164 results on '"Argel"'
Search Results
2. Espaciando el agua del interior para la ciudad de Argel (Argelia)
- Author
-
Tarek Medjadj, M'hammed Setti, and Lahcene Feloussia
- Subjects
argel ,ciudad ,agua ,traspaís ,Hydraulic engineering ,TC1-978 ,Water supply for domestic and industrial purposes ,TD201-500 - Abstract
De todos los tipos de relación, la que une al hombre con el agua se considera como profunda y seria en los levantamientos geográficos. Sin embargo, en el pasado, la amenaza para la agricultura era un gran problema; pero la atención de la gente se centra ahora en el agua en las ciudades. La creciente necesidad de agua en Argel se debe al crecimiento demográfico y urbanístico, al haber un aumento en las necesidades de agua per cápita. Este problema no se planteó durante las últimas décadas, pero hoy la situación ya no es la misma. Es un desafío considerable para la capital Argel, especialmente para las próximas generaciones. Mediante un método de geohistoria, que consiste en estudiar la evolución del espacio hídrico en el tiempo, orientaremos nuestra investigación hacia la exposición de las influencias ejercidas por el aumento de las necesidades hídricas en la zona de estudio. La finalidad del trabajo es identificar los recursos hídricos en torno a la ciudad de Argel y que se derivan del espaciamiento de la evolución de las aguas del interior. Obtendremos información valiosa sobre la extensión y la distancia de distribución de agua desde el interior a la ciudad de Argel. El resultado esperado de este trabajo es determinar el hinterland con el que se puede contar para abastecer de agua potable a la ciudad de Argel a mediano y largo plazos. Finalmente, se puede pensar en la planificación y el desarrollo hidráulicos basados en los principios del desarrollo sostenible, a fin de proponer soluciones a los problemas actuales y velar por las necesidades de las futuras generaciones.
- Published
- 2024
- Full Text
- View/download PDF
3. Spacing hinterland water for Algiers city (Algeria).
- Author
-
Medjadj, Tarek, Setti, M'hammed, and Feloussia, Lahcene
- Subjects
CITIES & towns ,HINTERLAND ,DRINKING water ,WATER supply ,SUSTAINABLE development - Abstract
Copyright of Tecnología y Ciencias del Agua is the property of Instituto Mexicano de Tecnologia del Agua (IMTA) and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2024
- Full Text
- View/download PDF
4. Da Corte portuguesa para as Cortes marroquina e argelina:os presentes diplomáticos por ocasião dos resgates de cativos no século XVIII)
- Author
-
Isabel Drumond Braga
- Subjects
cativos ,diplomacia ,portugal ,marrocos ,argel ,History of the arts ,NX440-632 ,History (General) and history of Europe - Abstract
A aquisição de cativos portugueses antes do estabelecimento de relações diplomáticas com as potências islâmicas – a paz com Marrocos foi assinada em 1774 e com as regências otomanas do Norte de África só no século XIX – implicou negociações pontuais e a troca de presentes diplomáticos que incluíram produtos portugueses e estrangeiros. Procura-se perceber se é possível reconstituir redes de comércio e se este tipo de trocas teve significado em termos culturais, constituindo uma forma de abastecimento suplementar dos potentados locais em alimentos, tecidos, utensílios domésticos, de entre outros.
- Published
- 2020
- Full Text
- View/download PDF
5. "Contar la vida que los tristes cautivos pasan". Introducción a la literatura de cautiverio.
- Author
-
CEREZO SOLER, JUAN
- Subjects
LITERARY form ,THEMES in literature ,TWENTIETH century ,CAPTIVITY ,HISTORIANS ,SPANISH literature - Abstract
Copyright of Creneida is the property of Creneida and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2022
6. Dos nuevos documentos de Antonio de Sosa que prueban ser autor de la Topographia e Historia General de Argel: el manuscrito Add. 28366 de la British Library
- Author
-
Aurelio Vargas Díaz-Toledo
- Subjects
Antonio de Sosa ,documentos inéditos ,Topographia e Historia General de Argel (1612) ,Argel ,modelo de Argel ,1577-1578 ,Literature (General) ,PN1-6790 - Abstract
Trabajo que da a conocer dos documentos inéditos del doctor Antonio de Sosa, compañero de cautiverio de Miguel de Cervantes. Dichos documentos, conservados en la British Library bajo la signatura Add. 28366, son una prueba fehaciente de que este escritor portugués fue el autor de la Topographia e Historia General de Argel, publicada con el nombre de Diego de Haedo en Valladolid (1612).
- Published
- 2021
- Full Text
- View/download PDF
7. LA RELIGIÓN EN LOS TRATADOS INTERNACIONALES DE LA MONARQUÍA HISPÁNICA DURANTE EL SIGLO XVIII.
- Author
-
GONZÁLEZ CRUZ, DAVID
- Abstract
Copyright of Hispania Sacra is the property of Consejo Superior de Investigaciones Cientificas and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2021
- Full Text
- View/download PDF
8. DA CORTE PORTUGUESA PARA AS CORTES MARROQUINA E ARGELINA: OS PRESENTES DIPLOMÁTICOS POR OCASIÃO DOS RESGATES DE CATIVOS NO SÉCULO XVIII.
- Author
-
Braga, Isabel Drumond
- Subjects
DIPLOMATS ,CULTURAL relations ,NINETEENTH century ,LOCAL foods ,POWER (Social sciences) ,GIFT giving - Abstract
Copyright of Librosdelacorte.es is the property of Instituto Universitario "La Corte en Europa" - IULCE and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2020
- Full Text
- View/download PDF
9. La guerra corsaria entre España y la Regencia de Argel (1822-1827).
- Author
-
QUINTANA MORAIRA, Juan Luis
- Subjects
SPANISH history ,NINETEENTH century ,HISTORIOGRAPHY ,LETTERS ,PICTURES - Abstract
Copyright of Revista de Estudios Internacionales Mediterraneos is the property of Taller de Estudios Internacionales Mediterraneos and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2020
- Full Text
- View/download PDF
10. Cuerpos cautivos en el cronotopo argelino: análisis de El Trato de Argel, de Miguel de Cervantes, y 'yo no invento nada' de Max Aub
- Author
-
Rabasa Moreno, Eva and Rabasa Moreno, Eva
- Abstract
El trato de Argel, by Miguel de Cervantes, and “Yo no invento nada”, short story by Max Aub were written with a more than three centuries time gap. Following the present research it is clear that there are similarities of different kind in between both of them. Because of this, we can assure that Cervantes’s work had an influence in Max Aub’s texts. If we add the fact that some of Aub’s texts are dedicated to Cervantes to the conclusions of this research, can we assure that the meeting point was intended by “Yo no invento nada”’s author? First, we will explore the space and time of both texts using Mijaíl Batjín’s concept of “chronotope”. The similarities that we can find in the time and space building transcend, sometimes, the internal text’s time and are key to establish a relationship among the living conditions and experiences that both authors suffered before or during the scripture of this literature examples. Aub, as well as Cervantes were forced to stay in prison, places where their individuality was striped away. There, they are suppressed by the norms and laws of the camp or prison authorities. In this way, studying the time and space in both texts can be added to the systematic monitoring of Cervantes and Aub’s lifes, being these in Argel or France. Their personal experiences weight not only their texts, but also their personalities. The trauma and the lack of individuality lived in this enclosed spaces imbues El trato de Argel and “Yo no invento nada”. Cervantes’s comedy and Aub’s short story have main characters built from experience, from memoir. The time and space we can find in them are shaped by the forced confinement that will be key to the final written object, which, in both cases, is similar., El trato de Argel, de Miguel de Cervantes, y “Yo no invento nada”, relato breve de Max Aub se escribieron con más de tres siglos de diferencia, resulta evidente, tras la realización del presente estudio, que entre ellos se rastrean distintos paralelismos que hacen pensar que la obra de Cervantes tuvo una influencia en la de Aub. Además de las conclusiones de este estudio, el hecho de que Max Aub dedicara parte de su obra al estudio de Cervantes, nos lleva a pensar que no se trata de una influencia fortuita, sino más bien buscada por el autor de “Yo no invento nada”. En primer lugar, se realizará un estudio espacio-temporal de ambos textos, partiendo del concepto de “cronotopo” de Mijaíl Batjín. Estas influencias que se producen en la construcción del tiempo y el espacio trascienden, en ocasiones, el espacio interno del texto y nos permiten establecer similitudes entre las experiencias vitales que llevaron a ambos autores a la escritura de los textos: su ubicación forzosa en cárceles en las que el preso es despojado de su individualidad para someterse a las normas y leyes impuestas por la autoridad del lugar. Así, al estudio del tiempo y el espacio en ambos textos, se suma la observación sistemática de las experiencias de vida de Cervantes y Aub en sendas cárceles, ya estén ubicadas en Argel, la primera, o en Francia, la segunda. Estas vivencias influirán no solo en los textos, sino también en sus responsables, en los que el trauma vivido y la desposesión de su individualidad darán lugar a un nuevo ser que impregnará los textos señalados. Tanto en El trato de Argel como en “Yo no invento nada” nos encontramos con sujetos construidos desde la autobiografía, con lugares y espacios en los que la temática y la reclusión forzosa imprimen a los textos y a sus autores ciertas características que contribuirán, en los dos casos, a la experiencia y construcción textual paralelas.
- Published
- 2023
11. El conocimiento de la religiosidad islámica en la España Moderna: los cinco pilares del islam.
- Author
-
BRAVO LÓPEZ, Fernando
- Abstract
Copyright of Vínculos de Historia is the property of Vinculos de Historia and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2019
- Full Text
- View/download PDF
12. Al hilo del personaje de Clodio. Reflexiones sobre Los trabajos de Persiles y Sigismunda.
- Author
-
de Alda Heikkilä, Carmen Díaz
- Abstract
Copyright of Hipogrifo: revista de literatura y cultura del siglo de oro is the property of Hipogrifo: revista de literatura y cultura del siglo de oro and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2019
- Full Text
- View/download PDF
13. El Muladí Hassan Aga (Azan Aga) y su gobierno en Argel. La consolidación de un mito mediterráneo
- Author
-
Fernando FERNÁNDEZ LANZA
- Subjects
hassan aga ,barbarroja ,argel ,carlos v ,muladí ,renegado ,corso mediterráneo ,enfrentamiento habsburgo-otomano ,Modern history, 1453- ,D204-475 - Abstract
Este trabajo pretende describir gráficamente la consolidación de un mito social en el convulso Mediterráneo del siglo XVI, a través de un personaje: el muladí Hassan Aga (Azan Aga), el renegado sardo, sucesor de Jeiredín Barbarroja al frente de Argel, entre 1533 y su muerte diez años después. Es un periodo de intensa actividad, con la expedición a Argel de Carlos V en 1541 como punto culminante, cuya derrota espectacular puede considerarse el núcleo principal del mito de ese personaje popular que es el esclavo sardo que llega a vencer al emperador. Un mito de ascenso social con perfiles maquiavélicos de príncipe nuevo fronterizo.
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
14. The Cloistered Ambassador: non-European Agents in the Convents of Madrid (1585-1701)
- Author
-
Ruben Gonzalez-Cuerva, Ministerio de Ciencia e Innovación (España), González Cuerva, Rubén, and González Cuerva, Rubén [0000-0001-7960-4090]
- Subjects
Cultural Studies ,History ,Intercultural ,Argel ,Japón ,Diplomacia ,Kongo ,Alojamiento ,Japan ,Congo ,Lodging ,Historia global ,Diplomacy ,Global History ,Algiers - Abstract
Este artículo está sujeto a una licencia CC BY 4.0, In line with its medieval predecessors, the Habsburg court had no particular problem in receiving representatives from outside the Christendom’s framework. Until 1580 these usually included Maghrebi envoys with an ambiguous status and without a notable diplomatic presence. Subsequently, the aggregation of the crown of Portugal to the Spanish Monarchy and the ceremonial standardization that gradually took place led, on the one hand, to the arrival of African and Asian agents of a different profile, with whom there was less familiarity, and on the other, to an attempt to assign them to the existing diplomatic categories. Among the numerous problems of Madrid as a reception centre for “exotic embassies,” we will look at the use of the city’s monasteries as accommodation for some of these agents and their entourage. Instead of being offered houses, these individuals were left in a provisional situation in accordance with their dubious diplomatic status, a policy that triggered problems of public order and decorum because of their difficult coexistence with the monastic communities. These and other monasteries played a further role as places of sociability and exchange for people who were not accustomed to such institutions. This will provide a glimpse into the complementarity between palaces and monasteries in a strongly confessionalised court and, paradoxically, into a kind of ceremonial flexibility that bordered on tolerance.
