Search

A continuació el lector podrà trobar un projecte que parteix d'un objectiu clar, crear una "Setmana de la Tecnologia" on es pugui veure aquesta des de tots els angles possibles. La tecnologia està present en cadascun dels aspectes del desenvolupament humà i és possiblement la única assignatura capaç d'unir-les a totes. En aquest projecte es podrà veure com la motivació, el treball cooperatiu i el desenvolupament amb ètica són elements clau per a l'aprenentatge.

Aquest treball té com a finalitat implementar una nova metodologia del Treball de Síntesi als centres docents. Aquesta, consisteix en utilitzar les eines que ens facilita “Google” per establir la plataforma on introduir les activitats (tant d’enunciat com de resposta) i la resolució de les mateixes. No obstant, tot i la utilització d’aquest tipus d’eines, la nova metodologia no perd de vista les sortides fora del centre docent, ja que es considera que visitar “in situ” aporta als alumnes una manera diferent d’aprendre. Com a plataforma per l’establiment de les activitats per part dels docents i les respostes per part dels alumnes, s’utilitzarà Google Sites. Per a la resolució de les activitats es farà ús d’eines col·laboratives com les que ofereix el Drive, a més d’aplicacions concretes per a la resolució de problemes. Amb aquest sistema es pretén aconseguir a grans trets els objectius següents: - Agilitzar les tasques d’elaboració de les activitats per part del professorat mitjançant l’ús d’una web-enunciat - Fomentar el treball cooperatiu de l’alumnat i del professor - Fer ús d’eines gratuïtes que ens ofereix “Google” Aquesta metodologia tot i estar pensada al llarg del treball per alumnat que està cursant 2n d’ESO en un centre docent del barri de Sant Andreu, es pot aplicar a qualsevol centre docent on es realitza el Treball de Síntesi, és a dir, de 1r a 3r d’ESO. El treball conté una proposta d’activitats on es reflecteix quin tipus d’activitats haurien de realitzar els alumnes, així com les eines i procediment per a resoldre-les. També es realitza un exemple del material que hauria de preparar el professorat per a l’alumne mitjançant una web-enunciat elabora amb “Google Sites” A més, abans de realitzar la proposta es fa un anàlisi de la normativa aplicable en l’àmbit del Treball de Síntesi, així com les metodologies que es porten a terme i les ambientacions que es realitzen a nivell general.

Aquest treball està orientat en poder oferir al centre de secundària objecte d’estudi una introducció a activitats cooperatives, i la seva corresponent coavaluació, dins de l’aula de tecnologia. Aquest estudi estarà dividit en les següents parts: - Introducció: on s’explica per què hem escollit els mètodes d’aprenentatge i ensenyament cooperatius i la coavaluació. - Definició i context del problema: on situarem al lector en tots els àmbits d’aquest cas, des de la descripció del municipi on es troba el centre, fins a descriure les classes de primer d’ESO, i el seu temari dins de l’assignatura de tecnologies. - Solució: part principal del treball, on es descriuran les dues propostes d’activitats cooperatives i la seva coavaluació, una enfocada a l’aula taller de tecnologia i l’altra a l’aula ordinària. - Resultat i conclusions: es valorarà el treball fet prèviament, i s’extrauran unes conclusions teòriques, ja que aquestes tasques i activitats no han pogut ser portades a la pràctica. Ens hem centrat en aquest tipus de metodologia per buscar una alternativa que poc a poc s’està estilitzant més en els centres, i en aquest on hem basat l’estudi s’està aplicant, però només en sessions de tutories, i amb comptagotes. És important portant aquestes noves formes d’ensenyar i aprendre per crear estudiants que al sortir al carrer, no es trobin desemparats en una societat totalment heterogènia i canviant.

Les noves tecnologies juguen un paper molt important en l’educació formal dels alumnes, és per això que s’han anat incorporant paulatinament al llarg de les darreres dècades en les escoles i centres educatius. No obstant, el seu ús fora de les aules per realitzar tasques escolars pot presentar certes problemàtiques en els adolescents. En aquest treball, s’han determinat les possibles oportunitats i les potencials amenaces que comporta l’ús de les TIC en l’aprenentatge autònom dels alumnes d’ensenyament secundari d’un centre educatiu de Barcelona, el qual compta amb un projecte educatiu que garanteix l’accés a les noves tecnologies i en fomenta el seu ús. L’anàlisi s’ha realitzat per mitjà d’un estudi metodològic per enquestes i amb la finalitat d’afavorir a la creació de bones pràctiques i fer front als mals hàbits derivats d’un mal ús. En l’estudi s’ha observat que tot i que els alumnes no en fan un ús especialment perjudicial, tampoc no aprofiten tot el potencial educatiu que poden oferir les noves tecnologies. La causa d’això és la manca de coneixement específic sobre les possibilitats d’aprenentatge de les diferents TIC, per aquest motiu s’han elaborat propostes de millora destinades als docents, pares i als propis alumnes.

El present treball exposa material didàctic per un MOOC en estat de creació, titulat ‘Tecnociència i ciència-ficció: de King Kong a Einstein’. Aquest MOOC s’adreça, d’entrada, a estudiants i professorat de Primària i Secundària. La ciència-ficció és un gènere cinematogràfic, literari i de còmic que presenta avanços científics i tecnològics ja siguin reals o ficticis acompanyats d’històries i situacions algunes vegades increïbles. Es diferència del gènere fantàstic en que, encara que de vegades les històries són fictícies, aquestes podrien tenir lloc en un futur immediat. Per aquest motiu, es pot veure com un punt atractiu que té per finalitat incentivar la cerca per resoldre secrets sobre la nostra realitat. Es podria veure com un primer pas per inculcar als alumnes l’hàbit de l’aprenentatge a través dels seus propis descobriments. Mirant-lo des d’aquest punt de vista, la ciència-ficció és útil per divulgar i transmetre en l’àmbit de l’educació, utilitzant una nova tècnica d’aprenentatge per facilitar la transferència de coneixements científics i tecnològics. Aquest nou concepte d’aprenentatge pot tenir interessants resultats en les aules, despertant l’interès per la ciència i la tecnologia tot inculcant una bona compressió lectora i competència en anàlisi crítics i adoptant noves solucions. Pot esdevenir la primera casella cap a ments creatives que ajudin a imaginar noves tecnologies superiors o diferents a les actuals amb objectius i finalitats diferents i adaptables a nous problemes en diferents camps (medicina, medi ambient....), oferint noves possibilitats d’innovació. El mòdul a realitzar, ens aproparà als superherois de pel·lícules, llibres i còmics. Què es pot dir i aprendre dels impressionants superpoders que acostumen a mostrar aquests personatges tan populars? Aquest contingut pretén ser un complement pels estudiants i pel professorat a les assignatures de Tecnologia i Ciències. El mòdul desenvolupat es testejarà com a prova pilot amb els estudiants de 2n ESO del centre assignat en pràctiques.

El treball està basat en un projecte d’aprenentatgeservei (APS) en l’àmbit de la tecnologia. El treball està encarat a dissenyar un projecte educatiu anomenat TecnoTIC. TecnoTIC és una estratègia educativa que pretén transferir els coneixements de l’aula d’informàtica a la comunitat. La metodologia didàctica plantejada és l’APS on els alumnes de la matèria optativa d’informàtica de 4t d’ESO dinamitzaran 3 tallers monogràfics en l’ús de les TIC a gent de la tercera edat del seu mateix districte. TecnoTIC persegueix ser un recurs pedagògic d’interès per al professorat de l’àrea de tecnologia. En cap cas es tracta d’una activitat tancada, ja que es pot adaptar als diferents centres i/o entorns, i estaria subjecte a millora mitjançant revisió i avaluació dels objectius assolits.E l disseny d’aquesta proposta educativa sorgeix de la inquietud d’innovar en el si de l’àrea de la tecnologia per tal de dotarla de sentit i significat. D’altra banda, TecnoTIC pretén donar resposta a les necessitats formatives en matèria de TIC a la gent de la tercera edat, ja que aquest col•lectiu és especialment vulnerable als riscos associats a les noves tecnologies i presenta riscos d’exclusió social derivats de la fractura digital. En definitiva, el projecte TecnoTIC té la doble funció de l’educació en valors dels alumnes de secundària i la formació en noves tecnologies de gent de la tercera edat.

