Search

[cat] En aquesta edició de l’Anuari analitzem el paper que han tingut les biblioteques i centres patrimonials durant la pandèmia de la COVID-19 que, encara amb més força que en períodes anteriors, ha situat les persones en el centre d’atenció. L’anàlisi de les accions que es van dur a terme permet afirmar que han estat molt actives i han engegat múltiples projectes que han fet possible l’accés a les seves col·leccions i que han augmentat la seva presència a Internet. D’una banda, s’ha pogut constatar la renovació dels seus llocs web, que han afavorit l’accés a les biblioteques digitals i, de l’altra, la creació i difusió de continguts nous i el suport a la publicació de diferents materials, des d’articles científics fins a documentals o altres productes audiovisuals. Finalment, la presència a les xarxes socials i els projectes transversals han crescut durant aquest període i es presenten com a línies que es consoliden., [eng] In this edition of the Anuari, we analyse the role that libraries and heritage centres have played during the COVID-19 pandemic, which, even more than in previous periods, has placed people firmly in the spotlight. Our analysis of the activities carried out shows that libraries have launched multiple projects and have offered access to their collections while at the same time increasing their presence on the Internet. Many library websites have been updated to allow access to digital libraries, creating and disseminating new content and supporting the publication of materials ranging from scientific articles to documentaries and other audiovisual products. Finally, the presence of libraries and heritage centres on social networks and in cross-cutting projects has increased notably during this period and is now becoming well consolidated., [spa] En esta edición del Anuari analizamos el papel que han tenido las bibliotecas y centros patrimoniales durante la pandemia de la COVID-19 que, aún con más fuerza que en períodos anteriores, ha situado a las personas en el centro de atención. El análisis de las acciones que se llevaron a cabo permite afirmar que han sido muy activas y han puesto en marcha múltiples proyectos haciendo posible el acceso a sus colecciones y aumentando su presencia en Internet. Por un lado, se ha podido constatar la renovación de sus sitios web, que han favorecido el acceso a las bibliotecas digitales y, por otro, la creación y difusión de nuevos contenidos y el apoyo a la publicación de diferentes materiales, desde artículos científicos hasta documentales u otros productos audiovisuales. Por último, la presencia en las redes sociales y los proyectos transversales han crecido durante este período y se presentan como líneas que se consolidan.

[cat] En aquesta edició de l’ANUARI destaquen un parell de tendències en l’àmbit de les biblioteques i centres patrimonials. La primera és la innovació, amb exemples d’experiències en què els bibliotecaris surten de la seva zona de confort per col·laborar amb altres investigadors al mateix nivell, aportant la seva expertesa i potenciant la utilització de les col·leccions que custodien, i generant continguts. Parlant també d’innovació, les humanitats digitals es consoliden amb múltiples projectes o grups de treball o espais de creació, com els digital labs, que contribueixen a democratitzar el patrimoni. La segona tendència que apuntem és la reuti-lització del patrimoni digital. La digitalització ha estat una bona eina de difusió del patrimoni, però els usos encara són molt limitats i se circumscriuen majoritàriament en els àmbits acadèmics i erudits. Cal trobar nous usos del patrimoni digital i això segurament requerirà de partenariats amb agents molt diversos, que siguem més flexibles i creatius, i sobretot que hi hagi un marc legal clar que ho reguli. Finalment, l’article repassa les principals novetats en matèria de formació, recerca, difusió i publicacions al llarg del bienni 2018-2019., [spa] En esta edición del ANUARI destacan dos tendencias en el ámbito de las bibliotecas y centros patrimoniales. La primera es la innovación, con ejemplos de experiencias en las que los bibliotecarios salen de su zona de confort para colaborar con otros investigadores en el mismo nivel, aportando su experiencia, potenciando la utilización de las colecciones que custodian y generando contenidos. Hablando también de innovación, las humanidades digitales se consolidan con múltiples proyectos o grupos de trabajo o espacios de creación, como los digital labs, que contribuyen a democratizar el patrimonio. La segunda tendencia que apuntamos es la reutilización del patrimonio digital. La digitalización ha sido una buena herramienta de difusión del patrimonio, pero los usos todavía son muy limitados y se circunscriben mayoritariamente en los ámbitos académicos y eruditos. Hay que encontrar nuevos usos del patrimonio digital y esto seguramente requerirá de partenariados con agentes muy diversos, que seamos más flexibles y creativos, y sobre todo que haya un marco legal claro que lo regule. Finalmente, el artículo repasa las principales novedades en materia de formación, investigación, difusión y publicaciones a lo largo del bienio 2018 hasta 2019., [eng] This edition of the ANUARI focuses on recent trends in the area of libraries and heritage centres. The first trend is innovation, with examples of experiences in which librarians abandon their comfort zone to work with other researchers at the same level, contributing their expertise, promoting the use of their collections, and generating new materials. The Digital Humanities are consolidating their position in the area of innovation with the creation of multiple projects, work groups, and creative spaces such as digital labs that contribute to the democratization of heritage. The second trend highlighted is the reuse of digital heritage. Digitization has been a good tool for disseminating heritage, but its uses are still very limited and are mostly confined to the academic and scholarly fields. New applications of digital heritage need to be found. This is likely to involve partnerships with very diverse agents and will require higher levels of flexibility and creativity. The establishment of a clear legal framework to regulate their uses is also mandatory. Finally, the article reviews the main developments in training, research, dissemination and publications in 2018 and 2019.