- Published
- 2022
- Full Text
- View/download PDF
15. Jews in Diplomacy against North African Privateers: The Case of Judah Cohen
- Author
-
ANTONI PICAZO MUNTANER
- Subjects
Cultural Studies ,Privateering ,History ,Literature and Literary Theory ,Argel ,Corsarismo ,Treaties ,Religious studies ,Commerce ,Tratados ,Jews ,Comercio ,Judíos ,Algiers - Abstract
La apertura de un expediente inquisitorial contra dos chuetas mallorquines que estuvieron en el Mahón inglés precipitó una serie de averiguaciones secretas en esa plaza. A partir de ellas se evidenció que ambos personajes habían tenido contactos con un judío, un embajador holandés que estaba de paso en Menorca y cuyo destino era Argel. La investigación prosopográfica de ese personaje, Judá Cohen, nos pone de relieve la importancia que tuvieron algunos grandes mercaderes judíos como intermediarios en negociaciones y tratados entre las autoridades de Argel y las distintas potencias europeas., The opening of an inquisitorial file against two Majorcan Chuetas (descendants of Jewish converts) in Mahon during the time of British rule precipitated a series of secret inquiries in that place. These investigations showed that both Chuetas had had contacts with a Jew, a Dutch ambassador who was passing through Menorca on his way to Algiers. The prosopographical study of that personage, Judah Cohen, highlights the importance that some large-scale Jewish merchants had as intermediaries in negotiations and treaties between the authorities in Algiers and the different European powers.
- Published
- 2021
16. La religión en los tratados internacionales de la monarquía hispánica durante el siglo XVIII
- Author
-
David González Cruz
- Subjects
Francia ,Turquía ,History ,Turkey ,Argel ,Paz ,Trípoli ,España ,Catholics ,Túnez ,tratados ,18th century ,Inglaterra ,Siglo XVIII ,paz ,Treaties ,religión ,Religion (General) ,Religion ,Morocco ,England ,Anglicanos ,anglicanos ,War ,France ,Religión ,Tripoli ,Musulmanes ,Monarchy ,Tunisia ,America ,Anglicans ,History (General) ,Tratados ,Marruecos ,D1-2009 ,católicos ,Algiers ,Gibraltar ,Peace ,Menorca ,Muslims ,Religious studies ,guerra ,Católicos ,Guerra ,Spain ,Monarquía ,BL1-50 ,55 Historia - Abstract
This research addresses the treatment of religious issues in the treaties signed by the Hispanic Monarchy with European nations and Muslim political leaders of the Mediterranean area during the eighteenth century. The study shows the implications of Church-State relations in international accords agreed by the Spanish Crown and the complexity of applying peace adjustments to the transfer of territories to other countries with an official religion different from the Catholic one —as it is the case of Great Britain— as well as the difficulties that were generated for its effective compliance, Esta investigación aborda el tratamiento de las cuestiones religiosas en los tratados firmados por la monarquía hispánica con las potencias europeas y los líderes políticos musulmanes del área mediterránea durante el siglo XVIII. En el estudio se aprecian las implicaciones de las relaciones Iglesia-Estado en los convenios internacionales pactados por la corona española y la complejidad de aplicar los ajustes de paz a la cesión de territorios a otras naciones con una religión oficial diferente a la católica —como es el caso de Gran Bretaña—, así como las dificultades que se generaron para su efectivo cumplimiento, Este trabajo ha sido realizado en el marco del proyecto de investigación I+D «Religión extranjería e identidad europea en la monarquía hispánica durante el siglo XVIII: estudio comparativo y análisis de las pervivencias y contrastes» (PGC2018-093799-B-100), cofinanciado por el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España y el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER)
- Published
- 2021
17. Cervantes, los musulmanes nuevos y la Información de Argel
- Author
-
Natalio Ohanna
- Subjects
cautiverio de cervantes ,argel ,musulmanes nuevos ,renegados ,Literature (General) ,PN1-6790 - Abstract
Aunque se sabe con toda seguridad que Cervantes intentó fugarse de su cautiverio en Argel en cuatro ocasiones, no se ha llegado todavía a una opinión consensuada respecto de las razones por las que sobrevivió ileso esas aventuras, cuando los fugitivos recapturados pagaban con graves suplicios que servían de ejemplo para la conservación de la principal actividad económica de ese dominio del Imperio Turco. Tras una breve revisión de las muchas conjeturas formuladas por críticos y biógrafos cervantistas, este artículo indaga en torno a los documentos relacionados con el cautiverio de Cervantes y otras fuentes del periodo, hallando una respuesta en la tesis de que en la Berbería de los siglos XVI y XVII existían unos vínculos amistosos y de cooperación entre los cautivos cristianos y la influyente comunidad de musulmanes nuevos.
- Published
- 2009
- Full Text
- View/download PDF
18. Las fuentes principales de los Viajes por España (1779) de Henry Swinburne
- Author
-
José Fco. Pérez Berenguel
- Subjects
españa ,siglo xviii ,viajeros ingleses ,don quijote ,shakespeare ,voltaire ,dryden ,patrimonio árabe ,argel ,barrilla ,Social Sciences - Abstract
El artículo trata de las diferentes fuentes documentales, orales y escritas, que el inglés Henry Swinburne utiliza en su libro Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (Londres, 1779). Se analizan en éste las fuentes literarias citadas, procedentes de la literatura española, francesa e inglesa, en especial el destacado papel del Quijote; las fuentes históricas y etimológicas, clásicas y modernas, de muy diversa procedencia; y, por último, dos testimonios contemporáneos de gran relevancia. Uno sería la traducción de un texto anónimo realizada por un oficial español que relata en primera persona los pormenores del fallido desembarco de Argel (1775), y el otro la descripción detallada, tomada de un comerciante irlandés establecido en España, de los diferentes tipos de barrilla, planta muy apreciada en la época y cuya comercialización llegó a tener destacada importancia.
- Published
- 2009
- Full Text
- View/download PDF
19. La globalización argelina: diversidad étnica en el Argel otomano según el padre Francisco Ximénez
- Author
-
Malki, Sofiane and Malki, Sofiane
- Abstract
Este estudio pretende clarificar la estructura social del Argel dieciochesco en tiempos del padre Francisco Ximénez de Santa Catalina, en el contexto de las relaciones entre la Monarquía Hispánica y el norte de África. Los rasgos fundamentales de estas relaciones se establecieron desde mediados del siglo XVI hasta finales del siglo XVIII. Se analizarán la diversidad étnica y los grupos humanos que configuraban la globalización de la Regencia argelina, y otras peculiaridades a través de los tres tomos manuscritos del Diario de Argel: RAH 9/6.008, RAH 9/6.009, RAH 9/6.010. Se atiende especialmente el primer tercio del siglo XVIII, período que corresponde a la estancia argelina del trinitario calzado en su calidad de predicador mayor del hospital de la Santísima Trinidad, y asimismo a la redacción de los folios de su Diario manuscrito., This study aims to clarify the social structure of 18th century Algiers in the time of Father Francisco Ximénez de Santa Catalina, in the context of relations between the Spanish Monarchy and North Africa. The fundamental features of these relations were established from the mid-16th century to the end of the 18th century. The ethnic diversity and the human groups that configured the globalization of the Algerian Regency, and other peculiarities will be analyzed through the three manuscript volumes of the Diario de Argel: RAH 9/6.008, RAH 9/6.009, RAH 9/6.010. Special attention is paid to the first third of the 18th century, a period that corresponds to the stay in Algiers of the Trinitarian in his capacity as predicador mayor of the Hospital of the Most Holy Trinity, and the writing of his diary.
- Published
- 2021
20. Orán y Argel en la obra de Cervantes
- Author
-
Abi Ayad, Reda and Abi Ayad, Reda
- Abstract
Orán y Argel, son dos ciudades de Argelia que marcaron la vida y obra de Miguel de Cervantes. Por un lado, Orán, presidio español en el norte de África desde 1509 a 1792; y por otro, Argel, ciudad corsaria y lugar de detención de los cautivos cristianos hechos presos en el Mediterráneo. El cautiverio de Cervantes en Argel entre 1575 y 1580 le permitió conocer perfectamente la ciudad, al igual que la cultura arabomusulmana, para luego ponerla en escena a través de sus obras de cautiverio: Los baños de Argel, El trato de Argel e incluso La historia de cautivo incluida en el Quijote, sin olvidar el episodio de los falsos cautivos insertado en el Persiles. Orán para los cautivos simbolizaba la puerta de salida y la libertad antes de alcanzar España. Razón por la cual, Cervantes debió de interesarse por esta ciudad para poder fugarse desde Argel hacia Orán. Además, su visita en Orán en 1581 le permitió observar la situación de los soldados españoles que luchaban por la Corona española en territorio argelino, lo que va a reflejar más tarde a través de su comedia El Gallardo español. Toda esta influencia aparecerá a lo largo de la producción literaria de Cervantes, referencias que trataremos a través de este artículo., Oran and Algiers, the two Algerian cities, had a great influence over the life and the works of Miguel de Cervantes. In one side, Oran placed under the Spanish colonization from 1509 to 1792; in the other side, Algiers, a corsair city and a place of imprisonment for the Christian captives taken in the Mediterranean Sea. Captivated in Algiers from 1575 to 1580, Cervantes gained a great knowledge of the city and the Arab Muslim culture, and utilized that eventually in his literary works: Los baños de Argel, El trato de Argel even “The Captive’s Story” included in Don Quixote, and the episode of the false captives inserted in Persiles. Oran for the captives symbolized the exit door to freedom before reaching Spain that’s the reason why, Cervantes had to be interested in this city as his intentions were to escape from Algiers. Furthermore, his visit to Oran in 1581 allowed him to observe the situation of the Spanish soldiers who were fighting for the Spanish Crown in the Algerian territory, which he later reflected through his comedy El Gallardo español. Thus, all this influence will appear throughout the literary works and references of Cervantes that we will deal with throughout this article.
- Published
- 2020
21. Vicente Blasco Ibáñez y la memoria de Cervantes en Argel
- Author
-
Aït Yahia, Karima and Aït Yahia, Karima
- Abstract
Hacia finales del siglo XIX surgió una nueva interpretación nacionalista de la obra de Miguel de Cervantes. Benito Pérez Galdós, por ejemplo, afirmó después del Desastre de 1898 y la pérdida de las últimas colonias que Don Quijote de la Mancha era uno de los pocos objetos de orgullo nacional que le quedaban a España. En este sentido, en 1905 se celebró a lo grande el tercer centenario de la publicación de la obra maestra de Cervantes. Un escritor que se adelantó a esta nueva interpretación fue Vicente Blasco Ibáñez, quien viajó a Argelia en 1895. En sus Crónicas de viaje, describió con mucho detalle su visita a la cueva de Cervantes en Argel, donde rindió homenaje a su héroe literario. Al mismo tiempo, lamentó la falta de reconocimiento por parte de la población local y las autoridades francesas y españolas., Towards the end of the nineteenth century, a new nationalist interpretation emerged of the oeuvre of Miguel de Cervantes. After the disastrous defeat in the Spanish-American War of 1898 and the loss of Spain’s last colonies, Benito Pérez Galdós, for instance, asserted that Don Quixote was one of the few remaining objects of national pride. In this sense, in 1905 the third centennial of the publication of Cervantes’ masterpiece was celebrated in grand style. A writer that anticipated this new interpretation was the young Spanish novelist Vicente Blasco Ibáñez, who in 1895 travelled to Algeria. In his Crónicas de viaje, he described in great detail his visit to the cave of Cervantes in Algiers, where he paid tribute to his literary hero. At the same time, he deplored the lack of recognition of Cervantes by the local population and the French and Spanish authorities.
- Published
- 2020
22. La globalización argelina: diversidad étnica en el Argel otomano según el padre Francisco Ximénez
- Author
-
Sofiane Malki
- Subjects
Sociedad ,Diversidad ,Diversity ,Father Ximénez ,Argel ,General Medicine ,Cristiandad ,Norte de África ,North Africa ,Islam ,Christianity ,Society ,Estudios Árabes e Islámicos ,Padre Ximénez ,Algiers - Abstract
Este estudio pretende clarificar la estructura social del Argel dieciochesco en tiempos del padre Francisco Ximénez de Santa Catalina, en el contexto de las relaciones entre la Monarquía Hispánica y el norte de África. Los rasgos fundamentales de estas relaciones se establecieron desde mediados del siglo XVI hasta finales del siglo XVIII. Se analizarán la diversidad étnica y los grupos humanos que configuraban la globalización de la Regencia argelina, y otras peculiaridades a través de los tres tomos manuscritos del Diario de Argel: RAH 9/6.008, RAH 9/6.009, RAH 9/6.010. Se atiende especialmente el primer tercio del siglo XVIII, período que corresponde a la estancia argelina del trinitario calzado en su calidad de predicador mayor del hospital de la Santísima Trinidad, y asimismo a la redacción de los folios de su Diario manuscrito. This study aims to clarify the social structure of 18th century Algiers in the time of Father Francisco Ximénez de Santa Catalina, in the context of relations between the Spanish Monarchy and North Africa. The fundamental features of these relations were established from the mid-16th century to the end of the 18th century. The ethnic diversity and the human groups that configured the globalization of the Algerian Regency, and other peculiarities will be analyzed through the three manuscript volumes of the Diario de Argel: RAH 9/6.008, RAH 9/6.009, RAH 9/6.010. Special attention is paid to the first third of the 18th century, a period that corresponds to the stay in Algiers of the Trinitarian in his capacity as predicador mayor of the Hospital of the Most Holy Trinity, and the writing of his diary.
