Search

Additional file 1.

Additional file 2.

Identificar las ventajas e inconvenientes de diferentes metodologías docentes y analizar las propuestas de los alumnos. Estudio cualitativo. Se han evaluado 3 metodologías docentes y las propuestas de mejora. Resultados: Las clases magistrales son necesarias para realizar los seminarios, pero deberían ser más cortas y fomentar la participación del alumno. Se propone realizar más seminarios, en grupos reducidos y cambiar la evaluación. Las simulaciones son las mejores valoradas, pero los estudiantes proponen que sean en grupos más reducidos y que se hagan más. To identify the advantages and disadvantages of different methodologies and analyze the proposals of the students. Qualitative study. Three teaching methodologies and improvement proposals have been evaluated. Results: The master classes are necessary to carry out the seminars, but they should be shorter with student participation. Do more seminars, in small groups and change the assessment. The simulations are best rated, but they want smaller groups and do more.

Explorar la percepción de estudiantes de enfermería en la adquisición de competencias genéricas a través de la metodología Aprendizaje Servicio (AS). Investigación cualitativa, estudio intrínseco de casos. Los estudiantes señalanque la experiencia permite lograr autoeficacia, optimizar la identidad, incrementa habilidades trabajo en equipo, comunicación, liderazgo, actitudes éticas y de responsabilidad cívica, fortalece la participación ciudadana y respeto de la diversidad cultural y racial. Explore the perception of nursing students in the acquisition of generic skills through the Service Learning (AS) methodology.Qualitative research, intrinsic case study. Students point out that the experience allows to achieve self-efficacy, optimize identity, increase teamwork skills, communication, leadership, ethical attitudes and civic responsibility, strengthen citizen participation and respect for cultural and racial diversity

Resumen Introducción: los residentes son vulnerables a sufrir deshidratación por los cambios fisiológicos y las limitaciones físicas y cognitivas que padecen. Objetivo: para manejar esta situación, se ha decidido evaluar las intervenciones que se llevan a cabo para el manejo de la deshidratación y la baja ingesta hídrica en las personas mayores institucionalizadas en residencias geriátricas. Métodos: se realizó una revisión de la literatura científica siguiendo la metodología PRISMA mediante búsquedas sistemáticas en las bases de datos PubMed, Scopus, CINAHL y otras fuentes. De un total de 3.379 artículos extraídos, se seleccionaron once estudios para su análisis. Además, se avaluó su calidad a través de Cochrane y la Newcastle-Ottawa Scale. Resultados: el riesgo de sesgo de los estudios fue medio en su mayoría. En cuanto a los resultados, las intervenciones se clasificaron según fuesen invasivas o no invasivas. Las intervenciones invasivas fueron la sueroterapia intravenosa y/o subcutánea y su efectividad estuvo relacionada con la mejora clínica de la deshidratación. No obstante, aparecieron reacciones locales. Las no invasivas se centraron en la asistencia individualizada, la estimulación para beber más y tener en cuenta las preferencias de cada residente, produciendo un aumento de la ingesta y una mejora en los parámetros analíticos. Conclusiones: dadas las peculiaridades de la población mayor institucionalizada, ambos tipos de intervención han demostrado tener un efecto positivo en la mejora de la hidratación. No obstante, las intervenciones no invasivas han confirmado ser más eficientes dada su sencillez de aplicación y provocar menos efectos adversos. Abstract Background: residents are vulnerable to suffer of dehydration due to physiological changes and the physical and cognitive limitations. Aim: to handle this situation, it has been decided to evaluate the interventions which are carried out for the management of dehydration and low fluid intake in older people living in nursing homes. Methods: the revised scientific literature review methodology of PRISMA was applied. An electronic database search was performed in PubMed, Scopus, CINAHL and other sources databases. The literature search was carried out between October 2016 and January 2017. Out of a total of 3,379 articles extracted, eleven studies were selected for analysis. In addition, their quality was assessed through Cochrane and the Newcastle-Ottawa Scale. Results: the risk of bias in the studies was mostly medium. Regarding the results, the interventions were classified according to whether they were invasive or non-invasive. Invasive interventions were intravenous and/or subcutaneous fluid therapy. Their effectiveness was related to the clinical improvement of dehydration. However, local reactions appeared. Non-invasive interventions focused on the individualized assistance, the stimulation to drink more and the consideration of the preferences of each resident, producing an increase in fluid intake and an improvement in analytical parameters. Conclusions: given the peculiarities of the institutionalized elderly population, both types of intervention have been shown to have a positive effect on improving hydration. Nonetheless, non-invasive interventions have confirmed to be more efficient given their simplicity of application and cause fewer adverse effects.