This tribune analyzes some of the reasons that explain the documentary gap mentioned in the archives and libraries, before which the feminist and LGTBI groups have sought strategies outside the official channels to make their presence visible. In this framework, it exposes some initiatives that are carried out to change the situation described.

The strategic plan created by the University of Barcelona’s Learning and Research Resource Centre (CRAI) for the period 2019-2022 includes a specific line dedicated to book heritage. A commitment to preservation and description is key to ensuring responsible safekeeping. However, our work should seek to transcend these tasks and exploit the collection in a way that facilitates its discovery and promotes its value. For these reasons, the mission of the Rare Book and Manuscript Library must be to increase awareness of our collection, not only within our academic community, but among society as a whole. In this presentation, I will talk about the specific way we handle the University of Barcelona’s ancient collection within the CRAI with a view to making this vision a reality.

Las bibliotecas se enfrentan a una nueva problemática, el virus Covid-19, por lo que tendrán que readaptarse para poder sobrevivir a una nueva realidad llena de medidas, pautas y protocolos de actuación. Este trabajo se centra en lo que van a hacer las bibliotecas para poder volver a reabrir sus puertas, con ayuda de los distintos órganos de gobierno y organizaciones, y en cómo se desinfectará el patrimonio bibliográfico. Libraries fase a new problema, the Covid-19 virus, so they Will have to re-adapt in order to survive a new reality full of measures, guidelines and action protocols. This work focuses on what libraries are doing to be able to reopen their doors, with the help of different government bodies and organizations, and how bibliographic heritage will be disinfected. Universidad de Sevilla. Máster Universitario en Documentos y Libros. Archivos y Bibliotecas

Els aspectes que proposo treballar en aquesta ponència estan relacionats amb la possibilitat d’inspirar línies de recerca al voltant de la construcció del cos femení sobre la base dels documents dels que disposa el fons antic de la UB. En aquest sentit, l’objectiu és fer una recerca del fons que plantegi (soscavar) el discurs normatiu sobre la sexualitat y el cos de les dones durant l’època moderna-colonial partint de la perspectiva de gènere i d’algunes problemàtiques formulades des dels feminismes. A més, en aquest cas he acotat el període històric a les produccions culturals elaborades o difoses durant el s.XVII, per tant, ha sigut una recerca de documentació que s’ha emmarcat en tota la realitat que es desplegà posteriorment al concili de Trento i en plena expansió de les monarquies europees que va comportar una radicalització de les polítiques de control i de normes disciplinaries per a la regulació dels cossos i de les relacions...

[cat] S’apunten tres tendències en l’entorn de les biblioteques patrimonials catalanes: l’increment de les col·leccions especials, la necessitat de fer servir les TIC per donar visibilitat als fons i l’eclosió de les humanitats digitals. Es repassen, també, les diferents iniciatives, activitats i publicacions dutes a terme durant aquest bienni a les biblioteques patrimonials catalanes., [spa] Se apuntan tres tendencias en el ámbito de las bibliotecas patrimoniales catalanas: el incremento de las colecciones especiales, la necesidad de utilizar las TIC para visibilizar los fondos y la eclosión de las humanidades digitales. Se repasan, también, las diferentes iniciativas, actividades y publicaciones llevadas a cabo durante este bienio en las bibliotecas patrimoniales catalanas., [eng] The article identifies three trends in Catalan heritage libraries in the period in question: a rise in the number of special collections, a growing need to use ICTs to make holdings more visible and the emergence of the digital humanities. It also reviews the initiatives and activities these libraries organized as well as their main publications.

