Search

El present treball de fi de màster és un projecte personal que s'endinsa en el món de la formació professional de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica, per entendre el seu context actual i proposar recursos tecnològics i didàctics que ajudin a millorar el rendiment i la motivació de l'alumnat. Primerament, es realitza un recorregut per les titulacions existents i la normativa a la que estan sotmesos aquests estudis, amb un focus al territori català. Seguidament, es mostra una selecció d'eines TIC que poden ser interessants per a millorar el procés d'ensenyament i aprenentatge i es proposen exemples d'activitats amb algunes d'aquestes eines. Tot això, basat en la hipòtesi de que als cicles formatius de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica es poden incorporar les eines TIC, tenint en compte la peculiaritat d'aquests estudis. Finalment, es contrasta l'adequació de les activitats i les eines TIC proposades amb el coordinador dels cicles formatius de manteniment aeronàutic al centre referent a nivell de Catalunya.

Les noves tecnologies juguen un paper molt important en l’educació formal dels alumnes, és per això que s’han anat incorporant paulatinament al llarg de les darreres dècades en les escoles i centres educatius. No obstant, el seu ús fora de les aules per realitzar tasques escolars pot presentar certes problemàtiques en els adolescents. En aquest treball, s’han determinat les possibles oportunitats i les potencials amenaces que comporta l’ús de les TIC en l’aprenentatge autònom dels alumnes d’ensenyament secundari d’un centre educatiu de Barcelona, el qual compta amb un projecte educatiu que garanteix l’accés a les noves tecnologies i en fomenta el seu ús. L’anàlisi s’ha realitzat per mitjà d’un estudi metodològic per enquestes i amb la finalitat d’afavorir a la creació de bones pràctiques i fer front als mals hàbits derivats d’un mal ús. En l’estudi s’ha observat que tot i que els alumnes no en fan un ús especialment perjudicial, tampoc no aprofiten tot el potencial educatiu que poden oferir les noves tecnologies. La causa d’això és la manca de coneixement específic sobre les possibilitats d’aprenentatge de les diferents TIC, per aquest motiu s’han elaborat propostes de millora destinades als docents, pares i als propis alumnes.

El treball està basat en un projecte d’aprenentatgeservei (APS) en l’àmbit de la tecnologia. El treball està encarat a dissenyar un projecte educatiu anomenat TecnoTIC. TecnoTIC és una estratègia educativa que pretén transferir els coneixements de l’aula d’informàtica a la comunitat. La metodologia didàctica plantejada és l’APS on els alumnes de la matèria optativa d’informàtica de 4t d’ESO dinamitzaran 3 tallers monogràfics en l’ús de les TIC a gent de la tercera edat del seu mateix districte. TecnoTIC persegueix ser un recurs pedagògic d’interès per al professorat de l’àrea de tecnologia. En cap cas es tracta d’una activitat tancada, ja que es pot adaptar als diferents centres i/o entorns, i estaria subjecte a millora mitjançant revisió i avaluació dels objectius assolits.E l disseny d’aquesta proposta educativa sorgeix de la inquietud d’innovar en el si de l’àrea de la tecnologia per tal de dotarla de sentit i significat. D’altra banda, TecnoTIC pretén donar resposta a les necessitats formatives en matèria de TIC a la gent de la tercera edat, ja que aquest col•lectiu és especialment vulnerable als riscos associats a les noves tecnologies i presenta riscos d’exclusió social derivats de la fractura digital. En definitiva, el projecte TecnoTIC té la doble funció de l’educació en valors dels alumnes de secundària i la formació en noves tecnologies de gent de la tercera edat.

En este trabajo se observa la introducción de las TIC al sistema educativo actual. En este caso concreto se pretende fomentar el uso de la plataforma educativa Moodle, en el sistema de evaluación del CGFM Electromecánica de Vehículos Automóviles de una escuela concreta. La introducción a dicha plataforma educativa se lleva a cabo desde un desconocimiento total sobre su uso, planteando la situación que le pueda suceder a un docente dispuesto a iniciarse en dicha plataforma. A partir de esta, se analizan diferentes aspectos, centrándose en los formatos de preguntas de las que dispone, de forma que sea el docente quién en última instancia y a partir del análisis efectuado y del tipo de cuestionario que pretenda realizar, decida por el modelo de pregunta que más le convenga plantear a sus alumnos. También es objetivo del proyecto analizar los instrumentos de evaluación de las diferentes unidades formativas, y por tanto, se estudian tanto el tipo de evaluación de los instrumentos utilizados, como el tipo de ítems y otros. Una vez analizado el sistema de evaluación del ciclo, se llevan a cabo la programación en formato digital, de diversas pruebas establecidas en el sistema de evaluación que hasta la fecha se realizaban en papel. A partir de estas pruebas, se observan los puntos débiles del diseño de las preguntas planteadas y se proponen toda una serie de mejoras. Como resultado, se obtienen un conjunto de pruebas de evaluación en formato digital, diseñadas a través de la plataforma Moodle y a partir de las cuales poder observar las mejoras concretas que el uso de las nuevas tecnologías conlleva.

Aquest treball final de màster elabora un pla d'actuació per incentivar la competència del tractament de la informació i competència digital dins d'un Institut de Catalunya. Això és degut al baix nivell que s'aprecia tant per la dedicació del professorat com per l'assoliment dels continguts per parts de l'alumnat i per la importància que té al Segle XXI ser competents digitalment. El pla consta de 4 parts: la definició de criteris d'assoliment, anàlisi de la situació actual, aplicació de les mesures oportunes i anàlisi dels resultats. Per realitzar la definició dels criteris d'assoliment, s'ha realitzat un buidatge de tots els continguts curriculars de totes les matèries que fan referència a la competència digital. Després, s'han resumit en format d'objectius per cada curs. L'anàlisi tant de la situació actual com dels resultats s'ha de fer mitjançant les avaluacions continuades de l'alumnat i amb l'ajut de tot el professorat de qualsevol matèria. L'aplicació de les mesures oportunes ofereix al professorat diferents eines per tal de treballar i assolir els objectius d'etapa. Aquestes eines que es poden trobar a la xarxa i en gran part de forma gratuïta i permetran al professorat treballar els objectius d'una manera motivadora i innovadora per l'alumnat. El pla, atès les possibles mancances del Centre, també inclou una proposta formativa pel professorat, incloent una formació interna entre el propi professorat i totes les opcions que ofereix el Departament d'Ensenyament per la formació contínua. L'aplicació d'aquest pla en la seva totalitat o d'una manera parcial sembla necessària atès la importància que té dins la societat actualment i en un futur ser hàbil i competent en un món cada cop més digitalitzat.

