Search

Background: Sedentary behaviors have increased in recent years and their consequences have led the World Health Organization to make recommendations for promoting a more active lifestyle. The school environment has been defined as a key place for achieving this objective for children and adolescents. This systematic review and meta-analysis aims to analyze the effect of active-break interventions for interrupting prolonged sitting times during school-time on physical activity (PA) and sedentary behavior (SB), at school, in childhood and youth. Methods: A systematic review and meta-analysis were carried out, including clinical trials aimed at assessing the effects of interrupting prolonged sitting at school with active breaks on in-school PA and/or SB. Multimodal and static interventions were excluded. Six databases were analyzed: Medline, WOS, Cochrane Library, SPORT Discus, CINAHL and EMBASE. PA, SB; moderate-to-vigorous physical activity (MVPA) were the variables considered. Results: Nine studies were included, with a total of 2145 children between 6 and 12 years old. The heterogeneity in the duration (five–sixty min), the frequency (one–three times per-day up to three times per week), and duration (five days to three years) of the interventions was detected. The meta-analyses for in-school PA, MVPA, and SB were performed, showing a significant improvement in both PA and MVPA. Conclusions: Interrupting prolonged sitting with active-based school interventions could improve PA and MVPA levels during school time. (PROSPERO: CRD42022358933).

El consumo de bebidas energéticas o energizantes ha alcanzado una gran extensión a nivel mundial, especialmente entre adolescentes y niños, lo que constituye una auténtica problemática en materia de salud pública, por lo que organismos internacionales de renombre como la Organización Mundial de la Salud o la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición han desarrollado diversas investigaciones al respecto. Estas bebidas energéticas se caracterizan por poseer una composición similar de ingredientes (i.e., cafeína, guaraná, taurina, aminoácidos, glucuronolactona y otros azúcares, ginseng, vitaminas del grupo B y extractos herbales entre otros), si bien pueden diferir enormemente en cuanto a dosis y cantidades de cada componente ya que no existe una regulación uniforme sobre la composición, venta, promoción y distribución de éstas. El consumo de estas bebidas se ha asociado a beneficios como, incremento de la energía disponible, mejora del rendimiento físico o un retraso en la aparición de la fatiga y el sueño, aunque es importante reseñar que actualmente no hay un criterio uniforme en cuanto a los efectos asociados a su consumo, existiendo gran controversia al respecto, con estudios que encuentran beneficioso su consumo y otros que lo contraindican o limitan. En esta revisión bibliográfica se ha constatado que su consumo genera mejoras en el rendimiento físico deportivo de niños y adolescentes (mayor altura de salto y mayor fuerza isométrica manual), sin embargo, se deben tener presentes y seguir estudiando sus efectos secundarios, especialmente, por su influencia negativa sobre el sueño y las alteraciones cardiovasculares y metabólicas que desencadenan. The consumption of energy drinks has reached a great extent worldwide, especially among adolescents and children, which constitutes a real problem in terms of public health, for which renowned international organizations such as the World Health Organization or the Spanish Agency for Food Safety and Nutrition have developed various investigations in this regard. These energy drinks are characterized by having a similar composition of ingredients (i.e., caffeine, guarana, taurine, amino acids, glucuronolactone and other sugars, ginseng, group B vitamins and herbal extracts among others), although they can differ greatly in terms of dosage and amounts of each component since there is no uniform regulation on the composition, sale, promotion and distribution of these. The consumption of these drinks has been associated with benefits such as an increase in available energy, improvement in physical performance or a delay in the onset of fatigue and sleep, although it is important to point out that there is currently no uniform criterion regarding the effects associated with its consumption, with great controversy in this regard, with studies that find its consumption beneficial and others that contraindicate or limit it. In this literature review it has been found that its consumption generates improvements in the physical sports performance of children and adolescents (greater jump height and greater manual isometric strength), however, its side effects should be kept in mind and continue to be studied, especially for their negative influence on sleep and the cardiovascular and metabolic alterations they trigger. El consum de begudes energètiques o energizants ha aconseguit una gran extensió a nivell mundial, especialment entre adolescents i nens, la qual cosa constitueix una autèntica problemàtica en matèria de salut pública, per la qual cosa organismes internacionals de renom com l'Organització Mundial de la Salut o l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició han desenvolupat diverses recerques sobre aquest tema. Aquestes begudes energètiques es caracteritzen per posseir una composició similar d'ingredients (i.e., cafeïna, guaranà, taurina, aminoàcids, glucuronolactona i altres sucres, ginseng, vitamines del grup B i extractes cereals entre altres), si bé poden diferir enormement quant a dosis i quantitats de cada component ja que no existeix una regulació uniforme sobre la composició, venda, promoció i distribució d'aquestes. El consum d'aquestes begudes s'ha associat a beneficis com, increment de l'energia disponible, millora del rendiment físic o un retard en l'aparició de la fatiga i el somni, encara que és important ressenyar que actualment no hi ha un criteri uniforme quant als efectes associats al seu consum, existint gran controvèrsia sobre aquest tema, amb estudis que troben beneficiós el seu consum i altres que el contraindiquen o limiten. En aquesta revisió bibliogràfica s'ha constatat que el seu consum genera millores en el rendiment físic esportiu de nens i adolescents (major altura de salt i major força isomètrica manual), no obstant això, s'han de tenir presents i continuar estudiant els seus efectes secundaris, especialment, per la seva influència negativa sobre el somni i les alteracions cardiovasculars i metabòliques que desencadenen.

