Diagnóstico y tratamiento de la fibromialgia juvenil. Revisión sistematizada de la literatura

INTRODUCCIÓN: Hoy en día, la fibromialgia ya es una patología conocida por la mayoría de población, para adultos se han ido encontrando formas de diagnóstico y algunos tratamientos válidos. Pero la mayoría de la población no sabe que puede presentarse en edades tempranas con diagnósticos y tratamientos mucho menos específicos. OBJETIVO: Identificar cuáles son los métodos diagnósticos y de tratamiento más utilizados para la fibromialgia juvenil, así como cuales dan mejores resultados. MÉTODOS: Se realiza una revisión sistematizada de la literatura comprendida entre los años 2010-2020 en pacientes diagnosticados de fibromialgia juvenil de entre 5-18 años. Se obtuvieron 18 estudios de las bases de datos PubMed, CINHAL y Scopus. RESULTADOS: Según la evidencia encontrada, a la hora de establecer un diagnóstico contamos con los criterios de Yunus y Masi y los criterios ACR (1990, 2010 y 2016), junto con pruebas de laboratorio normales, historial del paciente, entrevista médica y un diagnóstico diferencial con otras patologías, son los parámetros más utilizados. Respecto al tratamiento, se obtienen los mejores resultados de TCC junto con ejercicio y educación sobre la fibromialgia, pero en ningún caso una curación total o lo suficientemente buena. El tratamiento farmacológico es utilizado en última instancia y tampoco cuenta con validación de ningún fármaco concreto. Esto resultados pueden deberse, en gran parte, a la dificultad de realizar estudios con pacientes jóvenes. CONCLUSIONES: La fibromialgia juvenil sigue siendo un campo poco explorado y controvertido, en el que todavía no se ha establecido ningún resultado validado tanto para diagnostico como para tratamiento. INTRODUCCIÓ: Avui en dia, la fibromiàlgia ja és una patologia coneguda per la majoria de població, per a adults s'han anat trobant formes de diagnòstic i alguns tractaments vàlids. Però la majoria de la població no sap que puede presentar-se en edats primerenques amb diagnòstics i tractaments molt menys específics. OBJECTIU: Identificar quins són els mètodes diagnòstics i de tractament més utilitzats per a la fibromiàlgia juvenil, així com quals donen millors resultats. MÈTODES: Es realitza una revisió sistematitzada de la literatura compresa entre els anys 2010-2020 en pacients diagnosticats de fibromiàlgia juvenil d'entre 5-18 anys. Es van obtenir 18 estudis de les bases de dades PubMed, CINHAL i Scopus. RESULTATS: Segons l'evidència trobada, a l'hora d'establir un diagnòstic comptem amb els criteris de Yunus i Masi i els criteris ACR (1990, 2010 i 2016), juntament amb proves de laboratori normals, historial de l'pacient, entrevista mèdica i un diagnòstic diferencial amb altres patologies, són els paràmetres més utilitzats. Pel que fa a el tractament, s'obtenen els millors resultats de TCC juntament amb exercici i educació sobre la fibromiàlgia, però en cap cas una curació total o prou bona. El tractament farmacològic és utilitzat en última instància i tampoc compte amb validació de cap fàrmac concret. Aquests resultats poden deure’s, en gran part, a la dificultat de realitzar estudis amb pacients joves. CONCLUSIONS: La fibromiàlgia juvenil continua sent un camp poc explorat i controvertit, en el qual encara no s'ha establert cap resultat validat tant per a diagnostic com per a tractament. INTRODUCTION: Nowadays, fibromyalgia is already a pathology known by the majority of the population. For adults, diagnostic forms and some valid treatment have been found. But the majority of the population does not know that it can occur at an early age with much less specific diagnoses and treatments. OBJECTIVE: To identify which are the most used diagnostic and treatment methods for juvenile fibromyalgia, as well as which give better results. METHODS: A systematic review of the literature between the years 2010-2020 is carried out in patients diagnosed with juvenile fibromyalgia aged 5-18 years. Eighteen studies were obtained from the PubMed, CINHAL and Scopus databases. RESULTS: According to the evidence found, when establishing a diagnosis we have the Yunus and Masi criteria and the ACR criteria (1990, 2010 and 2016), together with normal laboratory tests, patient history, medical interview and a differential diagnosis with other pathologies are the most used parameters. Regarding treatment, the best results of CBT are obtained together with exercise and education about fibromyalgia, but in no case a total cure or good enough. Pharmacological treatment is used as a last resort and does not have validation of any specific drug. These results may be due, in large part, to the difficulty of conducting studies with young patients. CONCLUSIONS: Juvenile fibromyalgia continues to be a little explored and controversial field, in which no validated result has yet been established for both diagnosis and treatment.