Search

Resulta habitual trobar en el paisatge de les valls pirinenques, com ara la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistència de dos fenòmens diametralment oposats: d’una banda, l’abandonament del territori i, de l’altra, la intensificació de l’ús que se’n fa. El primer s’explica per la dramàtica regressió de les activitats primàries, base d’un sistema que començà a difuminar-se quan les regles del joc capitalista entraren en vigor. El segon correspon a la proliferació de complexos d’oci i esport i d’urbanització, com a conseqüència de les noves demandes d’una població eminentment urbana. La ramaderia extensiva de muntanya, en un estat alarmant de recessió, reivindica avui el seu paper en la diversificació de les economies pirinenques, en tant que s’adequa a les possibilitats del territori i és responsable de la qualitat paisatgística que la demanda turística exigeix., Two opposite processes usually coexist in Pyrenean valleys, as exemplified by the case of Vall Fosca (Pallars Jussà): land abandonment and land use intensification. The first is due to a dramatic decrease in primary activities which made up the basis of a system which would start to disappear as soon as capitalist principles spread out. The second arises from the proliferation of leisure and sports complexes together with urbanisation and fulfills the demands of population coming from urban areas. Extensive mountain stockbreeding, in critical recession today, claims for its role in economic diversification of Pyrenean regions: it would suit perfectly to the territory’s possibilities and would be responsible of landscape quality, which is what tourists demand., Resulta habitual encontrar en el paisaje de valles pirenaicos, como la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistencia de dos fenómenos diametralmente opuestos: por un lado, el del abandono y, por el otro, el de la intensificación en el uso del territorio. El primero se explica por una dramática regresión de las actividades primarias, base de un sistema que empezó a difuminarse cuando las reglas del juego capitalista entraron en vigor. El segundo corresponde a la proliferación de complejos de ocio y deporte y de urbanización, como consecuencia de las nuevas demandas de una población eminentemente urbana. La ganadería extensiva de montaña, en un estado alarmante de recesión, reivindica hoy su papel en la diversificación de las economías pirenaicas, dado que se adecua a las posibilidades del territorio y que es responsable de la calidad paisajística que la demanda turística exige.

This article aims to assess the tool of "grand site paysager" through its first implementation in Wallonia in order to reflect on tools that can preserve rural heritage landscapes. We seek to define the classification logic for this site and its relevance to the diversity of values and activities of site users. The "grand site" tool aims to preserve heritage landscapes of an intermediate scale, between the reserves of a few hectares and the national parks of several thousand hectares, but this tool has several weaknesses. Indeed, the multiple recreational uses seem to oppose the arguments for classification. Moreover, farming is neglected. However, we suggest that recreational value should be acknowledged as a community heritage. L'article vol avaluar l'instrument Grand Site Paysager mitjançant l'anàlisi de la seva implantació a Valònia per reflexionar sobre si aquestes eines poden ser útils per preservar els paisatges del patrimoni rural. L'objectiu és cercar la lògica que va conduir a la classificació del lloc i la seva importància per a la diversitat d'activitats i usuaris que rep. La categoria Grand Site pretén protegir el patrimoni paisatgístic a escala intermèdia, entre la reserva natural d'algunes hectàrees i el parc nacional de milers d'hectàrees. L'instrument té moltes deficiències. Els diversos usos recreatius semblen estar en oposició amb els arguments emprats per a la seva protecció i, també, sembla haver-se deixat de banda la funció agrícola. Tanmateix, segons l'opinió dels autors, cal reconèixer el valor recreatiu com a patrimoni comú. El artículo tiene como objetivo evaluar la herramienta Grand Site Paysager a partir del análisis de su primera implementación en Valonia a fin de reflexionar sobre el interés de estos instrumentos para preservar los paisajes del patrimonio rural. El objetivo es buscar la lógica que condujo a la clasificación de este lugar y su importancia para la diversidad de actividades y usuarios que recibe. La herramienta Grand Site pretende proteger los patrimonios paisajísticos a escala intermedia, entre la reserva natural de algunas hectáreas y el parque nacional de miles de hectáreas. El instrumento tiene muchas deficiencias. Los múltiples usos recreativos parecen oponerse a los argumentos empleados para su clasificación; asimismo, se ha dejado de lado la función agrícola. No obstante, según los autores, hay que reconocer el valor recreativo como patrimonio común. L'article vise à analyser l'outil "Grand Site Paysager" au niveau de sa première implémentation en Wallonie afin de mener une réflexion sur les outils pour encadrer l'évolution des paysages ruraux patrimoniaux. Nous chercherons la logique qui a conduit à la classification de ce site et sa pertinence par rapport à la diversité des activités et des valeurs des usagers. L'outil « grand site » vise à protéger les paysages patrimoniaux d'échelle intermédiaire entre la réserve naturelle de quelques hectares et le parc national de plusieurs milliers d'hectares. Il présente cependant de nombreuses faiblesses. En effet, les multiples usages récréatifs semblent en opposition avec les arguments avancés pour sa classification et la fonction agricole est négligée. Nous suggérons cependant que la valeur récréative soit reconnue comme patrimoine commun.

El texto propone una visión de los espacios transfronterizos desde la perspectiva de los soft spaces -los espacios blandos- con relación al planeamiento territorial. Con ella se consigue una interpretación mucho más ajustada de la realidad de las áreas transfronterizas, así como de sus dinámicas. Por otra parte, el artículo hace un repaso a lo que ha sido la cooperación transfronteriza en Europa desde sus orígenes hasta llegar al presente. Partiendo de una coincidencia con otros autores en la definición de fases, se acaba proponiendo que la última, iniciada en 2008, se caracterizaría por la tensión entre las fuerzas que reclaman una recuperación de la frontera y la soberanía de los estados y las que, contrariamente, propugnan recuperar la idea de integración europea perdida en la última década. Es decir, precisamente una tensión entre los soft spaces transfronterizos y un rebordering incipiente. El text proposa una visió dels espais transfronterers des de la perspectiva dels soft spaces -espais tous- en relació amb el planejament territorial. Amb aquesta s'aconsegueix una interpretació molt més ajustada del que són en realitat les àrees transfrontereres així com de les dinàmiques que s'hi produeixen. D'altra banda, l'article fa un repàs del que ha estat la cooperació transfronterera a Europa fins arribar al present. Partint de la coincidència amb altres autors en la definició de fases, s'acaba proposant que l'última, iniciada el 2008, es caracteritzaria per la tensió entre les forces que reclamen una recuperació de la frontera i la sobirania dels estats i les que, contràriament, propugnen recuperar la idea d'integració europea perduda en la darrera dècada. És a dir, precisament una tensió entre els soft spaces transfronterers i un rebordering incipient. This text proposes a vision of cross-border spaces from the perspective of soft spaces in relation to territorial planning. In doing so, we aim to achieve a much more realistic interpretation of cross-border areas, as well as the dynamics that occur in them. The article also examines cross-border cooperation in Europe from its origins to the present. Starting with a definition of phases coinciding with other authors, the article concludes with the proposal of a last one initiated in 2008, which is characterized by the tension between forces that call for the recovery of the border and the sovereignty of the states and those who, on the contrary, advocate recovering the idea of European integration lost in the last decade; that is, a tension between the transboundary soft spaces and an emerging rebordering. Le texte propose une vision des espaces transfrontaliers du point de vue des espaces mous -soft spaces- en relation avec l'aménagement du territoire. Cette vision nous permet de parvenir à une interprétation beaucoup plus fine de ce que sont réellement les zones transfrontalières, ainsi que de la dynamique qui s'y produit. Par ailleurs, l'article passe en revue le rôle de la coopération transfrontalière en Europe jusqu'à présent. Partant de la coïncidence avec d'autres auteurs dans la définition des termes, il finit par proposer une dernière définition, initiée en 2008, qui serait caractérisée par la tension entre les forces qui exigent une récupération de la frontière et la souveraineté des États et celles qui, au contraire, suggèrent de récupérer l'idée d'une intégration européenne perdue au cours de la dernière décennie, c'est-à-dire, précisément, une tension entre les soft spaces transfrontaliers et un rebordering naissant.