Background: Sedentary behavior (SB) is a negative routine for health, especially during advancing age. Promoting an active lifestyle and reducing SB is a global endeavor. The aim of this study was to analyze the effects of active school-based programs to interrupt prolonged sitting for daily physical activity (PA) and daily SB in children and adolescents. Methods: A systematic review was conducted. Clinical trials analyzing the effect of interrupting prolonged sitting with active breaks and classroom-based PA were included. Studies that implemented PA in class without interrupting prolonged sitting or those that implemented multimodal interventions were excluded. A systematic search was conducted in 6 databases: Medline, WOS, Cochrane Library, SPORTDiscus, CINAHL and EMBASE. Primary outcomes were daily PA and daily SB, while moderate-to vigorous physical activity (MVPA) was considered a secondary outcome. Results: Six studies were included, with a total of 976 participants between 6–14 years. The interventions were heterogeneous in duration of the sitting time interruption (5–30 min), frequency (1–3 times per-day up to three times per-week) and total duration (five days to three years). 50% of the studies scored “high risk” of bias. Three meta-analyses were performed for daily PA, MVPA and SB, showing a significant improvement in the daily PA and MVPA. Conclusions: School-based programs aimed to interrupt prolonged sitting could be a good strategy to improve daily PA and MVPA levels. (Registration number: CRD42022358933). info:eu-repo/semantics/publishedVersion

A large part of research related to audience consumer habits focus on urban areas, not taking into account the characteristics of rural areas. The research in this paper attempts to fill this gap with a comparative study of screen use among the population aged between three and eight years old in both types of environments. One of the initial hypotheses is that children from rural areas prefer channels showing natural entertainment (interpersonal communication with peer groups, street games, playing sports, etc. ) to entertainment from virtual environments, resulting from contact with screens. In this regard, we analyze how the same sector of the population uses different resources in its leisure time and how leisure habits change according to the environment type., La mayoría de investigaciones relativas a los hábitos de consumo de la audiencia se centran en el medio urbano, sin considerar las singularidades del entorno rural. En la investigación que presentamos, tratamos de cubrir esa carencia, mediante un estudio comparativo en el consumo de pantallas de la población entre tres y dieciocho años en ambos tipos de hábitat. Una de las hipótesis de partida es que los menores de poblaciones rurales prefieren más los canales de entretenimiento natural (comunicación interpersonal con el grupo de pares, juego en la calle, práctica de deportes, etc. ) que la diversión proveniente de escenarios virtuales, fruto del contacto con pantallas. De esta manera, analizamos cómo un mismo sector de la población se abastece de diferentes recursos en su tiempo libre y de qué modo se modifican los hábitos de ocio en función del tipo de entorno.