Aquest treball final de màster elabora un pla d'actuació per incentivar la competència del tractament de la informació i competència digital dins d'un Institut de Catalunya. Això és degut al baix nivell que s'aprecia tant per la dedicació del professorat com per l'assoliment dels continguts per parts de l'alumnat i per la importància que té al Segle XXI ser competents digitalment. El pla consta de 4 parts: la definició de criteris d'assoliment, anàlisi de la situació actual, aplicació de les mesures oportunes i anàlisi dels resultats. Per realitzar la definició dels criteris d'assoliment, s'ha realitzat un buidatge de tots els continguts curriculars de totes les matèries que fan referència a la competència digital. Després, s'han resumit en format d'objectius per cada curs. L'anàlisi tant de la situació actual com dels resultats s'ha de fer mitjançant les avaluacions continuades de l'alumnat i amb l'ajut de tot el professorat de qualsevol matèria. L'aplicació de les mesures oportunes ofereix al professorat diferents eines per tal de treballar i assolir els objectius d'etapa. Aquestes eines que es poden trobar a la xarxa i en gran part de forma gratuïta i permetran al professorat treballar els objectius d'una manera motivadora i innovadora per l'alumnat. El pla, atès les possibles mancances del Centre, també inclou una proposta formativa pel professorat, incloent una formació interna entre el propi professorat i totes les opcions que ofereix el Departament d'Ensenyament per la formació contínua. L'aplicació d'aquest pla en la seva totalitat o d'una manera parcial sembla necessària atès la importància que té dins la societat actualment i en un futur ser hàbil i competent en un món cada cop més digitalitzat.

La creació d’un curs Moodle per a la matèria de Tecnologies a primer d’ESO, incloent-hi recursos per a les dues unitats didàctiques d’Eines i Materials, neix com a conseqüència de l’observació realitzada en el centre on s’han cursat les pràctiques. Davant la mancança de recursos digitals per al primer curs d’ESO, es va decidir crear en la plataforma Àgora d’aquest centre, un espai per a la matèria de Tecnologies, amb tot de recursos per tal de poder impartir les unitats didàctiques d’Eines i la de Materials. L’objectiu que s’ha perseguit en tot moment ha estat cercar materials diversificats que ja existeixen a la xarxa per a poder impartir els continguts d’aquestes dues unitats didàctiques. El material seleccionat, s’ha classificat a la plataforma en diferents blocs per tal que l’alumne i el professor que ho utilitzin, puguin moure’s i gestionar els recursos amb la major facilitat possible. En aquest curs, si han incorporat activitats de reforç, així com també activitats d’ampliació. La finalitat d’aquests recursos serà sempre, actuar com un recolzament per poder complementar el sistema tradicional d’ensenyament. Addicionalment, cal destacar que en aquest curs també, s’hi ha incorporat el material propi elaborat, com són les pràctiques que es portaran a terme al taller de tecnologia i els exàmens que es realitzaran en cadascuna de les dues unitats. En aquest treball també s’inclou una seqüència didàctica per a cada unitat, especificant les hores que es dedicaran a l’aula ordinària i les que es destinaran al taller de tecnologia. En cada sessió s’especifica quins són els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació que es treballaran. En aquesta seqüenciació es detalla quins recursos i materials de la plataforma s’utilitzaran, i quines seran les activitats que es portaran a terme, tenint en compte, també, si es treballarà amb el grup sencer o bé amb mig grup.

El portafolis Docent suposa una valuosa eina en la formació permanent i professionalització del professorat mitjançant la pràctica reflexiva com a mitjà per a millorar la seva pràctica docent i, conseqüentment l’aprenentatge dels alumnes. Aquest treball consisteix en una proposta d’implantació del portafolis docent en un centre de secundària i, concretament un e-portafolis docent basat en una Plantilla creada amb la tecnologia “google sites” i que compta amb una sèrie d’ajudes per entendre el sentit del portafolis docent, la metodologia a seguir i la tecnologia necessària per a implementar-lo individualment. L'entorn “google sites” és ideal per la realització d'e-portafolis degut a la seva fàcil i intuïtiva utilització . Això permet no tenir que dedicar massa temps als reptes tecnològics i poder concentrar l'esforç en l’escènica del portafolis. Un dels aspectes en el que s’ha posat més èmfasi en aquest treball és el d’intentar que la implementació del e-portafolis per part del professorat es faci de manera eficaç, és a dir, sense tenir que invertir-hi un excessiu temps. Per això s’han de seleccionar molt bé les mostres i les evidències i centrar-se en la qualitat i no en la quantitat. L’altre aspecte que més s’ha intentat remarcar és la importància de la formació en la seva utilització i el seguiment en la seva fase inicial. Cal fer un esforç inicial considerable però a mig i llarg termini aquest serà recompensat. A partir de l’estudi de les característiques del centre i del seu professorat es dissenya aquest Pla d’Implementació, que també inclou una proposta de formació pel professorat i una temporització, així com guies i rúbriques per a l’autoavaluació, coavaluació, avaluació per part del centre i avaluació del procés d’implantació. Amb l’e-portafolis docent, a part de millorar la pràctica docent i l’aprenentatge dels alumnes, també es persegueixen altres objectius com augmentar la interacció amb l’alumnat i les famílies i augmentar el prestigi de la docència.

Pulsando la opinión de los alumnos que tuve en el centro de secundaria donde en el curso 2011/2012 realicé el prácticum, pude comprobar que la metodología utilizada en las asignaturas de Tecnología e Informática debería actualizarse. El alumnado me transmitió consciente e inconscientemente desmotivación y desinterés por las clases, pero sin embargo tuve alumnos que me pidieron recursos para aprender programación por cuenta propia. El objetivo del presente trabajo es investigar si existen metodologías que resulten atractivas para el alumno de secundaria, más concretamente para enseñar conocimientos básicos de programación e informática. Tras un repaso histórico por teorías del aprendizaje precursoras al aprendizaje basado en juegos, se analiza la visión de Marc Prensky sobre los Nativos Digitales y las metodologías que son más apropiadas para este tipo de alumnado. En el documento se analizan y discuten los beneficios y riesgos que pueden aportar los videojuegos, y si los mismos tienen aspectos positivos que pueden aportar en los procesos de aprendizaje presentes en nuestras escuelas. Asimismo en la memoria se plasma un trabajo de investigación y recopilación de diferentes herramientas y videojuegos que se ajustan al objetivo de enseñar programación a alumnos de secundaria de manera entretenida y ajustada al aprendizaje basado en juegos.

Materials didàctics per als continguts de l’assignatura de tecnologies de 3er d’ESO per a la plataforma Moddle, pretén complementar el sistema tradicional d’ensenyament amb la incorporació de diferents activitats de diferents tipologies aprofitant un recurs, que fa relativament poc que el centre disposa, com és el sistema de gestió de l’aprenentatge (SGA) Moodle. En la primera part d’aquest treball es fa una introducció a les diferents tipologies que existeixen al mercat sobre aquestes plataformes, explicant quines són les parts principals que els composen. Tot seguit es fa un anàlisi de les plataformes en general, a on es veuran els avantatges i inconvenients que tenen associats les mateixes a nivell d’usos i a nivell d’implantació. Un cop vistes les característiques generals d’aquests sistemes, s’analitzaran les tendències a nivell global i després a nivell estatal d’aquests tipus sistemes, tractant de fer les comparatives entre programari lliure i propietari. D’aquesta manera arribarem a l’estudi de la plataforma Moodle i de la seva implantació al nostre centre. En aquest apartat, veurem l’estudi de costos tant a nivell econòmic, formatiu del professorat i temporal de la seva implantació. En la segona part d’aquest treball es plantejarà la situació de partida, com són els materials inclosos a la plataforma Moodle del centre. Per després prendre la decisió sobre els materials que voldrem desenvolupar d’entre moltes opcions. Així com posteriorment veurem el desenvolupament dels mateixos amb diferents eines que podem trobar al mercat, totalment lliures i gratuïtes, com poden ser Hot potatoes, JClic i eXe Learning. I a on finalment s’explicarà en detall els materials desenvolupats per a cada unitat didàctica o contingut del currículum de 3er d’ESO i la proposta en conjunt.