En aquest article s'analitza l'ocupació recent de la Place de la République de París pel moviment Nuit Debout, ja que pensem que fa llum sobre les deficiències de la ciutadania republicana francesa. Partint de la premissa que l'espai importa, s'examina l'important projecte de remodelació que es va portar a terme a la plaça entre 2008 i 2013, en relació amb la gentrificació dels barris de l'est de París. El treball analitza el perfil dels participants en el moviment Nuit Debout per qüestionar els seus intents -que finalment van fracassar- d'incloure plenament les persones alienes a l'arquetip del ciutadà francès: les dones i les persones racialitzades. Malgrat els esforços fets per superar la naturalesa centralitzada del moviment i englobar, així mateix, els problemes dels barris perifèrics obrers, l'espai altament simbòlic i central de la Place de la République encarnava espacialment la naturalesa excloent -i la violència- de l'espai públic francès. This paper discusses the recent occupation of the place de la République of Paris by the Nuit Debout movement, working with the assumption that it casts light on the shortcomings of French republican citizenship. Starting with the premise that space matters, it examines the major redevelopment project that the square underwent between 2008 and 2013, reflecting on the possible relation with the gentrification of the Eastern neighbourhoods of Paris. The paper then draws on what is known of the participants in the Nuit Debout movement to question its attempts, but ultimate failure, to fully include figures that were alien to the archetype of the French citizen, women, and people of colour. Despite efforts made to overcome the centralized nature of the movement and to reach out to the concerns of working-class peripheral neighbourhoods, the highly symbolic and central space of the place de la République spatially embodied the exclusionary nature, and violence, of the French public sphere. En este artículo se analiza la reciente ocupación de la Place de la République en París por el movimiento Nuit Debout, ya que pensamos que arroja luz sobre las deficiencias de la ciudadanía republicana francesa. Partiendo de la premisa de que el espacio importa, se examina el importante proyecto de remodelación que se llevó a cabo en la plaza entre 2008 y 2013, en relación con la gentrificación de los barrios del este de París. El trabajo analiza el perfil de los participantes en el movimiento Nuit Debout para cuestionar sus intentos -que finalmente fracasaron- de incluir plenamente a las personas ajenas al arquetipo del ciudadano francés: las mujeres y las personas racializadas. A pesar de los esfuerzos realizados para superar la naturaleza centralizada del movimiento y englobar asimismo los problemas de los barrios periféricos obreros, el espacio altamente simbólico y central de la Place de la République encarnaba espacialmente la naturaleza excluyente -y la violencia- del espacio público francés. Cet article propose une réflexion sur l'occupation récente de la place de la République, à Paris, par le mouvement Nuit Debout, en partant de l'idée qu'elle éclaire certaines limites de la citoyenneté républicaine française. Parce que l'espace joue un rôle significatif, le réaménagement complet de la place entre 2008 et 2013 est présenté, en lien avec la gentrification de l'Est parisien. A partir de ce qui est connu de la participation à Nuit Debout (République), l'article questionne aussi les tentatives avortées pour inclure pleinement des figures non conformes à celles du citoyen-type, les femmes et personnes racisées. Malgré les efforts faits en direction des quartiers populaires, l'espace central hautement symbolique de la place de la République a incarné les exclusions et violences de l'espace public français plus généralement.

This article debates on the changing geographies of higher education and research crossborder cooperation by providing a critical analysis of academic cross-border cooperation in the European Union. We examine the role of higher education and research institutions within the multi-scalar and multi-actor context of cross-border cooperation in the European Union with a specific insight on the Pyrenean border. In this regard, the Catalan cross-border space on the eastern Pyrenean border constitutes an interesting case study. Considering both its dissymmetry and rhetoric of a culturally unified space, it reveals tensions and complexities in the making of an academic cross-border collaboration built on a rhetoric discourse of territorial proximity recently shaken up by national and regional injunctions. Aquest article debat sobre les geografies canviants de les cooperacions transfrontereres d'educació i investigació superior i proporciona una anàlisi crítica sobre les cooperacions transfrontereres universitàries implantades per la Unió Europea. Basant-nos en la frontera pirinenca, analitzem el paper d'aquesta cooperació tot tenint en compte les seves múltiples escales i la diversitat d'actors que hi participen. En aquest sentit, l'Espai Català Transfronterer, en el sector oriental de la frontera pirinenca, constitueix un interessant estudi de cas. Aquí, mentre que s'ha desenvolupat un discurs emfatitzant l'existència d'una unitat cultural, la realitat és que aquest espai continua marcat per les asimetries presents a banda i banda de la frontera. Aquest estudi de cas revela, per tant, les tensions i complexitats en l'establiment d'una col·laboració transfronterera en l'àmbit acadèmic, construïda sobre la base d'una retòrica de proximitat territorial, però sacsejada recentment pels requeriments nacionals i regionals. Este artículo debate sobre las geografías cambiantes de las cooperaciones transfronterizas en educación e investigación superior y proporciona un análisis crítico sobre las cooperaciones transfronterizas universitarias implantadas por la Unión Europea. Basándonos en la frontera pirenaica, analizamos el papel de esta cooperación teniendo en cuenta sus múltiples escalas y la diversidad de actores que participan. En este sentido, el Espacio Catalán Transfronterizo, en el sector oriental de la frontera pirenaica, constituye un interesante estudio de caso. Aquí, mientras se ha desarrollado un discurso enfatizando la existencia de una unidad cultural, la realidad es que dicho espacio continúa marcado por las disimetrías existentes en un lado y otro de la frontera. Este estudio de caso revela, por lo tanto, las tensiones y complejidades en el establecimiento de una colaboración transfronteriza en el ámbito académico, construida sobre una retórica de proximidad territorial, pero sacudida recientemente por los requerimientos nacionales y regionales. Cet article examine les changements de la géographie de l'enseignement supérieur et de la recherche en matière de coopérations transfrontalières et propose une analyse critique des coopérations universitaires transfrontalières mises en place par l'Union européenne. Nous analysons le rôle de cette coopération transfrontalière à différentes échelles et en tenant compte des multiples acteurs qui y participent, en s'appuyant plus spécifiquement sur le cas de la frontière pyrénéenne. L'espace transfrontalier catalan, en particulier, apparaît ici comme un cas d'étude intéressant, notamment car un certain nombre de contradictions s'y déploient. Alors que se développe un discours mettant en avant la proximité culturelle, cet espace reste en effet marqué par ses dissymétries de part et d'autre de la frontière. Ce cas d'étude révèle ainsi les tensions et complexités propres aux coopérations transfrontalières universitaires, tiraillées par des logiques nationales et régionales multiples et parfois contradictoires.

El turisme es defineix tradicionalment com l'activitat que permet a l'individu (turista) visitar espais fora del seu entorn habitual. En un context globalitzat, hi ha una distorsió entre allò que es percep com a proper i allò que ens és llunyà, entre el conegut i el desconegut. Una part del sector turístic ha identificat aquest fenomen com una oportunitat i ja estan apareixent propostes turístiques dirigides principalment als habitants de la destinació visitada. Aquest article analitza el cas de Barcelona, una destinació turística desenvolupada a escala internacional on l'habitant ha esdevingut un turista potencial. A través de l'anàlisi centrada en l'oferta de rutes culturals proposades principalment a un públic de proximitat i en l'origen geogràfic i percebut d'aquests participants, es pretén reflexionar sobre els atractius «desconeguts però propers» que són o poden ser explotats turísticament. Tourism is usually defined as an activity that allows individuals (tourists) to visit spaces outside their usual environment. In a globalized context, however, the meaning of close and far, of known and unknown, has been distorted. This phenomenon has been identified as an opportunity by a segment of the tourism sector, resulting in tourism proposals specifically aimed at the inhabitants of the visited destination. This paper focuses on Barcelona, an international tourist destination where residents have become potential tourists. By analysing the offering of guided cultural visits mainly for the local public and the geographical and perceived origin of these participants, this paper aims to enhance knowledge about the "unknown but close" attractions which are or can be developed through tourism. El turismo se define tradicionalmente como la actividad que permite al individuo (turista) visitar espacios fuera de su entorno habitual. En un contexto globalizado, lo que se percibe como cercano y lejano, como conocido y desconocido, se encuentra distorsionado. Una parte del sector turístico ha identificado este fenómeno como una oportunidad y están apareciendo propuestas turísticas dirigidas principalmente a los habitantes del destino visitado. Este artículo analiza el caso de Barcelona, un destino turístico desarrollado a escala internacional donde el propio habitante se ha convertido en un turista potencial. A través del análisis centrado en la oferta de rutas culturales propuestas principalmente a un público de proximidad y en el origen geográfico y percibido de estos participantes, se pretende reflexionar sobre los atractivos «desconocidos pero cercanos» que son o pueden ser explotados turísticamente. Le tourisme est traditionnellement défini comme l'activité permettant à un individu (le touriste) de visiter des espaces en dehors de son environnement habituel. Dans un contexte mondialisé, une distorsion s'est produite entre ce qui est perçu comme proche et lointain, entre ce qui est connu et ce qui est inconnu. Une partie du secteur touristique a identifié ce phénomène comme une opportunité et des propositions touristiques principalement destinées aux habitants de la destination visitée ont vu le jour. Cet article se penche sur le cas de Barcelone, une destination touristique développée à l'échelle internationale où l'habitant est devenu un touriste potentiel. À travers une analyse centrée sur l'offre de visites guidées culturelles proposées principalement à un public de proximité et sur l'origine géographique et perçue de ces participants, cet article vise à initier une réflexion sur les attraits « inconnus mais proches » étant ou pouvant être exploités touristiquement.

