La tradició poética i moralitzant del cérvol: la poesia 89 de March

El motiu del cérvol té una ampla tradició en la literatura medieval ja que es tracta d’un símbol relacionat, per una banda, amb la purificació de l’aigua –la qual cosa suposa una mena de renovació o ressurrecció– i, per una altra banda, amb el desig de morir per amor a Déu. Es tracta, a més, d’una de les imatges animals que més ocurrències té en la tradició poética, ja que el sentit religiós original es transforma en la mort per amor a la dama i la ressurrecció en la renovació vital que sorgeix de l’amor. Aquesta difusió de la simbologia del cérvol és tan extensa, segons veurem en aquest treball, que fins i tot ultrapassa els límits de la poesia medieval, ja que continua en la poesia del XVI. Treball realitzat en el marc dels projectes d’investigació BFF-2002-1273 i BFF-2002-1254.