Objectiu: 1) Identificar els factors de risc associats a la deshidratació a nivell internacional; 2) determinar la prevalença i els factors associats a la deshidratació en les persones grans institucionalitzades en una residència de Lleida; 3) establir la prevalença de la baixa ingesta hídrica en les persones grans institucionalitzades a Lleida i analitzar els factors que s’hi associen; i 4) examinar les intervencions existents a nivell internacional per l’abordatge de la deshidratació i la millora de la ingesta de líquids. Metodologia: En primer lloc, es va realitzar una scoping review sobre els factors de la deshidratació, seguint la metodologia d’Arksey i O'Malley (2005), per tal de definir les variables susceptibles d’estudi. Seguidament, es va dur a terme un estudi descriptiu i transversal en una residència de Lleida. La mostra va ser el total de residents, tots ells majors de 65 anys. Les dades recollides van ser la deshidratació (BUN/Cr < 21) i variables sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i mentals. Posteriorment, es va realitzar una altra scoping review, seguint la mateixa metodologia, per conèixer quines intervencions s'havien dut a terme per tal d’abordar-la. Resultats: La prevalença de deshidratació va ser del 75,5% (IC 95% 65,5 – 85,5) en el total dels 96 residents. Es van associar de manera independent el ser dona (OR = 9,37; IC 95% 2,15 ‒ 40,87), tenir una ingesta hídrica < 1.500 ml (OR = 2,16; IC 95% 1,38 ‒ 8,51), el risc d’úlceres per pressió (UPP) (OR = 1,68; IC 95% 1,35 ‒ 6,93) i la disfàgia (OR = 4,53; IC 95% 2,31 ‒ 15,56). Per altra banda i donada la relació entre la deshidratació i la baixa ingesta hídrica, es van analitzar els factors associats a aquesta última. Com a resultats, el 34% dels residents ingeria < 1.500 ml/dia, però el 94,3% no bevia segons els seus estàndards recomanats. A més, es van trobar factors coincidents amb la deshidratació, el risc d’UPP i la disfàgia. Quant a les intervencions per abordar-los, es va veure que les invasives (seroteràpia intravenosa i subcutània) milloraven la clínica de la deshidratació, però produïen reaccions locals. Mentre que les no invasives (assistència individualitzada, estimulació per beure més i oferir una varietat de begudes) augmentaven la ingesta i milloraven els paràmetres analítics de deshidratació. Conclusions: És important ressaltar la magnitud del problema de la deshidratació, present en 3 de cada 4 residents, i un dels seus factors associats, la baixa ingesta hídrica, sent un terç d’ells els que no bevien suficientment. Els resultats obtinguts ajuden a identificar i comprendre els seus factors en la gent gran institucionalitzada. Per tant, serveixen de base per a desenvolupar futures estratègies per al seu abordatge, donat que no s’ha trobat evidència en el nostre territori. Objetivo: 1) Identificar los factores de riesgo asociados a la deshidratación a nivel internacional; 2) determinar la prevalencia y los factores asociados a la deshidratación en las personas mayores institucionalizadas en una residencia de Lleida; 3) establecer la prevalencia de la baja ingesta hídrica en las personas mayores institucionalizadas en Lleida y analizar los factores que se asocian; y 4) examinar las intervenciones existentes a nivel internacional para el abordaje de la deshidratación y la mejora de la ingesta de líquidos. Metodología: En primer lugar, se realizó una scoping review sobre los factores de la deshidratación, siguiendo la metodología de Arksey y O'Malley (2005), para definir las variables susceptibles de estudio. Seguidamente, se realizó un estudio descriptivo y transversal en una residencia de Lleida. La muestra fue el total de residentes, todos ellos mayores de 65 años. Los datos recogidos fueron la deshidratación (BUN/Cr