Trillo, Juan Manuel y Lois, Rubén Camilo (eds.) (2019)Paisaxes nacionais no mundo globalSantiago de Compostela: Grupo de Análise Territorial (ANTE) GI-1871, 165 p.ISBN 978-84-09-09687-9

Agnoletti, Mauro (2018)Storia del bosco. Il paesaggio forestale italianoBari y Roma: Laterza, 266 p.ISBN 9788858132548

Scott, Mark; Gallent, Nick i Gkartzios, Menelaos (ed.) (2019)The Routledge Companion to Rural PlanningLondres / Nova York: Routledge, 670 p.ISBN 978-1-138-10405-1

Este artículo versa sobre los desacuerdos generados por cambios de usos del suelo en espacios de elevado valor patrimonial derivados de actuaciones contradictorias en sus efectos ambientales, patrimoniales y paisajísticos. Se centra en la polémica suscitada por tres proyectos de energías renovables previstos en Punta Nati (zona noroccidental de Menorca). Se plantean dos objetivos: 1) analizar los cambios asociados a la evolución desde un paisaje predominantemente ganadero a otro mixto ganadero y energético, atendiendo a los valores patrimoniales que se comprometen y al soporte normativo sobre los que se sustentan, y 2) identificar a los actores protagonistas de la polémica y sus percepciones y actitudes ante los cambios. El ejemplo de Punta Nati es significativo y expresivo del debate patrimonial y ambiental actual y se centra en las potencialidades del paisaje para dirimir problemas territoriales complejos. Aquest article tracta sobre les desavinences generades per canvis en l’ús del sòl en zones de valor patrimonial alt derivats de les actuacions contradictòries en els seus efectes ambientals, patrimonials i paisatgístics. Se centra en la polèmica plantejada per tres projectes d’energies renovables previstes a Punta Nati (nord-oest de Menorca). Hi ha dos objectius: 1) analitzar els canvis associats a l’evolució d’un paisatge predominantment ramader a un altre mixt ramader i energètic, segons els valors de patrimoni que s’hi han compromès i el suport normatiu en el qual es basen, i (2) identificar els protagonistes de la polèmica i les seves percepcions i actituds respecte als canvis. L’exemple de Punta Nati és significatiu i expressiu del debat patrimonial i ambiental actual i se centra en el potencial del paisatge per resoldre problemes territorials complexos Cet article traite des désaccords générés par les changements dans l’utilisation des terres dans des espaces de haute valeur patrimoniale dérivés d’actions contradictoires dans leurs effets environnementaux, patrimoniaux et paysagers. Il se centre sur la controverse soulevée par trois projets d’énergies renouvelables prévus à Punta Nati (région Nord-Ouest de Minorque). L’article se donne deux objectifs : 1) analyser les changements associés à l’évolution d’un paysage avec une prédominance du bétail à un autre mélangeant bétail et énergie en tenant compte des valeurs patrimoniales qui sont engagées et du soutien normatif sur lequel ils sont soutenus, et 2) d’identifier les protagonistes de la controverse ainsi que leurs perceptions et attitudes face aux changements. L’exemple de Punta Nati est significatif et représentatif du débat patrimonial et environnemental actuel ; il met l’accent sur le potentiel du paysage à résoudre des problèmes territoriaux complexes. This paper examines disagreements arising from land use changes in areas of high heritage value due to contradictory actions with environmental, heritage and landscape effects. The article focuses on the controversy over three renewable energy projects planned in the Punta Nati Biosphere Reserve of northwest Menorca. The objectives are 1) to analyze the changes associated with the evolution from a predominantly livestock landscape to a mixed livestock and energy-based landscape, taking into account heritage values and the normative support on which they are sustained; and 2) to identify the main agents of the dispute and their perceptions and attitudes toward the changes. The Punta Nati case is a good example of the current heritage and environmental debate and the potential of the concept of landscape to resolve complex territorial problems.

Si asumimos que los paisajes rurales agrobiodiversos se generan en permanente cocreación entre humanos y no humanos, es relevante reconocer las formas del saber inmersas en este proceso para diseñar la transformación socioecológica hacia un desarrollo sostenible, especialmente de cara a la transición a la agroecología. Este trabajo, un estudio de caso realizado en el norte argentino, aborda las relaciones tangibles e intangibles con las que una comunidad andina construye su realidad y un paisaje complejo y variado. El estudio utiliza metodologías etnográficas combinando la observación participante con entrevistas y el análisis cualitativo. El resultado hace visible los vínculos entre humanos y no humanos, narrados por las personas entrevistadas, como el afecto y la reciprocidad, que son decisivos para permanecer cultivando la tierra y desarrollarse endógenamente con sus saberes campesinos basándose en los ancestros. A su vez, se discute la compatibilidad de tales saberes -en cuyo origen se encuentra una plena inmersión en el paisaje- con los estilos de vida actuales. Si assumim que els paisatges rurals agrobiodiversos es generen en permanent cocreació entre humans i no humans, és rellevant reconèixer les formes del saber immerses en aquest procés per dissenyar la transformació socioecològica cap a un desenvolupament sostenible, especialment de cara a la transició a l'agroecologia. Aquest treball, plantejat sobre la base d'un estudi de cas realitzat al nord argentí, aborda les relacions tangibles i intangibles amb les quals una comunitat andina construeix la seva realitat i un paisatge complex i variat. L'estudi utilitza metodologies etnogràfiques tot combinant l'observació participant amb entrevistes i l'anàlisi qualitativa. El resultat fa visible l'entramat de vincles entre humans i no humans narrat per les persones entrevistades, com ara l'afecte i la reciprocitat, que són decisius per romandre conreant la terra i desenvolupar-s'hi endògenament amb els seus sabers pagesos basats en els ancestres. Al seu torn, es discuteix la compatibilitat d'aquests sabers -a l'origen dels quals es troba una plena immersió en el paisatge- amb els estils de vida actuals. If we assume that landscapes are produced in permanent co-creation between humans and non-humans, it is relevant to recognize the forms of knowledge immersed in this process to design the socio-ecological transformation towards sustainable development, especially the transition to agroecology. This case study, which was carried out in northern Argentina, addresses the tangible and intangible relationships with which an Andean community builds its reality and a complex and varied landscape. The study uses ethnographic methodologies combining participant observation with interviews and qualitative analysis. The results reveal the network of links between humans and non-humans narrated by the people interviewed, such as affection and reciprocity, which are decisive to continue cultivating the land and to develop endogenously with their peasant knowledge based on their ancestors' knowledge. In turn, the compatibility of such knowledge is discussed - whose origin is a full immersion in the landscape - with current lifestyles. Si nous supposons que les paysages de l'agrobiodiversité rurale sont générés par une co-création permanente entre humains et non-humains, il est pertinent de reconnaître les formes de connaissance concernées par ce processus et ce essentiellement, pour concevoir la transformation socio-écologique vers un développement durable et la transition vers l'agroécologie. Ce travail, basé sur une étude de cas dans le nord de l'Argentine, analyse les relations tangibles et intangibles par lesquelles une communauté andine crée sa réalité et construit un paysage complexe et varié. L'étude emploie des méthodologies ethnographiques, combinant l'observation des participants avec des entretiens et une analyse qualitative. Le résultat met en évidence le réseau de liens entre humains et non-humains relatés par les personnes interrogées, tels que l'affection et la réciprocité, qui sont décisifs pour continuer à cultiver la terre et se développer d'une façon endogène - fondée sur une culture paysanne qui part des ancêtres. En outre, nous nous interrogeons sur la compatibilité de cette culture - dont l'origine est une immersion totale dans le paysage - avec les modes de vie actuels.

Los sistemas tradicionales de regadío forman un legado que se manifiesta mediante lo que conocemos como paisaje y patrimonio del agua. En las áreas del interior valenciano se experimentan disfunciones socioeconómicas que se evidencian paisajísticamente. A partir del análisis en profundidad de un caso de estudio como es la huerta de Cortes de Pallás, en el sector septentrional del macizo del Caroig, se valora si los procesos en ella identificados explican las dinámicas de crisis de los regadíos históricos del interior. El abandono de una parte destacada de las parcelas ha sido una práctica común, aun manteniéndose su morfología y una red de acequias que sigue en funcionamiento. Els sistemes tradicionals de regadiu formen un llegat que es manifesta mitjançant el que coneixem com a paisatge i patrimoni de l'aigua. A les àrees de l'interior valencià s'hi experimenten disfuncions socioeconòmiques que s'evidencien paisatgísticament. A partir de l'anàlisi en profunditat d'un cas d'estudi com és l'horta de Cortes de Pallars, en el sector septentrional del massís del Caroig, es valora si els processos que s'hi identifiquen expliquen les dinàmiques de crisi dels regadius tradicionals de l'interior. L'abandonament d'una part destacada de les parcel·les ha estat una pràctica comuna, encara que se'n mantingui la morfologia i una xarxa de sèquies que continuï en funcionament. Traditional irrigation systems are a legacy that is manifested through the landscape and hydraulic heritage. The inland areas of Valencia suffer socioeconomic dysfunctions manifested in the landscape. Based on an in-depth analysis of the huerta of Cortes de Pallás situated in the northern area of Macizo del Caroig, we analyze if the processes identified explain the crisis affecting these historical inland irrigation systems. Many plots have been abandoned, even though the morphology and the irrigation system is still functioning. Les systèmes d'irrigation traditionnels constituent un héritage qui se manifeste à travers ce que nous appelons le patrimoine paysager et hydrologique. Dans les régions de l'intérieur valencien, il y a des dysfonctionnements socio-économiques qui se manifestent dans le paysage. L'analyse approfondie d'une étude de cas telle que celle du verger de Cortes de Pallás, dans le secteur nord du Macizo del Caroig, permet de déterminer si les processus identifiés dans celle-ci expliquent la dynamique de crise des irrigations de l'intérieur. L'abandon des pratiques agricoles a été courant, tout en maintenant la morphologie des parcelles ainsi qu'un réseau de canaux encore en activité.

