Search

PROPÒSIT: Realitzar una revisió bibliogràfica sistemàtica dels cribratges visuals al servei de pediatria (0-14 anys), analitzant les proves indicades en els protocols de les diferents comunitats autònomes. MÈTODES: Es realitza una cerca bibliogràfica a través de Medline i Pubmed amb la metodologia Prisma. S'hi afegeixen també els 9 documents dels protocols de les diferents comunitats obtinguts a les pàgines autonòmiques. RESULTATS: Aquesta revisió mostra la importància dels valors de sensibilitat i especificitat de les diferents proves. S'hi analitzen els resultats obtinguts en funció del personal executor. Es fa una anàlisi dels protocols a cada etapa d'edat i els seus criteris de remissió. S'analitza el cost que implicaria un cribratge en pediatria realitzat per òptics i optometristes. CONCLUSIÓ: Hi ha diferències significatives entre els protocols analitzats. Des de la selecció de diferents proves, optotips i criteris passa-falla per a la derivació. L'especificitat i la sensibilitat milloren quan les fa personal especialitzat, com un òptic optometrista. La incorporació als cribratges d'atenció primària pot suposar un estalvi econòmic per al sistema, una millor detecció d'anomalies i una reducció de la possible saturació de les consultes d'oftalmologia. PROPÓSITO: Realizar una revisión bibliográfica sistemática de los cribados visuales en el servicio de pediatría (0-14 años), analizando las pruebas indicadas en los protocolos de las diferentes comunidades autónomas. MÉTODOS: Se realiza una búsqueda bibliográfica a través de Medline y Pubmed con la metodología Prisma. Se añaden también los 9 documentos de los protocolos de las diferentes comunidades obtenidos en las páginas autonómicas. RESULTADOS: Esta revisión muestra la importancia de los valores de sensibilidad y especificidad de las diferentes pruebas. Se analizan los resultados obtenidos en función del personal ejecutor. Se hace un análisis de los protocolos en cada etapa de edad y sus criterios de remisión. Se analiza el coste que implicaría un cribado en pediatría realizado por ópticos y optometristas. CONCLUSIÓN: Existen diferencias significativas entre los protocolos analizados. Desde la selección de diferentes pruebas, optotipos y criterios pasa-falla para la derivación. La especificidad y la sensibilidad mejoran cuando las realiza personal especializado, como un óptico optometrista. Su incorporación a los cribados de atención primaria puede suponer un ahorro económico para el sistema, una mejor detección de anomalías y una reducción de la posible saturación de las consultas de oftalmología. PURPOSE: To carry out a systematic bibliographic review of visual screenings in the pediatric service (0-14 years), analyzing the tests indicated in the protocols of the different autonomous communities. METHODS: A bibliographic search was carried out through Medline and Pubmed with the Prisma methodology. The 9 documents of the protocols of the different communities obtained in the autonomous pages are also added. RESULTS: This review shows the importance of the sensitivity and specificity values of the different tests. The results obtained are analyzed according to the executing staff. An analysis of the protocols in each age stage and their remission criteria is made. The cost of a pediatric screening carried out by opticians and optometrists is analyzed. CONCLUSION: There are significant differences between the protocols analyzed. From the selection of different tests, optotypes and pass-fail criteria for referral. Specificity and sensitivity are improved when performed by specialized personnel, such as an optometrist optician. Its incorporation into primary care screening can mean economic savings for the system, better detection of anomalies and a reduction in the possible saturation of ophthalmology consultations.