El punt de partida d’aquest treball final de màster és el de crear una ràdio per Internet (xarxa interna Wifi) en un centre de secundària, com a projecte tranversal per ajudar a millorar les competències bàsiques lingüístiques, especialment en llengua catalana. Per a dissenyar, posar en funcionament i gestionar la ràdio, s’ha pensat en utilitzar les metodologies de l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i el Treball Cooperatiu, on es proposa involucra-hi, a més dels professors corresponents, als alumnes de tots els cursos d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius tecnològics (si aquest últim cas es donés en el centre encara que no és imprescindible). La ràdio, utilitzant programes (Softwares) baixats gratuïtament d’Internet i correctament configurada, pot emetre dins de la xarxa Wifi del centre continguts amb el sistema “Podcasting” (àudios pregravats i penjats), relacionats amb activitats creades expressament de les matèries lingüístiques (narracions, teatre, música, etc.), encara que també es pot aprofitar per a qualsevol altra activitat relacionada amb la veu o la música. El continguts es poden escoltar descarregant-los (Streaming) a través de la connexió Wifi utilitzant PC’s, Smat Phones o Tablets mitjançant els navegadors normals d’Internet (Explorer, Firefox Chrome, etc.). Una programació dels continguts correctament planificada, només suposaria una activitat més per mes i per curs (de 1r a 4t d’ESO i 1r de Batxillerat), la qual cosa fa que sigui prou portable i no representi gaire més feina addicional tant pels professors com pels alumnes. Però el que s’ha de considerar sobretot pel que fa als alumnes, no és només l’atractiu que representa poder col·laborar en construir una ràdio que quedarà pel centre, sinó també amb l’al·licient alhora de preparar i utilitzar un mitjà que els donarà veu i els farà protagonistes dels seus treballs radiofònics. Per altra part els professors podran comptar amb una eina més per ajudar-los pedagògicament amb matèries com són les competències bàsiques, que normalment són les que queden més despenjades pel que fa a la utilització de les eines i competències TIC.

Aquest treball va néixer de la necessitat declarada per part d’un centre de disposar d’un curs Moodle per a 1r de l’ESO que s’adaptés al seu temari i que contemplés diferents graus o nivells de dificultat per a donar suport a la diversitat que hi ha al centre. La creació del curs s’ha basat en la programació que té el centre i ha estat aquesta programació la guia per la construcció del curs. La majoria de recursos s’han extret directament d’internet i la tasca principal ha esta classificar-los segons dificultat i/o finalitat. També s’han creat qüestionaris adaptats a diferents nivells de dificultat. Els nivells escollits per la graduació de les tasques són: Grup de Reforç, Grup Classe i Grup a l’Alça. Donat que no sempre es pot dividir una classe en aquests tres grups, el curs Moodle proposat intentarà donar eines suficients a tos els alumnes per a que trobin aquella activitat adaptada al seu nivell, que els ajudi a assolir els coneixements que es treballen a l’aula. El treball per competències també hi és present en aquest TFM i a part de la competència matemàtica (que forma part de les metodològiques) es treballen les competències bàsiques comunicatives, metodològiques i personals. L’ ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’ensenyament ens ajuda a atendre millor la diversitat que tenim avui dia a l’aula. A part de les eines pròpies de l’entorn Moodle (qüestionaris, tasques, autoavaluació, avaluació,...) es treballaran també un ventall molt ampli de recursos digitals, la majoria disponibles a la xarxa de manera gratuïta, com ara vídeos, fulls de càlcul, JClic, Scratch, GeoGebra, ThatQuiz, ... cadascun d’aquests recursos ens servirà per treballar diferents parts del temari, de diferents maneres però amb una finalitat única: aprendre matemàtiques.

Les TIC contenen una gran potencialitat per a la innovació docent i poden arribar a millorar la qualitat de l'ensenyament actual, alhora que poden contribuir de manera molt significativa a l'alfabetització digital dels/les alumnes i també dels/les professors/es. Aquest treball neix arran d'una experiència personal durant l'estada de pràctiques en un centre d'Ensenyament Secundari Obligatori de Barcelona. La situació inicial del projecte és la d'innovació real per al centre en qüestió, ja que la utilització de les TIC en la matèria de matemàtiques al centre és nul∙la actualment. La proposta concreta d’aquest Treball Fi de Màster comporta diversos objectius: ‐ Intentar analitzar la realitat de l'ús de les TIC avui en dia amb els seus pros i els seus contres. Intentar esbrinar les claus per a fer un bon ús didàctic i fer‐ne una experimentació pròpia. ‐ Per una altra banda tenim la proposta de desenvolupar una petita guia de material didàctic digital de referència per a l'aprenentatge de continguts específics de la Unitat Didàctica de Geometria Analítica de 4t curs d'Ensenyament Secundari Obligatori. Les activitats s'han desenvolupat amb l'eina de codi lliure GeoGebra. La intenció és ampliar i potenciar els hàbits formatius dels/les estudiants, mostrant als/les estudiants conceptes que en una pissarra tradicional podrien resultar més confusos. ‐ Un altre objectiu important és dotar el centre d'una experiència amb un material exclusiu de prova per als seus estudiants i, d'aquesta manera, oferir‐los la possibilitat de poder fer un balanç a posteriori en funció del feedback obtingut. L’objectiu final d'aquest és poder dotar els/les estudiants de les eines i la visió suficient com perquè ells mateixos puguin indagar, plantejar i fins i tot crear els seus propis problemes i cercar‐ne les solucions, així com també suscitar l’interès dels/les estudiants per les noves tecnologies.

Aquest treball serveix per crear recursos didàctics que serveixin per la comprensió de les representacions d’assolellament i il·luminació natural dels d'edificis, amb el suport de les TIC. Aquetes representacions serviran per prendre decisions sobre les proteccions solars necessàries a incorporar a l’edifici. El material suport podrà fer-se servir en el CFGS Projectes d’edificació, al mòdul 10 Disseny i construcció d’edificis, unitat formativa 1 Definició de projectes d’edificació. Com eines TIC es fa servir els programes informàtics Google SketchUp i el complement SunTolls V2.4, ambdós software lliure i de fàcil aprenentatge i ús. SketchUp consisteix en un programari de dibuix que permet treballar amb objectes virtuals en tres i dos dimensions. El complement SunTolls permet d’una manera fàcil i intuïtiva la representació de l’assolellament i il·luminació natural dels edificis, per a prendre criteris sobre el disseny i desenvolupament d’edificis. Per últim, s’elabora una biblioteca de solucions de protecció solar, en la xarxa de continguts oberta Google Galeria 3D, per a que l’alumne pugui escollir la solució més adient a l’envolvent exterior d’una edificació, depenent de les característiques de l‘entorn (clima, orientació i assolellament).

Aquest treball s'ha plantejat la creació de continguts de 2on d'ESO que afavoreixen al coneixement i assoliment de les competències digitals. S'ha emfatitzat especialment en l'estudi i posada en pràctica d'activitats en l'entorn de l'educació 2.0 i les TIC; donat el context en el que estan avui en dia els centres d'educació secundària, i emfatitzat per el fet que dins l'assignatura de tecnologia es desenvolupa una part important del currículum que està relacionada amb el tractament de la informació i recursos digitals.