[spa] Esta comunicación analiza y valora las distintas estrategias e iniciativas que se han llevado a cabo en el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona en los últimos dos cursos académicos con el objetivo de reivindicar la relevancia de los fondos patrimoniales y consolidar nuestro papel como aliados de los profesores, dando apoyo a la docencia y a la investigación, [eng] This paper aims to analyse and assess the different strategies and initiatives that have been carried out at the Rare Book and Manuscript CRAI Library of the University of Barcelona in the last two academic years with the goal of defending the relevance of the special collections and consolidating our role as allies of the professors, in supporting teaching and research

El Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN) se crea en 1998 con el fin de afrontar los problemas comunes, tanto en aspectos de gestión y conservación como de difusión, que planteaban las colecciones históricas conservadas en las universidades españolas. En este artículo se enumeran las distintas actividades y proyectos llevados a cabo por el Grupo desde sus inicios hasta el año 2017, The Working Group on Bibliographic Heritage of the Network of Spanish University Libraries (REBIUN) was created in 1998 in order to resolve common problems in both aspects of management and conservation and diffusion of historical collections held in Spanish universities. In this article the various activities and projects undertaken by the Group since its establishment through 2017 are described

Màster en Gestió de Continguts Digitals, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona i UPF, curs 2012-2013. Tutor: Dr. Miquel Térmens Graells (UB), El present treball és una proposta de disseny per a la instal·lació d’una unitat d’anàlisi forense digital a la Biblioteca de Catalunya (model exportable a altres biblioteques) que permeti resoldre els problemes que plantegen els diferents suports d’emmagatzematge de dades tot fent ús (encara que no exclusivament) de maquinari i programari molt especialitzat, el qual habitualment està destinat a la investigació criminal, però en aquest cas adaptat a la preservació del patrimoni cultural dins les biblioteques. L’objectiu, per tant, és la concreció dels passos necessaris i mínims per a la instal·lació d’aquesta unitat, sempre tenint en compte les necessitats i particularitats de la BC, un centre que té com a missió (entre d’altres) vetllar per la conservació i la preservació del patrimoni bibliogràfic de Catalunya1, així que la integració de la unitat ha de ser coherent amb la missió esmenada. Un cop completada la instal·lació, la unitat haurà de ser capaç de preservar amb èxit i garantir la integritat dels continguts born digital dins els plans de preservació digital de la institució, encara que aquests es presentin en suports obsolets com disquets o altres de vigents com les memòries USB. El pla de disseny contempla dins el seu abast quins suports físics s’inclouen al pla de treball i quins no, en funció d’un anàlisi dels més utilitzats dins l’àmbit territorial català i també els tipus de continguts acceptats, que són els que corresponen a arxius personals. Per tal de facilitar un estat de la qüestió i donar exemples de donacions de diferents solucions emprades per superar els múltiples problemes que plantegen els suports amb contingut born digital, s’han estudiat unitats ja existents al Regne Unit i als EUA. Aquestes dades han servit com a referent per després escollir les millors opcions per als requeriments de la unitat. A continuació s’han proposat dos possibles dissenys d’unitat d’anàlisi forense; un de nivell bàsic, amb els elements mínims i necessaris per a la recuperació de dades, i un de nivell avançat, amb les solucions actuals d’última generació. Un cop finalitzat l’anàlisi de referents i els possibles dissenys, s’han exposat tots els recursos necessaris amb les solucions de programari i maquinari existents, quin tipus de personal s’hauria de contractar per operar amb la unitat, les especials característiques de l’espai necessari i una proposta de procediments de treball que inclouen tres diagrames per a casos concrets. Per últim, s’ha elaborat una proposta de planificació d’implementació de la unitat, amb diferents pressupostos per tal de contemplar diferents necessitats, detall de fases i de tasques, calendari, dos tipus de propostes per avaluar els resultats de la unitat i quina seria la política de difusió per al projecte.

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona és l'originària de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona quan es va restaurar el 1836. Incorpora els rics fons de les biblioteques conventuals de la ciutat després de la desamortització, una part de la biblioteca de l'antiga Universitat de Cervera i altres incorporacions que ha anat rebent al llarg de la seva història. Es descriuen els diferents tipus de material que custodia, els catàlegs, els diferents canals per a la difusió i les funcions i serveis. Es dóna un accent especial a les mancances que pateix quant a conservació i catalogació., The Depositary Library of the University of Barcelona dates back to the University of Barcelona Library, re-established in 1836. It includes the rich materials from the city's convent libraries obtained after the disentailment, a part of the old University of Cervera library, and other additions that is has received throughout its history. We describe the various types of materials that it houses, the catalogues, its channels of dissemination, functions and services. We also stress the current problems it faces with regard to conservation and cataloguing., La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona tiene su origen en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona cuando fue restaurada en 1836. Incorpora los ricos fondos de las bibliotecas conventuales de la ciudad tras la desamortización, una parte de la biblioteca de la antigua Universidad de Cervera y otras incorporaciones que ha ido recibiendo a lo largo de su historia. Se describen los diferentes tipos de material que custodia, los catálogos, los diferentes canales para la difusión y las funciones y servicios. Se hace un hincapié especial en las carencias que sufre en cuanto a conservación y catalogación.