Ramiro Roca, Enric (2019)Un país d’històries. Aproximació literària a la geografia del País ValenciàCastelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Col·lecció Educació, 22, 198 p.ISBN 978-84-17429-37-9

Los centros comerciales forman parte de los paisajes globales. Se han transformado en un signo territorial del consumo a escala planetaria y de la mercantilización y apropiación de los espacios públicos. El artículo tiene un objetivo doble: primero, la consideración de los centros comerciales como un paisaje urbano derivado de la globalización y, segundo, el análisis de la dicotomía entre espacios públicos y privados a través de estas áreas particulares de consumo. Es un estudio conceptual que recurre a una extensa revisión literaria científica, con más de 125 obras consultadas y con referencias a autores clave. Además, se ha realizado una práctica de observación. Los principales resultados demuestran que estos complejos son aparentemente públicos, pero con un control, diseño, estructura y finalidad privada basados en el lucro. Se han convertido en áreas de consumo de éxito global y en lugares de relación social. Estos paisajes globales actúan como sustitutos de los espacios públicos urbanos, calles y plazas, por un urbanismo comercial y privado. El artículo resulta de interés para los responsables políticos, los gestores privados de los centros comerciales y los académicos. Els centres comercials formen part dels paisatges globals. S'han transformat en un signe territorial del consum a escala planetària i de la mercantilització i apropiació dels espais públics. L'objectiu principal de l'article és analitzar el centre comercial com un paisatge global en la reconfiguració dels espais publicoprivats. És un estudi conceptual que recorre a una extensa revisió literària científica, amb més de 125 obres consultades i amb referències a autors clau. A més, s'ha portat a terme una pràctica d'observació. Els principals resultats demostren que aquests complexos són aparentment públics, però amb un control, disseny, estructura i finalitat privada basats en el lucre. S'han convertit en àrees de consum d'èxit global i en llocs de relació social. Aquests paisatges globals actuen com a substituts dels espais públics urbans, carrers i places, per un urbanisme comercial i privat. L'article és interessant per als responsables polítics, els gestors privats dels centres comercials i els acadèmics. Les centres commerciaux font partie des paysages mondiaux. Ils sont devenus un signe terri-torial de consommation à l'échelle planétaire ainsi que de commercialisation et d'appropriation des espaces publics. L'objectif principal de l'article est d'analyser le centre commercial en tant que paysage global dans la reconfiguration des espaces publics-théoriques. Il s'agit d'une étude conceptuelle qui utilise une vaste revue littéraire scientifique, avec plus de 125 ouvrages consultés et avec des références à des auteurs clés. De plus, une observation a été effectuée. Les principaux résultats montrent que ces complexes sont apparemment publics, mais avec un contrôle, une conception, une structure et un but privés basés sur le profit. Ils sont devenus des zones de consommation à succès mondial et des lieux d'interaction sociale. Ces paysages globaux se substituent aux espaces publics urbains, aux rues et aux places, à l'urbanisme commercial et privé. L'article intéresse les décideurs politiques, les gestionnaires privés de centres commerciaux et les universitaires. Shopping centres are part of what we call "Global Landscapes": common areas in the spatial model, brought about by globalization. They have become a sign of consumerism in a specific territory all over the planet and of commercialization and appropriation of public spaces. The aim of the present text is to analyse the concept of shopping spree as a global icon for the reconfiguration of theoretical public spaces. It is a conceptual study that uses an extensive scientific literary review, with more than 125 studies consulted and with references to key authors. In addition, an observation has been carried out. The most significant results presented here show that these premises are public in appearance, but there is control, design, structure, and private objectives that aim to obtain profit. Their tangible and intangible resources have made them areas for consumerism of worldwide success and a framework for social interaction. These global locations promote commercial and private urban development in replacement of public spaces, streets and squares. The article is of great interest for public managers, private agents in shopping centres, and academics.

Sevtsuk, Andres (2020)Street Commerce: Creating Vibrant Urban SidewalksFiladelfia: University of Pennsylvania Press, 240 p.Series: The City in the Twenty-First CenturyISBN 9780812252200

Ahamer, Gilbert (2019)Mapping Global Dynamics, Geographic Perspectives from Local Pollution to Global EvolutionCham: Springer Nature, 457 p.ISBN 978-3-319-51704-9

Moulaert, Frank y MacCallum, Diana (2019)Advanced Introduction to Social InnovationCheltenham, UK, y Northampton, MA, EE. UU.: Edward Elgar Publishing, 151 p.ISBN 978 1 78536 039 8

Uneven spatial distribution of rented accommodation offered on Airbnb has potential to create spatial inequalities in host cities. In this regard, the claim of the proponents of Airbnb that 'it increases spatial equality in the cities by creating opportunities for the house-owners in peripheral areas' requires scientific analysis and empirical evidence. Using the data obtained from the Inside Airbnb website, 2011 census, the municipal register of Spain and OpenStreetMap, this article first measures the degree of penetration and spatial clustering (with LISA statistics) of the Airbnb listings in seven main tourist cities of Spain (Barcelona, Madrid, Valencia, Seville, Mallorca and Malaga). Second, it analyses (with multiple linear regression models) the spatial, socio-economic, demographic and cultural determinants of the spatial clustering of accommodation offered on Airbnb in the selected cities; and finally, it compares the growth of Airbnb and its impact on spatial inequalities in the selected cities. La desigual distribució espacial dels allotjaments llogats que s'ofereixen a Airbnb té el potencial de crear desigualtats espacials a les ciutats amfitriones. En aquest sentit, l'afirmació dels defensors d'Airbnb que «augmenta la igualtat espacial a les ciutats en crear oportunitats per als propietaris d'habitatges a les zones perifèriques» requereix una anàlisi científica i evidències empíriques. Utilitzant les dades obtingudes de la pàgina web Inside Airbnb, del cens de 2011, del padró municipal d'Espanya i d'OpenStreetMap, aquest article mesura, en primer lloc, el grau de penetració i d'agrupament espacial (amb estadístiques LISA) de les llistes d'Airbnb en set de les principals ciutats turístiques d'Espanya (Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Mallorca i Màlaga); en segon lloc, analitza (amb múltiples models de regressió lineal) els determinants espacials, socioeconòmics, demogràfics i culturals de l'agrupació espacial dels allotjaments oferts a Airbnb a les ciutats seleccionades; i finalment, compara el creixement d'Airbnb i el seu impacte en les desigualtats espacials a les ciutats seleccionades. La desigual distribución espacial de los alojamientos alquilados que se ofrecen en Airbnb tiene el potencial de crear desigualdades espaciales en las ciudades anfitrionas. En este sentido, la afirmación de los defensores de Airbnb de que «aumenta la igualdad espacial en las ciudades al crear oportunidades para los propietarios de viviendas en las zonas periféricas» requiere un análisis científico y evidencias empíricas. Utilizando los datos obtenidos del sitio web Inside Airbnb, del censo de 2011, del padrón municipal de España y de Open- StreetMap, este artículo mide, en primer lugar, el grado de penetración y de agrupamiento espacial (con estadísticas LISA) de los listados de Airbnb en siete de las principales ciudades turísticas de España (Barcelona, Madrid, Valencia, Sevilla, Mallorca y Málaga); en segundo lugar, analiza (con múltiples modelos de regresión lineal) los determinantes espaciales, socioeconómicos, demográficos y culturales de la agrupación espacial de los alojamientos ofrecidos en Airbnb en las ciudades seleccionadas; y finalmente, compara el crecimiento de Airbnb y su impacto en las desigualdades espaciales en las ciudades seleccionadas. Une répartition spatiale inégale des logements loués proposés sur Airbnb peut créer des inégalités spatiales dans les villes hôtes. À cet égard, l'affirmation des partisans d'Airbnb selon laquelle « Airbnb accroît l'égalité spatiale dans les villes en créant des opportunités pour les propriétaires des zones périphériques » nécessite une analyse scientifique et des preuves empiriques. À partir des données obtenues du site Web Inside Airbnb, du recensement de 2011, du registre municipal d'Espagne et d'OpenStreetMap, cet article mesure d'abord le degré de pénétration et de clustering spatial (avec les statistiques LISA) des annonces Airbnb dans sept principales villes touristiques d'Espagne (Barcelone, Madrid, Valence, Séville, Majorque et Malaga). Ensuite, il analyse (avec de multiples modèles de régression linéaire) les déterminants spatiaux, socio-économiques, démographiques et culturels du regroupement spatial des hébergements proposés par Airbnb dans les villes sélectionnées. Enfin, il compare la croissance d'Airbnb et son impact sur les inégalités spatiales dans les villes sélectionnées.