INTRODUCCIÓN: Hoy en día, la fibromialgia ya es una patología conocida por la mayoría de población, para adultos se han ido encontrando formas de diagnóstico y algunos tratamientos válidos. Pero la mayoría de la población no sabe que puede presentarse en edades tempranas con diagnósticos y tratamientos mucho menos específicos. OBJETIVO: Identificar cuáles son los métodos diagnósticos y de tratamiento más utilizados para la fibromialgia juvenil, así como cuales dan mejores resultados. MÉTODOS: Se realiza una revisión sistematizada de la literatura comprendida entre los años 2010-2020 en pacientes diagnosticados de fibromialgia juvenil de entre 5-18 años. Se obtuvieron 18 estudios de las bases de datos PubMed, CINHAL y Scopus. RESULTADOS: Según la evidencia encontrada, a la hora de establecer un diagnóstico contamos con los criterios de Yunus y Masi y los criterios ACR (1990, 2010 y 2016), junto con pruebas de laboratorio normales, historial del paciente, entrevista médica y un diagnóstico diferencial con otras patologías, son los parámetros más utilizados. Respecto al tratamiento, se obtienen los mejores resultados de TCC junto con ejercicio y educación sobre la fibromialgia, pero en ningún caso una curación total o lo suficientemente buena. El tratamiento farmacológico es utilizado en última instancia y tampoco cuenta con validación de ningún fármaco concreto. Esto resultados pueden deberse, en gran parte, a la dificultad de realizar estudios con pacientes jóvenes. CONCLUSIONES: La fibromialgia juvenil sigue siendo un campo poco explorado y controvertido, en el que todavía no se ha establecido ningún resultado validado tanto para diagnostico como para tratamiento. INTRODUCCIÓ: Avui en dia, la fibromiàlgia ja és una patologia coneguda per la majoria de població, per a adults s'han anat trobant formes de diagnòstic i alguns tractaments vàlids. Però la majoria de la població no sap que puede presentar-se en edats primerenques amb diagnòstics i tractaments molt menys específics. OBJECTIU: Identificar quins són els mètodes diagnòstics i de tractament més utilitzats per a la fibromiàlgia juvenil, així com quals donen millors resultats. MÈTODES: Es realitza una revisió sistematitzada de la literatura compresa entre els anys 2010-2020 en pacients diagnosticats de fibromiàlgia juvenil d'entre 5-18 anys. Es van obtenir 18 estudis de les bases de dades PubMed, CINHAL i Scopus. RESULTATS: Segons l'evidència trobada, a l'hora d'establir un diagnòstic comptem amb els criteris de Yunus i Masi i els criteris ACR (1990, 2010 i 2016), juntament amb proves de laboratori normals, historial de l'pacient, entrevista mèdica i un diagnòstic diferencial amb altres patologies, són els paràmetres més utilitzats. Pel que fa a el tractament, s'obtenen els millors resultats de TCC juntament amb exercici i educació sobre la fibromiàlgia, però en cap cas una curació total o prou bona. El tractament farmacològic és utilitzat en última instància i tampoc compte amb validació de cap fàrmac concret. Aquests resultats poden deure’s, en gran part, a la dificultat de realitzar estudis amb pacients joves. CONCLUSIONS: La fibromiàlgia juvenil continua sent un camp poc explorat i controvertit, en el qual encara no s'ha establert cap resultat validat tant per a diagnostic com per a tractament. INTRODUCTION: Nowadays, fibromyalgia is already a pathology known by the majority of the population. For adults, diagnostic forms and some valid treatment have been found. But the majority of the population does not know that it can occur at an early age with much less specific diagnoses and treatments. OBJECTIVE: To identify which are the most used diagnostic and treatment methods for juvenile fibromyalgia, as well as which give better results. METHODS: A systematic review of the literature between the years 2010-2020 is carried out in patients diagnosed with juvenile fibromyalgia aged 5-18 years. Eighteen studies were obtained from the PubMed, CINHAL and Scopus databases. RESULTS: According to the evidence found, when establishing a diagnosis we have the Yunus and Masi criteria and the ACR criteria (1990, 2010 and 2016), together with normal laboratory tests, patient history, medical interview and a differential diagnosis with other pathologies are the most used parameters. Regarding treatment, the best results of CBT are obtained together with exercise and education about fibromyalgia, but in no case a total cure or good enough. Pharmacological treatment is used as a last resort and does not have validation of any specific drug. These results may be due, in large part, to the difficulty of conducting studies with young patients. CONCLUSIONS: Juvenile fibromyalgia continues to be a little explored and controversial field, in which no validated result has yet been established for both diagnosis and treatment.