Objectiu: conèixer l'opinió de l'estudiantat vers les metodologies docents emprades i determinar la fiabilitat de les escales utilitzades. Metodologia: estudi descriptiu i transversal. S'han avaluat les classes magistrals, els seminaris de casos clínics i els de simulació. Resultats: la puntuació mitjana de les classes magistrals va ser de 4,02, els seminaris de casos clínics de 4,03 i els de simulació de 4,46. La consistència interna de les escales va ser de 0,69, 0,83 i 0,90 respectivament. Objective: to know the opinion of students towards teaching methodologies implemented and to determine the reliability of the scales used. Methodology: cross-sectional study. Lectures, clinical case seminars and simulation seminars were evaluated. Results: the average score was 4.02 for lectures, 4,03 for clinical case seminars and 4,46 for simulation seminars. Internal consistency of the scales was 0.69, 0.83 and 0.90 respectively.

Considerando que la simulación con pacientes estandarizados es un método innovador, un grupo de profesores, decidimos introducir dicho método en la asignatura Cuidados de la Persona Mayor del Grado en Enfermería de la Universidad de Lleida. El objetivo del trabajo es mostrar el diseño de los seminarios de simulación con pacientes estandarizados en el que los “pacientes” se sitúan dentro de un escenario simulado y los estudiantes practican la valoración, el diagnóstico y la toma de decisiones. Whereas the simulation with standardized patients is an innovative method that facilitates, a group of teachers, we decided to introduce this method in the care subject of the Elderly taught in Nursing at the University of Lleida. The aim of the paper is to show simulation seminars with standardized patients where the "patients" are placed in a simulated scenario and students practice the assessment, diagnosis and decision making.

Introducció: En l’actualitat, quan s’investiga en gent gran s’utilitza el terme símptomes depressius en detriment del de depressió. Aquests engloben un estat d'ànim trist, una alteració del humor en què la tristesa és patològica, desproporcionada i profunda. La prevalença en la comunitat oscil·la entre 12,3% i 37,9%. Objectiu: Avaluar la influència de la pràctica habitual d’activitat física i altres factors associats amb la presència de símptomes depressius en les dones majors de 60 anys que acudien a les llars municipals de Lleida. Metodologia: Estudi descriptiu (primera fase transversal de l’estudi Activitats Fragilitat de Lleida (AFRALLE)), en dones de 60 o més anys, residents a la comunitat de la ciutat Lleida. Es va realitzar un mostreig per conveniència en diferents llars municipals de la ciutat. Variables i instruments de mesura: - Variables sociodemogràfiques: Edat, estat civil, nivell d’estudis, convivència, ingressos mensuals i participació en altres activitats. - Estat de salut: Estat depressiu, estat cognitiu, capacitat instrumental, estat nutricional, percepció de l’estat de salut i por a caure. - Activitat física i temps que fa que realitza activitat física. Recollida de dades L'obtenció de la informació es va realitzar a través del quadern de recollida de dades (enquesta AFFRALLE). A més, d'un manual de procediments que es va lliurar a cada investigador participant en el qual s'explicava com realitzar el qüestionari correctament, per tal d’unificar la tasca de tots els investigadors. La recollida es va produir en cada llar municipal. II Anàlisi estadístic Es va procedir a una anàlisi descriptiu i analític (bivariada i multivariada) de les variables recollides en la valoració inicial. Per demostrar la significació estadística dels resultats es fixarà el valor de p < 0,05. A més, tots els càlculs estadístics es realitzaran amb el programa informàtic SPSS versió 20. Resultats: La mostra total estudiada va ser de 144 indivídues amb una mitjana d’edat de 74,5 anys. Quant a les característiques sociodemogràfiques de la mostra, la majoria eren vídues, tenien estudis primaris, convivien soles, tenien uns ingressos mensuals entre 600 € i 900 € i no participaven en cap altra activitat. Referent a les característiques de l’estat de salut, la majoria no presentava deteriorament cognitiu ni discapacitat instrumental greu i sí tenien un correcte estat nutricional i percebien un bon estat de salut. Afegir que més de la meitat de les dones tenien por a caure. La majoria de dones realitzaven activitat física, la meitat de les quals feia més de dos anys que hi participaven. La prevalença de símptomes depressius en les dones estudiades, calculada a través de l’escala CES-D, va ser del 38,1%. L’activitat física no va obtenir significació estadística en les anàlisis bivariants. Per altra banda, en la regressió logística van ser 4 els factors independents associats als símptomes depressius: mala percepció de salut, discapacitat instrumental, baix nivell d’estudis i por a caure; quasi tots ells pertanyents als factors d’estat de salut. Conclusions: Els símptomes depressius en les dones majors de 60 anys que viuen en la comunitat constitueixen un problema freqüent. La percepció de salut, la discapacitat instrumental, el baix nivell d’estudis i la por a caure són factors que s’han associat de manera independent en aquests. El fet de conèixer-los pot permetre incidir-hi i prevenir-los, fet que millorarà l’estat de salut de la gent gran i es reduiran els costos sanitaris.

