Search

Les reformes curriculars del sistema escolar xilè van provocar una significativa disminució dels continguts geogràfics en els programes d’estudi de l’assignatura d’Història, Geografia i Ciències Socials. Això ha contribuït a què predomini una educació geogràfica que no afavoreix el desenvolupament d’un pensament geogràfic i de competències geogràfiques en els estudiants d’Educació Primària i Secundària. Reposicionar l’ensenyament de la geografia implica dotar els docents d’orientacions didàctiques i recursos pedagògics interactius que vinculin els estudiants amb els seus espais quotidians. Dit això, l’objectiu d’aquest article és analitzar les possibilitats didàctiques que ofereix el treball de camp per a l’ensenyament de la Geografia i la seva potencialitat per al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds geogràfiques. A partir de la revisió bibliogràfica, és possible concloure que aquesta estratègia apropa la Geografia als estudiants, contribueix a la seva formació ciutadana i afavoreix l’educació per a la sostenibilitat. De la mateixa manera, propicia el desenvolupament d’un pensament geogràfic i competències geogràfiques i contribueix a la renovació de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge a l’aula., The curricular reforms of the Chilean school system caused a significant decrease in the geographical contents in the study programs of the subject of History, Geography and Social Sciences. This has contributed to a predominance of geographic education that does not favor the development of geographic thinking and geographical competences in Primary and Secondary school students. Repositioning the teaching of geography implies providing teachers with educational guidelines and interactive pedagogical resources that link students to their daily spaces. Therefore, the objective of this article is to analyze the didactic possibilities offered by field work for the teaching of Geography and its potential for the development of knowledge, skills and geographical attitudes.From the literature review, it is possible to conclude that this strategy brings Geography closer to students, contributes to their citizenship education and favors an education for sustainability. Likewise, it fosters the development of geographic thinking and geographical competences and contributes to the renewal of teaching and learning practices in the classroom., Las reformas curriculares del sistema escolar chileno provocaron una significativa disminución de los contenidos geográficos en los programas de estudio de la asignatura de Historia, Geografía y Ciencias Sociales. Esto ha contribuido a que predomine una educación geográfica que no favorece el desarrollo de un pensamiento geográfico y de competencias geográficas en los estudiantes de la Educación Primaria y Secundaria. Reposicionar la enseñanza de la geografía implica dotar a los docentes de orientaciones didácticas y recursos pedagógicos interactivos que vinculen a los estudiantes con sus espacios cotidianos. Por lo anterior, el objetivo de este artículo es analizar las posibilidades didácticas que ofrece el trabajo de campo para la enseñanza de la geografía y sus potencialidades para el desarrollo de conocimientos, habilidades y actitudes geográficas.A partir de la revisión bibliográfica, es posible concluir que esta estrategia acerca la geografía a los estudiantes, favorece su enseñanza como ciencia, aporta a la formación ciudadana y a una educación para la sustentabilidad. Asimismo, propicia el desarrollo de un pensamiento geográfico y competencias geográficas y contribuye a la renovación de las prácticas de enseñanza y aprendizaje en el aula.