Jordana, Jacint (2017)Barcelona, Madrid y el Estado. Ciudades globales y el pulso por la independencia en CataluñaBarcelona: Catarata, 208 p.ISBN 978-84-9097-634-0

Gómez-Pellón, Eloy (ed.) (2018)Rural worlds, social sustainability and local landscapes in the globalisation era. Case studies in Southern EuropeCizur Menor: Editorial Aranzadi, 315 p.ISBN 978-84-9177-067-1

Albet, Abel (ed.); Monk, Janice; Prats Ferret, Maria y Veleda da Silva, Susana M. (2019)Maria Dolors Garcia Ramon: Geografía y género, disidencia e innovaciónBarcelona: Icària, 286 p. Espacios Críticos, 13ISBN 978-84-9888-836-2

Segons dades de la Global Ecovillage Network (2018), l'Estat espanyol és actualment el segon país més important del món, després dels Estats Units, en nombre d'ecoviles, la xifra de les quals no ha cessat de créixer al llarg dels darrers anys. Seguint la teoria d'Erik Olin Wright sobre transformacions socials emancipadores, tractarem la qüestió de si aquest boom representa una mostra d'una transformació social incipient i d'un canvi cultural que està experimentant el medi rural. Aquest treball es divideix en cinc seccions principals. La primera introdueix el problema, per abordar tot plegat la metodologia realitzada per a l'estudi de 29 ecoviles a Espanya utilitzant sis variables sobre interessos materials i ideologia (Wright, 2010). Les darreres seccions exploren, després d'una concisa discussió conceptual, alguns resultats sobre l'anàlisi realitzada i sobre les pràctiques de reproducció social que han tingut lloc entre ecoviles, dividint-la entre estratègies convencionals i intersticials. Según datos de la Global Ecovillage Network (2018), España es actualmente el segundo país más importante del mundo, después de Estados Unidos, en número de ecoaldeas, cuya cantidad no ha cesado de crecer en los últimos años. Siguiendo la teoría de Erik Olin Wright sobre transformaciones sociales emancipadoras, la cuestión que trataremos aquí es si este boom de ecoaldeas es una muestra de una incipiente transformación social y de un cambio cultural que está experimentando el medio rural. Este trabajo se divide en cinco secciones principales. La primera introduce el problema, para abordar inmediatamente la metodología realizada para el estudio de 29 ecoaldeas en España utilizando seis variables sobre intereses materiales e ideología (Wright, 2010). Las últimas secciones exploran, tras una concisa discusión conceptual, algunos resultados sobre el análisis llevado a cabo y sobre las prácticas de reproducción social realizadas entre ecoaldeas, dividiéndola entre estrategias convencionales e intersticiales. Le nombre d'écovillages existant en Espagne n'a cessé de croître ces dernières années. L'Espagne est actuellement le deuxième pays le plus important au monde, après les États- Unis, en nombre d'écovillages, selon les données du Global Ecovillage Network (2018). L'objectif de ce travail est d'analyser si ce boom d'écovillages en Espagne est un exemple de transformation sociale émergente et de changement culturel dans les territoires ruraux, selon la théorie d'Erik Olin Wright sur les transformations sociales émancipatrices. Ce travail est divisé en cinq sections principales. La première introduit le problème, en deuxième lieu la méthodologie appliquée à l'étude de 29 écovillages en Espagne, en utilisant six variables concernant les intérêts matériels et l'idéologie (Wright, 2010). Après une discussion conceptuelle concise, les dernières sections explorent, quelques résultats sur l'analyse réalisée et sur les pratiques de reproduction sociale dans les écovillages, en les classifiant en stratégies conventionnelles et stratégies interstitielles. The number of ecovillages in Spain has not ceased to grow in recent years. Spain is currently the second country in the world in number of ecovillages after the United States, according to data from the Global Ecovillage Network (2018). Framed in the theory of Erik Olin Wright on emancipating social transformations, the question addressed here is whether this boom in ecovillages in Spain is an example of an incipient social transformation and cultural change of the rural environment. This work is divided into five main sections. The first introduces the problem, followed by the methodology for the study of 29 ecovillages in Spain using six variables on material interests and ideology (Wright, 2010). After a concise conceptual discussion, the last sections explore some results of the analysis and the practices of social reproduction between ecovillages, which are divided between conventional and interstitial strategies.

This article has three aims. First, I discuss the existing inequalities within the systems of knowledge production dominated by "Anglo-American" academia and critically examine the "East-West" binary to show that sexuality and gender/feminist scholars in geography should learn from their deconstructive skills to overcome hegemonies erected by these binaries both in academia and the related geopolitical landscapes. Second, I critically discuss the concept of "Central and Eastern Europe" (CEE) which I do not intend to stabilize, and hold up a mirror to the various hegemonic misunderstandings that take the form of "homogenization", "dehistoricization", "isolation" or by ascribing "backwardness", by which they effectively erase or overlook knowledges and contributions of "non-Anglo- American" scholars often left "beyond translation". Last, I concentrate on the discussion of the development of geographies of sexualities and gender/feminist thought in CEE geography and illustrate the challenges that scholars from different institutional and national contexts must still face. By this article, I attempt to stand for our/their recognition. Aquest article té tres objectius. En primer lloc, es discuteixen les desigualtats existents en els sistemes de producció del coneixement dominats per l'acadèmia "angloamericana" i s'examina críticament el binarisme Est-Oest per mostrar que la sexualitat i els/les acadèmics/ ques en geografia i gènere/feminista haurien d'aprendre de les seves habilitats desconstructives per superar les hegemonies que sorgeixen d'aquestes concepcions binàries, tant en l'acadèmia com en espais geopolítics relacionats. En segon lloc, es discuteix críticament el concepte d'Europa Central i Oriental (CEE) -que no intento estabilitzar- i s'examinen els diferents tipus de malentesos hegemònics, tals com "homogeneïtzació", "deshistorització", "aïllament" o "endarreriment", pels quals s'eliminen o es passen per alt coneixements i contribucions d'acadèmics/ques "no angloamericans/es", de manera que queden "fora de traducció". Finalment, l'article se centra en el debat sobre el desenvolupament de les geografies de les sexualitats i de gènere/feministes en la geografia dels països de la CEE i s'il·lustren els reptes que encara tenen els/les acadèmics/ques de diferents contextos institucionals i nacionals. Aquest article pretén mostrar el nostre/el seu reconeixement. Este artículo tiene tres objetivos. En primer lugar, se discuten las desigualdades existentes en los sistemas de producción del conocimiento dominados por la academia "angloamericana" y se examina críticamente el binarismo Este-Oeste para mostrar que la sexualidad y los/ las académicos/as en geografía de género/feminista deberían aprender de sus habilidades deconstructivas para superar las hegemonías que surgen de estas concepciones binarias, tanto en la academia como en espacios geopolíticos relacionados. En segundo lugar, se discute críticamente el concepto de Europa Central y Oriental (CEE) -que no intento estabilizar- y se examinan los distintos tipos de malentendidos hegemónicos, tales como "homogeneización", "deshistorización", "aislamiento" o "atraso", por los cuales se eliminan o se pasan por alto conocimientos y contribuciones de académicos/as "no angloamericanos/as", de modo que quedan "fuera de traducción". Finalmente, el artículo se centra en el debate sobre el desarrollo de las geografías de las sexualidades y de género/feministas en la geografía de los países de la CEE y se ilustran los desafíos en los que todavía se encuentran los/las académicos/as de distintos contextos institucionales y nacionales. Este artículo pretende mostrar nuestro/su reconocimiento. Cet article se donne trois objectifs. Tout d'abord, les inégalités existantes dans les systèmes de production de connaissances dominés par l'académie "anglo-américaine" sont discutées et le binarisme "Est-Ouest" est examiné de manière critique pour montrer que la sexualité et les chercheurs en géographie du genre/féministe devraient apprendre de leurs capacités déconstructives afin de surmonter les hégémonies résultant de ces conceptions binaires, à la fois dans les milieux universitaires et dans les espaces géopolitiques connexes. Deuxièmement, le concept "d'Europe Centrale et Orientale" (CEE) - que je ne cherche pas à stabiliser - est discuté de manière critique, et les différents types de malentendus hégémoniques tels que "homogénéisation", "déshistoritisation", "isolement" ou "retard" par lesquels les connaissances et les contributions des érudits "non anglo-américains" sont éliminées ou ignorées, restant ainsi "hors traduction". Finalement, l'article se concentre sur le débat autour du développement des géographies des sexualités et du genre/féministes dans la géographie des pays de l'Europe Centrale et Orientale et illustre les défis auxquels font face les chercheurs de différents contextes institutionnels et nationaux. Cet article vise à montrer notre/leur reconnaissance.

Dos factors clau han condicionat l’artificialització del sòl a les Illes Balears: la illeïtat, funció lligada al fet insular, i el turisme. La illeïtat, entesa en termes de desconnexió respecte al continent i de mida reduïda a les illes, ha condicionat un grau més baix d’urbanització de la costa balear respecte a la de les regions continentals de l’àrea mediterrània. A part d’això, les illes més grans, com ara Mallorca, i les més ben comunicades amb l’exterior, com ara Mallorca o Eivissa, han assolit uns graus més elevats d’urbanització que aquelles més petites, com ara Formentera, o més mal comunicades, com ara Menorca o Formentera. La condició insular, en canvi, ha estat un factor d’atracció de visitants. Les illes són importants destinacions turístiques i en aquest sentit les Balears constitueixen un dels principals centres d’interès de la Mediterrània. El turisme requereix espais de producció, en conseqüència, l’artificialització del litoral esdevé una mesura que en reflecteix el grau de pressió que pateix., Islandness, a function linked to the insular experience, and tourism are two key factors that have conditioned the urbanization process in the Balearic Islands. Islandness, understood as a disconnection from the mainland and in terms of the small size of the islands, has conditioned the lower degree of urbanization of the Balearic coast in comparison to the nearby continental Mediterranean regions. Furthermore, larger islands, such as Mallorca, and those that are better communicated with the exterior, such as Mallorca or Ibiza, have also experienced higher degrees of urbanization than smaller ones, like Formentera, or worse connected ones, like Menorca or Formentera. On the other hand, the island condition has been an attraction factor for the tourism industry. Generally, islands are important tourist destinations and the Balearic Islands are one of the main tourist spots of the Mediterranean. Tourism requires spaces of production and the urbanization of the coastline reflects the degree of tourism pressure., Dos factores clave han condicionado la artificialización del suelo en las Islas Baleares: la isleidad, función ligada al hecho insular, y el turismo. La isleidad, entendida en términos de desconexión respecto del continente y de tamaño reducido de las islas, ha condicionado el menor grado de urbanización de la costa de Baleares respecto de la de las regiones continentales del área mediterránea. Además, las islas más grandes, como Mallorca, y las mejor comunicadas con el exterior, como Mallorca o Ibiza, han alcanzado también mayores grados de urbanización que aquellas más pequeñas, como Formentera, o peor comunicadas, como Menorca o Formentera. La condición insular, en cambio, ha constituido un factor de atracción de visitantes. Las islas son importantes destinos turísticos y las Baleares representan uno de los principales del Mediterráneo. El turismo requiere de espacios de producción y, como consecuencia, la artificialización del litoral es una medida que refleja su grado de presión., Deux facteurs clés ont conditionné l’artificialité du sol dans les îles Baléares : la fonction l’îléité, fonction liée au fait insulaire, et le tourisme. D’une part, l’îléité, comprise en termes de déconnexion de la partie continentale et de taille réduite des îles, a conditionné le plus faible degré d’urbanisation de la côte des îles Baléares par rapport aux régions continentales de la zone méditerranéenne à proximité. En outre, les îles plus grande, telle que Majorque, ou mieux connectées avec l’extérieur, comme Majorque ou Ibiza, ont également atteint des niveaux plus élevés de développement que les îles plus petites, telles que Formentera, ou moins bien connectées, comme Minorque ou Formentera. D’autre part, la condition insulaire a été un facteur d’attraction touristique, les îles sont généralement d’importantes destinations touristiques et les îles Baléares représente l’une des principales destinations de la Méditerranée. Le tourisme requiert des espaces de production et par conséquent, l’artificialité du littoral constitue une mesure qui reflète son degré de pression.