Introducció: L'ús de mòbils entre els nens / es i adolescents on aquests tenen accés de diferents continguts i aplicacions com xarxes socials ha estat d'interès d'estudi en la literatura a causa del paper que pot jugar l'exposició perllongada a xarxes socials i el desenvolupament de síndromes psicològics de risc. Objectius: En aquest treball, l'objectiu principal era analitzar la relació de l'ús de mòbils i per tant de xarxes socials i la conducta d'addicció al mòbil que pot generar en infants i adolescents menors de 25 anys d'edat. Metodologia: Es va realitzar una recerca de bibliografia sistemàtica amb l'ús de diferents plataformes d'estudis científics com PubMed, Scopus i Web of Science. La recerca es va realitzar per mitjà de la creació d'una equació de cerca on per mitjà de criteris de selecció es van escollir els articles que van formar part d'aquest treball. Resultats: L'ús de mòbils en general es considera que la major durada de l'ús del mòbil i el període de temps que transcorre fins al primer ús que es dóna en un dia estan relacionats amb addicció a el mòbil. L'ús de mòbils té major freqüència en nens / es i adolescents a mesura que s'incrementa l'edat dels mateixos. Conclusió: A causa de que l'ús més comú que se li dóna als mòbils és a xarxes socials ja que els nens/es i adolescents inverteixen més temps d'ús del mòbil en aquestes aplicacions. S'ha observat que l'exposició a xarxes socials també està associat a factors de risc i conseqüències en problemes de salut psicològics entre els joves. Introducción: El uso de móviles entre los niños/as y adolescentes donde estos tienen acceso de diferentes contenidos y aplicaciones como redes sociales ha sido de interés de estudio en la literatura debido al papel que puede jugar la exposición prolongada a redes sociales y el desarrollo de síndromes psicológicos de riesgo. Objetivos: En este trabajo, el objetivo principal era analizar la relación del uso de móviles y por ende de redes sociales y la conducta de adicción al móvil que puede generar en infantes y adolescentes menores de 25 años de edad. Metodología: Se realizó una búsqueda de bibliografía sistemática con el uso de diferentes plataformas de estudios científicos como PubMed, Scopus y Web of Science. La búsqueda se realizó por medio de la creación de una ecuación de búsqueda donde por medio de criterios de selección se escogieron los artículos que formaron parte de este trabajo. Resultados: El uso de móviles en general se considera que la mayor duración del uso del móvil y el periodo de tiempo que transcurre hasta el primer uso que se da en un día están relacionados con adicción al móvil. El uso de móviles tiene mayor frecuencia en niños/as y adolescentes a medida que incrementa la edad de los mismos. Conclusión: Debido a que el uso más común que se le da a los móviles es a redes sociales pues los niños/as y adolescentes invierten mayor tiempo de uso del móvil en estas aplicaciones. Se ha observado que la exposición a redes sociales también está asociada a factores de riesgo y consecuencias en problemas de salud psicológicos entre los jóvenes. Introduction: The use of mobile phones among children and adolescents where they have access to different content and applications such as social networks has been of interest in studying in the literature due to the role that prolonged exposure to social networks and the development of psychological risk syndromes. Objectives: In this work, the main objective was to analyze the relationship between the use of mobile phones and therefore of social networks and the behavior of mobile addiction that can generate in infants and adolescents under 25 years of age. Methodology: A systematic bibliography search was carried out using different scientific study platforms such as PubMed, Scopus and Web of Science. The search was carried out by means of the creation of a search equation where the articles that were part of this work were chosen through selection criteria. Results: The use of mobiles in general is considered that the longest duration of mobile use and the period of time until the first use that occurs in a day are related to mobile addiction. The use of mobile phones is more frequent in children and adolescents as their age increases. Conclusion: Because the most common use that is given to mobile phones is to social networks, since children and adolescents invest more time using their mobile phones in these applications. Exposure to social networks has also been found to be associated with risk factors and consequences for psychological health problems among young people.