Materials didàctics per als continguts de l’assignatura de tecnologies de 3er d’ESO per a la plataforma Moddle, pretén complementar el sistema tradicional d’ensenyament amb la incorporació de diferents activitats de diferents tipologies aprofitant un recurs, que fa relativament poc que el centre disposa, com és el sistema de gestió de l’aprenentatge (SGA) Moodle. En la primera part d’aquest treball es fa una introducció a les diferents tipologies que existeixen al mercat sobre aquestes plataformes, explicant quines són les parts principals que els composen. Tot seguit es fa un anàlisi de les plataformes en general, a on es veuran els avantatges i inconvenients que tenen associats les mateixes a nivell d’usos i a nivell d’implantació. Un cop vistes les característiques generals d’aquests sistemes, s’analitzaran les tendències a nivell global i després a nivell estatal d’aquests tipus sistemes, tractant de fer les comparatives entre programari lliure i propietari. D’aquesta manera arribarem a l’estudi de la plataforma Moodle i de la seva implantació al nostre centre. En aquest apartat, veurem l’estudi de costos tant a nivell econòmic, formatiu del professorat i temporal de la seva implantació. En la segona part d’aquest treball es plantejarà la situació de partida, com són els materials inclosos a la plataforma Moodle del centre. Per després prendre la decisió sobre els materials que voldrem desenvolupar d’entre moltes opcions. Així com posteriorment veurem el desenvolupament dels mateixos amb diferents eines que podem trobar al mercat, totalment lliures i gratuïtes, com poden ser Hot potatoes, JClic i eXe Learning. I a on finalment s’explicarà en detall els materials desenvolupats per a cada unitat didàctica o contingut del currículum de 3er d’ESO i la proposta en conjunt.

El present treball fi de màster s’ha realitzat paral·lelament a la intervenció autònoma programada com a última fase del Pràcticum del propi màster. En el treball es presenta una nova metodologia que té l’objectiu de millorar l’atenció a la diversitat de la classe, i la motivació i la taxa mitjana de realització de deures per part dels alumnes, que són tres dels problemes més importants que es van identificar durant el període d’observació del Pràcticum. Aquesta metodologia s’ha desenvolupat en el marc de l’assignatura de matemàtiques de 2on d’ESO, tot i que a priori la seva aplicació no té perquè estar limitada a aquesta assignatura i nivell. La nova metodologia intercanvia l’estructura convencional del procés ensenyament-aprenentatge a l’assignatura de matemàtiques, on majoritàriament els continguts teòrics s’expliquen a classe, i els exercicis i problemes s’encomanen com a deures a l’alumne. En la nova metodologia proposada, totes les sessions de classe es dediquen a realitzar activitats, problemes i exercicis pràctics, preferentment en petits grup o col·lectivament, mentre que l’aprenentatge dels continguts teòrics es trasllada com a feina per a què l’alumne faci a casa. Per a poder fer aquest intercanvi, la metodologia es recolza en l’ús de les noves tecnologies; un blog, qüestionaris online, i sobretot en la creació de videotutorials de curta durada on el propi professor desenvolupa els continguts teòrics de l’assignatura. La hipòtesis del treball és que, dedicar les classes a activitats pràctiques ajuda a motivar els alumnes i a atendre les seves necessitats específiques, i per tant millorar l’atenció a la diversitat. Paral·lelament, l’ús dels videotutorials en les tasques que s’encomanen per deures, s’apropa a la manera en què els alumnes utilitzen les TIC en la seva vida quotidiana, a la vegada que els permeten adaptar aquest recurs al seu ritme i manera d’aprendre (poden veure el material quan volen i tantes vegades com volen). Per tant també es considera que s’aconsegueix una millor atenció a la diversitat i motivació en aquest aspecte. En l’aplicació de la metodologia durant la intervenció autònoma que s’ha fet al Pràcticum, s’han recollit dades mitjançant test, enquestes, entrevistes amb els professors, observacions de la classe i qualificacions dels alumnes. Els resultats obtinguts han estat molt satisfactoris, i han confirmat que, en el context particular d’aplicació de la novametodologia, les hipòtesis i els objectius fixats s’han assolit àmpliament. Els materials didàctics creats en aquest treball han estat utilitzats per dos professors més del centre, essent un d’aquests professors el propi tutor del Pràcticum. Aquests professors han utilitzat els videotutorials com a material de suport en les seves classes, i preveuen continuar utilitzant-los en anys posteriors.

Avui en dia ens trobem immersos en una societat 2.0 que gira al voltant de les tecnologies de la informació. Els joves que ens trobem a les aules de secundària també formen part d’aquesta societat i la majoria d’ells estan contínuament connectats a la xarxa. Clarament veiem com la forma de comunicar-se entre els joves està canviant. L’equipament de les aules també ha canviat, aquestes disposen com a mínim d’un ordinador amb connexió a internet i un canó de vídeo. A més a més, hi ha molts instituts que participen al programa EduCAT 1x1, que abasteix a cada alumne d’un ordinador. Aquest treball es realitza en un institut de nova creació que va entrar en funcionament el curs 2008/2009, sent aquest el segon curs en el que es disposa del programa EduCAT 1x1. Amb la incorporació del programa EduCAT 1x1 l’institut va instal·lar un Moodle, al qual s’hi pot accedir a través de la pàgina web de l’escola. Aquesta eina està a l’abast de tot el professorat i cadascun pot triar si fer-la servir o no dins de les seves assignatures. La situació en la que ens trobem és que són pocs els professors que estan fent ús del Moodle, tant sols un 15 % del total de professors del centre. Aquest TFM planteja una proposta per millorar l’ús d’aquesta nova eina metodològica, fent ús de tots els recursos que ofereix. S’han adaptat materials ja existents dins del currículum de Tecnologies de 3er d’ESO, així com creat noves activitats digitals que permeten als alumnes interactuar amb el Moodle mitjançant l’ús de recursos TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement). Tot i que el fet de portar-lo a terme a la pràctica estava proposat com una plataforma d’iniciació per veure quina era l’acceptació tant d’alumnes com de professors, els resultats obtinguts han estat molt positius. L’índex de participació de l’alumnat ha estat molt elevat, des de les entregues a través de Moodle com la participació en el fòrum de debat. Finalment, remarcar que l’ús de les noves tecnologies com a nova metodologia d’ensenyament desperta la motivació i l’interès d’alumnes i professors dins del context social on vivim. Tot i això, no cal canviar tota la metodologia anterior per aquesta, sinó que poc a poc és pot anar introduint.

Aquest treball de fi de màster pretén realitzar un recull dels recursos TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) més interessants disponibles actualment, seguint les premisses que siguin gratuïts i multi plataforma. Aquest recull és agrupat segons el temari que es treballa a l’aula d’acollida o per tecnologia que es pot utilitzar dins l’aula. D’aquesta manera es facilita la tasca del professor a l’hora de cercar aquell recurs que més li interessi, o segons el temari a treballar a la sessió veure si existeix o no un recurs TIC que es pugui utilitzar. L’agrupació utilitzada en aquest treball de fi de màster és la següent: correu electrònic, cercadors, diccionaris, enciclopèdies, traductors, català, matemàtiques, medi, blogs, WebQuest, presentacions, vídeos en línia, premsa, còmics i altres. Per a cadascun dels materials TIC presentats en aquest treball de fi de màster es planteja una activitat o com es podria utilitzar el recurs, que prèviament s’ha presentat, dins l’aula d’acollida, fent d’aquesta manera, la transformació de recurs TIC a un eficaç recurs TAC (Tecnologies del Aprenentatge i del Coneixement). Per finalitzar el treball de fi de màster, es detalla una activitat utilitzant un recurs TIC. Aquesta activitat és plantejada per alumnes en edat de cursar l’ESO, i com a previ pas de la seva incorporació a l’aula ordinària, per tant, està orientat a alumnes d’aula d’acollida amb força nivell de català. Per finalitzar l’activitat, l’alumne ha d’exposar el seu treball en horari de tutories davant la resta de companys. D’’aquesta manera es milloren les habilitats socials tant de l’alumne nouvingut com de la resta de companys.