Las prácticas económicas alternativas son formas comunitarias de coordinación económica que intentan resolver el problema de la asignación de los recursos escasos mediante la cooperación y la reciprocidad entre los actores implicados en la provisión de bienes y servicios. Este artículo estudia las soluciones organizativas que caracterizan a estas economías alternativas. Para una muestra de 67 casos localizados en ocho ciudades españolas, se ha recogido información individualizada sobre nueve variables: forma jurídica, propiedad de los recursos, vías de financiación, formas de retribución del trabajo, modalidad de acceso al mercado (para productores), modalidad de acceso al bien/servicio (para consumidores), medio de pago, sede y escala geográfica de actuación. Los resultados demuestran el predominio de determinados mecanismos organizativos que dibujan el perfil distintivo de estas prácticas alternativas. Sin embargo, también se ha detectado la presencia de ciertos rasgos de índole capitalista que demuestran la diversidad interna del mundo de las economías críticas. Les pràctiques econòmiques alternatives són formes comunitàries de coordinació econòmica que intenten resoldre el problema de l'assignació dels recursos escassos mitjançant la cooperació i la reciprocitat entre els actors implicats en la provisió de béns i serveis. Aquest article estudia les solucions organitzatives que caracteritzen aquestes economies alternatives. Per a una mostra de 67 casos localitzats en nou ciutats espanyoles, s'ha recollit informació individualitzada sobre vuit variables: forma jurídica, propietat dels recursos, vies de finançament, formes de retribució del treball, modalitat d'accés al mercat (per a productors), modalitat d'accés al bé/servei (per a consumidors), mitjà de pagament, seu i escala geogràfica d'actuació. Els resultats demostren el predomini de determinats mecanismes organitzatius que dibuixen el perfil distintiu d'aquestes pràctiques alternatives. No obstant això, també s'ha detectat la presència de certs trets d'índole capitalista que demostren la diversitat interna del món de les economies crítiques. Alternative economic practices are community-based forms of economic coordination that seek to solve the problem of the allocation of scarce resources through cooperation and reciprocity between all actors involved in the provision of goods and services. This article studies the organizational schemes particular to these alternative economies. Using a sample of 67 cases from eight Spanish cities, individualized information has been collected on nine variables: legal form, ownership of resources, funding procedures, forms of labor remuneration, mode of market access (for producers), mode of access to the good/service (for consumers), means of payment, headquarters, and geographical scale of action. The results demonstrate the predominance of certain organizational mechanisms that mark the distinctive profile of these alternative practices. However, there has also been a presence of certain capitalist traits; a key factor that highlights the internal diversity of the world of critical economies. Les pratiques économiques alternatives sont des formes de coordination économique basées sur la communauté qui tentent de résoudre le problème de l'allocation de ressources rares par la coopération et la réciprocité entre les acteurs impliqués dans la fourniture de biens et de services. Cet article étudie les solutions organisationnelles qui caractérisent ces économies alternatives. Pour un échantillon de 67 cas situés dans huit villes espagnoles, des informations individualisées ont été recueillies sur neuf variables : forme juridique, propriété des ressources, modes de financement, formes de rémunération du travail, mode d'accès au marché (pour les producteurs), mode d'accès au bien/service (pour les consommateurs), moyens de paiement, siège et échelle géographique de l'action. Les résultats montrent la prédominance de certains mécanismes organisationnels qui dessinent le profil distinctif de ces pratiques alternatives. Toutefois, la présence de certains traits de nature capitaliste a également été détectée, ce qui démontre la diversité interne du monde des économies critiques.

Oberhausser, Ann M.; Fluri, Jennifer L.; Whitson, Risa i Mollet, Sharlene (2018)Feminist Spaces: Gender and Geography in a Global ContextOxon: Routledge, 229 p.ISBN 978-1138924536

Aquest article vol donar una perspectiva sobre el paper que ha tingut la Generalitat de Catalunya com a actor en matèria de cooperació transfronterera. L’anàlisi es basa en dos elements: per un costat, els projectes finançats pel fons INTERREG en les convocatòries III i IV (1999-2014), en què Catalunya ha participat com a actor; i per altre, les estructures de cooperació que ha impulsat i desenvolupat també durant els mateixos anys. L’estudi posa de manifest com especialment durant els anys 2003-2006 hi va haver un impuls destacat del conjunt d’iniciatives transfrontereres, tant en projectes finançats per INTERREG com en iniciatives de cooperació institucional. Quant als resultats, pel que fa als projectes en els quals participa Catalunya amb altres actors, fomenten especialment el desenvolupament econòmic i la gestió del medi ambient; i pel que fa a la cooperació institucional, tot i que han reeixit algunes iniciatives, calen encara esforços perquè es consolidi., This article examines the role of the Government of Catalonia as a cross-border actor. The analysis is based on two elements: projects financed by the INTERREG fund in periods III and IV (1999–2014) in which Catalonia took part, and cooperation structures that were developed in the same period. The analysis brings to light the significant development of cross-border cooperation initiatives during the period 2003–2006 through both INTERREG funded projects and institutional cooperation structures. The results reveal that most projects in which Catalonia has taken part are related to economic development and environment management and although some institutional cooperation initiatives have been successful, further effort is required to consolidate them., Este artículo quiere presentar una perspectiva sobre el papel que ha tenido la Generalitat de Catalunya como actor en materia de cooperación transfronteriza. El análisis se basa en dos elementos: por un lado, los proyectos financiados por el fondo INTERREG en las convocatorias III y IV (1999-2014), en los que Cataluña ha tomado parte; y por otra, las estructuras de cooperación que ha impulsado y desarrollado también durante estos mismos años. El estudio pone de manifiesto cómo especialmente durante los años 2003-2006 hubo un fuerte impulso al conjunto de iniciativas transfronterizas, tanto en proyectos financiados por INTERREG como con iniciativas de cooperación institucional. En cuanto a los resultados, por lo que se refiere a los proyectos en los que participa Catalunya con otros actores, fomentan especialmente el desarrollo económico y la gestión del medio ambiente; y por lo que se refiere a la cooperación institucional, aunque se han conseguido algunas iniciativas, hacen falta aún esfuerzos para consolidarse., Cet article vise à donner un point de vue sur le rôle joué par la Generalitat de la Catalogne en tant qu’acteur de la coopération transfrontalière. L’analyse repose sur deux éléments : d’une part les projets financés par les fonds INTERREG dans les appels III et IV (1999- 2014), où la Catalogne a pris part en tant qu’acteur ; et d’autre part, les structures de coopération qu’elle a promues et développées au cours des mêmes années. L’étude montre que c’est notamment pendant les années 2003-2006 qu’il y a eu un essor remarquable de l’ensemble d’initiatives de coopération transfrontalière, à la fois dans les projets financés par INTERREG et dans les initiatives de coopération institutionnelle. En ce qui concerne les résultats, nous mettons en évidence que les projets où la Catalogne participe avec d’autres acteurs favorisent plus particulièrement le développement économique et la gestion environnementale. Quant à la coopération institutionnelle, même si certaines initiatives ont réussi, des efforts sont encore nécessaires pour sa consolidation.

