiga Fàbrica Casaramona a un nou espai polivalent dedicat a l’àrea docent i cultural del Modernisme, situada a la ciutat de Barcelona i sent un dels edificis emblemàtics, entre d’altres, del període modernista que va viure Catalunya. La fàbrica de Casimir Casaramona i Puigcercòs fou projectada l’any 1909 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i construïda entre els anys 1910 i 1911. Queda situada al peu de la muntanya de Montjuïc, i s’emmarca dins el conjunt de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Està delimitada pels carrers: Mèxic, Gimbernat i Morabos, i per l’Avinguda Marquès de Comillas. L’any 1912, la fàbrica Casaramona va rebre el 1er Premi d’Arquitectura del Concurs d’Edificis de l’Ajuntament de Barcelona. Segons el jurat del premi fou l’obra “més simple i més econòmicament desenvolupada” sense estar “exempta d’elegància i de formosor”. Aquest edifici fou declarat Monument Històric Artístic de caràcter Nacional, mitjançant el R.D. 248/1976 de 9 de gener, i està inscrit en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic de la Ciutat de Barcelona. La fàbrica, inaugurada l’any 1913, es dedicà a la producció de filats i teixits de cotó. Les naus responen als tres processos diferenciats que constitueixen el conjunt del procés tèxtil (preparació i condicionament del cotó, filatura, i producció). Als anys 40, l’edifici fou destinat a caserna de la Policia Armada, i posteriorment fou utilitzat com a caserna de Cavalleria. L’any 1993, l’edifici quedà finalment desocupat per la Policia Nacional, i s’inicià un procés de recuperació a càrrec de “la Caixa”. Actualment, la rehabilitació i ampliació de Casaramona ha permès la ubicació d’una seu anomenada CaixaForum, que inclou diverses exposicions simultànies, mediateca, actes culturals, i altres activitats socials i educatives, serveis de magatzem, conservació i restauració d’obres d’art.

El presente proyecto trata el estudio de la adaptación y cambio de uso de la antigua fábrica Ca Alier, a través de sus planos antiguos para convertir este e espacio, ahora en desuso, en un nuevo y moderno espacio para la ciudad, convirtiéndolo en un recinto de viviendas tipo dúplex y lofts. Al tratarse de una fábrica antigua del Poble Nou, está catalogada como Patrimonio artístico de la ciudad y por tanto se llevará a cabo dicha rehabilitación respetando en la medida de lo posible la morfología del edificio. Conjuntamente con la rehabilitación de la fábrica se desarrollará un proyecto de reurbanización del entorno dentro de la parcela con el fin de eliminar barreras de accesibilidad y dotar al edificio de una zona de aparcamiento y jardines. Se ha realizado el análisis histórico del barrio, y del distrito. En este proyecto se ha elaborado el levantamiento de planos a través de los planos obtenidos en formato papel del Archivo Histórico Municipal de Barcelona y mediante la extracción de fotografías.

Joan Ricard Ramon Bergós i Massó va néixer el desembre de l’any 1894 a Lleida en una família benestant, resident al cor de la ciutat, a la plaça de Sant Francesc. Fill de Joan Bergós i Dejuan i de Maria Massó i Martí. En Joan, el pare, era corredor de comerç al Banc d’Espanya, treballava com a caixer a l’edifici de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lleida, però per damunt d’això era un promotor cultural i poeta molt conegut a la ciutat. «En el terreny dels principis doctrinals, fou un home profundament tolerant i liberal; fou home de dretes, no pas, però, amb l’encarcarament, pobresa d’esperit i l’incomprensió que pateixen les dretes de casa nostra; ho fou, com ho són els homes de dreta més avançats de l’Europa d’avui, obert als corrents del temps i al liberalisme polític i amb un destriament perfecte entre política, religió i clericalisme.»[1] Era un activista del catalanisme i del carlisme. Capdavanter de Solidaritat Catalana a Ponent, on lluità contra el caciquisme i feu amistat amb Francesc Macià; membre d’Unió Catalanista, de l’Ateneu Lleidatà, organitzador dels jocs florals, lluitador a les guerres carlines.El Joan Bergós pare va guerrejar oposadament amb el pare de la seva dona a la tercera guerra carlina. En Bergós requetè carlí, i en Massó milicià lliberal. Portaren una bona relació. Joan Bergós escrigué a les seves memòries: «El meu pare deixà de pertànyer al carlisme, derivant romànticament cap al catalanisme literari de la renaixença.» [2] L’any 1899 naixia Antoni Bergós, germà d’en Joan. El germà Antoni seguí espiritualment la figura paterna, mentre que en Joan sentí molt afecte per la mare. Tot i això, el pare deixà molta empremta als dos fills, en una casa catalanista i religiosa.