El present Treball Final de Màster pretén contribuir possibles millores a la metodologia del treball cooperatiu que de forma progressiva s’està implantant en l’ensenyament secundari, tot incorporant l’ús de les noves tecnologies. Bàsicament consta de dos blocs: el primer correspon a un anàlisi de la situació de partida pel què fa a la pròpia metodologia i a l’ús de les noves tecnologies. El segon bloc correspon a l’explicació de la situació desitjada. En síntesi: Partim d’una situació en la qual la metodologia del treball cooperatiu ja s’aplica a les aules però, sota el meu punt de vista, es podria millorar. Punts de millora: · Hi ha un grau elevat de llibertat en la gestió i funcionament dels equips. · Dins dels equips encara es fomenta un cert estil individualista. El treball es reparteix entre els seus membres lliurement per més endavant posar-lo en comú. · Tots els equips tenen els mateix/os objectiu/s i, per tant, es fomenta un cert estil competitiu entre equips. És a dir, el fracàs dels altres equips comporta l’èxit del meu. Pel què fa a l’ús de les nTIC, malgrat que la majoria de joves que estudien l’ESO hi tenen accés, el seu ús es limita bàsicament a les relacions amb les amistats i a l’oci La seva incorporació en el seu procés d’ensenyament/aprenentatge queda en un segon terme. Per altra banda, el Projecte eduCAT 1x1 ha quedat aturat per motius econòmics i pedagògics. A més, les eines que proporciona estan més aviat orientades a la interacció professorat/alumnat que no pas a la interacció entre l’alumnat (exemple: Moodle). Propostes de millora de l’ús de les nTIC: · Ús d’eines CSCW (Cooperative Supported Cooperative Work). Concretament la plataforma BSCW (la qual és gratuïta). Entre d’altres avantatges, potencia la interacció entre alumnat. No es pretén crear un manual de funcionament de l’eina, simplement donar-la a conèixer juntament amb les seves possibilitats. · Potenciació d’eines xat en el procés d’ensenyament/aprenentatge (no només per a usos personals). Propostes de millora de la metodologia del treball cooperatiu: · Controlar la gestió i funcionament dels equips mitjançant un Reglament Intern d’Equip. · Potenciar un cert estil cooperatiu dins dels equips mitjançant la repartició de rols rotatius (definits en el Reglament Intern d’Equip).Desembre 2010 - 2/2 · Potenciar la cooperació entre equips mitjançant la definició d’objectiu/s comu/ns a assolir per tots els equips. En definitiva, creant una nova estructura cooperativa a l’aula. Aquestes innovacions comporten canvis en la temporització i avaluació de la feina. Per entendre millor la proposta i les aportacions es treballa un exemple: Projecte de programació d’un robot mòbil. Per una banda, s’explica com es portaria a terme segons la metodologia del treball cooperatiu “tradicional” (situació de partida) i, per l’altra, com es portaria a terme amb les innovacions proposades (situació desitjada). La combinació de les nTIC i la metodologia del treball cooperatiu aproximen els joves a situacions semblants en les que es trobaran en el món laboral (cooperació amb companys i domini de l’ús de les nTIC).

El present treball fi de màster és una proposta de Pla TAC de Centre a l'Escola on he realitzat el pràcticum del Màster en Professor en Secundària, especialitat en tecnologia. El punt de partida és un moment que l'Escola ha entrat al programa Educat 1x1. De 1er a 3er d'ESO hi ha 180 alumnes que duen un ordinador ultraportàtil i les aules de l'Escola de Infantil 3 anys a 2n de Batxillerat estan equipades amb Pissarra Digital Interactiva, projector i PC de professor. La idea és que per a dur a terme la tasca de docència les eines que es tinguin a l'abast puguin estar sempre operatives I alhora que el personal docent i l'alumnat les conegui i les sàpiga fer servir. Per altra banda ens trobem que no hi ha un currículum unificat que entri gaire en detall en matèria d'informàtica/TAC. Cal diferenciar el que serien les competències digitals TAC associades a la ofimàtica de la Informàtica com a concepte més global. La informàtica d'usuari o les competències digitals cada cop més es han de buscar la transversalitat amb les altres assignatures. El centre en el que es presenta aquest Pla Tac és una Escola tipus privada concertada. Dins l'Escola existeix un Departament TAC format per 3 persones i un coordinador d'innovació que forma part de l'equip directiu de l'Escola. Totes aquestes persones compaginen la feina del departament definides per les hores de Departament TAC amb hores de docència. Les àrees de docència relacionades amb el Departament TAC acostumen a ser Informàtica, Tecnologia i Matemàtiques. Per a l'elaboració del pla seguirem les directrius de set fases. En l'estructuració del treball podem trobar les dues primeres fases en l'apartat de definició i context del problema. Les fases que van des de la tercera a la cinquena a l'aparat de descripció de la solució. Les fase sis i set es duran a terme durant el curs 2011-2012, que és quan s'aplicarà el Pla. • Fase 1: Visió de centre amb maduresa digital • Fase 2: Diagnòstic del grau de maduresa digital del centre • Fase 3: Definició de les prioritats TAC • Fase 4: Planificació de la implantació del Pla i assignació de recursos • Fase 5: Assignació de tasques i responsabilitats • Fase 6: Aplicació del Pla • Fase 7: Avaluació del procés i establiment de nous objectius

Motivació: Actualment el departament d’Automoció disposa de dos panells pneumàtics marca FESTO per portar a terme les pràctiques de la unitat formativa UF1 Instal·lacions pneumàtiques i hidràuliques del mòdul formatiu “Sistemes de transmissió de forces i trens de rodatge” del cicle de grau superior d’Automoció. El nombre d’alumnes que cursen aquest cicle és aproximadament de setze estudiants, fet que comporta que aquest material resulti limitat pel desenvolupament de la part pràctica del currículum de la unitat. Objectius: Aquest fet, afegit a l’actual situació econòmica global, proposa buscar altres alternatives adients que permetin desenvolupar les pràctiques de manera sostenible obtenint els mateixos resultats d’aprenentatge. Solució proposada: En sintonia amb l’evolució tecnològica actual, on la tendència és el control de processos i instal·lacions mitjançant l’ordinador, es proposa la utilització de les TIC com a eina on portar a terme la simulació de les pràctiques. Aquest material permet entendre el món real a través d’una eina virtual, i establir les semblances i diferències entre la simulació i la realitat, al contrastar els resultats obtinguts amb les pràctiques al taller. S’incorpora així un entorn d’aprenentatge nou i enriquidor per l’alumne, que amb molta probabilitat es trobarà quan s’introdueixi en el món laboral. En aquest treball es desenvolupa material didàctic per a cinc sessions de pràctiques de tres hores cadascuna, utilitzant un programari de simulació pneumàtica anomenat Fluidsim, i dos panells pneumàtics existents al taller. Així mateix es proposa una metodologia de treball que evita el solapament dels equips materials, assegura que cada alumne realitzi com a mínim una pràctica sobre panell, i al mateix temps no se’n repeteixi cap. Aquesta metodologia facilita la tasca del docent i l’avaluació de la unitat formativa.