Rodó-de-Zárate, Maria; Jorba Grau, Marta; Foradada Villar, Mireia i Batlle Manonelles, Ares (eds.) (2017)Terra de ningú: Perspectives feministes sobre la independènciaBarcelona: Pol·len Edicions, 437 p.ISBN 978-84-16828-22-7

Johnston, Lynda (2019)Transforming gender, sex and place: Gender variant geographiesOxon i Nova York: Routledge, 191 p.ISBN 9781472454799

Browne, Kath i Ferreira, Eduarda (2015)Lesbian Geographies: Gender, Place and PowerLondres: Routledge, 286 p.ISBN 978-1472443950

Fernández Suárez, Belén (2018)La alteridad domesticada. La política de integración de inmigrantes en España: actores y territoriosBarcelona: Edicions Bellatera, 303 p.ISBN 978-84-7290-860-4

Guirado, Carles; Valldeperas, Natàlia i Tulla, Antoni F. (2017)L’agricultura social a Catalunya: Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió socialValls: Cossetània Edicions, 159 p.ISBN 978-84-9034-651-8

Presentació del volum 63/3: L'ensenyament de la geografia al segle XXI, Presentation of the volume 63/3: Teaching geography in the 21st century., Presentación del volumen 63/3: La enseñanza de la geografía en el siglo XXI., Présentation du volume 63/3: L’enseignement de la géographie au XXIe siècle.

Amenós, Joan (2015) El mito legal de la ciudad compacta Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 167 p.ISBN 978-84-490-5674-1

Short, John Rennie (2017)Human Geography. A Short IntroductionNova York: Oxford University Press, 336 p.ISBN 978-0190679835, Short, John Rennie (2017)Human Geography. A Short IntroductionNew York: Oxford University Press, 336 p.ISBN 978-0190679835, Short, John Rennie (2017)Human Geography. A Short IntroductionNueva York: Oxford University Press, 336 p.ISBN 978-0190679835

Manero Miguel, Fernando and García Cuesta, José Luis (coords.) (2016)Patrimonio cultural y desarrollo territorial. Cultural heritage and territorial developmentPamplona: Thompson Reuters. Aranzadi, 415 p.ISBN 978-8490981009

La climatología es la rama que desarrolla en mayor grado el principio rector de la geografía: el estudio de las relaciones entre el medio y el ser humano, así como de sus diferentes manifestaciones sobre la superficie terrestre. La climatología española compite en la actualidad en igualdad de condiciones con el análisis climático internacional. Ha incluido nuevos planteamientos teóricos y métodos de trabajo que proporcionan resultados publicados en revistas y en monografías de impacto. Uno de los temas principales de la investigación española en dicho ámbito es el cambio climático actual y los efectos que ejerce en los elementos atmosféricos. El litoral mediterráneo es un buen laboratorio para profundizar en esta cuestión, puesto que ya manifiesta consecuencias que, si mantienen su tendencia actual, pueden comportar efectos en las actividades económicas y en la propia ocupación del territorio. En el presente artículo se propone una agenda de trabajo para que, en este contexto, la climatología española se convierta en la rama protagonista de la investigación y la docencia geográfica española en los próximos años. La climatologia és la branca que desenvolupa el principi rector de la geografia en un grau més elevat: l'estudi de les relacions entre el medi i l'ésser humà, com també de les diferents manifestacions que realitza sobre la superfície terrestre. La climatologia espanyola competeix actualment en igualtat de condicions amb l'anàlisi climàtica internacional. Ha inclòs plantejaments teòrics i mètodes de treball nous que proporcionen resultats publicats en revistes i monografies d'impacte. Un dels temes principals de la investigació espanyola en aquest àmbit és el canvi climàtic actual i els efectes que exerceix en els elements atmosfèrics. El litoral mediterrani és un bon laboratori per aprofundir més en aquesta qüestió, atès que ja manifesta conseqüències que, si mantenen la seva tendència actual, poden comportar efectes en les activitats econòmiques i en la pròpia ocupació del territori. Al present article s'hi proposa una agenda de treball perquè, en aquest context, la climatologia espanyola es converteixi en la branca protagonista de la investigació i la docència geogràfica espanyola en els propers anys. La climatologie est la branche géographie qui développe le plus le principe directeur de cette dernière : l'étude des relations entre l'environnement et l'être humain et leurs différentes manifestations à la surface de la Terre. La climatologie espagnole est actuellement en concurrence avec la recherche internationale sur le climat. Elle a inclus de nouvelles approches théoriques et des méthodes de travail qui fournissent des résultats publiés dans des revues et des monographies à fort impact. L'un des principaux thèmes de la recherche sur le climat espagnol est le changement climatique actuel et ses effets sur les éléments atmosphériques. La côte méditerranéenne constitue un bon laboratoire de recherche sur cette question qui manifeste déjà des conséquences qui, si elles maintiennent leur tendance actuelle, peuvent avoir des effets sur les activités économiques et sur l'occupation du territoire lui-même. Un programme de travail est proposé pour que la climatologie espagnole, dans ce contexte, devienne la principale branche géographique de la recherche et de l'enseignement géographiques espagnols au cours des prochaines années. Climatology is the branch of geography that, to a greater extent, responds to the main objective of the field: the study of the relationships between the environment and human beings and their different manifestations on the earth's surface. Spanish climatology is currently competing on equal terms with international climate research through the contribution of new theoretical approaches and methods and the dissemination of results in high-impact international journals. One of the main topics of Spanish climate research is the current climate change and its effects on atmospheric elements. The Mediterranean coast is a good laboratory for investigating an issue whose consequences are already being felt and, if the current trend is maintained, can have effects on economic activities and spatial occupation. In this context, a work agenda is proposed for Spanish climatology to become the main geographical branch of Spanish geographic research and teaching in the next years.

L’agricultura periurbana, a través de la funció econòmica, social i mediambiental que porta a terme, desenvolupa un nombre elevat d’externalitats positives i negatives. Atès que es tracta de falles del mercat, l’estudi s’ha centrat en l’àmbit de l’Horta de Lleida, on, a través de l’avaluació participativa d’un grup d’experts, s’han detectat trenta-una externalitats generades per aquest espai agrari periurbà. La funció mediambiental és la que genera el benefici social més gran entre la població de l’entorn, sense que aquest benefici suposi un retorn al titular de l’explotació agrària. D’altra banda, una de cada cinc externalitats de l’Horta lleidatana és negativa i genera costos socials que no internalitza el mercat., Through its economic, social and environmental functions, peri-urban agriculture results in a large number of positive and negative externalities. As these are market failures, this study focuses on the suburban agricultural area of Horta de Lleida where thirty-one externalities have been identified by means of a participatory assessment process with a group of experts. The environmental function produces the greatest social benefit to the surrounding population, although there is no benefit for landowners. Moreover, one in five externalities of Horta de Lleida is negative and results in social costs that are not internalised in the market., La agricultura periurbana, a través de la función económica, social y medioambiental que lleva a cabo, desarrolla un número elevado de externalidades positivas y negativas. Dado que se trata de fallos del mercado, el estudio se ha centrado en el ámbito de la Horta de Lleida, donde, a través de la evaluación participativa de un grupo de expertos, se han detectado treinta y una externalidades generadas por este espacio agrario periurbano. La función medioambiental es la que genera el mayor beneficio social entre la población del entorno, sin que este beneficio suponga un retorno al titular de la explotación agraria. Por otra parte, una de cada cinco externalidades de la Horta leridana es negativa y genera costes sociales que no internaliza el mercado., L’étude de recherche montre que l’agriculture périurbaine, grâce à ses fonctions économique, sociale et environnementale, développe un nombre élevé d’externalités positives et négatives. Compte tenu du fait qu’il s’agit de défaillances du marché, l’étude est principalement axée autour de la région de l’Horta de Lleida où, à partir de l’évaluation participative d’un groupe d’experts, ont été identifiées trente et une externalités générées par cet espace agraire périurbain. La fonction environnementale est celle qui génère le plus grand bénéfice social pour la population des alentours, sans que cet avantage implique un gain économique pour le propriétaire de l’exploitation agricole. En outre, une externalité sur cinq dans l’Horta de Lleida est négative et génère des coûts sociaux qui ne sont pas internalisés par le marché.