La psicosis infantil se relaciona con un bajo rendimiento cognitivo; sin embargo, son pocos los estudios realizados en este campo. Conocer y comprender el perfil cognitivo de los niños y adolescentes con sintomatología psicótica, especialmente en cuanto a memoria, resulta fundamental para asegurar un adecuado proceso de aprendizaje. Esta revisión sistemática recoge los hallazgos referentes a los tipos de memoria afectados en niños y adolescentes con sintomatología psicótica y analiza su relación con diversos factores como el sexo, la edad y el tipo de trastorno. Se utilizaron las bases de datos Pubmed, Scopus, Web of Science y Redalyc en donde se encontraron 1130 artículos, de los cuales se seleccionaron 17. Se incluyeron estudios en español e inglés, realizados con población infantil o adolescente con sintomatología psicótica, los cuales evaluaban memoria. El tipo de memoria más evaluado fue la memoria de trabajo (82,75% de los artículos), seguido por memoria verbal, visual y visuoespacial, y memoria a corto y largo plazo. El 70,59% de los estudios encontró un rendimiento significativamente inferior en la población con sintomatología psicótica, especialmente en memoria a corto plazo, memoria a largo plazo y memoria de trabajo. No se encontraron diferencias significativas entre el sexo femenino y masculino, ni tampoco entre los diferentes grupos de edad. Las principales limitaciones hacen referencia a la heterogeneidad de pruebas neuropsicológicas utilizadas y la falta de diferenciación entre síntomas positivos y negativos. Conocer los tipos de memoria alterados en pacientes con sintomatología psicótica brindará aportes al área médica y académica. Childhood psychosis is associated with low cognitive performance; however, few studies have been carried out in this field. Knowing and understanding the cognitive profile of children and adolescents with psychotic symptoms, especially in terms of memory, is essential to ensure an adequate learning process. This systematic review collects findings regarding the types of memory affected in children and adolescents with psychotic symptoms and analyzes their relationship with various factors such as sex, age and type of disorder. We used the databases Pubmed, Scopus, Web of Science and Redalyc where 1130 articles were found, of which 17 were selected. We included studies in spanish and english, which evaluated memory in children or adolescents with psychotic symptoms. The type of memory most evaluated was working memory (82.75% of the articles), followed by verbal, visual and visuospatial memory, and short- and long-term memory. 70.59% of the studies found significantly lower performance in the population with psychotic symptoms, especially in short-term memory, long-term memory and working memory. No significant differences were found between the female and male sex, nor between the different age groups. The main limitations refer to the heterogeneity of neuropsychological tests used and the lack of differentiation between positive and negative symptoms. Knowing the types of altered memory in patients with psychotic symptoms will provide contributions to the medical and academic area. La psicosi infantil es relaciona amb un baix rendiment cognitiu; no obstant això, són pocs els estudis realitzats en aquest camp. Conèixer i comprendre el perfil cognitiu dels nens i adolescents amb simptomatologia psicòtica, especialment quant a memòria, resulta fonamental per a assegurar un adequat procés d'aprenentatge. Aquesta revisió sistemàtica recull les troballes referents als tipus de memòria afectats en nens i adolescents amb simptomatologia psicòtica i analitza la seva relació amb diversos factors com el sexe, l'edat i el tipus de trastorn. Es van utilitzar les bases de dades Pubmed, Scopus, Web of Science i Redalyc on es van trobar 1130 articles, dels quals es van seleccionar 17. Es van incloure estudis en espanyol i anglès, realitzats amb població infantil o adolescent amb simptomatologia psicòtica, els quals avaluaven memòria. El tipus de memòria més avaluat va ser la memòria de treball (82,75% dels articles), seguit per memòria verbal, visual i visuoespacial, i memòria a curt i llarg termini. El 70,59% dels estudis va trobar un rendiment significativament inferior en la població amb simptomatologia psicòtica, especialment en memòria a curt termini, memòria a llarg termini i memòria de treball. No es van trobar diferències significatives entre el sexe femení i masculí, ni tampoc entre els diferents grups d'edat. Les principals limitacions fan referència a l'heterogeneïtat de proves neuropsicològiques utilitzades i la falta de diferenciació entre símptomes positius i negatius. Conèixer els tipus de memòria alterats en pacients amb simptomatologia psicòtica brindarà aportacions a l'àrea mèdica i acadèmica.