El present Projecte de Final de Grau tracta del canvi d’ús de l’edifici que ocupava l’antiga fàbrica de “Can Fernando Soler”, ubicada a Arenys de Munt, a l’hotel d’entitats. Aquest projecte presenta un estudi de les condicions de l’edifici i les seves mancances actuals. La intervenció que es proposa contempla un enderroc parcial de la nau industrial, ja que està afectada pel pla d'ordenació urbanística municipal existent, la redistribució de divisòries interiors, la construcció de noves instal·lacions, l’adequació de l’edifici a les actuals normatives i la substitució de la coberta de fibrociment, deixant intacte l’actual subestructura de la mateixa. El treball presentat consta de cinc parts diferenciades, una memòria descriptiva de l’edifici i el seu entorn, una memòria constructiva dels diferents elements que constitueixen l’edifici, una justificació del compliment del codi tècnic de l’edificació, càlculs i explicacions de diferents instal·lacions de l’edifici i finalment un conjunt de plànols que inclouen des de l’estat actual de l’edifici fins a la nova distribució, passant pels plànols necessaris per a la seva execució com ara els plànols de instal·lacions o de seguretat i salut.

L’edifici de batans i cardes de Cal Pons ens va semblar molt interessant per realitzar el nostre Projecte Final de Grau, no només per la proximitat amb el nostre lloc de residència i l’accessibilitat gràcies a la col·laboració de l’ajuntament del municipi de Puig-reig, sinó també perquè aquest edifici, juntament amb la resta del conjunt de la fàbrica tèxtil de Cal Pons, forma part de la història socioeconòmica de Catalunya i del nostre municipi, on gairebé el 90% de les famílies tenia com a mínim un membre de la unitat familiar treballant-hi. Actualment l’edifici de batans i cardes de Cal Pons s’utilitza com a magatzem de material de l’Ajuntament, com senyals, material de construcció, les carrosses de reis, etc. Un altre dels motius pels quals vam escollir aquest edifici és precisament aquest, l’edifici pertany a l’Ajuntament des de l’any 1993 i es fan necessàries continues rehabilitacions per tal de mantenir-lo. Desprès de parlar amb la propietat i d’estudiar les necessitats del municipi pel que fa als equipaments, vam decidir de fer un pas més i fer una proposta de rehabilitació per tal de que la conservació de l’edifici sigui més factible, i proposar un canvi d’ús, creant un espai dedicat a les activitats relacionades amb la música, com són un petit auditori, una escola de música i unes sales d’assaigs per grups locals. Aquest canvi d’ús tampoc és gratuït, ja que el municipi de Puig-reig manté una estreta relació amb l’àmbit musical, és coneguda arreu del món la Polifònica de Puig-reig (Agrupació de cant coral) i la celebració que cada any al mes de setembre fa el municipi de Trobada de Grups Corals, a més de la necessitat de l’Escola de música de comptar amb un local, ja que actualment no disposen d’un lloc adequat per a les classes.