Català: El treball que he elegit tracta de les noves eines tecnològiques que s’apliquen a la classe de matemàtiques a Secundària, en concret a l’ús de la pissarra digital. Crec que cal potenciar aquesta nova forma de treballar perquè ofereix noves estratègies amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge dels continguts curriculars i les competències bàsiques. Això m’ha dut a interessar-me per analitzar quins són els avantatges que ens pot proporcionar l’ús de la pissarra digital per poder oferir a l’alumnat activitats atractives i motivadores que afavoreixin la seva participació a l’aula i la interactuació del grup-classe He exposat alguns dels programaris més representatius amb les seves característiques, possibilitats didàctiques, avantatges i diferències. He fet una selecció dels recursos disponibles classificats segons els continguts curriculars. Hi ha aplicacions que tenen materials preparats, alguns inclús abasten tot el currículum de matemàtiques en tots els nivells i alguns altres estan elaborats per centres i per professors. Amb això es veu que hi ha una recerca i un intercanvi de coneixements molt profitós. He elegit una unitat didàctica de 3r ESO i he fet la mateixa activitat amb diferents programes per veure les seves diferències. He dissenyat unes sessions amb continguts, metodologia i exercicis desenvolupats amb la PDI. He intentat que fos entenedor, que tingués molt suport visual per fer-ho atractiu i que tingués en compte, la teoria i l’aplicació de la teoria a la vida real. Finalment voldria insistir en que l’ús de les TIC i la pissarra digital constitueixen una eina molt valuosa a l’aula perquè permet transmetre a més de coneixements i habilitats, actituds ja què una classe pot ser molt cooperativa quan disposa d’un mitjà audiovisual interactiu.

Català: El present "Treball Fi de Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat" té com a finalitat ser una proposta per a la implantació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les TAC (Tècniques per a l'Aprenentatge Col·laboratiu) en un centre educatiu. Aquesta proposta recull tots aquells aspectes que un centre educatiu ha de tenir presents, des de la part més hardware (projectors, PDIs...) fins a la part software, passant per la formació del personal docent. Pel que fa a la part software, es fa una valoració dels recursos existents gratuïts, tot analitzant activitats digitals (JClic, HotPotatoes...), eines del web 2.0 (Google Docs, wikis, blogs...), així com l'aplicabilitat de jocs en l'educació. Pel que fa a la part hardware, s'analitzen els elements bàsics per tal de portar a terme el pla TIC/TAC, així com les seves característiques. Els elements analitzats són l'ordinador, el projector i la pissarra digital (i interactiva). Tot cercant l'èxit de l'aplicació de les propostes analitzades, es detalla un pla de formació del professorat, tot detallant les estratègies seguides. Aquest TFM no pretén ser un manual d'ús ni una guia de referència. Pretén propiciar els primers passos que un coordinador TIC/TAC ha de tenir presents per tal de potenciar l'ús de les tecnologies entre els seus companys, així com de fomentar la reflexió del lector de l'aplicabilitat dels recursos descrits. Per tant, no és un document encarat només per als coordinadors TIC/TAC, sinó que té la finalitat de despertar l'interès en totes aquelles persones que no veuen factible l'aplicabilitat de la tecnologia en el món educatiu, o bé no saben per on començar a aplicar-la.

Aquest treball fi de màster recull l'elaboració d’un material didàctic digital complert per als continguts de tercer d’ESO “Màquines, mecanismes i estructures”. S’ha partit de l'anàlisi del material en format llibre existent i del que marca del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i s’hi ha aplicat el punt de vista d’una enginyera industrial i futura docent per seleccionar aquells continguts que es consideren més importants o bàsics per a la vida quotidiana. El resultat és un material digital per impartir classes dels continguts de “Màquines, mecanismes i estructures” a tercer d’ESO en forma de diapositives, un llistat d’activitats per fer a l'ordinador i una activitat d’aprenentatge cooperatiu.

Català: Amb l'avanç de la Societat de la Comunicació i la Informació, la tecnologia evoluciona de forma vertiginosa. Aquests canvis a nivell tecnològic, han produït molts canvis i interrogants en l'àmbit educatiu de Secundària i Batxillerat, i queda palès que el mateix sistema educatiu no ha de romandre al marge d'aquesta nova realitat sociològica. L’objectiu del TFM és analitzar el paper de la PDI a la docència en general i posteriorment a les matemàtiques en concret, estructurant-se en tres parts fonamentals. En una primera part s’analitza què és una PDI i què pot aportar a les aules del centres, quines avantatges té i com es comporta front les eines tradicionals i habituals de la docència. En la segona part, es focalitza en la docència de les matemàtiques en concret, i s’analitza quins són els factors que motiven i desmotiven la innovació a les aules de matemàtiques, i es presenten diferents models didàctics de com utilitzar la PDI a les classes de Secundària d’aquesta matèria. Per últim, es presenten diferents recursos de la Xarxa com a marc per a qualsevol professor que vulgui utilitzar la PDI a les classes de matemàtiques pugui saber on trobar diferents tipus de recursos, per a quins nivells, de quines característiques, etc...Destacar la utilitat del programa Descartes del Ministeri d’Educació per a preparar sessions amb PDI. En el tercer i últim apartat, es realitza una aplicació real de la PDI aprofitant les pràctiques en el centre de secundària com a professor dintre del marc del màster. Dintre de la unitat didàctica que s’imparteix sobre les funcions als alumnes de 1er de Batxillerat de la rama tecnològica, s’introdueix la utilització de PDI en algunes de les sessions. L’objectiu: comprovar en primera persona la utilització de la PDI a les aules de matemàtiques, obtenir conclusions sobre els avantatges i desavantatges del seu ús, la utilització de programes com Geogebra o Jclic, saber què en pensen els nostres alumnes al respecte mitjançant un qüestionari... Sens dubte, amb la integració de les PDI a les aules, es facilita als estudiants l'adquisició dels coneixements i competències que han d'adquirir, i es facilita al professorat la realització de la seva tasca docent, obrint davant seu un nou univers sobre la docència. Però per aconseguir aquest objectiu no n'hi ha prou amb disposar de bones infraestructures ben mantingudes. És necessari que el professorat, els centres i l’Administració s'impliquin amb una actitud favorable a l’arribada de la PDI a l’aula i han de posar de la seva part per a que aquesta nova etapa de la docència, en general, i de les matemàtiques, en concret, arranqui amb força i tingui la maduresa dels seus fruits en un futur molt proper.