El objetivo de la revisión sistemática es evaluar la efectividad de las intervenciones relacionadas con los aspectos biológicos, psicológicos o sociales de los TGIF en niños y adolescentes (Lu & Saps, 2018). Por lo que el aspecto biológico respecta, esperamos ver una reducción en los síntomas fisiológicos, mejoras en los aspectos psicológicos y mejoras en los factores sociales. El objetivo de la revisión sistemática también es ampliar los descubrimientos de las investigaciones anteriores e identificar métodos de cambiar el paradigma del tratamiento de reacción a prevención. L'objectiu de la revisió sistemàtica és avaluar l'efectivitat de les intervencions relacionades amb els aspectes biològics, psicològics o socials dels TGIF en nens i adolescents (Lu & Saps, 2018). Pel que l'aspecte biològic respecta, esperem veure una reducció en els símptomes fisiològics, millores en els aspectes psicològics i millores en els factors socials. L'objectiu de la revisió sistemàtica també és ampliar els descobriments de les investigacions anteriors i identificar formes de canviar el paradigma del tractament de reacció a prevenció. The objective of the systematic review is to evaluate the effectiveness of interventions related to the biological, psychological or social aspects of TGIF in children and adolescents (Lu & Saps, 2018). As far as the biological aspect is concerned, we hope to see a reduction in physiological symptoms, improvements in psychological aspects and improvements in social factors. The objective of the systematic review is also to expand the findings of previous research and identify methods of changing the paradigm of reaction to prevention treatment.

La combinació de més d'un strategia metodològica (com el màrqueting social, la participació de la joventut, l'educació dirigida per iguals i l'ús dels mitjans de comunicació social) i strategias de cambio de antorn (intervenció basada en l'escola, basada en la intervenció restaurant, basat en la família de la intervenció) pot augmentar l'eficàcia de involucrar els joves en les intervencions de salut destinades a fomentar hàbits i estils de vida saludables. Aquesta tesi té com a objectiu comprendre els factors que intervenen en l'epidèmia de l'obesitat juvenil a tot el món i com influeixen en l'obesitat. En resposta a aquest desafiament global, aquest treball proporciona estratègies basades en proves científiques innovadores, eficaces i de qualitat per millorar els estils de vida saludables entre els joves. Aquestes estratègies podrien donar lloc a un enfocament d'investigació més fort que podrien beneficiar tant a la comunitat científica i el coneixement general de les parts interessades i els responsables polítics, fomentant així un enfocament multidisciplinari participatiu i inclusiu per obtenir resultats duradors i eficaços, La combinación de más de una estrategía metodológica (como el marketing social, la participación de la juventud, la educación dirigida por pares y el uso de los medios de comunicación social) y/o de una estrategia de cambio de entorno (intervención basada en la escuela, basada en la intervención restaurante, basado en la familia de la intervención) puede aumentar la eficacia de involucrar a los jóvenes en las intervenciones de salud destinadas a fomentar hábitos y estilos de vida saludables. Esta tesis tiene como objetivo comprender los factores que intervienen en la epidemia de la obesidad juvenil en todo el mundo. En respuesta a este desafío global, este trabajo proporciona estrategias basadas en pruebas científicas innovadoras, eficaces y de calidad para mejorar los estilos de vida saludables entre los jóvenes. Estas estrategias podrían dar lugar a un enfoque de investigaciónque podrían beneficiar tanto a la comunidad científica y el conocimiento general de las partes interesadas en prevenir este problema así como a responsables políticos, fomentando así un enfoque multidisciplinario participativo e inclusivo para obtener resultados duraderos y eficaces., The combination of more than one methodological (such as social marketing, youth involvement, peer-led education and social media usage) and environmental (school-based intervention, restaurant-based intervention, family-based-intervention) strategy may increase the effectiveness of engaging young people in health interventions aimed at encouraging healthy habits and lifestyles. This thesis aims to understand the factors involved in the worldwide youth obesity epidemic and how they influence obesity. In response to this global challenge, this work provides innovative, effective and quality scientific evidence-based strategies for improving healthy lifestyles among young people. These strategies could lead to a stronger research approach that could benefit both the scientific community and the general knowledge of relevant stakeholders and policy makers, thus fostering a participatory and inclusive multidisciplinary approach for long-lasting and effective results.

L'estimulació magnètica transcranial -TMS- és una tècnica per a l'estimulació no invasiva del cervell, usada sovint com a eina de recerca per estudiar la fisiologia del cervell, però també amb utilitats clíniques i com a eina terapèutica. La bioètica és l'estudi de les qüestions ètiques sorgides de les noves situacions i possibilitats dels avanços en biologia i medicina i es fonamenta en quatre principis: autonomia, beneficència, no maleficència i justícia. En aquest treball s'apliquen aquests principis a la tècnica concreta de la TMS per al cas de nens i adolescents. La estimulación magnética transcraneal -TMS- es una técnica para la estimulación no invasiva del cerebro, usada a menudo como herramienta de investigación para estudiar la fisiología del cerebro, pero también con utilidades clínicas y como herramienta terapéutica. La bioética es el estudio de las cuestiones éticas surgidas de las nuevas situaciones y posibilidades de los avances en biología y medicina y se fundamenta en cuatro principios: autonomía, beneficencia, no maleficencia y justicia. En este trabajo se aplican estos principios a la técnica concreta de la TMS para el caso de niños y adolescentes. Bachelor thesis for the Psychology program.