La medicina al llarg de la història ha anat evolucionant a mesura que també ho anava fent la societat. És per això que en el darrer segle existeix una medicina que no està orientada a la curació de la patologia, sinó que tracta d’aconseguir la major qualitat de vida del pacient ancià o jove, amb patologies cròniques, en estadi de final de la malaltia i també en pacients oncològics i no oncològics, és a dir, s’intenta prestar una atenció sanitària, no curativa, als que tenen una malaltia avançada, progressiva i incurable que precisen una sèrie d’intervencions que no només es basen en procediments mèdics, sinó també en socials i psicològics. És per la necessitat que la medicina s’adaptés a les demandes de la societat que al 1990 es crea a Catalunya el Pla de Cures Pal·liatives de Catalunya com a programa pilot de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest programa ha esdevingut tot un referent de les cures pal·liatives (CP) a España, és el Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) on un equip interdisciplinari (metge, infermer, treballador social, fisioterapeuta i psicòleg) treballen per tenir una cura holística del pacient al seu domicili. Així, doncs, l’objectiu del PADES és alleugerir el patiment i millorar, tant com es pugui, la qualitat de vida i acompanyar-los en el procés de mort al seu domicili.

Introducción: El delirium y la privación del sueño son fenómenos que ocurren frecuentemente en las Unidades de Cuidados Críticos. Se han identificado secuelas a corto y largo término en ambos problemas. La privación del sueño se ha incluido como uno de los factores de riesgo del desarrollo del delirium. Numerosos estudios han descrito similitudes en la sintomatología y en los mecanismos fisiopatológicos en ambos fenómenos. A pesar de ello su relación permanece controvertida. Objetivos: Investigar sobre la posible relación entre la privación del sueño y el delirium e identificar los factores de riesgo que los provocan. Metodología: Se realizó una revisión bibliográfica basada en el modelo de Arksey y O’Malley en diferentes bases de datos científicas (PubMed, Scopus, CINAHL, Web of Science) seleccionando estudios de los últimos 10 años que guardasen relación con la privación del sueño, el delirium y sus factores de riesgo. Resultados: Se obtuvieron en su totalidad 280 artículos de las diferentes bases de datos. Tras la aplicación de los criterios de inclusión y exclusión se seleccionaron 6 artículos de interés para la realización de este trabajo. Los diferentes estudios reportaron una alteración en el sueño con la aplicación de instrumentos cualitativos y cuantitativos. Las benzodiacepinas y opioides juegan un papel importante en la aparición del delirium y la privación del sueño. Conclusiones: La información recopilada apunta a que la privación del sueño y el delirium pueden mantener puntos en común en su vía fisiopatogénica, en su sintomatología y en sus factores de riesgo. Las fármacos sedantes y analgésicos se han posicionado como el punto común principal en el desarrollo de ambos problemas. Sin embargo con los datos obtenidos no se puede establecer una relación de causalidad, por lo que mayor investigación es necesaria. Introduction: Delirium and sleep deprivation are phenomena that occurs frequently at the Critical Care Units. Both problems have been identified with short-term and long-term consequences. Sleep deprivation has been included as a risk factor for delirium development. Numerous studies have described similarities in symptomatology and inpathophysiological mechanisms in both phenomena. Nevertheless, their relationship remains controversial. Aim: To investigate the possible relationship between sleep deprivation and delirium as well as identify the risk factors that cause them. Methods: A bibliographic review based on Arksey and O’Malley’s model was conducted in different databases (PubMed, Scopus, CINAHL, Web of Science)selecting studies form the last 10 years related to sleep deprivation, delirium and their risk factors. Results: 280 articles in total were obtained from different databases. Following the application of the inclusion and exclusion criteria, 6 articles of interest were selected to carry this work out. The different studies reported sleep disturbance with the application of qualitative and quantitative instruments. Benzodiazepines and opioids play an important role in the onset of delirium and sleep deprivation. Conclusions: The information collected suggests that sleep deprivation and delirium can keep common points in their pathophysiologic pathway, their symptomatology and their risk factors. Sedatives and analgesics have been positioned as the main common point in the development of both problems.