Amb la realització d’aquest Treball fi de Màster es pretén mostrar la innovació que suposaria incorporar les noves tecnologies a les aules del institut, en concret el treball amb recursos digitals. Es pretén això ja que en aquest moment no es treballa amb aquesta metodologia i és un fet ja confirmat que les noves tecnologies a l’ensenyament secundari ja han aparegut i, a més, tenen molta importància. Tot això centrat en el centre on es va realitzar el Practicum. Per aquest motiu, amb el treball es planteja una adaptació de la metodologia actual a una nova metodologia amb recursos digitals com recursos TIC o llibres digitals. Tot això enfocat als continguts del currículum de 2n d’ESO del institut, intentant fer un estudi de les millores que suposaria aquest canvi al desenvolupament de les classes. Per tant, s’aportaria al centre tot un conjunt de material didàctic digital a utilitzar en un futur pròxim, ordenat per blocs i continguts. Així doncs els objectius que es plantegen amb la realització del treball són valorar l’efecte del treball a classe amb material digital, fer una recerca i analitzar els recursos digitals existents, desplegar una bibliografia web i diferents recursos digitals basats en el currículum de 2n d’ESO amb l’objectiu de poder ser utilitzat en un futur pròxim i, per últim, estudiar les possibles millores de la utilització dels recursos digitals. Com a punt final del treball, a l’apartat de resultats es mostren enquestes realitzades a l’alumnat i al professorat i conclusions dels seus resultats per tenir una idea dels resultats que s’obtindrien amb l’aplicació d’aquesta innovació. A l’enquesta es tracten temes com la manera d’explicar del professorat i la manera més còmode de rebre les explicacions per part de l’alumnat. També, tema principal del treball, l’acceptació d’aquesta nova metodologia per part dels docents.

Este trabajo final de máster es titulado “Propuesta de trabajo de síntesis para alumnos de tercero de la ESO: Creación de una página web turística de Terrassa.” El trabajo trata básicamente en estudiar qué es el trabajo de síntesis, tratando su definición, sus objetivos específicos y su evaluación. El trabajo de síntesis es un trabajo de carácter interdisciplinar, por lo tanto, intenta trabajar cada una de las asignaturas que conforman un curso de la ESO. Ésto conlleva a tener en cuenta tanto los objetivos generales y las competencias básicas de la ESO como el currículum de un curso en concreto. En este caso se tratan los objetivos, contenidos y criterios de evaluación de las materias del tercer curso de la ESO. El trabajo de síntesis que se propone es de carácter tecnológico ya que el objetivo final es la creación de una página web. En este trabajo se muestra el material didáctico necesario para poder poner en marcha el trabajo de síntesis. El material consta de una programación didáctica, de la formación de los grupos de trabajo, de la planificación y descripción de las actividades que el alumnado debe desarrollar, del sistema de evaluación y de las conclusiones. Además se ofrece la guía del alumno, una herramienta que les será útil para poder desarrollar el trabajo. Finalmente, lo que se quiere conseguir es que los alumnos, mediante el trabajo en equipo y la capacidad de autonomía, busquen y recopilen información relevante y necesaria para poder confeccionar un lugar de interés sobre la ciudad de Terrassa.

Aquest TFM consisteix en la construcció i prova en una classe de secundària d’una eina 2.0 per millorar la dinàmica de les classes de tecnologia, elaborar automàticament la llibreta dels alumnes amb les activitats de classe i afavorir un millor seguiment dels estudiants per part del professor. Les hipòtesis inicials del projecte eren que l’ús d’eines TIC a classe incrementa la motivació dels alumnes, i que la recollida automàtica i posterior explotació permet al professor tenir múltiples evidències del coneixement i habilitats dels alumnes. Disposar d’aquestes evidències facilita la monitorització i el suport personalitzat al seu procés d’aprenentatge. Per construir l’eina s’ha fet servir Google Docs, com a suport per recollir i processar les activitats, i Moodle, per importar les avaluacions, degut a la popularitat i ús generalitzat d’aquestes dos eines. Després de cada classe, el docent avalua les activitats dels alumnes i valora el seu grau d’aprenentatge i aprofitament, per adaptar, si convé, el plantejament de la següent sessió. L’ús d’aquestes dos eines és especialment adient, donat que combinem Moodle, una de les infraestructures docents més habituals als centres de secundària, amb Google Docs, una de les eines més populars de treball cooperatiu online. L’eina s’ha provat amb una unitat didàctica de 2n d’ESO en un grup classe que treballa habitualment en grups d’aprenentatge cooperatiu. Com a grups de control s’han fet servir dos grups més, del mateix nivell, treballant amb metodologia tradicional, i el mateix grup, també treballant amb metodologia tradicional. L’acollida dels alumnes ha estat molt bona i estan molt motivats per aprendre l’ús de l’eina. A més, donada la immediatesa d’aquesta metodologia per introduir la informació, els alumnes dediquen menys temps als aspectes formals i més temps a l’objecte de l’activitat.

Català: Proposta de planificació didàctica per a treballar la “Seguretat a Internet” a Secundària. La planificació curricular proposada parteix d’un anàlisi previ del tractament del contingut sobre la seguretat a la xarxa en el currículum de l’ESO (Decret 143/2007) en la matèria de tecnologia, d’un anàlisi en profunditat dels llibres de text utilitzats per a tecnologia en el centre educatiu on he realitzat les pràctiques del màster i de l’estudi de les dades, obtingudes mitjançant una enquesta, sobre els usos informàtics de l’alumnat del centre de pràctiques. L’anàlisi previ de la situació manifesta un cert desfasament entre el que s’indica al currículum i als llibres de text amb les necessitats i el context real de l’alumnat. També es comprova que els continguts sobre “Seguretat a Internet” es concentren a quart d’ESO, quan la matèria passa a ser una optativa (Informàtica). En conseqüència, poden haver alumnes que acabin la Secundària i obtinguin el títol de l’ESO sense tenir uns coneixements suficientment adequats per a navegar amb seguretat per la xarxa. La solució al problema detectat que es proposa en aquest treball, és una planificació curricular sobre els continguts de “Seguretat a Internet” per a cada curs de la Secundària. La planificació proposada està dividida en tres Blocs de coneixement i es presenta com un contingut a treballar des del primer curs de la Secundària. Es detallen tant els objectius d’aprenentatge, com els continguts generals i els criteris d’avaluació per a cada nivell. També s’indiquen alguns recursos desenvolupats per l’administració estatal i autonòmica o per entitats no governamentals, com a font inicial d’informació per al professorat interessat en el desenvolupament de la temàtica de Seguretat a Internet, en la seva aula. Els blocs en la planificació són: la “Protecció de l’ordinador” que es treballaria a 1r d’ESO, la “Protecció de l’usuari” que es treballaria a 2n d’ESO i el “Compliment de la legalitat” que es treballaria a 3r d’ESO. Aquesta planificació es planteja de manera progressiva i, per tant, quan es treballa un bloc, es tracten temes ja treballats en el bloc anterior. La solució proposada contempla que a 4t d’ESO s’aprofundeixi en tots els blocs. D’aquesta manera, es preveu que tots els/les alumnes que cursarien l’ESO tindrien un coneixement, si més no bàsic, sobre la “Seguretat a Internet”.

El present Treball Final de Màster pretén contribuir possibles millores a la metodologia del treball cooperatiu que de forma progressiva s’està implantant en l’ensenyament secundari, tot incorporant l’ús de les noves tecnologies. Bàsicament consta de dos blocs: el primer correspon a un anàlisi de la situació de partida pel què fa a la pròpia metodologia i a l’ús de les noves tecnologies. El segon bloc correspon a l’explicació de la situació desitjada. En síntesi: Partim d’una situació en la qual la metodologia del treball cooperatiu ja s’aplica a les aules però, sota el meu punt de vista, es podria millorar. Punts de millora: · Hi ha un grau elevat de llibertat en la gestió i funcionament dels equips. · Dins dels equips encara es fomenta un cert estil individualista. El treball es reparteix entre els seus membres lliurement per més endavant posar-lo en comú. · Tots els equips tenen els mateix/os objectiu/s i, per tant, es fomenta un cert estil competitiu entre equips. És a dir, el fracàs dels altres equips comporta l’èxit del meu. Pel què fa a l’ús de les nTIC, malgrat que la majoria de joves que estudien l’ESO hi tenen accés, el seu ús es limita bàsicament a les relacions amb les amistats i a l’oci La seva incorporació en el seu procés d’ensenyament/aprenentatge queda en un segon terme. Per altra banda, el Projecte eduCAT 1x1 ha quedat aturat per motius econòmics i pedagògics. A més, les eines que proporciona estan més aviat orientades a la interacció professorat/alumnat que no pas a la interacció entre l’alumnat (exemple: Moodle). Propostes de millora de l’ús de les nTIC: · Ús d’eines CSCW (Cooperative Supported Cooperative Work). Concretament la plataforma BSCW (la qual és gratuïta). Entre d’altres avantatges, potencia la interacció entre alumnat. No es pretén crear un manual de funcionament de l’eina, simplement donar-la a conèixer juntament amb les seves possibilitats. · Potenciació d’eines xat en el procés d’ensenyament/aprenentatge (no només per a usos personals). Propostes de millora de la metodologia del treball cooperatiu: · Controlar la gestió i funcionament dels equips mitjançant un Reglament Intern d’Equip. · Potenciar un cert estil cooperatiu dins dels equips mitjançant la repartició de rols rotatius (definits en el Reglament Intern d’Equip).Desembre 2010 - 2/2 · Potenciar la cooperació entre equips mitjançant la definició d’objectiu/s comu/ns a assolir per tots els equips. En definitiva, creant una nova estructura cooperativa a l’aula. Aquestes innovacions comporten canvis en la temporització i avaluació de la feina. Per entendre millor la proposta i les aportacions es treballa un exemple: Projecte de programació d’un robot mòbil. Per una banda, s’explica com es portaria a terme segons la metodologia del treball cooperatiu “tradicional” (situació de partida) i, per l’altra, com es portaria a terme amb les innovacions proposades (situació desitjada). La combinació de les nTIC i la metodologia del treball cooperatiu aproximen els joves a situacions semblants en les que es trobaran en el món laboral (cooperació amb companys i domini de l’ús de les nTIC).

