Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears

Dos factors clau han condicionat l’artificialització del sòl a les Illes Balears: la illeïtat, funció lligada al fet insular, i el turisme. La illeïtat, entesa en termes de desconnexió respecte al continent i de mida reduïda a les illes, ha condicionat un grau més baix d’urbanització de la costa balear respecte a la de les regions continentals de l’àrea mediterrània. A part d’això, les illes més grans, com ara Mallorca, i les més ben comunicades amb l’exterior, com ara Mallorca o Eivissa, han assolit uns graus més elevats d’urbanització que aquelles més petites, com ara Formentera, o més mal comunicades, com ara Menorca o Formentera. La condició insular, en canvi, ha estat un factor d’atracció de visitants. Les illes són importants destinacions turístiques i en aquest sentit les Balears constitueixen un dels principals centres d’interès de la Mediterrània. El turisme requereix espais de producció, en conseqüència, l’artificialització del litoral esdevé una mesura que en reflecteix el grau de pressió que pateix.
Islandness, a function linked to the insular experience, and tourism are two key factors that have conditioned the urbanization process in the Balearic Islands. Islandness, understood as a disconnection from the mainland and in terms of the small size of the islands, has conditioned the lower degree of urbanization of the Balearic coast in comparison to the nearby continental Mediterranean regions. Furthermore, larger islands, such as Mallorca, and those that are better communicated with the exterior, such as Mallorca or Ibiza, have also experienced higher degrees of urbanization than smaller ones, like Formentera, or worse connected ones, like Menorca or Formentera. On the other hand, the island condition has been an attraction factor for the tourism industry. Generally, islands are important tourist destinations and the Balearic Islands are one of the main tourist spots of the Mediterranean. Tourism requires spaces of production and the urbanization of the coastline reflects the degree of tourism pressure.
Dos factores clave han condicionado la artificialización del suelo en las Islas Baleares: la isleidad, función ligada al hecho insular, y el turismo. La isleidad, entendida en términos de desconexión respecto del continente y de tamaño reducido de las islas, ha condicionado el menor grado de urbanización de la costa de Baleares respecto de la de las regiones continentales del área mediterránea. Además, las islas más grandes, como Mallorca, y las mejor comunicadas con el exterior, como Mallorca o Ibiza, han alcanzado también mayores grados de urbanización que aquellas más pequeñas, como Formentera, o peor comunicadas, como Menorca o Formentera. La condición insular, en cambio, ha constituido un factor de atracción de visitantes. Las islas son importantes destinos turísticos y las Baleares representan uno de los principales del Mediterráneo. El turismo requiere de espacios de producción y, como consecuencia, la artificialización del litoral es una medida que refleja su grado de presión.
Deux facteurs clés ont conditionné l’artificialité du sol dans les îles Baléares : la fonction l’îléité, fonction liée au fait insulaire, et le tourisme. D’une part, l’îléité, comprise en termes de déconnexion de la partie continentale et de taille réduite des îles, a conditionné le plus faible degré d’urbanisation de la côte des îles Baléares par rapport aux régions continentales de la zone méditerranéenne à proximité. En outre, les îles plus grande, telle que Majorque, ou mieux connectées avec l’extérieur, comme Majorque ou Ibiza, ont également atteint des niveaux plus élevés de développement que les îles plus petites, telles que Formentera, ou moins bien connectées, comme Minorque ou Formentera. D’autre part, la condition insulaire a été un facteur d’attraction touristique, les îles sont généralement d’importantes destinations touristiques et les îles Baléares représente l’une des principales destinations de la Méditerranée. Le tourisme requiert des espaces de production et par conséquent, l’artificialité du littoral constitue une mesure qui reflète son degré de pression.