Search

L'estudi de la mortalitat és fonamental per conèixer l'estat de salut d'una població, raó per la qual cal reconèixer les principals causes, distribució espacial, edat en què tenen lloc les defuncions, així com altres variables relacionades amb la seva intensitat, per facilitar la presa de decisions d'acord amb les necessitats de cada regió ja sigui en aspectes sanitaris o d'una altra índole. L'aportació concret d'aquesta tesi se centra en la mortalitat per causes externes que part de l'anàlisi de la mortalitat per grans causes entre 1998-2014, com a punt de partida d'aquesta investigació. Aquest primer acostament va permetre evidenciar que els principals canvis en els nivells i tendències de la mortalitat es trobaven entre les causes externes, de manera que, inicialment es presenta l'anàlisi per grans causes per al període 1998-2014 i posteriorment, la mortalitat per sinistres vials , homicidis i suïcidis per una sèrie de 20 anys (1998-2017), des d'una perspectiva demogràfica i geogràfica, de manera que es tindrà a la disposició un panorama sobre l'evolució recent d'aquestes causes específiques de mort, com input per a la seva prevenció. Aquesta tesi pretén evidenciar els canvis recents en la mortalitat a Colòmbia i identificar l'existència d'autocorrelació espacial, per després aprofundir sobre les causes externes. Comprèn l'anàlisi comparativa de les taxes estandarditzades de mortalitat per edat i sexe durant el període 1998-2017 per: sinistres vials, homicidis i suïcidi a escala nacional, departamental i municipal. Es van ajustar les defuncions aplicant les taxes de mortalitat de les taules de vida publicades pel DANE. Un cop ajustat el subregistre, es van calcular les taxes de mortalitat per a cadascuna de les grans causes de mortalitat, segons la llista 667 de l'Organització Panamericana de la Salut, des de l'any 1998 fins a l'any 2014. Pel que fa a l'anàlisi específica de la mortalitat per causes externes (sinistres vials, homicidi i suïcidi), no es va realitzar l'ajust per subregistre perquè es considera que els registres són de bona qualitat. Es va realitzar estandardització de les taxes de mortalitat específiques a través de mètode directe utilitzant com a població tipus la població de Colòmbia d'acord amb la informació de l'Cens de 2005. Per analitzar les taxes estandarditzades de mortalitat de set grans grups en els dos sexes, es van utilitzar el global Moran i Local Moran (LISA). El Global Morán va disminuir amb el temps per a totes les categories de causes de mort, excepte les malalties de sistema circulatori masculí i la mortalitat perinatal, va ser més gran en les causes externes, especialment entre els homes, amb punts crítics que es mouen des de l'àrea andina central fins Orinoquia i la regió amazònica. Entre la majoria de les causes, l'ètnia, la pobresa, la despesa en educació, el nivell d'envelliment demogràfic i la mida dels municipis van ser les variables contextuals més freqüents que poden explicar les diferències territorials. La mortalitat per causes externes penalitza fortament als homes i amb més intensitat en la mortalitat per homicidis. Els patrons per edat permeten identificar que la població de major risc es troba entre els 15-39 anys i que cadascuna d'aquestes causes de mort guarda patrons geogràfics particulars: urbana en els sinistres vials, rural a homicidis i la convergència del que rural / urbà en els suïcidis. A escala departamental i municipal s'aprecia l'heterogeneïtat en l'avanç en la transició epidemiològica a través dels canvis observats en l'anàlisi de grans causes, el qual develó que la major dependència espacial es trobava en la mortalitat per causa externa. El estudio de la mortalidad es fundamental para conocer el estado de salud de una población, razón por la cual es necesario reconocer las principales causas, distribución espacial, edad en la que ocurren las defunciones, así como otras variables relacionadas con su intensidad, para facilitar la toma de decisiones acordes con las necesidades de cada región ya sea en aspectos sanitarios o de otra índole. El aporte concreto de esta tesis se centra en la mortalidad por causas externas que parte del análisis de la mortalidad por grandes causas entre 1998-2014, como punto de partida de esta investigación. Este primer acercamiento permitió evidenciar que los principales cambios en los niveles y tendencias de la mortalidad se encontraban entre las causas externas, de modo que, inicialmente se presenta el análisis por grandes causas para el periodo 1998-2014 y posteriormente, la mortalidad por siniestros viales, homicidios y suicidios para una serie de 20 años (1998-2017), desde una perspectiva demográfica y geográfica, de modo que se tendrá a disposición un panorama sobre la evolución reciente de estas causas específicas de muerte, como insumo para su prevención. Esta tesis pretende evidenciar los cambios recientes en la mortalidad en Colombia e identificar la existencia de autocorrelación espacial, para luego profundizar sobre las causas externas. Comprende el análisis comparativo de las tasas estandarizadas de mortalidad por edad y sexo durante el periodo 1998-2017 para: siniestros viales, homicidios y suicidio a escala nacional, departamental y municipal. se ajustaron las defunciones aplicando las tasas de mortalidad de las tablas de vida publicadas por el DANE. Una vez ajustado el subregistro, se calcularon las tasas de mortalidad para cada una de las grandes causas de mortalidad, según la lista 667 de la Organización Panamericana de la Salud, desde el año 1998 hasta el año 2014. En cuanto al análisis específico de la mortalidad por causas externas (siniestros viales, homicidio y suicidio), no se realizó el ajuste por subregistro porque se considera que los registros son de buena calidad. Se realizó estandarización de las tasas de mortalidad específicas a través del método directo utilizando como población tipo la población de Colombia de acuerdo con la información del Censo de 2005. Para analizar las tasas estandarizadas de mortalidad de siete grandes grupos en ambos sexos, se utilizaron el Global Moran y Local Moran (LISA). El Global Morán disminuyó con el tiempo para todas las categorías de causas de muerte, excepto las enfermedades del sistema circulatorio masculino y la mortalidad perinatal, fue mayor en las causas externas, especialmente entre los hombres, con puntos críticos que se mueven desde el área andina central hasta Orinoquia y la región amazónica. Entre la mayoría de las causas, la etnia, la pobreza, el gasto en educación, el nivel de envejecimiento demográfico y el tamaño de los municipios fueron las variables contextuales más frecuentes que pueden explicar las diferencias territoriales. La mortalidad por causas externas penaliza fuertemente a los hombres y con mayor intensidad en la mortalidad por homicidios. Los patrones por edad permiten identificar que la población de mayor riesgo se encuentra entre los 15-39 años y que cada una de estas causas de muerte guarda patrones geográficos particulares: urbana en los siniestros viales, rural en homicidios y la convergencia de lo rural /urbano en los suicidios. A escala departamental y municipal se aprecia la heterogeneidad en el avance en la transición epidemiológica a través de los cambios observados en el análisis de grandes causas, el cual develó que la mayor dependencia espacial se hallaba en la mortalidad por causa externa. The study of mortality is essential to know the health status of a population, which is necessary to recognize the main causes, spatial distribution, age at which deaths occur, as well as other variables related to their intensity, to facilitate decision making in accordance with the needs of each region, whether in health or other aspects. The concrete contribution of this thesis focuses on mortality from external causes that starts from the analysis of mortality from large causes between 1998-2014, as a starting point for this research. This first approach allowed us to show that the main changes in the levels and trends of mortality were among the external causes, so that, initially, the analysis by large causes for the period 1998-2014 is presented and subsequently, the mortality due to road accidents , homicides and suicides for a series of 20 years (1998-2017), from a demographic and geographical perspective, so that an overview of the recent evolution of these specific causes of death will be available, as an input for prevention. This thesis aims to highlight recent changes in mortality in Colombia and identify the existence of spatial autocorrelation, and then deepen the external causes. It includes the comparative analysis of standardized mortality rates by age and sex during the period 1998-2017 for: road accidents, homicides and suicide at national, departmental and municipal levels. Deaths were adjusted by applying the mortality rates of the life tables published by the DANE. Once the under-registration was adjusted, the mortality rates for each of the major causes of mortality were calculated, according to the 667 list of the Pan American Health Organization, from 1998 to 2014. Regarding the specific analysis of mortality due to external causes (road accidents, homicide and suicide), the sub-registration adjustment was not performed because the records are considered to be of good quality. Standardization of the specific mortality rates was carried out through the direct method using the population of Colombia as type population according to the information of the 2005 Census. To analyze the standardized mortality rates of seven large groups in both sexes, the Global Moran and Local Moran (LISA). Global Morán decreased over time for all categories of causes of death, except for diseases of the male circulatory system and perinatal mortality, was higher in external causes, especially among men, with critical points moving from the Andean area Central to Orinoquia and the Amazon region. Among most of the causes, ethnicity, poverty, spending on education, the level of demographic aging and the size of the municipalities were the most frequent contextual variables that can explain territorial differences. Mortality from external causes strongly penalizes men and with greater intensity in homicide mortality. Age patterns allow identifying that the population at greatest risk is between 15-39 years old and that each of these causes of death has particular geographical patterns: urban road accidents, rural homicides and the convergence of rural / Urban in suicides. At the departmental and municipal level, heterogeneity in the progress in the epidemiological transition can be seen through the changes observed in the analysis of large causes, which revealed that the greatest spatial dependence was found in mortality due to external causes.

Els paisatges costaners són sistemes socioecològics altament dinàmics i complexos que resulten de la interfície terrestre i marítima. Aquesta interfície crea ecosistemes rics i dinàmics, els quals proporcionen valuosos beneficis a les persones. Per aquest motiu, part del desenvolupament social, cultural i econòmic del món es concentra a les zones costaneres on hi conviuen i es solapen múltiples actors, interessos i activitats. A més, els sistemes socioecològics costaners estan en constant transformació, els quals funcionen a diferents escales temporals i espacials de manera no lineal, per tant, sorgeixen propietats i processos emergents i impredictibles. En aquest context, la recerca sobre els sistemes costaners requereix tenir en compte la complexitat socioecològica. Aquesta recerca emmarca els Serveis dels Ecosistemes (SE) dins d'aquesta complexitat. Els SE són els beneficis que els humans obtenen dels ecosistemes. Mitjançant una revisió sistemàtica, aquesta tesi examina de forma crítica com la literatura científica referent als SE costaners inclou els factors de la complexitat socioecològica. Els resultats mostren buits importants, especialment pel que fa a la inclusió d'aspectes socials dels SE: una comprensió parcial de la coproducció que no inclou aspectes com governança, representacions socials i tecnologia; manca de comprensió de com el poder articula la coproducció, els costos, els beneficis i l'accés als SE; falta d'avaluacions que combinin diferents escales (multi-escalars i trans-escalars); un buit pel que fa a les dimensions intrínseques i relacionals del benestar humà, com també pel que fa a la distribució de benestar entre els grups socials; i la manca d'avaluacions sobre la incertesa. Aquesta tesi doctoral proposa un marc conceptual holístic integrant els buits identificats, el qual té com a objectiu comprendre les interaccions complexes i no lineals, així com els processos de retroalimentació de la producció, oferta, demanda i ús dels SE costaners. D'aquesta manera, el marc articula la relació entre coproducció, accés i relacions de poder. Aquest marc s'aplica per estudiar els creuers a Barcelona, mitjançant una metodologia mixta que combina entrevistes semiestructurades, documents i informes oficials, que s'analitzen qualitativament mitjançant la teoria fonamentada i una enquesta a passatgers de creuers. Aquest treball identifica els SE sol·licitats pels creuers i els seus passatgers, així com el flux d'aquests serveis, des dels sistemes de subministrament fins als de recepció. També s'analitzen els processos de coproducció dels SE, els quals es componen de les interaccions multi-escalars de diferents components socials i ecològics. Els resultats mostren com els fluxos poden ser globals, regionals i locals. Per tant, els creuers estan interconnectats mundialment. Els processos de coproducció d'aquests serveis es basen en dinàmiques de coevolució, ja que els components socials i ecològics es codeterminen els uns als altres. Els acords institucionals i les representacions socials són components fonamentals de coproducció i coevolució, ambdós reforcen altres transformacions de components socioecològics. Aquesta recerca també estudia empíricament els mecanismes d'accés en les diferents etapes dels serveis, les relacions de poder que condicionen els mecanismes d'accés i els impactes derivats del subministrament i demanda dels SE. Els acords formals, la negociació a través de les relacions socials, el coneixement i el capital financer són mecanismes fonamentals d'accés, articulats per relacions de poder estructurades a través de relacions escalars. L'anàlisi dels mecanismes d'accés permet entendre qui té accés als SE, qui en queda exclòs i qui rep els impactes. L'aparell conceptual d'aquesta tesi (model en cascada, model de coevolució, anàlisi de relacions escalars, teoria d'accés i ecologia política) serveix per estudiar la complexitat sociocultural ecològica, és a dir, serveix per obtenir una comprensió profunda de les complexes relacions entre els components socials i ecològics, ja que integra els elements simbòlics i materials dels SE. Los paisajes costeros son sistemas socio-ecológicos dinámicos y complejos que resultan de la interfaz terrestre y marítima. Esta interfaz crea ecosistemas ricos y dinámicos, los cuales proporcionan valiosos beneficios a las personas. De este modo, parte del desarrollo social, cultural y económico del mundo se concentra en las zonas costeras, en el que conviven y se solapan múltiples actores, intereses y actividades. Además, los sistemas socio-ecológicos costeros están en constante transformación, los cuales funcionan a diferentes escalas temporales y espaciales de manera no-lineal, por lo tanto, surgen propiedades y procesos emergentes e impredecibles. En este contexto, la investigación sobre los sistemas costeros requiere tener en cuenta la complejidad socio-ecológica. Esta investigación enmarca los Servicios de los Ecosistemas (SE) dentro de la complejidad socio-ecológica. Los SE son los beneficios que los humanos obtienen de los ecosistemas. Mediante una revisión sistemática, esta tesis examina de forma crítica como la literatura científica de los SE costeros incluye los factores de la complejidad socio-ecológica. Los resultados muestran los siguientes vacíos, especialmente en cuanto a la inclusión de aspectos sociales de los SE: la falta de los componentes de flujo y demanda del modelo en cascada; una comprensión parcial de la coproducción que no incluye aspectos como gobernanza, representaciones sociales y tecnología; falta de comprensión de cómo el poder sustenta la coproducción, los costes, los beneficios y el acceso a los SE; falta de evaluaciones que combinen diferentes escalas (multiescalares y trans-escalares); un vacío con respecto a las dimensiones intrínsecas y relacionales del bienestar humano, así como de la distribución de bienestar entre los grupos sociales; y la falta de evaluaciones sobre la incertidumbre. Esta tesis doctoral propone un marco conceptual holístico integrando los vacíos identificados, el cual tiene como objetivo comprender las interacciones complejas y no lineales, así como los procesos de retroalimentación de la producción, oferta, demanda y uso de los SE costeros. El marco articula la relación entre coproducción, acceso y relaciones de poder. Mediante una metodología mixta que combina entrevistas semiestructuradas, documentos e informes oficiales, que se analizan cualitativamente mediante teoría fundamentada y una encuesta para pasajeros de cruceros, el marco conceptual se aplica en el estudio los cruceros en Barcelona. Así, se identifican los SE solicitados por los cruceros y el flujo de estos servicios, es decir desde los sistemas de suministro hasta los de recepción, y cómo se han coproducido mediante interacciones multiescalares de diferentes componentes sociales y ecológicos. Los resultados muestran que los flujos de los SE pueden ser globales, regionales y locales y cómo los procesos de coproducción se basan en dinámicas de coevolución, ya que los componentes sociales y ecológicos se codeterminan unos a otros. Los acuerdos institucionales y las representaciones sociales son componentes primordiales de coproducción y coevolución, ambos refuerzan otras transformaciones de componentes socio-ecológicos. Esta tesis doctoral también estudia los mecanismos de acceso, las relaciones de poder que condicionan los mecanismos de acceso y los impactos derivados del suministro y demanda de los SE. Los acuerdos formales, la negociación a través de relaciones sociales, el conocimiento y el capital financiero son mecanismos fundamentales de acceso, mediados por relaciones de poder estructuradas a través de relaciones escalares. El análisis de los mecanismos de acceso permite entender quién tiene acceso a los SE, quien queda excluido y quien recibe los impactos. El aparato conceptual de esta tesis (modelo en cascada, modelo de coevolución, análisis de relaciones escalares, teoría de acceso y ecología política) sirve para estudiar la complejidad socio-ecológica. Es decir, para obtener una comprensión profunda de las complejas relaciones entre los componentes sociales y ecológicos porque integra los elementos simbólicos y materiales de los SE. Coastal landscapes are highly dynamic and complex socio-ecological systems resulting from the interface of land and sea. This interface creates rich and dynamic ecosystems that provide valuable benefits to humans. Much of the world's social, cultural, and economic development is concentrated within coastal zones, and they comprise manifold and overlapping actors, activities, and interests. Moreover, coastal socio-ecological systems are under constant transformation. These transformations operate on different temporal and spatial scales in a non-linear manner; hence, unexpected properties and processes emerge. In this context, coastal research to inform and enable coastal management presents the particular need to consider socio-ecological complexity. This research frames the concept of ecosystem services (ES) within socio-ecological systems and political ecology through socio-ecological complexity. Ecosystem services, which are benefits obtained by humans from ecosystems, are the result of coproduction processes between ecological and social components and their multifaceted relations in complex socio-ecological system interactions. Through a systematic literature review, this dissertation critically examines how socio-ecological complexity factors are included in coastal ES literature. The results show the following significant gaps, especially in terms of comprising social aspects of ES: missing cascade-model components of flow and demand; a partial understanding of coproduction with missing core aspects (such as governance, social representations, and technology); a lack of understanding of how power underpins coproduction, trade-offs and access to ES; a lack of assessments that combine different scales (e.g., multi-scale and cross-scale assessments); a gap concerning the intrinsic and relational dimensions of human wellbeing (HWB), as well as the understanding of HWB distribution among social groups; and a lack of uncertainty assessments. To fill the abovementioned gaps, a holistic socio-ecological framework is created. This framework aims to understand the complex and non-linear interactions and feedback processes of coastal ES production, supply, demand, and use. The framework articulates the relationship between coproduction and access and power relations. The created framework serves to study ES demanded by cruise ships in Barcelona through a mixed-method approach by combining semi-structured interviews, official documents, reports (analysed qualitatively using grounded theory analysis), and a survey of cruise ship passengers. This study identifies the ES demanded by cruise ships and their flows from ES provisioning to receiving systems and how these flows have been co-produced through the multi-scalar interactions of different socio-ecological components. The results show that the ES flows of cruise ships embody global, regional, and local scales as well as multi-scale relations and interdependencies. Cruise ships are interconnected worldwide through ES flows. The coproduction of these flows comprises coevolutionary processes, as socio-ecological components co-determine each other. Institutional agreements and social representations are fundamental components of coproduction and coevolution, and both reinforce other component transformations. Adding to that, this research also empirically studies the mechanisms by which stakeholders can access ES at different cascade-model steps and how these mechanisms are underpinned by power relations, and the derived trade-offs of ES from provisioning to receiving systems. Right-based agreements, negotiation via social relations, knowledge, and financial capital are fundamental access mechanisms mediated by power structured through scalar relations. The analysis of access and power reveals who is excluded from ES and how and who receives associated trade-offs and how (i.e. who the winners and losers are). The conceptual apparatus of this thesis (i.e. the cascade-model, coevolution model, scalar relations analysis, access theory, and political ecology approach) serves to study the socio-ecological complexity. Because the study integrated the symbolic and material elements of ES, the study obtains a profound understanding of the complex relations between the social and ecological components.

L’estudi de la mortalitat és fonamental per conèixer l’estat de salut d’una població, raó per la qual cal reconèixer les principals causes, distribució espacial, edat en què tenen lloc les defuncions, així com altres variables relacionades amb la seva intensitat, per facilitar la presa de decisions d’acord amb les necessitats de cada regió ja sigui en aspectes sanitaris o d’una altra índole. L’aportació concret d’aquesta tesi se centra en la mortalitat per causes externes que part de l’anàlisi de la mortalitat per grans causes entre 1998-2014, com a punt de partida d’aquesta investigació. Aquest primer acostament va permetre evidenciar que els principals canvis en els nivells i tendències de la mortalitat es trobaven entre les causes externes, de manera que, inicialment es presenta l’anàlisi per grans causes per al període 1998-2014 i posteriorment, la mortalitat per sinistres vials , homicidis i suïcidis per una sèrie de 20 anys (1998-2017), des d’una perspectiva demogràfica i geogràfica, de manera que es tindrà a la disposició un panorama sobre l’evolució recent d’aquestes causes específiques de mort, com input per a la seva prevenció. Aquesta tesi pretén evidenciar els canvis recents en la mortalitat a Colòmbia i identificar l’existència d’autocorrelació espacial, per després aprofundir sobre les causes externes. Comprèn l’anàlisi comparativa de les taxes estandarditzades de mortalitat per edat i sexe durant el període 1998-2017 per: sinistres vials, homicidis i suïcidi a escala nacional, departamental i municipal. Es van ajustar les defuncions aplicant les taxes de mortalitat de les taules de vida publicades pel DANE. Un cop ajustat el subregistre, es van calcular les taxes de mortalitat per a cadascuna de les grans causes de mortalitat, segons la llista 667 de l’Organització Panamericana de la Salut, des de l’any 1998 fins a l’any 2014. Pel que fa a l’anàlisi específica de la mortalitat per causes externes (sinistres vials, homicidi i suïcidi), no es va realitzar l’ajust per subregistre perquè es considera que els registres són de bona qualitat. Es va realitzar estandardització de les taxes de mortalitat específiques a través de mètode directe utilitzant com a població tipus la població de Colòmbia d’acord amb la informació de l’Cens de 2005. Per analitzar les taxes estandarditzades de mortalitat de set grans grups en els dos sexes, es van utilitzar el global Moran i Local Moran (LISA). El Global Morán va disminuir amb el temps per a totes les categories de causes de mort, excepte les malalties de sistema circulatori masculí i la mortalitat perinatal, va ser més gran en les causes externes, especialment entre els homes, amb punts crítics que es mouen des de l’àrea andina central fins Orinoquia i la regió amazònica. Entre la majoria de les causes, l’ètnia, la pobresa, la despesa en educació, el nivell d’envelliment demogràfic i la mida dels municipis van ser les variables contextuals més freqüents que poden explicar les diferències territorials. La mortalitat per causes externes penalitza fortament als homes i amb més intensitat en la mortalitat per homicidis. Els patrons per edat permeten identificar que la població de major risc es troba entre els 15-39 anys i que cadascuna d’aquestes causes de mort guarda patrons geogràfics particulars: urbana en els sinistres vials, rural a homicidis i la convergència del que rural / urbà en els suïcidis. A escala departamental i municipal s’aprecia l’heterogeneïtat en l’avanç en la transició epidemiològica a través dels canvis observats en l’anàlisi de grans causes, el qual develó que la major dependència espacial es trobava en la mortalitat per causa externa. El estudio de la mortalidad es fundamental para conocer el estado de salud de una población, razón por la cual es necesario reconocer las principales causas, distribución espacial, edad en la que ocurren las defunciones, así como otras variables relacionadas con su intensidad, para facilitar la toma de decisiones acordes con las necesidades de cada región ya sea en aspectos sanitarios o de otra índole. El aporte concreto de esta tesis se centra en la mortalidad por causas externas que parte del análisis de la mortalidad por grandes causas entre 1998-2014, como punto de partida de esta investigación. Este primer acercamiento permitió evidenciar que los principales cambios en los niveles y tendencias de la mortalidad se encontraban entre las causas externas, de modo que, inicialmente se presenta el análisis por grandes causas para el periodo 1998-2014 y posteriormente, la mortalidad por siniestros viales, homicidios y suicidios para una serie de 20 años (1998-2017), desde una perspectiva demográfica y geográfica, de modo que se tendrá a disposición un panorama sobre la evolución reciente de estas causas específicas de muerte, como insumo para su prevención. Esta tesis pretende evidenciar los cambios recientes en la mortalidad en Colombia e identificar la existencia de autocorrelación espacial, para luego profundizar sobre las causas externas. Comprende el análisis comparativo de las tasas estandarizadas de mortalidad por edad y sexo durante el periodo 1998-2017 para: siniestros viales, homicidios y suicidio a escala nacional, departamental y municipal. se ajustaron las defunciones aplicando las tasas de mortalidad de las tablas de vida publicadas por el DANE. Una vez ajustado el subregistro, se calcularon las tasas de mortalidad para cada una de las grandes causas de mortalidad, según la lista 667 de la Organización Panamericana de la Salud, desde el año 1998 hasta el año 2014. En cuanto al análisis específico de la mortalidad por causas externas (siniestros viales, homicidio y suicidio), no se realizó el ajuste por subregistro porque se considera que los registros son de buena calidad. Se realizó estandarización de las tasas de mortalidad específicas a través del método directo utilizando como población tipo la población de Colombia de acuerdo con la información del Censo de 2005. Para analizar las tasas estandarizadas de mortalidad de siete grandes grupos en ambos sexos, se utilizaron el Global Moran y Local Moran (LISA). El Global Morán disminuyó con el tiempo para todas las categorías de causas de muerte, excepto las enfermedades del sistema circulatorio masculino y la mortalidad perinatal, fue mayor en las causas externas, especialmente entre los hombres, con puntos críticos que se mueven desde el área andina central hasta Orinoquia y la región amazónica. Entre la mayoría de las causas, la etnia, la pobreza, el gasto en educación, el nivel de envejecimiento demográfico y el tamaño de los municipios fueron las variables contextuales más frecuentes que pueden explicar las diferencias territoriales. La mortalidad por causas externas penaliza fuertemente a los hombres y con mayor intensidad en la mortalidad por homicidios. Los patrones por edad permiten identificar que la población de mayor riesgo se encuentra entre los 15-39 años y que cada una de estas causas de muerte guarda patrones geográficos particulares: urbana en los siniestros viales, rural en homicidios y la convergencia de lo rural /urbano en los suicidios. A escala departamental y municipal se aprecia la heterogeneidad en el avance en la transición epidemiológica a través de los cambios observados en el análisis de grandes causas, el cual develó que la mayor dependencia espacial se hallaba en la mortalidad por causa externa. The study of mortality is essential to know the health status of a population, which is necessary to recognize the main causes, spatial distribution, age at which deaths occur, as well as other variables related to their intensity, to facilitate decision making in accordance with the needs of each region, whether in health or other aspects. The concrete contribution of this thesis focuses on mortality from external causes that starts from the analysis of mortality from large causes between 1998-2014, as a starting point for this research. This first approach allowed us to show that the main changes in the levels and trends of mortality were among the external causes, so that, initially, the analysis by large causes for the period 1998-2014 is presented and subsequently, the mortality due to road accidents , homicides and suicides for a series of 20 years (1998-2017), from a demographic and geographical perspective, so that an overview of the recent evolution of these specific causes of death will be available, as an input for prevention. This thesis aims to highlight recent changes in mortality in Colombia and identify the existence of spatial autocorrelation, and then deepen the external causes. It includes the comparative analysis of standardized mortality rates by age and sex during the period 1998-2017 for: road accidents, homicides and suicide at national, departmental and municipal levels. Deaths were adjusted by applying the mortality rates of the life tables published by the DANE. Once the under-registration was adjusted, the mortality rates for each of the major causes of mortality were calculated, according to the 667 list of the Pan American Health Organization, from 1998 to 2014. Regarding the specific analysis of mortality due to external causes (road accidents, homicide and suicide), the sub-registration adjustment was not performed because the records are considered to be of good quality. Standardization of the specific mortality rates was carried out through the direct method using the population of Colombia as type population according to the information of the 2005 Census. To analyze the standardized mortality rates of seven large groups in both sexes, the Global Moran and Local Moran (LISA). Global Morán decreased over time for all categories of causes of death, except for diseases of the male circulatory system and perinatal mortality, was higher in external causes, especially among men, with critical points moving from the Andean area Central to Orinoquia and the Amazon region. Among most of the causes, ethnicity, poverty, spending on education, the level of demographic aging and the size of the municipalities were the most frequent contextual variables that can explain territorial differences. Mortality from external causes strongly penalizes men and with greater intensity in homicide mortality. Age patterns allow identifying that the population at greatest risk is between 15-39 years old and that each of these causes of death has particular geographical patterns: urban road accidents, rural homicides and the convergence of rural / Urban in suicides. At the departmental and municipal level, heterogeneity in the progress in the epidemiological transition can be seen through the changes observed in the analysis of large causes, which revealed that the greatest spatial dependence was found in mortality due to external causes.

Les activitats productives que sostenen als territoris comunitaris indígenes de la Amazonià equatoriana depenen principalment de la producció agrícola dels seus predis, cosa que resulta insostenible si considerem que compten amb terrenys comunitaris ben delimitats, tenen o limiten amb boscos primaris, alguns inaccessibles per la seva topografia, i compta amb una població dispersa i creixent que redueix cada vegada més l'àrea de cultiu familiar. L'objectiu d'aquest estudi és identificar el potencial productiu que presenta el territori del Poble Kichwa de Rukullakta per generar un desenvolupament sostenible. La metodologia utilitzada inclou una revisió bibliogràfica, una anàlisi qualitativa i quantitativa de les activitats productives que realitzen les famílies de forma individual i com a associació. Per això, és va realitzar una observació participant durant un període de dos anys, és varen fer entrevistes semiestructurades a 17 comunitats i dues enquestes realitzades per institucions interessades en la mateixa àrea d'estudi. Entre els principals temes investigats hi ha els relatives als estudis de gènere, desenvolupament sostenible, segona millor opció (SMO), experiències comparatives, i mètodes d'investigació. Es demostra que és necessària una selecció d'activitats agràries per poder utilitzar el sòl disponible de la millor forma i sostenibilitat. Perquè això sigui possible calen associacions de la comunitat Kichwa, i molt especialment de les dones. S'ha pogut comprovar les diferents aportacions a la producció i distribució dels productes segons gènere. Les conclusions acaben amb unes bones pràctiques que busquen facilitar la intervenció de les institucions en aquests territoris, de manera que els seus resultats siguin operatius. Las actividades productivas que sostienen a los territorios comunitarios indígenas de la Amazonía ecuatoriana dependen principalmente de la producción agrícola de sus predios, lo cual resulta insostenible si consideramos que cuentan con terrenos comunitarios bien delimitados, tienen o limitan con bosques primarios algunos inaccesibles por su topografía, y cuenta con una población dispersa y creciente que reduce cada vez más el área de cultivo familiar. El objetivo de este estudio busca identificar el potencial productivo que presenta el territorio del Pueblo Kichwa de Rukullakta para generar un desarrollo sostenible. La metodología utilizada incluye una revisión bibliográfica, un análisis cualitativo y cuantitativo de las actividades productivas que realizan las familias de forma individual y como asociación. Para esto, se realizó una observación participante durante un período de dos años, se dio uso de entrevistas semiestructuradas a 17 comunidades y dos encuestas realizadas por instituciones interesadas en la misma área de estudio. Entre los principales temas investigados están las concernientes a los estudios de género, desarrollo sostenible, segunda mejor opción (SMO), experiencias comparativas, y métodos de investigación. Se demuestra que es necesaria una selección de actividades agrarias para poder utilizar el suelo disponible de la mejor forma y sostenibilidad. Para que ello sea posible son necesarias asociaciones de la comunidad Kichwa, y muy especialmente de las mujeres. Se ha podido comprobar las distintas aportaciones a la producción y distribución de los productos según género. Las conclusiones terminan en un instructivo que busca facilitar la intervención de las instituciones en estos territorios, de manera que sus resultados sean operativos. The productive activities of the indigenous communities of the Ecuadorian Amazon depend mainly on the agricultural production of their “predios”, which is unsustainable if we consider that they have well-defined community lands, have or limit themselves with primary forests, some inaccessible to their topography, and has a dispersed and growing population that increasingly reduces the area of family farming. The objective of this study is to identify the productive potential that presents the territory of the Kichwa People of Rukullakta to generate a sustainable development. The methodology used includes a bibliographic review, a qualitative and quantitative analysis of the productive activities carried out by the families individually and as an association. For this, a participant observation was carried out during a period of two years, semi-structured interviews were conducted in 17 communities and two surveys carried out by institutions interested in the same area of study. Among the main topics investigated are those related to gender studies, sustainable development, second best option (SBO), comparative experiences, and research methods. It is shown that a selection of agricultural activities is necessary in order to use the available soil in the best way and sustainability. So that this is possible there are associations of the Kichwa community, and especially women. It has been possible to check the different contributions to the production and distribution of products according to gender. The conclusions end with good practices that seek to facilitate the intervention of the institutions in these territories, so that their results are operational.

La mobilitat és una part integral de la vida quotidiana. Per desplaçar-nos entre les activitats diàries recorrem distàncies que requereixen l’ús de diferents modes de transport. Cada mode proporciona velocitats diferents, ajudant-nos ajustar la relació espai – temps. No obstant això, el seu accés no és universal. Les característiques personals determinen no només les nostres necessitats de viatge – nombre de desplaçaments, distàncies i temps – sinó també què modes de transport podem utilitzar. No tots tenim les mateixes necessitats de viatge ni els mateixos recursos per satisfer-les. A més, el nostre accés a i l’ús de les diferents opcions modals depenen d’una sèrie de factors. Segons la literatura acadèmica, els factors més rellevants serien les característiques territorials, serveis disponibles, factors subjectius i variables sociodemogràfiques. Entre aquestes últimes, l’ús dels modes de transport està altament determinat per característiques personals dels usuaris, variables com l’edat o el gènere. Aquest projecte pretén contribuir a la comprensió dels patrons de mobilitat diferenciats per gènere responent a una hipòtesi general segons la qual les diferències de gènere en l’ús dels modes de transport i les motivacions de l’elecció modal varien segons les característiques sociodemogràfiques i les circumstàncies econòmiques. Per a això s’analitza de quina manera factors com l’edat, la presència de nens a la llar, la disponibilitat del cotxe o el context econòmic incideixen en els patrons d’elecció modal de dones i homes. La present tesi doctoral està estructurada al voltant d’un nucli compost per quatre articles científics, precedit per un marc teòric-metodològic general i seguit per una discussió conjunta de resultats i reflexions finals. Cada cas d’estudi indaga en factors que incideixen en la relació entre el gènere i les diferents maneres de transport, o en les motivacions que porten al seu ús. Els principals resultats apunten a la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere en noves polítiques i estratègies de transport i planificació urbana. La movilidad es una parte integral de la vida cotidiana. Para desplazarnos entre las actividades diarias recorremos distancias que requieren el uso de distintos modos de transporte. Cada modo proporciona velocidades distintas, ayudándonos ajustar la relación espacio – tiempo. Sin embargo, su acceso no es universal. Las características personales determinan no solo nuestras necesidades de viaje – número de desplazamientos, distancias y tiempos – sino también qué modos de transporte podemos utilizar. No todos tenemos las mismas necesidades de viaje ni los mismos recursos para satisfacerlas. Además, nuestro acceso y el uso de las distintas opciones modales dependen de una serie de factores. Según la literatura académica, los factores más relevantes son las características territoriales, los servicios disponibles, los factores subjetivos y las variables sociodemográficas. Entre estas últimas, el uso de los modos de transporte está altamente determinado por las características personales de los usuarios como la edad o el género. Este proyecto pretende contribuir a la comprensión de los patrones de movilidad diferenciados por género respondiendo a una hipótesis general según la cual las diferencias de género en el uso de los modos de transporte y las motivaciones de la elección modal varían según las características sociodemográficas y las circunstancias económicas. Para ello se analiza de qué manera factores como la edad, la presencia de niños en el hogar, la disponibilidad del coche o el contexto económico inciden en los patrones de elección modal de mujeres y hombres. La presente tesis doctoral está estructurada alrededor de un núcleo compuesto por cuatro artículos científicos, precedido por un marco teórico-metodológico general y seguido por una discusión conjunta de resultados y reflexiones finales. Cada caso de estudio indaga en factores que inciden en la relación entre el género y los distintos modos de transporte, o en las motivaciones que llevan a su uso. Los principales hallazgos apuntan a la necesidad de integrar la perspectiva de género en nuevas políticas y estrategias de transporte y planificación urbana. Mobility is an integral part of everyday life. While moving between daily activities we travel distances that require the use of different modes of transport. Each mode provides different speeds, helping us adjust the space-time relationship. However, the access to them is not universal. Personal characteristics determine not only our travel needs – number of trips, distances and times - but also which modes of transport we can use. Not everyone has the same travel needs nor the same resources to meet them. In addition, our access to and use of different modal options depends on a set of factors. According to the academic literature, the most relevant factors are built environment characteristics, available services, subjective factors and sociodemographic variables. Among the latter, the use of transport modes is highly determined by personal characteristics of the users such as age or gender. This project aims to contribute to the understanding of mobility patterns differentiated by gender responding to a general hypothesis according to which gender differences in the use of modes of transport and the motivations of modal choice vary according to sociodemographic characteristics and economic circumstances. To do so, it analyzes how factors such as age, presence of children in the household, car availability or economic context affect modal choice patterns of women and men. The present PhD dissertation is structured around a core composed of four scientific articles, preceded by a general theoretical-methodological framework and followed by a joint discussion of results and final reflections. Each case study examines factors that affect the relationship between gender and different modes of transport, or the motivations that lead to its use. The main findings point to the need to integrate the gender perspective into new transport policies and urban planning and strategies.

El crecimiento del turismo chino hasta ser el primer emisor mundial de turismo es uno de los fenómenos más excitantes que ha ocurrido en los últimos años. Sin embargo, entender al turista chino supone un desafío en destinos occidentales. Esta tesis tiene el objetivo general de mejorar la comprensión del turismo chino en España para desarrollar el destino. A este fin, se generan propuestas de investigación a partir de cinco objetivos: (1) revisar la literatura existente, (2) comprender el producto turístico, (3) entender el comportamiento del turista, (4) conocer las fuentes de información, y (5) comprender la imagen del destino. Esta es una tesis formada por un compendio de publicaciones. Se diferencian tres partes: La introducción general (Parte I); una colección de cinco artículos (Parte II); la discusión y conclusiones generales (Parte III). Desde una posición filosófica cuasi-positivista, en todos los artículos se trabaja mayoritariamente con datos y metodologías cuantitativas. Se ha seguido un método inductivo (no se ha partido de hipótesis previas, sino de objetivos de investigación). El diseño de la investigación es empírico y la estrategia de investigación es el estudio de caso. Para la extracción de datos se han utilizado dos técnicas (encuestas y web scrapping ), que se han analizado mayormente con técnicas cuantitativas. Los resultados del Artículo 1 revelan que las principales redes de producción científica en el estudio del turismo chino surgen alrededor de cuatro clústeres de investigadores. En cuanto a los temas estudiados, el estudio identifica y explica seis clústeres: comportamiento del turista; (políticas e impactos; desarrollo de la industria; segmentos del consumidor; servicios; valores culturales y turismo. El análisis de los productos ofertados por las agencias de viaje chinas (Artículo 2) halla patrones y similitudes en sus itinerarios. Las principales ciudades visitadas son Barcelona, Madrid, Sevilla, Granada, Toledo, Mijas, Ronda y Córdoba. El producto se formula mediante dimensiones culturales y experienciales. La dimensión cultural está formada por la historia, la cultura (especialmente, la andaluza) y la arquitectura. La dimensión experiencial, por la conveniencia de un viaje guiado, organizado por la agencia de viajes, y los servicios ofrecidos. En el Artículo 3 se define el perfil demográfico, motivaciones y satisfacción con el destino del turista. Los resultados muestran que, en conjunto, el turista chino está más motivado por la novedad y la relajación en su viaje a España y, en segundo lugar, por el patrimonio y la cultura. En cambio, los turistas que visitan España por tercera vez están más motivados por el clima, la naturaleza y las compras que por la cultura y patrimonio. Tras analizar las páginas web de cuatro tipos de proveedores de información, los resultados del Artículo 4 muestran, el posicionamiento de las fuentes en los buscadores online, la densidad, diversidad y dominios de información. Los blogs son la fuente de información más diversa y rica, seguidas de las guías de viaje y Barcelona Turisme. En cambio, las agencias de viajes tienden a ser más repetitivas. En el Artículo 5 se propone un marco conceptual para comprender la fragmentación de la imagen turística. Los resultados muestran que para Barcelona Turisme, la imagen de Barcelona está construida sobre el concepto de espacio público, elementos de arte local, cultura tangible e intangible, festividades y deportes. En cambio, las fuentes chinas tienen una imagen mucho más tradicional y limitada (basada en la arquitectura de Gaudí). Tal y como se muestra en las conclusiones, los métodos y bases teóricas empleados suponen una contribución también aplicable a otros mercados turísticos emergentes. En la Parte III se incluye la discusión de resultados, las implicaciones académicas y prácticas, las limitaciones y futuras áreas de investigación. China is the top source market, in terms of both numbers of tourists and international tourism expenditure. The growth of tourism in China is one of the most exciting phenomena that have occurred in recent years. However, understanding Chinese tourists is a challenge for Western destinations. The main objective of this thesis is to improve our understanding of Chinese tourism in Spain. To this end, five practical approaches are generated here. The specific research objectives are to: (1) review the existing literature; (2) interpret the tourist product; (3) understand the tourist behavior; (4) know the characteristics of the main sources of tourism information; and (5) identify the image of the destination. This thesis consists of a compendium of publications. There are three main parts: the general introduction (Part I); five articles (Part II); and the discussion and general conclusions (Part III). From a quasi-positivist philosophical position, all the articles are approached with quantitative data and methodologies. An inductive method has been followed (not based on previous hypotheses, but on research objectives). The design of the research is empirical, and the research strategy is the case study. Two techniques are used for data extraction (web scraping and surveys), which have been analyzed mostly with quantitative techniques. After analyzing the past 10 years’ research production on Chinese outbound tourism, the results of Article 1 reveal that the main networks of scientific collaboration are built around four authors. The findings also identify and explain six thematic clusters of research: tourist behavior; policies and impacts; industry development; consumer segments; services; and cultural values and tourism. The analysis of the products offered by Chinese travel agencies (Article 2) finds patterns and similarities in tourism itineraries. The main cities visited are Barcelona, Madrid, Seville, Granada, Toledo, Mijas, Ronda and Córdoba. The product is formulated through cultural and experiential dimensions. The cultural dimension is formed by history, culture, and architecture. The experiential dimension is formed by the convenience of an organized trip, the tour guide and the services offered. Article 3 defines the Chinese tourist’s demographic profile, motivations and satisfaction with the destination. The results show that, overall, the Chinese tourist is firstly motivated by novelty and relaxation on their trip to Spain and, secondly, by heritage and culture. However, tourists that visit Spain for the third time are more motivated by the climate, nature, and shopping than by the culture and heritage. After analyzing the websites of four types of information providers, the results of Article 4 show the positioning of sources in online search engines. The findings also show the profiles of density, diversity and domains of information. Blogs are the most diverse and rich sources of information, followed by travel guides and Barcelona Turisme. In contrast, travel agencies tend to be more repetitive. Article 5 proposes a conceptual framework for understanding the fragmentation of the tourist image. The results show that, for Barcelona Turisme, the image of Barcelona is built on the concept of public space, elements of local art, tangible and intangible culture, festivities and sports. In contrast, Chinese sources have a much more traditional and limited image (based on Gaudí). The general discussion and conclusion (Part III) includes a discussion of the results, the academic and practical implications, limitations, and future areas of research. As shown in this last part, the methods and theoretical bases contributed by this dissertation are also applicable to other emerging tourism markets. The theoretical and practical implications for the entire dissertation are discussed.

Els paisatges costaners són sistemes socioecològics altament dinàmics i complexos que resulten de la interfície terrestre i marítima. Aquesta interfície crea ecosistemes rics i dinàmics, els quals proporcionen valuosos beneficis a les persones. Per aquest motiu, part del desenvolupament social, cultural i econòmic del món es concentra a les zones costaneres on hi conviuen i es solapen múltiples actors, interessos i activitats. A més, els sistemes socioecològics costaners estan en constant transformació, els quals funcionen a diferents escales temporals i espacials de manera no lineal, per tant, sorgeixen propietats i processos emergents i impredictibles. En aquest context, la recerca sobre els sistemes costaners requereix tenir en compte la complexitat socioecològica. Aquesta recerca emmarca els Serveis dels Ecosistemes (SE) dins d’aquesta complexitat. Els SE són els beneficis que els humans obtenen dels ecosistemes. Mitjançant una revisió sistemàtica, aquesta tesi examina de forma crítica com la literatura científica referent als SE costaners inclou els factors de la complexitat socioecològica. Els resultats mostren buits importants, especialment pel que fa a la inclusió d'aspectes socials dels SE: una comprensió parcial de la coproducció que no inclou aspectes com governança, representacions socials i tecnologia; manca de comprensió de com el poder articula la coproducció, els costos, els beneficis i l'accés als SE; falta d'avaluacions que combinin diferents escales (multi-escalars i trans-escalars); un buit pel que fa a les dimensions intrínseques i relacionals del benestar humà, com també pel que fa a la distribució de benestar entre els grups socials; i la manca d'avaluacions sobre la incertesa. Aquesta tesi doctoral proposa un marc conceptual holístic integrant els buits identificats, el qual té com a objectiu comprendre les interaccions complexes i no lineals, així com els processos de retroalimentació de la producció, oferta, demanda i ús dels SE costaners. D'aquesta manera, el marc articula la relació entre coproducció, accés i relacions de poder. Aquest marc s’aplica per estudiar els creuers a Barcelona, mitjançant una metodologia mixta que combina entrevistes semiestructurades, documents i informes oficials, que s'analitzen qualitativament mitjançant la teoria fonamentada i una enquesta a passatgers de creuers. Aquest treball identifica els SE sol·licitats pels creuers i els seus passatgers, així com el flux d’aquests serveis, des dels sistemes de subministrament fins als de recepció. També s’analitzen els processos de coproducció dels SE, els quals es componen de les interaccions multi-escalars de diferents components socials i ecològics. Els resultats mostren com els fluxos poden ser globals, regionals i locals. Per tant, els creuers estan interconnectats mundialment. Els processos de coproducció d’aquests serveis es basen en dinàmiques de coevolució, ja que els components socials i ecològics es codeterminen els uns als altres. Els acords institucionals i les representacions socials són components fonamentals de coproducció i coevolució, ambdós reforcen altres transformacions de components socioecològics. Aquesta recerca també estudia empíricament els mecanismes d’accés en les diferents etapes dels serveis, les relacions de poder que condicionen els mecanismes d’accés i els impactes derivats del subministrament i demanda dels SE. Els acords formals, la negociació a través de les relacions socials, el coneixement i el capital financer són mecanismes fonamentals d’accés, articulats per relacions de poder estructurades a través de relacions escalars. L’anàlisi dels mecanismes d’accés permet entendre qui té accés als SE, qui en queda exclòs i qui rep els impactes. L'aparell conceptual d'aquesta tesi (model en cascada, model de coevolució, anàlisi de relacions escalars, teoria d'accés i ecologia política) serveix per estudiar la complexitat sociocultural ecològica, és a dir, serveix per obtenir una comprensió profunda de les complexes relacions entre els components socials i ecològics, ja que integra els elements simbòlics i materials dels SE. Los paisajes costeros son sistemas socio-ecológicos dinámicos y complejos que resultan de la interfaz terrestre y marítima. Esta interfaz crea ecosistemas ricos y dinámicos, los cuales proporcionan valiosos beneficios a las personas. De este modo, parte del desarrollo social, cultural y económico del mundo se concentra en las zonas costeras, en el que conviven y se solapan múltiples actores, intereses y actividades. Además, los sistemas socio-ecológicos costeros están en constante transformación, los cuales funcionan a diferentes escalas temporales y espaciales de manera no-lineal, por lo tanto, surgen propiedades y procesos emergentes e impredecibles. En este contexto, la investigación sobre los sistemas costeros requiere tener en cuenta la complejidad socio-ecológica. Esta investigación enmarca los Servicios de los Ecosistemas (SE) dentro de la complejidad socio-ecológica. Los SE son los beneficios que los humanos obtienen de los ecosistemas. Mediante una revisión sistemática, esta tesis examina de forma crítica como la literatura científica de los SE costeros incluye los factores de la complejidad socio-ecológica. Los resultados muestran los siguientes vacíos, especialmente en cuanto a la inclusión de aspectos sociales de los SE: la falta de los componentes de flujo y demanda del modelo en cascada; una comprensión parcial de la coproducción que no incluye aspectos como gobernanza, representaciones sociales y tecnología; falta de comprensión de cómo el poder sustenta la coproducción, los costes, los beneficios y el acceso a los SE; falta de evaluaciones que combinen diferentes escalas (multiescalares y trans-escalares); un vacío con respecto a las dimensiones intrínsecas y relacionales del bienestar humano, así como de la distribución de bienestar entre los grupos sociales; y la falta de evaluaciones sobre la incertidumbre. Esta tesis doctoral propone un marco conceptual holístico integrando los vacíos identificados, el cual tiene como objetivo comprender las interacciones complejas y no lineales, así como los procesos de retroalimentación de la producción, oferta, demanda y uso de los SE costeros. El marco articula la relación entre coproducción, acceso y relaciones de poder. Mediante una metodología mixta que combina entrevistas semiestructuradas, documentos e informes oficiales, que se analizan cualitativamente mediante teoría fundamentada y una encuesta para pasajeros de cruceros, el marco conceptual se aplica en el estudio los cruceros en Barcelona. Así, se identifican los SE solicitados por los cruceros y el flujo de estos servicios, es decir desde los sistemas de suministro hasta los de recepción, y cómo se han coproducido mediante interacciones multiescalares de diferentes componentes sociales y ecológicos. Los resultados muestran que los flujos de los SE pueden ser globales, regionales y locales y cómo los procesos de coproducción se basan en dinámicas de coevolución, ya que los componentes sociales y ecológicos se codeterminan unos a otros. Los acuerdos institucionales y las representaciones sociales son componentes primordiales de coproducción y coevolución, ambos refuerzan otras transformaciones de componentes socio-ecológicos. Esta tesis doctoral también estudia los mecanismos de acceso, las relaciones de poder que condicionan los mecanismos de acceso y los impactos derivados del suministro y demanda de los SE. Los acuerdos formales, la negociación a través de relaciones sociales, el conocimiento y el capital financiero son mecanismos fundamentales de acceso, mediados por relaciones de poder estructuradas a través de relaciones escalares. El análisis de los mecanismos de acceso permite entender quién tiene acceso a los SE, quien queda excluido y quien recibe los impactos. El aparato conceptual de esta tesis (modelo en cascada, modelo de coevolución, análisis de relaciones escalares, teoría de acceso y ecología política) sirve para estudiar la complejidad socio-ecológica. Es decir, para obtener una comprensión profunda de las complejas relaciones entre los componentes sociales y ecológicos porque integra los elementos simbólicos y materiales de los SE. Coastal landscapes are highly dynamic and complex socio-ecological systems resulting from the interface of land and sea. This interface creates rich and dynamic ecosystems that provide valuable benefits to humans. Much of the world’s social, cultural, and economic development is concentrated within coastal zones, and they comprise manifold and overlapping actors, activities, and interests. Moreover, coastal socio-ecological systems are under constant transformation. These transformations operate on different temporal and spatial scales in a non-linear manner; hence, unexpected properties and processes emerge. In this context, coastal research to inform and enable coastal management presents the particular need to consider socio-ecological complexity. This research frames the concept of ecosystem services (ES) within socio-ecological systems and political ecology through socio-ecological complexity. Ecosystem services, which are benefits obtained by humans from ecosystems, are the result of coproduction processes between ecological and social components and their multifaceted relations in complex socio-ecological system interactions. Through a systematic literature review, this dissertation critically examines how socio-ecological complexity factors are included in coastal ES literature. The results show the following significant gaps, especially in terms of comprising social aspects of ES: missing cascade-model components of flow and demand; a partial understanding of coproduction with missing core aspects (such as governance, social representations, and technology); a lack of understanding of how power underpins coproduction, trade-offs and access to ES; a lack of assessments that combine different scales (e.g., multi-scale and cross-scale assessments); a gap concerning the intrinsic and relational dimensions of human wellbeing (HWB), as well as the understanding of HWB distribution among social groups; and a lack of uncertainty assessments. To fill the abovementioned gaps, a holistic socio-ecological framework is created. This framework aims to understand the complex and non-linear interactions and feedback processes of coastal ES production, supply, demand, and use. The framework articulates the relationship between coproduction and access and power relations. The created framework serves to study ES demanded by cruise ships in Barcelona through a mixed-method approach by combining semi-structured interviews, official documents, reports (analysed qualitatively using grounded theory analysis), and a survey of cruise ship passengers. This study identifies the ES demanded by cruise ships and their flows from ES provisioning to receiving systems and how these flows have been co-produced through the multi-scalar interactions of different socio-ecological components. The results show that the ES flows of cruise ships embody global, regional, and local scales as well as multi-scale relations and interdependencies. Cruise ships are interconnected worldwide through ES flows. The coproduction of these flows comprises coevolutionary processes, as socio-ecological components co-determine each other. Institutional agreements and social representations are fundamental components of coproduction and coevolution, and both reinforce other component transformations. Adding to that, this research also empirically studies the mechanisms by which stakeholders can access ES at different cascade-model steps and how these mechanisms are underpinned by power relations, and the derived trade-offs of ES from provisioning to receiving systems. Right-based agreements, negotiation via social relations, knowledge, and financial capital are fundamental access mechanisms mediated by power structured through scalar relations. The analysis of access and power reveals who is excluded from ES and how and who receives associated trade-offs and how (i.e. who the winners and losers are). The conceptual apparatus of this thesis (i.e. the cascade-model, coevolution model, scalar relations analysis, access theory, and political ecology approach) serves to study the socio-ecological complexity. Because the study integrated the symbolic and material elements of ES, the study obtains a profound understanding of the complex relations between the social and ecological components.

El treball aborda la relació entre població, habitatge i territori, fent èmfasi en el paper de les llars i els seus comportaments demogràfics en el sistema residencial de Bogotà, Colòmbia. Se segueix la hipòtesi que hi ha sistemes duals, entre els quals s'aprecia un continu gradual de diferenciació social, constituït per processos de convergència demogràfica i transformació urbana. Buscant donar compte de l'heterogeneïtat socioespacial, es va analitzar la forma en què s'organitza la demanda residencial en diferents tipus de llar al llarg de el curs de vida, la seva disposició espacial i condicions de segregació demogràfica, la seva relació amb l'habitatge i, finalment , tot això, es va aprofundir en el context de la ciutat produïda informalment. Es van analitzar les microdades de el cens de 2005, que pel seu nivell de detall permet l'aproximació a la diversitat intraurbana, a través d'eines de l'estadística descriptiva (anàlisi de components principals i clústers) i inferencial (models de regressió logística), de l'anàlisi espacial (autocorrelació espacial) i la geoestadística (GWR). Els resultats van permetre demostrar que la mirada dicotòmica dels sistemes residencials només aconsegueix explicar els contrastos entre els extrems més allunyats en l'escala social, que, però, també presenten algunes convergències. Addicionalment, hi ha una heterogeneïtat que no es recull enterament en aquesta dualitat, referida als comportaments residencials dels sectors de nivell social mitjà i mitjà baix. Es va comprovar que els arranjaments residencials dels grups més rics responen a una menor necessitat de suport mutu dins de les llars, o entre ells, a l'interior de la xarxa de parentiu, que pot ampliar-se en l'espai urbà, consolidant llars més simples, amb poca complexitat, amb tipologies residencials més nuclears i modernes. Aquestes formes de vida es localitzen a les zones i habitatges produïdes formalment i revelen major segregació demogràfica. Per la seva banda, els grups més pobres, les estructures familiars són més flexibles i amb major dependència de les seves xarxes de suport, les situen dins de la llar o l'habitatge -a través de la cohabitación- revelant complexitat i diverses formes de allegamiento, allotjades en habitatges també flexibles, permeses per la informalitat. Aquesta es troba a les zones més distants de la ciutat, i permet la proximitat de les xarxes familiars, que resulten necessàries, mostrant menor segregació demogràfica. Es va identificar a més que, el procés de reemplaçament generalitzat de la tipologia residencial de la casa a l'apartament, ha vingut acompanyat d'una transformació dels tipus i mides de les llars, que ha generat geografies diferenciades a l'interior de la ciutat. Finalment, els resultats sobre els arranjaments residencials a les zones d'origen urbanístic informal, mostren que aquest té un efecte sobre les formes d'organització familiar, per produir un habitatge que s'adapta i transforma en funció de les necessitats de la llar. Aquesta característica es manté en el temps i subsisteix després de les intervencions estatals que busquen la formalització. Amb base en l'anterior, es van produir entrades per a la política pública al nivell territorial micro, on es combinen de formes diverses els elements de sistema residencial, produint pràctiques residencials específiques. El trabajo aborda la relación entre población, vivienda y territorio, haciendo énfasis en el rol de los hogares y sus comportamientos demográficos en el sistema residencial de Bogotá, Colombia. Se sigue la hipótesis de que existen sistemas duales, entre los que se aprecia un continuo gradual de diferenciación social, constituido por procesos de convergencia demográfica y transformación urbana. Buscando dar cuenta de la heterogeneidad socioespacial, se analizó la forma en que se organiza la demanda residencial en diferentes tipos de hogar a lo largo del curso de vida, su disposición espacial y condiciones de segregación demográfica, su relación con la vivienda y, por último, todo ello, se profundizó en el contexto de la ciudad producida informalmente. Se analizaron los microdatos del censo de 2005, que por su nivel de detalle permite la aproximación a la diversidad intraurbana, a través de herramientas de la estadística descriptiva (análisis de componentes principales y clústeres) e inferencial (modelos de regresión logística), del análisis espacial (autocorrelación espacial) y la geoestadística (GWR). Los resultados permitieron demostrar que la mirada dicotómica de los sistemas residenciales sólo logra explicar los contrastes entre los extremos más alejados en la escala social, que, sin embargo, también presentan algunas convergencias. Adicionalmente, existe una heterogeneidad que no se recoge enteramente en dicha dualidad, referida a los comportamientos residenciales de los sectores de nivel social medio y medio bajo. Se comprobó que los arreglos residenciales de los grupos más ricos responden a una menor necesidad de soporte mutuo dentro de los hogares, o entre ellos, al interior de la red de parentesco, que puede ampliarse en el espacio urbano, consolidando hogares más simples, con poca complejidad, con tipologías residenciales más nucleares y modernas. Estas formas de vida se localizan en las zonas y viviendas producidas formalmente y revelan mayor segregación demográfica. Por su parte, los grupos más pobres, cuyas estructuras familiares son más flexibles y con mayor dependencia de sus redes de apoyo, las ubican dentro del hogar o la vivienda –a través de la cohabitación- revelando complejidad y diversas formas de allegamiento, alojadas en viviendas también flexibles, permitidas por la informalidad. Ésta se encuentra en las zonas más distantes de la ciudad, y permite la proximidad de las redes familiares, que resultan necesarias, mostrando menor segregación demográfica. Se identificó además que, el proceso de reemplazo generalizado de la tipología residencial de la casa al apartamento, ha venido acompañado de una transformación de los tipos y tamaños de los hogares, que ha generado geografías diferenciadas al interior de la ciudad. Por último, los resultados sobre los arreglos residenciales en las zonas de origen urbanístico informal, muestran que éste tiene un efecto sobre las formas de organización familiar, por producir una vivienda que se adapta y transforma en función de las necesidades del hogar. Dicha característica permanece en el tiempo y subsiste tras las intervenciones estatales que buscan la formalización. Con base en lo anterior, se produjeron insumos para la política pública en el nivel territorial micro, en donde se combinan de formas diversas los elementos del sistema residencial, produciendo prácticas residenciales específicas. The work addresses the relationship between population, housing and territory, emphasizing the role of households and their demographic behaviors in the residential system of Bogotá, Colombia. It follows the hypothesis that there are dual systems, among which there is a gradual continuum of social differentiation, constituted by processes of demographic convergence and urban transformation. Seeking to account for socio-spatial heterogeneity, we analyzed the way in which residential demand is organized in different types of households throughout the life course, their spatial disposition and demographic segregation conditions, their relationship with housing and, finally , all this, deepened in the context of the city produced informally. The 2005 census microdata was analyzed, which, due to its level of detail, allows the approach to intra-urban diversity, through tools of descriptive statistics (principal component analysis and clusters) and inferential (logistic regression models), of the analysis spatial (spatial autocorrelation) and geostatistics (GWR). The results allowed us to demonstrate that the dichotomous view of residential systems only manages to explain the contrasts between the furthest extremes in the social scale, which, however, also present some convergences. Additionally, there is a heterogeneity that is not entirely reflected in the duality, referring to the residential behaviors of the sectors of medium and medium low social level. It was found that the residential arrangements of the richest groups respond to a lower need for mutual support within the homes, or between them, within the kinship network, which can be expanded in the urban space, consolidating simpler homes, with low complexity, with more nuclear and modern residential typologies. These life forms are located in formally produced areas and dwellings and reveal greater demographic segregation. On the other hand, the poorest groups, whose family structures are more flexible and with greater dependence on their support networks, place them inside the household or dwelling- through cohabitation - revealing complexity and various forms of closeness, located in also flexible housing, allowed by informality. This is situaded in the most distant areas of the city, and allows the proximity of family networks, which are necessary, showing less demographic segregation. It was also identified that, the process of generalized replacement of the residential typology of the house to the apartment, has been accompanied by a transformation of the types and sizes of the households, which has generated differentiated geographies within the city. Finally, the results on residential arrangements in areas of informal urban origin show that this has an effect on the forms of family organization, by producing a dwelling that adapts and transforms according to the needs of the household. This characteristic remains in time and subsists after state interventions that seek formalization. Based on the above, inputs for public policy were produced at the micro territorial level, where the elements of the residential system are combined in various ways, producing specific residential practices.

Distancias, viajes al trabajo, vehículo privado, velocidades… éstos son conceptos comunes en los estudios tradicionales de transporte que han buscado durante años gestionar la movilidad con un objetivo común: facilitar el movimiento y reducir los tiempos de viaje. Pero qué pasa con todo aquello que queda fuera de estos análisis? Qué pasa con los movimientos de distancia corta, con la movilidad a pié, con las necesidades de movilidad de aquellos sin acceso al transporte motorizado? La presente tesis pretende contribuir a la comprensión de estas dinámicas excluidas de los análisis de movilidad tradicionales, y lo hace desde la perspectiva que este conocimiento puede contribuir a la consecución del objetivo común de las políticas de movilidad urbana: conseguir un modelo de movilidad social y ambientalmente sostenible. Esta tesis propone una nueva metodología para la medición de las dinámicas urbanas de pequeña y corta escala, a través de la observación de los patrones de movilidad cotidiana en la ciudad y la Región Metropolitana de Barcelona. Definiendo los viajes de proximidad según la elección modal y la variable temporal, es posible visualizar un tipo de desplazamiento especifico que es muy común en una ciudad densa y mediterránea como Barcelona, y que representa una forma de movilidad ambientalmente sostenible al alcance de todos los habitantes de la ciudad. Desde este punto de vista, el presente trabajo busca establecer los conceptos básicos que definen lo que es proximidad así como explorar la literatura académica en busca de los efectos positivos que se atribuyen a este tipo de movilidad. Al mismo tiempo, el análisis empírico propone cuatro estudios de caso que buscan profundizar en nuestro conocimiento de este tipo de movilidad de pequeña escala. El objetivo de los estudios empíricos es evaluar la utilización de la proximidad en el municipio y la Región Metropolitana de Barcelona y testear su importancia en la vida cotidiana de sus habitantes con la esperanza que la movilidad de proximidad pueda ofrecer una solución viable y sostenible a los problemas de nuestro actual sistema de transporte., Distances, commuting, private car, travel speeds… those are common words in traditional transport studies, which have tried for years to manage motorized mobility with one common goal: to facilitate movement and reduce travel times. But what happens with what’s been left out of this analysis? What happens with close distances mobility, with walking mobility, with the mobility needs of those without access to the motorized transports? This thesis aims to contribute to the knowledge of this left-out dynamics, and it does so from the perspective that this knowledge can help us achieve our true common goal for urban mobility: social and environmental sustainability. This thesis proposes a new methodology to measure close-scale urban dynamics through the observation of everyday mobility patterns in the City and the Metropolitan Region of Barcelona. By defining a proximity trip by a modal choice and a temporal variable, we are visualizing a specific kind of trip that appeared unreported to traditional analysis. As this thesis sets to demonstrate, this kind of proximity trips are highly common in a dense and Mediterranean city like Barcelona, and they represent an environmentally sustainable way of mobility that is available for all the inhabitants of the city. From that point of view, the present work sets to establish the conceptual basics that define what proximity is and to explore the academic literature in search of all the beneficial effects attributed to urban proximity. At the same time, the empirical work proposes four different study cases that seek to deepen our understanding of this kind of small-scale mobility. The target of this empirical study cases is to evaluate proximity utilization in the Municipality and Regional Area of Barcelona and to test its importance in people’s everyday lives, with the hope that proximity travelling can offer a viable and sustainable solution to the problems of our current transport system.

El objetivo de esta tesis consiste en determinar si la educación tiene un efecto causal sobre el calendario de tres eventos: la salida de casa de los padres, la primera unión y la primera maternidad en Europa y en América Latina. En términos generales, los efectos de la educación sobre los comportamientos de formación familiar se producen a través de dos vías: el cambio de preferencias asociado con el aumento del nivel educativo y el tiempo que una persona pasa estudiando. La literatura académica que trata a la relación entre la duración de los estudios y el calendario de la formación de la familia es mucho más limitada en relación con la primera vía, por lo que esta investigación pretende ser una aportación científica para la segunda, mediante la definición y el uso de la variable “edad de finalización de los estudios principales”. La regla general para la construcción de la variable es tomar la edad a la cual las mujeres completan su último nivel educativo sin interrupciones mayores a 18 meses. La justificación básica para el uso de este indicador se hace bajo el supuesto de que la trayectoria de vida de las personas se puede dividir en dos periodos: uno enfocado en los estudios y otro en los eventos relacionados con la vida adulta. Este razonamiento se vincula a su vez con la explicación de que el título obtenido antes de empezar la transición a la vida adulta es el que condiciona los comportamientos familiares futuros de los individuos. Se examinaron las tendencias en la formación de la familia de quince países de Europa y de ocho países de Latinoamérica. Los resultados son cálculos propios basados en el uso de cuatro encuestas: La Fertility and Family Survey, la Demographic and Health Survey, la Encuesta de Fecundidad, Familia y Valores (España-2006) y la Encuesta Nacional de la Dinámica Demográfica (México-2009). Por otro lado, se analizaron las preguntas sobre educación de cinco encuestas más: la Gender and Generation Survey, la Encuesta de Fecundidad, la Encuesta Sociodemográfica, la Encuesta Demográfica de Cataluña y la Encuesta de Salud Reproductiva. Los resultados muestran que mientras se está en la fase de estudios principales hay poca posibilidad de unirse o tener el primer hijo, lo que refleja un claro impacto de la duración de estos estudios sobre los cambios en la formación de una familia en Europa y en América Latina. Del mismo modo, el tiempo desde que se completa la educación surge de estos resultados como una escala de tiempo más natural que la edad cronológica de la mujer para medir el calendario de la primera unión y la primera maternidad, mientras que la edad es la variable que mejor explica la salida de casa de los padres. Más allá de la duración en sí, el retraso de la maternidad tiene un componente adicional relacionado con el nivel de educativo de las mujeres. Tanto en Europa como en América Latina, las mujeres mejor educadas experimentaron los mayores retrasos en la primera unión y la primera maternidad, aún después de haber finalizado los estudios. Por lo tanto, parte de la prolongación del tiempo hasta la formación familiar no solo es imputable a la duración de los estudios sino también a la relación con el nivel educativo. Entre las regiones no solo se encontraron similitudes sino también se observaron diferencias, como por ejemplo, los ocho países de América Latina que se examinaron se caracterizan por un calendario temprano de la primera maternidad en comparación con el europeo. Latinoamérica se ha caracterizado también por una disminución rápida de la fecundidad, pero con un cambio poco significativo en relación con el calendario de la primera unión o la primera maternidad en comparación con las pautas en Europa. Sin embargo, en este trabajo se ha demostrado que existe una ligera postergación de la primera maternidad y un ligero aumento de la infecundidad en los países latinoamericanos del estudio., The aim of this dissertation is to determine whether education has a causal effect on the timing of three events: leaving the parental home, first union and first child birth in Europe and Latin America. Generally speaking, the impact of education on family formation behaviors occurs through two dimensions: the change of preferences associated with rising educational level and the length of time spent studying. The academic literature that studies the relationship between the length of the studies and the timing of family formation is more limited than the first dimension, so this research is intended to be a scientific contribution to the second dimension by use of the variable "age at completing main studies". The general rule is that we look at the age at which women completed their last education and changes the criteria when the educational career has been interrupted for more than 18 months, in that case, the first age at completing the studies was used. The basic rationale for using this indicator is under the assumption that the trajectory of lives can be divided into two periods: one focused on the studies and other related to events of adulthood. This argument is linked with the explanation that the educational attainment before beginning the transition to adulthood is what family behavior affects individuals in the future. The results presented in this dissertation are from four surveys: The Fertility and Family Survey conducted in the nineties to some developed countries, the Demographic and Health Survey which still takes place in developing countries, the Fertility, Family and Values Survey carried out in Spain (2006) and the National Survey of Demographic Dynamics that was collected in Mexico (2009). Were examined trends in family formation of fifteen European countries (Germany Austria, Belgium, Slovenia, Spain, France, Finland, Hungary, Italy, Latvia, Lithuania, Norway, Poland, Czech Republic and Sweden) and eight Latin American countries (Bolivia, Colombia, Haiti, Honduras, Nicaragua, Peru and Republic Dominican). On the other hand, questions about education of five surveys were analyzed: Gender and Generation Survey, Fertility Survey, Sociodemographic Survey, Demographic Survey of Catalonia and Reproductive Health Survey. The results demonstrate that while studying there is little possibility of joining for the first time or having the first child, reflecting a clear impact on the duration of the studies on changes in family formation in Europe and Latin America. Similarly, the time from complete education emerges from these results as a more natural time scale than the chronological age of the woman to measure the timing of first union and first child birth. While age is the variable that best explains leaving the parental home. Beyond the term itself, delayed childbearing has an additional component related to the level of education of women. Both in Europe and in Latin America, better-educated women experienced greater delays in first union and first motherhood, even after completion of studies. Therefore, part of the extension of time to family formation is not only attributable to the period of study but also the relationship with educational level. Not only between regions were found similarities but also differences were observed, such as the eight Latin American countries that were examined are characterized by an early first motherhood compared to the European timing of family formation. Latin America is represented by a rapid decline in fertility, but without significant changes in relation to the timing of first union or first motherhood. However, this work has shown that there is a slight delay of the first motherhood and a slight increase in childlessness in Latin American countries in the study.

En el actual mundo globalizado, con un uso masivo de las nuevas tecnologías informáticas y de las telecomunicaciones, los turistas son cada vez más experimentados y exigentes, con una mayor necesidad de consumir productos culturales y demandando una cierta personalización en la oferta. En este nuevo contexto, el turismo industrial es una actividad turístico-cultural emergente, que sirve para que muchos destinos, poseedores de un significativo patrimonio industrial, puedan adecuarlo y reconvertirlo en una atracción turística que ayude al desarrollo del territorio o que sirva como complemento a otro tipo de turismo ya existente, más consolidado y mayoritario. Sin embargo, se trata de un turismo bastante minoritario, alrededor del cual se están creado unas redes sociales de turistas y de agentes, cuyas relaciones están generando una dinámica relacional y un capital social, que ayudan al desarrollo de dicho turismo. Por ello, en esta Tesis, a partir de una metodología basada en el análisis cualitativo mediante encuestas, con entrevistas y cuestionarios, con el apoyo de datos estadísticos cuantitativos, se analiza y mide la dinámica relacional y el capital social generados por las relaciones establecidas en estos dos grandes grupos de redes sociales, en cuatro destinos cuyo turismo industrial presenta un diferente grado de desarrollo, dos en Catalunya, otro en Alsacia y el cuarto en Escocia; con el objetivo de confirmar, a partir de varias hipótesis previamente establecidas, si una mayor dinámica relacional de estas redes sociales se corresponde con un mayor grado de desarrollo de dicho turismo. Para realizar este análisis, después de justificar los destinos escogidos y presentar el marco teórico existente sobre el turismo industrial y sobre las redes sociales aplicadas al turismo, se han utilizado diversas herramientas -análisis estadísticos, análisis de redes sociales, análisis de los contenidos de las relaciones sociales, análisis del capital social-, comprobándose las hipótesis iniciales y demostrándose que, efectivamente, existe una relación directa entre el capital social generado por las redes sociales de los distintos actores involucrados con el turismo industrial, el grado de desarrollo de dicho turismo y la dinámica relacional de estas redes. Sin embargo, como que a lo largo del trabajo también se ha constatado que se trata de un turismo que presenta algunas debilidades, especialmente su poca sostenibilidad económica, en esta Tesis, después de presentar las conclusiones sobre el análisis realizado y el cumplimiento de los objetivos e hipótesis, se proponen una serie de medidas que pueden ayudar a superar este problema., Now, in the global world, with a massive use of the new computer technologies and of the telecommunications, the tourists are increasingly experienced and demanding to consume cultural products, with a customization in the offer. In this new context, the industrial tourism is a tourist activity-cultural emergent, that serves so that a lot of destinations, possessors of a significant industrial heritage, can adapt it and reconvert it in a tourist attraction that help to the development of the territory or that serve as I complement to another type of tourism already existent, more consolidated and majority. However, it is a minoritary tourism, to whose around are created some social networks of tourists and of agents, whose relations generate a relational dynamics and a social capital, that help to the development of this tourism. Thus, in this Thesis, from a methodology based in the qualitative analysis by means of surveys, with interviews and questionnaires, with the support of quantitative statistical data, analyses and measures the relational dynamics and the social capital generated by the relations established in these two big groups of social networks, in four destinations whose industrial tourism presents a different degree of development, two in Catalonia, another in Alsace and the other in Scotland; with the aim to confirm, from several previously established hypotheses, if a greater relational dynamics of these social networks corresponds with a greater degree of development of this tourism. To realise this analysis, after justifying the destinations chosen and present the existent theoretical frame on the industrial tourism and on the social networks applied to the tourism, have used diverse tools -statistical analyses, analysis of social networks, analysis of the contents of the social relations, analysis of the social capital-, checking the initial hypotheses and showing that exists a direct relation between the social capital generated by the social networks of the actors of the industrial tourism, the degree of development of this tourism and the relational dynamics of these networks. However, in this work also has confirmed that it is a tourism with some weaknesses, especially his little economic sustainability, by which, in this Thesis, after presenting the conclusions on the analysis realised and the fulfilment of the aims and hypothesis, propose a series of measures that can help to solve this problem.

La sostenibilidad es el gran reto de nuestra época y el único camino que asegura la supervivencia de la humanidad. Lamentablemente, este camino todavía no se ha emprendido con la determinación que requiere la gravedad de los problemas que amenazan las bases físicas de nuestra civilización. Las Agendas 21 son un instrumento de planificación para el desarrollo sostenible que cuentan con más de 15 años de historia. Teóricamente, como instrumento son muy poderosas porque se basan en la participación de los actores y en el máximo consenso social, pero prácticamente en su mayoría quedan como documentos vacíos de poder que no influyen en las decisiones y las políticas importantes. El objetivo de esta tesis es, a través del análisis de la Agenda Local 21 de la Comarca del Bages (Cataluña) y de la del Ayuntamiento de Calvià (Mallorca), señalar estos problemas de las AL21 y, a pesar de estos, demostrar su utilidad como instrumento de planificación, especialmente en casos como Kalamata, una típica ciudad griega que se enfrenta a varios retos y problemas., Sustainability is the great challenge of our time and the only way that ensures the survival of humanity. Unfortunately this route has not yet been undertaken with the firmness required by the serious problems that threaten the physical basis of our civilization. Agenda 21 is a planning instrument for sustainable development with more than 15 years of history. In theory, as an instrument they are powerful because they are based on the participation of all the stakeholders and on the maximum social consensus but in practice the majority of them end up being empty documents unable to influence important decisions and policies. The aim of this thesis is, through the analysis of the Local Agenda 21 of the region (Comarca) of Bages (Catalonia) and the one of the Municipality of Calvià (Majorca), to point out these problems of the LA21 and, despite them, demonstrate its usefulness as a planning instrument, especially in cases such as Kalamata, a typical Greek city that is facing several challenges and problems.

La presente investigación analiza tres aspectos claves del incremento de la población escolarizada como resultado de los intensos flujos migratorios de los primeros años del siglo 20. En primer lugar, el estudio comprende la evolución de la población escolarizada en centros de enseñanza pública y concertada. En segundo lugar se incorporará la dimensión territorial mediante el análisis de la segregación escolar y su contraparte residencial. Finalmente, se llevará a cabo el análisis de los determinantes del nivel máximo de estudios de la población de origen extranjero. La investigación se ha llevado a cabo para el periodo comprendido entre los años académicos 2000/01 y 2007/08. Mediante el análisis de los datos de la Estadística de Educación no Universitaria y el Padrón Continuo, los resultados muestran que existe un desequilibrio entre la población residente y la escolarizada para un mismo territorio. Sin embargo, estos resultados podrían estar influenciados por la adquisición de la nacionalidad española, en particular por el colectivo latinoamericano. Respecto a las variables que inciden en la segregación escolar, la evidencia empírica sugiere que las pautas de asentamiento de los inmigrantes en el entramado residencial no se verán reflejadas a nivel escolar. De la misma forma, si las interacciones entre las nacionalidades en términos espaciales son consideradas un signo de la integración social, éstas serán a su vez una muestra de las preferencias familiares bajo el supuesto de preferencias reveladas. Finalmente, la investigación abarca el análisis de los determinantes del nivel de estudios de los extranjeros. Mediante el uso de datos de los Censos de 1991 y 2001, los resultados sugieren que la educación de los padres es uno de los principales determinantes del nivel educativo pero la decisión final se verá a su vez afectada por determinantes económicos. En segundo lugar, se llevó a cabo el análisis de las inversiones educativas en el país de destino para la población de origen extranjero. Los resultados indican que existen diferencias regionales dependiendo del país de origen del individuo, pero también en términos de la portabilidad y la asimilación de capital humano formado con anterioridad. En conjunto, los resultados sugieren la asimilación segmentada de la población extranjera residente en Cataluña., This thesis analyses three aspects of the enrollment of foreign children in the Catalan educational system as a result of the international migration boom from the beginning of the 21st century. First, the research analyzes the changes in the composition and the structure of the enrolled population in both public and charter educational centers from a demographic perspective. Second, the geographic dimension of the phenomenon will be incorporated in the study of school segregation and its possible relation to residential segregation. And finally, the research will consider determinants of the educational attainment of the foreigners. The empirical investigation is carried out for the period between the school years 2000/01 and 2007/08. Using data from the Non-university Enrollment Statistics and the Continuous Register, the research showed that there is an imperfect match between the residential and the enrolled population at compulsory ages that could be influenced by the nationality acquisition processes. With respect to the variables affecting the school segregation levels, the evidence suggests that the immigrants’ settlement patterns are not being reflected at school strata level. Also, if spatial interactions among origins are considered as a sign of the social integration of migrants, under the revealed preferences assumption the distribution of the enrolled would also be a reflection of the households’ preferences. Finally, the research explores the possible determinants of educational attainment. First, by exploring data from the 1991 and 2001 Census, results suggest that parental education is a determinant of educational attainment but final choice will be influenced by economic decisions given the relative costs of studying. Second, we analyzed the incidence of post-migration investments in education and the educational profile of the Catalan population by origin. The estimations show that there are regional differences in the investments but also in the human capital portability of the foreign-born. Overall results suggest the segmented assimilation of the foreign population.

Existeix abundant literatura científica sobre els estàndards d’informació geogràfica, i particularment relacionats amb les infraestructures de dades espacials. Malgrat això, pocs treballs descriuen les implicacions de la seva implementació, així com les dificultats d’aquesta i del seu desplegament en l’àmbit de la cartografia i de la teledetecció. Aquesta tesi analitza l'abast d'aplicació dels estàndards internacionals, detecta els problemes d’encavalcament i de falta de definició en alguns aspectes, i realitza propostes per tal de corregir aquests problemes tant en les implementacions com en els propis estàndards. Un dels problemes observats és la desconnexió entre els diferents estàndards i, per aquest motiu, es proposa la definició d’un nou marc tecnològic que permet reestructurar l’estil d’arquitectura emprada en les infraestructures de dades espacials, basat en una orientació a servei, tot canviant-lo per una altre estil d’arquitectura orientat a recurs amb la finalitat de fer un millor ús de la pròpia Internet, de relacionar millor els recursos entre ells fins a crear un gran hipermapa mundial que anomenen World Wide Hypermap (WWH), que incorpora altres col·lectius com són, per exemple, aquells que s’adhereixen a polítiques de dades obertes (open data), la cartografia generada per voluntariat i els navegadors de mapes pel mercat de masses i els globus virtuals. Durant l’elaboració d’aquests treballs s’ha participat activament en el procés de definició d’estàndards internacionals i s’ha contribuït liderant l’edició del Web Map Tile Service (WMTS) que va ser ratificat com a estàndard per l’Open Geospatial Consortium (OGC). Al mateix temps, s’ha posat a prova tecnologies amb dades reals, cosa que ha permès detectar tant problemes en les especificacions com en les seves implementacions, el que fa que s’hagi pogut proposar correccions a aquestes especificacions quan ha semblat convenient. Així mateix, en la tesi s’analitza quantitativament els diferents productes de serveis de mapes de diferents fabricants (incloent les implementacions realitzades en el MiraMon) i es valora fins a quin punt les millores proposades contribueixen a millorar el rendiment de les implementacions. En aquest sentit, la tesi fa propostes concretes per emprar el JPEG2000 en implementacions de serveis que integrin simultàniament Web Map Service (WMS), Web Map Tile Service (WMTS) i Web Coverage Service (WCS). També s’ha incorporat les especificacions i solucions al programari MiraMon (tant en la versió d’escriptori com en els servidors i navegador de mapes) per tal de validar-ne el seu ús, i s’ha dissenyat sistemes que permetin l’optimització dels algorismes que implementen les anteriors propostes, alhora que s’ha fet propostes d’implementació de l’aproximació REST al MiraMon. Finalment s’ha realitzat implementacions concretes per a incloure les contribucions dels usuaris finals com a informacions complementàries a les tradicionalment presents als catàlegs de metadades., There is abundant scientific literature on geographical information standards, particularly in relation to spatial data infrastructures. However, there are only a few studies on the implications of implementing them and the difficulties involved, or on their use in cartography and the remote sensing fields. This thesis analyses the scope of applying international standards, and identifies some overlaps and gaps in certain areas. Proposals are also made to fix the problems in both the implementations and the standard documents themselves. One problem we observed is that the different standards are not completely connected. Therefore, we propose defining a new technological framework that makes it possible to restructure the architectural style used in the spatial data infrastructures, which is currently service oriented. We propose changing it to a resource oriented architectural style, which would improve the use of the Internet and relate resources better in a way that a single World Wide Hypermap (WWH) is created. The WWH incorporates other collectives better, such as those that join the open data policies and standards, the volunteered geographic information groups, the mass market map browsers and the virtual globes. While carrying out this work we have been actively involved in the process of defining international standards, which has led to the development of the Web Tile Map Service (WMTS) document that has been ratified as a standard by the Open Geospatial Consortium (OGC). At the same time, we have tested technological implementations with real data in order to detect problems in the specification documents and in their implementations. Adjustments to these specifications have been proposed when appropriate. Furthermore, this PhD thesis quantitatively analyses different products from different map service providers (including MiraMon implementations) and assesses the extent to which the proposed improvements contribute to increasing the performance of the implementations. In this regard, this document makes a specific proposal for using JPEG2000 in Web service implementations that simultaneously integrates the Web Map Service (WMS), Web Map Tile Service (WMTS) and Web Coverage Service (WCS). We have also incorporated some of the proposed specifications and solutions into the MiraMon software (desktop, map browser and map service) in order to test and validate them. Moreover, we have designed some ways of optimizing the algorithms that implement previous proposals, and an implementation of the REST approach has been suggested for MiraMon. Finally, we propose a specific implementation that includes end-user contributions (user feedback), so that they complement the current metadata catalogues.

Esta tesis analiza el componente demográfico de la migración internacional de origen latinoamericano desde un abordaje retrospectivo y prospectivo. Su principal objetivo es el de medir el efecto del crecimiento demográfico latinoamericano sobre su potencial de migración internacional. Los resultados de investigación se organizan en dos grandes partes. La primera de ellas es dedicada al análisis retrospectivo entre 1950 y 2010, y la segunda se concentra en el estudio prospectivo de la migración extra-regional a partir de un estudio de caso de la emigración de latinoamericanos a España. En la primera de estas secciones se destacan dos aportaciones claves de esta tesis: i. La producción de una tipología de calendarios por edad y sexo de las migraciones exteriores de la región, donde se clasifica a cada país y período. Esta tipología surge del análisis de las tasas específicas de migración neta, resumidas mediante un Análisis de Componentes Principales que permitió identificar al menos tres perfiles de movilidad. A partir de ellos se clasificaron los países mediante técnicas de Análisis de Conglomerados. Esta clasificación permite reconstruir con claridad las trayectorias de movilidad de los países analizados entre 1950-2010, no sólo atendiendo a la intensidad migratoria sino también a las características de sexo y edad en un mismo indicador. ii. La modelización de la evolución temporal de la migración neta, mediante un Macro-Panel con Efectos Fijos, permite medir el efecto del crecimiento natural sobre la migración internacional en presencia de procesos como la urbanización y el crecimiento productivo que inhiben el efecto del crecimiento demográfico sobre la migración exterior. En esta tesis se verifica el rol de la Transición Demográfica como un determinante relevante de las migraciones exteriores del pasado y también del futuro de la región mediante el análisis del potencial migratorio futuro. Éste es analizado mediante el estudio de caso de la emigración de latinoamericanos a España. La segunda parte de la tesis se dedica a evaluar el potencial demográfico para la emigración partiendo de la hipótesis de que el proceso de envejecimiento de la región, aunque incipiente, vuelve improbable un boom migratorio similar al experimentado durante la pasada década. Las aportaciones de esta parte del trabajo son al menos dos: i. A partir del análisis de las tasas de emigración a España, del índice Sintético de Emigración y del estudio del calendario de la movilidad para 19 países de América Latina y el Caribe se describen los últimos cuarenta años de migración desde la perspectiva del origen y se identifican los rasgos principales de este tipo de flujo. ii. En base a esta descripción se define un conjunto de escenarios de proyección de población y se proyecta a la población mediante una metodología que incorpora las características específicas de este colectivo, introduciendo algunas variantes de proyección del calendario de edades a la migración que tienen en cuenta la durabilidad de los procesos de reagrupación familiar entre otros procesos que afectan al calendario. El principal resultado de esta segunda parte es la proyección del número de migrantes latinoamericanos en dirección a España por país de nacimiento, nacionalidad, sexo y edad al horizonte 2050. Para todos los escenarios, tanto de caída como de recuperación, se aprecia un descenso de la emigración latinoamericana verificable a partir de 2045 y atribuible al envejecimiento de la población latinoamericana. También se aprecia un cambio en la composición por orígenes del flujo, que se explica por el incremento de la participación de migrantes procedentes de países más jóvenes (Paraguay, Bolivia y Centroamérica) y una fuerte caída de otros orígenes que hasta 2010 mostraban importante intensidades emigratorias, como Cuba, Argentina, Uruguay, Rep. Dominicana o Ecuador., This dissertation analyzes the demographic component of Latin American international migration from a retrospective and prospective standpoint. Its main goal is to measure the impact of Latin American demographic growth on its potential for international migration. The results of the research are sorted out into two big parts. First part is the corresponds to the retrospective analysis of net migration between 1950 and 2010, and the second one focuses on the prospective study of extra-regional migration from a case study on Latin American emigration to Spain. Two key contributions stand out from the first part of this thesis: i) The creation of a typology of sex and age schedule of international migration, where each country and period are classified. This typology results from the analysis of specific rates of net migration, summarized by a Principal Component Analysis which allowed identifying at least three mobility profiles. From these profiles, countries were classified by using Cluster Analysis techniques. This classification allows accurately reconstructing the mobility trajectories of the countries in analysis between 1950 and 2010, not only focusing on the migration intensity but also analyzing the sex and age features in the same indicator. ii) Modeling of net migration evolution, through a Macro-Panel Model with Fixed Effects, allows measuring the effect of natural growth on international migration in the presence of processes such as urbanization and GDP’s growth, which inhibit the effect of natural growth on external migration. The findings point to the role of Demographic Transition as a relevant determinant of past migration. The second part of the dissertation approaches the evaluation of demographic potential for emigration in the light of the hypothesis that the aging process of the region, yet incipient, hinders a migratory boom similar to the one of the last decade. The contributions to this part of the research are at least these two: i) From the analysis of rates of emigration to Spain, the estimation of Gross Migra-production Rate and the study of the age-schedule of mobility for 19 countries of Latin America and the Caribbean, the last forty years of migration are described from the perspective of the origin countries, and the main features of this kind of flow are identified. ii) Based on this description, a set of projection scenarios for emigration to Spain is defined, through a methodology that incorporates the specific characteristics of every origin and sex group, introducing some variants of projection that account for the age-schedule to migration and the processes of familiar regrouping among other processes affecting the age-schedule. The main result of this second part is the projection of the number of Latin American migrants to Spain by country of birth, nationality, sex and age, up to the year 2050. For all scenarios, both of decrease and recovery, a reduction in the Latin American emigration is appreciated, being verifiable as from 2045 and attributable to the ageing of the Latin American population. Also a change in the composition for flow origins is expected, which is explained by the increase in share of migrants coming from younger countries (Paraguay, Bolivia and Central America) and the expected decline in the flows of those origins which up to 2010 had important emigration intensity, such as Cuba, Argentina, Uruguay, Dominican Republic or Ecuador.

En la present tesi s’analitza la configuració del moviment ecologista a Catalunya, de la seva activitat reivindicativa i mobilitzadora i de la seva importància com a constructor d’un corrent de pensament crítica amb el model de desenvolupament econòmic capitalista generador de greus problemes ambientals. S’han tingut en compte les principals teories científiques i filosòfiques que plantegen la necessitat d’una visió global de la natura, així com de les aportacions dels moviments socials, de les organitzacions ecologistes, dels acords sorgits de les principals cimeres i convenis internacionals sobre medi ambient, així com de les polítiques ambientals plantejades per part de la Unió Europea i administracions públiques catalanes amb competències en matèria ambiental (Generalitat de Catalunya, diputacions, consells comarcals, ajuntaments...). El model de creixement característic del capitalisme ha configurat una mentalitat antropocèntrica respecte la natura que ha provocat un sistema econòmic, polític i social insostenible en termes ambientals que ha ocasionat, en el cas de Catalunya, greus problemes de contaminació i fortes desigualtats socials i territorials. Des del moviment ecologista s’han plantejat diverses propostes alternatives a aquest model de creixement que recullen reflexions que, des de l’àmbit científic, aprofundeixen en la necessitat de desenvolupar accions integrals contra les crisis ecològiques globals al voltant dels conceptes de Biosfera, Paisatge geogràfic, Ecosistema, Geosistema, Gaia i Bioregionalisme. Aquest tipus de reflexions també s’han fet des dels moviments socials, els qualsa porten un model alternatiu de societat basat en els principis d’una economia ecològica, un nou model de consum, canvis estructurals en el model d’ocupació, nous mecanismes de repartiment del treball i de redistribució de la renda, potenciació de la democràcia participativa, l’educació ambiental, un sistema energètic alternatiu, l’agricultura ecològica... La formació del moviment ecologista a Catalunya és fruit de les aportacions que des de l’anarquisme, el moviment per la pau, el feminisme, el pensament científic i geogràfic i dels moviments socials, han aconseguit mobilitzar a la societat catalana per solucionar aquests greus problemes ambientals als que s’enfronta i plantejar un canvi de model econòmic, social i polític basat en els valors de la cooperació i de l’ajuda mútua. El moviment ecologista a Catalunya ha tingut una influència clau en el desenvolupament de les polítiques públiques ambientals mitjançant la incorporació d’alguns dels seus principis: la necessitat d’un enfocament global dels problemes ambientals, a través de la integració de les polítiques que en matèria de medi ambient s’han desenvolupat des de la Unió Europea, així com de les directrius de les principals cimeres i acords internacionals; la incorporació de mecanismes de participació ciutadana en la presa de decisions ambientals; l’aplicació de mesures correctores de les disfuncions provocades en el medi; i la integració de factors socials, polítics i econòmics en les polítiques sobre medi ambient. No obstant, les polítiques públiques desenvolupades a Catalunya no han incorporat de forma efectiva un dels principals aspectes que des del moviment ecologista s’ha plantejat per aconseguir un canvi de model econòmic, social i polític: la introducció de mesures orientades a afavorir una reestructuració en profunditat dels sistemes de producció i consum actuals, causants de la degradació irreversible del medi., This thesis analyses the configuration of the ecological movement in Catalonia, its claiming and mobilizing activity and its importance as a critical school of thought maker of the capitalist economic development, source of serious environmental problems. It has been taken into account the main scientific and philosophical theories that raise the need for a global view of nature, as well as the contribution of social movements, ecological organizations, the agreements emerged from the main summits and international agreements on the environment, as well as environmental policies posed by the European Union and Catalan public administrations with responsibilities in the environmental field (Generalitat de Catalunya, county councils, district councils, city councils...). The model of growth characteristic of capitalism has formed an anthropocentric mentality in relation with nature, which has led to an unsustainable economic, political and social system in terms of environment having caused in Catalonia serious problems of pollution and great social and territorial inequalities. From the ecological movement several alternative proposals have been raised to this model of growth, collecting reflections that, from the scientific field, deepen the need to develop comprehensive actions against the global ecological crisis in relation to the concepts of Biosphere, geographical landscape, Ecosystem, Geographic environment, Gaia and Biological regionalism. These reflections have also been made from social movements, which provide an alternative model of society based on the principles of an ecological economy, a new model of consumption, structural changes to the model of occupation, new mechanisms of sharing out work and wealth redistribution, promotion of participatory democracy, environmental education, an alternative energy system, ecological agriculture, etc.. The formation of the ecological movement in Catalonia is the result of contributions from anarchism, movement for peace, feminism, scientific and geographical thinking and social movements which have been able to mobilize the Catalan society to solve these serious environmental problems it faces, raising a change of economic, social and political model, based on the values of cooperation and mutual aid. The ecological movement in Catalonia has had a key influence in the development of environmental public policies by incorporating some of its principles: the need for a global approach of environmental problems through the integration of policies developed by the European Union in the field of environment, as well as the guidelines of the major summits and international agreements; the incorporation of citizen participation mechanisms in environmental decision-making; the application of corrective measures for the dysfunctions caused in the environment; and the integration of social, political and economic factors on environment policies. However, the public policies developed in Catalonia have not incorporated effectively one of the main issues arisen from the ecological movement to achieve an economic, social and political change: the introduction of measures aimed to favour an in-depth restructuring of current production and consumption systems, which causes the irreversible degradation of the environment.

Aquesta Tesi doctoral s’inscriu en el si de l’anàlisi de les fonts demogràfiques i té com a objectiu principal l’estudi de l’origen, evolució i anàlisi crítica dels continguts de les estadístiques del Movimento Natural de la Población (MNP) a Espanya per al període 1858 a 1974 per als tres esdeveniments vitals per als quals proporciona informació: naixements, matrimonis i defuncions. En primer lloc es situa l’origen i els estadis inicials d‘aquesta font en el marc del procés d’arrencada i consolidació dels serveis d’estadística oficials a Espanya i el mateix Registre civil i, en segon lloc, es presenten i s’analitzen els continguts de la font en les successives publicacions, fet que ha portat a estructurar el treball en dos grans blocs. El primer bloc consta de dos capítols. Un de caràcter introductori, en què es defineix breument el concepte de font estadística i es fa un repàs, també breu, de les principals fonts estadístiques d’informació demogràfica a Espanya, amb l’objectiu de destacar els trets característics del Moviment Natural de la Població en oposició a la resta de fonts. A més, en aquest capítol es fa referència al naixement i evolució dels serveis d’estadística oficial a Espanya, la història dels quals està estretament vinculada als orígens del MNP. La fragilitat inicial associada a la implantació d’un servei d’estadística oficial a Espanya tingué repercussions en el funcionament del MNP. En el segon capítol es defineix la font i s’explica la seva creació i evolució històrica a partir de mitjans del segle XIX, posant especial èmfasi en les principals transformacions que ha experimentat com, per exemple, la substitució del registre parroquial pel Registre civil. En segon lloc, s’analitzen els canvis en l’estructura de la publicació, és a dir, en la presentació formal dels resultats. Finalment, s’estudia i es detalla el procés i el procediment de recollida la informació, així com els diferents informes estadístics emprats per a la captació i transmissió de les dades. El segon bloc està format per un sol capítol dividit en tres subapartats, un per cada tipus d’esdeveniment: naixements, matrimonis i defuncions. Hi ha, però, un petit apartat previ, de caràcter transversal, en el que es fa referència a aspectes com la cobertura i referenciació geogràfica de la informació i la desagregació temporal de les dades. L’estructura dels apartats corresponents a cadascun dels fenòmens és la mateixa en els tres casos. En primer lloc, es defineixen els conceptes claus i les variables recollides en cada àmbit i, en segon lloc, es presenten els creuaments i la informació disponible a les publicacions., This doctoral thesis aims to analyze vital demographic sources, especially the description and critical analysis of the origin, evolution and contents of the Spanish vital statistics system: Movimiento Natural de la Población (MNP). The MNP offers data for three events: births, marriages and deaths. The temporal scope of the thesis is from 1858 to 1974. The thesis is organized in two broad parts. The first one is about the origin and the early stages of this statistical source, in relation with the foundation of Civil Registry, describing also the initial and consolidation processes of the public statistical services in Spain. In the second part, for each vital event, the temporal change in the key concepts, the main variables of the source and their cross-tabulations is presented

La presente tesis doctoral surge del interés por alcanzar un mejor entendimiento de las transformaciones que en las últimas décadas se han observado en las tendencias de los fenómenos demográficos implicados en el proceso de formación de la familia, conscientes del papel que la población inmigrada representa en tal proceso e interesados por comprender las razones que justifican la existencia de comportamientos demográficos diferenciales según origen.¿Qué factores explican los comportamientos demográficos diferenciales de la población inmigrada en España? Es la pregunta de investigación inicial sobre la que transciende esta tesis. Sin embargo, de ella se derivan múltiples interrogantes. ¿Existen diferencias en las pautas de comportamiento según origen?, es decir, ¿Se unen más o menos, antes o después, de forma endógama o exógama, unos colectivos respecto a otros? ¿Cohabitan o se casan de diferente manera según origen? ¿Tienen las mismas pautas y perfiles sociodemográficos quienes cohabitan y quienes se unen en matrimonio? ¿Tienen los diferentes grupos el mismo número de hijos? ¿Los tienen a las mismas edades? Si todo ello es así, o no, ¿a qué se deben esas diferencias?, ¿a su situación de extranjería?, ¿a su condición de inmigrantes?, ¿a sus características demográficas?, ¿a su origen cultural?. ¿Son éstas un indicador del momento en el que se encuentran dentro del proceso de asentamiento? Las respuestas a esta y otras preguntas derivadas se perfilan en este trabajo de observación, análisis e interpretación.La tesis doctoral comprende dos grandes temáticas que conforman el análisis empírico, la formación de la pareja y el comportamiento reproductivo. Ambos bloques se subdividen en tres trabajos de investigación sobre el conjunto de orígenes o sobre colectivos concretos que mantengan un marcado comportamiento diferencial. El estudio de las pautas de unión comprende los siguientes contenidos. En primer lugar, se incluyó un análisis de carácter metodológico que tiene por objetivo calibrar la calidad de las fuentes estadísticas para el estudio de las uniones de inmigrantes a través del análisis comparativo de diferentes aspectos nupciales entre cuatro fuentes estadísticas (ENI, EPA, Censo y MNP). El segundo apartado es el primero de los estudios de caso, y consiste en un análisis de las pautas de cohabitación extramatrimonial de la población latinoamericana en España en comparación con la población española. Finalmente se aporta un tercer análisis sobre la influencia de los factores individuales y contextuales en la transición a la unión de los marroquíes que inmigraron a España desde 1980 siendo solteros.El análisis del comportamiento reproductivo incluye a su vez otros tres sub-análisis. El primero busca aportar una perspectiva general de la natalidad y fecundidad de las mujeres españolas y extranjeras a través del cálculo de los principales indicadores demográficos. En él, el análisis se aplica primero al total del colectivo de mujeres extranjeras y posteriormente a los grupos continentales y la principal nacionalidad de cada uno de ellos (Marruecos, Ecuador, Colombia, China, Reino Unido y Rumania). El segundo ejercicio tiene por objeto determinar cuál puede ser el efecto del país de destino en la fecundidad diferencial de las migrantes latinoamericanas a través de un estudio comparado de su comportamiento reproductivo en los dos principales países de destino de este colectivo -Estados Unidos y España-. El tercer y último estudio se centra en el efecto de la propia migración y del tiempo de residencia en España en la fecundidad de las mujeres inmigrantes. Desde una visión longitudinal y desde la comparación con la población autóctona, se aborda su biografía reproductiva tanto antes como después del proceso migratorio, de forma que sea posible determinar la influencia de la migración en la fecundidad y su posterior desarrollo en el país de destino., This dissertation aims to reach a better understanding of the transformations we have observed over the past few decades with regards the tendencies of the demographic phenomena involved in the family formation process. It considers the role of the immigrant population in this process and aims to understand why there is differential demographic behavior depending on the country of origin.Which factors explain the differential demographic behavior of the immigrant population in Spain? This is the initial research question underlying this dissertation. However, from this question many others arise. Are there differences in the patterns of behavior according to origin? That is, do some collectives form unions more or less, earlier or later, endogamously or exogamously, in comparison to others? Do they cohabitate or marry in different ways according to their origin? Do those who cohabitate have the same sociodemographic profiles and patterns, or the same couple characteristics, as those who marry? Do the different groups have the same number of children? Is the age at motherhood the same for all groups? If differences exist, what can they be attributed to? Are they related to an individual's status as a foreigner, to their status as an immigrant, to their specific demographic characteristics or to their socio-cultural characteristics? Can the behavior patterns be interpreted in terms of integration or adaptation? Are they an indicator of the moment at which individuals find themselves within the process of settlement? Answers to these and other sub-questions are set out in this work of observation, analysis and interpretation.Chapters focused in the empirical analysis of patterns in union formation and reproductive behavior, are subdivided into three investigative works on the grouping of origins or on particular groups that maintain notable differential behavioral. The chapter concerning union patterns, is organized as follows. First, I include a methodological analysis that aims to gauge the quality of the statistical sources for the study of immigrant unions through a comparative empirical analysis of different marriage aspects among four sources of statistics (ENI, EPA, Census and MNP). Later I present the first of the case studies containing an analysis of the extra-marital cohabitation patterns of the Latin-American population in Spain in comparison with the cohabitation patterns of Spaniards. The chapter closes with a third analysis of the influence of individual and contextual factors in the transition to the union of single Moroccans that immigrated to Spain in 1980.The study of reproductive behavior also includes three sub-sections. The first attempts to develop a general perspective on the natality and fertility of Spanish women and foreigners through a calculation of the principal demographic indicators. In this section, the analysis is first applied to the whole collective of foreign women and later to the continental groups and the primary nationality of each one (Morocco, Ecuador, Colombia, China, the United Kingdom and Romania). The second analysis aims to determine what effect the country of origin may have on the differential fertility of Latin-American women migrants through a comparative study of their reproductive behavior in the two main destination countries of this collective -the United States and Spain-. The third and last sub-section of Chapter 6 focuses on the effect of migration itself and of the time of residence in Spain on the fertility of immigrant women in Catalonia. From a longitudinal viewpoint and through a comparison with the native population, we study their reproductive history both before and after the migratory process in a way that makes it possible to determine the influence of migration on fertility and its subsequent development in the receiving country.

Aquest treball versa sobre el geògraf italià Franco Farinelli. La seva reflexió sobre la raó cartogràfica és una contribució important per la Geografia i la Història de la Cartografia. Per aquest motiu en aquest treball contribuïm a explorar i interpretar el significat i els efectes d’aquesta expressió – la raó cartogràfica. This work has as a subject the Italian geographer Franco Farinelli. His thoughts on the Cartographic Reason are an important contribution to Geography and the History of Cartography. Therefore, this work contributes to the exploration and interpretation of the meaning and the effects of this expression – the cartographic reason.

Les zones de l'alta muntanya pirinenca són molt cops associades a zones de natura verge per part de la societat actual. Però lluny d'aquesta imatge, la realitat és que aquestes àrees han estat transformades des fa mil·lennis per les poblacions que han habitat la muntanya. Per altra banda, durant el període holocè el clima ha experimentat variacions que han intervingut en la configuració d'aquests paisatges. L'objectiu d'aquesta tesi és l'anàlisi de l'evolució del límit superior del bosc com a reflex d'aquest canvis mil·lenaris en les àrees de muntanya. La recerca s'ha centrat en la cerca de la màxima cota assolida durant l'Holocè per aquest límit, així com l'anàlisi de les seves fluctuacions tenint en compte elements antròpics i climàtics. Altrament, també s'ha posat el zoom en el moment de canvi actual, tot quantificant l'evolució del límit superior del bosc dels últims cinquanta anys i indagant en les causes antròpiques d'aquest canvi més recent.El caràcter interdisciplinari d'aquest treball s'ha basat en l'ús de quatre metodologies diferenciades que podem dividir en dos grups segons les fonts que utilitzem: paleobotàniques i documentals. En el primer grup hi localitzem la pedoantracologia, o anàlisi dels carbons del sòl, la palinologia i per últim l'anàlisi dels carbons sedimentaris. Aquestes tècniques ens permeten analitzar l'evolució del límit superior del bosc durant el transcurs dels darrers 10.000 anys. Per últim les metodologies documentals ens aporten l'anàlisi de les dinàmiques recents d'aquest límit. Les imatges aèries ens permeten quantificar el canvi i la consulta de documents històrics escrits ens proporciona poder valorar el descens de la pressió antròpica sobre aquest medi.El resultat mostra que el límit superior del bosc actual es troba 400 m per sota de la cota màxima assolida durant el període holocè. Durant aquest, el límit superior del bosc se'ns ha mostrat com un element dinàmic modificat per la necessitat de pastures per part de les societats i per les fluctuacions climàtiques. La situació actual és un exemple clar de la conjunció d'aquests dos elements. La densificació de les masses arbòries en el límit superior del bosc queda explicada tant pel canvi climàtic actual com per la disminució sobtada de les activitats tradicionals en àrees de muntanya., Today's society often associates the high mountain zones in the Pyrenees with virgin natural spaces. Far from this image, these areas have been transformed over millennia by human society. On the other hand, during the Holocene the climate underwent changes that intervened in the configuration of these landscapes. This thesis analyzes the evolution of the forested tree line as a reflection of these millennial changes in the mountain areas. The research focused on the quest for the maximum altitude of the forested area during the Holocene, as well as fluctuations, taking into account anthropic and climatic elements. The study also zooms in on the current moment of change, quantifying the changing tree line of the past 50 years and exploring the anthropic causes of this change.The interdisciplinary nature of this research required four distinct methodological approaches, which can be divided into two groups based on the sources used: paleobotanical and documentary. In the first group we find pedoanthracology, or analysis of soil charcoals, palynology and analysis of sedimentary charcoals. These techniques allow us to analyze the evolution of the tree line throughout the Holocene. Documentation methodologies permit us to analyze the more recent dynamics of the tree line in the area studied. Aerial images make it possible to quantify the change and written historical documentation allows us to assess the decline in anthropic pressure in the area.The results show that the current tree line is 400 m below the maximum altitude reached during the Holocene, when the tree line was a dynamic element affected by society's need for pastures as well as by changes in the climate. The current situation is a clear example of the conjunction of these two elements. Densification of arboreal masses at the tree line can be explained both by the present climate change as well as the sudden decline in traditional agro-silvo-pastoral activities in the mountain areas.

En este trabajo de investigación doctoral se aborda el tema de la homogamia educativa. Se utilizan muestras de microdatos censales armonizadas provenientes de ocho países latinoamericanos: Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Ecuador, México y Panamá, suministrados por el proyecto IPUMS Internacional. Se analiza la interrelación entre el principio de homogamia educativa y dos de los factores que determinan la dinámica de los mercados matrimoniales en la región: los altos niveles de desigualdad social y la existencia de un sistema dual de nupcialidad, caracterizado por la presencia de uniones consensuales y matrimonios. Los resultados demuestran que los patrones de homogamia varían en función de los distintos grupos educativos, siendo los universitarios los más propensos a establecer uniones homógamas. Asimismo, se concluye que existe un proceso de convergencia entre los patrones de homogamia educativa que caracterizan a los matrimonios y las uniones consensuales, durante el período comprendido entre las rondas censales 1970 y 2000. This doctoral research addresses the issue of educational homogamy. It is used newly harmonized census microdata samples from eight Latin American countries: Argentina, Brazil, Chile, Colombia, Costa Rica, Ecuador, México y Panamá, provided by the IPUMS International project. It is analized the interrelationship between the principle of educational homogamy and two of the factors that characterize the dynamics of marriage markets in the region: the high levels of social inequality and the existence of a dual marriage system, made up by consensual unions and marriages. The results show that patterns of homogamy do vary according to different educational groups. The higher the educational level, the higher the likelihood to establish homogamous unions. It is also concluded that there is a convergence process between educational homogamy patterns that characterize marriages and consensual unions during the period between 1970 and 2000.

La present recerca tenia per objectiu previ i inicial analitzar l'ús i apropiació que fan dones i homes d'espais públics concrets, és a dir, a través d'una anàlisi de gènere. Aviat, però, la recerca s'adaptà a la realitat i necessitats dels casos d'estudi, fent que l'objectiu principal i general passés a ser l'anàlisi de la construcció social i material d'espais públics en uns contextos urbans concrets, els barris. A aquest objectiu de base s'han subordinat d'altres objectius més concrets com l'anàlisi històrica i actual en la construcció d'imaginaris col·lectius, d'identitat i de sentiment de pertinença respecte els espais públics i els barris; l'anàlisi de la relació entre polítiques i intervencions urbanes i socials respecte els barris i la millora de les condicions de vida del veïnat, amb una atenció especial a les formes de participació veïnal i interlocució barri-ajuntament; i l'anàlisi de la vida quotidiana als espais públics tenint en compte aspectes com el gènere, l'edat, l'ètnia o la classe, dimensions que, al llarg del treball, hem mirat de tenir sempre presents de forma interrelacionada.L'interès d'aquesta recerca té dues vessants: la pròpia recerca en sí i que el material generat sigui i tingui utilitat social. La recerca, en sí mateixa, ja és un procés viscut on no només s'enriqueix la persona -a partir d'un procés viscut de llums i ombres- sinó que també es contribueix a desenvolupar el coneixement i el saber col·lectiu i universal. Sembla un tòpic aquest interès però, amb l'edat que tinguem i identificats i identificades amb la universitat pública i amb la geografia, cal que tinguem clar l'interès per generar una recerca que barregi l'experiència viscuda i la contribució social en favor d'un saber i coneixement col·lectius. Però la recerca també volem que sigui una eina d'utilitat pública i col·lectiva, amb l'interès que sigui útil per altres persones amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i, en concret, de les persones que viuen en barris populars a Catalunya. Enriquir la idea d'espai públic en general i tractar l'actualitat dels barris populars a Catalunya no pot ser una tasca individualista i cal que fem interconnectar múltiples experiències tant des de l'àmbit acadèmic, com veïnal i polític. I aquesta Tesi Doctoral vol ser una contribució, una mirada més, per tal que el veïnat d'aquests barris torni a tenir en les seves mans el poder per transformar quotidianament el lloc viscut, el seu entorn, a partir d'una millor autoconeixença comunitària i de les seves necessitats i demandes col·lectives. Paraules claus: geografia, metodologies qualitatives, barris obrers, The present study aimed to analyze the initial prior use and ownership that make women and men in specific public places, ie, through a gender analysis. Soon, however, research needs and adapted to the reality of the case studies, making the main goal and become the general analysis of the material and social construction of public spaces in a specific urban contexts, neighborhoods. This basic objective has been subordinated to other more specific objectives such as current and historical analysis in the imaginary construction of collective identity and sense of belonging on public spaces and neighborhoods, the The relationship between urban and social policies and interventions on the neighborhoods and improving the living conditions of the neighborhood, with special attention to forms of dialogue and participation of community-district council; analysis of everyday spaces public taking into account aspects such as gender, age, ethnicity or class, dimensions, throughout the work, we have always tried to present so interrelated. The interest of this research is twofold: to do their own research and that the material is generated and has social utility. The research itself, it is a process where experienced not only enriched the person-from a process of light and shadow-lived but also helps develop the knowledge and know-collective and universal . It seems a cliché but this interest, with age and that we have identified and identified with the public university and geography, we must have a clear interest to generate research that blend the experience and contribution of social support a collective knowledge and understanding. But the research also want to be an instrument of public and collective interest that would be useful to other people with the aim of improving the living conditions of people and, in particular, those live in neighborhoods in Catalonia. Enriching the idea of public space in general and treat currently popular neighborhoods in Catalonia can not be an individualistic task and we need to interconnect multiple experiences, both from academia, as local and political. And this thesis is intended as a contribution, a closer, so that the neighborhood of these districts have again in his hands the power to transform the site daily living, the environment, from a better community autoconeixença and their needs and demands collective.Keywords: geography, qualitative methods, workingclass neighborhoods

La migración ha sido una estrategia consolidada y utilizada por los seres humanos en su afán permanente de encontrar mejores condiciones de vida. La posibilidad de migrar o no es un derecho vital, pues el ejercicio del mismo garantiza en muchos casos la sobrevivencia de la población cuando al migrar se huye de un riesgo inminente en que está la vida, que puede ser de carácter social, ambiental, político o bélico; la migración cobija dimensiones tanto sociales como espaciales; al migrar se transforma el entorno social y cambia el territorio donde se desarrolla la vida; el espacio de vida. Dependiendo de los factores que las causan, las migraciones pueden entenderse como el ejercicio de un derecho o como la consecuencia de la violación de uno o más derechos humanos. Ello depende de si la decisión de cambiar temporal o permanentemente el lugar de vivienda habitual, es un acto voluntario y discrecional o es un recurso para huir de condiciones de vida que resultan insoportables. La migración en Colombia a causa del desplazamiento no voluntario de la población, considerada migración forzada, es el tema del cual se ocupa la presente investigación. El desplazamiento forzado en Colombia ha generado corrientes de migrantes hacia las áreas metropolitanas y los centros urbanos, influyendo así en la reactivación del flujo rural-urbano de movilidad interna. El impacto del desplazamiento forzado en la migración rural-urbana es importante. El desplazamiento forzado se agudizó a principios de la década de 1990, generando un flujo de población que ha llegado principalmente a las ciudades intermedias, lo que conllevó que áreas urbanas continuaran recibiendo flujos de población procedente de regiones rurales o semirrurales. La llegada de grandes flujos de migrantes forzados al espacio urbano presiona la demanda de servicios básicos, infraestructura vial y equipamiento urbano necesario para satisfacer las necesidades de esta población, en su mayoría pobre y con grandes carencias de atención. Es así como el desplazamiento impacta de manera negativa el territorio receptor, generando altas concentraciones de población urbana y dejando algunos municipios pequeños con saldos negativos causando, en algunos casos, el despoblamiento de territorios. El desplazamiento forzado no obedece únicamente a la presencia de actores armados. Es un problema profundamente ligado a la tenencia de la tierra y a los intereses de grandes propietarios territoriales. Por lo tanto, la relación que establece el desplazamiento con la violencia y la apropiación de tierras es una de las hipótesis por validar en la presente investigación.La migración masiva de mitad del siglo XX se concentró predominantemente entre los grupos etáreos de jóvenes y adultos jóvenes compuestos principalmente por mujeres. Tal migración selectiva por sexo y edad generó un desequilibrio en la distribución de género de la población. Esta selectividad migratoria, en la cual son las mujeres las de mayor probabilidad de movilidad, se mantiene para la migración forzada y es objeto de detallado análisis. El desplazamiento forzado se concentra primordialmente en los grupos de edad menores de 18 años y en las mujeres adultas; de esta manera se está generando un impacto demográfico relevante, semejante a la selectividad migratoria presentada en el éxodo de la década de 1950.La movilidad forzada es movimiento migratorio de corta distancia que incrementa las condiciones de pobreza de la población afectada. Se da con mayor intensidad en territorios estratégicos, poseedores de grandes riquezas naturales o que tienen una importancia geopolítica notable, ya sea porque están ubicados en la zona central del país que es la de mayor desarrollo o en territorios de frontera. La connotación de ser una migración forzada en la que muchas veces está en peligro la vida de la población determina que los flujos de movilidad en muchas ocasiones se dirijan al lugar más cercano, el cual ofrece algún nivel de protección. Ahora bien, la investigación que hemos concluido es un trabajo que tiene mucha importancia para los ámbitos académico y político colombianos. Es una compleja exploración de la migración forzada en el conjunto del territorio nacional, que exigió, en primer lugar, un análisis histórico del conflicto interno en el cual se inscribe el fenómeno, análisis que posteriormente constituyó parte fundamental de los elementos explicativos en la territorialidad de la migración forzada. El trabajo hace un profundo análisis de las características sociodemográficas de la población afectada por el fenómeno; desarrolla una lectura de la distribución territorial de la población desplazada y de la nueva geografía humana que dibuja el movimiento masivo de población, que tiene como área de origen principal las zonas rurales del país. Finalmente, la investigación aborda el proceso de construcción y análisis de las variables, como elementos causales de permanencia y soporte de la migración forzada, haciendo énfasis en algunas regiones y zonas particulares del país., The migration has been a consolidated strategy and it has been utilized by the human beings in its permanent urge to find better living conditions. The possibility to migrate or not is a vital right, because by doing so it could be guaranteed in many cases the survival of the population, when by migrating they flee of an imminent risk in which life could be compromised, either by social, environmental, political or military causes; the migration involves both social and spatially dimensions; by migrating the social environment changes, and so the territory where life is developed; Space of lifeDepending on the cause factors, the migrations can be understood as the exercise of a right or as the consequence of the violation of one or more human rights. It depends on the origin of the decision of moving, if it is a voluntary and optional choice of changing temporary or permanently the place of habitual dwelling, or if it is a resource to flee living conditions that turn out to be unbearable. The migration in Colombia caused by the displacement not volunteer of the population, considered forced migration, is the topic of which the present investigation is occupied. The forced displacement in Colombia has generated migrations currents towards the metropolitan areas and the cities, influencing thus in the reactivation of the rural-urban flow of internal mobility.The impact of the forced displacement in the rural-urban migration is important. This phenomenon was intensified at the beginning of the decade of 1990, generating a flow of population that has arrived mainly to the intermediate cities, which has caused that urban areas are continually receiving flows of population coming from rural or semi-rural regions.The arrival of large flows of forced migrants to the urban space increase the demand of basic services, road infrastructure and necessary urban equipment to satisfy the needs of this population, mostly poor and with large lacks of attention. This is how the displacement also impacts in a negative way the receiver territory, generating high concentrations of urban population and leaving some small municipalities with negative balance causing, in some cases, the decrease of population or abandon of territories.The forced displacement does not only obey to the presence of armed actors. It is also a problem deeply connected with the possession of the land and to the interests of large territorial owners. Therefore, the relation that exits among the displacement, the violence and the appropriation of lands is one of the hypotheses to validate in the present investigation. The massive migration of the middle of the 20th century was concentrated predominantly in the homogeneous group of youths and young adults and composed mostly by women. Such selective migration by sex and age generated an imbalance in the distribution of gender of the population. This migratory selectivity, in which the women are those of greater probability of mobility, is maintained for the forced migration and is object of detailed analysis. The forced displacement concentrates primarily in the groups of age less than 18 years and in the adult women; in this manner a relevant demographic impact is being generated, similar to the migratory selectivity originated in the exodus of the decade of 1950.The forced mobility is a migratory movement of short distance that increases the conditions of poverty of the population affected. It hits upon greater intensity in strategic territories, owners of considerably natural resources or that have an evident, and important geopolitics, whether because they are located in the central zone of the country that is that of greater development or in territories of border.The connotation of being a forced migration in which many times the life of the population is in danger, determines that the flows of mobility in many cases are directed to the most nearby place, which offers some level of protection.Now well, the research that has been concluded is a work of high importance for the academic and politic field in Colombia. It is a complex exploration of the forced migration in the frame of the national territory, which required, in the first place, a historic analysis of the internal conflict in which the phenomenon is recorded, this analysis subsequently constituted a fundamental part of the explaining elements of territory related causes of forced migration. The study does a deep analysis of the social-demographic characteristics of the population affected by the phenomenon; gives a scope of the territorial distribution of the displaced population and the new human geography resulted of the massive migration that has as an origin area the rural zones of the country. Finally, the investigation undertakes the process of construction and analysis of the variables, as causal elements of continuance and backup of the forced migration, doing emphasis in some regions and particular zones of the country.

Aquesta tesi aborda una exploració de la imatge de Medellín - Colòmbia (1990-2007). S'assumeixen nocions com estigma, lloc/sentit del lloc, imatge i percepció espacial per explorar els continguts dedicats a Medellín a la premsa, cinema i entrevistes. Els seus resultats reflexionen sobre la funció que compleixen aquests continguts i com han propiciat que alguns carrers, barris i comunes siguin icones de la imatge internacional de Medellín. A partir d'aquesta exploració, es mostra com la imatge de la ciutat pot ser, també, una oportunitat per la coacció i la reconfiguració d'una consciència espacial. Paraules clau: city marketing, Medellín, estigma, lloc, imatge urbana., Esta tesis aborda una exploración de la imagen de Medellín - Colombia (1990 -2007). Se asumen nociones como estigma, lugar/ sentido del lugar, imagen y percepción espacial para explorar los contenidos dedicados a Medellín en prensa, cine y entrevistas. Sus resultados reflexionan sobre la función que cumplen estos contenidos y como han propiciado que algunas calles, barrios y comunas sean iconos de la imagen internacional de Medellín. A partir de esta exploración, se muestra como la imagen de la ciudad puede ser también, una oportunidad para la coacción y la reconfiguración de una conciencia espacial. Palabras claves: city marketing, estigma, lugar , Medellín, imagen urbana., This thesis explores the image of Medellín - Colombia (1990 - 2007). Notions like stigma, place / place meaning, image and spatial perception are assumed in order to deal with the media, cinema and interview contents referring to Medellín. Its results reflect on the function these contents fulfil and how they have favoured that certain streets, neighbourhoods and comunas become icons of the international image of Medellín. From this exploration, it is shown how the image of the city may also be turned into an opportunity for coercion and redefinition of a new spatial awareness. Key word: city marketing, Medellín, place, stigma, urban image., Cette thèse aborde une exploration de l'image de Medellin - Colombie (1990 - 2007). Il sera abordé les notions comme stigmate du lieu / sens du lieu, image et perception de l'espace pour explorer les contenus dédiés a Medellin dans la presse, dans les films de cinéma et les interviews. Ses résultats traitent de la fonction que remplissent ces contenus et comment ils ont permis que certaines rues, quartiers et communes se transforment en icônes de l'image internationale de Medellin. A partir de cette exploration, il est montré comment l'image de la ville peut être aussi, une opportunité pour l'action et l'intégration citadines et une configuration nouvelle d'une conscience de l'espace. Mots clés : Ville de Medellin, Marketing de la ville, lieu, stigmate, image urbaine.

La tesis aplica el pensamiento sistémico y la Evaluación Integrada (IA) al campo de la gestión costera. En particular, se analiza la contribución que el estudio de las percepciones aporta a los procesos de evaluación ambiental de los sistemas costeros, para mejorar las deficiencias de los métodos más convencionales caracterizados por su unidimensionalidad y dependencia del conocimiento disciplinar. Se han realizado tres estudios de caso relativos a la calidad de las playas en ambientes turísticos y a la erosión costera. El primer caso se ha desarrollado en la zona de la Costa Brava, al Nordeste España. El caso afronta la necesidad de incorporar la perspectiva del usuario a los métodos de evaluación de la calidad de la Playa. Se realizaron 600 cuestionarios a los usuarios de las playas y un conjunto de entrevistas en profundidad a actores locales. Los resultados muestran que los estudios de percepción pueden ser instrumentos muy útiles para los gestores costeros, aportando información sobre el perfil del usuario, sus preferencias y sus valoraciones sobre la calidad de las playas. En estos contextos los sistemas costeros deberían ser gestionados adaptándose a las particularidades ambientales de cada playa y a la diversidad de sus usuarios, evitando prácticas de homogeneización. El segundo caso trata el problema de la erosión costera. El estudio se localiza en Sitges (Cataluña, España) donde se analiza un conflicto social surgido a principios del 2000 como reacción a una propuesta de intervención para frenar la erosión existente. La investigación explora los elementos que dificultan dar respuestas integradas a la erosión costera a partir de un estudio de percepción basado en entrevistas en profundidad. La complejidad e incertidumbre ligadas a los propios procesos erosivos, las características de los marcos de evaluación existentes y el contexto institucional en el campo de la protección costera en España son algunos de las cuestiones analizadas. El estudio muestra como el conocimiento técnico no es suficiente para encontrar soluciones coherentes i sólidas con el contexto local y las necesidades sociales y constata la necesidad de incorporar enfoques más participativos. Finalmente, el tercer caso se desarrolló en el Lido de Séte (Francia) y explora los beneficios de aplicar un Análisis Multicriterio Participativo (AMP) para evaluar estrategias de gestión de la erosión costera. Los resultados muestran que las alternativas más adaptativas como el retroceso controlado de la línea de costa y la recuperación de la dinámica natural son socialmente más aceptados, en el caso de estudio, que alternativas más rígidas basadas en enfoques ingenieriles. El enfoque utilizado contribuye a representar la multidimensionalidad de la costa, integra diferentes perspectivas, facilita el intercambio de conocimiento y permite el tratamiento de la incertidumbre. La disertación concluye ofreciendo una propuesta metodológica para incorporar la dimensión social en la evaluación integrada de sistemas costeros., The present dissertation applies complex system thinking and Integrated Assessment (IA) to the field of coastal management. It emphasises the social perspective and analyses the added value of integrating public perceptions into the processes of assessing coastal socio-ecological systems. It argues that the Integrated Assessment of coastal systems requires moving away from one-dimensional evaluation methods and to develop innovative assessment approaches capable to understand coasts in as highly complex, multidimensional dynamic systems and explicitly acknowledge their inherent degree of uncertainty. Three case studies have been carried out regarding the assessment of beach quality and coastal erosion. The first one was developed in the area of "Costa Brava", North-East Spain, a tourist hotspot. The case study addressed the lack of bottom-up approaches to assess beach quality. The methods, which were applied on six beaches, involved a survey of 600 beach-users and a set of in-depth interviews to local stakeholders. The results showed that public perception surveys can be useful tools for coastal managers. Coastal systems should be specifically managed in an adaptive fashion considering the particularities of each beach and avoiding homogenising practices. In this way, conservation strategies could be prioritised in natural environments with recognised natural values or with higher potential for ecological recovery. While in the other hand, 'hard' interventionist approaches oriented to enhance recreational beach uses could be pursued in those intensively used beaches, normally located along urban water fronts. The second case deals with coastal erosion. It was carried out in Sitges (Catalonia, Spain) and analyzed a conflict that arose at the beginning of the year 2000 as a reaction to a proposal for intervention to cope with coastal erosion. The research explored the elements that make it difficult to give integrated responses to coastal erosion. In this case, the research of public perception was based on in-depth interviews. Issues related to the very nature of the coastal systems - complexity and uncertainty of coastal erosion- were addressed. Furthermore, the work explored the drawbacks of the existing assessment approaches and the policy framework on coastal protection in Spain. The case study showed that the technical knowledge does not fit enough to find robust solutions that satisfy both social needs and technical requirements. The complexity of coastal erosion risks demands to move beyond the existing assessment frameworks where the role of the experts need to be reformulated. This process should open up the debate to other disciplines and knowledge which may bring more adaptive alternatives more in coherence with natural dynamics of coastal systems. The third case was carried out in the Lido of Séte (France) and explored the suitability of applying participatory MultiCriteria Analysis (MCA) to assess different strategies to cope with coastal erosion risks. The methods used involved the Social Multicriteria Evaluation tool of Naiade combined with in-depths interviews and focus groups. Results showed that more adaptive alternatives such as "retreating the shoreline" were preferred by selected stakeholders to those corresponding to "protecting the shoreline" and the Business as Usual proposals traditionally put forward by experts and policy makers on these matters. Participative MCA contributed to represent coastal multidimensionality, elicit and integrate different views and preferences, facilitated knowledge exchange, and allowed highlighting existing uncertainties. The dissertation concludes by drawing a methodological proposal on how to bring social perspective into the assessment of coastal systems. A 3-step procedure is put forward which includes the following: i) a baseline analysis of the values and perceptions of the society under study; ii) institutional analysis and maping out the stakeholders' relationships in order to identify barriers and opportunities to implementing integrated strategies and, iii) a public participation within the assessment process. We argue that all this in-depth knowledge on the functioning of the social system needs to be combined with an in-depth understanding of the dynamics of the ecological system under consideration.

En la Tesi Doctoral, L'adopció internacional a Catalunya: un nou fenomen demogràfic?, s'analitza el fenomen de l'adopció internacional a Catalunya, fent especial referència als sol·licitants, als pares i mares adoptius, als menors adoptats i a les famílies ampliades o constituïdes per adopció internacional. La investigació s'enfoca des d'una perspectiva demogràfica (òptica totalment innovadora en l'àmbit català i espanyol). El període temporal d'anàlisi permet estudiar el començament de l'adopció internacional en aquesta Comunitat (a principis de la dècada dels noranta del segle XX), amb el rellevant canvi quantitatiu i qualitatiu que es va produir; la fase d'expansió (1995-2004) on va tenir lloc la regulació legal i l'acceptació social de l'adopció internacional com una forma més de constituir o d'ampliar una família; i, la fase de descens o de regulació generacional de la demanda adoptiva (des de 2005) que ha conduït a una estabilització de les sol·licituds en funció del volum de les generacions que per edat sigui més probable que sol·licitin adoptar (de 30 a 45 anys).La Tesi Doctoral s'estructura en tres parts:En la primera s'exposen les aportacions teòriques i empíriques sobre adopció internacional des d'una perspectiva sociodemogràfica i es contextualitza espacialment i temporalment l'adopció en el món, mostrant-se els principals canvis en la matèria.La segona part es centra a Catalunya i s'ofereix el marc general d'anàlisi sobre el que es fonamenta la tercera part de la Tesi: s'avaluen els canvis demogràfics que han pogut incidir en el desenvolupament de l'adopció internacional i es recopilen, fins a 2006, les estadístiques oficials sobre demandes i adopcions nacionals i internacionals constituïdes (en base a les Memòries Estadístiques de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció-Generalitat de Catalunya).La part central de la Tesi és la tercera. En ella s'aporten i analitzen dades inèdites del període 1992-2002, a partir de la informació dels expedients dels sol·licitants d'adopció internacional residents a Catalunya. En aquesta tercera part es desenvolupen les dos hipòtesis plantejades en la Tesi: la primera, que l'augment de la demanda adoptiva s'hauria produït a través d'un triple procés de difusió geogràfica, social i demogràfica, que hauria conduït a la intensificació de la demanda adoptiva per a totes les edats i categories sociodemogràfiques; i la segona, que l'arribada de menors adoptats en altres països tindria el seu impacte sobre distintes variables demogràfiques, en concret sobre els naixements, sobre la fecunditat i en la formació, ampliació i composició de les famílies.Paraules clau: Demografia; esterilitat i fecunditat; família i parentiu; migracions., The doctoral thesis, L'adopció international a Catalunya: un nou fenomen demogràfic? (International Adoption in Catalonia: A New Demographic Phenomenon?), analyzes the phenomenon of international adoption in Catalonia, emphasizing applicants, adoptive parents, adopted minors and the families either enlarged or constituted by international adoption. Research assumes a demographic perspective, an innovative step in the Catalan and Spanish domains. The period of analysis captures the beginnings of international adoption in Catalonia (in the early 1990s) and the corresponding quantitative and qualitative population changes produced; the phase of expansion (1995-2004), where legal regulation the social acceptance of international adoption as a legitimate way to enlarge a family took hold; and, the phase of decline or of generational regulation of adoption demand (since 2005), where applications leveled off in keeping with the age-probability of applying (persons between 30 to 45 years old being the most likely applicants). The Thesis consists of three sections:Section One presents the theoretical discourse and empirical contributions on international adoption from a sociodemographic perspective. Adoption is framed in spatial and temporal context, exposing the main strains and changes in the literature.Section Two focuses on Catalonia and offers the general frame of analysis forming the basis for Section Three: Demographic changes that have proven fundamental in the development of international adoption are evaluated, and the official statistics on demand and completed national and international adoptions are compiled until 2006 (based on statistical reports from the Institut Català de l'Acolliment and l'Adopció-Generalitat de Catalunya).The central part of the thesis is Section Three. To-date unpublished data on applicants for international adoption residing in Catalonia between 1992 and 2002 are presented and analyzed. This section develops the two hypotheses raised in the Thesis: The first hypothesis states that the increase in adoption demand took place through a triple process of geographic, social and demographic diffusion that led to a demand increase among all ages and sociodemographic categories; the second states that the arrival of minors adopted in other countries impacted various demographic variables, particularly births, fertility and family formation, enlargement and composition. Key words: Demography; sterility and fertility; family and kinship; migrations.

El control de l'evapotranspiració té implicacions importants sobre la modelització global i regional del clima, així com en el coneixement del cicle hidrològic i per avaluar sobre l'estrès mediambiental que afecta ecosistemes agrícoles i forestals. Un increment de l'evapotranspiració mentre la precipitació roman constant o es redueix podria disminuir la disponibilitat d'aigua per als sistemes naturals i/o agrícoles, així com per les necessitats humanes. Avui dia, les mesures radiomètriques proporcionades per la Teledetecció i la modelització SIG són les úniques tecnologies òptimes per calcular l'evapotranspiració en a escales regionals d'una manera factible. A més a més, també es necessari l'obtenció acurada dels fluxos d'energia que intervenen en el seu càlcul a escala regional i amb una resolució temporal elevada.El principal objectiu d'aquest treball és modelitzar i validar els principals factors implicats en el càlcul de de l'Evapotranspiració Real Diària (ETRd): temperatura de l'aire, temperatura de superfície terrestre i radiació neta, a escala local i regional a Catalunya (NE Península Ibèrica), usant imatges de Teledetecció de baixa i mitjana resolució espacial (TERRA/AQUA MODIS i Landsat, respectivament) i la modelització climàtica mitjançant eines SIG durant el període 2000-2007.Per la regionalització de la temperatura de l'aire (Ta), s'ha dut a terme un anàlisi de regressió múltiple combinat amb tècniques d'interpolació SIG usant predictors geogràfics (altitud, latitud, etc.) així com predictors provinents de la Teledetecció (NDVI, albedo, etc.). En el cas de les imatges Landsat, la temperatura de la superfície terrestre (TST) s'ha obtingut a partir de la millora d'un mètode ja existent usant la base de dades atmosfèrica TIGR-TOVS.La radiació neta (Rn) s'ha estimat a partir del balanç entre la radiació d'ona curta i la radiació d'ona llarga. A més, dos tipus d'aproximacions s'han dut a terme per a la seva determinació: l'estimació de les variables implicades en el càlcul a escala diària (Rndl); i el càlcul de la Rn l'hora de pas del satèl·lit (Rni) i la seva subseqüent conversió a Rn diària mitjançant la Rn ratio.Finalment, per a calcular l'ETRd s'ha usat el B-method, basat en el balanç energètic, que principalment necessita com a variables d'entrada la Rn i la diferència entre TST i Ta.Els principals resultats obtinguts en aquest treball són:1) La combinació de predictors de la Teledetecció i de predictors geogràfics ha disminuït el RMSE dels models de la temperatura de l'aire, obtenint en el cas de la Ta a l'hora de pas del satèl·lit valors de 1.8 K.2) La inclusió de la temperatura de l'aire conjuntament amb el vapor d'aigua per a obtenir la TST a escala regional ha mostrat ser de gran utilitat, obtenint un RMSE mitjà d'aproximadament 1 K.3) Els resultats obtinguts de la modelització de la Rn mostren un RMSE mitjà de 21 W·m-2 en el cas de Landsat i de 22 W·m-2 en el cas de TERRA/AQUA MODIS, essent aquests resultats iguals o millors que d'altres resultats publicats.4) Els errors obtinguts en la modelització de la TST, la Ta i la Rn fan possible introduir aquestes variables en el models de l'ETRd.5) Finalment, en el cas de la modelització de l'ETRd mitjançant TERRA/AQUA MODIS, s'ha obtingut un RMSE mitjà de 1.6 mm comparant-los amb dades in-situ de flux de saba, essent aquest error massa gran per a monitoritzar l'ETRd d'una manera òptima. En el cas de Landsat-5 TM s'ha obtingut millors resultats amb un RMSE mitjà de 0.6 mm els quals estan en concordança amb d'altres estudis que presenten un error estimat d'aproximadament ± 30%., Evapotranspiration monitoring has important implications on global and regional climate modeling, as well as in the knowledge of the hydrological cycle and to assess about environmental stress that affects forest and agricultural ecosystems. An evapotranspiration rise while precipitation remains constant or is reduced could decrease water availability for natural and agricultural systems and human needs. Nowadays, radiometric measurements provided by Remote Sensing and GIS analysis are the technologies used to compute evapotranspiration at regional scales in a feasible way. In addition, accurate estimation of energy fluxes of all variables implied in its computation at a regional scale and in a continuum basis is also needed.The aim of this work is to model and validate the main factors implied in Daily Actual Evapotranspiration modeling (AETd): air temperature, land surface temperature and net radiation at a local and a regional scales in Catalonia (NE Iberian Peninsula) using coarse and medium spatial resolution remote sensing data (TERRA/AQUA MODIS and Landsat, respectively) and GIS climate modeling from 2000 to 2007.To regionalize air temperature (Ta), a multiple regression analysis of geographical preditors (altitude, latitude, etc.) as well as remote sensing predictors (NDVI, albedo, etc.) combined with GIS interpolation techniques has been applied. In the case of Landsat images, land surface temperature (LST) has been obtained improving a current methodology using TIGR-TOVS atmospheric database. Net radiation (Rn) has been estimated through the balance among the net shortwave radiation Rn and the net longwave radiation. In addition, two types of approaches have been carried out for its determination: the estimation of the variables implied in the calculation of Rn at daily level (Rndl); and the calculation of the Rn at the time of satellite pass (Rni) and its subsequent conversion to daily Rn by means of the Rn ratio. Finally, to compute AETd we have used the B-Method, which is based on the energy budget, that mainly needs as an input variables Rn and the difference between LST and Ta. LST, Ta and Rn have been validated at a regional scale using ground meteorological stations data and atmospheric radiosoundings. AETd has been validated using canopy transpiration by means of sap flux measurements over a Scotts pine (Pinus sylvestris) stands located in Vallcebre (Pre-Pyrenees).The results of this work show that:1) The combination of remote sensing variables with geographical variables has decreased RMSE of air temperature models, obtaining in the case of at satellire Ta a RMSE of 1.8 K.2) The inclusion of air temperature together with water vapor to retrieve LST at a regional scale has proved to be of great utility, obtaining a mean RMSE of about 1 K.3) Rn obtained results show a mean RMSE of 21 W·m-2 in the case of Landsat and a mean RMSE of 22 W·m-2 in the case of TERRA/AQUA MODIS, being these results in agreement with other published results, but also offering better RMSE in some cases. 4) Errors obtained in LST, Ta and Rn modeling makes these variables useful as input variables to model AETd.5) Finally, In the case of TERRA/AQUA MODIS AETd modeling, a RMSE of 1.6 mm compared with sap flow measurements has been obtained, being this error too high to monitor AETd in an optimal way. In the case of Landsat-5 TM AETd modeling, we have obtained better results with a RMSE of 0.6 mm which are in agreement with other studies that present an estimated error of about ± 30%.

La tesi doctoral avalua la utilitat de l'anàlisi qualitativa de la literatura de viatges (com a objecte d'estudi) per a la indagació de coneixements geogràfics. Des d'un enfocament crític i de gènere, analitza les aportacions geogràfiques sobre el Marroc colonial que emanen de la literatura viatgera espanyola. Més concretament, examina trenta relats publicats a Espanya entre els anys 1859 i 1936. Seguint els postulats postcolonials, es remarca la complicitat existent entre la geografia, el viatge i l'imperialisme. A través de l'enfoc analític feminista, s'enriqueix el discurs geogràfic colonial en el seu conjunt, ja que totes les aportacions viatgeres són clarament genderitzades. Finalment, des d'una perspectiva més cultural (que inclou tant l'anàlisi textual com visual), s'aprofundeix en les significacions geogràfiques de les evocacions paisatgístiques del Marroc en el procés de construcció orientalista dels paisatges colonials., This PhD thesis examines the utility of qualitative analysis of travel literature as a tool to investigate geographic knowledge. From a critical and gender perspective, it analyses geographic contributions about colonial Morocco which emanate from Spanish travel narratives. In particular, it looks at thirty travel accounts published in Spain between 1859 and 1936. Following postcolonial postulates, it remarks the existing complicity between geography, traveling and imperialism. Through a feminist analytical approach, the whole colonial geographic discourse is enriched, since all of the travel accounts are clearly gendered. Finally, from a cultural standpoint (which includes both visual and textual analysis), the thesis investigates the geographic significance of Morocco's landscape evocations, within the orientalistic process of colonial landscape construction.

En esta tesis doctoral se analiza el papel adoptado por la familia en los procesos de migración interregional en España acontecidos durante gran parte del siglo XX. Para ello, se utiliza como fuente principal la Encuesta Sociodemográfica de 1991 y se aplica una metodología novedosa, basada en modelos de análisis multinomial y multinivel, con el objetivo de depurar las influencias que derivan en las diferencias regionales observadas según Comunidad Autónoma de nacimiento y Comunidad Autónoma de residencia. Los parientes por cuya geografía familiar e intervención en la movilidad interregional se indaga son el padre y la madre, los hermanos y hermanas y los hijos e hijas. En los resultados se distinguen grandes regiones de procedencia según el protagonismo de un tipo u otro de modo familiar de emigración. En concreto, el área noroeste peninsular se destaca por su mayor propensión a la emigración desvinculada de los parientes o en cadena, mientras que el sur peninsular se destaca por su mayor inclinación a la emigración en cadena o en familia. La consecuencia más directa en el destino es la mayor cohesión espacial observada entre los familiares de los emigrantes de la zona más meridional. Respecto a las regiones tradicionalmente receptoras, aquellas en las que los flujos más cuantiosos procedían del sur reúnen a mayor número de redes familiares de inmigrantes (caso de Cataluña, la Comunidad Valenciana y Baleares), mientras que en el País Vasco y Madrid (esta última de perfiles y procedencias de inmigrantes más heterogéneos) las distintas categorías de geografía familiar están algo más equilibradas.Asimismo, se demuestran pautas divergentes no sólo según las coordenadas geográficas de origen y destino, sino también según características socio-demográficas de la persona que efectúa el desplazamiento. Las condiciones más desfavorables de partida (capital humano, motivo de la emigración, etc.) incentivan en general la movilidad interregional en cadena o en familia, conduciendo a escenarios de localización en el destino en los que es muy común la existencia de algunos miembros de la red familiar no corresidente o incluso la de toda la red de parentesco estudiada al completo. Diferencias culturales, sociales y económicas de las áreas de nacimiento inciden además sobre los distintos modos familiares de emigración observados., In this PhD dissertation the role adopted by families in the interregional migration processes in Spain during the XX century is analysed. The Sociodemographic Survey from 1991 has been used as the main data source. A new methodology has been applied, based on multinomial and multilevel models, with the objective to control the influences that result in the regional differences observed by place of birth and place of residence. The family geography and way of involvement in the interregional mobility are studied by means of the following relatives: father and mother, sibling and offspring.Several large regions of origin are distinguished in the findings according to the prominence of one or another type of family form of emigration. Specifically, the North-west peninsular area stands out because of its higher tendency to dissociated emigration (with regard to relatives), whilst the southern peninsular area shows off its superior inclination to family or chain emigration. The clearest impact in the destination is the more frequent spatial cohesion of southern immigrant family knits.Regarding the traditional receiving regions, those whose most important flows came from the South gather the largest numbers or immigrant family networks (case of Cataluña, Comunidad Valenciana and Baleares), whilst in the País Vasco and in Madrid (the latter with more heterogeneous immigrant profiles and origins) the distribution of the categories for the 'family geography' is more balanced. Likewise, divergent migration models are proved not only according to the geographic coordinates of origin and destination, but also according to some socio-demographic characteristics of the person who moves. Worse conditions linked to the departure (human capital, cause of migration, etc.) encourage in general chain or family interregional migration, leading to location scenarios in destination where the presence of some members of the non co-residence family or even the presence of the complete family network is more common. Cultural, social and economic differences among areas of birth affect also the observed family forms of migration.

Esta tesis doctoral se propone estudiar quien se empareja con quien, es decir las condiciones de homogamia del conjunto de las parejas en España durante el siglo XX. Por tratar un régimen matrimonial moderno, el análisis considerará dos grandes grupos de factores como determinantes de las pautas de emparejamiento: los estructurales y los preferenciales, que aparecen resumidos en el título de la tesis en los términos de mercado matrimonial y de afinidades electivas, respectivamente. El objeto de estudio, las uniones y los cónyuges, se estudian considerando la cohorte de matrimonio y la cohorte de nacimiento de los cónyuges, de modo que el análisis combina la dimensión transversal y la longitudinal. Se tratan uniones consensuales y matrimonios, tanto heterosexuales como homosexuales. Las uniones consensuales no merecen un análisis específico, mientras que las parejas homosexuales sí son estudiadas en exclusiva en uno de los capítulos. Las fuentes estadísticas disponibles, fundamentalmente el censo de población de 2001 y el registro de matrimonios, condicionan la elección de las dimensiones de homogamia estudiadas: la edad, el nivel de instrucción y el origen de los cónyuges. Se trata de saber si los hombres y mujeres se unen con cónyuges de igual, mayor o menor edad que ellos; con cónyuges de igual, mayor o menor educación; y con cónyuges del mismo o de distinto origen. El trabajo se estructura en base a estas tres dimensiones, con un capítulo dedicado a cada una de ellas. Estos tres capítulos se refieren a las parejas heterosexuales y se completan con un cuarto capítulo que analiza las tres mismas dimensiones para las parejas homosexuales. Los cuatro capítulos conforman el cuerpo de la tesis y son precedidos por dos capítulos que ofrecen el marco teórico y empírico para el análisis. En este marco se presentan las distintas aproximaciones teóricas al objeto de estudio y los factores del contexto sociodemográfico que deberán ser manejados para la correcta interpretación de los resultados. Los resultados muestran fundamentalmente que la evolución reciente de las pautas de formación de pareja en España se ha caracterizado por a) la reducción de la homogamia educativa y el aumento de la homogamia por edad; b) la superación de la hipergamia femenina, tanto de edad como educativa; c) la consolidación de un polo de elevada homogamia, tanto de edad como educativa, entre aquellos que alcanzan los estudios universitarios; y d) la singularidad de las parejas de los extranjeros, que escapan a estas tendencias generales. En el futuro próximo, los resultados apuntan hacia una mayor heterogeneidad demográfica (efecto de las segundas nupcias, la cohabitación y los flujos migratorios) y hacia nuevas coordenadas para las afinidades electivas (producto de la concentración educativa y de la equiparación de criterios masculinos y femeninos). Si bien estos resultados revelan hasta qué punto la convergencia de los criterios de hombres y de mujeres ha cambiado la formación de la pareja en España, también ponen de manifiesto como el efecto de la estructura del mercado matrimonial y de la disponibilidad y composición de los candidatos es importante a) en determinadas circunstancias históricas de marcado desequilibrio; b) para submercados como el de los inmigrantes, el de las segundas nupcias o el de los homosexuales; y c) a escala local., This doctoral thesis analyses assortative mating in Spain during the XXth century. Considering that we face a modern marital regime, two main groups of determinants of union formation patterns will be considered: structural and preferential factors. The title of the dissertation uses two specific terms to refer to those factors: marriage markets and elective affinities. The analysis presents alternatively cross-sectional and longitudinal dimensions, because unions and partners are analyzed considering both marriage cohorts and partners' birth cohorts. Moreover, both marital and consensual unions and both heterosexual and same-sex unions are considered. Consensual unions do not deserve a specific analysis whereas homosexual unions are treated separately in one of the chapters. The available statistical sources, basically Spanish 2001 population census and marriage records, are partly responsible for the choice of the three dimensions of assortative mating which will be treated: age, educational level and origin of the partners. The purposes of the analysis is to explore whether men and women do mate younger, similar or older partners, whether they mate partners with lower, similar or higher education and whether they mate partners from their same origin or not. The structure of the research is based on these three dimensions, with a chapter for each one of them and with an additional chapter where these three dimensions are analyzed for same-sex unions. Preceding these four chapters, the volume offers the theoretical background and the empirical elements for the analysis. The results present the main components of the recent evolution of assortative mating patterns in Spain: a) decrease of educational homogamy and increase of age homogamy; b) overcome of the traditional age and educational female hypergamy pattern; c) appearance and consolidation of the higher educated as a group of high age and educational homogamy; and d) singularity of the unions involving foreign partners regarding the general trends. Future trends might be determined by a higher demographical heterogeneity in union formation (as a result of higher incidence of second unions, consensual unions and international migration flows) and by new points of reference for elective affinities (resulting from concentration of the educational structure and increasing similarities between male and female criteria). These results prove that the convergence between male and female patterns and preferences is highly responsible for the recent changes in union formation patterns in Spain. But they have at the same time pointed out that marriage markets and conditions of availability of potential partners can be determinant: a) under historical circumstances of extreme relative shortage of men or women; b) in sub-markets such as those of the immigrants or the divorced and widowed and c) in a local scale.

L'objectiu principal de la tesi doctoral és l'estudi, des d'una perspectiva geogràfica, de les zones humides de la plana empordanesa. Es tracta d'analitzar i entendre les relacions entre les societats que han habitat la regió i el seu medi, tant a nivell històric com en el període recent amb l'ús i la gestió que s'hi realitza, amb l'objecte d'obtenir-ne una comprensió global. L'anàlisi de la transformació dels paisatges d'aigua, concretament en el cas de l'Empordà, esdevé l'eix central de la present recerca.El treball caracteritza i defineix les zones humides a nivell global, així com n'analitza les funcions i valors ambientals, territorials i socials que aquestes duen a terme. Es descriu l'evolució patida en la percepció humana de les zones humides, és a dir, el camí que hi ha hagut entre la repulsió i la protecció d'aquests espais. Aquest procés s'exemplifica de forma detallada amb el cas de les zones humides espanyoles. També s'analitzen diferents experiències de gestió de zones humides.En relació als aiguamolls de l'Empordà, es realitza una caracterització física del territori d'estudi, descrivint a mode d'inventari exhaustiu totes les zones humides de la plana litoral empordanesa. Es realitza un estudi de l'evolució històrica experimentada pels aiguamolls de l'Empordà, parant especial atenció al procés històric de dessecació d'estanys i aiguamolls, mitjançant l'ús de documentació i cartografia antiga, tot analitzant les causes i les conseqüències d'aquestes transformacions, tant a nivell físic de paisatge, com a nivell humà quant a usos i percepcions. La darrera part de la tesi versa sobre la gestió territorial i socioambiental recent als aiguamolls empordanesos. En aquest sentit, es descriu el procés de protecció de les zones humides empordaneses, distingint el procés dut a terme a l'Alt Empordà, que va culminar amb la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (del qual se'n fa una anàlisi de la seva gestió territorial i ambiental endegada des de la seva creació el 1983 fins a l'actualitat), del procés dut a terme al Baix Empordà, que també ha portat a la protecció dels seus aiguamolls, però amb un procés ben diferent al de l'Alt Empordà., The main objective of this Doctoral Thesis is the study, from a geographical perspective, of the Empordà wetlands. It is intended to analyse and comprehend the relationship between the different societies that have lived in the region and their environment, at a historical level but also in the recent period with the uses and management strategies that are made, with the objective of obtaining a full understanding of this issue. The analysis of the water landscape transformation, specifically in the case of the Empordà region, becomes the central theme of this research.The work characterizes and defines the wetlands at a global level, in the same way that it analyses the environmental, territorial and social functions and values that they carry out. The evolution experienced in the human perception of the wetlands; that is, from rejection of them to their protection is also described. This process is exemplified in depth with the case of the Spanish wetlands. Furthermore, different wetland management strategies are analysed.As far as the Empordà wetlands are concerned, a physical characterization of the study area is presented by describing, in the form of an exhaustive inventory, all the Empordà coastal plain wetlands. By means of ancient cartography and documents, the historical evolution of the Empordà wetlands has been studied, emphasizing the historical process of wetland drainage. The causes and consequences of those transformations are also analysed, from the physical point of view -at the landscape level- and from the human point of view -at the uses and perceptions levels-. The last part of the Thesis is devoted to the recent territorial and socioenvironmental management strategies in the Empordà wetlands. In this sense, the wetland protection process is described, distinguishing two processes. On the one hand, the process experienced in the Alt Empordà region, which culminated in the creation of the Aiguamolls de l'Empordà Natural Park in 1983 (from which an analysis of its territorial and environmental management from its creation until the present day is carried out). On the other hand, the process experienced in the Baix Empordà region, which also brought about the protection of its wetlands, despite following a quite different process from the one experienced in the Alt Empordà region.

A la present recerca, s'ha testat l'aplicabilitat d'un principi conceptual provinent de l'Ecologia del Paisatge ('Aggregated with Outliers' -AWO; Richard T. Forman 1995), que tracta sobre les configuracions universals del paisatge requerides, de cara a mantenir les funcionalitats ecològiques i promoure la sostenibilitat dels usos i les activitats humanes en el territori del paisatge. D'especial interès, l'anàlisi territorial es realitza des d'una perspectiva integrada (holística), i pot ser aplicat en escenaris d'escassa informació ecològica dels paisatges.Un cop analitzades i resoltes les qüestions (tant conceptuals com aplicades) de la definició topològica dels espais, les tipologies i llindars resultants, ha estat mitjançant l'anàlisi composicional en base als valors de superfícies, densitats i diversitat de les tipologies (segons usos i extensió), que s'han definit unes característiques necessàries per la modelització en base AWO.L'aplicació realitzada posteriorment, en base a un model d'optimització espacial, s'ubica en l'interfície entre la teoria normativa analitzada i la seva aplicació. D'aquesta manera s'ha pogut fer front a la seva integració dins els processos de planificació integrada del paisatge. Els resultats obtinguts d'aquesta manera ens remarquen els dèficits i potencials dels territoris analitzats de forma quantificada, considerant els usos del sol existents en referència a uns òptims universals preestablerts. El procediment normatiu que s'ha aplicat als cinc paisatges de l'entorn de Barcelona pot ser susceptible de ser aplicat a altres paisatges amb elevada pressió antròpica, llavors., En la presente investigación, se ha testado un principio conceptual proveniente de la Ecología del Paisaje ('Aggregated with Outliers' -AWO; Richard T. Forman 1995), que trata sobre las configuraciones universales del paisaje requeridas, de cara al mantenimiento de las funcionalidades ecológicas del mismo y que permitan la ordenación de los usos y actividades humanas de forma sostenible. Como interés principal está el análisis territorial desde una perspectiva integrada (holística), y puede ser aplicado en escenarios con escasa información ecológica sobre los ecosistemas presentes.Una vez analizadas y resueltas las cuestiones (tanto conceptuales como aplicadas) de la definición topológica de los espacios, tipologías y lindares resultantes, mediante el análisis composicional de superficies, densidades y diversidad de las tipologías (según usos y extensión) se han definido unas características necesarias de la modelización en base AWO.La aplicación realizada con posterioridad, en base a un modelo de optimización espacial, se ubica en la interfaz entre la teoría normativa analizada y su aplicación real. De esta manera se ha podido hacer frente a su integración en los procesos de planificación integrada del paisaje.Los resultados obtenidos de esta forma nos remarcan de forma cuantificada el déficit y potenciales de los territorios analizados, considerando los usos del suelo existentes en referencia a unos óptimos universales preestablecidos. El procedimiento normativo que se ha aplicado a los cinco paisajes del entorno de Barcelona es susceptible de ser aplicado a otros paisajes con elevada presión antrópica., In the research done, it has been tested the applicability of a conceptual principle on Landscape Ecology (Aggregated With Outliers -AWO; Richard T. Forman 1995) that discusses the required universal land uses configurations, in order to maintain the ecological functionality while promoting sustainability for land planning and human activities. Equally remarkable, the results will be obtained from an integrated perspective (holistic view), and can be deployed amidst unavailable ecological information scenarios.Once the conceptual and applied questions on spaces definition, typology ranges and thresholds are solved, there have been defined some required characteristics for AWO based modelling, through compositional analysis (area, density and diversity).The application later developed stands in the interface between normative theory and its real applicability. It has been proved this way is possible to face integrated landscape planning, following AWO modelling processes.The results finally obtained are this way a remark of which are the landscape deficits and potentials in a quantified way, with existing land uses and sizes in reference to optimal predefined ones. The normative procedure defined then for the five landscapes around Barcelona can be applied to other heterogeneous landscapes, with high population pressure.

Introducció: La relativa novetat de la immigració estrangera a Catalunya explica la incipient producció en temes que relacionen immigració i salut. Els principals treballs que s'han dut a terme es centren en les malalties infeccioses, la salut mental i la diversitat cultural. Objectius: Elaborar un estat de la qüestió sobre la relació entre immigració i salut a Catalunya, i en el context internacional. Posteriorment es volen analitzar els patrons de salut que presenten els immgirants estrangers a Catalunya i aportar, si cal, millores pràctiques per a la recerca i l'assistència sanitària de la immgiració estrangera. Metodologia: S'ha elaborat un estudi ecològic a partir del padró continuo i del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) per a l'any 2003. S'han utilitzat també les dades del Panel de Desigualtats (PaD) de la Fundació Jaume Bofill i metodologia qualitativa per a complementar l'anàlisi. Resultats: S'observen tendències que recolzen la teòria dels immigrants 'sans' en comptes dels 'immigrants portadors' de malaltia. Els resultats són coincidents amb els estudis previs encara que les diferències existents segurament s'expliquen per la manca de dades i registres poblacionals, i pel biaix que presenten part dels estudis publicats sobre immigració i salut. Conclusions: Els resultats obtinguts indiquen que al introduir variables socioeconòmiques, sobre les condicions de vida i immigrants de totes les procedències la variable migratòria perd pes com a determinants de salut. Cal, però, elaborar un sistema de recollida de dades que permeti fer estudis poblacionals sobre la relació entre migració i malaltia. Les dades poblacions ajudarien a millorar i desenvolupar l'assistència sanitària als immigrants estrangers i els seu estat de salut.La present recerca ha estat duta a terme entre l'abril del 2003 i el desembre del 2006 en el si del Grup de Recerca sobre Migracions de la UAB., Introduction: The relative new phenomenon of foreign immigation in Catalonia explains the growing research about the connection of health and immigration. Research mainly focuses on infectious deseases, mental health and cultural diversity. Objectives: To discuss the current relationship between immigration and health, both in Catalonia and international contexts. To analyse the health patterns of foreign immigrants in Catalonia and to propose -if necessary- practical measures to improve the research and medical assitance of the foreign immigrant community. Methodology: Ecological study with population data (municipalitaty registers) and clinical data (hospital discharges) for the year 2003. Data from the panel survey, Panel de Desigualtats (PaD), of the Fundació Jaume Bofill has also been used as well as a qualitative methodolgy to complete the analysis. Results: One can observe trends that support the "healthy migrant" theory versus "sick migrants". The results match previous studies eventhough the existing differences can be explained by the lack of data and population registries, and the biased nature of immigration and health publications. Conclusions: The results indicate that if socio-econonic variables are taken into account, such as life conditions of immigrants of all origins, the migration factor cannot support fully the determinants of health. There is the need to create a data collection system that will guarantee the creation of population studies about the relationship between disease and immigration. Better data collection would mean the improvement and development of medical assistance to foreign immigrants and their health.This research has taken place between april 2003 and december 2006 by the Grup de Recerca sobre Migracions de la UAB.

Des de l'explosió industrial i urbana de Barcelona, coneguda a partir del segon terç de segle XIX, el territori municipal central havia experimentat un creixement continu de població fins a finals de la dècada de 1970, un augment cimentat en la incessant aportació de la variable migratòria. Coincidint amb la saturació de la trama urbana municipal, el volum de població assolí el seu sostre, un moment al que va prosseguir un període de pèrdua d'efectius, aturat recentment com a conseqüència de la transnacionalització dels fluxos migratoris.La present Tesi Doctoral s'emmarca en el context d'aquesta Barcelona saturada, un període en què la redefinició de l'estructura sociodemogràfica de la població que resideix a la ciutat no només és conseqüència de les característiques dels individus que s'incorporen a la ciutat, sinó també dels que l'abandonen. El treball es proposa l'estudi de les característiques sociodemogràfiques dels migrants que han passat per la ciutat de Barcelona, i així poder identificar l'existència d'una hipotètica selectivitat migratòria que filtra als individus que participen als fluxos migratoris barcelonins en funció dels seus trets sociodemogràfics. Sintetitzant, contrasta el perfil dels emigrants, immigrants i dels residents que canvien d'habitatge a l'interior de la ciutat central, i analitza la incidència de la migració en la redefinició de les característiques de la població que resideix a Barcelona.La investigació s'estructura en tres grans apartats. El primer retrocedeix fins a l'explosió industrial i urbana de Barcelona per encetar un recorregut per la història demogràfica de la ciutat d'una forma integrada. S'analitza la incidència dels components demogràfics en l'evolució de la població i s'identifica la singularitat del comportament de la migració en les dues darreres dècades del segle XX, període en què s'insereix la major part del treball. En abastar un període temporal tan ampli, la reconstrucció demogràfica ha estat complexa i ha necessitat d'una minuciosa tasca de recopilació de les diferents fonts d'estocs i de fluxos. La segona part de la Tesi Doctoral aprofundeix en l 'estudi de la dinàmica migratòria i residencial d'aquest darrer període, integrant també la dimensió dels canvis d'habitatge que es realitzen a l'interior de Barcelona, un aspecte poc introduït en la literatura sobre mobilitat residencial a la ciutat. L'apartat s'enceta amb la revisió des d'una perspectiva demogràfica del procés de desconcentració de les principals metròpolis espanyoles, s'atura en l'anàlisi de les migracions i de la mobilitat residencial de la ciutat central en la relació amb la resta de la metròpoli, Catalunya i Espanya, continua amb l'estudi de les implicacions de la participació de la població estrangera en els fluxos residencials metropolitans i finalitza insinuant l'adveniment d'una possible nova etapa recentralitzadora que podria estar coneixent la ciutat central.Finalment, la tercera part es configura com el cos principal de la recerca. L'apartat es planteja l'estudi de la selecció sociodemogràfica que s'exerceix sobre els migrants que incorporen la ciutat central com a origen o destinació del canvi de residència. Amb l'anàlisi del 100% de les microdades censals catalanes de 2001, els resultats ratifiquen l'existència d'un filtre migratoris exercits per la ciutat central, de forma que les característiques sociodemogràfiques dels individus que han inclòs el municipi de Barcelona en el seu itinerari residencial són diferents en funció del tipus de moviment realitzat. Aquesta diversa composició dels fluxos migratoris ha determinat les característiques de la renovació de la població de Barcelona, i ha redefinit, per tant, la seva estructura sociodemogràfica del present., Since the Barcelona's industrial and urban explosion, known after the second third of the 19th century, the central municipality experienced a continuous growth of population based on the incessant contribution of the migration. At the late seventies, clashing with the saturation of the urban core, the volume of the population living in the central municipality reached its peak. A period of uninterrupted lost of population arrived just after that moment, a stage recently broken as a consequence of the international migratory flows.The PhD dissertation is fitted in the temporal context of the filled, saturated, Barcelona. During that period, the redefinition of the sociodemographic structure of the population residing in the city is not only consequence of the characteristics of the people entering into the city, but also of those remaining and leaving it. The work aims at studying the sociodemographic characteristics of the migrants that have included the city in their residential and migratory itinerary, and at being able to identify the existence of a hypothetical migratory selectivity based on the sociodemographic characteristics that filters the individuals who participate in the migratory flows. Synthesizing, it contrasts the profile of emigrants, immigrants and those who have changed their dwelling inside the central city, and analyzes the incidence of migration in the redefinition of the characteristics of the population residing in Barcelona.The research is structured in three main sections. First, it goes back in time until the industrial and urban explosion of Barcelona in order to initiate a journey along the demographic history of the city, from an integrated point of view. The incidence of the demographic components in the evolution of the population is analyzed, and the singularity of the behavior of the migration in the two last decades of the 20th century is identified. Because this part of the research covers a wide period, the demographic reconstruction has been complex and has needed a meticulous task of compilation of demographic information from the different stocks and flows available sources. The second part goes deeply into the study of the migratory and residential dynamics of the last period, integrating also the dimension of the dwelling changes that are made inside the municipality of Barcelona, an aspect rarely introduced in the literature about residential mobility in the central city. The section begins with a revision of the urban sprawl in the main Spanish Metropolitan Areas from a demographic perspective, stops in the analysis of the migration and the residential mobility of the urban core in its relation with the rest of its Metropolitan Area, Catalonia and Spain, continues with the study about the implications of the participation of foreign population in the residential flows, and finalizes hinting the arrival of a new stage, characterised by the recentralization of the urban core. Finally, the third chapter is set as the main part of the research. The section comprises the study of the sociodemographic selection that is exerted to the migrants who include the central city as the origin or the destination of the dwelling change. Analyzing the 100% of the Catalan census microdata of 2001, the results ratify the existence of a migratory filter exerted by the central city. The sociodemographic characteristics of the individuals who include the municipality of Barcelona in their residential itinerary are different depending on the type of movement made. This diverse composition of the migratory flow has determined the population's of Barcelona renewal and has redefined, therefore, the current sociodemographic structure.

Partiendo de la exploración de los vínculos que se establecen entre las variables movilidad, pobreza y exclusión social en un contexto de profunda segregación funcional y socioespacial, esta Tesis doctoral analiza, en primer lugar, las relaciones que las personas en situación de pobreza mantienen con el espacio local y con el resto del territorio metropolitano como consecuencia de la estructura urbana y la organización funcional del espacio presente en la ciudad. A partir de ahí y de la detección que estos ciudadanos desarrollan una parte importante de su vida cotidiana fuera del espacio local y que para ello tienen la necesidad de realizar desplazamientos motorizados, se analiza la eficiencia social del sistema de transporte colectivo llegando a la conclusión que para estos ciudadanos éste deviene un importante instrumento de integración y cohesión social. Finalmente, se subraya que, si bien el transporte colectivo representa un importante elemento de inclusión social para la población en situación de pobreza, los elevados costes derivados de su uso cotidiano constituyen un potente elemento de freno a las potencialidades de inclusión y cohesión social de este sistema de transporte urbano. Dicho análisis se realiza en la ciudad de Lima (Perú)., This Ph. D. Thesis starts exploring the links established between the variables of mobility, poverty and social exclusion in a context of profound functional and socio-spacial segregation. At first, it analyses the relations of people living in poverty with the local space and with the rest of the metropolitan territory as a consequence of the urban structure and the functional organization of the space in the city. Given that these citizens develop an important part of their daily life outside their local space, due to which they have to commute, social efficiency of the collective transport system is analyzed. The Thesis concludes that for these citizens, collective transport system becomes an important instrument of social integration and cohesion. Finally, it is underlined that, although collective transport represents an important element of social inclusion for the population living in poverty, the high costs derived from the daily use of transport represent a powerful restrain to inclusion and social cohesion of the urban transport system. The previous analysis is made in the city of Lima (Peru).

La present tesi doctoral té com objectiu avaluar quin és l'ús del territori que fan els habitants a Catalunya a partir de la seva mobilitat habitual per treball i per estudis i la derivada de la disponibilitat d'una segona residència. Per a assolir aquest objectiu utilitza les dades del cens de 2001, que per primera vegada recull aquest tipus d'informació per al conjunt d'Espanya. La investigació parteix de la hipòtesi que la mobilitat creixent de la població determina el fet que assignar les persones únicament al lloc de residència cada vegada té menys sentit, ja que a través dels seus desplaçaments habituals, la població està en contacte amb altres municipis diferents al de residència. A aquest tema està consagrada un part important de la tesi, ja que es fa un repàs exhaustiu a les transformacions demogràfiques i territorials esdevingudes a Catalunya durant el període 1986-2001. És per motiu ressenyat que la tesi planteja la necessitat de superar aquesta concepció estàtica de la població, basada en l'antiga divisió entre població de dret i població de fet, mitjançant la utilització de dos conceptes relativament nous en geografia de la població com són població vinculada i espai de vida. Els dos conceptes poden ser entesos com dues maneres diferents, però complementàries, d'analitzar el mateix fenomen: la mobilitat de la població. Així, el concepte població vinculada fa referència, des del punt de vista del territori receptor, a tota aquells població que, a pesar de no residir en un territori, manté un cert vincle perquè treballa, estudia o té una segona residència en ell; mentre que l'espai de vida amida, des del punt de vista de les persones, tots aquells llocs freqüentats a partir dels desplaçaments quotidians. El càlcul de les dues dimensions citades de la mobilitat habitual a Catalunya constitueix l'eix central de la tesi. Així, en primer lloc, s'analitza quin és la població vinculada a cadascun dels 946 municipis catalans, tema que és d'especial interès a l'hora de la planificació urbanística i de certs serveis, ja que permet tenir en compte la població destinatària potencial, ja viva al municipi o no. En segon lloc, es delimita quin és l'espai de vida dels habitants dels habitants de cadascun dels municipis catalans, cosa que permet determinar quin és el grau d'interacció funcional entre territoris i poder delimitar, així, àrees de cohesió o àrees metropolitanes. Els resultats obtinguts en l'aplicació d'ambdós indicadors apunten a la configuració de Catalunya com una incipient ciutat-regió: un espai funcional únic que tendeix, cada vegada més, a funcionar com un àrea homogènia, més enllà dels límits administratius de les seves diferents parts, entre les quals s'estableix un flux important de persones. Aquestes, en conseqüència, realitzen un ús cada vegada més extensiu del territori, de manera que el lloc de residència habitual perd importància a l'hora de descriure el comportament territorial de la població. Paraules clau:Mobilitat habitual, espai de vida, població vinculada, cens de població, Catalunya., La presente tesis doctoral tiene como objetivo evaluar cuál es el uso del territorio que hacen los habitantes en Cataluña a partir de su movilidad habitual por trabajo y por estudios y la derivada de la disponibilidad de una segunda residencia. Para lograr este objetivo utiliza los datos del censo de 2001, que por primera vez recoge este tipo de información para el conjunto de España.La investigación parte de la hipótesis que la movilidad creciente de la población determina el hecho que asignar las personas únicamente al lugar de residencia cada vez tiene menos sentido, puesto que a través de sus desplazamientos habituales, la población está en contacto con otros municipios diferentes al de residencia. A este tema está consagrada una parte importante de la tesis, ya que se hace un repaso exhaustivo a las transformaciones demográficas y territoriales acontecidas a Cataluña durante el periodo 1986-2001. Es por motivo reseñado que la tesis plantea la necesidad de superar esta concepción estática de la población, basada en la antigua división entre población de derecho y población de hecho, mediante la utilización de dos conceptos relativamente nuevos en geografía de la población como son población vinculada y espacio de vida. Los dos conceptos pueden ser entendidos como dos maneras diferentes, pero complementarias, de analizar el mismo fenómeno: la movilidad de la población. Así, el concepto población vinculada hace referencia, desde el punto de vista del territorio receptor, a toda aquellos población que, a pesar de no residir en un territorio, mantiene un cierto vínculo porque trabaja, estudia o tiene una segunda residencia en él; mientras que el espacio de vida mide, desde el punto de vista de las personas, todos aquellos lugares frecuentados a partir de los desplazamientos cotidianos.El cálculo de las dos dimensiones citadas de la movilidad habitual en Cataluña constituye el eje central de la tesis. Así, en primer lugar, se analiza cuál es la población vinculada a cada uno de los 946 municipios catalanes, tema que es de especial interés a la hora de la planificación urbanística y de ciertos servicios, puesto que permite tener en cuenta la población destinataria potencial, ya viva al municipio o no. En segundo lugar, se delimita cuál es el espacio de vida de los habitantes de los habitantes de cada uno de los municipios catalanes, cosa que permite determinar cuál es el grado de interacción funcional entre territorios y poder delimitar, así, áreas de cohesión o áreas metropolitanas.Los resultados obtenidos en la aplicación de ambos indicadores apuntan a la configuración de Cataluña como una incipiente ciudad-región: un espacio funcional único que tiende, cada vez más, a funcionar como un área homogénea, más allá de los límites administrativos de sus distintas partes, entre las cuales se establece un flujo importante de personas. Éstas, en consecuencia, realizan un uso cada vez más extensivo del territorio, de modo que el lugar de residencia habitual pierde importancia a la hora de describir el comportamiento territorial de la población.Palabras claveMobilidad habitual, espacio de vida, población vinculada, censo de población, Cataluña., This thesis aims to assess what is the use of the territory that the inhabitants in Catalonia from their usual mobility for work and studies and derived from the availability of a second residence. To achieve this it uses data from the 2001 census, which for the first time this type of information collected for the whole of Spain. The hypothesis suggests that the increased mobility of the population determined to give people the only place of residence is increasingly less sense. Thus, through their movements, people are in contact with other than the municipalities of residence. This issue is devoted a significant part of the thesis, which is a comprehensive review of the demographic and territorial changes occurred in Catalonia during the period 1986-2001.For this reason, the thesis addresses the need to overcome this static conception of the population using two relatively new concepts in geography of population: linked population and living space. The two concepts discussed the same phenomenon: the mobility of the population. Thus, the linked population references, from the viewpoint of the source area, to all those people who, despite not residing in a territory, maintains a certain bond with him. For its part, the living space measured from the point of view of people, all those places frequented from daily.The calculation of the two aforementioned dimensions of mobility in Catalonia is the usual focus of the thesis. Firstly, we analyze what the linked population to each of the 946 Catalan municipalities. This issue has a particular interest in urban planning and services. Secondly, the thesis defines the living space of the inhabitants of the inhabitants of each of the Catalan municipalities, which can determine the degree of interaction between functional areas and to delimit, and, areas or areas of cohesion metropolitan areas. The results achieved in the implementation of both indicators point to the configuration of Catalonia as an emerging city-region: a functional space that only tends increasingly to function as a homogeneous area, beyond the administrative boundaries of the different parts. This fact conducted a more extensive use of the territory, so the usual place of residence loses importance when describing the behavior of the territorial population.KeywordsDaily mobility, living space, linked population, census, Catalonia.

L'evolució de la població de nacionalitat estrangera i la seva distribució territorial en el municipi de Barcelona són els objectes d'estudi d'aquesta Tesi Doctoral. Es parteix de la hipòtesis de que les característiques sociodemogràfiques de la població de nacionalitat estrangera i del conjunt de la població són les que expliquen, en el marc de la jerarquia socioeconòmica dels barris barcelonins, el procés d'assentament territorial dels residents estrangers. Des de l'any 1991, amb vint-i-quatre mil residents estrangers, poc menys de l'1,5% dels barcelonins, fins les dades més recents que es corresponen a inicis de 2006, quant se superen els dos-cents seixanta mil estrangers empadronats, i s'assoleix el 15,9% del total de residents, s'analitza l'evolució i la composició de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona, així com la seva distribució territorial en els barris i seccions censals del municipi, desagregant les dades per les principals nacionalitats. D'una situació a inicis i mitjans dels noranta caracteritzada per la polarització espacial, es dóna pas a una dispersió de la immigració a tots els barris de la ciutat. La inicial concentració en el centre històric (Ciutat Vella) d'inicis dels noranta es manté en tot el període considerat, emergint nous espais d'assentament relacionats amb la major dispersió de llatinoamericans i el canvi de les pautes residencials d'altres nacionalitats per un major temps d'estada en el municipi. D'aquesta manera, barris del nord-est de la ciutat, on a inicis dels noranta la immigració internacional era inexistent, apareixen avui en dia entre els barris amb major proporció de residents estrangers, barris que creixeren a raó d'antics processos migratoris en les dècades dels seixanta i setanta. En canvi, els barris que acullen població més benestant, i que a inicis dels noranta es mostraven com els barris amb major proporció de residents estrangers, majoritàriament de l'Europa comunitària (Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts), perden progressivament protagonisme, tant pel menor creixement de les nacionalitats anteriorment presents, com per la dificultat d'entrada de nous col·lectius. El territori torna a reproduir funcions ja conegudes, Ciutat Vella com a punt d'arribada i d'inserció inicial a la ciutat, i els barris del nord-est com barris de progressiu assentament, on la jerarquia socioeconòmica del municipi explica les pautes d'inserció per sobre de la nacionalitat. A més a més, s'han calculat els principals indicadors estadístics que ens resumeixen aquestes pautes, trobant una àmplia diversitat de situacions: nacionalitats amb alta segregació i concentració residencial; nacionalitats amb una concentració i segregació mitjanes, i nacionalitats amb baixa segregació residencial, on la etapa del projecte migratori conjuntament amb les característiques sociodemogràfiques ens expliquen la major part dels processos d'inserció. Únicament en les nacionalitats més concentrades s'han d'apuntar altres variables explicatives, lluny de les seves característiques sociodemogràfiques. Factors interns de cohesió o externs de discriminació expliquen les majors concentracions territorials. En canvi, la situació trobada per el conjunt de residents estrangers, caracteritzada per una baixa segregació residencial, amaga una forta precarietat visible en les característiques de l'habitatge i en la seva sobreocupació. De manera similar a altres ciutats del sud d'Europa, la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera no ens informa del seu procés d'inserció. S'apunta llavors l'existència d'una segregació fragmentada, recolzada en el mercat de l'habitatge i no sempre visible en la distribució, alhora que existeixen al mateix temps diverses estratègies i pautes d'inserció a la ciutat segons la nacionalitat., The main objective of this Doctoral Thesis is to study the trends in the population of foreign nationality and its territorial distribution in the city of Barcelona. The principal hypothesis is that sociodemographic characteristics of the population of foreign nationality and the whole population explain, within the context of the socioeconomic hierarchy of the city, the settlement pattern of foreign residents. We have analysed the trend and composition of this population in Barcelona and their territorial distribution in the city since 1991, when there were 24 thousand foreign residents (1,5%) in Barcelona, to the most recent data of 2006, when foreigners reach 260 thousand and comprised 15,9% of the city residents. For this aim we have used districts and census tracks.The first half of the nineties were characterised by spatial polarization. After fifteen years, foreigners have experienced a dispersion process through the entire city. The initial concentration in the historical centre (Ciutat Vella) has been maintained during this period. At the same time, new patterns of settlement have emerged related to the greater dispersion of Latin-Americans and the change of the residential profiles of other nationalities caused by a longer establishment in the city. Therefore, districts in the northeast of the city, where in the beginning of the nineties international immigration was non-existent, appear today as districts with one of the greater proportions of immigration. These districts had been constructed as a result of previous migratory processes during the sixties and seventies. Territorial patterns tend to get reproduced: Ciutat Vella like a first destination and initial insertion place to the city, and the districts of the northeast like districts of subsequent establishment, where the socioeconomic hierarchy of the municipality explains the guidelines of insertion more than nationality.However, the richer districts are no longer the ones with highest proportions of foreign residents (in its majority European), as they were in the first half of the nineties. This change is based on the smaller growth of the present nationalities, but also by the difficulty of entrance of the new migrant groups. We have also calculated the main statistical indicators that summarize territorial patterns, where we found a great variety: nationalities with a great residential segregation and concentration; nationalities with a median segregation and concentration, and nationalities with low residential segregation. In this typology, the stage of the migratory process and the sociodemographic characteristics explain most of the insertion processes. Only in the residential areas where foreign nationals are most concentrated, we can suggest another interpretation, namely that only internal factors of cohesion or external factors of discrimination can explain the territorial patterns.But for the most part of foreign residents, the low residential segregation hides a strong precarious situation, visible in housing characteristics. As for other Southern European cities, the spatial distribution of foreigners in the city doesn't inform us about their insertion process, as instead a fragmented segregation exists that is supported by the housing market. This fact can't be observed by segregation patterns. At the same time, various strategies and insertion patterns coexists in the city according to nationality.

L'objectiu d'aquesta tesi és elaborar una anàlisi integral de la sostenibilitat en el cas concret dels espais públics de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). L'anàlisi es desenvolupa en un context social de postmodernitat en què, conjuntament a la proliferació d'un model urbà dispers i de baixa densitat, emergeixen nous processos de participació ciutadana. Per fer-ho, s'ha dut a terme una triangulació metodològica integrant mètodes quantitatius amb mètodes qualitatius per acabar desenvolupant una anàlisi integral de la sostenibilitat dels espais públics urbans. Així, s'ha treballat quantitativament a partir de la digitalització cartogràfica des espais públics enjardinats de la RMB, un l'anàlisi quantitatiu de 315 d'aquests espais i un qüestionari enviat a tots els municipis de la regió; però també s'ha treballat amb metodologies qualitatives a partir de 38 entrevistes en profunditat i 19 observacions d'espais públics urbans.La integració s'ha fet a partir de la discussió de dues aparents paradoxes entorn els espais públics urbans de la RMB. La primera, que he anomenat la paradoxa ambiental, es basa en que els espais públics que es desenvolupen en els nous entorns urbans de baixa densitat segurament tenen un impacte ambiental menor que no pas els espais públics desenvolupats en un entorn en general ambientalment més sostenible com és la ciutat compacta. Són els espais públics de la ciutat compacta els que, tot i tenir un paper naturalitzador més destacat, acostumen a estar constituïts per espècies al·lòctones altament consumidores d'aigua.I la segona paradoxa, que he anomenat la paradoxa sociopolítica, es basa en que en la societat actual, en què sembla ser que emergeix la necessitat de desenvolupar noves formes de democràcia participativa, s'està avançant cap a un model territorial dispers i de baixa densitat on es redueix la presència relativa d'espais públics i, en conseqüència, disminueix un actiu que pot actuar com a element potenciador de capital social i catalitzador d'aquests processos participatius emergents. L'anàlisi s'ha dut a terme des de la lògica de l'Ecologia Política, integrant les dimensions ambiental, econòmica, social i política del concepte de sostenibilitat, amb una visió multiescalar de l'objecte d'estudi i seguint la tradició de la geografia marxista que recentment ha incorporat en la darrera dècada la dimensió ambiental en el seu anàlisi.A partir de l'anàlisi empírica es pot concloure que el model urbà i regional produït en les darreres dècades està relacionat amb les dinàmiques d'acumulació de capital, responent als interessos d'una elit que ha gentrificat el centre de la regió i ha originat la migració d'una bona part de la població de classe mitja i mitja-baixa cap a la perifèria, on la urbanització dispersa és la forma urbana predominant.La tesi conclou que els espais públics de la RMB i la seva evolució recent no han contribuït a millorar la sostenibilitat de la RMB en la mesura que responen a la proliferació d'una construcció socioambiental, la urbanització dispersa, que està associada a una disminució dels espais públics i a una proliferació dels jardineria privada. La manca d'espais públics d'aquests nous entorns urbans redueix els espais de relació potencialment generadors de capital social, fet que redueix el compromís cívic dels seus habitants i dificulta enormement l'èxit de les noves formes de govern participatives que, d'altra banda, s'apunten com les noves formes per a governar l'actual societat complexa. Al mateix temps, la proliferació de jardins privats multiplica el consum d'aigua a la RMB, posant cada cop més en crisi el ja precari equilibri hídric entre oferta i demanda., The objective of this doctoral dissertationthesis is to developmake an integrated analysis of sustainability of public spaces in the Metropolitan Region of Barcelona (MRB). The analysis is performed under a postmodern developed in a context of post modernity where, the expansion of theat the same time that a low density urban model currently taking place in the MRB is contrasted with the rise of is spreading, new processes of political participationare arising.OTo develop this research, an is one of the significantimportant contributions of this thesis is the integration of has been done, integrating quantitative and qualitative methodologies, leading developing, at the end, towards an integrated assessment of the sustainability of urban public spaces sustainability. On the one handIn one hand, the quantitative work has consisted inI have quantitatively worked obtaining the digital cartography digitalizing the cartography of urban gardened public spaces of the MRB, developing a numericalnumeric analysis of several variables from a sample of 315 of these public spaces, and sending a questionnaire to the 163 municipalities of the MRB. On the other hand, the qualitative work has implied I have qualitatively worked with 38 38 open but detailed interviews with residents of the region, and 19 direct observations of urban public spaces of this areaaround the region.Integration has been approached done from two apparent paradoxes of urban public spaces. The first one, that I have called the environmental paradox, is based on the low environmental impact of public spaces in the sprawled areas, , a urban model where, generally, environmental impacts are very high. However, in the On the contrary, in compact city, a typically more sustainable urban model, urban public spaces are less environmentally sustainable because their dependencein the sense that these urban public spaces on are characterized by a predominance of turf grass, a very high water consumption species that needs therefore massive quantities of this scarce resource in the Mediterranean.in a Mediterranean context.The second paradox, that I have called the socio-political paradox, is based in the fact that while on that nowadays, with an emerging need of new forms of governance based on citizens participation are emerging in the MRB, the also emerging process of urban MRB is going to an urban sprawl model, and the decline of public spaces it implies, erodeswhere public spaces are minimized and, in consequence the potential of these public spaces tois diminishing an active that could generate social capital and thus to facilitate these emergent processes of political participation.The theoretical stance of the dissertation has been largely modelled after aThe analysis has been done from a Political Ecology point of view, following the tradition of Marxist Geography that recently has fully incorporated the environmental dimension in its analysis. The eEnvironmental, economic, social and political dimensions of the sustainability concept have been integrated with a scalar vision of the production of urban public spaces.After the empirical analysis, I can concludeaffirm that the urban and regional model produced in the last decades is related to dynamics of capital accumulation, responding to the interest of an elite that has gentrified the centre of the region and has caused the migration of a part of the population of middle and ow-middle-low income classes to the periphery of the region, where urban sprawl is the predominantce urban form.The thesis concludes that public spaces of the MRB and theirits recent evolution have not contributed much to improve sustainability in the MRB. Public spaces in this regionof the MRB respond to a proliferation of the socio-environmental construction of the urban sprawl. This socio-environmental construction reduces urban public spaces as spaces of relation that could generate social capital. At , at the same time, the that a spread of private gardens is associated with this urban sprawlenvironment, multiplies ying water consumption in of the MRB adding new stresses to an already difficult hidrosocial cycle.

Los principales objetivos de esta tesis son dos: en primer lugar, investigar las pautas de descenso de la fecundidad matrimonial en España, y más específicamente sus diferencias espaciales (a nivel provincial) en las últimas décadas del siglo XIX e inicios del XX; en segundo lugar, arrojar algo de luz sobre el tipo de método de control de los nacimientos (espaciamiento o limitación) utilizado por las mujeres casadas al menos una vez en aquellas provincias donde la fecundidad matrimonial estaba disminuyendo. Esta investigación ha sido realizada utilizando información sobre el número de hijos nacidos vivos declarado por las mujeres casadas y viudas en los Censos españoles de 1920, 1930 y 1940. La mayor parte de las investigaciones sobre la transición de la fecundidad en España se han basado en información procedente del Registro Civil, que permite estimar tasas de fecundidad específicas por edad (a nivel nacional) solamente desde 1922, o usando métodos indirectos de estimación demográfica aplicadas a la estructura por sexo y edad de la población para así calcular indicadores de fecundidad como los indicadores de Princeton o los Child-Woman Ratios (relación de hijos por mujer). Sin embargo, esta es la primera vez que datos retrospectivos sobre fecundidad procedentes de estos tres censos son utilizados de una forma tan intensiva. Este hecho, junto a los bien conocidos sesgos que afectan a la información retrospectiva, han exigido realizar una severa evaluación crítica de los datos, así como corregirlos cuando ha sido preciso. Esta evaluación crítica ha dado resultados positivos en los tres censos, con la excepción de media docena de provincias en el Censo de 1920 que mostraron datos no creíbles. Los principales resultados obtenidos a partir del análisis de estas fuentes de datos se pueden resumir en los siguientes puntos: - La paridez declarada por las mujeres alguna vez casadas muestra un lento pero gradual descenso de la fecundidad matrimonial en España en las primeras décadas del siglo XX, que se aceleró a partir de los años 30. - Los datos retrospectivos sobre el número de hijos nacidos vivos muestran unos patrones espaciales de fecundidad matrimonial muy diferenciados. - Las probabilidades de agrandamiento a nivel provincial muestran que la transición de la fecundidad fue una transición en los métodos de control de los nacimientos, con una sucesión de tres transiciones sucesivas: fase de ajuste, fase de innovación de las ideas, y fase de innovación de los métodos. Estas fases o estadios implicaron el pase desde una situación de ausencia de control a otra de control de tipo spacing, y finalmente a un control de tipo stopping. Como resultado final, se ha establecido una tipología de las provincias españolas según el estado transicional en el que se encontraban entre 1920 y 1930, a partir de los datos sobre los niveles de fecundidad marital y las probabilidades de agrandamiento calculados a partir de los Censos de 1920 y 1930 (no se puede calcular las probabilidades de agrandamiento a partir del Censo de 1940).Esta tipología, con cuatro grupos de provincias según su nivel de paridez y el uso de métodos de control de los nacimientos, muestra que la transición de la fecundidad matrimonial fue un fenómeno común que afectó a todos los territorios pero con diferencias de calendario muy importantes. Las provincias catalanas fueron las pioneras, mientras que las provincias castellanas y las islas Canarias, junto a algunas provincias andaluzas, empezaron la transición de la fecundidad en último lugar, probablemente en la cuarta década del siglo XX., The main objectives of this paper are twofold: firstly, it aims to investigate marital fertility decrease patterns in Spain, and more specifically its spatial differences (at provincial level) in the last decades of the 19th Century and the beginning of the 20th Century. Secondly, it intends to throw some light on the type of birth control methods (spacing or stopping) used by ever-married women in those provinces where marital fertility was decreasing. This research has been developed using information on children ever-born declared by married and widowed women in the 1920, 1930 and 1940 Spanish censuses. Most research previously done on the fertility transition in Spain was based on information coming from the Registro Civil (National Register) which allows to estimate age-specific fertility rates (at national level) from 1922 to nowadays, or by using indirect demographic techniques applied to the age and sex population structure in order to calculate fertility indicators like the Princeton indicators or Child-Woman Ratios. However, this is the first time that retrospective data on fertility coming from these three censuses are used in an intensive way. This fact, and the well-known biases that affect retrospective data, made it necessary to exercise a rigorous data critique and to correct it when required. The critical evaluation gave positive results in all three censuses, with the exception of half a dozen of provinces in the 1920 Census. The main results obtained from the analysis of these sources of data can been summarised in the following points:- Parity declared by ever-married women shows a slow but gradual decrease of marital fertility in Spain in the early decades of 20th Century, which accelerated in the 1930's - Retrospective data on children ever-born show very different spatial patterns in marital fertility- Parity progression ratios at provincial level show that marital fertility transition was a transition of birth control methods, with three consecutive transitions: adjustment phase, ideas innovation phase, and methods innovation phase, that implied the pass from no control to spacing type control, and finally stopping type control.As a final result, a typology of the Spanish provinces by stage in the fertility transition process has been established using data on parity levels and parity progression rations from 1920 and 1930 Censuses (parity progression ratios are not available in 1940 Census). This typology, with four groups of provinces by fertility levels and use of birth control methods, show that the marital fertility transition was a common phenomenon that affected all the territories with very important timing differences. Catalan provinces were the pioneers, whereas Castilian provinces and Canary Islands, together with some Andalusian provinces, started the marital fertility transition in last position, probably in the fourth decade of the 20th Century.

En los últimos tiempos estamos asistiendo a grandes cambios estructurales en el mundo rural, la reestructuración del cual supone transformaciones en el mercado laboral, en los ingresos de las unidades familiares, en las pautas de ocupación y de localización territorial, así como en la estructura social.La presente investigación se centra en el análisis de las consecuencias territoriales y sociales de la implantación de un iniciativa laboral pionera e innovadora en todos los sentidos: el teletrabajo. Para ello se utiliza un enfoque metodológico basado en la perspectiva de género y el análisis regional, analizando el papel que pueden cumplir las tecnologías de la información y comunicación (TICs), y concretamente el teletrabajo, como alternativa de futuro para el desarrollo del mundo rural y su población, y en particular de las mujeres.A partir de tres áreas de estudio (Cataluña, Ardèche y Québec), se ofrece un estado de la cuestión para así realizar un análisis comparado de los diferentes aspectos del teletrabajo -técnico, jurídico y laboral- como de posible alternativa de desarrollo en el actual contexto económico y social. La adopción de estrategias fundadas en la revalorización de los recursos, como soporte de nuevas iniciativas locales de creación de puestos de trabajo, se muestra actualmente como la única vía posible de subsistencia de los espacios rurales. En este sentido la actual evolución de la tecnología y de las llamadas "autopistas de la comunicación", pueden ser consideradas como una posible alternativa de desarrollo para ciertas regiones en declive, mediante la relocalización de ciertos puestos de trabajo en espacios rurales o rururbanos, si se combinan con las incontestables posibilidades que las TICs proporcionan. En este sentido el teletrabajo, inscrito en la globalidad de las teleactividades, puede constituir una alternativa más para facilitar la integración en el mercado laboral de la población rural, principalmente en el caso de mujeres y jóvenes. Las TICs necesitan de importantes infraestructuras de soporte, aspecto que las convierte en moduladores del territorio. De este modo, el actual diseño y equipamiento diferenciado de infraestructuras de TICs, según las regiones, supone un nuevo criterio de jerarquización del espacio; así, la disponiblidad de las TICs se erige como elemento clave en el proceso de retroalimentación de las zonas en desarrollo, haciendo del territorio un generador activo de recursos y posibilidades estratégicas. Las especificidades regionales en materia legislativa, económica, laboral y social, también suponen diferencias significativas en relación al tipo de trabajo realizado a distancia, y a la valoración que las personas que la llevan a cabo tienen de ella. Se concluye que las TICs no son la panacea para los territorios en crisis. Para que el teletrabajo constituya una alternativa real, es necesaria una suma de circunstancias particularmente propicias:Por parte de los trabajadores, es necesaria una dedicación plena, disponer de un proyecto profesional claro y un alto nivel de formación, que incluye la adquisición de competencias y habilidades tecnológicas.También es imprescindible el papel impulsor de las empresas que, interesadas en el ahorro de determinados costes, sean capaces de generar empleos susceptibles de desarrollarse a distancia y por tanto de ser teletrabajados.Igualmente crítico es el papel de las administraciones públicas, que deben fomentar la creación de empleo e infraestructuras equitativamente, reduciendo la deslocalización, y proporcionando ayudas a la formación y equipamientos técnicos adaptados, si desean favorecer la emergencia del teletrabajo.En esta línea, se requieren asimismo medidas dirigidas a favorecer el acceso al trabajo de las mujeres y la población en general (acceso a los servicios de guardería, horarios flexibles, etc.), que fomenten la equidad en el empleo, facilitando que el teletrabajo sea una verdadera opción frente a las condiciones de trabajo o los actuales horarios laborales., In the last few years, the rural world is undergoing large structural changes which are producing a deep restructuring, involving transformations in job markets, familiar units income and territorial location.The hereby research work concentrates on one pioneering topic, related to the new initiatives taking place in rural world: telework. The present Thesis following a methodological aim from gender and regional analysis, it studies the role that communication and information technologies (ICT) can play, and specifically telework, as a future alternative for the rural world development, especially for women.This research focuses a pioneering topic related to the new initiatives which are taking place in the rural world: telework. The study is centred in the role that communication and information technologies (ICT) and specifically telework, can play as a future alternative for the rural world development and specially for women. The research has been developed following the gender and regional analysis methodologies.After studying three geographical areas (Cataluña, Ardèche and Québec), a "state of the art" is offered, in order to develop a comparative analysis on different aspects of telework -technical, legal and labour- as a possible development alternative in the present economic and social situation.The implementation of strategies based on the revaluation of resources, appears at the moment, as the only way of survival for rural spaces as they act as a support for new local initiatives and the creation of jobs. In this sense, the current evolution of technology and the so-called "information highways" can be considered as a possible alternative for the development of some declining regions, through the relocation of certain jobs in rural or rur-urban spaces, in combination with the enormous possibilities supplied by ICT. That is why telework, as part of the more global term of teleactivities, can represent another alternative to improve the integration of rural population in the job market, especially for women and young people.The fact that ICT needs important support infrastructures, makes them a strong territory modulators. In this way, the present differences among different regions in the design and equipment of ICT infrastructures, are becoming a new criterion for space hierarchies. As a consequence, ICT availability becomes a key element in the feed-back process in developing zones, turning territory into an active generator of resources and strategic possibilities.Regional particularities in legal, economic, labour and social aspects, introduces also important differences related to the kind of the developed telework as well as in the perception of those people working in it.It can be concluded that ICT are not a panacea for territories in crisis as telework needs a big amount of proper circumstances to turn into a real alternative.From the point of view of the manpower, teleworkers need full time dedication, a clear professional project and to be trained at a high level, including technological capabilities.The propelling role of enterprises could be also essential if they are interested in saving costs, through the implementation of jobs which can be suitable to be teleworked.Te role of public administrations are equally critical, because they must support the creation of jobs and infrastructures in a equitable way, reducing outsourcing, and supplying help for training and proper technical equipment, if they really want to favour the emerging of telework.In the same direction, measures are also required to help women -and people in general terms- to access to the job market (access to nurseries, flexible working time, etc.) in order to achieve equity in employment and making telework a true alternative to the traditional working schedules and schemes.

Mitjançant una aproximació tant qualitativa com quantitativa, aplicant l'anàlisi estadística, la recerca bibliogràfica, el treball de camp i l'elaboració d'entrevistes en profunditat -així com amb la creació d'un conjunt de documents cartogràfics, gràfics i fotogràfics representatius-, l'autor ha volgut analitzar les diferències i les semblances entre l'activitat agrícola periurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la que trobem a l'Àrea Urbana de Toulouse (AUT). En concret, s'ha volgut conèixer quina és la reacció de la pagesia d'aquests àmbits davant del fenomen creixent de la pressió urbanística. En aquest sentit, així doncs, ha calgut estudiar la transformació de les explotacions agràries de les zones d'estudi, les característiques del planejament urbanístic vigent a cada país, els trets fonamentals de l'activitat que duen a terme els pagesos en l'actualitat i el rol que ocupa la pagesia en les institucions amb competències urbanístiques (com poden ser els ajuntaments) o amb capacitat d'influir en la vida local, entre d'altres aspectes secundaris. L'elecció de l'àmbit d'estudi ha estat molt acurada, i s'ha treballat amb dades estadístiques de les àrees metropolitanes (escala petita) a l'hora de seleccionar els municipis o comunes a analitzar (escala gran), partint, també, d'entrevistes prèvies a experts locals. Així, el delta del Llobregat o Àrea 1 es corresponia perfectament a la zona hortícola del nord de Toulouse o Àrea 2 (totes dues àrees tenen una superfície d'uns 117 km quadrats i són planes hortícoles solcades per un riu important, el Llobregat i la Garona respectivament). D'altra banda, ambdós àmbits formen part de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això incrementa el seu interès.L'AUT té una superfície quatre vegades superior a la de la RMB, però a la regió de Barcelona hi ha més població (per tant, la densitat de població també serà molt més elevada en aquest àmbit). Pel que fa a l'especialització productiva, Catalunya està més orientada a la indústria i als serveis que no pas la regió francesa de Midi-Pyrenées, que té un caràcter eminentment agrícola. A més, la regió de Barcelona s'ha constituït com una de les principals plataformes logístiques del sud d'Europa, sobretot per mitjà del Pla Delta, projecte que pretén desenvolupar el port i l'aeroport de Barcelona, i que ha suposat el desviament del riu Llobregat. Tanmateix, l'àrea de Toulouse és un dels eixos de la comunicació del nord amb el sud d'Europa, i un dels nuclis forts de la indústria aeronàutica i aeroespacial a nivell mundial. És en el context d'altíssima pressió sobre aquests territoris, els que envolten les ciutats, que hem de concebre la situació precària en què es troba l'agricultura periurbana. A nivell teòric, hi ha múltiples definicions que es refereixen al periurbà, a la franja de contacte entre el món urbà i el rural on l'activitat agrària queda relegada a un segon terme i té poques expectatives de sobreviure. La crisi del sector agrícola periurbà és un fet i fins i tot sembla que el recent recolzament de les institucions és insuficient. A Catalunya han sorgit múltiples projectes i propostes per protegir els espais agraris i naturals periurbans, com pot ser el Parc Agrari del Baix Llobregat. A França, hem vist com la normativa urbanística ordinària és prou eficaç per aturar la degradació urbanística i no calen mesures extraordinàries. A banda i banda dels Pirineus, així doncs, la reacció de la pagesia és molt similar, tot i que a França sembla que, a priori, els agricultors tenen més suport de l'administració. La pagesia periurbana, en definitiva, té un paper subordinat en la gestió del territori, encara que conserva gairebé integrament el control de l'activitat que es du a terme a les seves explotacions., With an aproach both qualitative and quantitative, using statistical analysis, bibliographic research, field work and in-depth interviews -the creation of representative cartography, graphics and photographs was also contemplated-, the author analyses the differences and similarities between the periurban agrarian activity of Metropolitan Region of Barcelona and what we found in the Urban Area of Toulouse.In fact, the author wanted to know which is the reaction of farmers of these areas in front of urbanistic sprawl phenomenon. In that sense, he studied the transformation of agrarian enterprises in these regions, the type of urban planning developed by each country, the main characteristics of activity the farmers are carrying on now, and the role of farmers in the institutions with urban planning competences (as the city council) or with capacity to influence the local life, among other secondary aspects. The election of the studied areas has been very attentive. We have worked with statistical data of the metropolitan areas (small scale) at the moment of the selection of the different municipalities or comunes concerned (large scale), begining, also, from previous interviews with local experts. In this way, the Llobregat delta or Area 1 belongs exactly with the horticultural zone of the north area of Toulouse (Area 2): we must emphasize that both areas have a surface of 117 squared kilometers, and there are important rivers going through those lands, the Llobregat and the Garonne respectively. In other terms, both environments are included in the Pyrenees-Mediterranean Euroregion, and that increases its interest.The UAT (Urban Area of Toulouse) has a surface four times bigger than the MRB (Metropolitan Region of Barcelona), but in Barcelona's region there is more population (the density, obviously, will be higher in this area). In relation to production specialisation, Catalonia has been developing industry and services for many decades, although the french region of Midi-Pyrenées has an eminently agrarian character. Also, the region of Barcelona has became one of the main logistic platforms of south Europe, especially because of Delta Plan, a project to develop the harbour and Barcelona's airport, which has meant the Llobregat river deviation. However, Toulouse area is one of the central axis of the north-south european communication, and one of the hard cores of hole world aeronautical and spatial industry. It is in this context of high pressures within the territoires that suround big cities that we must understand the precarious situation of periurban agriculture. On a theorical level, there exists many definitions for periurban fringe, the contact area of urban and rural world, where agrarian activity remains in second term and has little chance of survival. The periurban agrarian sector crisis is a reality and the recent institutions support is not enough. In Catalonia there exists now a lot of projects and proposals to protect the periurban agrarian and natural spaces, as the Baix Llobregat Agrarian Park. In France, we verify that the common urban planning rules are enough to stop the urban degradation and the french society don't need extraordinary measures. In both sides of the Pyrenees, the farmers reaction is very similar, thus in France it seems that, a priori, the farmers are supported more by the administration. All things considered, we conclude that the periurban farmers have a subordinate role in the land management, nevertheless they preserve almost all of the control of their farms labour.

Esta tesis doctoral se propuso conocer prácticas, opiniones y valores sobre anticoncepción y fecundidad en mujeres urbanas de la Argentina en la última mitad del siglo XX en el contexto de las políticas de población del país. Se analizaron 3 fuentes de datos: a) la Encuesta de Salud Reproductiva (mujeres pobres en edades fértiles de los suburbios de Buenos Aires); b) el Módulo de Metas Sociales de la Encuesta de Hogares, (mujeres en edades fértiles de 4 aglomerados urbanos de la Argentina), y c) la investigación cualitativa Aspectos socioculturales de la salud reproductiva (mujeres en edades fértiles con hijos en el Área metropopitana de Buenos Aires).Los resultados muestran que más de la mitad de las mujeres pobres en unión conyugal o con relaciones sexuales utilizaban anticonceptivos en 1993. La preferencia por los métodos según edad muestra que las pastillas ocupan el primer lugar en todas las edades y el DIU crece al aumentar las mismas; el preservativo y las inyecciones anticonceptivas les siguen en importancia. La iniciación sexual, conyugal y reproductiva de las encuestadas de sectores populares fue temprana, lo que suscita preguntas acerca de la similitud con las trayectorias de sus madres. Existen indicios de cambios para pensar que no será así: el mayor nivel educativo y el uso de anticonceptivos indican que las mujeres jóvenes tenderán a disminuir el tamaño de su descendencia cuando consideren cumplido ese tamaño, aún con iniciación temprana de la maternidad.El estudio cualitativo mostró que las mujeres de estratos medios valoran las familias numerosas, aunque 3 hijos ya se consideran muchos; se subrayan las aspira¬cio¬nes extrafamiliares y el deseo de aumentar el nivel de vida. Estas mujeres ven restringidas sus posibilidades de maternidad por razones opuestas a las de las mujeres pobres: tienen mejor acceso al uso de anticoncep¬tiv¬os pero sus posibili¬dades de ser madres se reducen por el conflicto entre esa posibilidad y el desarrollo profesional. Las mujeres de estratos bajos manifestaron su deseo de tener algún hijo más "cuando los más pequeños crezcan". Aunque la falta de recursos es un inconveniente, piensan que "lo que se tiene alcanza para todos" o "donde comen tres comen cuatro". El deseo de maternidad no se contradice con su realización personal porque ésta pasa por la maternidad. Tener hijos significa ganar espacio social, aumentar la estima y consideración, aumentar el prestigio, ser reconocida dentro y fuera de la familia. Ser madre implica un progreso en la considera¬ción, respeto y prestigio dentro de la comunidad y, a medida que los hijos crecen, aumenta el poder relativo de las mujeres dentro y fuera de la familia y, por lo tanto, su futuro se presume más seguro y menos incierto. Las relaciones familia¬res son a veces conflictivas pero también solidarias. El Módulo de Metas Sociales relevó cuatro perfiles sociodemográficos en las ciudades estudiadas. En el Gran Buenos Aires coexisten diversas etapas de la transición demográfica, con historias socioculturales y migratorias particulares: en comparación con las otras 3 ciudades se observa un número menor de hijos, mayor legalidad de las uniones y de la escolaridad y la prevalencia en el uso de anticonceptivos. En Resistencia (noreste argentino) hay un alto nivel de fecundidad, mayor frecuencia de uniones consensuales, baja escolarización y uso escaso de la anticoncepción. En Salta (noroeste) prevalece la alta fecundidad, niveles de escolaridad menores a los de Resistencia, un uso algo mayor de anticonceptivos y un peso menor de las uniones consensuales. En Neuquén (suroeste) se dan niveles intermedios de fecundidad y uso de anticonceptivos atribuibles al peso favorable de los servicios de salud pública. En conclusión, existen en la Argentina diversas realidades sociodemográficas, culturales y de salud que deben tomarse en consideración cuando se diseñan políticas de bienestar., The purpose of this doctoral thesis is to know practices, opinions and values on contraception and fertility in urban women of Argentina in the last half of the XXth. Century in the context of the country's population policies.Three sources of data were anlysed: a) Reproductive Health Survey (poorest women in reproductive ages living in Buenos Aires Suburbs); b) Social Goals Module of Household Survey (women in reproductive ages living in 4 cities of Argentina), and c) a qualitative study, Sociocultural Aspects of Reproductive Health (women in reproductive ages with children living in Metropolitan Buenos Aires Area).The results show that half of the poorest women in conjugal union or sexual relations were using contraceptives in 1993. The preference by methods according to age shows that pills occupy the first place in all ages and the use of IUD grows when ages increases; condon and contraceptive injections follow to them in importance.Sexual, conjugal and reproductive initiation of interviwees was early, which provokes questions about the similarity with their mother's trajectory. However, indicators of change like higher education levels and contraceptive use in younger women may sustain the idea that they will tend to stop reproduction when their family reach their ideal size.Qualitative study showed that middle class women think that 3 children is enough; also they have extra-domestic aspirations (professional or personal) that exceed family life. These women see restricted their possibilities of maternity for opposed reasons to the poorest women: they have better access to the contraceptive use but their possibilities of being mothers are reduced by the conflic between that possibility and their professional development.Women of lower classes, on the contrary, showed their intention to have more children "when the little one will grow". Although the lack of resources is a disadvantage, they think that "where they eat three they eat four". The maternity desire is not contradicted with its personal accomplishments because this one happens through maternity. To have children means to gain social space, to increase the esteem, prestige and consideration, being recognized in and outside the family. To be mother implies a progress in the respect within the community and, as the children grows, increases the women's power and her future will be less uncertain.The Social Goals Module released four sociodemographics profiles in different cities.In the Metropolitan Area of Buenos Aires coexists diverse stages of Demographic Transition, with sociocultural and migration histories. In comparisson with the rest of 3 cities there are a lower number of children per woman, higher percentage of legal unions, educational levels and prevalence of use of contraception. In Resistencia (at the northeast of the country) there is high levels of fertility and consensual unions and low use of contraception. In Salta, at the northwest of Argentina, prevails high levels of fertility, lower levels of schooling than those of Resistencia, a little more use of contraception and a smaller weight of consensual unions. Finally, in Neuquén, at the southwest of the country, was found intermediate levels of fertility and contraception use, attributable to the favorable weight of Public Health Services.In conclusion, sociodemographic, health and cultural realities exist in Argentina that must be taken in consideration when well-being policier are designed.

Hi ha algun tipus de relació entre l'accessibilitat a la xarxa viària i la mobilitat habitual per treball?Aquesta qüestió, que es planteja a l'inici de la tesi, en marca el camí des de la primera fins a la darrera pàgina. L'objectiu és estudiar la relació entre ambdues variables a Catalunya en el període comprès entre 1986 i 2001. Ara bé, abans de tractar aquesta relació ha calgut analitzar-les per separat, un fet que condiciona l'estructura del treball, format per una introducció i tres parts. Mentre que en la introducció es va desfilant la pregunta inicial i s'estableixen les bases conceptuals per al seu desenvolupament, en la primera i la segona part, s'analitzen, respectivament, l'accessibilitat i la mobilitat habitual per treball. De fet, no és fins a la tercera part quan entra en joc la relació entre ambdues, que conclou amb un capítol de conclusions.Per a descriure l'evolució de l'accessibilitat en el període 1986-2001 s'ha fet servir el SIMCAT, un sistema d'informació geogràfica que utilitza el Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Com que el SIMCAT només disposa de la xarxa viària per a l'any 2001, ha calgut establir una metodologia per a la reconstrucció de la xarxa per a un seguit d'anys 1986, 1991 i 1996.Respecte de la mobilitat habitual per treball s'ha disposat de les dades que provenen dels censos i padrons de població per als anys 1986, 1991, 1996 i 2001. Malgrat que s'han fet servir directament les microdades, ha calgut un important treball de depuració. Aquest ha portat a emfasitzar el col·lectiu anomenat dels empadronaments atípics que, per les seves característiques persones empadronades en un indret diferent al de residència , podien distorsionar en gran mesura els resultats, sobretot els càlculs de distància/temps al lloc de treball.En la incidència de l'accessibilitat sobre la mobilitat, cal destacar tres conclusions:(1) Els municipis més accessibles es caracteritzen per tenir més població i, conseqüentment, més població ocupada i més llocs de treball , per un major percentatge de treballadors que diàriament es desplacen per motius laborals, i per una distància menor d'aquests desplaçaments, amb un estalvi de temps considerable.(2) Una bona accessibilitat inicial facilita l'evolució de diferents variables: els municipis més accessibles el 1986 són aquells on més creixen la població ocupada, els llocs de treball i el percentatge de treballadors que es desplacen diàriament per motius de treball.(3) No s'ha pogut demostrar que les millores en la xarxa viària incideixin sobre els increments de població ocupada ni de llocs de treball, però sí en la mobilitat que els uns i els altres generen. A igualtat de la resta de variables, els majors increments d'obertura s'han esdevingut en els municipis més afectats per millores en la xarxa viària, les quals incideixen, a més, en un estalvi de temps per als treballadors que necessiten desplaçar-se diàriament., Is there any kind of relationship between the accessibility to the road network and commuting?That question, which is posed at the beginning of the thesis, marks the pathway from the first to the last page. The objective is to study the relationship between both variables, in Catalonia, in the period from 1986 to 2001. First of all, before dealing with the relationship, it was necessary to analyse each part separately. This fact determined the structure of the work, which is composed of an introduction and three parts. The initial question is unravelled in the introduction and the conceptual bases are established for later development; in the first and second parts, accessibility and characteristics of commuters are analysed respectively. It is not, in fact, until the third part that the relationship between the two ideas comes into play. The work ends with a chapter on the conclusions drawn.SIMCAT, a geographic information system used by the Department of Territorial Policies of the Autonomous Government of Catalonia, was used to describe the evolution of accessibility within the 1986-2001 period. Since SIMCAT only has information available on the road network for 2001, it was necessary to establish a methodology for reconstructing the network for the following years: 1986, 1991 and 1996.In regard to commuting to work, data were used that came from municipal registries and censuses from the years: 1986, 1991, 1996 and 2001. Even though micro-data was used directly, it was necessary to conduct a thorough treatment of it. That meant an emphasis was placed on the group from the municipal censuses called: untypical registrations that, due to their characteristics persons included in a census in a place other than where they actually reside could possibly cause a large distortion of the results, especially those calculations concerning distance/time to the workplace.Three conclusions should be highlighted for the impact of accessibility on daily mobility:(1) The most accessible municipalities are characterised by having larger populations and, consequently, a more highly employed population and more places of work, by a higher percentage of workers that commute to work on a daily basis, and by a shorter commuting distance, which implies a considerable saving of time.(2) Good initial accessibility facilitates the evolution of different variables: the municipalities that were most accessible in 1986 are those in which the employed population, places of work and the percentage of commuters grew the most.(3) It was not possible to demonstrate that improvements in road networks have an impact on increases in job opportunities, but those improvements do affect mobility that one or another may generate. In the same way as the rest of the variables, the greatest increases in commuting have occurred in municipalities that were the most highly affected by road network improvements, which also influenced the time commuters save.

El contingut de la tesi es basa en l'estudi geogràfic de quatre novel·les urbanes ( La fabricanta (1904) de Dolors Monserdà, Les algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet, Nada (1945) de Carmen Laforet i El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig) cadascuna d'una generació diferent de narradores catalanes del s.XX. L'objectiu és analitzar l'evolució de la percepció femenina sobre l'espai urbà barceloní durant aquesta centúria. La seva interpretació i anàlisi, a més, es recolza en els escrits d'opinió de Carme Karr (Cultura Femenina, 1910) i altres escriptores de principis d'aquest període (Educació Femenina, 1916); els dos volums de Memòries (1973-1975) d'Aurora Bertrana i la producció memorialística de l'obra completa de Maria Aurèlia Capmany, és a dir, Pedra de toc I i II (1970-1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Teòricament, la recerca s'emmarca en les idees de la geografia del gènere tant pel seu enfocament interdisciplinar com pel nou sistema conceptual sorgit d'un espai urbà integrador de les esferes de la producció i de la reproducció, les quals donen una visió més global de la realitat. Les fonts documentals que estructuren i articulen la investigació són la geografia urbana del gènere i la creació literària femenina catalana essencialment, tot i que també se n'utilitzen d'altres com la història i la literatura feminista, recolzades en la pròpia sociologia, antropologia i, en menor mesura, la cartografia. La metodologia geogràficohumanística (qualitativa i interactiva) aplicada a l'exploració dels documents literaris parteix d'un guió de lectura previ, el qual pretén centrar l'atenció de l'anàlisi interpretativa en la representació i les experiències personals que les escriptores transmeten dels espais urbans interiors i exteriors, com són utilitzats, quines relacions s'estableixen i la mobilitat que tenen. Elements tots ells que permeten recuperar una part de l'experiència urbana femenina i el seu món perceptiu en un passat recent alhora que possibiliten constatar la seva evolució i discernir les seves ruptures i/o continuïtats en la dinàmica social. La literatura catalana de ficció d'autora ha permès que emergís una altra història de la ciutat : la de les dones. Elles són les protagonistes, com a productores i consumidores d'espai, com a ciutadanes, al considerar la vida quotidiana com la perspectiva d'investigació del fet urbà, ja que, en aquest àmbit, en aquesta quotidianietat és on les dones, per adscripció social, han estat instal·lades, deixant escassa memòria de la seva experiència personal i col·lectiva. Una perspectiva, a més, que pot entendre's com l'expressió local i específica de processos socials i econòmics generals al mateix temps que emmiralla com les pràctiques espacials diàries de les persones van modificant les transformacions generals i fent que evolucionin al llarg del temps. I d'aquesta manera, Barcelona, escenari urbà i narratiu de les novel·les, es converteix en personatge testimoni de les conquestes femenines i de les seves lluites tant en l'àmbit cultural, social i econòmic com en el domèsticoprivat de la societat.La tesi s'ha dut a terme des de la perspectiva d'una geografia compromesa amb el canvi social que té com a objectiu acabar amb les desigualtats socioespacials i ambientals en funció del gènere. Desitja, així mateix, contribuir al reconeixement i a la legitimació d'unes escriptores que formen part d'una memòria històrica de la nostra cultura i de la nostra ciutat bandejada i "oblitejada", que a hores d'ara caldria incorporar per tal d'afrontar, dones i homes, en una major igualtat de condicions el nou segle XXI., This thesis contents are based on the geographical research on four urban novels (La fabricanta (1904) by Dolores Monserdà, Les algues roges (1934) by Maria Teresa Vernet, Nada (1945) by Carmen Laforet and El temps de les cireres (1977) by Monteserrat Roig ) each of them from a different generation of female Catalan writers throughout the XXth century. Its aim is to analyse the evolution of women's perception about Barcelona urban space during this century. Besides, their understanding and analysis are supported by Carme Karr's opinion pieces of work(Cultura Femenina, 1910) and other female writers in the beginning of this period (Educació Femenina, 1916 ); the two volumes of Memòries ( 1973 - 1975 ) by Aurora Bertrana and the memorialistic production of Maria Aurèlia Capmany's whole work, i.e., Pedra de toc I i II (1970- 1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).In theory, the research is placed in the context of the ideas of genre geography because of its interdisciplinary approach as well as the new conceptual system appeared from a kind of urban space which integrates production and reproduction fields and which gives a more overall view of reality. The documentary sources that organise and shape the research are urban genre geography and female literary Catalan work in particular, although others are also used, such as feminist History and Literature, supported by Sociology, Anthropology, and in smaller measure, Cartography.Geographical- humanistic methodology (qualitative and interactive) applied to research on literary documents starts from a previous reading script, which tries to focus the interpretative analysis attention on the performance and personal experiences which these female writers transmit about inner and outer urban spaces, how they are used, which relationship they set and the mobility they have. All these elements allow us to bring back some of the female urban experience and their perceptive world in a recent past as well as the fact of making possible to verify their evolution and distinguish their ruptures and/or continuity within social dynamics.Female writers' Catalan fiction literature has allowed another town history to appear: the women's one. They are the main characters, as producers and consumers of space, as citizens, by considering everyday life as the perspective of research of the urban fact, since, within this area, over the ordinariness, is where women, because of social assignment, have been settled, leaving scarce memories of their own and communal experiences. A perspective, besides, which can be understood as the local and particular expression of general social and economic processes and, at the same time, it reflects as space daily habits of people are always modifying the general changes and making them evolve all the time. This way, Barcelona, urban and narrative stage of these novels, becomes a witness character of women's achievements and fights within the cultural, social and economic field as well as the domestic-private one in society.The thesis has been carried out from the perspective of a geography committed with social changes, whose aim is to end sociospacial and environmental inequality according to genre. It also wishes to contribute to the acknowledgement and legitimisation of some female writers who are part of a historical memory of our culture and our banished and "forgotten" city, which should be included now in order to tackle the XXst century, women and men, in a greater equality of conditions.

La tesi doctoral planteja una anàlisi i una avaluació territorial del creixement de l'habitatge unifamiliar a la província de Barcelona durant un període de 17 anys, tot diferenciant els llindars d'especialització del paisatge residencial a partir de la localització d'habitatges aïllats i adossats a diferents municipis. La tesi demostra que, tot i que el fenomen de l'habitatge unifamiliar no és nou a la regió de Barcelona, des de finals dels anys vuitanta adquireix una dimensió nova en funció de l'escala territorial i el volum de les produccions, d'una banda, i en tant en quant es tracta en una gran part d'habitatge principal i no secundari, d'una altra. La tesi para una especial atenció a detectar quins municipis s'han especialitzat més en aquest tipus d'habitatge i diferencia entre els llocs que bàsicament han produït habitatge aïllat o adossat de forma clara; els llocs que han combinat aquestes dues tipologies d'habitatge unifamiliar; i els llocs que han produït simultàniament habitatge adossat i habitatge en bloc, dues tipologies gens incompatibles als municipis de major grandària. La tesi demostra igualment que s'ha esdevingut una substitució dels territoris que han acollit aquests creixements residencials que han passat de ser municipis metropolitans més propers a la ciutat central a ser ciutats mitjanes i viles de segona i tercera corona metropolitanes, tot configurant un model territorial fortament orientat vers la dispersió.Finalment, la tesi planteja que el desenvolupament de la urbanització dispersa a la regió de Barcelona no s'ha d'explicar només com el resultat de la 'fugida' de la ciutat de famílies amb recursos que volen viure més a prop de la natura en cases unifamiliars. Al costat d'aquest grup de població, hi hauria tot un gruix de famílies que podrien, i en molts casos voldrien, viure en zones urbanes compactes però que, a causa del diferencial de preus de l'habitatge entre ciutats metropolitanes, acaben finalment accedint a l'habitatge adossat de grandària petita en zones més llunyanes. D'aquesta manera, la tesi planteja com les causes de la suburbanització accelerada no són únicament de tipus cultural i vinculades a la percepció de l'habitat sinó que tenen molt a veure amb el funcionament dels mercats de compra i els llindars d'accessibilitat de les famílies als parcs d'habitatge metropolitans. La tesi proposa com a conclusió una avaluació d'aquest creixement com molt insostenible no només en termes ambientals i urbanístics sinó també culturals en tant en quant significa l'aparició d'un territori residencial en absolut caracteritzat per la complexitat i la diversitat característiques de la imatge de ciutat mediterrània., This researh analyzes the growth and expansion of the single-family house tipology in the Barcelona region from 1987 to 2001. The main aim of this work is to define clearly different typologies of residencial landscape depending on the type of low-density houses built during the last two decades: detached houses; or terrace houses. The localition patterns of these two different type of single-family houses show how the 311 municipalities included in the analysis have been producing a highly specialized residential landscape orientated towards the detached houses in some cases and to the terrace house in other cases. Despite the fact that the existance of single-family houses is not a new fenomenon in the Barcelona region, the research demonstrates how since the 80's decade the expansion of the low-density residential landscapes have adquired a completely new dimension because of the important amount of dwellings finally built and because of the use of these new houses as the primary house in a majority of cases, and not as a secundary house which was the current trend during the 60's and 70's decades. Apart from focusing on the specilisation levels of the housing parks of the 311 municipalities of the region, the research also demonstrates how this specialisation goes hand in hand with the substitution of the territories that have hosted this type of urban growth. As the quantitave analysis clearly shows, municipalities located in the 2nd and the 3rd ring, quite fare away from the central city and not specifically defined by metropolitan trends, have been substituting during the last decade the municipalities located closer to Barcelona as the places accounting more average growth of single-family houses. The result of this dispersion pattern is a territorial model defined by urban sprawl.Finally, the research work demonstrates that the development of sprawl in the Barcelona region is not only the result of the willing for leaving the city and being closer to natural or non urbanised areas living in a single-family house. As the colleted and produced data show, besides this type of afluent population that leave the city to live in a big house in the countriside there exists another very important group of population that is responsible for sprawl but because of very different reasons: due to the fact of the higher prices of dwellings in more densified urban areas many lower-class families go and live in suburban towns in cheaper terrace-houses because of their less surface and their more external location in relation with Barcelona and the other central cities in the region. In conclusion, housing market evolution can not be forgotten when explaining the causes of urban sprawl.The research proposes in a final part a monitorisation of these development of single-family houses in the majority of municipalities of the Barcelona region both from in environmental and cultural terms. Regarding the environmental approach, this type of urban growth is clearly insustainable when analyzing some parameters as: consumption of land; domestic water consumption; increasing risk of provoked fire in ecologically fragile areas; exponential increase of mobility, trafic flows and number of automoviles. Regarding the cultural approach, this type of urban growth means a new type of residential landscape which is specialised and morphologically homogenious. It is the loss of complexity the main risk that cities in the Barcelona region are facing as a consecuence of the intensive development of low-density houses new neighbourhoods.

La selva amazónica se ha convertido en uno de los ecosistemas más relevantes para la sociedad mundial y la ruptura sus procesos ecológicos se vincula a la degradación del medio ambiente planetario. Su acelerada deforestación, los procesos agrícolas, mineros, industriales y la urbanización, junto con el crecimiento demográfico, sitúan a esta región como lugar clave en la generación de perturbaciones de alcance global (efecto invernadero y pérdida de biodiversidad). Estas perturbaciones, que son al mismo tiempo ecológicas y sociales, repercuten en el proceso de degradación de los recursos naturales, mientras sus consecuencias se evidencian en la pobreza e incluso penuria alimentaria de parte de la sociedad amazónica.En los últimos años, las grandes regiones tropicales de Asia, África y América han sido caracterizadas como patrimonios naturales y concebidas incluso como "fronteras de recursos naturales y de energía". La Amazonía es considerada el mejor símbolo de preservación natural debido a su exuberante paisaje diseñado por los nexos que han existido y existen entre los bosques pluviales, el dominio del agua del río Amazonas y las sociedades locales. Estas concepciones han sido reforzadas por las cumbres mundiales sobre desarrollo y medio ambiente y por los recientes programas impulsados por el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, los cuales han involucrado a las regiones tropicales en sus programas sobre la protección ambiental del planeta.Para la Amazonía, los resultados más contradictorios de estas concepciones alcanzan a las funciones que juegan sus recursos naturales. En lugar de favorecer las típicas funciones de los recursos naturales como base del desarrollo económico, estas posturas sitúan la Amazonía bajo el concepto de patrimonio biogenético de la humanidad, como un gran parque de secuestro de carbono y, también, como área destinada a la "visita" bajo una nueva modalidad de retorno a la naturaleza como es el turismo ecológico. Por tanto, las nuevas estrategias de ocupación regional intentan combinar crecimiento y conservación de la selva bajo una perspectiva totalmente diferente (y desconocida anteriormente a nivel mundial) del desarrollo económico.Así, el objetivo de esa tesis es investigar la dinámica de ocupación territorial a través de la concentración de la propiedad de la tierra y de los cambios al medio ambiente, en los últimos 30 años, en Amapá.Finalmente, en las conclusiones intentamos revisar críticamente algunas ideas que han sustentado el proceso de ocupación de la selva amazónica concebida secularmente como un "espacio vacío". En ese contexto, se propone también llamar la atención a los problemas actuales de la gestión del territorio que insertan la Amazonia a la vez como frontera de recursos y como reserva medioambiental del planeta., The Amazon rainforest has become one of the most relevant ecosystems fort he world society. Therefore, the breakdown of its life-support systems is linked to the degradation of the global environment. Deforestation, the expansion of agricultural, livestock, mining and industrial activities, together with population and urban growth place the Amazonian environment at the center of perturbations, such as climate changes and biodiversity loss, global in character. These perturbations, social and ecological at the same time, have a direct effect on natural resources and also on the poverty and even on the food deficits of Amazonian societies.During the last decades, the tropical regions of Asia, Africa and America have been characterized as "natural heritages" and conceived even as resource and energy frontiers. Amazon is considered the best symbol of a "natural landscape" because of its exuberant landscape produced by the past and present linkages between rainforests, the fluvial environment of the Amazon, and the local societies. World summits on environment and development and the recent programs of the World Bank and of the International Monetary Fund have put tropical regions at the forefront of international efforts to ensure the environmental protection of the planet.For the Amazonian region, the most contradictory results of these initiatives affect the functions performed by natural resources. Instead of pursuing the typical functions of resources as pillars for economic growth, international programs aim to convert the Amazon region into a world biogenetic heritage area; into a carbon sequestration park, and also into an area devoted to ecotourism. Therefore, new strategies of regional development attempt to combine growth and conservation under a perspective totally different (and unknown before) of economic development.This dissertation has the objective of investigating the dynamics of land occupation through the concentration of landed property, and the subsequent environmental changes during the last 30 years in the state of Amapá (Brazil). In the conclusions, there is a critical revision of some of the ideas that have sustained the process of occupation in the Amazon rainforest, historically conceived as an "empty space". In this context, the aim is to raise attention on the current problems of land use planning and management that attempt at the same time to convert the region into a resource frontier and into an environmental reserve for the planet.

"Tú siempre jalas a los tuyos". Las cadenas y las redes migratorias de las familias ecuatorianas hacia España tiene como finalidad analizar y comprender la articulación, la dinámica y las configuraciones de las cadenas y redes migratorias construidas en torno al movimiento migratorio de las familias ecuatorianas a España en la última década. La agudización de la crisis ecuatoriana, los cambios en las representaciones sociales, la circulación de la información, en cuanto a demanda laboral, dentro de las redes migratorias, entre otras cosas, provocaron el proceso de feminización del flujo ecuatoriano. Nuestra investigación aborda la problemática de las migraciones internacionales como un fenómeno eminentemente social y nos conduce a enfatizar en las relaciones de poder y en las prácticas sociales, económicas y financieras llevadas a cabo por las familias migrantes en sus intentos de resistencia y esfuerzos por burlar las restricciones de los Estados ricos que controlan los flujos en función de la variable económica. Mediante la información cualitativa recogida en las sucesivas etapas de trabajo de campo en Totana (Murcia), Barcelona y Madrid y en diversas ciudades del Ecuador, hemos reconstruido las trayectorias socioespaciales de las familias ecuatorianas hacia España, desde el diseño inicial del proyecto migratorio en origen hasta sus posibles resignificaciones en destino. El enfoque de las cadenas y redes migratorias se ha complementado con la perspectiva de género, y como una manera de afianzar nuestra postura transatlántica, incorporamos la perspectiva de análisis de los procesos de transnacionalismo., "Tu siempre jalas a los tuyos". Migratory chains and networks of Ecuadorian families to Spain analyzes and studies the articulation, dynamic, and migratory chain and network configurations constructed around the migratory movement of Ecuadorian families to Spain during the last decade. The agudization of the Ecuadorian crisis, changes in social representations, circulation of information in regard to labor demand within migratory networks, among other things, brought as a result the femalization of the Ecuadorian flow. Our investigation undertakes the problematic of international migrations as an eminently social phenomenon and leads us to emphasize on power relations and social, economical, and financial practices used by the migrating families in their attempts to resist and elude restrictions imposed by the rich Estates that control flows according to economic variability. Through qualitative information collected in successive stages of field work in Totana (Murcia), Barcelona, and Madrid, and in various cities of Ecuador, we have reconstructed Ecuadorian families' socio-spatial trajectories to Spain, from the initial migration project at origin up to its possible resignifications at destiny. The approach of migratory chains and networks has been complemented with gender perspective, and as a way to emphasize our transatlantic posture, we have incorporated the perspective of analysis of transnationalism processes.

En esta Tesis Doctoral, analizamos desde una perspectiva de la geografía cultural y de género, a los trabajadores y a las trabajadoras del comercio callejero(1) en el sur Brasil - llamados popularmente camelos(2) - que venden productos industrializados, principalmente, electrónicos. Es un colectivo que ocupa un espacio público para trabajar y que, por lo tanto, conforma espacios de relaciones sociales a partir de esta ocupación. La investigación tiene como base empírica los/las trabajadores del comercio callejero localizado en Rio Grande y Pelotas, dos ciudades sureñas del estado del Rio Grande do Sul, el estado más meridional de Brasil.El objetivo primordial de la Tesis es: analizar la relación trabajo precario/lugar/familia desde una perspectiva cultural y de las relaciones de género, poniendo énfasis en la posibilidad de que esta relación pueda conllevar la producción y reproducción de nuevas identidades a partir de la ocupación de los espacios públicos que son, muy a menudo, "lugares precarios". Para ello, hemos planteado tres preguntas de investigación: ¿El hecho de que los/las camelôs puedan ser trabajadores/as híbridos/as les configura una identidad singular?;¿El lugar de trabajo (en un espacio público) y las relaciones familiares y de género crean identidades compartidas? ; ¿El comercio callejero es un amortiguador de los deseos de consumo de la gran mayoría de la sociedad brasileña?Hemos optado por la metodología cualitativa. Por varias razones. Lo fundamental es que hacemos una investigación social, y entendemos que en este tipo de investigación es imprescindible la voz del sujeto investigado. Es él o ella quien va a expresar sus experiencias y sus consideraciones. En este proceso de investigación se ha de analizar e interpretar su realidad a la luz de las teorías, pero son las/los trabajadores ambulantes quienes poseen la palabra. La investigación se realizó a partir del contacto directo con los/las trabajadores ambulantes, así como a través de nuestra observación de su lugar de trabajo. Elegimos la entrevista en profundidad y la observación participante como los principales instrumentos de aproximación a la realidad de los/las trabajadores ambulantes en el comercio callejero en el sur de Brasil. Entendemos que, en la actualidad, los/las camelôs resultan necesarios para la sociedad capitalista de tipo neoliberal de los países periféricos pues cumplen el papel de vendedores de productos baratos que tienen un fuerte valor simbólico para estas sociedades. Y por lo tanto, cumplen un papel social y económico dentro del contexto de ampliación de las nuevas pautas de consumo en una sociedad homogeneizada y cuyos deseos de consumo de la población se controla a través de los medios de comunicación. En este contexto, vendedores/as y consumidores/as forman un todo pues se interrelacionan vendedor y consumidor en la actividad comercial misma. Hay que estudiarlos conjuntamente ya que se interrelacionan de forma dialéctica. Por esta razón, la nueva geografía del comercio- basada en los estudios culturales y de género- permite captar estas relaciones y así poner al descubierto situaciones de dominación y exclusión que se dan en las sociedades capitalistas.(1) Los/las trabajadores del comercio callejero reciben, en Brasil, diferentes denominaciones, las principales son: vendedores ambulantes, trabajadores ambulantes, autónomos y camelôs. En éste trabajo, estas denominaciones tienen el mismo significado. Se utiliza el término ambulante también para los/las vendedores que tienen un puesto fijo en la calle o plaza. (2) El término camelô es una referencia popular a los/las vendedores ambulantes o fijos y se supone que viene del hecho de que muchos de estos vendedores cargaban las mercancías en las espaldas, tal como los camellos., This doctoral thesis analyses those street trading(1) workers (men and women) from the south of Brazil -popularly called camelôs (2) from the perspective of cultural and gender geography. These workers sell industrialized products, most of them electronic devices. This social group works in open spaces and such occupancy creates social relationship spaces. This research has its empirical basis on the street trading workers who work in Rio Grande and Pelotas, two cities in the Southern part of Rio Grande do Sul, the southern Brazilian state. The basic goal of this thesis is to analyse the relationship between the precarious work/place/family from the perspective of cultural and gender geography, emphasizing the possibility that this relationship can bring to the production and reproduction of new identities from the use of public spaces, which are, frequently "precarious places".In order to achieve this goal, three research questions have been formulated: Does the fact that the camelôs can be hybrid workers give them a singular identity? Do the workplaces (in a public space) and the family and gender relationships create shared identities? Does street trading silence the consumption desires from the majority of the Brazilian society?A qualitative methodology has been chosen for many reasons. The most important thing is that this is a social research, and for this type of research, the voice of the analysed subject is indispensable. It is he or she who will express his/her experiences and considerations. In this investigation process it should be analysed and interpreted his/her reality according to the theories, but the ambulant workers (men and/or women) are the ones doing the talking. This research was carried out in direct contact with the ambulant workers, as well as through the observation of their workplaces. In depth interview and active observation were the approach tools to the reality of the ambulant workers in the street trading of Southern Brazil.It is understood that nowadays, the camelôs are necessary in the Neoliberal capitalist society of the periphery countries because they fulfil the role of sellers of cheap products that have a strong symbolic value for these societies. Moreover, they fulfil a social and economic role within the framework of extension of new consumption patterns in an homogeneous society where the consumption desires of the population are controlled by the mass media.In this context, sellers and consumers are all one and the same because they are interrelated in the commercial activity itself. They need to be studied together due to their dialectic relationship. For this reason, the new approach of the commercial geography -based on cultural and gender studies- allows to observe these relationships and to give the possibility to bring into the open the dominant and exclusion situations which occur in a capitalist society.(1) In Brazil, street workers are known by different denominations. The common names are: ambulant sellers, ambulant workers, "freelance" and camelôs. In this paper all these denominations have the same meaning. Also the word ambulant is used for those sellers who have a fixed place in the street or in a square.(2) The word camêlo is a popular denomination for the ambulant and fixed sellers. The origin of this word comes apparently from the fact that they often they carried their goods on their backs, like camels.

La ferma convicció en el fet que el territori i el paisatge són l'herència d'unes relacions establertes entre la societat i el medi natural, les quals amb el pas del temps s'han representat de diferents maneres sobre l'espai, ha permès plantejar una recerca basada en l'estudi de diferents registres ambientals i documentals explicatius d'aquests canvis (geohistòria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat descriure, analitzar i interpretar les conseqüències d'aquestes transformacions a partir de l'estudi evolutiu de la seva vegetació. Així, s'han volgut identificar les principals pertorbacions naturals i/o humanes que són a l'origen dels canvis i explicar les seves conseqüències ambientals a partir de tres eixos explicatius:1) El coneixement de la composició, estructura i biomassa forestal actual de l'àrea d'estudi.2) L'estudi de les variacions climàtiques durant el període considerat.3) L'explicació de la construcció del paisatge actual com a resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps.L'àmbit d'estudi escollit: el Pirineu central català, ha permès assolir aquests objectius, si bé ha estat necessari dissenyar una metodologia variada que combinés diferents tècniques per tal d'abastar un llarg període temporal (els darrers 10.000 anys). Per això, s'han fet servir tècniques paleogeogràfiques basades en restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) i d'altres fonts de tipus documental directes i indirectes (escrites, gràfiques i orals), que s'han enriquit amb aportacions d'altres disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, l'element central d'atenció de tota la recerca ha estat l'àmbit forestal que ha servit de mesura per avaluar la intensitat de les diferents pertorbacions i veure quin ha estat el seu grau d'afectació al llarg de tota la història.Els resultats han permès distingir clarament tres grans formacions vegetals estables i dominants de l'espai forestal: 1) El bedollar (Betula sp.), entre fa 9000 i 6200 anys cal BP, que s'ha considerat una formació estable i paraclimàcica, símbol de continentalitat, tot i que a partir de l'any 7800 cal BP de forma mixta amb l'avet. 2) L'avetosa (Abies alba), entre fa 6200 i 2800 anys cal BP que, si bé inicialment s'ha considerat una adaptació de la vegetació al clima, en la seva etapa de consolidació ja no s'ha pogut desvincular d'una activitat humana creixent a partir de l'any 5200 cal BP. L'avet, a més, ha estat un indicador que ha permès aportar noves dades sobre el sentit i la temporalitat de la colonització d'aquesta espècie als Pirineus meridionals. 3) La pineda de pi roig (Pinus sylvestis), entre fa 2800 anys cal BP i l'actualitat ha estat un indici que ha permès relativitzar la importància del clima respecte l'activitat humana. I és que l'especialització vers diverses activitats econòmiques, s'ha mostrat com un fort condicionant de la presència de pi. Així, s'ha destacat la importància de la ramaderia durant l'Edat Mitjana i l'activitat metal·lúrgica (segles XVIII i XIX) com els grans modeladors de l'espai forestal actual. Així, s'ha demostrat com:A) La societat modifica el medi natural i per tant, no es pot estudiar la vegetació actual sense tenir en compte la suma d'impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució. B) El clima, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, juga un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i determina l'ocupació humana de l'alta muntanya pirinenca.C) El territori actual és el resultat individual o col·lectiu de totes les activitats econòmiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura i metal·lúrgia) i "modernes" (activitats turístiques), però els canvis dràstics en el territori es donen a partir de l'especialització en una determinada activitat econòmica., The idea that territory and landscape are the heritage of relationships established between society and environment, that with the pass of time have represented the space in different ways, it has allowed to raise a research based on the study of several explanatory environmental and documental registries of changes (environmental geohistory). In this way, it has been necessary to identify the origin of the main natural and/or human disturbances that have caused the changes. The main axes have been three:1) The knowledge of the composition, structures and present forest biomass of the study area. 2) The study of climatic changes during the studied period. 3) The explanation of the construction of the actual landscape as a result of the interaction between society and environment throughout the time.The study area is the Central Catalan Pyrenees. In this place, we applied a methodology based on different techniques allowing to include a long specific period (the last 10000 years): vegetal rest (palynology, anthracology and dendrocronology), documental sources (written, graphics and oral) and other techniques (glacial geomorphology, archaeology, etc). However, the main element of the research has been the forest, used as indicator to measure the intensity of different disturbances and the degree of affectation throughout the all history. The results have allowed to distinguish three vegetal formations in field work area:1) The birch forest (Betula sp.), between 9000 to 6200 years Cal BP has been considered a stable formation and paraclimax symbol of continentality. Although, from 7800 Cal BP the birch and the fir share space.2) The fir forest (Abies alba), between 6200 and 2800 years Cal BP, has been considered initially an adaptation to the climatic condition and, in its stage of consolidation since 5200 years Cal BP it's always linked to human activity. In addition, the fir has been considered an indicator that has brought new data on the direction and the temporality of the colonization of this species in the southern Pyrenees.3) The Scots pinewood (Pinus sylvetris), between 2800 years Cal BP and the present time has been an indicator that allowed to contrast the importance of the climate in relation to human activity. Specialization towards different economic activities has been a strong conditioner of the presence of the pine. In this way, livestock (during Middle Ages) and the metallurgical activity (18th and 19th) are the main activities modelling present day forest appearance.The thesis has been useful to demonstrate that: A) Society modifies environment; for that reason is not possible to study present vegetation without considering the sum of human impacts.B) Climate, besides determining the development of the vegetation, has a fundamental roll in the development of human activities and occupation of the high Pyrenean mountain. C) Present territory is the individual or collective result of "traditional" (agriculture, livestock, forestry and metallurgy) and "modern" (tourist activities) economic activities, but the drastic changes in the territory occur when there is a specialization in a certain economic activity.