Search

La traducció de literatura infantil i juvenil entre llengües properes implica algunes dificultats específiques. Cal tenir en compte que la característica intel·lectual del lector infantil és que té intel·ligència, però no cultura. Això porta sovint a adaptar textos i expressions, sense tenir en compte l'atractiu estètic de l'estranyament ni els perills d'aquestes adaptacions, que poden arruïnar l'original. També és molt important fixar-se en el model de llengua que utilitza el traductor, que ha de ser al mateix temps rica i accessible. L'autor tracta tots aquests temes no des d'un punt de vista acadèmic, sinó des de la seva experiència personal com a traductor, escriptor i adaptador. The translation of children's and youth literature between closely related languages involves some specific difficulties. It should be noted that the intellectual characteristic of the child reader is that he has intelligence, but not culture. This often leads to adapting texts and expressions, without considering the aesthetic appeal of strangeness or the dangers of such adaptations, which can ruin the original. It is also very important to pay attention to the language model used by the translator, which must be rich and accessible at the same time. The author deals with all these topics not from an academic point of view, but from his personal experience as a translator, writer and adapter.

L'expression de l'intensité a suscité l'intérêt de nombreux chercheurs en ce qui concerne le français contemporain, il n'en est pas de même pour le français médiéval. Dans le cadre du projet COLINDANTE, nous nous sommes attachées à observer comment elle se manifestait chez un auteur comme Villon. En nous basant sur la notion de collocation de la théorie Sens-Texte, nous nous sommes centrées sur un des types d'intensifieurs possibles : les comparaisons en comme et nous en avons fait un inventaire complet. Dans notre article nous nous proposons tout d'abord de préciser brièvement le cadre théorique qui soutient notre recherche notamment la notion de collocation, pour analyser ensuite les différents exemples relevés en français médiéval et en français contemporain, puis nous comparerons leurs traductions en espagnol et en catalan. L'expressió de la intensitat ha suscitat l'interès de nombrosos investigadors pel que fa al francès contemporani. No succeeix el mateix amb el francès. En el marc del projecte COLINDANTE, hem analitzat es manifesta en un autor com Villon. Basant-nos en la noció de col·locació de la teoria Sentit-Text, ens hem centrat en un dels tipus d'intensificadors possibles: les comparacions amb comme i n'hem dut a terme un inventari complet. En el nostre article, ens proposem, en primer lloc, precisar breument el marc teòric que sustenta la nostra investigació, en particular la noció de col·locació, per a analitzar posteriorment els diferents exemples recopilats en francès medieval i en francès contemporani; finalment, comparem les seves traduccions en espanyols i català. The expression of intensity has aroused interest of many researchers concerning contemporary French, but not regarding medieval French. Within the framework of the COLINDANTE project, we set out to observe its manifestation in an author like Villon. Based on the notions of collocations from sense-text theory, we focused on one of the possible types of intensifiers: comparisons with comme, and we made a complete inventory of them. The purpose of this article is to briefly specify the theoretical framework that supports our research, in particular the notion of collocation, then to analyze the various examples found in medieval French and contemporary French, then we will compare their translations in Spanish and in Catalan. La expresión de la intensidad ha suscitado el interés de numerosos investigadores por lo que respecta al francés contemporáneo. No ocurre lo mismo con el francés medieval. En el marco del proyecto COLINDANTE, hemos analizado cómo se manifiesta en un autor como Villon. Basándonos en la noción de colocación de la teoría Sentido-Texto, nos hemos centrado en uno de los tipos de intensificadores posibles: las comparaciones con comme y hemos llevado a cabo un inventario completo. En nuestro artículo, nos proponemos, en primer lugar, precisar brevemente el marco teórico que sustenta nuestra investigación, en particular la noción de colocación, para analizar posteriormente los distintos ejemplos recopilados en francés medieval y en francés contemporáneo; finalmente, comparamos sus traducciones en español y catalán.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Raquel Parera La traducció entre el català i el castellà pot portar moltes complicacions, ja que són dues llengües que sovint conviuen en un mateix context, i poden presentar moltes interferències. Durant el seu exili a Mèxic, Pere Calders va escriure cartes d’amor a la seva enamorada. Degut al fet que aquestes cartes es van escriure en català, en un context castellanoparlant, les interferències entre les dues llengües són clarament visibles. L’objectiu d’aquest treball és, per una banda, que els lectors castellanoparlants puguin adquirir un coneixement més profund sobre la vida de Pere Calders amb la traducció d’una selecció de les seves cartes i, per altra banda, analitzar els aspectes més interessants sobre les dificultats que poden aparèixer en la traducció entre el català i el castellà. La metodologia s’ha basat, en primer lloc, en la traducció d’una selecció de les cartes que resultessin més interessants a l’hora d’analitzar-les; en segon lloc, hi ha hagut el procés de traducció al castellà, i, finalment, l’anàlisi dels aspectes lingüístics més rellevants. Les conclusions mostren les dificultats que s’han pogut trobar a l’hora de traduir i les aportacions més importants d’aquest treball. La traducción entre el catalán y el castellano puede suponer muchas complicaciones, ya que son dos lenguas que a menudo conviven en un mismo contexto, y pueden presentar muchas interferencias. Durante su exilio a México, Pere Calders escribió cartas de amor a su enamorada. Debido al hecho que estas cartas se escribieron en catalán, en un contexto hispanohablante, las interferencias entre las dos lenguas son claramente visibles. El objetivo de este trabajo es, por un lado, que los lectores hispanohablantes puedan adquirir un conocimiento más profundo sobre la vida de Pere Calders con la traducción de una selección de sus cartas y, por otro lado, analizar los aspectos más interesantes sobre las dificultades que pueden aparecer en la traducción entre el catalán y el castellano. La metodología está basada, en primer lugar, en la traducción de una selección de las cartas que resultasen más interesantes a la hora de analizarlas; en segundo lugar, ha tenido lugar el proceso de traducción al castellano, y, finalmente, el análisis de los aspectos lingüísticos más relevantes. Las conclusiones muestran las dificultades que se han podido encontrar al traducir y las aportaciones más importantes de este trabajo. The translation between Catalan and Spanish can bring many complications, because they are two languages that usually live in the same context and can lead to a lot of interferences. During his exile in Mexico, Pere Calders wrote love letters to his lover. Since these letters were written in Catalan in a Spanish-speaking context, the interferences between both languages are clearly visible. The objective of this work is, on the one hand, to deepen the knowledge of Spanish-speaking readers on the life of Pere Calders with the translation of a selection of his letters and, on the other hand, analyse the most interesting aspects of the difficulties that may appear in the translation between Catalan and Spanish. The methodology is based, firstly, on the translation of a selection of the most interesting letters when analysed; secondly, the process of translation into Spanish, and finally, the analysis of the most relevant linguistic aspects. The conclusions show the differences that may be found when translating and the most important contributions of this work.

Treball de fi del grau del Doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades. Tutora: Carmen del Rio San Roman La inclusió educativa és una realitat latent en els sistemes educatius existents i es pot veure reflectida des de diversos àmbits, com ara el literari. Obres com Wonder, de J. R. Palacio, exposen la situació dels estudiants que presenten característiques considerades no ordinàries i que s’han d’adaptar a un sistema educatiu que els acull en més o menys mesura. Per tal de poder fer realitat un espai d’aprenentatge que posicioni l’alumnat en igualtat de condicions, siguin quines siguin les seves característiques, s’han de tenir en compte tots els aspectes de l’ensenyament per igual, tot i que es considera l’avaluació com a punt clau per assolir l’èxit educatiu. A partir de la traducció d’obres com Wonder, la inclusió s’ha començat a treballar com a qüestió intrínseca a les aules. Molts centres educatius catalans proposen el llibre com a lectura obligatòria i és per això que el següent estudi tindrà dos objectius. El primer, totalment analític, pretén comparar les traduccions al català i castellà del llenguatge no inclusiu, entenent-lo com aquells mots o expressions discriminatòries en relació a persones alienes. Amb l’anàlisi, comprovarem si les llengües meta realment mantenen el mateix significat que l’original i en quina mesura s’ha aconseguit traslladar el sentit. En aquest àmbit, el límit de traducció més important és la col·loquialitat del llenguatge, que posicionen els personatges i el seu discurs en un registre informal i totalment quotidià. El segon objectiu, amb un estudi de cas, prendrà una aula real com a objecte d’investigació que enguany s’ha llegit Wonder a l’assignatura de castellà. La finalitat principal és comprovar l’efecte de l’obra en els aprenents i analitzar l’avaluació que el docent realitza de les diferents activitats posteriors a la lectura, tenint en compte les característiques i necessitats educatives d’aprenentatge de cada alumne. L’estudi es realitzarà a partir d’una seqüència didàctica aplicada en tres sessions i tres activitats d’avaluació diferents. Amb tot, es busca observar com s’adapta l’aula per tal que presenti les mateixes oportunitats d’aprenentatge per tothom i es planteja trobar un punt de convergència entre inclusió i aprenentatge de llengües des d’una vessant totalment personalitzada de l’avaluació. La inclusión educativa es una realidad existente en todos los sistemas educativos y se puede ver reflejada en muchos ámbitos, como sería el literario. Obras como Wonder, de J. R. Palacio, exponen la situación de aquellos estudiantes que presentan características consideradas no ordinarias y que se tienen que adaptar en un sistema educativo que los acoge en más o menos grado. Para poder hacer realidad un espacio de aprendizaje que posicione el alumnado en igualdad de condiciones, sean cuales sean sus características, se tienen que contemplar todos los aspectos de la enseñanza por igual, aunque se considera que la evaluación es el pilar fundamental para conseguir el éxito educativo. A partir de la traducción de obras como Wonder, la inclusión se ha empezado a trabajar como cuestión intrínseca en el aula. Muchos centros educativos proponen el libro como lectura obligatoria y de aquí nacen los dos objetivos del presente estudio. El primero, totalmente analítico, pretende comparar las traducciones al catalán y al castellano del lenguaje no inclusivo, considerándolo como todas aquellas palabras o expresiones discriminatorias respecto a un sujeto. Con el análisis, comprobaremos si las lenguas meta mantienen realmente el mismo significado que el original y cómo consiguen trasladar el sentido real de la obra. En este ámbito, el límite de traducción más importante es la coloquialidad del lenguaje, que posiciona los personajes y su discurso en un registro informal y totalmente cotidiano. El segundo objetivo, con un estudio de caso, se basará en un aula real como objeto de investigación que este año se ha leído Wonder en la materia de castellano. La finalidad principal es comprobar el efecto de la historia en los aprendices y analizar la evaluación que el docente realiza de las diferentes actividades posteriores a la lectura, teniendo en cuenta las características y necesidades educativas de aprendizaje de cada alumno. El estudio se realizará a partir de una secuencia didáctica aplicada en tres sesiones y tres actividades de evaluación. Con todo, se busca observar cómo se adaptan los contenidos del aula para presentar las mismas oportunidades de aprendizaje a los alumnos y se plantea encontrar un punto de convergencia entre inclusión y evaluación de lenguas des de una vertiente totalmente personalizada de la evaluación. The need of an existing inclusive education system has increased in the past few years and literature has become a scape valve for those who defend it. Histories like Wonder, by J. R. Palacio, show the situation of non-ordinary considered students who have to adapt to an educational system that may accept them or not. In order to turn the learning environment into an equally real and possible space for everybody, whatever their situations are, all learning aspects have to be taken into account, but it is going to be seen that evaluation plays a crucial role for success learning. Translations of stories like Wonder have increased the encouragement of working inclusion as an in-class real fact. Many schools have added the book in their curricula and it is here where the main goals of the study are going to be focused on. The first one, totally analytic, expects to compare Catalan and Spanish translations of non-inclusive language, which is going to be considered as discriminatory words and bad-telling expressions about somebody else. From this analysis, we are going to prove if the final productions in the target languages preserve the main sense of the original. The main translation limit here is going to centre on colloquial aspects of language, which finally describe the character's personality and set up the discourse in an informal register. The second goal, based on a case study, is going focus on the situation of a real classroom whose students have recently read Wonder in the Spanish subject. From the observation in class, we are going to determine how the story affects the students and how the later-on activities are evaluated by the teacher. Here, special learning needs of each student are going to be taken into account. The study is going to be applied throughout a didactic sequence divided into three sessions and three evaluation activities. Finally, we are going to see how the class is adapted to provide the same learning opportunities for everybody and contemplate to find a meeting point between inclusion and language learning from a personalized evaluation.

La traducció automàtica és la tasca de traduir automàticament unidioma a un altre. Aquest projecte avalua el rendiment dels últims siste-mes d'aprenentatge profund en la tasca de traducció d'idiomes similars.Avaluarem la traducció entre Català, Castella i Portuguès, que són llen-gües romàniques, per veure com l'arquitectura del Transformer realitzala tasca. També farem servir diverses tècniques per millorar la traduccióentre els idiomes. Primer, utilitzarem model multilingües que permetenfer transferència de coneixement entre idiomes i poder fer traduccionszero-shot. Després aplicarem backtranslation per poder fer ús dels textsmonolingües i millorar les traduccions del sistema. Per últim milloraremla traducció de domini específic fent ús de fine tuning. Machine translation is the task of automatically translating one lan-guage into another. This project aims to evaluate the performance ofstate-of-the-art Deep Learning systems on similar language translation.We will to evaluate the translation between Catalan, Spanish, and Por-tuguese, which are Romance languages, and see how the Transformer ar-chitecture performs in this task. We will additionally make use of differenttechniques to improve the translation between these languages. First ofall, we will make use of multilingual models that allow for transfer-learningas well as zero-shot translations. Secondly, we will apply the backtransla-tion technique to make use of the monolingual data and better the systemtranslations. Lastly, we will improve the specific domain data using finetuning.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Eva Garcia Pinos. En este trabajo se trata la traducción entre el catalán y el castellano desde una perspectiva poco frecuente, como es la traducción de canciones, para lograr, entre otras cosas, difundir la cultura musical catalana en el ámbito hispanohablante y comprobar si la similitud formal que existe entre estas lenguas representa o no una ventaja en este tipo de traducción. En este sentido, el trabajo consiste en llevar a cabo la traducción al castellano de cinco canciones catalanas de temática amorosa para que puedan ser cantadas, tomando como base un encargo de traducción que establece la necesidad de mantener la melodía original. Seguidamente, se analizan dichas traducciones a partir de las aportaciones de Franzon (2008), relativas a la cantabilidad y a sus tres niveles (prosodic, poetic y semantic-reflexive match), y a partir de las de Cotes (2005) respecto a los mecanismos de traducción para mantener el ritmo. En estos análisis, además de mencionarse algunas de las dificultades específicas de la traducción y justificarse algunas de las decisiones tomadas, se pone énfasis en aspectos lingüísticos diferenciados del catalán y el castellano que resultan relevantes por afectar de algún modo a la traducción. Así pues, este trabajo, con el que se concluye que la similitud entre ambas lenguas no facilita de forma significativa la tarea de traducir canciones, abre una posible línea de estudio que podría completarse con trabajos futuros que incluyeran más canciones y que, en consecuencia, contribuyeran más significativamente a la difusión de la música catalana. En aquest treball es tracta la traducció entre el català i el castellà des d’una perspectiva poc freqüent, com és la traducció de cançons, per aconseguir, entre altres coses, difondre la cultura musical catalana en l’àmbit hispanoparlant i comprovar si la similitud formal que existeix entre ambdues llengües representa o no un avantatge en aquest tipus de traducció. En aquest sentit, el treball consisteix a dur a terme la traducció al castellà de cinc cançons catalanes de temàtica amorosa perquè puguin ser cantades, prenent com a base un encàrrec de traducció que estableix la necessitat de mantenir la melodia original. Seguidament, s’analitzen les traduccions a partir de les aportacions de Franzon (2008), relatives a la cantabilitat i als seus tres nivells (prosodic, poetic i semanticreflexive match), i a partir de les de Cotes (2005) respecte als mecanismes de traducció per mantenir el ritme. En aquestes anàlisis, a més d’esmentar algunes de les dificultats específiques de la traducció i de justificar algunes de les decisions que s’han pres, es posa èmfasi en aspectes lingüístics diferenciats del català i el castellà que resulten rellevants perquè afecten la traducció d’alguna manera. Així doncs, aquest treball, amb el qual es conclou que la similitud entre les dues llengües no facilita de forma significativa la traducció de cançons, obre una possible línia d’estudi que podria completar-se amb treballs futurs que incloguessin més cançons i que, en conseqüència, contribuïssin més significativament a la difusió de la música catalana. In this work the translation between Catalan and Spanish is addressed from an unusual perspective, such as songs translation, to achieve the dissemination of the Catalan musical culture across the Spanish-speaking territories and to verify whether the formal similarity between these two languages is an advantage in this kind of translation or not, among other things. In this regard, this work consists in translating into Spanish five Catalan love songs so that they can be sung, on the basis of a translation assignment which establishes that the translation must maintain the original melody. Next, the translations are analysed from Franzon’s (2008) contributions about singability and its three levels (prosodic, poetic and semantic-reflexive match), as well as from the ones of Cotes (2005) regarding the translation methods to maintain songs’ rhythm. In these analyses, in addition to mentioning some of the specific difficulties of the translation and justifying some of the decisions made, the emphasis is placed on distinguishable linguistic aspects of Catalan and Spanish which are relevant because they affect the translation somehow. Therefore, this work, in which it is concluded that the similarity between both languages does not significantly facilitate songs translation, opens a possible avenue of enquiry that could be completed with future works which contain more songs and contribute to disseminate Catalan music much widely.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Mariona Barrera. La traducció del col·loquial en la direcció castella-catala es troba sovint en el punt de mira perque hi ha qui considera que el catala no disposa d'un parlar col·loquial propi sinó que es nodreix basicament del col·loquial castellà, pel fet que les dues llengües conviuen en un context de bilingüisme en que la segona és la dominant. L'objectiu d'aquest estudi és, d'una banda, comprendre la intenció de l'obra de Laura Fernández i el marc en que se situa la traducció i, de l'altra, tractar les possibles solucions i estratègies que es poden emprar per traslladar les formes al català. La metodologia s'ha basat, en primer lloc, en la contextualització i traducció d'un fragment de l'obra que permetés analitzar alguns deis aspectes més interessants i, en segon lloc, en l'anàlisi de les propostes més rellevants, així com del paper de la normativa en tot aquest procés. Les conclusions permeten deduir que la tasca del traductor a l'hora de dur a terme una traducció d'aquestes característiques implica una visió crítica que va més enlla de conèixer el funcionament de les dues llengües. Aquest pot ser un enfocament per a posteriors treballs, ja que, en l'ambit del col·loquial català, encara hi ha molt de terreny per explorar. La traducción del coloquial en la dirección castellano-catalán se encuentra a menudo en el punto de mira porque hay quien considera que el catalán no dispone de un habla coloquial propia, sino que se nutre básicamente del coloquial castellano, por el hecho de que ambas lenguas conviven en un contexto de bilingüismo en el que la segunda es la dominante. El objetivo de este estudio es, por un lado, comprender la intención de la obra de Laura Fernández y el marco en el que se sitúa la traducción y, por otro lado, tratar las posibles soluciones y estrategias que se pueden usar para trasladar las formas al catalán. La metodología se ha basado, en primer lugar, en la contextualización y traducción de un fragmento de la obra que permitiera analizar algunos de los aspectos más interesantes y, en segundo lugar, en el análisis de las propuestas más relevantes, así como del papel de la normativa en todo este proceso. Las conclusiones permiten deducir que la tarea del traductor a la hora de realizar una traducción de estas características implica una visión crítica que va más allá de conocer el funcionamiento de ambas lenguas. Este puede ser un enfoque para posteriores trabajos, ya que, en el ámbito del coloquial catalán, aún hay mucho terreno por explorar. Colloquial language translation from Spanish into Catalan is often in the spotlight, as it is commonly thought that Catalan does not possess its own colloquial language but it is nourished mainly from the Spanish one since both languages coexist in a bilingual context in which Spanish plays a dominant role. The aim of this study is, on the one hand, to comprehend the intention and the setting of Laura Fernández's novel and, on the other hand, to address which solutions and strategies can be used to translate certain forms into Catalan. The methodology consists, firstly, in the translation of a fragment of the novel which allows a deeper analysis on various interesting aspects and, secondly, in the analysis of the most noteworthy translation problems, as well as the role the normative plays throughout the process. The results show that the translator's task when tackling with a translation between these two languages implies a critica) vision that goes beyond the mere fact of understanding how both languages work. This could be a good approach for later research, since, in the field of colloquial Catalan there is still a lot to explore.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Laura Borràs Dalmau. Dada la confluencia de las tres lenguas habladas en Aragón, La Litera es una comarca interesante desde el punto de vista lingüístico, pues en ella se encuentran las tres lenguas habladas en Aragón: castellano, aragonés y catalán, dando lugar estas dos últimas a los denominados dialectos de transición. Sin embargo, el castellano también es motivo de interés lingüístico, pues, tal y como refleja el léxico, la variante de esta zona está impregnada de elementos tanto aragoneses como catalanes. Muchos han sido los estudiosos que se han atrevido a afirmar que en algún momento en Binéfar se habló catalán o aragonés: Joaquín Costa (1879) Menéndez Pidal, con el nacimiento de la dialectología a principios de siglo, Benito Coll, Griera y Alvar. Sin embargo, a excepción del estudio realizado por Benito Coll, ningún trabajo se ha centrado exclusivamente en el léxico de Binéfar. Así pues, este trabajo tiene como objetivo determinar mediante el análisis de los cuestionarios por franjas de edad si dicho léxico se continúa empleando, contribuir a su recopilación y conservación y reivindicar la figura y la labor de Benito Coll y Altabás. Atesa la confluència de les tres llengües parlades a Aragó, La Llitera és una comarca interessant des del punt de vista lingüístic, ja que en ella es troben les tres llengües parlades a l’Aragó: castellà, català i aragonès, donant lloc les dues últimes als denominats dialectes de transició. No obstant això, el castellà també és motiu d'interès lingüístic, doncs, tal com reflecteix el lèxic, la variant d'aquesta zona està impregnada d'elements tant aragonesos com catalans. Molts han estat els estudiosos que s'han atrevit a afirmar que en algun moment a Binèfar es va parlar català o aragonès: Joaquín Costa (1879) Menéndez Pidal, amb el naixement de la dialectologia a principis de segle, Benito Coll, Griera i Alvar. No obstant això, a excepció de l'estudi realitzat per Benito Coll, cap treball s'ha centrat exclusivament en el lèxic de Binèfar. Així doncs, aquest treball té com a objectiu determinar mitjançant l'anàlisi dels qüestionaris per franges d'edat si aquest lèxic es continua emprant, contribuir a la seva recopilació i conservació i reivindicar la figura i la labor de Benito Coll i Altabás. From a linguistic point of view, La Litera is an interesting region as it is the convergence point of the three languages spoken in Aragon: Spanish, Aragonese and Catalan, being the last two languages the ones that give rise to the transitions dialects when they come into contact. However, Spanish spoken in this area is also a matter of linguistic interest, as it is riddled with both Aragonese and Catalan elements and this phenomenon is particularly reflected on the lexicon. Many scholars, like Joaquín Costa, Menéndez Pidal (considered the father of Spanish dialectology), Benito Coll, Griera or Alvar. have dared to state that Catalan or Aragonese was spoken in Binéfar at some point. However, with the exception of the study conducted by Benito Coll, no work has focused exclusively on the lexicon of Binéfar. Thus, this work aims to determine if this lexicon is still used by analysing the surveys by age groups, contribute to the compilation and conservation of this lexicon and honour/claim the figure and work of Benito Coll Altabás.

Aquest treball consisteix en la realització d'enquestes sociolingüístiques a persones de L1 castellana que saben català, a fi d'establir una classificació de tipus de neoparlants de català en funció de la seua autoritat èmica. Aquesta autoritat vindrà donada per una sèrie de trets classificables en funció dels tres paràmetres fonamentals en què s'estructura tot estudi sociolingüístic: coneixement, ús i actitud. Així, podrem establir una sèrie de categories de neoparlants, cadascuna de les quals estarà caracteritzada per uns trets prototípics determinats.

La cosmopolita Barcelona sempre m’ha semblat una font de llengües al voltant de la plaça de Catalunya, del passeig de Gràcia o de l’Arc de Triomf. Però què en sabem, de les llengües que se senten pels barris més interiors? Son les llengües estrangeres un personatge principal en el mapa lingüístic d’uns barris menys turístics? Ho és el castellà? En aquest petit estudi m’he volgut passejar per quatre zones de la ciutat comtal –que engloben parts de diversos barris— per tenir constància de la situació lingüística que es cou entre els carrers, per desfer els prejudicis lingüístics i convertir-los en nombres, percentatges i conjectures. Val a dir, però, que en les següents pàgines mostro una petita part d’aquesta realitat, que no hem d’atribuir-la a la ciutat sencera: no pas “A Barcelona es parla...” sinó “en aquests barris he sentit...” The cosmopolitan Barcelona has been always, at least for me, a source of languages around the Plaça de Catalunya, the Passeig de Gràcia or the Arc de Triomf. But what do we know about those languages that are heard in the inner neighborhoods? Are foreign languages a main character in the linguistic map of the less touristy neighborhoods? And Castilian? In this little study I wanted to stroll around some streets of the city –including some neighborhoods— to become aware of the linguistic situation into the streets. I want to undo prejudices and convert them in numbers, percentages and conjectures. It must be said that in the next pages I show you a little part of this linguistical reality that we must be consider as “In those neighborhoods I’ve listen…”, not “In Barcelona it’s talked…”

Languages are heterogeneous systems including several registers, such as formal, standard and popular. In this paper we consider the denominations of the winds belonging to these three registers in Catalan, Spanish and French. Assuming the principles of Cognitive Linguistics, the denominations will be analysed from two complementary perspectives, namely semantic (onomasiologic and semasiologic) and morphologic. The conclusions of the analysis can be applied to translation and to lexicography, specifically to the study of some misleading equivalences proposed in bilingual dictionaries.

This paper shows, based on historical data, how in the Middle Ages, in spite of the Castilian influence which can be seen in documents, Aragonese speakers had an awareness of the difference between their language and Spanish.

Anàlisi comparada de diferents segments entre l'obra literaria de Marcel Proust (primer volum de A la recerca del temps perdut, Pel cantó de Swann) i les traduccions al català i a l'espanyol. Análisis comparada de diferentes segmentos de la obra literaria de Marcel Proust (primer tomo de En busca del tiempo perdido, Por el camino de Swann) y sus traducciones realizadas al catalán y al español. Compared analysis of different segments of Marcel Proust's literary work (In Search of Lost Time first book Swann's Way) and its translations to Catalan and Spanish.

En aquest TFG farem una anàlisi comparativa de les traduccions en català, d'Eulàlia Jardí, i en castellà, de María Teresa Guzmán, de l'obra Jia de Ba Jin. Dividit en dues parts, primer investigarem breument l'autor, el context històric i social i els aspectes de més transcendència i interès de la novel·la. A continuació, procedirem a analitzar les dues versions partint d'un esquema basat en detectar problemes de traducció i resoldre'ls. A més a més, les compararem entre elles i amb l'original, per tal de jutjar les decisions d'ambdues traductores i descobrir quines estratègies són millors per solucionar els diferents reptes que presenta el text. En este TFG realizaremos un análisis comparativo de las traducciones al catalán, por Eulàlia Jardí, y al español, por María Teresa Guzmán, de la obra Jia de Ba Jin. Dividido en dos partes, primero investigaremos brevemente el autor, el contexto histórico y social, además de los aspectos de más trascendencia e interés de la novela. A continuación, procederemos a analizar las dos versiones, partiendo de un esquema basado en la detección de problemas de traducción y su resolución. Por otro lado, compararemos las versiones entre sí y con el original, con el objetivo de juzgar las decisiones de ambas traductoras y descubrir qué estrategias son las mejores para solucionar los retos que presenta el texto. The aim of this thesis is to perform comparative analysis of the Catalan and Spanish translations of Ba Jin's Jia, by Eulàlia Jardí and María Teresa Guzmán, respectively. It is divided in two parts. Firstly, we will briefly investigate the author, the historic and social context, and the most important aspects of the novel. Secondly, we will analyse the two translated versions by finding and solving translation problems. Also, we will compare the two versions, as well as the versions with the original, so as to judge the translators' decisions and to discover the best strategies they use to solve the problems in the text.

En aquest article s’analitzen les fases i el desenvolupament de la immigració peninsular a les illes Balears, des dels anys trenta fins als anys setanta del segle XX. S’hi estudien els diversos orígens dels immigrants, així com la seva desigual distribució pel territori illenc. També es plantegen les importants conseqüències socials i lingüístiques d’aquesta emigració majoritàriament castellanoparlant i obrera., This article discusses the evolution and different phases of Peninsular migration to the Balearic Islands, from the 1930s to the end of the 1970s. It analyses the diverse origins of migrants, as well as their territorial distribution throughout the Islands. The paper also looks at the significant social and linguistic consequences of this kind of migration, mostly involving Spanish-speaking working-class citizens.

La presente investigación pretende contribuir a establecer la individualidad del habla de los hablantes bilingües de catalán y de castellano a partir del análisis de los parámetros fonético-acústicos analizados habitualmente en la práctica de la comparación forense de habla y estudiar los efectos, en el nivel acústico, que el uso de una lengua u otra produce en estos parámetros. Por lo tanto, se pretende proporcionar a los especialistas en fonética forense nuevos datos fonético-acústicos para que puedan comparar con un mayor grado de certeza muestras de habla dubitadas e indubitadas en distintas lenguas., La recerca que es presenta vol contribuir a establir la individualitat de la parla dels parlants bilingües de català i de castellà a partir de l’anàlisi dels paràmetres foneticoacústics analitzats habitualment en la pràctica de la comparació forense de parla i estudiar els efectes, en el nivell acústic, que l’ús d’una llengua o l’altra provoca en aquests paràmetres. Per tant, es vol dotar els especialistes en fonètica forense de dades foneticoacústiques noves que els permetin comparar, amb un grau més elevat de certesa, mostres de parla dubitades i indubitades en llengües diferents., This research aims to contribute to establish the individuality of the speech of bilingual speakers in Catalan and Spanish from the analysis of acoustic-phonetic parameters commonly analyzed in the practice of forensic speech comparison and to study the effects, on the acoustic level, that the use of one language or the other produces in these parameters. Therefore, it tries to provide new acoustic-phonetic data for specialists in forensic phonetics to be compared with a greater degree of certainly known and unknown speech samples in different languages.

El objetivo del trabajo es realizar una comparación de las técnicas de traducción utilizadas en castellano y catalán para aquellos términos específicos del mundo creado por J. K. Rowling en 'Harry Potter and the deathly hallows' L'objectiu d'aquest projecte és comparar les tècniques de traducció utilitzades en castellà i català pels termes propis del món creat per J.K. Rowling a 'Harry Potter and the deathly hallows' The aim of this project is to compare the techniques of translation used in the J.K. Rowling's world terms of the Spanish and Catalan version of 'Harry Potter and the Deathly Hallows'

Treball acadèmic centrat en l'anàlisi comparativa de les traduccions al català i castellà respecte l'obra A Portrait of the Artist as a Young Man de James Joyce. L'estudi comprèn una justificació de la rellevància i complexitat de l'obra original que introdueix l'anàlisi comparativa representada per taules. S'han utilitzat com a referència la traducció al francès de Ludmila Savitzky, la traducció al castellà de Dámaso Alonso i la traducció al català de Maria Teresa Vernet. La hipòtesi que formula aquest treball es basa en la suposició que la traducció de l'obra de James Joyce, com a clàssic modern de la literatura, representa un obstacle per als traductors i que s'hauria de qüestionar la qualitat i fidelitat de les versions. Els exemples que es mostren en l'anàlisi comparativa i el conseqüent comentari d'aquests condueixen a una reflexió respecte la interpretació de la funció de les traduccions i les condicions en què foren realitzades i publicades. En darrer lloc, les conclusions recullen les valoracions sobre l'anàlisi realitzada Trabajo académico centrado en el análisis comparativo de las traducciones al catalán y castellano respecto la obra A Portrait of the Artist as a Young Man de James Joyce. El estudio comprende una justificación de la relevancia y complejidad de la obra original que introduce el análisis comparativo representado por tablas. Se han utilizado como referencia la traducción al francés de Ludmila Savitzky, la traducción al castellano de Dámaso Alonso y la traducción al catalán de María Teresa Vernet. La hipótesis que formula este trabajo se basa en la suposición que la traducción de la obra de James Joyce, como clásico moderno de la literatura, representa un obstáculo para los traductores y que se debería cuestionar la calidad y fidelidad de las versiones. Los ejemplos que se muestran en el análisis comparativo y su consiguiente comentario de estos conducen a una reflexión respecto la interpretación de la función de las traducciones y las condiciones en que se realizaron y publicaron. Por último, las conclusiones recogen las valoraciones sobre el análisis realizado Academic project based on the comparative analysis between the Catalan and Spanish translation in relation to the original work A Portrait of the Artist as a Young Man by James Joyce. This study comprises a statement on the relevance and complexity of the original work that precedes the comparative analysis illustrated by tables. As reference this project has used the French translation by Ludmila Savitzky, the Spanish translation by Dámaso Alonso and the Catalan translation by Maria Teresa Vernet. The hypothesis stated in this project is based on the assumption that translating James Joyce's works, as a modern classic in literature, is an obstacle for translators and that the quality and accuracy of the translations should be called into question. The examples provided in the comparative analysis and their subsequent comments lead to a reflection about the interpretation of the translations' function and the context in which they were published. Lastly, the conclusions display the project's evaluation on the comparative analysis

Aquest treball consisteix a analitzar la situació actual del català en el marc de la interpretació de conferències a Barcelona amb l'objectiu de corroborar o refutar la hipòtesi sobre la inferioritat del català respecte al castellà en aquest context. El treball s'integra de coneixements teòrics sobre la història i l'actualitat de la llengua, en què s'analitzen els canvis socials que ha viscut i les seves causes (a nivell nacional i internacional); l'explicació detallada sobre la interpretació de conferències, les modalitats que existeixen i la seva situació actual (centrada a Barcelona); i, per últim, els testimonis directes d'intèrprets de les organitzacions més importants d'aquest sector a Barcelona, obtinguts a través d'una enquesta. A partir d'aquesta informació sobre el passat i el present de la llengua catalana i les declaracions dels professionals, s'han extret conclusions sobre la situació del català i s'han proposat alternatives per fomentar-ne l'ús Este trabajo consiste en analizar la situación actual del catalán en el marco de la interpretación de conferencias en Barcelona con el objetivo de corroborar o refutar la hipótesis sobre la inferioridad del catalán respecto al castellano en este contexto. El trabajo se integra de conocimientos teóricos sobre la historia i la actualidad de la lengua, en que se analizan los cambios sociales que ha vivido y sus causas (a nivel nacional e internacional); la explicación sobre la interpretación de conferencias, las modalidades que existen y su situación actual (centrada en Barcelona); y, por último, los testimonios directos de intérpretes de las organizaciones más importantes de este sector en Barcelona, obtenidos a través de una encuesta. A partir de esta información sobre el pasado y el presente de la lengua catalana i las declaraciones de los profesionales, se ha extraído conclusiones sobre la situación del catalán y se han propuesto alternativas para fomentar el uso This project consists of the analysis of the current situation of the Catalan language in the framework of conference interpreting in Barcelona. Its aim is to corroborate or refute the hypothesis about Catalan's inferiority in relation to Spanish in this context. The project is integrated by theoretical knowledge about the history and the current status of the Catalan language, analysing the social changes it has gone through and the causes (nationally and internationally); the explanation about conference interpreting, the different modalities there are and its current situation (focused in Barcelona); and, finally, the direct testimonies of interpreters working in the most relevant organisations in this sector in Barcelona, obtained through a survey. From this information about the past and the present of the Catalan language and the declarations from professionals, we were able to draw conclusions about the Catalan's situation and put forward alternatives to encourage its use

En aquest text s’analitzen el marc històric i les circumstàncies en les quals es van elaborar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escrita per Víctor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectes relacionats amb l’edició, el context cultural, les intencions de l’autor, les crítiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la seva obra, This paper analyses the historical context and circumstances in which the Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón was written by Víctor Balaguer and published by Salvador Manero. The paper examines aspects relating to the publication, the cultural context, the author’s intentions, the criticism he received, and the interpretations put forward of him and his work

El presente Trabajo de Fin de Grado consiste en el análisis y la comparación de la traducción de los nombres propios con carga semántica que aparecen a lo largo de las siete novelas de Harry Potter, de J. K. Rowling. El análisis se centrará en las traducciones al castellano y al catalán, y su objetivo es ver como abordan la traducción de los nombres propios ambas lenguas y los diferentes traductores. Primero, se contextualizará brevemente el marco teórico referente a la traducción de los nombres propios, así como la autora, la obra y las traducciones. A continuación, se analizarán los nombres propios seleccionados en comparación con la lengua original, el inglés, y ambas traducciones entre sí. Por último, se expondrán las conclusiones, con las que se pretende determinar si las soluciones de los traductores funcionan y si consiguen que el lector meta experimente la lectura como lo haría un lector del original Aquest Treball de Fi de Grau consisteix en l'anàlisi i la comparació de la traducció dels noms propis amb càrrega semàntica que apareixen al llarg de les set novel·les de "Harry Potter", de J. K. Rowling. L'anàlisi se centrarà en les traduccions al castellà i al català, amb l'objectiu de determinar com aborden la traducció dels noms propis les dues llengües i els diferents traductors. Primer, es contextualitzarà breument el marc teòric que tracta la traducció dels noms propis, així com l'autora, l'obra i les traduccions. A continuació, s'analitzaran els noms propis seleccionats comparant-los amb la llengua original, l'anglès, i també entre ambdues traduccions. Per acabar, s'exposaran les conclusions, amb les quals es pretén determinar si les solucions dels traductors funcionen i si aconsegueixen que el lector meta experimenti la lectura com ho faria un lector de l'original The following assignment consists of the analysis and comparison of the translation of the proper names with a semantic load that appear through the seven novels of "Harry Potter", by J. K. Rowling. The analysis will focus on the Spanish and Catalan translations. The purpose of the assignment is to determine how both languages and the different translators deal with the translation of these proper names. First, the theoretical framework of proper name translation will be briefly contextualised, and so it will be the writer, the novels, and the translations. Right after, the chosen proper names will be analysed and compared to the original language, which is English, and both translations will be compared between each other. Finally, the conclusion of the analysis will be explained, which intends to determine whether the solutions set by the translators work properly or not, and whether the target reader gets the same experience in the reading as a reader of the original text

Els referents culturals són un fenomen que ha estat molt estudiat en el camp de la traducció a causa de la complexitat que suposa expressar una realitat pròpia d'una llengua i d'una cultura en una altra llengua diferent. En aquest treball de final de grau es pretén realitzar una anàlisi i una classificació dels referents culturals que apareixen a la pel·lícula d'animació japonesa d'El Castell Ambulant i de la traducció que se n'ha fet a les versions espanyola i catalana. Aprofitant que disposem de les dues versions mencionades, també es vol fer una comparació de les tècniques de traducció que s'han utilitzat en cada cas Los referentes culturales son un fenómeno que ha sido muy estudiado en el campo de la traducción a causa de la complejidad que supone expresar una realidad propia de una lengua y una cultura en otra lengua distinta. Este trabajo de fin de grado tiene como objetivo realizar un análisis y una clasificación de los referentes culturales que aparecen en la película de animación japonesa de El Castillo Ambulante y de su traducción en las versiones española y catalana. Aprovechando que disponemos de estas dos versiones, también se queremos hacer una comparación de las técnicas de traducción utilizadas en cada caso Cultural references are a much studied phenomenon in the translation field because of the complexity of expressing a reality inherent to a language and a culture into another different language. The objective of this final year dissertation is to make an analysis and a classification of the cultural references which appear in the Japanese animation film Howl's Moving Castle and their translation in the Spanish and the Catalan versions. We also want to compare the translation techniques that have been used in each version

Este TFG está compuesto por una introducción general, una inmersión en la lusofonía y los autores representativos de la literatura lusoafricana, seguido de un breve estudio de dicha literatura en cada país lusófono, Angola, Mozambique, Cabo Verde, Santo Tomé y Guinea Bissau. Después de situar el TFG en su contexto, se añade la lista de autores africanos de habla portuguesa y un listado de sus respectivas obras y traducciones. Este TFG está compuesto por una introducción general, una inmersión en la lusofonía y los autores representativos de la literatura lusoafricana, seguido de un breve estudio de dicha literatura en cada país lusófono, Angola, Mozambique, Cabo Verde, Santo Tomé y Guinea Bissau. Después de situar el TFG en su contexto, se añade la lista de autores africanos de habla portuguesa y un listado de sus respectivas obras y traducciones Aquest TFG està compost por una introducció general, una immersió a la lusofonía y als autors representatius de la literatura lusoafricana, seguit d'un breu estudi d'aquesta literatura en cada país lusòfon, Angola, Moçambic, Cap Verd, São Tomé i Guinea Bissau. Després de situar el TFG en el seu context, s'afegeix la llista d'autors africans de parla portuguesa i un llistat amb les seves respectives obres i traduccions. Aquest TFG està compost por una introducció general, una immersió a la lusofonía y als autors representatius de la literatura lusoafricana, seguit d'un breu estudi d'aquesta literatura en cada país lusòfon, Angola, Moçambic, Cap Verd, São Tomé i Guinea Bissau. Després de situar el TFG en el seu context, s'afegeix la llista d'autors africans de parla portuguesa i un llistat amb les seves respectives obres i traduccions This TFG is made up of a general introduction, a dip in the Lusophone and lusoafricana representative authors of literature, followed by a brief study of such literature in every Portuguese-speaking country, Angola, Mozambique, Cape Verde, Sao Tome and Guinea Bissau. After placing the TFG in context, the list of Portuguese-speaking African authors and a list with their respective works and translations are added. This TFG is made up of a general introduction, a dip in the Lusophone and lusoafricana representative authors of literature, followed by a brief study of such literature in every Portuguese-speaking country, Angola, Mozambique, Cape Verde, Sao Tome and Guinea Bissau. After placing the TFG in context, the list of Portuguese-speaking African authors and a list with their respective works and translations are added

Treball de Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2014-2015 En la interpretació simultània són molts els paràmetres que poden afectar en major o menor mesura a la qualitat que l’oient percep en aquesta. Aquests paràmetres es poden dividir en dos grups: verbals i no verbals, encara que en alguns casos la classificació no siga fàcil. Entre molts altres paràmetres no verbals trobem l’accent, el paràmetre protagonista d’aquell treball. Nosaltres ens hem centrat en la influència que té aquest en la interpretació quan es tracta d’un tipus d’accent determinat: l’accent no nadiu, aquell que pot presentar un intèrpret quan parla en la seua llengua B o C, és a dir en una llengua que no és la seua llengua materna. Per tal de poder avaluar com afecta l’accent no nadiu a la qualitat percebuda pels oients d’una interpretació simultània hem portat a terme la rèplica d’un experiment d’Andrew Cheung realitzat l’any 2003. En l’experiment original, les llengües utilitzades són el mandarí i el cantonès, mentre que nosaltres hem escollit el català i el castellà com a llengües de treball. Trobem semblances en el context sociolingüístic d’ambdós parells de llengües i per això hem fet aquesta elecció. La primera hipòtesi que hem volgut provar és, de la mateixa manera que en l’experiment original, si els parlants de la llengua majoritària (castellà) tenen més tolerància a un accent no nadiu, en aquest cas el d’un parlant de la llengua minoritària (català) que interpreta en castellà quan aquesta no és la seua llengua materna. La segona, és si existeix una correlació directa entre l’accent no nadiu i la percepció de qualitat en una interpretació o no.

El capítol descriu el procés de castellanització estructural del català parlat a la ciutat d'Oriola durant el segle XVII i el procés paral·lel del sorgiment de dos grups de parlants: els catalanoparlants i els castellanoparlants.

Aquest article comença avaluant l'àmbit i els límits de la planificació lingüística familiar. Després, passa a examinar la barreja de factors que intervenen en les ideologies i trajectòries de les llengües. A continuació, dóna una breu descripció dels nous parlants del català i presenta dades sobre les llengües d’identificació i les llengües L1 a la Catalunya contemporània. S’analitzen detalladament catorze entrevistes amb parelles L1 castellà/català i castellà/francès. El treball conclou comentant les dades i oferint algunes conclusions., This article first evaluates the scope and limits of family language planning. Secondly, it assesses the intermingling of factors intervening in language ideologies and language trajectories. It then engages in a brief description of new speakers of Catalan. There follows a presentation of data on identification languages and L1 languages in contemporary Catalonia. Fourteen interviews with Spanish L1 partners in Spanish/Catalan and Spanish/French couples are then analyzed in detail. Lastly, the paper discusses the data and offers some conclusions., Este artículo empieza evaluando el ámbito y los límites de la planificación lingüística familiar. Después, pasa a examinar la mezcla de factores que intervienen en las ideologías y trayectorias de las lenguas. A continuación, da una breve descripción de los nuevos hablantes del catalán y presenta datos sobre las lenguas de identificación y las lenguas L1 en la Cataluña contemporánea. Se analizan detalladamente 14 entrevistas con parejas L1 castellano/catalán y castellano/francés. El trabajo concluye comentando los datos y ofreciendo algunas conclusiones.

Reflexions sobre un possible futur de la situació sociolingüística a Catalunya. Reflexiones sobre un posible futuro de la situación sociolingüística en Cataluña. Reflections on a possible future of the sociolinguistic situation in Catalonia.

Amosamos nesti artículu cómo foi forxándose un modelu de conxunción na escuela catalana qu’apuesta pola escolarización d’aniciu en llingua catalana y l’inxerimientu del castellán, pasu ente pasu, nesti periodu d’escolarización. L’aplicación d’esti modelu llingüísticu en Catalunya de magar 1983 ufre perbonos resultados na conocencia y nel usu del catalán y el castellán nel escolináu d’ente 3 y 29 años (Strubell, Andreu y Sintes 2012). Too ello llévanos a afirmar que la escuela asturiana tien razones p’apostar por un modelu llingüísticu d’escolarización como’l catalán col envís de que tolos estudiantes d’Asturies conozan y usen la llingua dende edaes tempranes. In this paper we show how a model of conjunction in the Catalan system, based on initial schooling in Catalan and the progressive introduction of Spanish, has been successfully implemented. The application of this linguistic model in Catalonia since 1983 has brought about optimal results in the knowledge and use of Catalan and Spanish among students aged 3 to 29 (Strubell, Andreu y Sintes 2012). This leads us to claim that there are enough reasons to opt for a linguistic model of schooling like the Catalan one in Asturias, so that the llingua can be learnt and used by all students from early age in Asturias.

Aquest article presenta un resum de les dades de l'estudi sobre la llengua a les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona, fet el 2012. Aquest estudi és fruit d'una col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Les dades donen compte de la llengua escoltada a diversos carrers principals de Barcelona i de la variabilitat dels usos orals al carrer en funció dels districtes de Barcelona, l'edat i la presència o l'absència d'infants en les converses., This article presents a summary of data from the study of language in conversations in the main shopping streets of several Barcelona districts, conducted in 2012. The study is fruit of cooperation between the General Directorate for Language Policy and the Consortium for Linguistic Normalisation. The data reflect the language heard in various significant streets in Barcelona and the variability of oral language used depending on the district, age and presence or not of children in the conversations., Este artículo presenta un resumen de los datos del estudio sobre la lengua en las conversaciones en los principales ejes comerciales de los distritos de Barcelona, realizado en el año 2012. Dicho estudio es fruto de una colaboración entre la Dirección General de Política Lingüística y el Consorcio para la Normalización Lingüística. Los datos dan cuenta del idioma escuchado en diversas calles principales de Barcelona, y de la variabilidad de los usos orales en la calle en función de los distritos de Barcelona, de la edad, o de la presencia o ausencia de niños en las conversaciones.

Amosamos nesti artículu cómo foi forxándose un modelu de conxunción na escuela catalana qu’apuesta pola escolarización d’aniciu en llingua catalana y l’inxerimientu del castellán, pasu ente pasu, nesti periodu d’escolarización. L’aplicación d’esti modelu llingüísticu en Catalunya de magar 1983 ufre perbonos resultados na conocencia y nel usu del catalán y el castellán nel escolináu d’ente 3 y 29 años (Strubell, Andreu y Sintes 2012). Too ello llévanos a afirmar que la escuela asturiana tien razones p’apostar por un modelu llingüísticu d’escolarización como’l catalán col envís de que tolos estudiantes d’Asturies conozan y usen la llingua dende edaes tempranes. In this paper we show how a model of conjunction in the Catalan system, based on initial schooling in Catalan and the progressive introduction of Spanish, has been successfully implemented. The application of this linguistic model in Catalonia since 1983 has brought about optimal results in the knowledge and use of Catalan and Spanish among students aged 3 to 29 (Strubell, Andreu y Sintes 2012). This leads us to claim that there are enough reasons to opt for a linguistic model of schooling like the Catalan one in Asturias, so that the llingua can be learnt and used by all students from early age in Asturias.

Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general. Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general.

Two studies (Golestani et al., 2007; Wong et al., 2008) have reported a positive correlation between the ability to perceive foreign speech sounds and the volume of Heschl's gyrus (HG), the structure that houses the auditory cortex. More precisely, participants with larger left Heschl's gyri learned consonantal or tonal contrasts faster than those with smaller HG. These studies leave open the question of the impact of experience on HG volumes. In the current research, we investigated the effect of early language exposure on Heschl's gyrus by comparing Spanish–Catalan bilinguals who have been exposed to two languages since childhood, to a group of Spanish monolinguals matched in education, socio-economic status, and musical experience. Manual volumetric measurements of HG revealed that bilinguals have, on average, larger Heschl's gyri than monolinguals. This was corroborated, for the left Heschl's gyrus, by a voxel-based morphometry analysis showing larger gray matter volumes in bilinguals than in monolinguals. Since the bilinguals in this study were not a self-selected group, this observation provides a clear demonstration that learning a second language is a causal factor in the increased size of the auditory cortex. This work was supported by grants from the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación (JCI-2009-04492, PSI2010-20168; SEJ2009-09072, Consolider-Ingenio2010-CDS-2007-00012), the Catalan Government (SGR 2009-1521), and the French National Agency for Research (ANR 2010 BLAN 1403 01). N.S.-G. received the prize ICREA Acadèmia for excellence in research, funded by the Generalitat de Catalunya. We thank Kimberly Brink for the English correction of the manuscript.

L'article proposa una anàlisi del canvi lingüístic dels joves catalans a partir del concepte de 'mudes lingüístiques'. Els autors exposen el concepte, el relacionen amb el canvi lingüístic i analitzen contextos com l'escola, l'institut, la universitat, les primeres feines i l'esfera privada.

Estudi de l’Observatori de la Llengua de la Universitat d’Alacant (informes de 2005, 2007 i 2009) sobre les pàgines web dels ajuntaments de la comarca. Ha augmentat la presència del català, però encara és lluny del promig del País Valencià. Estudio del Observatori de la Llengua de la Universitat d’Alacant (informes de 2005, 2007 y 2009) sobre las páginas web de los ayuntamientos de la comarca. Ha aumentado la pre-sencia del catalán, pero aún está lejos del promedio del País Valenciano.

En aquest article presentem el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, el qual permet fer descripcions completes i objectives de l’entonació d’una llengua, tant des del punt de vista fonètic (melòdic) com fonològic. Està basat en el mètode de base acusticoperceptiva de Cantero (2002), el qual ja s’ha utilitzat en investigacions sobre la prosòdia de diferents llengües. En aquest cas, presentem els resultats de la seva aplicació al castellà i al català.

En aquest article presentem el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, el qual permet fer descripcions completes i objectives de l’entonació d’una llengua, tant des del punt de vista fonètic (melòdic) com fonològic. Està basat en el mètode de base acusticoperceptiva de Cantero (2002), el qual ja s’ha utilitzat en investigacions sobre la prosòdia de diferents llengües. En aquest cas, presentem els resultats de la seva aplicació al castellà i al català., In this paper, we present the Melodic Analysis of Speech method (MAS) that enables us to carry out complete and objective descriptions of a language’s intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acoustic-perceptive method by Cantero (2002), which has already been used in research on prosody in different languages. In this case, we present the results of its application in Spanish and Catalan., En este artículo presentamos el método Análisis Melódico del Habla, que permite hacer descripciones completas y objetivas de la entonación de una lengua, tanto desde el punto de vista fonético (melódico) como fonológico. Está basado en el método de base acústico-perceptiva de Cantero (2002), que ya se ha utilizado en investigaciones sobre la prosodia de diversas lenguas. En este caso, presentamos los resultados de su aplicación al castellano y catalán.