La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent europea ha estat fins ara poc analitzada. Aquest treball de recerca es va centrar en l'anàlisi de la utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent de la ciutat de Barcelona i d'onze països europeus, estudiant la seva associació amb necessitats en salut, característiques de la família i dels sistemes sanitaris. Concretament, es van plantejar els objectius d'examinar la utilitat de la salut percebuda com a mesura de necessitat en salut i l'existència de desigualtats socials en la utilització de serveis sanitaris. Un objectiu addicional, a nivell metodològic, va ser estudiar la participació, resposta i representativitat de les mostres dels països participants en l'estudi europeu, segons els mètodes de selecció i d'administració. Es van utilitzar les dades de l'enquesta de salut de Barcelona (ESB) de l'any 2000 de la població de 5 a 14 any i de l'estudi europeu KIDSCREEN que es va dur a terme al 2003 en població de 8 a 18 anys. La utilització de serveis sanitaris en població infantil i adolescent va mostrar-se d'acord amb els nivells de necessitat en salut, excepte en l'accés davant dels problemes de salut mental. Es van trobar desigualtats socioeconòmiques i es van identificar característiques estructurals i organitzatives dels sistemes sanitaris que semblen disminuir l'accessibilitat. Les mesures de salut percebuda van aportar informació addicional confirmant la seva validesa i utilitat en l'avaluació de serveis sanitaris per a la població infantil i adolescent., La utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente europea ha sido hasta ahora poco analizada. Este trabajo de investigación se dirigió a analizar la utilización de servicios sanitarios en población infantil y adolescente de la ciudad de Barcelona y de once países europeos estudiando su asociación con necesidades en salud y características de la familia y de los sistemas sanitarios. Específicamente, se plantearon los objetivos de examinar la utilidad de la salud percibida como medida de necesidad en salud y la existencia de desigualdades sociales en la utilización de servicios sanitarios. Un objetivo adicional, a nivel metodológico, fue estudiar la participación, respuesta y representatividad de las muestras de los países participantes en el estudio europeo, y compararlos según los métodos de selección y de administración. Se utilizaron los datos de la encuesta de salud de Barcelona (ESB) del año 2000 de la población de 5 a 14 años y del estudio europeo KIDSCREEN llevado a cabo en 2003 en población de 8 a 18 años. La utilización de servicios sanitarios resultó adecuada a los niveles de necesidad en salud, excepto en el acceso ante problemas de salud mental. Se encontraron desigualdades socioeconómicas y se identificaron características estructurales y organizativas de los sistemas sanitarios que parecen disminuir la accesibilidad. Las medidas de salud percibida aportaron información adicional confirmando su validez y utilidad en la evaluación de servicios sanitarios para la población infantil y adolescente., Analysis of the utilisation of health care services among children and adolescents at a European level has been scarce to date. This research aimed to analyse the use of health care services in children and adolescents in the city of Barcelona and eleven European countries and to examine the correlations between use of services and health needs, family characteristics, and healthcare system factors. More specific aims were to examine the utility of perceived health as a measure of needs and to determine whether there were social inequalities in the use of health care services. At a methodological level, a further objective was to examine the sampling and administration methods used in the European study in terms of participation, response rate, and representativeness and to compare them across countries. Data used were obtained from children aged 5-15 years included in the Barcelona Health Interview Survey (BHIS), which was carried out in 2000, and from children and adolescents aged 8-18 years included in the European KIDSCREEN study carried out in 2003. We found that use of services was generally in accordance with health needs, except for access for mental health problems. Socioeconomic inequalities were found, and structural characteristics of health care systems were identified as possible correlates of a reduced access to services. Measures of self-perceived health provided information which correlated with use of services, thereby confirming their validity and usefulness for health services research in child and adolescent populations.