Introducció: la situació de final de vida és un fet inevitable i, les cures proporcionades a aquests pacients varien dels uns als altres. Les cures pal·liatives intenten aportar una major qualitat de vida als pacients durant el temps de vida restant, i per tal que això sigui possible, s’utilitzen diverses estratègies, entre les quals destaca la comunicació com a eina terapèutica. Objectiu: descriure els beneficis i com influeix la comunicació entre l'infermer/a, el pacient i la família en situació de final de vida en una malaltia terminal. Material i mètodes: s’ha realitzat una recerca bibliogràfica en les bases de dades PubMed, Scielo, Cuiden i Scopus, prioritzant informació publicada en els darrers deu anys. El risc de biaix o la qualitat dels articles s’ha mesurat a través de CASPE. S’ha seleccionat aquella que parlés sobre la comunicació com a eina terapèutica en cures pal·liatives, així com les habilitats necessàries perquè aquesta sigui efectiva i les possibles barreres existents en tot aquest procés comunicatiu i terapèutic. Resultats: la comunicació es considera una eina de cuidatge molt important encara que invisible. Fomenta l’establiment d’un vincle terapèutic i d’ajuda des d’una perspectiva humana, factor imprescindible per comprendre al malalt i el seu entorn, les seves pors i les seves preocupacions així com facilitar-li les eines essencials, per afrontar la seva situació actual i futura davant d’un mal pronòstic, respectant sempre la seva autonomia i la seva dignitat com a persona. Conclusió: s’ha pogut demostrar que la comunicació com a eina terapèutica aporta múltiples beneficis, no tan sols pel pacient amb malaltia terminal sinó també al seu entorn més proper. A més, es destaca la importància de disposar d’habilitats humanes i comunicatives per afavorir el vincle i evitar les possibles barreres comunicatives conegudes. Introduction: the end-of-life situation is an inevitable fact and, the care provided to these patients varies from one to another. Palliative care tries to provide patients with a better quality of life for the rest of their lives, and various strategies are used to make this possible, including communication. Objective: describe the benefits and how the communication between the nurse, the patient and the family in a situation of end of life with a terminal illness influences. Methodology: a bibliographic search has been carried out in the PubMed, Scielo, Cuiden and Scopus databases, prioritizing information published in the last ten years. Item quality has been measured through CASPE. The one that talks about communication as a therapeutic tool in palliative care has been selected, as well as the skills needed for it to be effective and the possible barriers that may exist throughout this communicative and therapeutic process. Results: communication is considered a very important tool of care, although often invisible. It encourages the establishment of a therapeutic and supportive link from a human perspective, an essential factor in understanding the patient and his environment, his fears and concerns as well as providing him with the essential tools to deal with their current and future situation in the face of a bad prognosis, always respecting their autonomy and their dignity as a person. Conclusion: communication as a healing tool has been evidenced to provide multiple benefits, not exclusively for the terminally ill patient but also for their immediate environment. In addition, the importance of having human and communicative skills to foster the bond and avoid possible existing communication barriers is emphasized.