Actualment, a Espanya, les ulleres i lents de contacte no queden cobertes per la sanitat pública espanyola, sinó que la seva adquisició i actualització, depèn de les capacitats econòmiques de cada individu. No obstant això, no hi ha articles científics on s’estudiï la relació entre l’actualització de les ulleres segons l’estatus socioeconòmic. D’aquest fet neix l’objectiu d’aquest estudi, analitzar si la utilització i l’adequació de la correcció òptica dels infants està influenciada pel nivell socioeconòmic familiar i la tipologia de les escoles on estudien. Les dades per realitzar l’estudi s’han obtingut a partir de cribratges visuals realitzats a nens i nenes provinents d’escoles tant classificades com no, d’alta complexitat, i a partir de dades socioeconòmiques proporcionades pels seus progenitors. Els principals resultats de l’estudi són: 1) No existeixen diferències estadísticament significatives sobre una millor adequació òptica en funció del nivell d’estudis dels progenitors; 2) El factor que més influeix en l’adequació de les ulleres és el fet que la mare treballi, assolint majors nivells d’adequació òptica quan la mare és laboralment activa, i 3) Els alumnes d’escoles d’alta complexitat tendeixen a tenir una pitjor correcció òptica en comparació amb els que no, especialment pel que respecta a la correcció de la miopia. Actualmente, en España, las gafas y lentes de contacto no quedan cubiertas por la sanidad pública española, sino que su adquisición y actualización, depende de las capacidades económicas de cada individuo. Sin embargo, no existen artículos científicos donde se estudie la relación entre la actualización de las gafas según el estatus socioeconómico. De este hecho nace el objetivo de este estudio, analizar si la utilización y adecuación de la corrección óptica de los niños está influenciada por el nivel socioeconómico familiar y la tipología de las escuelas en las que estudian. Los datos para realizar el estudio se han obtenido a partir de cribados visuales realizados a niños y niñas provenientes de escuelas tanto clasificadas como no, de alta complejidad, y a partir de datos socioeconómicos proporcionados por sus progenitores. Los principales resultados del estudio son: 1) No existen diferencias estadísticamente significativas sobre una mejor adecuación óptica en función del nivel de estudios de los progenitores; 2) El factor que más influye en la adecuación de las gafas es el hecho de que la madre trabaje, alcanzando mayores niveles de adecuación óptica cuando la madre es laboralmente activa, y 3) Los alumnos de escuelas de alta complejidad tienden a tener una peor corrección óptica en comparación con los que no, especialmente en lo que respecta a la corrección de la miopía. In Spain, glasses and contact lenses are not currently covered by Spanish Public Health, but their acquisition and having their prescription up to date depends on the economic capabilities of each individual, although there are no scientific articles that study the relationship between the updating of glasses according to socioeconomic status. Having said that, the aim of this study is to analyze whether the use and adequacy of children's optical correction is influenced by the family's socioeconomic level and the type of schools where they study. The data for the study was obtained from visual screening of boys and girls from both classified and non-classified schools, and from socioeconomic data provided by their parents. The main results of the study are: 1) There are no statistically significant differences in better optical fit depending on the level of education of the parents; 2) The most influential factor in the fit of glasses is the fact that the mother is employed, achieving higher levels of optical fit when the mother works, and 3) Students in high-complexity schools tend to have a worse optical correction compared to those who do not, especially with regard to the correction of myopia.

Amb l’objectiu de conèixer com és la salut visual dels infants, a Catalunya s’administra periòdicament l’ESCA, enquesta de salut oficial, que, conté un apartat de preguntes de visió infantil que són contestades per les famílies. L’any 2019 Vila va presentar una nova bateria de preguntes de visió i es va proposar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, incloure aquestes cinc preguntes de forma provisional a l’ESCA, durant dos anys; des del gener de 2020 fins al desembre de 2022. Per avaluar la fiabilitat de les respostes de les famílies a aquestes preguntes, s’ha realitzat un cribratge visual a un grup d’escolars de la ciutat de Terrassa, els pares dels quals han respost aquestes mateixes preguntes. Un cop teníem les dades, s’ha fet la validació de les noves preguntes de visió, comparant les respostes als qüestionaris amb els resultats clínics, en funció de la tipologia de les escoles i també s’ha comparat l’actualització de les ulleres dels escolars. Podem dir, com a conclusió general, que són cinc preguntes fàcils de comprendre per part de les famílies i que tot i que s’han detectat algunes discrepàncies, aporten informació fiable sobre l’estat visual dels nens. Con el objetivo de conocer cómo es la salud visual de los niños, en Cataluña se administra periódicamente la ESCA, encuesta de salud oficial, que contiene un apartado de preguntas de visión infantil que son contestadas por las familias. El año 2019 Vila presentó una nueva batería de preguntas de visión y se propuso al Departamento de Salud de la Generalitat de Cataluña, incluir estas cinco preguntas de forma provisional a la YESCA, durante dos años; desde enero de 2020 hasta diciembre de 2022. Para evaluar la fiabilidad de las respuestas de las familias a estas preguntas, se ha realizado un cribado visual a un grupo de escolares de la ciudad de Terrassa, los padres de los cuales han respondido estas mismas preguntas. Una vez teníamos los datos, se ha hecho la validación de las nuevas preguntas de visión, comparando las respuestas a los cuestionarios con los resultados clínicos, en función de la tipología de las escuelas y también se ha comparado la actualización de la corrección habitual de los escolares. Podemos decir, como conclusión general, que son cinco preguntas fáciles de comprender por parte de las familias y que a pesar de que se han detectado algunas discrepancias, aportan información fiable sobre el estado visual de los niños. With the aim of finding out what children’s visual health is like, the ESCA, an official health survey, is periodically administered in Catalonia, which contains a section of questions on children’s vision that are answered by families. In 2019, Vila presented a new battery of vision questions, and it was proposed to the Department of Health of the Generalitat de Catalunya to include these five questions provisionally in the ESCA for two years, from January 2020 to December 2022. To evaluate the reliability of the families’ answers to these questions, a visual screening was done in a group of schoolchildren from Terrassa; whose parents answered the same questions. Once we had the data, we validated the new vision questions, comparing the answers to the questionnaires with the clinical results, according to the type of the school, and also compared the updating of the usual correction of schoolchildren. As a general conclusion, we can say that these five questions are easy to understand for families and that, despite some discrepancies, they provide reliable information on the visual status of children.

In this study, we examined normative data and diagnostic accuracy of a pictorial screening test to detect memory impairment for mild cognitive impairment (MCI) and Alzheimer’s disease (AD) in Spanish-speaking adults with intellectual disability (ID). A total of 94 volunteers with ID (60 controls, 17 MCI, and 17 AD), were evaluated by neuropsychological tests including the PMIS-ID in a cross-sectional validation study. Discriminative validity between the MCI, AD, and control group was analyzed by the area under the ROC curve. A cut-off score of 4.5 on the immediate recall trial had a sensitivity of 69% and a specificity of 80% to detect memory impairment (AUC = 0.685; 95% CI = 0.506–0.863) in the AD group. The PMIS-ID is a useful screening test to rule out a diagnosis of memory decline in people with moderate level of ID and AD, and it shows good psychometric properties.

BELE Study Group leaded by Xavier Castells are listed here in alphabetical order and grouped by institution: (a) IMIM (Hospital Del Mar Medical Research Institute), Barcelona, Spain: Andrea Burón, Xavier Castells, Merce Comas, Jose Maria Corominas, Javier Louro, Ana Rodríguez-Arana, Marta Román, Maria Sala, Sonia Servitja, Mar Vernet-Tomas; (b) Corporació Sanitària Parc Taulí, Sabadell, Spain: Marisa Baré, Nuria Tora; (c) Catalan Institute of Oncology, Barcelona, Spain: Llucia Benito, Carmen Vidal (d) Hospital Santa Caterina, Girona, Spain: Joana Ferrer; (e) Catalan Institute of Oncology, Girona, Spain: Rafael Marcos-Gragera; (f) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, Spain: Judit Solà-Roca, María Jesús Quintana; (g) General Directorate of Public Health, Government of Cantabria, Spain: Mar Sánchez; (h) Principality of Astúrias Health Service, Spain: Miguel Prieto; (i) Fundació Lliga per a La Investigació i Prevenció Del Cáncer, Tarragona, Spain: Francina Saladié, Jaume Galceran; (j) Hospital Clinic, Barcelona, Spain; Xavier Bargalló, Isabel Torá-Rocamora; (k) Vallés Oriental Breast Cancer Early Detection Program, Spain; Lupe Peñalva; (l) Catalonian Cancer Strategy, Barcelona, Spain: Josep Alfons Espinàs. IRIS Study Group leaded by Marta Román are listed here in alphabetical order and grouped by institution: (a) IMIM (Hospital Del Mar Medical Research Institute), Barcelona, Spain: Rodrigo Alcantara, Xavier Castells, Laia Domingo, Javier Louro, Margarita Posso, Maria Sala, Ignasi Tusquets, Ivonne Vazquez, Mar Vernet-Tomas; (b) Corporació Sanitària Parc Taulí, Sabadell, Spain: Marisa Baré, Javier del Riego; (c) Catalan Institute of Oncology, Barcelona, Spain: Llucia Benito, Carmen Vidal (d) Hospital Santa Caterina, Girona, Spain: Joana Ferrer; (e) Catalan Institute of Oncology, Girona, Spain: Rafael Marcos-Gragera; (f) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, Spain: Judit Solà-Roca, María Jesús Quintana; (g) General Directorate of Public Health, Government of Cantabria, Spain: Mar Sánchez; (h) Principality of Astúrias Health Service, Spain: Miguel Prieto; (i) Fundació Lliga per a La Investigació i Prevenció Del Cáncer, Tarragona, Spain: Francina Saladié, Jaume Galceran; (j) Hospital Clinic, Barcelona, Spain; Xavier Bargalló, Isabel Torá-Rocamora; (k) Vallés Oriental Breast Cancer Early Detection Program, Spain; Lupe Peñalva; (l) Catalonian Cancer Strategy, Barcelona, Spain: Josep Alfons Espinàs Background Several studies have proposed personalized strategies based on women’s individual breast cancer risk to improve the effectiveness of breast cancer screening. We designed and internally validated an individualized risk prediction model for women eligible for mammography screening. Methods Retrospective cohort study of 121,969 women aged 50 to 69 years, screened at the long-standing population-based screening program in Spain between 1995 and 2015 and followed up until 2017. We used partly conditional Cox proportional hazards regression to estimate the adjusted hazard ratios (aHR) and individual risks for age, family history of breast cancer, previous benign breast disease, and previous mammographic features. We internally validated our model with the expected-to-observed ratio and the area under the receiver operating characteristic curve. Results During a mean follow-up of 7.5 years, 2,058 women were diagnosed with breast cancer. All three risk factors were strongly associated with breast cancer risk, with the highest risk being found among women with family history of breast cancer (aHR: 1.67), a proliferative benign breast disease (aHR: 3.02) and previous calcifications (aHR: 2.52). The model was well calibrated overall (expected-to-observed ratio ranging from 0.99 at 2 years to 1.02 at 20 years) but slightly overestimated the risk in women with proliferative benign breast disease. The area under the receiver operating characteristic curve ranged from 58.7% to 64.7%, depending of the time horizon selected. Conclusions We developed a risk prediction model to estimate the short- and long-term risk of breast cancer in women eligible for mammography screening using information routinely reported at screening participation. The model could help to guiding individualized screening strategies aimed at improving the risk-benefit balance of mammography screening programs

Background We aimed to identify the risk factors associated with early, late and long-term readmissions in women diagnosed with breast cancer participating in screening programs. Methods We performed a multicenter cohort study of 1055 women aged 50–69 years participating in Spanish screening programs, diagnosed with breast cancer between 2000 and 2009, and followed up to 2014. Readmission was defined as a hospital admission related to the disease and/or treatment complications, and was classified as early ( 1 year). We used logistic regression to estimate the adjusted odds ratios (aOR), and 95% confidence intervals (95% CI) to explore the factors associated with early, late and long-term readmissions, adjusting by women’s and tumor characteristics, detection mode, treatments received, and surgical and medical complications. Results Among the women included, early readmission occurred in 76 (7.2%), late readmission in 87 (8.2%), long-term readmission in 71 (6.7%), and no readmission in 821 (77.8%). Surgical complications were associated with an increased risk of early readmissions (aOR = 3.62; 95%CI: 1.27–10.29), and medical complications with late readmissions (aOR = 8.72; 95%CI: 2.83–26.86) and long-term readmissions (aOR = 4.79; 95%CI: 1.41–16.31). Conclusion Our results suggest that the presence of surgical or medical complications increases readmission risk, taking into account the detection mode and treatments received. Identifying early complications related to an increased risk of readmission could be useful to adapt the management of patients and reduce further readmissions. Trial Registration ClinicalTrials.govIdentifier: NCT03165006. Registration date: May 22, 2017 (Retrospectively registered).

CAMISS Study Group (in alphabetical order): IMIM (Hospital del Mar Medical Research Institute), Barcelona: Xavier Castells, Merce` Comas, Laia Domingo, Francesc Macia`, Marta Roman, Anabel Romero, Maria Sala; Canary Islands Health Service: Teresa Barata, Isabel Diez de la Lastra, Mariola de la Vega; Corporacio´ Sanitaria Parc Taul´ı, Sabadell: Marisa Bare´, Nu´ria Tora`; Hospital Santa Caterina, Girona: Joana Ferrer; Epidemiology Unit and Girona Cancer Registry: Maria Carmen Carmona-Garcia; Hospital GaldakaoUsansolo, Vizcaya: Susana Garc´ıa, Maximina Mart´ın, Miren Orive, Maria Amparo Valverde; Canary Islands Foundation for Health Research: Jeanette Pe´rez, Amado Rivero, Cristina Valca´rcel; Hospital Costa del Sol, University of Ma´laga: Mar´ıa del Carmen Padilla, Maximino Redondo, Teresa Te´llez, Irene Zarcos; Hospital Universitario Donostia/Biodonostia: Cristina Churruca, Amaia Perales, Javier Recio, Irune Ruiz, Cristina Sarasqueta, Jose Mar´ıa Urraca; Instituto Oncolo´gico de Guipu´zcoa-Onkologikoa: Maria Jesu´s Michelena; Hospital Universitario Basurto: Julio Moreno; Hospital Universitario Cruces: Gaizka Mallabiabarrena, Patricia Cobos, Borja Otero; Hospital Universitario Txagorritxu: Javier Gorostiaga, Itsaso Troya Background. Our aim was to assess the role of breast density on breast cancer mortality and recurrences, considering patient and tumour characteristics and the treatments received among women attending population-based screening programmes. Methods. We conducted a retrospective cohort study among women aged 50–69 years attending population-based screening programmes, diagnosed with invasive breast cancer between 2000 and 2009, and followed up to 2014. Breast density was categorised as low density (≤25% dense tissue), intermediate density (25–50%), and high density (≥50%). Cox proportional hazards regression models were fitted to estimate the adjusted hazard ratios (aHR) and 95% confidence intervals (95% CI) for death and recurrences, adjusting by patient characteristics, mode of detection (screen-detected vs. interval cancer), and tumour features. Results. The percentage of deaths and recurrences was higher among women with intermediate- and high-density breasts than among women with low-density breasts ( for death; for recurrences). Adjusted Cox proportional hazards regression models revealed that women with intermediate- and high-density breasts had a higher risk of death than women with low-density breasts, being statistically significant for intermediate densities (aHR = 2.19 [95% CI: 1.16–4.13], aHR = 1.44 [95% CI: 0.67–3.1], respectively). No association was found between breast density and recurrences. Conclusions. Breast density was associated with a higher risk of death, but not of recurrences, among women participating in breast cancer screening. These findings reinforce the need to improve screening sensitivity among women with dense breasts and to routinely assess breast density, not only for its role as a risk factor for breast cancer but also for its potential influence on cancer prognosis *is study was supported by grants from Instituto de Salud Carlos III FEDER (grant numbers: PS09/01153, PI12/00387, PI11/01296, PI15/ 00098, and PI16/00244) and by the Research Network on Health Services in Chronic Diseases (Instituto de Salud Carlos III) (REDISSEC: RD12/0001/0015, RD12/0001/ 0007, and RD16/0001/0013)

OBJECTIUS L’objectiu d’aquest treball és conèixer fins a quin punt les anomalies de la visió del color poden afectar la vida de les persones que les pateixen i si poden interferir en les diferents activitats escolars o professionals de la persona afectada. Específicament volem conèixer la incidència d’aquestes anomalies segons el sexe i si condicionen el rendiment acadèmic dels escolars. MÈTODE S’ha realitzat un cribratge visual a nens i nenes de tercer de primària, d’edats entre 8 i 9 anys, de les escoles de Terrassa. Les proves realitzades han estat: anamnesi, agudesa visual, cover test en visió llunyana i en visió propera comprovant la comitància, punt pròxim de convergència, punt pròxim d’acomodació, retinoscòpia, Developmental Eye Movement Test (DEM) i visió del color amb el test d’Ishihara. Els resultats obtinguts s’han afegit a la base de dades de la facultat i ha permès que el treball es faci sobre una mostra de 2305 nens i nenes. RESULTATS Els resultats obtinguts mostren una prevalença del 2% de nens i nenes que no passen la prova i presenten alguna alteració. Tot seguit, hem analitzat la incidència d’aquestes anomalies segons el sexe i els resultats obtinguts mostren que el percentatge d’afectació de la mostra masculina és d’un 4,6 % mentre que el de la mostra femenina es troba en un 0,07%. Finalment hem analitzat si els defectes al color influeixen en el rendiment acadèmic dels estudiants i hem pogut veure que no hi ha cap relació entre les dues variables (p = 0,507) i la mitja del rendiment acadèmic per les persones amb la visió del color afectada és molt similar a la mitja d’aquells estudiants que no presenten cap anomalia, per tant, el rendiment acadèmic no es veu afectat per les anomalies de la visió cromàtica. CONCLUSIONS La conclusió que podem extreure és que efectivament les anomalies de la visió del color afecten en una major proporció als homes que a les dones i en l’àmbit escolar podem veure que el rendiment acadèmic no està estadísticament relacionat amb aquestes anomalies. És molt important passar la prova de la visió al color des de la primera visita del nostre pacient per tal de poder informar a temps de la problemàtica i que el pacient sigui conscient i es puguin aportar tècniques més fàcils d’aprenentatge pel problema que presenta i proporcionar una bona orientació professional als estudiants

Probablement una gran part de la població desconeix la importància de la visió en l'aprenentatge. La lectura és una via de cultura, aprenentatge i d'entreteniment molt important que s'aprèn entre els 5 i 6 anys. Si aquesta es veu afectada per una dificultat en la funció i l'eficàcia visual, pot produir una dificultat en l'aprenentatge del nen. Per aquest motiu aquest estudi vol valorar quines habilitats visuals poden afectar a l'aprenentatge, la velocitat i la compressió de la lectura. L'objectiu que comprèn aquest estudi és analitzar diferents habilitats visuals com són l'agudesa visual, la binocularitat, l'acomodació i la motilitat ocular per comprovar si tenen cap relació amb la velocitat de lectura en estudiants de segon de primària. El projecte s'ha realitzat a un total de 42 alumnes de segon de primària de dues escoles de Barcelona, Cavall Bernat i Santa Maria dels Apòstols, en el qual se'ls ha valorat aquestes diverses habilitats mitjançant un cribratge visual. L'estudi parteix amb la hipòtesi la motilitat ocular en un alumne a aquesta edat és la que té una correlació més significativa sobre la velocitat lectora. Els resultats corroboren que l'habilitat visual que guarda més relació amb la velocitat lectora és la motilitat ocular. Durant la lectura es realitzen moviments sacàdics, de fixació i de regressió.

L’aprenentatge a les aules es produeix mitjançant processos complexos, sent la visió uns dels més notables. Sabent que la visió juga un paper tant fonamental durant l’aprenentatge, és imprescindible disposar d’un sistema visual sa i sense cap disfunció que ens permeti tenir el màxim rendiment visual durant les diverses etapes de l’aprenentatge com l’etapa de la lecto- escriptura, que és una de les més important. Aquest estudi ha consistit en fer cribratges visual als nens de segon de primària de dues escoles diferents, l’escola Cavall Bernat de Barcelona i l’escola Gaudí de Sabadell. Es va escollir aquest curs pel fet que es troben en l’etapa d’aprendre a llegir. Durant els cribratges es van realitzar diferents proves per a les diferents habilitats visuals: per a les habilitats de la funció visual, de l’eficàcia visual, del processament de la informació visual i de la integració sensorial i motora. Tots els participants de l’estudi van haver de presentar prèviament un consentiment signat de part dels pares. La mostra de l’estudi va constar de 40 alumnes (18 de l’escola Cavall Bernat i 22 de l’escola Gaudí). Després d’analitzar estadísticament els resultats obtinguts de cada prova, s’arriba a la conclusió següent: existeix una tendència cap a la miopia que podria ser deguda al ús continuat de la visió propera i l’augment de l’ús de pantalles; no hi ha diferències significatives pel que fa a la binocularitat entre les dues escoles, però sí amb l’acomodació; existeix correlació entre el DEM i els tests Galí i Wold i, finalment, existeix correlació entre les habilitats visuo-perceptives i la velocitat lectora i d’escriptura.

a visió té molta influència amb l’aprenentatge. La majoria dels estímuls que ens arriben a les aules són visuals. Si els estudiants no presenten un sistema visual sa amb les condicions favorables per desenvolupar un bon aprenentatge, provocarà que l’estudiant no pugui respondre a les demandes de les classes i provocar casos de fracàs escolar. Els cribratges visuals s’han fet a alumnes de segon curs de primària, d’entre 6 i 7 anys. Aquests estudiants es troben en una fase molt important del seu aprenentatge, ja que estan a la fase d’aprendre a llegir, per tant, és imprescindible la realització de controls visuals amb l’objectiu de prevenir, detectar i tractar totes les possibles disfuncions a nivell visual que puguin presentar. Degut a això, aquest treball es basa en la realització de cribratges visuals a una població de 44 alumnes de segon de primària de l’escola Pegaso de Barcelona. Amb l’objectiu principal de detectar problemes visuals i estudiar la relació que hi ha entre les disfuncions i el desenvolupament de l’alumne. Els resultats obtinguts confirmen que hi ha aproximadament un 20% dels alumnes que presenten un defecte refractiu no diagnosticat. També es pot afirmar la majoria dels estudiants presenten dificultats en la motilitat ocular, provocant així, problemes en la velocitat lectora (test Galí). Finalment, s’ha pogut veure que hi ha una relació entre l’edat dels alumnes (en mesos) i la seva velocitat lectora. Aquest estudi ens mostra la importància d’una detecció precoç de disfuncions visuals i que les revisions optomètriques haurien de realitzar-se de manera periòdica per evitar fracàs escolar.

Grupo de estudio RAFP: IMIM-Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona: Xavier Castells, Francesc Macià, Marta Román, María Sala. Servicio de programas poblacionales de cribado, Xunta de Galicia: Raquel Almazán, Ana Belén Fernández, María Teresa Queiro, Raquel Zubizarreta. Programa de Detección Precoz de Cáncer de Mama de Navarra, Instituto de Salud Pública, Pamplona: Nieves Ascunce, María Ederra, Nieves Erdozain, Iosu Delfrade. Dirección General de Salud Pública y Centro Superior de Investigación en Salud Pública (CSISP), Generalitat Valenciana: Dolores Cuevas, Josefa Ibáñez, Josefa Miranda, Dolores Salas. Servicio Canario de la Salud, Islas Canarias: María Obdulia de la Vega, Isabel Díez de la Lastra. Fundació Lliga per a la Recerca i Prevenció del Càncer, Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, Reus, Tarragona: Jaume Galceran. Unidad de Análisis y Programas, Departamento de Salud, Asturias: Carmen Natal. Programa de Detección Precoz de Cáncer de Mama, La Rioja. Fundación Rioja Salud, Logroño: Araceli Baroja. Sección de Promoción y Protección de la Salud. Corporació Parc Taulí-Institut Universitari Parc Taulí (UAB), Sabadell: Marisa Baré. Castilla-León Programa de Detección Precoz de Cáncer de Mama. Dirección General de Salud Pública ID e I. SACYL. Castilla y León: Isabel González-Román Grupo de estudio RAFP Digital: IMIM-Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona: Francesc Belvis, Xavier Castells, María Sala. Hospital Santa Caterina, Girona: Joana Ferrer. Dirección General de Salud Pública y Centro Superior de Investigación en Salud Pública (CSISP), Generalitat Valenciana: Josefa Ibáñez, María Soledad Laso, Dolores Salas. Cantabria: Mar Sánchez, Alfonso Vega Grupo de estudio INCA: IMIM-Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona: Jordi Blanch, Xavier Castells, Mercè Comas, Laia Domingo, Francesc Macià, Juan Martínez, Marta Román, Anabel Romero, María Sala. Dirección General de Salud Pública y Centro Superior de Investigación en Salud Pública (CSISP), Generalitat Valenciana: Carmen Alberich, Josefa Ibáñez, Amparo Lluch, Josefa Miranda, Dolores Salas, Ana Torrella. Servicio de Programas Poblacionales de Cribado, Xunta de Galicia: Raquel Almazán, Miguel Conde, Montserrat Corujo, Ana Belén Fernández, Raquel Zubizarreta. Servicio de Programas Oncológicos, Servicio Canario de la Salud: Teresa Barata, Isabel Díez de la Lastra, Juana María Reyes. Programa de Detección Precoz del Cáncer de Mama-Osakidetza, País Vasco: Arantza Otegi, Garbiñe Sarriugarte. Hospital Parc Taulí, Sabadell: Marisa Baré, Núria Torà. Hospital Santa Caterina, Girona: Joana Ferrer, Gemma Renart. Registro de Cáncer de Girona, Institut Català d’Oncologia: Rafael Marcos-Gragera, Montserrat Puig. Universitat de Lleida: Carles Forné, Montse Martínez-Alonso, Albert Roso, Montse Rué, Ester Vilaprinyó. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona: Misericordia Carles, Aleix Gregori, María José Pérez. Regió Sanitària Terres de l’Ebre: Roger Pla The consolidation of breast cancer screening programs, with full coverage of the target population in all Spanish regions, has encouraged the beginning of a joint research strategy. This strategy aims to improve the effectiveness of breast cancer screening by gathering information from distinct screening programs. Methods A retrospective cohort with information on over 1.5 million screened women was constructed to evaluate risk factors for a false-positive result. The impact of the change from digital mammography to screen-film mammography was evaluated, while results for interval cancers and false negatives are currently being studied. Results The results are highly useful from the perspective of public health, as they can be used to identify and improve the information provided to women with a higher risk of experiencing an adverse effect. These results will also be helpful to identify screening program-related characteristics and women's personal characteristics, which will allow better prevention strategies to be developed. Conclusions The results obtained will be included in mathematical models currently under development to evaluate the efficiency of breast cancer screening. These models could be highly useful to provide information and guide clinical and health policy decisions on cancer prevention and control La finalización del despliegue de los programas de detección precoz de cáncer de mama en todas las comunidades autónomas de España ha facilitado el inicio de una investigación conjunta, con información procedente de varios programas, orientada a mejorar su efectividad. Métodos Se ha construido una cohorte de más de 1 millón de mujeres cribadas para evaluar el riesgo y los determinantes de los resultados falsos positivos. Se ha evaluado el impacto del cambio de técnica de mamografía analógica a digital y se está estudiando el cáncer de intervalo y los resultados falsos negativos. Resultados Los resultados ofrecen información muy útil, desde el punto de vista de salud pública, para identificar e informar mejor a las mujeres con mayor riesgo de presentar efectos adversos, a la vez que ayudará a identificar características ligadas a los programas y a las mujeres que permitan establecer mejores estrategias de prevención. Conclusiones Estos resultados se incorporarán a los modelos matemáticos sobre evaluación de la eficiencia de los programas que se están desarrollando actualmente. Modelos que pueden ser de gran utilidad como herramienta dirigida a informar y guiar las decisiones clínicas y de planificación sanitaria sobre el control del cáncer