L’objectiu de l’article és caracteritzar alguns vectors de la nova ruralitat i assenyalar com això s’ha concretat en la diversificació, l’emprenedoria i les oportunitats laborals de la Catalunya rural a les últimes tres dècades. Per a la realització de l’article hem utilitzat els resultats de diversos projectes de recerca (Canvi rural a Europa, Ideas, Ruremplo, Emprenedoria rural, Rudona, etc.) que, si bé no s’orientaven directament al tema, sí que contenien elements rellevants per a l’anàlisi.A la nova ruralitat catalana, el sector agrari i el model de modernització tradicional agrària han perdut protagonisme en benefici d’una economia més diversificada. Aquesta diversificació s’ha basat molt sovint en les explotacions agràries que han incorporat noves activitats en proporcionar llocs de treball per a les dones i facilitar la seva continuïtat. En paral·lel, nous emprenedors rurals han contribuït a un canvi incorporant activitats que han trobat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) un aliat important. Però, a més a més, en aquestes ultimes dècades les polítiques de reequilibri territorial, les polítiques de desenvolupament rural impulsades des d’Europa i l’estat del benestar han proporcionat llocs de treball que avui són un element fonamental de la nova ruralitat catalana., The aim of this article is to characterize some elements of the new rurality and to analyse their impact on diversification, entrepreneurship and job opportunities. For this article we used the results of several research projects (Rural Change in Europe, IDEAS, Ruremplo, Entrepreneurship, RUDONA, etc.) which, although not directly oriented to the issue, contained elements relevant to the analysis.In the new Catalan rurality, agriculture and the traditional model of agricultural modernisation have lost prominence in favour of a more diversified economy. This diversification is very often based on the farms that have incorporated new activities providing jobs for women and facilitating their continuity. In parallel, new rural entrepreneurs have contributed to a significant change in activities thanks to new communication technologies. Also, in recent decades territorial rebalancing policies, European rural development policies and the welfare State have provided jobs that are now a fundamental element of the new Catalan rurality., El objetivo del artículo es caracterizar algunos factores de la nueva ruralidad y señalar cómo esto se ha concretado en la diversificación, el emprendimiento y las oportunidades laborales. Para la realización del artículo hemos utilizado los resultados de varios proyectos de investigación (Cambio rural en Europa, Ideas, Ruremplo, Emprenedoria rural, Rudona, etc.) que, si bien no se orientaban directamente el tema, sí contenían elementos relevantes para el análisis.En la nueva ruralidad catalana, el sector agrario y el modelo de modernización tradicional agraria han perdido protagonismo en beneficio de una economía más diversificada. Esta diversificación se ha basado muy a menudo en las propias explotaciones agrarias que han incorporado nuevas actividades al proporcionar empleos para las mujeres y facilitar su continuidad. En paralelo, nuevos emprendedores rurales han contribuido a un cambio importante de actividades que han encontrado en las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) un aliado fundamental. Asimismo, en las últimas décadas las políticas de reequilibrio territorial, las políticas de desarrollo rural impulsadas desde Europa y el estado del bienestar han proporcionado empleos que son hoy un elemento fundamental de la nueva ruralidad catalana., Le but de cet article est de caractériser certains facteurs de la nouvelle ruralité en Catalogne et de montrer leur impact sur la diversification, l’entreprenariat et l’emploi. Pour réaliser l’article, nous avons utilisé les résultats de plusieurs projets de recherche (Changement rural en Europe, IDEAS, Ruremplo, Entreprenariat dans les zones rurales, RUDONA, etc.). Ces projets n’étaient pas spécifiquement orientés vers le sujet de l’article mais ils contenaient des éléments pertinents pour l’analyse.Dans la nouvelle ruralité catalane, le secteur agricole et le modèle traditionnel de la modernisation agricole ont perdu de l’importance face à une économie plus diversifiée. Cette diversification est très souvent basée sur les exploitations agricoles elles-mêmes, qui ont intégré de nouvelles activités en créant des emplois pour les femmes et en facilitant leur continuité. En parallèle, les nouveaux entrepreneurs ruraux ont contribué à une modification importante des activités grâce aux nouvelles technologies de la communication. En outre, au cours des dernières décennies, les politiques de rééquilibrage territorial, les politiques de développent rural d’Europe et l’Etat-providence ont fourni des emplois qui sont maintenant un élément fondamental de la nouvelle ruralité catalane.

Pérez Moreda, Vicente; Reher, David-Sven y Sanz Gimeno, Alberto (2015)La conquista de la salud. Mortalidad y modernización en la España contemporáneaMadrid: Marcial Pons, 476 p.ISBN 9788415963578

De Backer, Mattias; Melgaço, Lucas; Varna, Georgiana i Menichelli, Francesca (eds.) (2016)Order and conflict in public space Oxon: Routledge, 227 p.ISBN 978-1-138-93118-3

López Palomeque, Francisco y Cànoves Valiente, Gemma (eds.);Blanco-Romero, Asunción y Torres Delgado, Anna (coords.) (2014)Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíosValencia: Tirant Humanidades, 735 p.ISBN 978-84-16062-17-1, López Palomeque, Francisco y Cànoves Valiente, Gemma (eds.);Blanco-Romero, Asunción y Torres Delgado, Anna (coords.) (2014)Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíosValència: Tirant Humanidades, 735 p.ISBN 978-84-16062-17-1

Kishimoto, Satoko; Lobina, Emanuele i Petitjean, Olivier (eds.) (2015)Un futur per l’aigua pública: L’experiència mundial de la remunicipalitzacióAmsterdam, Londres, París, Ciutat del Cap i Brussel·les: Transnational Institute (TNI), Public Services International Research Unit (PSIRU), Observatoire des Multinationales, Municipal Services Project (MSP) i Federació Sindical Europea dels Serveis Públics (FSESP - EPSU). L’edició catalana ha rebut el suport de l’ONG Enginyeria sense Fronteres i de la plataforma Aigua és Vida. 156 p. ISBN 978-90-70563-52-3

Presentació del monogràfic 62/3., Presentation of the volume 62/3., Presentación del monográfico 62/3., Présentation du volume 62/3.

Gray, Mary L.; Johnson, Colin R. y Gilley, Brian J. (2016)Queering the countryside: New frontiers in rural queer studiesNueva York: New York University Press, 416 p.ISBN 978-1-4798-8058-4

Garcia Ramon, Maria Dolors; Ortiz Guitart, Anna i Prats Ferret, Maria (eds.) (2014)Espacios públicos, género y diversidad: Geografías para unas ciudades inclusivas Barcelona: Icaria, 279 p. ISBN 978-84-9888-611-5, Garcia Ramon, Maria Dolors; Ortiz Guitart, Anna i Prats Ferret, Maria (eds.) (2014)Espacios públicos, género y diversidad: Geografías para unas ciudades inclusivasBarcelona: Icaria, 279 p.ISBN 978-84-9888-611-5, Garcia Ramon, Maria Dolors; Ortiz Guitart, Anna i Prats Ferret, Maria (eds.) (2014) Espacios públicos, género y diversidad: Geografías para unas ciudades inclusivasBarcelona: Icaria, 279 p. ISBN 978-84-9888-611-5

El tejido socioeconómico por el que se caracteriza Castilla-La Mancha implica que sea una región especialmente castigada por los problemas estructurales que se derivan de las crisis en los mercados agrarios. En este contexto, el turismo se ha presentado como un pilar estratégico en el que se sustentan las políticas orientadas a la diversificación económica de las zonas rurales.El objetivo de este estudio es evaluar la eficiencia de las inversiones realizadas en el ámbito turístico a través de las iniciativas y programas con enfoque LEADER desde los años noventa hasta la actualidad en Castilla-La Mancha. Para ello ha sido necesario categorizar más de 2.500 proyectos turísticos en tres grandes bloques: a) oferta complementaria, b) creación de producto turístico y c) planificación. Este análisis temporal, además de revelar el grado de aplicación del enfoque LEADER, permitirá hacer balance sobre la orientación de la oferta turística creada en los ámbitos rurales de Castilla-La Mancha. El teixit socioeconòmic que caracteritza Castella-la Manxa implica que sigui una regió especialment castigada pels problemes estructurals que deriven de les crisis en els mercats agraris. Dins d'aquest context, el turisme s'ha presentat com a pilar estratègic on se sustenten les polítiques orientades a la diversificació econòmica de les zones rurals.L'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'eficiència de les inversions realitzades en l'àmbit turístic mitjançant les iniciatives i programes amb enfocament LEADER des dels anys noranta fins a l'actualitat a Castella-la Manxa. Per fer-ho ha estat necessari categoritzar més de 2.500 projectes turístics en tres grans blocs: a) oferta complementària, b) creació de producte turístic i c) planificació. Aquesta anàlisi temporal, a més de revelar el grau d'aplicació de l'enfocament LEADER, permetrà fer balanç sobre l'orientació de l'oferta turística creada en els àmbits rurals de Castella-la Manxa. Due to the socio-economic fabric characterizing Castilla-La Mancha, the region is particularly affected by structural problems resulting from crises in agricultural markets. To overcome this problem, tourism has been presented as a strategic pillar for economic diversification in rural areas. The aim of this study is to evaluate the efficiency of investments in the tourism sector through initiatives and programs based on the LEADER approach from the 1990s to the present in Castilla-La Mancha. This has been achieved by categorizing more than 2,500 tourism projects in three main areas: a) complementary tourist supply, b) the creation of destination products, and c) planning. In addition to revealing the extent of implementation of the LEADER approach, this time analysis takes stock of the tourism offering created in rural areas of Castilla-La Mancha. Le tissu socio-économique qui caractérise la Castille-La Manche, implique que celle-ci soit une région qui souffre particulièrement de problèmes structurels dus aux crises sur les marchés agraires. Dans ce contexte, le tourisme s'est présenté comme un pilier stratégique sur lequel se fondent les politiques visant à la diversification économique dans les milieux ruraux.Cette étude a pour objectif d'évaluer l'efficacité des investissements réalisés dans le domaine touristique à travers les initiatives et les programmes LEADER, depuis les années 90 jusqu'à nos jours dans la région espagnole de la Castille-La Manche. Pour cela, il a été nécessaire de classer plus de 2.500 projets touristiques en trois grands groupes : a) l'offre complémentaire, b) la création de produit touristique et c) la planification. Cette analyse temporaire a permis à la fois de révéler le degré d'implication de l'approche LEADER mais aussi de faire un bilan sur l'orientation de l'offre touristique créée dans les milieux ruraux de Castille-La Manche.

Karvonen, Andrew (2011)Politics of Urban Runoff. Nature, Technology and the Sustainable CityCambridge, Mass: MIT Press, 288 p.ISBN 978-0-262-51634-1

Paniagua, A.; Bryant, R. and Kizos, T. (eds.) (2012)The Political Ecology of Depopulation: Inequality, Landscape and PeopleZaragoza: CEDDAR, 311 p.ISBN 978-84-92582-77-8

Crase, Lin i O’Keefe, Sue (eds.) (2011)Water Policy, Tourism and RecreationWashington: Resources for the Future, 221 p.ISBN 978-1-61726-087-2