En este artículo se desarrolla una valoración sintética de la consideración que han ido ganando los “paisajes del trabajo” en España durante los últimos treinta años, del marco en el que se han desenvuelto y de las principales intervenciones sobre los mismos. Se quiere destacar, en primer lugar, cómo algunos agentes han construido un “estado de opinión”, contribuyendo a un creciente interés por dicho patrimonio. Esto incluye a profesionales,departamentos universitarios y centros de investigación, pero asimismo se considera la labor de difusión a través de publicaciones, congresos y museos. Del marco en el que se han desenvuelto cabe referirse a algunas normas que han tenido una clara incidencia en este campo. Finalmente se pretende verificar como en bien pocos años hemos ido desarrollando instrumentos de intervención cada vez más complejos, comprometidos y de mayor escala, desde los primeros inventarios, catálogos y trabajos de documentación; a las intervenciones aisladas, de recuperación y reutilización de edificios singulares; a los planes y programas donde se integra el patrimonio industrial (del trabajo en general) en propuestas coordinadas de mayor ambición y finalmente, a proyectos territoriales, donde dicho patrimonio constituye el eje de la intervención y puede devenir motor de desarrollo local. En el límite cabría aspirar a que el patrimonio industrial, el del trabajo en general, juegue un papel equivalente en cualquier proyecto o plan territorial, al que ha alcanzado el patrimonio natural; que cultura y natura se conviertan en ejes de reflexión y medida de nuestras intervenciones sobre el territorio., Peer Reviewed

L’objecte d’aquest projecte final de carrera és la reforma de l’edifici de la CACI per a ús de centre esportiu, donant lloc a un espai que reuneixi els conceptes d’esport, salut i qualitat de vida. La proposta pretén generar un espai que potenciï el concepte de salut associat a l’esport, en el que les aquàtiques siguin les activitats prioritàries, desenvolupant les diverses aplicacions d’aquestes. Es pretén potenciar la relació existent entre el mar i l’edifici, projectant un centre especialitzat en l’activitat aquàtica, un complex que es serveixi de l’aigua com a element lúdic i terapèutic. Aquesta oferta requerirà del projecte de zones diferenciades: piscina de natació piscina d’iniciació, zona lúdica i zona termal. L’antiga estructura de façana serà el vehicle que potenciï la unitat del conjunt de les instal·lacions esportives donada la complexitat funcional del programa: zona d’aigües, vestidors, sales de massatge i teràpies, recepció, administració, direcció del centre, fitness, cycling, sales polivalents, restaurant, i sales tècniques, donant lloc a un conjunt en que predomini el bon construir i l’ús de tècniques adequades a l’ús. Donada la transcendència d’aquest equipament dins l’estructura sociocultural de la ciutat de Badalona, es pretén projectar un edifici que tingui vocació de fita urbana i social, que es consolidi com a punt de referència dins l’entorn urbà.

La finalitat del present projecte es l’estudi i consolidació de tres dels edificis industrials del recinte fabril Fabra i Coats. Per portar-lo a terme es necessari un aixecament de plànols de l’estat actual dels edificis amb un reportatge fotogràfic dels elements mes identificatius de cada un ells. Posteriorment sobre els plànols de l’estat actual i “in situ” es realitza un estudi de les lesions i les possibles derivades d’aquestes.

El presente proyecto pretende exponer la viabilidad de una promoción inmobiliaria de viviendas de obra nueva, para ello se ha realizado un estudio de viabilidad que se va desarrollando a lo largo del trabajo y donde se ha llegado a unas conclusiones que se explicaran al final. El desarrollo a seguir para entender esta promoción se basa en el estudio de la zona, su entorno, servicios que recibe, construcción anterior, mercado inmobiliario tanto de obra nueva como de segunda mano, oferta y demanda en la zona en ese momento para determinar el tipo adecuado de vivienda a realizar, estudio de la rentabilidad de compraventa, de permuta y análisis de los resultados obtenidos. Para realizar el estudio del mercado inmobiliario se han hecho unas fichas con muestras de las zonas indicando la promotora que realiza esa promoción, la dirección donde se encuentra ubicada, plano de situación, fotografía actual de la fachada, plano de la vivienda, superficies útiles y construidas, su precio total, el unitario y la memoria de calidades. El solar se encuentra en el distrito del “Eixample”, concretamente en el “Eixample Esquerra”. La manzana está delimitada por las calles: París, Calabria, Viladomat y Córcega, donde en el pasado había estado ubicada la Antigua Fabrica Bayer.