L'expansió de les tecnologies de la informació, i en particular de l'ús de l'Internet està provocant un impacte sociocultural sense precedents. Tot i que sembla ser que l'educació del nostre país s'està adaptant a aquests nous temps (introduint, per exemple, el llibre digital, la pissarra digital i les plataformes d'aprenentatge virtual), és necessari saber que les tecnologies de la informació van més enllà, i que existeixen una gran quantitat de serveis i aplicacions a la xarxa que poden tenir implicacions favorables en l'educació. La Web 2.0 és aquella que, entre d'altres característiques, és coneguda per potenciar la participació i interacció entre els usuaris i fer que aquests siguin els autèntics protagonistes del contingut generat a la xarxa. Els trets característics d'aquesta nova Web (la qual també es coneix com a Web Social), i la gran quantitat de serveis i aplicacions que hi ha a la xarxa, ens obre la porta als educadors a una gran quantitat de recursos educatius. La Web 2.0 en l'ensenyament de les matemàtiques intenta generar un recurs per a aquells professors que vulguin fer servir eines de la Web 2.0 en les seves classes. Així, el treball parteix d'un anàlisi de les possibles implicacions que pot tenir la Web Social en l'educació en general. Per tal de fer aquest anàlisi, es realitza un estudi de les característiques principals d'un conjunt de serveis i aplicacions, i s'estudien les seves corresponents implicacions educatives. A partir d'aquest anàlisi general, aquest treball exposa un conjunt d'activitats i guies que usen serveis i aplicacions de la Web 2.0 per a l'ensenyament de les matemàtiques. Moltes d'aquestes activitats estan pensades per a dur-les a l'aula, i per tant hi podem trobar des de la gestió de l'aula, fins a la temporització recomanada, així com els objectius didàctics esperats. En conclusió, la Web 2.0 en l'ensenyament de les matemàtiques intenta mostrar les possibilitats que ens ofereix la Web 2.0 tant en l'educació en general, com l'educació matemàtica, mitjançant un anàlisi des d'una perspectiva educativa de les tipologies més rellevants de la xarxa i la creació d'una sèrie de recursos matemàtics que fan ús de serveis i aplicacions 2.0.

La introducció de les TIC a l'educació està provocant un canvi dels mètodes pedagògics en el sistema educatiu. A grans trets l'estudi es basa en una anàlisi dels diferents models tecnològics per introduir les TIC a l'educació, i s'aprofunditza amb el dossier personal d'aprenentatge digital, com a eina educativa.

En aquest Treball de fi de màster he volgut plantejar una proposta de millora per l’entorn virtual Moodle del cicle formatiu de Projectes d’Edificació del centre on he realitzat el pràcticum, ja que en aquests moments tenen un però no el fan servir. La falta de flexibilització que hi ha al cicle a l’hora d’accedir al material didàctic i a l’hora de fer activitats fora de les aules, ha estat uns dels punts de partida agafats per desenvolupar aquest treball. Altre punt important que he tingut en compte ha sigut la diversitat de l’alumnat matriculat al cicle. Molts d’aquests alumnes han de compaginar els estudis amb la vida laboral i personal i no sempre tenen disponibilitat per assistir a totes les classes. Per solucionar aquest problema i oferir major flexibilitat al cicle, es proposa actualitzar i millorar l’entorn Moodle existent al centre. A partir de les eines que el propi Moodle ens facilita es proposen diferents activitats, dos per a cada mòdul, de manera que tots els alumnes puguin realitzar-les des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. A més es plantegen altres activitats pràctiques individuals i en grup. Així els alumnes que no poden assistir a totes les classes poden continuar el seu aprenentatge fora del centre. També es prepararà material didàctic, normatives i altres enllaços d’interès per tal que l’alumne tingui al seu abast tota la documentació necessària per poder assolir tots els continguts del cicle. Com a complement d’aquest iniciativa es proposen unes sessions no presencials de tutories col·lectives i individual. Totes elles es realitzaran a través del foro del Moodle. S’obrirà un canal de comunicació entre professor i alumne per tal d’aconseguir un apropament entre ells i millorar l’aprenentatge d’aquest últim. Amb totes aquestes propostes espero aportar idees per millorar el funcionament del cicle a partir del proper anys. Que els professor, si volen, agafin aquestes activitats com exemple per elaborar de noves i que les tutories proposades serveixin als tutors per guiar i orientar als alumnes.

L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en l'escola secundària obligatòria (ESO) tracta de millorar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge que, de forma quotidiana, es desenvolupen a l'aula. En l'ensenyament de les matemàtiques una de les eines que es fa servir més habitualment és el GeoGebra. Tot i que el GeoGebra és sense cap dubte un excel·lent suport per la didàctica de les classes de matemàtiques, potser no posseeix la transversalitat necessària per permetre als alumnes crear projectes que quedin més a prop dels seus interessos personals, com poden ésser el dibuix, la música, la creació de histories interactives i els jocs, i així els puguin motivar força i, per tant, es pugui millorar l'aprenentatge. D'altra banda, recentment el Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha desenvolupat l'Scratch, un entorn (lliure) de programació amb la finalitat d'afavorir la didàctica de diferents disciplines en diferents etapes educatives. L'Scratch és l'evolució del LOGO. A diferencia del LOGO, l'Scratch proporciona un llenguatge de programació visual, més intuïtiu, facilita la creació de històries interactives, jocs i animacions i permet compartir-les amb altres usuaris en la xarxa. Per tant, des del punt de vista de la didàctica, l'Scratch proporciona una eina innovadora per treballar diferents continguts fomentant la motivació personal dels alumnes i, conseqüentment, millorant-ne l'aprenentatge. En aquest treball explorem i analitzem les potencialitats que l'Scratch ofereix per treballar les competències bàsiques, matemàtiques i informàtiques dels alumnes a l'ESO. Proposem quatre recursos per treballar les matemàtiques a les diferents etapes de l'ESO en diferents blocs de continguts curriculars. Un dels recursos és una proposta d'un projecte de recerca interdisciplinari que combina continguts de diverses matèries com les matemàtiques, la tecnologia, la informàtica i les llengües. El treball també presenta els resultats d'una enquesta sobre l'ús de l'Scratch en un grup d'alumnes de 3r ESO i algunes conclusions sobre l'experiència de portar l'Scratch a les classes de matemàtiques.