Introducción: las UPPs, pueden producir complicaciones y por lo tanto hacer que empeore el estado de salud. Objetivos: El presente trabajo tiene como objetivo principal elaborar e implementar un protocolo para la prevención de UPP en los pacientes ingresados en la UCI del Hospital Universitario Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida. Metodología: Este protocolo está dirigido a todo el personal sanitario de UCI del HUAV, y en especial a las enfermeras, que son las que llevaran a cabo la mayor parte de las intervenciones del protocolo. Los destinatarios de la intervención son los pacientes ingresados en la UCI del HUAV. La intervención está destinada a disminuir la prevalencia de UPP en la UCI del HUAV, aumentando los conocimientos de los profesionales para que conozcan las intervenciones necesarias para prevenir las UPP. Proyecto de intervención: La intervención se llevará a cabo en el HUAV, mediante la implementación de un protocolo para la prevención de UPP en la UCI de este hospital. Se valorará el riesgo que tiene cada paciente de padecer UPP a través de la escala EMINA (Anexo 4), se realizarán unas intervenciones u otras en función del riesgo de UPP de cada paciente. Además se harán intervenciones específicas, con respecto a los cuidados de la piel y de la humedad y el manejo de la presión, ya que estas intervenciones serán los pilares básicos para la prevención. Conclusiones: Con las intervenciones que se exponen se trata de resolver los principales factores que ayudan a la aparición de UPP logrando con esto, la prevención de UPP, y como consecuencia se evitará aumentar el mal estar del paciente y de la familia, la carga de trabajo para los profesionales y el coste económico del tratamiento de la UPP. Introducció: Les UPP a la UCI són un problema prevalent i comporten una sèrie de complicacions que empitjoren l’estat de salut del pacient. En aquest sentit, la prevenció és clau per a disminuir al màxim la prevalença. Objectius: aquest treball té com a objectiu principal l’elaboració i implementació d’un protocol per a la prevenció de UPP en els pacients ingressats a la UCI de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Metodologia: aquest protocol està dirigit a tot el personal sanitari de la UCI del HUAV, i especialment a les infermeres, que són les que duran a terme la major part de les intervencions del protocol. Els destinataris de la intervenció són els pacients ingressats a la UCI del HUAV. La intervenció està destinada a disminuir la prevalença de UPP a la UCI del HUAV, augmentant els coneixements dels professionals per a que coneguin les intervencions necessàries per a prevenir les UPP. Projecte de la intervenció: la intervenció es durà a terme al HUAV, mitjançant la implementació d’un protocol per a la prevenció de UPP a la UCI d’aquest hospital. Es valorarà el risc que tingui cada pacient de sofrir UPP a través de l’escala EMINA (Annex 4), es realitzaran unes intervencions o altres en funció del risc de UPP de cada pacient. A més a més, es realitzaran intervencions específiques, respecte a les cures de la pell i de la humitat i el maneig de la pressió, ja que aquestes intervencions seran els fonaments bàsics per a la prevenció. Conclusions: Amb les intervencions comentades s’exposen els principals factors que ajuden a l’aparició de UPP. Aconseguint amb això, la prevenció de UPP, i com a resultat s’evitarà l’augment del malestar del pacient i de la família, la càrrega de feina per als professionals i el cost econòmic del tractament de la UPP. Introduction: Pressure Ulcers (PU) can lead to complications and make worse the people’s health condition. Objectives: This assignment has as main objective the elaboration and implementation of a protocol in order to prevent PU in UCI patients, who are in Hospital Universitario Arnau de Vilanova (HUAV) of Lleida. Methodology: This protocol is aimed to HUAV’s health personnel, especially to nurses, whose role is accomplish mostly of protocol’s interventions. This intervention is made for UCI patients who are in HUAV. The intervention has as main objective decrease PU in UCI’s HUAV and increase professional’s knowledge about it in order to know the main interventions to prevent PU. Intervention project: This intervention will be developed in HUAV through a protocol to prevent PU in UCI’s HUAV. The risk of PU will be assessed through EMINA’s scale (ANEX 4), and depending on the patient’s risk of develops PU, it will be performed different interventions. Also, there will be specific intervention within skin care, humidity and pressure management, as these interventions are fundamental in PU prevention. Conclusions: This intervention is aimed to solve the main factors that produce PU, in order to prevent their apparition. In this way, the prevention of PU decreases the patient and family’s discomfort, professional’s workload and the economic cost of the PU treatment.