El present treball fi de màster és una proposta de Pla TAC de Centre a l'Escola on he realitzat el pràcticum del Màster en Professor en Secundària, especialitat en tecnologia. El punt de partida és un moment que l'Escola ha entrat al programa Educat 1x1. De 1er a 3er d'ESO hi ha 180 alumnes que duen un ordinador ultraportàtil i les aules de l'Escola de Infantil 3 anys a 2n de Batxillerat estan equipades amb Pissarra Digital Interactiva, projector i PC de professor. La idea és que per a dur a terme la tasca de docència les eines que es tinguin a l'abast puguin estar sempre operatives I alhora que el personal docent i l'alumnat les conegui i les sàpiga fer servir. Per altra banda ens trobem que no hi ha un currículum unificat que entri gaire en detall en matèria d'informàtica/TAC. Cal diferenciar el que serien les competències digitals TAC associades a la ofimàtica de la Informàtica com a concepte més global. La informàtica d'usuari o les competències digitals cada cop més es han de buscar la transversalitat amb les altres assignatures. El centre en el que es presenta aquest Pla Tac és una Escola tipus privada concertada. Dins l'Escola existeix un Departament TAC format per 3 persones i un coordinador d'innovació que forma part de l'equip directiu de l'Escola. Totes aquestes persones compaginen la feina del departament definides per les hores de Departament TAC amb hores de docència. Les àrees de docència relacionades amb el Departament TAC acostumen a ser Informàtica, Tecnologia i Matemàtiques. Per a l'elaboració del pla seguirem les directrius de set fases. En l'estructuració del treball podem trobar les dues primeres fases en l'apartat de definició i context del problema. Les fases que van des de la tercera a la cinquena a l'aparat de descripció de la solució. Les fase sis i set es duran a terme durant el curs 2011-2012, que és quan s'aplicarà el Pla. • Fase 1: Visió de centre amb maduresa digital • Fase 2: Diagnòstic del grau de maduresa digital del centre • Fase 3: Definició de les prioritats TAC • Fase 4: Planificació de la implantació del Pla i assignació de recursos • Fase 5: Assignació de tasques i responsabilitats • Fase 6: Aplicació del Pla • Fase 7: Avaluació del procés i establiment de nous objectius

Català: El present "Treball Fi de Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat" té com a finalitat ser una proposta per a la implantació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les TAC (Tècniques per a l'Aprenentatge Col·laboratiu) en un centre educatiu. Aquesta proposta recull tots aquells aspectes que un centre educatiu ha de tenir presents, des de la part més hardware (projectors, PDIs...) fins a la part software, passant per la formació del personal docent. Pel que fa a la part software, es fa una valoració dels recursos existents gratuïts, tot analitzant activitats digitals (JClic, HotPotatoes...), eines del web 2.0 (Google Docs, wikis, blogs...), així com l'aplicabilitat de jocs en l'educació. Pel que fa a la part hardware, s'analitzen els elements bàsics per tal de portar a terme el pla TIC/TAC, així com les seves característiques. Els elements analitzats són l'ordinador, el projector i la pissarra digital (i interactiva). Tot cercant l'èxit de l'aplicació de les propostes analitzades, es detalla un pla de formació del professorat, tot detallant les estratègies seguides. Aquest TFM no pretén ser un manual d'ús ni una guia de referència. Pretén propiciar els primers passos que un coordinador TIC/TAC ha de tenir presents per tal de potenciar l'ús de les tecnologies entre els seus companys, així com de fomentar la reflexió del lector de l'aplicabilitat dels recursos descrits. Per tant, no és un document encarat només per als coordinadors TIC/TAC, sinó que té la finalitat de despertar l'interès en totes aquelles persones que no veuen factible l'aplicabilitat de la tecnologia en el món educatiu, o bé no saben per on començar a aplicar-la.

Aquest treball fi de màster recull l'elaboració d’un material didàctic digital complert per als continguts de tercer d’ESO “Màquines, mecanismes i estructures”. S’ha partit de l'anàlisi del material en format llibre existent i del que marca del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i s’hi ha aplicat el punt de vista d’una enginyera industrial i futura docent per seleccionar aquells continguts que es consideren més importants o bàsics per a la vida quotidiana. El resultat és un material digital per impartir classes dels continguts de “Màquines, mecanismes i estructures” a tercer d’ESO en forma de diapositives, un llistat d’activitats per fer a l'ordinador i una activitat d’aprenentatge cooperatiu.

La societat en què vivim actualment no és la mateixa de fa uns anys, aquesta ha patit uns grans canvis. Vivim en una societat totalment influïda per les noves tecnologies i aquestes s'han inserit en les nostres vides gairebé sense adonar-nos-en. Cada dia l'alumne viu en el moment històric amb un major volum de distraccions. Per tant, analitzant el canvis que ha patit la societat, l'educació hauria de fer un esforç i no donar l'esquena a aquests sinó adaptant-se, utilitzant les noves eines que ofereix la tecnologia. Dintre d'aquestes adaptacions i evolucions és on s'ha emmarcat aquest TFM. Innat a la nostra responsabilitat com a docents, es troba la de dur a terme la millora del procés d'aprenentatge per als nostres alumnes. Tenint aquest objectiu, hem de preguntar-nos si la forma d'educar que hem rebut ha de ser la mateixa que practiquem. Hem de discernir i saber mirar allò que ens envolta i veure les noves possibilitats que ens aporten les noves eines tecnològiques. Dintre d'aquestes noves metodologies i formes d'ensenyar, les noves eines tecnològiques portades a l'educació ens plantegen una sèrie d'elements i característiques sense fi, ja que dia darrere dia, evolucionen i tenen un procés continu d'actualització i millora. Aquestes noves eines tecnològiques cercades estan dividides en: 1. Xarxes socials 2. Eines ofimàtiques 3. Presentacions i publicacions 4. Sistemes operatius 5. Eines d'organització i apunts 6. Emmagatzematge d'informació 7. Altres eines. Només queda confiar en les possibilitats de renovació que poden portar a la institució escolar, que en trets generals es manté invariable al llarg dels anys i d'aquesta manera amb la posada en marxa de les eines estudiades es renovaran les metodologies d'ensenyar i treballar els continguts curriculars.

Català: Actualment, els professors s’enfronten al repte d’impartir classe a uns alumnes cada cop més diversos que presenten entre si unes necessitats educatives ben diferents. Les enormes diferències existents en el nivell de coneixements, d’aptituds i d’habilitats bàsiques del conjunt d’aquests alumnes condicionen totalment el desenvolupament i l’aprofitament de les classes. Generalment, aquestes diferències desemboquen en una manca d’interès més o menys greu per part de molts dels alumnes. Per aquest motiu, es fa molt necessari desenvolupar tècniques de motivació que arribin a tots i que poden beneficiar enormement el procés d’ensenyament-aprenentatge. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’aula planteja un nou escenari que precisament pot ajudar a desenvolupar algunes d’aquestes tècniques de motivació. Tot i que és habitual pensar en les TIC com un substitut dels mètodes més tradicionals d’ensenyament-aprenentatge, en aquest cas en concret s’ha optat per considerar-les com una eina complementària a aquest procés, que es troba a la disposició dels professors per tal de facilitar-los la tasca docent. És per aquest motiu que en aquest projecte s’ha plantejat la creació d’una aplicació multimèdia que permeti que tots els alumnes practiquin els continguts de Tecnologia d’una manera que els resulti tant interessant com útil per a la consolidació de tot allò que han treballat a classe. Així, s’aprofita la predisposició positiva dels alumnes envers aquestes eines per tal de motivar-los a repassar els continguts. Després d’una anàlisi i una recerca sobre els materials existents i les possibilitats reals de desenvolupament de què es disposava per dur a terme aquest projecte, s’ha optat per la creació d’una aplicació multimèdia que ha adoptat la forma d’un joc autoavaluatiu de preguntes i respostes sobre les diverses àrees de coneixement que formen part de l’assignatura de Tecnologia. A l’hora de crear-lo, s’ha considerat molt important que el resultat fos atractiu per als alumnes, fàcil d’utilitzar i d’actualitzar per als professors i realment útil en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Català: La revolució tecnològica ha influït de manera significativa en la nostra societat. Les noves generacions han crescut immerses en les tecnologies de la informació, el que ha dut als centres educatius a haver de revisar les metodologies emprades fins al moment i proposar-ne de noves. Les TIC, i més concretament Internet, poden resultar un bon recurs a fer servir a les aules: per a motivar als alumnes, per a plantejar activitats d’atenció a la diversitat, etc. No obstant, la utilització de la xarxa comporta tota una sèrie de problemàtiques: la manca de formació docent, la necessitat de garantir la seguretat i el filtratge de continguts, etc. En aquest projecte volem parlar de la necessitat d’anar incorporant les TIC i Internet a les aules, però fent servir eines que ens permetin tenir seguretat i que ens ajudin a no perdre el control del que passa dins l’aula. Proposarem la utilització de proxys per a aconseguir filtrar l’accés a Internet. D’altra banda, proposarem la utilització de programes de control i gestió d’aula com a suport al professorat. Aquestes eines permeten als docents tenir coneixement del què està succeint a classe, en temps real, el que permet gaudir dels avantatges de la utilització d’Internet reduint els problemes associats.

L’IES actualment està engegant l’ús del programa Educat 1x1. L’opció escollida està basada en una plataforma digital multieditorial, la Plataforma Eleven. Se n’estudiarà el funcionament, i les possibilitats. Paral·lelament, s’estudiarà i implementarà la creació d’un “llibre digital” basat en el programari lliure Jclic com a alternativa al material de les diferents editorials. Normalment, l’ús de Jclic se centra en la creació d’activitats per treballar continguts desenvolupats en els llibres d’informació de l’alumnat, o com a complement de les explicacions rebudes a classe. Amb aquest projecte, tant la informació com les activitats quedaran reunides en la mateixa aplicació, i es podrà relacionar la manera com l’alumnat treballa el continguts amb l’ordinador i com es desenvolupen les activitats d’avaluació. Un cop determinada la idoneïtat del material creat, s’estudiarà la implementació del nou material digital en l’entorn multiplataforma del Centre per poder recollir dades reals del seu funcionament i avaluar-les.

L’any 2012 els professor Aaron Sams i Jonathan Bergman van idear un mètode per tal que els alumnes que no podien acudir a les seves classes no perdessin les seves explicacions i en conseqüència no anessin perduts a la següent classe a la que poguessin acudir. D’aquesta manera el seu mètode va començar a fer-se famós fins a convertir-se en una manera d’ensenyar, traslladant tot allò que es realitzaria durant les hores presencials a classe a fora d’aquesta i tot el que l’alumne realitzaria fora dins d’aquesta. L’objectiu principal d’aquest treball de fi de màster és programar una unitat didàctica, “L’habitatge”, destinada a alumnes de quart de la ESO, mitjançant la classe inversa. Mitjançant la seva programació es podrà crear del material didàctic audiovisual com són els vídeos: Vídeo 1.1 L’habitatge, una necessitat. Vídeo 1.2 El procés tecnològic. Vídeo 2 Orientació i distribució. Préstec hipotecari. I els qüestionaris tipus test, preparar activitats variades per realitzar a l’aula. D’aquesta manera podrem verificar que el mètode d’aprenentatge-ensenyament de la classe invertida té un impacte positiu en tot l’àmbit escolar (professorat, alumnat, família). I amb tot el material elaborat es pretén motivar i fomentar l’interès de l’alumnat cap a la matèria de tecnologia. La metodologia per crear la unitat didàctica que es planteja en aquest projecta ha estat en la creació de 5 vídeos, dels quals es pot veure una mostra del 3 primers, amb les explicacions realitzades pel professor, la realització d’exàmens tipus test post-visualització del vídeo, la realització d’activitats presencials i finalment la resolució d’un examen per poder corroborar que tots els coneixements s’han adquirit correctament. Els resultats esperats d’aquests treball van relacionats amb aplicat totes les fases del treball així com donar la unitat didàctica durant el curs lectiu 2015-2016 per poder avaluar els seus resultats finals durant el més de juny de 2016 esperant una aplicació satisfactòria de la metodologia de la classe inversa plantejada en aquest treball fi de màster.

Català: Aquest treball de fi de màster fa un recorregut per el currículum de diferents matèries de tots els nivells de l'etapa de secundaria, l'ESO i Batxillerat, proposant tot un conjunt d'activitats d'aprenentatge utilitzant la tècnica audiovisual chroma com eix vertebrador del disseny i desenvolupament de la pròpia activitat. El treball marca tot un seguit d'objectius, com són: • Dissenyar activitats d'aprenentatge audiovisuals utilitzant un plató i tècnica chroma i eines multimèdia. • Dissenyar i construir un plató chroma. Proposar un disseny òptim per tal de minimitzar l'impacte del cost econòmic. • Demostrar que la tècnica audiovisual chroma pot ser un instrument molt positiu per desenvolupar activitats d'aprenentatge que ajudin al procés d'aprenentatge dels alumnes, a treballar competències i assolir objectius formatius marcats per la programació. • Demostrar que es poden dissenyar activitats d'aprenentatge interdisciplinàries de manera transversal a qualsevol dels nivells de l'etapa de secundaria, ESO i Batxillerat, mitjançant recursos audiovisuals, com un plató chroma. • Demostrar que les activitats proposades compleixen i ajuden a treballar l'atenció a la diversitat i la inclusió d'alumnes NEE. Les activitats proposades per treballar amb el plató chroma, són: • 1r. ESO - Construcció d'un plató chroma • 2n. ESO - Escenificació d'una situació històrica • 3r. ESO - Mario Bros, salt de tanques. • 4t. ESO - Tècniques de post-producció audiovisual • 1r. Batxillerat - TV escolar • 2n. Batxillerat – Situacions comunicatives Cadascuna d'aquestes activitats proposades detallen la contextualització, detall i justificació, dinàmica de grup, temporització, competències i objectius formatius, materials, atenció a la diversitat i inclusió d'alumnes NEE, avaluació i metodologia d'aprenentatge. Referent al plató chroma, el treball descriu el disseny proposat, materials i avaluació econòmica. I posteriorment es detallen les etapes més rellevants de la construcció de l'estructura. I per últim, el treball conclou que s'han assolit tots els objectius marcats i que ha a nivell personal ha estat un treball molt gratificant.

Durant els últims anys el nombre d’alumnes nouvinguts ha anat en augment i ha suposat un repte per als centres educatius de primària i secundària a Catalunya. Per donar resposta a aquesta situació s’han de cercar estratègies per facilitar a l’alumnat nouvingut la seva incorporació al nou context social, cultural i lingüístic on es troba. Els centres educatius donen una resposta personalitzada a aquests alumnes els quals assisteixen a l’aula d’acollida on es facilita la integració de l’alumnat amb mesures curriculars i metodològiques que garanteixen l’aprenentatge de la llengua i faciliten la seva integració a l’aula ordinària. A mesura que els alumnes avancen en els aprenentatges es van incorporant de forma progressiva a l’aula ordinària i al taller de tecnologia on la inclusió es dificulta per les seves carències tant lingüístiques com educatives. Amb aquest treball es pretén solucionar un dels problemes més habituals que ens trobem dins del taller de tecnologia, ja que molts d’aquests alumnes desconeixen l’idioma i l’ús correcte i segur de l’equipament didàctic, maquines i eines del taller. Per tant el present treball pretén donar resposta a aquest problema amb la realització d’un manual sobre l’ús bàsic de l’equipament didàctic, maquines i eines del taller, que es basarà en unes fitxes en DIN-A4 que continguin les paraules claus i dissenyades de forma visual amb imatges clares sobre l’ús correcte, els passos a seguir i les normes de seguretat per a la utilització de l’equipament bàsic del taller de tecnologia amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge i la inclusió de l’alumnat nouvingut. Aquestes fitxes estan adreçades a l’alumnat de primer d’ESO, però la seva utilització es podrà ampliar a posteriors cursos pel seu caràcter bàsic i la seva fàcil utilització per a alumnes nouvinguts amb majors problemes d’inclusió i aprenentatge. En conseqüència, es dissenyaran activitats de caràcter bàsic que facilitin a l’alumnat nouvingut la realització de projectes dins del taller de tecnologia que els ajudi a consolidar l’ús correcte i segur de l’equipament didàctic, maquines i eines del taller amb el suport de les fitxes esmentades anteriorment.

S’ha analitzat la introducció dels dispositius mòbils intel·ligents (DMI) a l’aula taller de tecnologia de 3r d’ESO d’un centre educatiu de Barcelona per comprovar la resposta de l’alumnat envers la utilització d’aquests aparells als instituts i analitzar el procés normalitzat de treball proposat. La posada en pràctica no es va poder realitzar exactament de la forma idònia degut a la manca de recursos, per la qual cosa es va haver de fer una nova proposta per a una futura implantació d’aquests dispositius als centres. L’aplicació pràctica es va dur a terme als dos grans projectes que es realitzen al taller en el centre d’estudi. Els resultats s’han analitzat emprant una metodologia descriptiva, mitjançant enquestes i observació. Vivim en una era digital que ha creat una immensa xarxa de connexions mundials i pluralitat d’opinions aclaparadora. Els centres educatius han de preparar els adolescents per al món futur que els espera i el fet de negar la realitat existent els farà més mal que bé. Per aquest motiu ja s’està treballant des de les institucions per a introduir aquest món a les aules. L’ús dels DMI al taller de tecnologia ajuda a que els adolescents els donin un bon ús i ofereixen un nou ventall de possibilitats didàctiques fins ara inaccessibles. Analitzant els resultats obtinguts es pot concloure que tant l’alumnat com el professorat implicat ha quedat satisfet amb la incorporació dels DMI en aquests projectes. No obstant, cal remarcar que quan es procedeix a introduir una innovació pedagògica es fa imprescindible polir el plantejament inicial.

Aquest treball consisteix en l’elaboració de material didàctic digital per a poder dur a terme íntegrament les classes de la unitat didàctica Les Comunicacions de 3er d’ESO. La idea és la de treure partit al material de què disposen a les escoles on s’ha desplegat el projecte educat 1x1, on hi ha tant portàtils pels alumnes com una plataforma Moodle. El material consisteix en el següent: - Presentacions dels temes en format presentació Powerpoint, prezi i PDF. - Videoclasses editades i narrades per mi mateix. - Qüestionaris setmanals pel Moodle. - Rúbriques amb desplegables i càlculs automàtics en format full de càlcul Excel. - Enunciats i solucionaris dels controls. - Full de seguiment trimestral amb càlcul de notes automàtic en format full de càlcul Excel. - Material específic per pràctiques en diferents formats com PDF, MP3 o HTML. Tot el material desenvolupat ha estat fet servir per mi mateix durant el meu pràcticum a l’hora tant de planificar la unitat com d’impartir-la. Part del material també ha estat fet servir per altres docents del centre que el varen trobar útil. Part del mateix ha sigut revisat a posteriori gràcies al feedback del meu alumnat, del meu tutor i de les meves pròpies sensacions i reflexions. El conjunt abasteix d’eines per impartir les classes, per fer treballar els conceptes a casa, per realitzar pràctiques de diferent naturalesa tant dins com fora de l’escola i per corregir i avaluar el progrés de l’alumne.

En el present Treball de Fi de Màster s’ha treballat el repte de millorar les metodologies a l’aula mitjançant la realització d’un videotutorial. S’ha dut a terme una reflexió i s’ha analitzat la utilització del videotutorial com a eina educativa dins de l’aula mitjançant el disseny d’una activitat, tenint com a context la societat de la informació i l’era digital. A partir del disseny de l’activitat hem pogut observar les eines, procediments i metodologies utilitzades per a definir l’estructura, la producció i la realització del videotutorial. S’ha comprovat i demostrat l’eficàcia amb alumnes reals de la utilització de videotutorials a l’aula, mitjançant l’elaboració d’un nou recurs educatiu i un taller a través del qual s’han explicat els fonaments de la fotografia. D’aquesta manera s’ha incrementat l’eficàcia i efectivitat a l’hora de transmetre les competències mitjançant l’ús del videotutorial.

La intenció amb aquest TFM és crear un material que sigui d’utilitat en el centre on estic fent les pràctiques per promoure i actualitzar la Tecnologia. He escollit el llenguatge de programació Scratch i la plataforma Arduino, perquè a aquest centre, no havia experiències prèvies, i està documentat que són eines molt útils, per desenvolupar el currículum a l’àrea de Tecnologia. També he tingut en compte el seu baix cost, i la facilitat d’ús. Això fa, que sense una gran inversió, i amb poc temps de formació al professorat, es puguin utilitzar aquestes eines. La programació és una eina per fomentar destreses com la resolució de problemes i permet desenvolupar el pensament algorítmic, habilitats imprescindibles al segle XXI. La programació amb ordinador té una dimensió educativa important perquè fomenta la resolució de problemes d’una manera creativa i la recerca de múltiples estratègies com solucions diverses a un problema determinat. Les persones aprenen elaborant nou coneixement des de les experiències que viuen, i el seu aprenentatge és molt més eficaç quan s’involucren activament en tasques pràctiques, com pot ésser la creació d’un programa d’ordinador, o el disseny i la implementació d’un automatisme. L’Scratch és una eina fàcil d’utilitzar, molt intuïtiva, i que no requereix d’una gran preparació prèvia. Per això és molt adient per introduir la programació en alumnes de Primària i ESO. Aquest TFM recull les activitats programades a l’aula, els materials generats, les dades recollides sobre les opinions dels alumnes i els professors de l’àrea i les conclusions a les que s’ha arribat. Aquest treball té com a objectiu augmentar l’interès dels alumnes, la seva motivació i la seva creativitat, proporcionant una eina atractiva i d’utilitzar.

Català: Aquest treball vol servir de reflexió i ajut als docents en l’aplicació de l’aprenentatge basant en projectes, incorporant l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, TIC. També vol ser una eina d’ajuda per avaluar la seva aplicabilitat a l'àrea de Tecnologia amb l’objectiu d’aconseguir una millora en l’adquisició de les competències bàsiques i generals dels estudiants de secundària i batxillerat. Tanmateix pot ser una metodologia perfectament vàlida i interessant en altres àrees o nivells curriculars Veurem que l’ABP/PBL és una metodologia avalada per les diferents teories de referència sobre l’adquisició del coneixement formulades durant a finals del S. XX i principis del XXI, i pels models educatius vigents. Un mètode transversal i pluridisciplinar que recull gran part de les característiques esmentades, que parteix de l’estudiant com a protagonista, del treball cooperatiu i per tant social, de la planificació i de la recerca, d’una avaluació global compartida en tot el procés, i que té prou flexibilitat com per incorporar i modular les estratègies necessàries en cada cas, i corregir-les o reorientar-les si és necessari. Si a més es dissenyen aquestes estratègies en conjunció amb l’ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació TIC, un altre dels factors clau en l’aprenentatge, podem garantir que estarem abastant la totalitat de les competències bàsiques dels ensenyaments secundaris. La metodologia ABP/PBL promou també la reflexió crítica del propi estudiant sobre la tasca realitzada, l’autoavaluació sobre el seu procés d’aprenentatge, fet consolida i dóna significat al seu coneixement, a més de millorar la seva comprensió sobre el tema estudiat i de permetre l’adquisició d’hàbits de treball amb els demés, que aporta una realimentació constant en tots els àmbits, personal, educatiu i social, i que afavoreix la inclusió a tots els nivells. L’aplicació de la metodologia ABP/PBL tampoc està exempta de dificultats, ja que suposa un esforç notable de planificació, organització, dedicació, avaluació i també en el manteniment de recursos. Les dificultats d’adaptació també són conseqüència d’un canvi en la filosofia docent i en els rols tradicionals que s’estableixen entre professor – estudiant – escola. D’altre banda, veurem que la incorporació i utilització de les tecnologies digitals a les escoles no genera necessàriament, innovacions substantives dels mètodes didàctics i de les pràctiques docents, si no van acompanyades de la metodologia adequada d’aprenentatge. A banda de la problemàtica que significa la formació específica del professorat en aquestes tecnologies, la seva implantació i manteniment amb l’escassetat de recursos econòmics que es destinen avui dia a l’ensenyament enmig de la crisi galopant en què ens estem movent aquests darrers anys. Finalment es fa un estudi dels aspectes a considerar per implementar la metodologia, en quin context, en quins nivells i, per acabar, alguns exemples d’aplicació amb l’ús de les TIC, quadres justificatius amb les competències treballades i les diferents eines i instruments que podem utilitzar per avaluar aquests processos de treball que impliquen l’ús de la metodologia.

Aquest TFM fa una mirada a la programació curricular dels continguts informàtics d’un centre de secundària. Fa un repàs al currículum i a una programació real. No només des de les matèries de tecnologia es forma en TIC. Els centres, utilitzant portals virtuals de docència i nous dispositius tecnològics, i els docents emprant-los, amplien i transmeten aquesta competència. La informàtica, culpable d’aquesta evolució, com és tractada en el currículum? La creació de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) per part de Generalitat obre la possibilitat que l’alumnat a l’acabar la secundària s’hi pugui acreditar. Però, s’ajusta el currículum als nivells d’acreditació? Aquestes preguntes m’han dut a fer una proposta d’eines i programaris per tal que l’alumnat adquireixi els coneixements necessaris per tal d’acreditar-se i ampliar el currículum en informàtica, no només com a TIC, sinó també com a tecnològic.

En el treball de fi de màster que porta per títol “Inclusió de les tecnologies creatives a l’ensenyament secundari” es proposa un conjunt de materials didàctics per integrar les tecnologies creatives a l’ESO i posar especial atenció en la programació informàtica i el pensament computacional. Aquesta treball ve motivat principalment per dues circumstàncies. En primer lloc, en el centre on es va realitzar l’assignatura del pràcticum mancaven documents i una seqüenciació coherent per treballar les àrees de control, automatització i robòtica de l’assignatura optativa de tecnologia de quart d’ESO. D’altra banda, amb la propera entrada en vigor de la LOMCE i el corresponent desplegament en el sistema educatiu català, en la proposta curricular provisional del Departament d’Ensenyament s’inclou la programació informàtica a segon i tercer curs. Amb la intenció de donar una solució conjunta, s’analitzen des d’un punt de vista didàctic diferents plataformes relacionades amb les tecnologies creatives (Scratch, Processing, Arduino), s’elabora un material didàctic fent ús d’aquestes tecnologies amb l’objectiu d’iniciar a l’alumnat en la informàtica, la programació i la robòtica i, finalment, s’avalua l’impacte de la proposta en un grup d’alumnes de quart d’ESO, des de la vessant pedagògica i la de satisfacció dels estudiants. Se segueixen metodologies d’aprenentatge basat en problemes, s’incentiva el treball en la competència d’aprendre a aprendre i s’engloba dins del procés tecnològic amb la realització de projectes per part de l’alumnat. Paraules clau

La present memòria recull la importància de desenvolupar les habilitats interculturals a les aules dels centres de secundària com a reflex de la nostra societat, aquestes habilitats permetran a l’estudiant atendre a estratègies de comprensió crítica davant de les diferències culturals amb un país estranger. Es treballarà a partir d’una unitat didàctica de l’optativa de 4t d’ESO, concretament el bloc de l’habitatge, i es desenvoluparà per mitjà de la col·laboració de dos centres educatius de diferents països a través d’eines TIC, concretament el Google docs i un bloc que hauran de crear per grups, per a poder comunicar-se i compartir informació, experiències i impressions sobre les activitats que se’ls demanaran de la unitat i treballar de manera cooperativa i col·laborativa amb els companys del país estranger. D’aquesta manera s’assoliran les competències bàsiques descrites en el currículum de tecnologia, a més a més d’actuar directament en la competència comunicativa amb la pràctica d’una llengua estrangera. I també en les TIC, eines cada vegada més potents en la nostra societat. Així, la metodologia vol ser un aprenentatge motivador, enriquidor i participatiu tant per part de l’alumnat, que incrementarà el seu coneixement cultural, com per al professorat, que podrà intercanviar mètodes d’ensenyament. Val a dir que s’ha enfocat a una unitat en concret per a explicar-ne el funcionament però que es pot aplicar a qualsevol curs i unitat didàctica.

Aquest treball final de màster recull el disseny de les pràctiques de programació amb microcontroladors per a l’assignatura de Tecnologia de quart d’ESO. Aquestes pràctiques s’han dissenyat al voltant de la plataforma de codi obert Arduino i s’emmarquen dins de la unitat didàctica de Sistemes de control per ordinador”. Els objectius principals que es volen assolir amb aquestes pràctiques principalment són: aprendre algorísmica aplicada a un sistema de control a partir de l’aprenentatge dels diagrames de flux, dissenyar programes per a controlar un microprocessador , treballar amb microcontroladors i conèixer les possibilitats de l’ús dels sensors i dels microcontroladors en la tecnologia industrial. Després de la seva aplicació a l’aula taller en dos grups diferents, s’ha pogut constatar l’adequació d’aquesta plataforma a l’ensenyament dels continguts curriculars d’automatització i control de 4t d’ESO alhora que s’ha pogut observar un alt nivell de motivació en la realització de les pràctiques per part de l’alumnat. La gran versatilitat i informació disponible en línia d’aquesta plataforma permet als professors de tecnologia gaudir d’un ventall de solucions i propostes de projectes aplicables a l’aula i promou un escenari on s’invita a professor i alumnes a desenvolupar projectes. Amb aquestes pràctiques es demostra que la plataforma ARDUINO és un dels recursos a considerar en el moment d’escollir material didàctic per a l’ensenyament dels continguts curriculars en l’àmbit del control, la robòtica i l’automatització a l’ESO i al Batxillerat. Aquestes pràctiques pretenen desenvolupar noves dinàmiques a l’aula amb una clara incentivació a la motivació potenciant capacitats com: la curiositat i la creativitat, la capacitat de dissenyar i planificar projectes, l’habilitat de justificar decisions i comunicar resultats, etc.

Català: Aquest treball es basa en l’estudi de les xarxes socials virtuals i la seva relació amb l’alumnat de l’Educació Secundària Obligatòria i els seus docents. En primer lloc, mitjançant dos sondejos un de caràcter oficial i un altre d’elaboració pròpia , s’analitza l’ús que els adolescents donen a les xarxes socials. En segon lloc, partint dels resultats obtinguts en el capítol anterior, es mostren els aspectes legals que s’han de tenir en compte a l’hora d’utilitzar un sistema informàtic d’aquestes característiques i, seguidament, i sempre des d’un punt de vista pedagògic, s’analitzen els punts febles i els avantatges que poden derivar de l’ús de xarxes socials. En tercer lloc, l’estudi se centra en la implementació de les xarxes socials en l’àmbit de l’educació i en la manera com els docents li poden treure el màxim benefici incorporant-les com una eina més de treball. Així mateix, es tracten els beneficis des d’un punt de vista teòric, mostrant com es pot assolir la competència digital en les cinc dimensions aprenentatge, informació, comunicació, cultura digital i tecnologia i també, des d’un punt de vista més pràctic, en la utilització de xarxes socials. D’altra banda, i des d’una posició més pràctica, mitjançant uns exemples il·lustratius, es planteja la creació i organització d’unitats didàctiques amb la xarxa social Facebook. Aquest treball reflexiona sobre un fenomen de caire tècnic i social que s’està produint de manera global i que troba un lloc excepcional d’expansió a les aules de secundària. En aquest sentit, creiem que l’escola no pot quedar al marge d’un esdeveniment social tan important com aquest; alhora l’alumnat ha de conèixer i saber

El model educatiu actual de la secundària es basa en l’adquisició de les anomenades competències bàsiques, de les quals destaca la competència en les tecnologies de la informació i comunicació, considerada una de les més importants degut al seu caràcter transversal, ja que és una eina per poder aprendre i compartir els coneixements adquirits. La introducció dels ordinadors personals en primera instància i la dels ordinadors portàtils amb posterioritat en el programa eduCAT 1x1 van marcar unes fites importants en aquest sentit, camí que segurament continuarà amb la introducció de dispositius com les tauletes tàctils a l’aula, cosa que suposarà un repte per als equips educatius durant la seva introducció, gestió i implantació. En el present treball fi de màster s’analitzen i es descriuen tots els aspectes relacionats amb l’estudi, la implantació i la gestió de l’ús de tauletes tàctils a les aules, destacant tant les fortaleses com les debilitats que comporta l’ús d’aquests dispositius, i així poder tenir suficient informació per valorar la conveniència de la seva implantació, i tenir la capacitat de respondre davant les possibles disfuncions que puguin sorgir una vegada els dispositius estiguin implantats.