S’ha analitzat la introducció dels dispositius mòbils intel·ligents (DMI) a l’aula taller de tecnologia de 3r d’ESO d’un centre educatiu de Barcelona per comprovar la resposta de l’alumnat envers la utilització d’aquests aparells als instituts i analitzar el procés normalitzat de treball proposat. La posada en pràctica no es va poder realitzar exactament de la forma idònia degut a la manca de recursos, per la qual cosa es va haver de fer una nova proposta per a una futura implantació d’aquests dispositius als centres. L’aplicació pràctica es va dur a terme als dos grans projectes que es realitzen al taller en el centre d’estudi. Els resultats s’han analitzat emprant una metodologia descriptiva, mitjançant enquestes i observació. Vivim en una era digital que ha creat una immensa xarxa de connexions mundials i pluralitat d’opinions aclaparadora. Els centres educatius han de preparar els adolescents per al món futur que els espera i el fet de negar la realitat existent els farà més mal que bé. Per aquest motiu ja s’està treballant des de les institucions per a introduir aquest món a les aules. L’ús dels DMI al taller de tecnologia ajuda a que els adolescents els donin un bon ús i ofereixen un nou ventall de possibilitats didàctiques fins ara inaccessibles. Analitzant els resultats obtinguts es pot concloure que tant l’alumnat com el professorat implicat ha quedat satisfet amb la incorporació dels DMI en aquests projectes. No obstant, cal remarcar que quan es procedeix a introduir una innovació pedagògica es fa imprescindible polir el plantejament inicial.

La intenció amb aquest TFM és crear un material que sigui d’utilitat en el centre on estic fent les pràctiques per promoure i actualitzar la Tecnologia. He escollit el llenguatge de programació Scratch i la plataforma Arduino, perquè a aquest centre, no havia experiències prèvies, i està documentat que són eines molt útils, per desenvolupar el currículum a l’àrea de Tecnologia. També he tingut en compte el seu baix cost, i la facilitat d’ús. Això fa, que sense una gran inversió, i amb poc temps de formació al professorat, es puguin utilitzar aquestes eines. La programació és una eina per fomentar destreses com la resolució de problemes i permet desenvolupar el pensament algorítmic, habilitats imprescindibles al segle XXI. La programació amb ordinador té una dimensió educativa important perquè fomenta la resolució de problemes d’una manera creativa i la recerca de múltiples estratègies com solucions diverses a un problema determinat. Les persones aprenen elaborant nou coneixement des de les experiències que viuen, i el seu aprenentatge és molt més eficaç quan s’involucren activament en tasques pràctiques, com pot ésser la creació d’un programa d’ordinador, o el disseny i la implementació d’un automatisme. L’Scratch és una eina fàcil d’utilitzar, molt intuïtiva, i que no requereix d’una gran preparació prèvia. Per això és molt adient per introduir la programació en alumnes de Primària i ESO. Aquest TFM recull les activitats programades a l’aula, els materials generats, les dades recollides sobre les opinions dels alumnes i els professors de l’àrea i les conclusions a les que s’ha arribat. Aquest treball té com a objectiu augmentar l’interès dels alumnes, la seva motivació i la seva creativitat, proporcionant una eina atractiva i d’utilitzar.

Català: Aquest treball vol servir de reflexió i ajut als docents en l’aplicació de l’aprenentatge basant en projectes, incorporant l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, TIC. També vol ser una eina d’ajuda per avaluar la seva aplicabilitat a l'àrea de Tecnologia amb l’objectiu d’aconseguir una millora en l’adquisició de les competències bàsiques i generals dels estudiants de secundària i batxillerat. Tanmateix pot ser una metodologia perfectament vàlida i interessant en altres àrees o nivells curriculars Veurem que l’ABP/PBL és una metodologia avalada per les diferents teories de referència sobre l’adquisició del coneixement formulades durant a finals del S. XX i principis del XXI, i pels models educatius vigents. Un mètode transversal i pluridisciplinar que recull gran part de les característiques esmentades, que parteix de l’estudiant com a protagonista, del treball cooperatiu i per tant social, de la planificació i de la recerca, d’una avaluació global compartida en tot el procés, i que té prou flexibilitat com per incorporar i modular les estratègies necessàries en cada cas, i corregir-les o reorientar-les si és necessari. Si a més es dissenyen aquestes estratègies en conjunció amb l’ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació TIC, un altre dels factors clau en l’aprenentatge, podem garantir que estarem abastant la totalitat de les competències bàsiques dels ensenyaments secundaris. La metodologia ABP/PBL promou també la reflexió crítica del propi estudiant sobre la tasca realitzada, l’autoavaluació sobre el seu procés d’aprenentatge, fet consolida i dóna significat al seu coneixement, a més de millorar la seva comprensió sobre el tema estudiat i de permetre l’adquisició d’hàbits de treball amb els demés, que aporta una realimentació constant en tots els àmbits, personal, educatiu i social, i que afavoreix la inclusió a tots els nivells. L’aplicació de la metodologia ABP/PBL tampoc està exempta de dificultats, ja que suposa un esforç notable de planificació, organització, dedicació, avaluació i també en el manteniment de recursos. Les dificultats d’adaptació també són conseqüència d’un canvi en la filosofia docent i en els rols tradicionals que s’estableixen entre professor – estudiant – escola. D’altre banda, veurem que la incorporació i utilització de les tecnologies digitals a les escoles no genera necessàriament, innovacions substantives dels mètodes didàctics i de les pràctiques docents, si no van acompanyades de la metodologia adequada d’aprenentatge. A banda de la problemàtica que significa la formació específica del professorat en aquestes tecnologies, la seva implantació i manteniment amb l’escassetat de recursos econòmics que es destinen avui dia a l’ensenyament enmig de la crisi galopant en què ens estem movent aquests darrers anys. Finalment es fa un estudi dels aspectes a considerar per implementar la metodologia, en quin context, en quins nivells i, per acabar, alguns exemples d’aplicació amb l’ús de les TIC, quadres justificatius amb les competències treballades i les diferents eines i instruments que podem utilitzar per avaluar aquests processos de treball que impliquen l’ús de la metodologia.

Aquest TFM fa una mirada a la programació curricular dels continguts informàtics d’un centre de secundària. Fa un repàs al currículum i a una programació real. No només des de les matèries de tecnologia es forma en TIC. Els centres, utilitzant portals virtuals de docència i nous dispositius tecnològics, i els docents emprant-los, amplien i transmeten aquesta competència. La informàtica, culpable d’aquesta evolució, com és tractada en el currículum? La creació de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) per part de Generalitat obre la possibilitat que l’alumnat a l’acabar la secundària s’hi pugui acreditar. Però, s’ajusta el currículum als nivells d’acreditació? Aquestes preguntes m’han dut a fer una proposta d’eines i programaris per tal que l’alumnat adquireixi els coneixements necessaris per tal d’acreditar-se i ampliar el currículum en informàtica, no només com a TIC, sinó també com a tecnològic.