Introducción: La interrupción voluntaria del embarazo debido a malformaciones congénitas es un suceso traumático con posibles consecuencias psicológicas para los progenitores. El rango de emociones y experiencias que ocasiona la decisión de interrumpir el embarazo trasciende el plano físico y provoca un modelo diferente de duelo. Por consiguiente, se necesitan nuevas vías de atención multidisciplinar que permitan a las mujeres recibir un apoyo psicológico de calidad. Objetivo general: Diseñar un programa de apoyo familiar en mujeres que hayan decidido realizar una interrupción del embarazo por malformaciones congénitas para disminuir la probabilidad de que desarrollen síntomas depresivos y de estrés postraumático. Metodología: El presente proyecto de intervención es un programa de apoyo familiar que incluye una serie de actividades dirigidas a las gestantes y su familia. Está planeado para llevarse a cabo durante un año en Barcelona. Las escalas que se utilizarán serán: la APGAR Familiar, la EPDS y la EIE-R. Conclusiones: Es evidente que la pérdida voluntaria prenatal supone un gran impacto psicológico. Para contrarrestarlo, el programa de apoyo familiar representa un enfoque de ayuda viable y eficaz que puede disminuir la probabilidad de desarrollar síntomas depresivos y de estrés postraumático en mujeres embarazadas que deciden la interrupción de la gestación. Introducció: La interrupció voluntària de l’embaràs a causa de malformacions congènites és un succés traumàtic amb possibles conseqüències psicològiques per als progenitors. El rang d'emocions i experiències que ocasiona la decisió d'interrompre l'embaràs transcendeix el pla físic i provoca un model diferent de dol. Per tant, es necessiten noves vies d’atenció multidisciplinar que permetin a les dones rebre un suport psicològic de qualitat. Objectiu general: Dissenyar un programa de suport familiar a dones que hagin decidit realitzar una interrupció de l’embaràs per malformacions congènites per disminuir la probabilitat que desenvolupin símptomes depressius i d’estrès posttraumàtic. Metodologia: El present projecte d’intervenció és un programa de suport familiar que inclou un seguit d’activitats dirigides a les gestants i la seva família. Està planejat per dur-se a terme durant un any a Barcelona. Les escales que s’utilitzaran seran: la APGAR Familiar, la EPDS i la EIE-R. Conclusions: És evident que la pèrdua voluntària prenatal suposa un gran impacte psicològic. Per contrarestar-ho, el programa de suport familiar representa un enfocament d’ajuda viable i eficaç que pot disminuir la probabilitat de desenvolupar símptomes depressius i d’estrès posttraumàtic en dones embarassades que decideixen la interrupció de la gestació. Introduction: Voluntary termination of pregnancy due to congenital malformations is a traumatic event with possible psychological consequences for parents. The range of emotions and experiences caused by the decision to terminate the pregnancy transcends the physical plane and causes a different pattern of grief. Therefore, new avenues for multidisciplinary care are needed to allow women to receive quality psychological support. General objective: To design a family support program in women who have decided to terminate the pregnancy due to congenital malformations to decrease the probability that they will develop depressive and post-traumatic stress symptoms. Methodology: This intervention project is a family support program that includes a series of activities aimed at pregnant women and their families. It is thought to take place during an entire year in Barcelona. The scales to be used will be: the Family APGAR, the EPDS and the IES-R. Conclusions: It is evident that voluntary prenatal loss has a huge psychological impact. To counter this, the family support program represents a viable and effective help approach that might decrease the probability of developing depressive and posttraumatic stress symptoms in pregnant women who decide to interrupt pregnancy.