Search

En els últims anys l’estudi de l’absentisme universitari ha esdevingut un tema d’especial interès com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’espai europeu d’educació superior (EEES) i de la forma d’aprendre que es vol promoure des d’una universitat presencial com la UB, sense renunciar a qualsevol eina docent que faciliti el treball autònom de les matèries ni la seva assimilació. L’absentisme no es por considerar un fenomen neutre perquè contradiu les premisses bàsiques d’aquest model pel que fa al paper dels estudiants, com ara l’aprenentatge autònom, el compromís i la responsabilitat en la gestió del seu procés d’aprenentatge, entre d’altres. Tant l’absentisme voluntari com l’involuntari són una deficiència de l’educació superior, ja que implica el malbaratament de recursos escassos que poden ser molt útils per a l’adequada capacitació dels estudiants, i també perquè l’ensenyament en competències requereix la presència de l’estudiant. Algunes de les preguntes que es plantegen són, entre d’altres: No s’ensenya bé a classe? No hi donen valor? Hi ha molts estudiants repetidors i creuen que ja coneixen el tema?, PROGRAMA DE RECERCA EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA - REDICE-16 (codi projecte REDICE 14-1600)

En esta comunicación se analizan las opiniones que los profesores tienen sobre el absentismo universitario. La muestra es de 498 profesores en distintos grados impartidos en la Universidad de Barcelona. Según la opinión de dichos profesores, las causas del absentismo universitario se pueden clasificar en cuatro categorías: "no es necesario ir a clase", por la "mala" organización por parte del estudiante, por una docencia inadecuada y por variables asociadas a la autopreparación.

Este trabajo analiza 3.198 cuestionarios a estudiantes de 7 grados de la UB. Se analizan las opiniones acerca de las causas del absentismo en el aula con el objetivo de averiguar si existe un mismo comportamiento de los estudiantes delante de dicho fenómeno. Los resultados presentan que el patrón factorial es similar: parecida composición factorial, pero con diferente porcentaje de explicación del fenómeno. Delante de este nuevo enfoque del fenómeno, se discute si la aplicación de medidas similares para reducir el absentismo en todas las facultades es una estrategia eficiente o se justifica la diversidad de estrategias correctoras.