L’edifici CACI, està situat a la façana marítima de Badalona, en un dels entorns més importants de la indústria a principis de segle a Badalona. Amb aquest projecte es pretn conservar en el grau que ens sigui posible, l’estil d’arquitectura anglesa que ofereix exteriorment, i donar una nova funcionalitat a una antiga fàbrica que va ser emblemàtica i pionera a Badalona, pel seu mètode constructiu de formigó armat. Malgrat el significat que va adoptar en el seu moment, actualment ha caigut en desús i està en un estat al límit de la supervivència. Per tant, el que pretenem és transformar aquesta fàbrica i donar-li un nou ús, com és un hotel, amb vistes al mar. A més d’enriquir el patrimoni de la ciutat pel que ha representat la Fàbrica CACI en sí, fomentar serveis escassos en la ciutat, com és l’allotjament hoteler, de qualitat i a un preu assequible. Promoure un bon turisme beneficiós a la ciutat: tranquil, cuidat i cívic i alhora un guariment plenament digne per pernoctar a Badalona, vistos els preus dels lloguers avui dia a la zona Metropolitana de Barcelona. Abogar a favor d’instal·lacions basades en energia renovable, de baix cost de manteniment i gran valor mediambiental. Contemplar la possibilitat d’incorporar un sistema d’acumulació d’energia mitjançat plaques solars i altres elements d’estalvi, com és, evitar pèrdues amb bons aïllaments tèrmics i acústics. Gaudir del nou port recientment projectat que hi ha al costat, fent que no quedi desvinculat del nucli i aprofitant bon tros de la façana marítima que actualment està en l’oblit i, alhora, revaloritzar-la.

Que l’accés a la vivenda es un dret és quelcom que avui en dia no passa de esser una il·lusió. A la vegada, el propi mercat es incapaç de generar garanties a aquest dret. Alguns polítics argumenten la necessitat de crear un parc de vivendes municipals, tan de venda com de lloguer; sens dubte, una visió altament intervencionista. El problema apareix, quan aquests mateixos polítics deixen escapar promeses a les seves campanyes electorals, que desprès no acaben de complir al 100%, fet que s’observa a algunes de les noticies anteriors adjuntes.

Us proposem la lectura del treball “Arquitectura i Construcció als edificis de l’Escola Industrial”, que assaja de mostrar la importància d’alguns dels elements arquitectònics que conformen el recinte que avui dia ocupa la Universitat Industrial. Els edificis més antics que trobem al conjunt inicialment formaven part d’una indústria: la fàbrica de teixits de cotó dels germans Batlló. Al segle XIX havia estat una construcció modèlica que a més havia estat bastida per un important mestre de cases de la ciutat, avui quasi bé mític, en Rafael Guastavino i Moreno. Ell consagrà la seva fama en aquest edifici i, anys més tard, quan treballava als Estats Units d’Amèrica encara esmentava la fàbrica entre les seves obres més assenyalades. Nosaltres, alumnes de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, ens hem interessat per la història i la construcció d’aquesta fàbrica i a manca dels plànols originals hem fet un assaig interpretatiu sobre com va ser construïda. Avui, el recinte de l’Escola Industrial ha crescut molt i es fa difícil a un primer cop d’ull endevinar què en resta de l’antiga fàbrica. En una segona mirada ens adonem que encara hi romanen els dos edificis principals: l’edifici de la filatura (avui anomenat edifici del rellotge) i l’edifici dels telers (avui un soterrani de l’aulari de l’escola d’enginyers industrials). Així, des d’un bon començament el treball s’ha dividit en dos grans apartats que analitzen les relacions entre la construcció i l’arquitectura de la Sala de telers i de l’Edifici del Rellotge. En primer lloc, hem estudiat l’element constructiu clau de l’espai de la Sala de telers: la volta. Així s’han mesurat, fotografiat, comparat amb fotografies antigues i dibuixat totes les seves parts més característiques, com els pilars de fosa, els arcs, els tirants, la volta i el seu òcul. S’ha intentat fer una visió des d’allò més general fins al detall particular per explicar la qualitat arquitectònica de la sala. En segon lloc, hem estudiat

Se trata de realizar una remodelación y rehabilitación en una antigüa fábrica de aceites de coco, la cual será destinada a cumplir una actividad de edificio público con carácter universitario. Dicho edificio pertenece al ayuntamiento de Badalona. Antiguamente era una Industria de aceites de coco, la cual pertenecía a la familia Deutsch, con una gran tradición, conocida con el nombre de: “CACI” Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria.