Search

En la presente comunicación se exponen unas observaciones realizadas a partir de la transcripción de algunos de los cancioneros más emblemáticos de la obra de Ausiàs March, fruto del proyecto de investigación Edición paleográfica de los testimonios manuscritos de las poesías de Ausiàs March. Para llevar a cabo esta observación nos detenemos en los Cancioneros N y F, dos de los considerados más antiguos que transmiten un corpus importante de la obra del poeta. Trabajo realizado en marco del proyecto de investigación «Edición paleográfica de los testimonios manuscritos de las poesías de Ausiàs March», FFI2010-21453-C2-01.

The article reviews and explores some of the nineteenth century scholars who write about Ausiàs March’s poetry. The critical tradition on Ausias March dates back to the years after his death and the works that were translated by sixteenth century Spanish poets. This activity began to decline in the seventeenth century, but interest in the Valencian poet’s works did not go unnoticed by eighteenth century Spanish bibliographers. In the nineteenth century, romantic ideas and the movement of the Renaixença started studies from a philological point of view. The first critic of March, Joseph Tastu, transcribed some of the manuscripts that preserve the poet’s work. After that, scholars like Milá y Fontanals, Rubió i Ors, Menéndez Pelayo, Rubió i Lluch, Torras y Bages read March’s works as a philosophical reflection of love, not without conceptual difficulty. Aquest treball s’emmarca en els projectes d’investigació FFI2008-00826 i FFI2010-21453-C02-01, finançats pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

El motiu del cérvol té una ampla tradició en la literatura medieval ja que es tracta d’un símbol relacionat, per una banda, amb la purificació de l’aigua –la qual cosa suposa una mena de renovació o ressurrecció– i, per una altra banda, amb el desig de morir per amor a Déu. Es tracta, a més, d’una de les imatges animals que més ocurrències té en la tradició poética, ja que el sentit religiós original es transforma en la mort per amor a la dama i la ressurrecció en la renovació vital que sorgeix de l’amor. Aquesta difusió de la simbologia del cérvol és tan extensa, segons veurem en aquest treball, que fins i tot ultrapassa els límits de la poesia medieval, ja que continua en la poesia del XVI. Treball realitzat en el marc dels projectes d’investigació BFF-2002-1273 i BFF-2002-1254.