- Published
- 2021
23. Dos nuevos documentos de Antonio de Sosa que prueban ser autor de la Topographia e Historia General de Argel: el manuscrito Add. 28366 de la British Library
- Author
-
Vargas Díaz-Toledo, Aurelio
- Subjects
Unpublished Documents ,Miguel de Cervantes ,Argel ,modelo de Argel ,Model of Algiers ,Topographia e Historia General de Argel (1612) ,1577-1578 ,documentos inéditos ,Antonio de Sosa ,cautiverio ,Algiers ,Captivity - Abstract
This paper reveals an unknown and unpublished text by Dr. Antonio de Sosa, Miguel de Cervantes’ companion in captivity. These documents, kept in the British Library under the shelfmark Add. 28366, are a reliable proof that this Portuguese writer was the author of the Topographia e Historia General de Argel, published under the name of Diego de Haedo in Valladolid (1612)., Trabajo que da a conocer dos documentos inéditos del doctor Antonio de Sosa, compañero de cautiverio de Miguel de Cervantes. Dichos documentos, conservados en la British Library bajo la signatura Add. 28366, son una prueba fehaciente de que este escritor portugués fue el autor de la Topographia e Historia General de Argel, publicada con el nombre de Diego de Haedo en Valladolid (1612).
- Published
- 2021
- Full Text
- View/download PDF
24. EL MULADÍ HASSAN AGA (AZAN AGA) Y SU GOBIERNO EN ARGEL. LA CONSOLIDACIÓN DE UN MITO MEDITERRÁNEO.
- Author
-
FERNÁNDEZ LANZA, Fernando
- Abstract
Copyright of Studia Histórica: Historia Moderna is the property of Ediciones Universidad de Salamanca and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
25. Vicente Blasco Ibáñez y la memoria de Cervantes en Argel
- Author
-
Karima Aït Yahia
- Subjects
Nationalism ,Miguel de Cervantes ,Argel ,Cueva de Cervantes ,Nacionalismo ,General Medicine ,Vicente Blasco Ibáñez ,Estudios Árabes e Islámicos ,Cave of Cervantes ,Algiers - Abstract
Hacia finales del siglo XIX surgió una nueva interpretación nacionalista de la obra de Miguel de Cervantes. Benito Pérez Galdós, por ejemplo, afirmó después del Desastre de 1898 y la pérdida de las últimas colonias que Don Quijote de la Mancha era uno de los pocos objetos de orgullo nacional que le quedaban a España. En este sentido, en 1905 se celebró a lo grande el tercer centenario de la publicación de la obra maestra de Cervantes. Un escritor que se adelantó a esta nueva interpretación fue Vicente Blasco Ibáñez, quien viajó a Argelia en 1895. En sus Crónicas de viaje, describió con mucho detalle su visita a la cueva de Cervantes en Argel, donde rindió homenaje a su héroe literario. Al mismo tiempo, lamentó la falta de reconocimiento por parte de la población local y las autoridades francesas y españolas. Towards the end of the nineteenth century, a new nationalist interpretation emerged of the oeuvre of Miguel de Cervantes. After the disastrous defeat in the Spanish-American War of 1898 and the loss of Spain’s last colonies, Benito Pérez Galdós, for instance, asserted that Don Quixote was one of the few remaining objects of national pride. In this sense, in 1905 the third centennial of the publication of Cervantes’ masterpiece was celebrated in grand style. A writer that anticipated this new interpretation was the young Spanish novelist Vicente Blasco Ibáñez, who in 1895 travelled to Algeria. In his Crónicas de viaje, he described in great detail his visit to the cave of Cervantes in Algiers, where he paid tribute to his literary hero. At the same time, he deplored the lack of recognition of Cervantes by the local population and the French and Spanish authorities.
- Published
- 2020
26. Orán y Argel en la obra de Cervantes
- Author
-
Reda Abi Ayad
- Subjects
Argel ,Influence ,Cervantes ,Referencia autobiográfica ,Influencia ,General Medicine ,Estudios Árabes e Islámicos ,Orán ,Oran ,Cautiverio ,Captivity ,Algiers ,Autobiographical reference - Abstract
Orán y Argel, son dos ciudades de Argelia que marcaron la vida y obra de Miguel de Cervantes. Por un lado, Orán, presidio español en el norte de África desde 1509 a 1792; y por otro, Argel, ciudad corsaria y lugar de detención de los cautivos cristianos hechos presos en el Mediterráneo. El cautiverio de Cervantes en Argel entre 1575 y 1580 le permitió conocer perfectamente la ciudad, al igual que la cultura arabomusulmana, para luego ponerla en escena a través de sus obras de cautiverio: Los baños de Argel, El trato de Argel e incluso La historia de cautivo incluida en el Quijote, sin olvidar el episodio de los falsos cautivos insertado en el Persiles. Orán para los cautivos simbolizaba la puerta de salida y la libertad antes de alcanzar España. Razón por la cual, Cervantes debió de interesarse por esta ciudad para poder fugarse desde Argel hacia Orán. Además, su visita en Orán en 1581 le permitió observar la situación de los soldados españoles que luchaban por la Corona española en territorio argelino, lo que va a reflejar más tarde a través de su comedia El Gallardo español. Toda esta influencia aparecerá a lo largo de la producción literaria de Cervantes, referencias que trataremos a través de este artículo. Oran and Algiers, the two Algerian cities, had a great influence over the life and the works of Miguel de Cervantes. In one side, Oran placed under the Spanish colonization from 1509 to 1792; in the other side, Algiers, a corsair city and a place of imprisonment for the Christian captives taken in the Mediterranean Sea. Captivated in Algiers from 1575 to 1580, Cervantes gained a great knowledge of the city and the Arab Muslim culture, and utilized that eventually in his literary works: Los baños de Argel, El trato de Argel even “The Captive’s Story” included in Don Quixote, and the episode of the false captives inserted in Persiles. Oran for the captives symbolized the exit door to freedom before reaching Spain that’s the reason why, Cervantes had to be interested in this city as his intentions were to escape from Algiers. Furthermore, his visit to Oran in 1581 allowed him to observe the situation of the Spanish soldiers who were fighting for the Spanish Crown in the Algerian territory, which he later reflected through his comedy El Gallardo español. Thus, all this influence will appear throughout the literary works and references of Cervantes that we will deal with throughout this article.
- Published
- 2020
27. Al hilo del personaje de Clodio. Reflexiones sobre Los trabajos de Persiles y Sigismunda
- Author
-
Díaz de Alda Heikkilä, María del Carmen and Díaz de Alda Heikkilä, María del Carmen
- Abstract
This study is initially a reflection on the character Clodio, portrayed in the Persiles as a representative of a slanderous satire, but also of a free spirit and a rational intelligence. Detested by the work´s author for his treachery and maliciousness, Clodio lends his voice to the reader, formulating his doubts with regard to a story that is apparently unequivocal. At the same time, this study also puts forth an hypothesis suggesting that Clodio could be seen instead as the representative of the friar Juan Blanco de Paz, given the serious harm that this friar inflicted on the author as well as the similarities between this real character and the fictitious one, Este estudio reflexiona sobre el personaje de Clodio, caracterizado en el Persiles como representante de la sátira maledicente, pero también del espíritu libre y la inteligencia racional. Detestable a los ojos del autor por sus insidias y maledicencia, Clodio presta su voz al lector formulando sus dudas sobre un relato aparentemente inequívoco. Por otra parte, planteamos la hipótesis de que Clodio sea un trasunto de Fray Juan Blanco de Paz, por el daño que éste le causó, y las similitudes entre el personaje real y el ficticio
- Published
- 2019
28. LAS FUENTES PRINCIPALES DE LOS VIAJES POR ESPAÑA (1779) DE HENRY SWINBURNE.
- Author
-
BERENGUEL, JOSÉ FCO. PÉREZ
- Abstract
The article presents and discusses the literary and testimonial sources referenced in the book "Travels through Spain in the Years 1775 and 1776," by British author Henry Swinburne. The author considers the book in the context of other British literature and travelers' writing, discusses Swinburne's interest in Spain and its culture and explores his extensive references to Cervantes de Saavedra's book "Don Quijote." Also described are several of the first-hand personal accounts which are cited in the 1779 work.
- Published
- 2009
29. The temporal migrant city: a study on the relationship between sub-saharan migrants and the city of Algiers
- Author
-
Belguedj, Assia
- Subjects
Migratory flows ,Fluxos migratoris ,Ciudad migrante ,Argel ,Migrant city ,Col·locació ,Migrants subsaharians ,Sub-saharan migrants ,Llegada urbana infraestructuras ,Emplacement ,Flujos migratorios ,Arribada urbana infraestructures ,Alger ,Emplazamiento ,Migrantes subsaharianos ,Urban arrival infrastructures ,Ciutat migrant ,Algiers - Abstract
Over the last fifteen years, there has been an increase in migratory flows of West Africans to Maghreb and Europe. Studies indicate that the trans-Saharan migration to the Maghreb region by sub-Saharan migrants continues to increase and is far more significant than migratory flows to Europe. In contrast to other studies that examine the relationship between migrants and the city with regards to issues of socio-economic integration, this paper focuses on how sub-Saharan migrants are participating in processes of city-making through the temporary reconstruction and transformation of spaces within the city of Algiers, Algeria as a means of negotiating and managing their emplacement in the urban fabric. The review of relevant literature along with the collection of field data, including semi-structured interviews of sub-Saharan migrants and mapping techniques of migrant neighborhoods in Algiers, provided the case study on the relationship of temporality between sub-Saharan migrants and the city of Algiers. The interest of this research is to fill a gap in academic research on the stories and experiences of sub-Saharan migrants arriving in the city of Algiers to contextualize the analysis in a larger body of literature on cities of North Africa. By examining the everyday practices and emplacement strategies as urban participatory practices of migrants, the current literature and discourse surrounding migrant cities should move away from notions of belonging based on national, racial or ethnic identities and should focus instead on modes of settlement that exist. info:eu-repo/semantics/publishedVersion
- Published
- 2019
30. The knowledge of Islamic religiosity in the Spanish Modern Age: the five pillars of Islam
- Author
-
Fernando Bravo López and UAM. Departamento de Estudios Árabes e Islámicos y Estudios Orientales
- Subjects
History ,Estudios Islámicos ,Argel ,Edad Moderna ,Philosophy ,Religiosidad ,España ,Middle Ages ,Cinco pilares del islam ,Humanities ,Historical study - Abstract
El estudio histórico de la religiosidad islámica se ha encontrado tradicionalmente con el problema de la escasez de fuentes. Además, siempre se ha estudiado a partir de las fuentes islámicas, obviando las cristianas. Si es cierto que para la Edad Media las fuentes cristianas no ofrecen demasiada información y están además viciadas por su carácter polémico, también lo es que para la Edad Moderna, con el surgimiento de un tipo de literatura sobre el islam que está alejado de la tradición polémica, disponemos de un buen número de importantes fuentes cristianas que merecen ser tenidas en cuenta en cualquier análisis histórico de la religiosidad islámica. Es el caso especialmente de la Topographía e Historia general de Argel (1612), cuyas descripciones y observaciones resultan de una riqueza sin precedentes, Traditionally, the historical study of Islamic religiosity has been faced with the problem of the scant amount of sources. Moreover, it has always been approached on the basis of Islamic sources, disregarding the Christian ones. If for the Middle Ages Christian sources do not present much information about the subject and this is tainted by its polemical character, for the Early Modern Age, with the emergence of a new kind of literature about Islam that does not belong to the polemical tradition, we have at our disposal a good number of sources of information. This is particularly the case of the Topographía e Historia general de Argel (1612), with descriptions and observations of an unprecedented quality. It is an evident indication that, from the sixteenth century onwards, there are Christian sources that must be taken into account in any historical analysis of Islamic religiosity
- Published
- 2019
31. Información de Argel (Cervantes)
- Author
-
Saez, Adrian J.