En aquest treball, proposo un material que no vol substituir els llibres de text, sinó enriquir-los amb activitats que (a) millorin la comprensió de les matemàtiques a través d’eines dinàmiques i visuals, (b) permetin desenvolupar competències en l’ús de noves tecnologies, (c) promoguin el caràcter interdisciplinari de les matemàtiques i (d) presentin algunes aplicacions de les matemàtiques al món real. M’he centrat en el tema de les còniques perquè es podia generar prou material amb profunditat i, a més, es tracta d’un tema poc desenvolupat, comparat amb d’altres. Aquest material està pensat per ser utilitzat a 1r de batxillerat i ens permet fer un ensenyament proper a l’experiència quotidiana dels alumnes. Després d’exposar la definició i el context del problema i les seves solucions, es presenten les propostes d’activitats: tres propostes sobre les seccions còniques, quatre sobre les el·lipses, cinc sobre les paràboles i tres sobre les hipèrboles. D’aquestes activitats, algunes són manuals (per exemple l’activitat “Papers, retoladors i tisores”), altres impliquen l’ús de les TIC (“Billar el·líptic”), altres desenvolupen un aspecte de les còniques introduint-lo amb temes d’actualitat (“Tsunami”), altres mostren les connexions amb altres assignatures (“Llei de Boyle”) o amb el món real (“Trobeu les paràboles”). Així mateix, s’ofereix una taula resum de les característiques principals de cada activitat, que pot ser utilitzat de guia pel professor. Finalment, en les conclusions, s’expressa l'opinió d’aquesta alumna per l’enfocament de l’ensenyament de les matemàtiques i més específicament, de les còniques. No obstant la utilitat de les TIC i la importància de l’aspecte pràctic de la matèria, aspectes treballats en aquest document, no es pot oblidar l’anàlisi teòrica i abstracta de les matemàtiques. Amb això vull dir que és fonamental integrar les explicacions teòriques amb les aplicacions pràctiques de la matemàtica, sense oblidar ni les unes ni les altres.

La present memòria recull la importància de desenvolupar les habilitats interculturals a les aules dels centres de secundària com a reflex de la nostra societat, aquestes habilitats permetran a l’estudiant atendre a estratègies de comprensió crítica davant de les diferències culturals amb un país estranger. Es treballarà a partir d’una unitat didàctica de l’optativa de 4t d’ESO, concretament el bloc de l’habitatge, i es desenvoluparà per mitjà de la col·laboració de dos centres educatius de diferents països a través d’eines TIC, concretament el Google docs i un bloc que hauran de crear per grups, per a poder comunicar-se i compartir informació, experiències i impressions sobre les activitats que se’ls demanaran de la unitat i treballar de manera cooperativa i col·laborativa amb els companys del país estranger. D’aquesta manera s’assoliran les competències bàsiques descrites en el currículum de tecnologia, a més a més d’actuar directament en la competència comunicativa amb la pràctica d’una llengua estrangera. I també en les TIC, eines cada vegada més potents en la nostra societat. Així, la metodologia vol ser un aprenentatge motivador, enriquidor i participatiu tant per part de l’alumnat, que incrementarà el seu coneixement cultural, com per al professorat, que podrà intercanviar mètodes d’ensenyament. Val a dir que s’ha enfocat a una unitat en concret per a explicar-ne el funcionament però que es pot aplicar a qualsevol curs i unitat didàctica.

Se pretende facilitar la labor que desempeñan terapeutas y profesoras del colegio “Pasos Adelante” en el proceso de enseñanza con la implantación de una aula de informática, la instalación y configuración de aplicaciones y sistemas, el análisis de requisitos, un estudio del software educativo existente, la capacitación de gestión y del software didáctico-pedagógico y por última, la adaptación de la aplicación didáctica.

El present "Treball Fi de Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat" neix de l’experiència en el centre de pràctiques on he cursat el Pràcticum. La finalitat d’aquest treball és la implantació d’un diari digital per al centre utilitzant les eines web 2.0. L’activitat està dirigida conjuntament per a l’assignatura d’informàtica i de llengua catalana de 3r d’ESO. Aquesta activitat sorgeix de la necessitat de tenir una plataforma per realitzar l’assignatura de llenguatge periodístic de llengua catalana a 3r d’ESO, i al mateix temps de la necessitat de crear un blog a l’aula d’informàtica de 3r d’ESO. També inclou un taller de fotografia per realitzar les imatges que seran utilitzades posteriorment per al blog. El centre actualment està col·laborant amb el projecte AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres, en anglès CLIL: Content Language Integrated Learning). D’aquesta manera es vol aprofitar aquest recurs per realitzar el taller de fotografia en anglès on els alumnes podran realitzar les seves fotografies per ser utilitzades al diari digital. El present TFM elabora una proposta/relació de diversos materials didàctics per a l’activitat de creació d’un diari digital a 3r d’ESO. Els objectius generals d’aquest TFM són, estimular als alumnes el desig d’aprenentatge mitjançant l’activitat ABP, la utilització de les TIC com a eina de treball per la creació d’un blog, utilitzar internet com a font d’informació per cercar la informació necessària durant l’activitat, potenciar l’aprenentatge de les llengües estrangeres durant el taller de fotografia en anglès, adquirir els coneixements del currículum que s’imparteix (blogs i llenguatge periodístic), adquirir una visió més àmplia del món intercanviant experiències i motivar i millor l’autoestima dels alumnes (durant la creació d’articles per ser utilitzats en el diari digital, o la visita d’un periodista al centre). Aquests objectius generals s’han pogut aconseguir per què l’activitat inclou tres assignatures, la Informàtica o Tecnologia, la Llengua Catalana i l’assignatura d’Anglès.

En els darrers temps ha proliferat l’ús de les tauletes en l’àmbit educatiu. A l’ombra de la popularització de l’ús dels dispositius mòbils entre la població, la incorporació d’aquestes tecnologies a l’aula ha suposat un fenomen digne de ser analitzat i avaluat. Les tecnologies han entrat a les aules amb certa facilitat i sempre amb l’etiqueta de ser facilitadores del procés d’ensenyament/aprenentatge. Ara bé, quan una eina tecnològica com ara la tauleta substitueix molts dels elements del procés d’aprenentatge convencional cal avaluar molt bé tot el que això suposarà, des de la vessant dels professors, dels alumnes però també dels pares. En la meva proposta inicial l’objectiu principal del treball era trobar indicadors que ens ajudin a avaluar l’impacte que té la incorporació de les tauletes en el procés de treball dels professor i alumnes en una escola de secundària, per tal de poder relacionar aquests indicadors amb el procés d’aprenentatge dels alumnes. Un cop vaig començar a desenvolupar la recerca em vaig adonar que realment els indicadors de resultats educatius amb els quals treballen tant els sistemes educatius català com l’estatal, així com els diferents organismes educatius internacionals, es centren en aspectes molt concrets i bàsics de unes poques (però alhora importants) competències bàsiques. Per tant, pretendre definir un ventall d’indicadors que abastés un conjunt més ampli de les competències bàsiques es va mostrar com un objectiu força inassolible i que depassa àmpliament l’àmbit d’un treball com el d’un TFM. Per tant m’he vist en la necessitat de replantejar els objectius inicialment fixats i reconduir-los cap a una altra vesant més realista. El meu treball planteja doncs l’estudi de l’impacte de la inclusió de les tauletes a l’ESO utilitzant unes enquestes de seguiment que s’han passat al col·lectiu d’estudiants, famílies i professors. L’anàlisi dels resultats de les enquestes indica que l’ús de les tauletes a l’aula és valorat positivament per tots tres col·lectius. Encarà falta però definir nous indicadors d’avaluació que permetin relacionar l’ús de les TIC a l’aula amb els indicadors que el sistema educatiu català utilitza per a valorar el procés d’aprenentatge.