El present "Treball Fi de Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat" neix de l’experiència en el centre de pràctiques on he cursat el Pràcticum. La finalitat d’aquest treball és la implantació d’un diari digital per al centre utilitzant les eines web 2.0. L’activitat està dirigida conjuntament per a l’assignatura d’informàtica i de llengua catalana de 3r d’ESO. Aquesta activitat sorgeix de la necessitat de tenir una plataforma per realitzar l’assignatura de llenguatge periodístic de llengua catalana a 3r d’ESO, i al mateix temps de la necessitat de crear un blog a l’aula d’informàtica de 3r d’ESO. També inclou un taller de fotografia per realitzar les imatges que seran utilitzades posteriorment per al blog. El centre actualment està col·laborant amb el projecte AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres, en anglès CLIL: Content Language Integrated Learning). D’aquesta manera es vol aprofitar aquest recurs per realitzar el taller de fotografia en anglès on els alumnes podran realitzar les seves fotografies per ser utilitzades al diari digital. El present TFM elabora una proposta/relació de diversos materials didàctics per a l’activitat de creació d’un diari digital a 3r d’ESO. Els objectius generals d’aquest TFM són, estimular als alumnes el desig d’aprenentatge mitjançant l’activitat ABP, la utilització de les TIC com a eina de treball per la creació d’un blog, utilitzar internet com a font d’informació per cercar la informació necessària durant l’activitat, potenciar l’aprenentatge de les llengües estrangeres durant el taller de fotografia en anglès, adquirir els coneixements del currículum que s’imparteix (blogs i llenguatge periodístic), adquirir una visió més àmplia del món intercanviant experiències i motivar i millor l’autoestima dels alumnes (durant la creació d’articles per ser utilitzats en el diari digital, o la visita d’un periodista al centre). Aquests objectius generals s’han pogut aconseguir per què l’activitat inclou tres assignatures, la Informàtica o Tecnologia, la Llengua Catalana i l’assignatura d’Anglès.

Català: Aquest treball fi de màster té com objectiu reforçar la base matemàtica dels alumnes de Formació Professional de Grau Mitjà. A arrel de la meva incorporació com a professora del cicle de Grau Mitjà de Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques, vaig poder constatar la dèbil base matemàtica de gairebé tots els alumnes matriculats. Aquest fet constitueix un fort impediment en l’assoliment dels coneixements del cicle. La realització d’un test de matemàtiques bàsiques i trigonometria als alumnes va confirmar aquesta observació. El test vaig poder passar-lo també a alumnes de Grau Mitjà d’Administració i Grau Superior de Serveis al Consumidor amb resultats similars o inclús pitjors. S’ha optat per la creació d’una assignatura online basada en la plataforma moodle ja que és un entorn que els alumnes utilitzen de forma habitual i que per tant coneixen i saben usar. A més, la plataforma moodle està basada en el seu disseny en les idees del constructivisme, que afirmen que el coneixement es construeix al cap de l’estudiant, fent possible l’aprenentatge col·laboratiu i l’autoaprenentatge. Aquest autoaprenentatge és el que es busca amb aquesta assignatura, ja que no forma part del currículum i per tant, representarà un esforç suplementari per part de l’alumne i del professor. L’assignatura en entorn moodle està pensada per poder realitzar-la online des del campus virtual de l’institut, ja que d’aquesta manera, cada alumne pot aprofundir en les matèries en que tingui més mancances i alhora se’l fa conscient del seu propi aprenentatge. L’assignatura s’ha estructurat en nou temes de dificultat creixent. L’estructura dels curs s’ha intentat que fos el més senzilla possible i cada tema consta d’un arxiu de teoria, un d’exercicis amb solucions i un qüestionari final online. Els continguts s’han triat en funció dels requeriments matemàtics que necessitaran els alumnes del Grau Mitjà de Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques per completar el cicle satisfactòriament. No obstant, l’assignatura s’ha realitzat de forma modular de manera que es pugui adaptar a diferents especialitats i inclús a PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial).

Són molts els centres que tenen un entorn virtual Moodle ja sigui propi o d’una editorial, i que utilitzen per a penjar material i per entregar activitats, però no tothom en els centres ho fa. Personalment, m’he trobat amb professors de tecnologia que no l’utilitzen, quan aquesta assignatura hauria de ser la que ho promogués, ja que un entorn virtual és element tecnològic. Així doncs, l’objectiu d’aquest Treball Final de Màster és, a de part de fomentar l’ús de l’entorn en aquesta matèria, crear un sistema d’avaluació a través de qüestionaris del Moodle perquè els alumnes s’avaluïn a través d’ells i comprovar si aquest sistema és més atractiu per l’estudiant. Dins d’un curs tenim dos tipus d’avaluacions: les avaluacions continuades (deures setmanals, llibreta, ...) i les avaluacions finals (altrament anomenades “exàmens”). Tenint això en compte, la metodologia emprada en aquest treball serà la de crear qüestionaris simples d’avaluacions amb l’eina Moodle (que tothom pugui crear sense gaire temps d’aprenentatge) per a realitzar una avaluació continuada i també avaluacions finals. Es realitzarà en una unitat didàctica a dues assignatures diferents (Matemàtiques i Biologia). Un cop els alumnes han finalitzat les unitats didàctiques, se’ls hi ha fet una enquesta per a que donin la seva opinió de tot el procés. Les conclusions que podem extreure dels resultats i les opinions és podrien resumir en que l’alumnat prefereix fer els deures i els exàmens de la forma tradicional, però que són capaços de veure que el Moodle proporciona beneficis. Per tant, el motiu principal és que no estan acostumats i que si se’ls hi plantegés d’una altra manera, com a autoavaluació en comptes de deures o exàmens, tindria més acceptació.

En els darrers temps ha proliferat l’ús de les tauletes en l’àmbit educatiu. A l’ombra de la popularització de l’ús dels dispositius mòbils entre la població, la incorporació d’aquestes tecnologies a l’aula ha suposat un fenomen digne de ser analitzat i avaluat. Les tecnologies han entrat a les aules amb certa facilitat i sempre amb l’etiqueta de ser facilitadores del procés d’ensenyament/aprenentatge. Ara bé, quan una eina tecnològica com ara la tauleta substitueix molts dels elements del procés d’aprenentatge convencional cal avaluar molt bé tot el que això suposarà, des de la vessant dels professors, dels alumnes però també dels pares. En la meva proposta inicial l’objectiu principal del treball era trobar indicadors que ens ajudin a avaluar l’impacte que té la incorporació de les tauletes en el procés de treball dels professor i alumnes en una escola de secundària, per tal de poder relacionar aquests indicadors amb el procés d’aprenentatge dels alumnes. Un cop vaig començar a desenvolupar la recerca em vaig adonar que realment els indicadors de resultats educatius amb els quals treballen tant els sistemes educatius català com l’estatal, així com els diferents organismes educatius internacionals, es centren en aspectes molt concrets i bàsics de unes poques (però alhora importants) competències bàsiques. Per tant, pretendre definir un ventall d’indicadors que abastés un conjunt més ampli de les competències bàsiques es va mostrar com un objectiu força inassolible i que depassa àmpliament l’àmbit d’un treball com el d’un TFM. Per tant m’he vist en la necessitat de replantejar els objectius inicialment fixats i reconduir-los cap a una altra vesant més realista. El meu treball planteja doncs l’estudi de l’impacte de la inclusió de les tauletes a l’ESO utilitzant unes enquestes de seguiment que s’han passat al col·lectiu d’estudiants, famílies i professors. L’anàlisi dels resultats de les enquestes indica que l’ús de les tauletes a l’aula és valorat positivament per tots tres col·lectius. Encarà falta però definir nous indicadors d’avaluació que permetin relacionar l’ús de les TIC a l’aula amb els indicadors que el sistema educatiu català utilitza per a valorar el procés d’aprenentatge.