- Subjects
Miguel de Cervantes ,self-fashioning ,Settore L-LIN/05 - Letteratura Spagnola ,Miguel de Cervantes, Siglo de Oro, Argel, cautiverio, self-fashioning, autor ,Siglo de Oro ,Argel ,autor ,cautiverio - Published
- 2019
32. Proyecto de una instalación frigorífica y de las cámaras de conservación y maduración de plátanos con un volumen total de 6000 m3 en Argelia
- Author
-
Soto Francés, Víctor Manuel, Universitat Politècnica de València. Departamento de Termodinámica Aplicada - Departament de Termodinàmica Aplicada, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales - Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, López de Ocáriz Olmos, Ignacio, Soto Francés, Víctor Manuel, Universitat Politècnica de València. Departamento de Termodinámica Aplicada - Departament de Termodinàmica Aplicada, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales - Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, and López de Ocáriz Olmos, Ignacio
- Abstract
El presente proyecto consiste en el diseño de una instalación frigorífica para un almacén de conservación y maduración de plátanos en Argelia. Dicho almacén está divido en varias cámaras mediante panel aislante de sándwich de 120 mm de espesor. En concreto, el almacén consta de 5 cámaras de maduración (+10/+25 oC, 187,5 m3), 5 cámaras de conservación (0/+5 oC, 375 m3), otra cámara de conservación de mayores dimensiones (0/+5 oC, 562,5 m3), y dos cámaras para el pre cooling (0/+5 oC, 562,5 m3). El acceso a todas ellas se efectúa a través de puertas correderas frigoríficas situadas en un pasillo central también refrigerado (+15/+18 oC, 1140 m3). Primeramente, se efectúa un balance energético para cada una de las cámaras y el pasillo. Una vez obtenidas las necesidades de absorción de calor se eligen los equipos frigoríficos. Dos centrales de compresores semi-herméticos serán las encargadas de la etapa de compresión del gas refrigerante R404A. Después de los condensadores, con la capacidad suficiente para ceder el calor en condiciones de elevada temperatura, el gas refrigerante es llevado a los evaporadores gracias al circuito de tubería de cobre frigorífica. Los evaporadores, cúbicos en su mayoría, son seleccionados para cumplir con los requisitos de potencia y funcionamiento de las cámaras. Éstos van acompañados de las válvulas y accesorios pertinentes. Por otra parte, se han seleccionado los equipos y diseñado las instalaciones para llevar a cabo la maduración de los plátanos en 5 de las cámaras del almacén, lo que incluye: equipos de inyección de etileno, sistema de renovación de aire, humidificadores y ventiladores. Todo ello sin olvidar que el funcionamiento de estos equipos requiere de una instalación eléctrica que los alimente y controle, aparte de un sistema de iluminación LED para poder operar dentro de las cámaras. Finalmente, cabe resaltar que la distribución y selección de equipos se ha hecho conociendo también los intereses y requerimientos del cliente., The present Project consists of designing a refrigerating installation for a conservation and maturation warehouse of bananas in Algeria. This warehouse is divided into several rooms using 120 mm thick sandwich insulation board. Especially, the warehouse is comprised of 5 maturation rooms (+10/+25 ºC, 187,5 m3), 5 conservation rooms (0/+5 ºC, 375 m3), other bigger conservation room (0/+5 ºC, 562,5 m3), and two rooms for pre-cooling (0/+5 ºC, 562,5 m3). To access there are refrigeration sliding doors located in a central passage also refrigerating (+15/+18 ºC, 1140 m3). First, an energy balance is performed in each room and the passage. When the need for heat absorption is obtained cold storage is chosen. Two semi-hermetic compressor plants will be in charge of the refrigerant gas compression stage R404A. After the condensers, with enough capacity to yield the heat in conditions of high temperature, the refrigerant gas is taken to the evaporators thanks to the refrigerating copper pipe circuit. The evaporators, mostly cubic, are selected to meet the power and operation requirements of the rooms. These are accompanied by the relevant valves and accessories. Besides, the equipment has been selected and the facilities designed to carry out the ripening of the bananas in 5 of the chambers of the warehouse, which includes: ethylene injection equipment, air renewal system, humidifiers and fans. All this without forgetting that the operation of these equipment requires an electrical installation that feeds and controls them, apart from a LED lighting system to be able to operate inside the rooms. Finally, it should be noted that the distribution and selection of equipment have been made knowing also the interests and requirements of the client., El present projecte consisteix en el disseny d'una instal·lació frigorífica per a un magatzem de conservació i maduració de plàtans a Algèria. Aquest magatzem està dividit en diverses càmeres mitjançant panell aïllant de sàndwitx de 120 mm d'espessor. En concret, el magatzem consta de 5 càmeres de maduració (+10/+25 ºC, 187,5 m3 ), 5 càmeres de conservació (0/+5 ºC, 375 m3 ), una altra càmera de conservació de majors dimensions (0/+5 ºC, 562,5 m3 ), i dues càmeres pel pre cooling (0/+5 ºC, 562,5 m3 ). L'accés a totes elles s'efectua a través de portes corredisses frigorífiques situades en un passadís central també refrigerat (+15/+18 ºC, 1140 m3 ). Primerament, s'efectua un balanç energètic per a cadascuna de les càmeres i el passadís. Una vegada obtingudes les necessitats d'absorció de calor es trien els equips frigorífics. Una vegada obtingudes les necessitats d'absorció de calor es trien els equips frigorífics. Dues centrals de compressors semihermètics seran les encarregades de l'etapa de compressió del gas refrigerant R404A. Després dels condensadors, amb la capacitat suficient per a cedir la calor en condicions d'elevada temperatura, el gas refrigerant és portat als evaporadors gràcies al circuit de canonada de coure frigorífica. Els evaporadors, cúbics en la seva majoria, són seleccionats per complir amb els requisits de potència i funcionament de les càmeres. Aquests van acompanyats de les vàlvules i accessoris pertinents. D'altra banda, s'han seleccionat els equips i dissenyat les instal·lacions per dur a terme la maduració dels plàtans en 5 de les càmeres del magatzem, la qual cosa inclou: equips d'injecció d'etilè, sistema de renovació d'aire, humidificadores i ventiladors. Tot açò sense oblidar que el funcionament d'aquests equips requereix una instal·lació elèctrica que els alimente i controle, a part d'un sistema d'il·luminació LED per a poder operar dins de les càmeres. Finalment, cal ressaltar que la distribució i selecció d'equips s'ha fet coneixent
- Published
- 2018
33. Reading accuracy and cognitive predictors in Primary School children of Argel
- Author
-
Chebaani, Fatma, Gonzalez-Valenzuela, Mª Jose, López-Montiel, Dolores, and chebaani
- Subjects
Predictores cognitivos ,Lectura de pseudopalabras ,Árgel ,Lectura de palabras ,Educación primaria ,Comprensión lectora - Congresos - Abstract
La influencia de variables cognitivas en el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lectura es un tema de interés en la comunidad educativa. Se ha comprobado que su influencia puede variar según la consistencia ortográfica de las lenguas y de las medidas cognitivas y lectoras consideradas, y no son frecuentes estudios en lenguas opacas, como el árabe. Por ello, el objetivo de este estudio es analizar la relación de las variables conocimiento de las letras, conocimiento fonémico, memoria fonológica y denominación rápida (alfanumérica y no alfanumérica) con la precisión lectora de palabras y pseudopalabras en niños argelinos de primer curso de Educación Primaria. Participaron 113 alumnos de habla árabe, de colegios de un área sociocultural media y sin necesidades educativas especiales. Los participantes fueron evaluados en precisión lectora de palabras y pseudopalabras y en las variables cognitivas mencionadas a los seis años. Se realizaron análisis bivariantes y regresiones multivariantes jerárquicas para exactitud lectora de palabras y de pseudopalabras. Los resultados indican que el conocimiento de las letras es la variable que mejor explica la exactitud lectora de palabras y de pseudopalabras, conocimiento fonológico sólo explica la exactitud lectora de pseudopalabras, y denominación rápida alfanumérica y no alfanumérica y la memoria fonológica no contribuyen a la explicación de ninguna de las dos medidas a esta edad. Los resultados difieren de los encontrados en lenguas consistentes, donde el conocimiento fonológico, la denominación rápida y la memoria fonológica, tienen un peso importante en algunas medidas lectoras. En conclusión, la contribución de las variables cognitivas consideradas varía en función de las variables lectoras y la consistencia ortográfica de las lenguas. Se resalta la relevancia de las implicaciones de los resultados en la mejora de la enseñanza de la lengua escrita y de las dificultades específicas de aprendizaje en lenguas opacas. Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tech
- Published
- 2018
34. Proyecto de una instalación frigorífica y de las cámaras de conservación y maduración de plátanos con un volumen total de 6000 m3 en Argelia
- Author
-
López de Ocáriz Olmos, Ignacio
- Subjects
Refrigeración ,Argel ,Argelia ,conservation ,conservación ,ripening ,plátanos ,cámaras ,Máster Universitario en Ingeniería Industrial-Màster Universitari en Enginyeria Industrial ,bananas ,Refrigeration ,maduración ,MAQUINAS Y MOTORES TERMICOS ,ethylene ,etileno ,chambers - Abstract
El presente proyecto consiste en el diseño de una instalación frigorífica para un almacén de conservación y maduración de plátanos en Argelia. Dicho almacén está divido en varias cámaras mediante panel aislante de sándwich de 120 mm de espesor. En concreto, el almacén consta de 5 cámaras de maduración (+10/+25 oC, 187,5 m3), 5 cámaras de conservación (0/+5 oC, 375 m3), otra cámara de conservación de mayores dimensiones (0/+5 oC, 562,5 m3), y dos cámaras para el pre cooling (0/+5 oC, 562,5 m3). El acceso a todas ellas se efectúa a través de puertas correderas frigoríficas situadas en un pasillo central también refrigerado (+15/+18 oC, 1140 m3). Primeramente, se efectúa un balance energético para cada una de las cámaras y el pasillo. Una vez obtenidas las necesidades de absorción de calor se eligen los equipos frigoríficos. Dos centrales de compresores semi-herméticos serán las encargadas de la etapa de compresión del gas refrigerante R404A. Después de los condensadores, con la capacidad suficiente para ceder el calor en condiciones de elevada temperatura, el gas refrigerante es llevado a los evaporadores gracias al circuito de tubería de cobre frigorífica. Los evaporadores, cúbicos en su mayoría, son seleccionados para cumplir con los requisitos de potencia y funcionamiento de las cámaras. Éstos van acompañados de las válvulas y accesorios pertinentes. Por otra parte, se han seleccionado los equipos y diseñado las instalaciones para llevar a cabo la maduración de los plátanos en 5 de las cámaras del almacén, lo que incluye: equipos de inyección de etileno, sistema de renovación de aire, humidificadores y ventiladores. Todo ello sin olvidar que el funcionamiento de estos equipos requiere de una instalación eléctrica que los alimente y controle, aparte de un sistema de iluminación LED para poder operar dentro de las cámaras. Finalmente, cabe resaltar que la distribución y selección de equipos se ha hecho conociendo también los intereses y requerimientos del cliente., The present Project consists of designing a refrigerating installation for a conservation and maturation warehouse of bananas in Algeria. This warehouse is divided into several rooms using 120 mm thick sandwich insulation board. Especially, the warehouse is comprised of 5 maturation rooms (+10/+25 ºC, 187,5 m3), 5 conservation rooms (0/+5 ºC, 375 m3), other bigger conservation room (0/+5 ºC, 562,5 m3), and two rooms for pre-cooling (0/+5 ºC, 562,5 m3). To access there are refrigeration sliding doors located in a central passage also refrigerating (+15/+18 ºC, 1140 m3). First, an energy balance is performed in each room and the passage. When the need for heat absorption is obtained cold storage is chosen. Two semi-hermetic compressor plants will be in charge of the refrigerant gas compression stage R404A. After the condensers, with enough capacity to yield the heat in conditions of high temperature, the refrigerant gas is taken to the evaporators thanks to the refrigerating copper pipe circuit. The evaporators, mostly cubic, are selected to meet the power and operation requirements of the rooms. These are accompanied by the relevant valves and accessories. Besides, the equipment has been selected and the facilities designed to carry out the ripening of the bananas in 5 of the chambers of the warehouse, which includes: ethylene injection equipment, air renewal system, humidifiers and fans. All this without forgetting that the operation of these equipment requires an electrical installation that feeds and controls them, apart from a LED lighting system to be able to operate inside the rooms. Finally, it should be noted that the distribution and selection of equipment have been made knowing also the interests and requirements of the client., El present projecte consisteix en el disseny d'una instal·lació frigorífica per a un magatzem de conservació i maduració de plàtans a Algèria. Aquest magatzem està dividit en diverses càmeres mitjançant panell aïllant de sàndwitx de 120 mm d'espessor. En concret, el magatzem consta de 5 càmeres de maduració (+10/+25 ºC, 187,5 m3 ), 5 càmeres de conservació (0/+5 ºC, 375 m3 ), una altra càmera de conservació de majors dimensions (0/+5 ºC, 562,5 m3 ), i dues càmeres pel pre cooling (0/+5 ºC, 562,5 m3 ). L'accés a totes elles s'efectua a través de portes corredisses frigorífiques situades en un passadís central també refrigerat (+15/+18 ºC, 1140 m3 ). Primerament, s'efectua un balanç energètic per a cadascuna de les càmeres i el passadís. Una vegada obtingudes les necessitats d'absorció de calor es trien els equips frigorífics. Una vegada obtingudes les necessitats d'absorció de calor es trien els equips frigorífics. Dues centrals de compressors semihermètics seran les encarregades de l'etapa de compressió del gas refrigerant R404A. Després dels condensadors, amb la capacitat suficient per a cedir la calor en condicions d'elevada temperatura, el gas refrigerant és portat als evaporadors gràcies al circuit de canonada de coure frigorífica. Els evaporadors, cúbics en la seva majoria, són seleccionats per complir amb els requisits de potència i funcionament de les càmeres. Aquests van acompanyats de les vàlvules i accessoris pertinents. D'altra banda, s'han seleccionat els equips i dissenyat les instal·lacions per dur a terme la maduració dels plàtans en 5 de les càmeres del magatzem, la qual cosa inclou: equips d'injecció d'etilè, sistema de renovació d'aire, humidificadores i ventiladors. Tot açò sense oblidar que el funcionament d'aquests equips requereix una instal·lació elèctrica que els alimente i controle, a part d'un sistema d'il·luminació LED per a poder operar dins de les càmeres. Finalment, cal ressaltar que la distribució i selecció d'equips s'ha fet coneixent també els interessos i requeriments del client.
- Published
- 2018
35. La trama primera de la segunda parte y el viaje a Zaragoza (Tramas del Quijote —II—)
- Author
-
Pierre Darnis
- Subjects
geography ,geography.geographical_feature_category ,Argel ,media_common.quotation_subject ,Art ,Cervantes Saavedra, Miguel de, 1547-1616 ,Romance ,Turco ,Cave ,Zaragoza (España) ,Second part of Don Quixote ,Turk ,Humanities ,Segunda parte de Don Quijote ,media_common ,Algiers - Abstract
¿Por qué se dirige don Quijote hacia Zaragoza en la Segunda parte? Este artículo señala el trasfondo histórico y biográfico que da sentido al viaje menipeo del hidalgo. Si al principio del libro de 1615 don Quijote sigue la idea del cura pretendiendo ir a luchar contra el Turco, el episodio de la cueva de Ruidera interpretado a la luz del romance simultáneamente retrospectivo y profético de Gaiferos, muestra que el encantamiento padecido por Montesinos, Durandarte, Belerma y Dulcinea se corresponde simbólicamente con el de los cautivos en Argel. Why does don Quijote go towards Saragossa in the Second part? This article indicates the historical and biographical background that gives sense to the menipean trip of the hidalgo. If at the beginning of the book of 1615 don Quijote follows the idea of the priest trying to go to fight against the Turk, the episode of the cave of Ruidera interpreted in the light of the prophetic romance of Gaiferos, sample that the enchantment suffered by Montesinos, Durandarte, Belerma and Dulcinea corresponds symbolically with the sitiutation of the captives in Algiers.
- Published
- 2018
36. Precisión lectora de palabras en lenguas de distinta consistencia
- Author
-
Gonzalez-Valenzuela, María-Jose
- Subjects
Argel ,Lectura de palabras ,Ecuador ,Educación Primaria ,Lectura - Abstract
El objetivo de este estudio consiste en analizar las diferencias entre la lectura de palabras en alumnos ecuatorianos y argelinos en Educación Primaria. La muestra está formada por un grupo de 128 alumnos de una escuela de Ecuador y por otro grupo de 113 alumnos de una escuela de Argel, pertenecientes a una clase social media y sin necesidades educativas especiales. Los participantes fueron evaluados en precisión lectora de palabras en primero y segundo curso de Educación Primaria. Las palabras utilizadas en español fueron adaptadas al árabe, teniendo en cuenta la longitud y frecuencia de cada una de ellas en esta lengua. Se llevó a cabo un diseño factorial mixto 2x2, donde el factor intersujeto fue el tipo de lengua según la consistencia ortográfica (transparente y opaca) y el factor intrasujeto el nivel educativo (primero y segundo curso de educación primaria). Para la medida de la precisión lectora de palabras se registró el número de respuestas correctas. Los resultados del ANOVA de medidas repetidas en un factor muestran efectos significativos de los dos factores y de su interacción, encontrándose mejor precisión lectora de palabras en los niños de lengua árabe y en ambas lenguas en segundo curso de primaria. Estos resultados van en la línea de aquellos estudios que defienden las diferencias en la adquisición de la lectura en lenguas de distinta consistencia, pero no concuerdan con aquellos que apuntan que las lenguas opacas son más difíciles y tardías de aprender. Estas diferencias encontradas con estos estudios pueden ser debidas al grado de consistencia ortográfica de las lenguas analizadas. En conclusión, se resalta la necesidad de analizar las diferencias en otras edades y en otras medidas lectoras, controlando el grado de consistencia lingüística. Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tech.
- Published
- 2018
37. Trois réactions « algériennes » sur l’avenir de l’Algérie, 1830-1834
- Author
-
Abla Gheziel
- Subjects
colonización ,الجزائر ,Argel ,colonisation ,Argelia ,political resistance ,colonization ,مدينة الجزائر ,Algérie ,المقاومة السياسية ,Alger ,Algeria ,resistencia política ,résistance politique ,الاستعمار ,Algiers - Abstract
Les premières années de la colonisation française restent une période de l’histoire coloniale algérienne peu connue ou peu étudiée. Très souvent, l’histoire se focalise sur la résistance du peuple algérien à travers des personnages illustres tels que l’émir Abdelkader ou Ahmed Bey, et tant d’autres. Qu’en est-il de la résistance politique ? Comment la question algérienne allait-elle être abordée sur un plan politique pendant que dans les zones rurales on préparait la résistance et l’offensive ? Pour ce faire, la présente étude met en scène trois personnages : Hamdan Khodja, Ahmed Bouderba, et le cheikh al Hadj Sidi Saadi, tous aussi différents des uns des autres de par leur prise de position et de leur appartenance communautaire. Ils n’hésiteront pas à défendre les intérêts de la société, chacun selon sa propre perception des faits. Même si leur démarche laisse paraitre une controverse ou prêter à confusion, il n’en demeure pas moins que tous œuvraient pour un même et unique but qui était : sauver l’avenir de l’Algérie. The early years of French colonization remain either a hardly known or not enough studied period of Algerian colonial history. Very often, history focuses on the resistance of Algerian people through illustrious characters such as Ahmed Bey and Emir Abd-el-Kader, and so many others. What about political resistance? How was the Algerian question going to be approached on political plan, while in the rural areas we prepared the resistance and the offensive? To do it, the present study features three personalities: Hamdan Khodja, Ahmed Bouderba, and Sheikh Al Hadj Sidi Saadi, quite as different from each other by their community membership and their standpoint. They did not fail to defend social interests, each one according to his own vision of facts. Even if their approaches let appear a controversy or lend confusion, the fact remains that all worked for same one and unique purpose which was to spare the future of Algeria. Los primeros años de la colonización francesa siguen siendo un período de la historia colonial de Argelia poco conocidos o poco estudiados.Muy a menudo, la historia se centra en la resistencia del pueblo argelino a través de figuras ilustres como el Emir Abdelkader y Ahmed Bey, y muchos otros. ¿Qué pasa con la resistencia política ? ¿Cómo la cuestión argelina iba a ser abordada a nivel político, mientras que en las zonas rurales que se estaban preparando la resistencia y la ofensiva ?Para ello, el presente estudio pone de relieve tres personajes : Hamdan Khodja Ahmed Bouderba y el jeque de Al Hadj Sidi Saadi, todos como diferencias entre sí por su posición y su pertenencia comunitaria. No dejarán de defender los intereses de la sociedad, cada uno según su propia percepción de los hechos. Aunque sus actitudes dejan parecer una orientación controvertida o confusa, el hecho es que todos estaban trabajando para un solo objetivo : salvar el futuro de Argelia تبقى السنوات الأولى للاحتلال الفرنسي للجزائر أقل معرفة وأقل دراسة ؛إذ عادة ما يركز التاريخ على المقاومات الشعبية من خلال الشخصيات الأكثر شهرة كالأمير عبد القادر، احمد باي ،المقراني...لكن ماذا عن المقاومة السياسية؟كيف تمّ تناول المسألة الجزائرية على المستوى السياسي في الوقت الذي كانت المناطق الريفية تحضّر للمقاومة ؟من أجل ذلك تهتم هذه الدراسة بثلاثة شخصيات" لإيضاح المستوى السياسي " وهي حمدان خوجه احمد بودربة والشيخ الحاج سيدي سعدي ،ويختلف كل واحد منهم في موقفه وانتمائه الجماعاتي، ولكن لم يتردّد أي واحد منهم في الدفاع عن مصالح المجتمع كلّ حسب رؤيته للأشياء.حتى إن تعدّدت طرائقهم وألمّ بها نوع من الغموض، فإن هدفهم كان واحدا انقاد مستقبل الجزائر.
- Published
- 2017
38. Effets de la multi-modalité à Alger sur la mobilité des usagers
- Author
-
Rafika Berchache, Tahar Baouni, and Mohamed Bakour
- Subjects
Argel ,el desarrollo sostenible ,التنمية المستدامة ,الجزائر العاصمة ,General Medicine ,multi-modal ,الحركية ,mobility ,multi-modalité ,النقل ,multi-movilidad ,Alger ,développement durable ,transport ,el transporte ,sustainable ,la movilidad ,تعدد وسائل النقل ,development ,mobilité ,Algiers - Abstract
Le développement rapide du tissu urbain de l’agglomération d’Alger a entraîné des besoins de déplacements de plus en plus importants, et une mobilité aussi bien croissante que diversifiée. Or, le développement durable de l’agglomération d’Alger impose de rationaliser les déplacements, et de mieux canaliser les choix des usagers quant aux moyens de transport de masse à utiliser. Réconcilier la flexibilité offerte par la voiture et les avantages d’un transport collectif efficace passe par un changement de culture, tant chez les usagers, les transporteurs et les entreprises que chez les pouvoirs publics. Le présent article traite de la question de la multi-modalité à Alger, et ses effets sur la mobilité des usagers et les choix qu’ils seront désormais appelés à faire quant à la nouvelle stratégie de déplacements. Ces nouveaux comportements s’imposent dorénavant face à l’émergence des nouveaux modes de Transport Collectifs en Site Propre (TCSP), en l’occurrence le métro, le tramway et le train de banlieue modernisé. The fast development of the urban tissue of the agglomeration of Algiers has drawn more and more important displacement needs and a growing and as well as diverse mobility. However, the sustainable development of the agglomeration of Algiers requires to rationalize the displacements and to better channel the users ‘choices regarding the means of the mass transportation in use. Reconciling the flexibility offered by the car and the benefits of an efficient public transport imposes a change of culture among the users, the carriers and the businesses as well as the government. This article discusses the multi-modality issue in Algiers, and its effects on the mobility of the users and the choices which they, from now, will have to make as for the strategy of displacement. These new behaviors are essential now vis-à-vis the emergence of new Collective modes of Transport in Clean Site (TCSP), namely the metro, the tramway and the modernized suburban train. El rápido desarrollo del tejido urbano de la ciudad de Argel ha causado necesidades de traslado cada vez más importantes y cada vez con mayor diversa y movilidad. Sin embargo, el desarrollo sostenible de la ciudad de Argel impone racionalizar los traslados y la mejor elección de los usuarios en cuanto a la canalización de la forma de utilizar el transporte público. Conciliar la flexibilidad que ofrece el coche y los beneficios de un transporte público eficiente requiere un cambio de cultura, tanto entre los usuarios, transportistas y empresas como en los poderes públicos.Este artículo aborda el tema de la multi-modalidad en Argel, y sus efectos sobre la movilidad de los usuarios y de las decisiones que ahora tienen que llevar a cabo acerca de la nueva estrategia de los desplazamientos. Estos nuevos comportamientos son necesarios ahora con la aparición de nuevos modos de Transportes Colectivos en Sitio Limpio (TCSP), a saber, el metro, el tranvía y el tren modernizado de cercanías. أدى التطور السريع للنسيج العمراني لمدينة الجزائر العاصمة إلى تزايد الحاجة للتنقل، كما ساهم في ظهور حركية متنامية ومتنوعة في الآن ذاته. في المقابل، فرضت التنمية المستدامة للمدينة إلى عقلنة التنقل وترشيد اختيارات المستعملين بخصوص وسائل النقل الجماعية. بالتالي أضحى التوفيق بين السهولة التي تمنحها السيارة والفوائد المتوخاة من وسائل النقل الجماعية، يمر حتما عبر تغيير في ثقافة المجتمع، لدى المستعملين، الناقلين، المؤسسات والسلطات العمومية على حد سواء. يتناول المقال الذي بين أيدينا مسألة تعدد وسائل النقل في مدينة الجزائر العاصمة وآثار ذلك على حراك المستعملين واختياراتهم بشأن الاستراتيجية الجديدة للتنقل. من هنا أصبح انتهاج سلوكات جديدة من قبل مستعمل وسائل النقل أمرا مفروضا في ظل انتشار وسائل نقل جماعية جديدة محددة المسارات مثل المترو، الترامواي وقطار الضواحي الحديث.
- Published
- 2016
39. Historia de una incompetencia: el desembarco de Argel, 1775
- Author
-
Guimerá Ravina, Agustín
- Subjects
Argel ,Siglo XVIII ,España ,Historia naval ,Operaciones anfibias ,Historia Militar - Abstract
En este trabajo se analiza un aspecto de la estrategia española en su lucha contra el corso argelino durante el período 1759-1785. Se trata de la frustrada operación anfibia de julio de 1775 para la conquista de Argel. La perspectiva elegida es doble: la visión naval del entonces teniente de navío José de Mazarredo (1745-1812), que sería considerado por sus contemporáneos como el mejor marino español de su tiempo, y la visión del militar y diplomático conde de Fernán Núñez (1742-1795). Una operación de esta envergadura poseía severas limitaciones en el tiempo y el espacio, dado el contexto político, económico y tecnológico europeo del siglo XVIII. La probada incompetencia del alto mando de la expedición española contrasta con la valoración militar de Fernán Núñez y el liderazgo ejercido por el joven Mazarredo, que se encargó del desembarco y reembarco del ejército.
- Published
- 2016
40. Cervantes, los musulmanes nuevos y la Información de Argel
- Author
-
Ohanna, Natalio
- Subjects
Renegades ,musulmanes nuevos ,New Muslims ,renegados ,Literature (General) ,cautiverio de cervantes ,PN1-6790 ,argel ,Cervantes’ captivity ,Algiers - Abstract
Although we know for certain that Cervantes tried to escape from captivity in Algiers on four occasions, a consensus has not yet been reached on the reasons behind his survival of these adventures, at a time when recaptured fugitives suffered hard torments that served as examples in order to maintain the principal economic activity of that dominium of the Turkish Empire. After a brief review of the assumptions made by many critics and biographers, this work explores the documents related to Cervantes’ captivity alongside other sources from the period, finding an answer in the thesis that there existed ties of friendship and cooperation between Christian captives and the influential community of new Muslims in the Barbary Coast of the 16th and 17th centuries., Aunque se sabe con toda seguridad que Cervantes intentó fugarse de su cautiverio en Argel en cuatro ocasiones, no se ha llegado todavía a una opinión consensuada respecto de las razones por las que sobrevivió ileso esas aventuras, cuando los fugitivos recapturados pagaban con graves suplicios que servían de ejemplo para la conservación de la principal actividad económica de ese dominio del Imperio Turco. Tras una breve revisión de las muchas conjeturas formuladas por críticos y biógrafos cervantistas, este artículo indaga en torno a los documentos relacionados con el cautiverio de Cervantes y otras fuentes del periodo, hallando una respuesta en la tesis de que en la Berbería de los siglos XVI y XVII existían unos vínculos amistosos y de cooperación entre los cautivos cristianos y la influyente comunidad de musulmanes nuevos.
- Published
- 2009
- Full Text
- View/download PDF
41. Cervantes, new Muslims and the Information of Algiers
- Author
-
Natalio Ohanna
- Subjects
Argel ,lcsh:Literature (General) ,lcsh:PN1-6790 ,Cautiverio de Cervantes ,Musulmanes nuevos ,Renegados - Abstract
Although we know for certain that Cervantes tried to escape from captivity in Algiers on four occasions, a consensus has not yet been reached on the reasons behind his survival of these adventures, at a time when recaptured fugitives suffered hard torments that served as examples in order to maintain the principal economic activity of that dominium of the Turkish Empire. After a brief review of the assumptions made by many critics and biographers, this work explores the documents related to Cervantes’ captivity alongside other sources from the period, finding an answer in the thesis that there existed ties of friendship and cooperation between Christian captives and the influential community of new Muslims in the Barbary Coast of the 16th and 17th centuries.
- Published
- 2009
42. Nouvelles significations du quartier, nouvelles formes d’urbanité.Périphérie de l’Est d’Alger
- Author
-
Nora Semmoud
- Subjects
urbanity ,Argel ,أنماط الحياة ,modes d’appropriation ,General Medicine ,mode de vie ,ways of life ,أشكال الامتلاك ,urbanidad ,modos de vida ,مدينة الجزائر ,التمدن ,quartier ,urbanité ,barrios ,Alger ,الحي ,Urbanity ,modos de apropiación ,Sociology ,appropriation modes ,neighbourhood ,Humanities ,Neighbourhood (mathematics) ,Algiers - Abstract
La question de l’urbanité est abordée ici à travers les stratégies qu’élaborent les habitants dans leur ancrage résidentiel. L’entrée par les modes d’appropriation permet d’accéder aux représentations, aux formes de sociabilités, aux constructions identitaires et la façon dont elles redéfinissent le quartier et dont elles l’articulent à la ville. Apparaissent ainsi chez les ménages, des modes de vie et des pratiques d’adaptation et de rectification de l’organisation des espaces résidentiels qui témoignent de nouvelles formes d’urbanité. Une urbanité, qui à travers les actions des habitants pour l’intégration urbaine et sociale du quartier, prend les allures de la citoyenneté. The urban question is treated in this article through the urban strategies which have been elaborated by the inhabitants in their residential settlement. The appropriation modes enable us to have access to the representations, sociability forms, to the identity build-up and the way they redefine the neighbourhood, so that they join it to the town. Appearing thus in households, the ways of life, adaptation practices, residential spatial organisation adjustment are witnesses of new urbanity forms. A urbanity, which by its inhabitants’ actions for their districts urban and social integration, takes on the form of citizenship. La cuestión de la urbanidad está abordada aquí a través de las estrategias que elaboran los habitantes en su anclave tradicional. La entrada por los modos de apropriación permite acceder en las representaciones, en las formas de sociabilidades, en las construcciones identidatarias y la manera con las cuales redefinen el barrio y con las cuales lo articulan a la ciudad. Así aprecen en los hogares, modos de vida y prácticas de adaptación y de rectificación de la organización de los espacios residenciales que testimonian de nuevas formas de urbanidad. Una urbanidad, que a través de las acciones de los habitantes para la integración urbana y social del barrio, toma actitudes de la ciudadanía. تعالج مسألة التمدن في هذا النص انطلاقا من الاستراتيجيات التي يعدها السكان في ظل الانغراس السكني. يسمح الدخول بواسطة نماذج الامتلاك بالإفضاء إلى التمثلات و إلى أشكال العيش الجماعي و البناءات الهوياتية و كذا إلى كيفية إعادة تحديد الحي و تمفصله مع المدينة و هكذا تبرز لدى أفراد الأسر أشكالا للعيش و ممارسات للتكيف و إعادة النظر في تنظيم الفضاءات السكنية التي تدل على أشكال جديدة للتمدن. و هو تمدن، يأخذ مظهراً للمواطنة من خلال سعي السكان للإندماج الحضري و الاجتماعي في الحي.
- Published
- 2009
43. Le transport dans les stratégies de la planification urbaine de l’agglomération d’Alger
- Author
-
Tahar Baouni
- Subjects
planification ,urbanisation ,urbanización ,Argel ,instrument urbanisation ,instrumento ,General Medicine ,مدينة الجزائر ,التخطيط ,النقل ,implements ,transporte ,Alger ,transport ,planning ,وسيلة الإعمار ,Algiers ,planificación - Abstract
L’objet de cet article se propose de mettre en relief la place du transport dans les instruments d’urbanisme connus par l’agglomération algéroise. Depuis l’indépendance, la politique urbaine d’Alger était marquée par une remise en cause permanente des instruments et outils d’aménagement et de planification spatiale. Il s’agit en premier lieu de donner un aperçu général relatif aux stratégies d’urbanisation préconisées par les principaux instruments élaborés durant la période postcoloniale, en l’occurrence, le schéma de structures de 1985, le POG, le PUD, le PDAU et le GPU. Dans un deuxième temps, la réflexion menée consiste à analyser les relations de la dimension des transports avec les options d’urbanisation élaborées par les différents plans d’urbanisme. This article aims at highlighting the importance of transport as an urbanisation tool for an urbanism that the Algiers agglomeration has experienced since independence. One must emphasize that the Algiers urban policy has been influenced by a permanent questioning about tools and implements for amenities and spatial planning. Firstly it’s a matter of giving a general outline relating to urbanisation strategies recommended in the main equipment elaboration during the post colonial period, in the circumstances the1985 structural arrangement, the POG (General orientation plan), the PUD (Urban development guideline), the PDAU (Amenities and urbanism guidelines), the GPU (The greater urban project plan). Secondly, the considerations mentioned in this paper consist in analysing the relationship between transport dimension and the urbanisation options elaborated in the different urbanism plans. El objeto de este artículo propone poner de manifiesto el papel del transporte en los instrumentos de urbanismo que conoció la aglomeración de Argel desde la independencia. Subrayamos que la política urbana de Argel estaba marcada desde la independencia por un planteamiento permanente de los instrumentos y de las herramientas de disposición y planificación espacial. Se tata en primer lugar de hacer una vista previa general relativa a las estrategias de urbanización elaboradas durante el periodo post colonial, precisamente, el esquema de estructuras de 1985, el POG, PUD, PDAU y GPU. En segundo lugar, la reflexión propuesta en este artículo consiste en analizar las relaciones de la dimensión de los transportes con las opciones de urbanización elaboradas en los diferentes planos del urbanismo. الغرض من هذه الدراسة هو إبراز مكانة النقل باعتباره وسيلة من وسائل العمران التي عرفتها العاصمة منذ فترة الاستقلال. و الجدير بالذكر أن السياسة الحضرية لمدينة الجزائر قد طبعت منذ الحصول على الاستقلال بعمليات مراجعة دائمة لوسائل وآليات التهيئة و التخطيط المجالي. و يتعلق الأمر في البداية بإعطاء نظرة شاملة عن الاستراتيجيات العمرانية الممنوحة لأهم الوسائل التي تم إعدادها خلال الفترة التالية للاستقلال والمتمثلة في مخطط الهياكل التي أقيمت سنة 1985، أي (le POG, le PUD, le PDAU et le GPU) أما في الجزء الثاني من هذا البحث، فإن التفكير سيتطرق إلى تحليل العلاقات القائمة بين أبعاد النقل و بين الاختيارات العمرانية التي تم إعدادها ضمن مختلف مخططات العمران.
- Published
- 2009
44. The main sources of Henry Swinburne’s Travels Through Spain (1979)
- Author
-
Pérez Berenguel, José Fco.
- Subjects
Voltaire ,Don Quijote ,Arab heritage ,Shakespeare ,Argel ,Siglo XVIII ,España ,Barilla ,18th Century ,Viajeros ingleses ,lcsh:Social Sciences ,lcsh:H ,Patrimonio árabe ,Spain ,Dryden ,Barrilla ,English travellers ,Don Quixote ,Algiers - Abstract
This paper analyses the different documentary sources, both oral and written, used by the English traveller Henry Swinburne in his book Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (London, 1779). It covers his main references to Spanish, English and French literature, focussing especially on the outstanding influence of Don Quixote; the book’s etymological and historical sources, both classical and contemporary; and finally two highly significant modern testimonies. One is the translation of an anonymous text written by a Spanish officer describing in detail the navy’s failed landing in Algiers (1775). The other includes a detailed description, provided by an Irish merchant settled in Spain, of the different types of «barrilla», a plant that was highly appreciated and productively exported at the time. El artículo trata de las diferentes fuentes documentales, orales y escritas, que el inglés Henry Swinburne utiliza en su libro Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (Londres, 1779). Se analizan en éste las fuentes literarias citadas, procedentes de la literatura española, francesa e inglesa, en especial el destacado papel del Quijote; las fuentes históricas y etimológicas, clásicas y modernas, de muy diversa procedencia; y, por último, dos testimonios contemporáneos de gran relevancia. Uno sería la traducción de un texto anónimo realizada por un oficial español que relata en primera persona los pormenores del fallido desembarco de Argel (1775), y el otro la descripción detallada, tomada de un comerciante irlandés establecido en España, de los diferentes tipos de barrilla, planta muy apreciada en la época y cuya comercialización llegó a tener destacada importancia.
- Published
- 2009
- Full Text
- View/download PDF
45. Las fuentes principales de los Viajes por España (1779) de Henry Swinburne
- Author
-
Pérez Berenguel, José Fco.
- Subjects
españa ,barrilla ,don quijote ,viajeros ingleses ,Social Sciences ,shakespeare ,Spain ,18th Century ,English travellers ,Don Quixote ,Shakespeare ,Voltaire ,Dryden ,Arab heritage ,Algiers ,Barilla ,siglo xviii ,voltaire ,argel ,España ,Siglo XVIII ,Viajeros ingleses ,Don Quijote ,Patrimonio árabe ,Argel ,Barrilla ,dryden ,patrimonio árabe - Abstract
This paper analyses the different documentary sources, both oral and written, used by the English traveller Henry Swinburne in his book Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (London, 1779). It covers his main references to Spanish, English and French literature, focussing especially on the outstanding influence of Don Quixote; the book’s etymological and historical sources, both classical and contemporary; and finally two highly significant modern testimonies. One is the translation of an anonymous text written by a Spanish officer describing in detail the navy’s failed landing in Algiers (1775). The other includes a detailed description, provided by an Irish merchant settled in Spain, of the different types of «barrilla», a plant that was highly appreciated and productively exported at the time., El artículo trata de las diferentes fuentes documentales, orales y escritas, que el inglés Henry Swinburne utiliza en su libro Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (Londres, 1779). Se analizan en éste las fuentes literarias citadas, procedentes de la literatura española, francesa e inglesa, en especial el destacado papel del Quijote; las fuentes históricas y etimológicas, clásicas y modernas, de muy diversa procedencia; y, por último, dos testimonios contemporáneos de gran relevancia. Uno sería la traducción de un texto anónimo realizada por un oficial español que relata en primera persona los pormenores del fallido desembarco de Argel (1775), y el otro la descripción detallada, tomada de un comerciante irlandés establecido en España, de los diferentes tipos de barrilla, planta muy apreciada en la época y cuya comercialización llegó a tener destacada importancia.
- Published
- 2009
- Full Text
- View/download PDF
46. Entre toponymie et langage, balades dans l’Alger plurilingue.Les enseignes des rues de notre ville
- Author
-
Taleb Ibrahimi, Khaoula
- Subjects
arabización ,Mundialización ,Argel ,consummation ,sociolingüística ,signboards ,الجزائر العاصمة ,enseignes ,globalisation ,plurilinguisme ,consumo ,علم الاجتماع اللساني ,mondialisation ,Algiers ,multilinguism ,شعارات تجارية ,الاستهلاك ,plurilinguismo ,consommation ,Alger ,التعريب ,sociolinguistique ,العولمة ,sociolinguistic ,arabisation ,letreros ,تعدد لغوي - Abstract
L’auteur de l’article a choisi Alger, sa ville natale, pour faire l’analyse de la diversité des signes linguistiques utilisés par les commerçants dans les enseignes de leurs magasins. Le métissage linguistique ou plurilinguisme est un indicateur de l’inexorable intégration du pays dans l’économie mondiale.Après avoir énuméré les actions menées par le pouvoir politique qui a conduit une compagne d’arabisation durant les années 1970, l’auteur revient à la période actuelle pour conclure qu’une tension existe entre les politiques décidées in vitro et les solutions imaginées in vivo par les citations algérois. Ce qui dénote de la réalité des enjeux culturels, sociaux et économiques qui structurent le champ symbolique algérien. The author has chosen Algiers, his native town, to make a parallel of linguistic diversity in signs used by shopkeepers in their signboards.This linguistic cross breeding or multilinguism indicates the country’s inexorables integration to a world economy.After enumerating the actions made by the political authorities who led an Arabisation campaign during the 1970’s the author goes back to this period to arrive at the conclusion of another tension between toponomy and language, between ‘in-vitro’ decided policies and ‘in-vivo’ Algiers citizens’ solutions. This shows the real cultural, social and economic stakes structuring the Algerian symbolic field. El autor del artículo eligió Argel, su ciudad natal, para hacer el análisis de la diversidad de los signos lingüísticos utilizados por los comerciantes con los letreros de sus tiendas. El mestizaje lingüístico o plurilingüismo es un indicador de la inexorable integración del país en la economía mundial.Tras haber enumerado las acciones llevadas por el poder político que condujo una campaña de arabización durante los años 1970, el autor retorna a aquel período para concluir que una tensión existe entre las políticas decididas in vitro y las soluciones imaginadas in vivo por las citaciones de la capital argelina. Lo que denota la realidad de las apuestas culturales, sociales y económicas que estructuran el campo simbólico argelino. اختارت صاحبة المقال، الجزائر العاصمة، مدينة مولدها، لتحليل ظاهرة تنوع الإشارات اللغوية المستعملة من طرف أصحاب الدكاكين في شعاراتهم التجارية. إن هذا الاختلاط اللغوي أو التعدد اللغوي مؤشر على الاندماج المفروض للبلاد في الاقتصاد الدولي. و بعد أن أحصت الأعمال التي قامت بها السلطة السياسية التي قادت حملة التعريب في السبعينيات، عادت المؤلفة إلى المرحلة الحالية لاستنتاج حالة الضغط الموجودة بين السياسة المقررة في بيئة اصطناعية و الحلول المتصورة من طرف سكان الجزائر العاصمة في بيئتهم الحية. مما يوحي و يدل على واقع الرهانات الثقافية و الاجتماعية و الاقتصادية التي تبني الحقل الرمزي الجزائري.
- Published
- 2015
47. مدينة الجزائر في العصر الوسيط
- Subjects
الجزائر ,Argel ,العمران المسلم ,تاريخ المغرب الوسيط ,Berber dynasties ,Al Talini ,Al-Ta‘âlibî ,بلكين بن زيري ,medieval history ,Moslem urbanism ,dynasties berbères ,histoire du Maghreb médiéval ,urbanisme musulman ,historia del Magreb medieval ,الثعالبي ,Alger ,السلالات البربرية ,Bulukîn b. Zîrî ,urbanismo musulmán ,Algiers ,dinastías bereberes - Abstract
تملك مدينة الجزائر تاريخا طويلا. إذ كان لها مرسى فينيقيا في الألفية الأولى قبل الميلاد، تأسست على إثره مستوطنة إكوسيوم الرومانية بعد عام 202 قبل الميلاد، لتتحول إلى مدينة مهمة في زمن حكم الأباطرة الرومان. لقد دمرت المدينة جزئيا على يد الونداليين قبل أن تلحق شكليا بالإمبراطورية البيزنطية حيث دخلت في مرحلة تاريخية مجهولة استمرت إلى نهاية الفترة الإسلامية الأولى. و كمعظم المدن الساحلية، بقي تاريخ مدينة الجزائر مجهولا إلى غاية قيام بلكين بن زيري، ابن أمير الكنفدرالية القبلية الصنهاجية بإعادة بنائها في نهاية الفترة الفاطمية لتأخذ اسم بني مزغنة. وتدمج المدينة في الفضاء السياسي الزيري ثم بعد ذلك الحمادي، و قد تداول على حكمها عدد من أفراد الأسرة الحمادية. بالرغم من سقوطها في يد المرابطين لمدة عشر سنوات، فإنها رجعت إلى الفضاء الحمادي قبل أن تسقط من جديد في يد عبد المؤمن بن علي قائد الموحدين. لقد شهدت مدينة الجزائر الصراع بين خلفاء مراكش الموحدين وبني غانية الميورقيين. وعلى الرغم من الصراع الحفصي والزياني والمريني عليها، فإن الثعالبة سيطروا عليها وتوارثوا حكمها إلى غاية وصول عروج. لقد أكمل عبد الرحمن الثعالبي (ت 874/1470)، ولي المدينة، السيطرة السياسية والروحية للثعالبة على مدينة الجزائر في العصر الوسيط. Alger a une longue histoire. Déjà comptoir phénicien au premier millénaire avant J. C, la colonie d’Alger, Icosium, fut fondée par les Romains après 202 av. J. C. Elle devint une cité importante sous leurs empereurs puis probablement en partie détruite à la suite de l’invasion vandale. Cédée à Rome puis annexée à l’Empire byzantin, la ville antique d’Alger semble avoir perdu tout rôle durant le dernier siècle byzantin et au début de l’époque musulmane. Comme pour la majorité des villes maritimes du Maghreb central, l’histoire d’Alger est inconnue jusqu’au milieu du Xe siècle, date à laquelle la ville aurait été refondée par Bulukīn, fils du puissant chef des Sanhāja de l’Algérie centrale à l’époque fatimide. Rebaptisée Ğazā’ir Banī Mazghanna, la ville passa sous le contrôle des émirs berbères des Sanhāja puis fut gouvernée à partir du XIe siècle, par des membres de la dynastie hammadīde. Dominée par les Almoravides à la fin du XIe siècle, elle devint quelques années plus tard l’une des villes les plus importantes des Hammadides. Conquise par les armées almohades, elle connut les guerres ayant opposé les califes de Marrakech aux Banū Ghāniya de Majorque. Enjeu majeur des luttes ayant opposé les Hafsīdes, Ziyanīdes et Mérinides, la ville fut finalement dominée et administrée par les Ta’āliba, une tribu arabe qui s’était infiltrée dans la Mitidja au XIIe siècle, jusqu’à la prise de la ville par Arrūj. ‘Abd al-Rahmān (m. 874/1470), un des membres des Ta’āliba, devint le saint patron de la cité, marquant ainsi la domination politique et religieuse de ce clan arabe de la cité d’Alger de la fin du Moyen Âge. Algiers has along history. Already a Phoenician trading post in the first millennium B.C., the Algiers colony, Icosium, was founded by the Romans after 202BC.It became an important city under their emperors then was probably partially destroyed after a vandal attack. Given up to Rome then annexed by the Byzantine Empire, the ancient town of Algiers seems to have lost all role during the last Byzantine century up to the Moslem period. As for the majority of central Maghreb towns, Algiers history is unknown until the middle of the 10th century, at which date the town would have been founded again by Bulukin, the powerful central Algeria Sanhaja chief’s son, at the Fatimid period. Renamed Gaza’ir Bani Mazghanna, the town passed under the Sanhaja Berber emirs’ control, then from the 11th century on, by the Hammadid dynasty. Dominated by the Almoravids at the end of the 11th century, Algiers becomes one of their most important towns some years later. Conquered by the Almohid armies, it knew wars opposing Marrakech caliphs to the Bau Ghaniya from Majorca. A major stake for the Hafsids, Ziyanids and Merinids, the town was finally dominated and governed by the Ta’libu Arab tribe, infiltrated in the Mitidja in the 12th century, until it was taken over by another member of this tribe, Arruj ‘Abdel al- Rahman( 874/1470),who became the patron saint of the city, thus showing this Arab clan’s political and religious domination at the end of the Middle Ages. Argel tiene una larga historia. Ya mostrador fenicio en el primer milenario antes de J.C. la colonia de Argel Icosium, fue fundada por los Romanos después de 202 antes de J.C. Volvió una ciudad importante bajo sus emperadores luego en parte destruida probablemente tras la invasión vándala. Cedida a Roma luego anexada al imperio bizantino, la ciudad antigua de Argel parece haber perdido todo papel durante el último siglo bizantino y al principio de la época musulmana. Al igual que la mayoría de las ciudades marítimas del futuro Magreb central, la historia de Argel es desconocida hasta el medio del siglo X, fecha en la cual la ciudad hubiera sido fundada por Bulukin, hijo del potente jefe de los Sanhadja de Argelia Central en la época fatimida. Rebautizada Ğazā’ir Banī Mazghanna, la ciudad pasa bajo el control de los emires bereberes de los Sanhāja luego fue gobernada a partir del siglo XI por los miembros de la dinastía hamadita. Dominada por los Almorávides a finales del siglo XI, volvió algunos años más tarde, una de las ciudades más importantes de los Hamadíes. Conquistada por el ejército almohade, conoció guerras que opusieron los califatos de Marrakech a los Banū Ghāniya de Mallorca. Mayor desafío de los Hafisíes, Ziyaníes y Merindíes, la ciudad fue finalmente dominada y administrada por los Ta’āliba, una tribu árabe que se había infiltrado en la Mitidja en el siglo XII, hasta la toma de la ciudad por Arrūj. ‘Abd al-Rahmān (m. 874/1470), uno de los miembros de los Ta’āliba, volvió el santo patrono de la ciudad, marcando así la dominación política y religiosa de aquel clan árabe de Argel de finales de la Edad Media.
- Published
- 2015
48. Alger d’aujourd’hui : une ville à la recherche de ses marques sociales
- Author
-
Safar Zitoun, Madani
- Subjects
mobilité résidentielle ,social myths ,movilidad residencial ,residential spreading ,Argel ,mitos sociológicos ,macrocéphalie ,macrocefalia ,mythes sociologiques ,حركية سكنية ,social segregation ,فك الارتباط السكني ,تضخم رأسي ,مدينة الجزائر ,repartición residencial ,Alger ,desserrement résidentiel ,residential mobility ,تمايز اجتماعي ,ségrégation sociale ,أوهام سوسيولوجية ,Algiers ,segregación social - Abstract
Le propos principal de l’article est de présenter les dynamiques en cours de l’urbanisation de la ville d’Alger. A partir de l’exploitation des données les plus récentes issues de divers travaux, mais essentiellement du recensement de la population et de l’habitat de 2008, l’auteur soumet à la critique des chiffres un certain nombre de stéréotypes et de mythes sociologiques sur l’évolution des faits de peuplement et de restructuration sociale dans l’agglomération algéroise. Après avoir invalidé les thèses de la macrocéphalie algéroise et le mythe du maintien de son alimentation démographique par l’« exode rural », l’auteur souligne l’ampleur extraordinaire du mouvement de desserrement résidentiel observé ces vingt dernières années qui, évoluant en parallèle avec un puissant mouvement de concentration des emplois du tertiaire commercial dans la zone de l’hyper centre algérois, a contribué à aggraver les problèmes de fonctionnement urbain. Dans une deuxième section, l’auteur examine l’ampleur de ces déplacements mais également leur contenu social. Il montre que la réoccupation des communes du Sahel algérois situées dans le prolongement des quartiers huppés des hauteurs d’Alger a été le fait des couches favorisées de la population algéroise, et combien aussi les programmes publics destinés aux couches moyennes (programme de location-vente) vont contribuer à déporter ces dernières dans des enclaves périphériques de la lointaine périphérie et à dépeupler le centre-ville de sa population la plus cultivée et la plus dynamique. Il met en exergue enfin, dans la dernière partie de l’article, l’ampleur et la localisation spatiale de l’habitat précaire et souligne son caractère essentiellement endogène, c’est-à-dire produit par l’installation de nouveaux ménages originaires de la ville d’Alger et non pas de l’extérieur de la wilaya. Il conclut cet essai par des considérations générales soulignant la nouvelle distribution ségrégative de l’espace urbain algérois et les implications sociologiques de cette situation. The main subject of this article is current urbanisation dynamics. Exploiting the most recent data, essentially from the 2008 population and habitat census, the author submits a certain number of figures for criticism, and a number of stereotypes and sociological myths concerning peopling, evolution and social reconstruction, in the Algiers agglomeration, for examination. After having demolished the Algiers macrocephalism thesis and the myth of maintaining its demographic supply by “rural exodus”, the author underlines the extraordinary amplitude of residential spreading observed over the last 20 years, evolving at the same time as a strong tertiary commercial employment movement in the hyper Algiers centre zone, which contributes to aggravate urban functioning problems. In the second part the author not only examines the extent of these movements, but also their social context. He shows that the reoccupation of the Algiers Sahal municipalities situated in the extension of upper class Algiers hilltop districts has been carried out by a well favoured social strata of the Algiers population, and how much the public program destined for middle classes (hire purchase) contributes to convict them into the greater outskirt peripherical enclaves and to depopulate the town centre of its most cultivated and dynamic population. In the last part he finally develops, the scope and spatial localisation of precarious habitat and highlights its essentially endogenous nature, namely that produced by new households originating from the town of Algiers and not from outside the county. He concludes by general considerations accentuating this new segregative distribution of Algiers urban space and the sociological implications of this situation. El propósito principal del artículo es presentar las dinámicas activas de la urbanización de la ciudad de Argel. A partir de la explotación de los datos más recientes resultantes de diversas obras, pero esencialmente del censo de la población y de la vivienda de 2008, el autor propone a la crítica las cifras con ciertos estereotipos y mitos sociológicos sobre la evolución de los gastos de población y de reestructuración social en la aglomeración de Argel. Tras haber negado las tesis de la macrocefalia y el mito del mantenimiento de su alimentación demográfica por el “éxodo rural”, el autor subraya la importancia tremenda del movimiento de repartición residencial notado estos últimos veinte años, que evolucionan en considerable paralelo de concentración de los empleos del terciario comercial en la zona del grande centro de Argel, que ha contribuido a agravar los problemas de funcionamiento urbano. En una segunda sección, el autor examina la importancia de estas mudanzas e incluso su contenido social. Demuestra que la reocupación de los municipios del Sahel de Argel situados en los barrios residenciales de Argel ha sido el hecho de las capas favorecidas de la populación de Argel, y en los programas públicos destinados a las capas medias (programa de alquiler/venta) van a contribuir también a deportar estas últimas hacia enclaves periféricos de la lejana zona periférica y a despoblar el centro de la ciudad de su población más culta y dinámica. En resumen, pone de relieve, en la última parte del artículo, la importancia y la localización especial de las viviendas precarias y subraya su carácter particularmente endógeno, es decir producido por la instalación de nuevos hogares originarios de la ciudad de Argel y no fuera de la provincia. Concluye este ensayo con consideraciones generales subrayando la nueva distribución segregativa del espacio urbano de Argel y las implicaciones sociológicas de esta situación. يتمحور الموضوع الأساسي لهذه الدراسة حول الديناميكية العمرانية الجارية بمدينة الجزائر. و انطلاقا من استغلال المعطيات الأكثر جدة و الواردة في مختلف الأبحاث، لكن و بالاعتماد أساسا على إحصاء السكان و الإسكان لسنة 2008، يسعى المؤلف من خلال الأرقام بنقد مجموعة من الصور النمطية و الأوهام السوسيولوجية القائمة حول تطور وقائع التوطين و إعادة الهيكلة الاجتماعية بمدينة الجزائر. فبعد إلغائه الطروحات المتعلقة بالتضخم الرأسي للعاصمة و وهم بقاء إمدادها الديموغرافي بواسطة "الهجرة الريفية" فإن صاحب الدراسة يشير إلى الحجم الهائل الذي تعرفه حركة فك الارتباط السكني الملاحظة خلال العشرين سنةّ، بالموازاة مع عمليات تكثيف الأشغال ذات الطابع التجاري و الخدماتي في منطقة الوسط العاصمي بالتحديد، و التي أسهمت في تفاقم مشاكل العملية الحضرية.كما يقوم المؤلف في الجزء الثاني من بحثه، بفحص ضخامة هذه التنقلات السكانية و كذلك محتواها الاجتماعي، إذ يبرز أن الإقامة من جديد ببلديات الساحل العاصمي الواقعة على امتداد الأحياء الثرية لأعالي المدينة كانت بمبادرة الطبقات المحظوظة من سكان العاصمة. كما أسهمت بشكل كبير البرامج العمومية الموجهة للطبقات المتوسطة (برامج الكراء و البيع) في نقل هذه الطبقات إلى مناطق محصورة و هامشية في الضاحية البعيدة للعاصمة و بالتالي في إفراغ وسط المدينة من فئاته الأكثر ثقافة و ديناميكية. كما يبرز الجزء الأخير من دراسته التفاقم والتموضع الفضائي للسكن الهش و يشير إلى طابعه الداخلي، بمعنى أنه نتاج لإقامة أسر جديدة تنتسب إلى مدينة الجزائر و ليست قادمة من خارج الولاية.ويختتم هذه الدراسة بالتعرض إلى بعض الاعتبارات ذات الطابع العام التي تشدد على التوزيع الجديد للفضاء العمراني ذي التمايز الاجتماعي و إلى الانعكاسات الاجتماعية لهذه الوضعية.
- Published
- 2015
49. Le waqf et l’urbanisation d’Alger à l’époque ottomane
- Author
-
Samia Chergui
- Subjects
Argel ,reurbanización ,الحُبُس ,مدينة الجزائر ,topography ,إعادة هيكلة عمرانية ,topografía ,إعادة الإعمار ,réurbanisation ,Algiers ,urbanisation ,fondation pieuse ,General Medicine ,fundación ,habûs ,طبوغرافيا ,otomano ,Alger ,reestructuración urbana ,religious foundation ,urban reform ,عثمانيون ,مؤسسة التقوى ,restructuration urbaine ,topographie ,ottoman - Abstract
Dans l’Alger ottoman où le tissu urbain avait atteint très vite une densité considérable et où se trouvaient de moins en moins de terrains aptes à recevoir la moindre nouvelle construction, on mesure bien l’importance des fondations habûs. En offrant au pouvoir central ottoman aussi bien qu’aux populations algéroises un cadre juridique commode pour la réalisation d’opérations immobilières, d’envergure assez souvent mineure, elles aspirent à jouer un rôle significatif dans le développement urbain et dans l’organisation de l’espace de cette ville, dès la fin du xvie siècle. Le présent texte se propose de cerner le rapport que devait entretenir la ville avec l’ensemble de ses fondations waqf. À la lumière des renseignements fournis par les documents d’archives de l’administration ottomane, on est amené à déterminer, en ce qui concerne Alger, le degré d’implication de l’acte habûs, proprement dit, dans la réurbanisation de la ville. In the Ottoman Algiers where the urban network had very quickly reached a considerable density and where fewer and fewer grounds apt to receive the smallest construction were found, we can measure the importance of religious property foundations, the “habus”. By offering a juridical framework to the central Ottoman power as well as to the Algiers population facilitating real estate operations of a quite often minor scale, they aimed at playing a significant role in urban development and in urban space organisation, as early as the end of the 16th century. The present text tries to determine the relationship that the town keeps up with the Waqf foundations. In the light of information given by archive documents from the Ottoman period administration, we are led to determine the degree of the “habus” act involvement concerning Algiers, in other words, in a reurbanisation of the town. En el Argel otomano donde el tejido urbano había alcanzado rápidamente una densidad considerable y en el que se encontraba cada vez menos terrenos apropiados para nuevas construcciones, notamos bien la importancia de las fundaciones habûs. Al ofrecer tanto al poder central otomano como a las populaciones de Argel un cuadro jurídico adecuado para la realización de operaciones inmobiliarias, generalmente de importancia menor, esto desempeña un papel significativo en el desarrollo urbano y la organización del espacio de esta ciudad, a partir de finales del siglo xvi. El presente texto propone ceñir la relación que debía de entretener la ciudad con el conjunto de sus fundaciones waqf-s. Gracias a las informaciones recogidas en los documentos de archivos de la administración otomana, podemos determinar, en lo que concierne Argel, el grado de implicación del acto habûs, propiamente dicho, en la reurbanización de la ciudad. يمكن لنا إدراك أهمية مؤسسات الحُبُس في مدينة الجزائر العثمانية حيث بلغ النسيج العمراني بسرعة كثافة معتبرة و حيث أصبحت الأراضي الجديرة باستقبال البنايات الجديدة قليلة شيئا فشيئا. كانت هذه الهيئات تطمح إلى القيام بدور ذي أهمية بليغة في التنمية الحضرية و في تنظيم فضاء هذه المدينة في نهاية القرن السادس عشر الميلادي و بذلك بمنحها للسلطة العثمانية المركزية و كذلك لسكان مدينة الجزائر إطارا قانونيا ملائما من أجل إنجاز عمليات عقارية ضخمة لكنها قليلة جدا. تحاول هذه الدراسة حصر العلاقة التي يمكن أن تقام بين المدينة و مجموع مؤسسات الحُبس و على ضوء المعلومات المستقاة من أرشيف الإدارة العثمانية، فإننا سنسعى، فيما يخص مدينة الجزائر، إلى تحديد مدى حضور عقد الحُبُس في إعادة إعمار المدينة.
- Published
- 2015
50. وجه مدينة الجزائر وجوانب من مسارها العمراني
- Subjects
setting and life quality ,مسار التعمير ,Argel ,مخططات التعمير ,procesos de urbanización ,cadre et qualité de vie ,urbanisation process ,cuadro y cualidad de vida ,urbanisation plans ,plan d’urbanisme ,التسيير العمراني ,مدينة الجزائر ,processus d’urbanisation ,plan de urbanismo ,Alger ,gestión urbana ,إطار ونوعية الحياة ,gestion urbaine ,urban management ,Algiers - Abstract
يناقش البحث جوانب من مسار التعمير (processus d’urbanisation) بمدينة الجزائر، من خلال تسليط الضوء على نماذج العمران التي عرفتها المدينة، بدءاً بالمدينة العتيقة ونموذج عمرانها، مروراً بنموذج التعمير الذي يعكس توجهات سلطة الاحتلال، بما يستجيب لاحتياجاته العسكرية والاقتصادية والاجتماعية. على أساس هذه الوظائف أقام المستعمر الفرنسي النمط الوظيفي (mode de fonction) الجديد للمدينة، وانفتاح المدينة على محيطها عبر شق الطرق الواسعة، وإقامة الساحات العمومية، مكرساً، قيام مدينة أوربية تشكل امتداداً للمدينة القديمة، بعد هدم أسوارها وربطها مع الأحياء حديثة التكوين. ثم نموذج العمران الذي أشرفت عليه ووجهته دولة الاستقلال بأشكاله المتعددة، وفق ترتيبات مخططات التعمير (plans d’urbanisme) التي عرفتها المدينة منذ الاستقلال وحتى الآن، وما أنتجته من أشكال العمران المنظم والعمران غير المنظم، وتحول النمط الوظيفي من النمط الذي كان سائداً زمن الاستعمار، إلى النمط الوظيفي ما بعد الاستقلال. يشير البحث أيضاً إلى الجوانب السلبية، التي انجرت عن العمران غير المنظم، وعن ضعف السيطرة على مسارات النمو، وضعف التحكم في التسيير العمراني (gestion urbaine) وعن صعوبة الاستجابة للتحولات الاجتماعية، وحاجات المجتمع لفضاء حضري منظم، وبيئة وإطار معاشي حضري (cadre de vie) ملائم ونوعية حياة متجددة. Cette recherche traite de certains aspects du processus de l’urbanisation de la ville d’Alger, par le biais d’une analyse de quelques modèles architecturaux connus par la ville depuis les anciens modèles en passant par ceux conçus par l’autorité coloniale dont la conception répondait aux besoins militaires, sociaux et commerciaux de l’époque. A partir de ces missions réservées à la ville, l’occupant français a mis en œuvre un nouveau mode de fonctionnement, en ouvrant la cité sur son environnement en la rapprochant des nouveaux quartiers, par la destruction de ses anciennes murailles, l’établissement de grandes routes et de places publiques, consacrant par ces actions la naissance d’une ville européenne en phase avec son ancienne structure architecturale. Il est question également des différents modèles architecturaux adoptés par l’Etat algérien selon les dispositions des plans d’urbanisme mis en œuvre jusqu’à l’heure actuelle, avec leur cohérence et la transformation du modèle fonctionnel de la période coloniale en celui de la période de post-indépendance. Cette recherche souligne également le caractère négatif de certains aspects qui découlent de l’urbanisation désorganisée, de la faiblesse dans la maîtrise des processus de croissance de la gestion urbaine non contrôlée ; il faut ajouter à cela les difficultés de répondre positivement à des mutations sociales et aux besoins de la société qui aspire à vivre dans un espace convenable dont l’environnement et le cadre de vie lui permettent de s’épanouir. This research considers certain aspects of the Algiers urbanisation process by analysing some architectural models known in the town, proceeding by those conceived under colonial authority whose creation answered the military, social and commercial needs of that period. By these missions reserved for the town, the French occupant put a new mode of functioning into practice opening the city to its environment and adding new districts, destroying the ancient walls, establishing roads and public squares, actions creating a new European town in harmony with the Algiers ancient structural architecture. It was also a question of different architectural Algerian State conduit models according to the urban plan provisions brought into operation until now, with their coherences and transforming the colonial period functional model to that of post-independence.This research also underlines the negative character of certain aspects stemming from a disorganised urbanisation, poor mastery of an uncontrolled growth process in urban management, besides these difficulties this answers positively to social mutations and to social needs aiming at life in a suitable space where environment and setting enable one to thrive. Esta investigación trata de algunos aspectos del proceso de la urbanización de la ciudad de Argel ; con el análisis de algunos modelos arquitecturales conocidos por la ciudad desde los antiguos modelos pasando por los concebidos por la autoridad colonial cuya concepción respondía a las necesidades militares, sociales y comerciales de la época. A partir de aquellas misiones reservadas a la ciudad, el ocupante francés puso en obra un nuevo modo de función, abriendo la ciudad sobre su contorno acercándola a los nuevos barrios, con la destrucción de sus antiguas murallas, el establecimiento de las grandes carreteras y de las plazas públicas, realizando con dichas acciones el nacimiento de una ciudad europea en fase con su antigua estructura arquitectural. Fue también cuestión de diferentes modelos arquitecturales dirigidos por el Estado argelino conforme a las disposiciones de los planes de urbanismo puestos en obra hasta ahora, con su coherencia y la transformación del modelo funcional del periodo colonial al de post independencia. Dicha investigación subraya incluso el carácter negativo de algunos aspectos que resultan de la urbanización desorganizada, de la insuficiencia de la maestría de los procesos de crecimiento de la gestión urbana no controlada ; además de las dificultades de responder positivamente a las mutaciones sociales y a las necesidades de la sociedad que aspira a vivir en un espacio cómodo cuyo contorno y cuadro de vida le permiten desarrollarse.
- Published
- 2015
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.