La recent reforma curricular del sistema escolar xilè, en els dos últims nivells d’Educació Secundària, va significar el naixement de l’assignatura Educació Ciutadana. Un dels enfocaments d’aquesta evidencia la seva vinculació amb educació geogràfica en considerar que la política i l’exercici ciutadà s’expressen en l’espai, i que aquest, al mateix temps, és generador de límits i oportunitats per als ciutadans. Per tot això, els objectius d’aquest article són analitzar les aportacions de l’educació geogràfica a l’educació ciutadana i avaluar les possibilitats que aquesta relació ofereix per a la formació d’un pensament geogràfic en estudiants d’Educació Secundària a Xile. A partir de la revisió bibliogràfica, podem concloure que l’educació geogràfica contribueix a l’educació ciutadana i que ambdues contribueixen a formar ciutadans responsables dotats d’habilitats i actituds que els permeten vincular-se de manera activa i favorable amb el seu espai geogràfic. De la mateixa manera, contribueix a què els estudiants puguin constituir-se com ciutadans territorials que pensen geogràficament, capaços de reconèixer i tractar problemes i conflictes sòcio-espacials des de l’empatia, el respecte i la tolerància., The recent curricular reform of the Chilean school system, in the last two levels of Secondary Education, meant the emergence of the Citizen Education subject. One of its approaches shows its link with geographic education when considering that politics and citizens’ actions take place in a given context, which, in turn, generates limitations and opportunities for citizens. Consequently, the aims of this article are to analyze the contributions of geographic education to citizenship education and to evaluate the possibilities offered by this relationship for the formation of geographic thinking in students of Secondary Education in Chile. From the bibliographic review, it can be concluded that geographic education contributes to citizenship education and that both educations contribute to forming responsible citizens endowed with skills and attitudes that allow them to actively and favorably connect with their geographic space. Likewise, it helps students to become territorial citizens, who think geographically, capable of recognizing and facing socio-spatial problems and conflicts with empathy, respect and tolerance., La reciente reforma curricular del sistema escolar chileno, en los dos últimos niveles de Educación Secundaria, significó el surgimiento de la asignatura Educación Ciudadana. Uno de los enfoques de esta evidencia su vinculación con educación geográfica al considerar que la política y el ejercicio ciudadano se expresan en el espacio y que este, a su vez, es generador de limitantes y oportunidades para los ciudadanos. Por lo anterior, los objetivos de este artículo son analizar los aportes de la educación geográfica a la educación ciudadana y evaluar las posibilidades que ofrece esta relación para la formación de un pensamiento geográfico en estudiantes de Educación Secundaria en Chile. A partir de la revisión bibliográfica, es posible concluir que la educación geográfica contribuye a la educación ciudadana y que ambas tributan a formar ciudadanos responsables dotados de habilidades y actitudes que les permiten vincularse de manera activa y favorable con su espacio geográfico. Asimismo, contribuye a que los estudiantes puedan constituirse como ciudadanos territoriales que piensan geográficamente, capaces de reconocer y enfrentar problemas y conflictos socioespaciales desde la empatía, el respeto y la tolerancia.

La recent reforma curricular del sistema escolar xilè, en els dos últims nivells d’Educació Secundària, va significar el naixement de l’assignatura Educació Ciutadana. Un dels enfocaments d’aquesta evidencia la seva vinculació amb educació geogràfica en considerar que la política i l’exercici ciutadà s’expressen en l’espai, i que aquest, al mateix temps, és generador de límits i oportunitats per als ciutadans. Per tot això, els objectius d’aquest article són analitzar les aportacions de l’educació geogràfica a l’educació ciutadana i avaluar les possibilitats que aquesta relació ofereix per a la formació d’un pensament geogràfic en estudiants d’Educació Secundària a Xile. A partir de la revisió bibliogràfica, podem concloure que l’educació geogràfica contribueix a l’educació ciutadana i que ambdues contribueixen a formar ciutadans responsables dotats d’habilitats i actituds que els permeten vincular-se de manera activa i favorable amb el seu espai geogràfic. De la mateixa manera, contribueix a què els estudiants puguin constituir-se com ciutadans territorials que pensen geogràficament, capaços de reconèixer i tractar problemes i conflictes sòcio-espacials des de l’empatia, el respecte i la tolerància. The recent curricular reform of the Chilean school system, in the last two levels of Secondary Education, meant the emergence of the Citizen Education subject. One of its approaches shows its link with geographic education when considering that politics and citizens’ actions take place in a given context, which, in turn, generates limitations and opportunities for citizens. Consequently, the aims of this article are to analyze the contributions of geographic education to citizenship education and to evaluate the possibilities offered by this relationship for the formation of geographic thinking in students of Secondary Education in Chile. From the bibliographic review, it can be concluded that geographic education contributes to citizenship education and that both educations contribute to forming responsible citizens endowed with skills and attitudes that allow them to actively and favorably connect with their geographic space. Likewise, it helps students to become territorial citizens, who think geographically, capable of recognizing and facing socio-spatial problems and conflicts with empathy, respect and tolerance. La reciente reforma curricular del sistema escolar chileno, en los dos últimos niveles de Educación Secundaria, significó el surgimiento de la asignatura Educación Ciudadana. Uno de los enfoques de esta evidencia su vinculación con educación geográfica al considerar que la política y el ejercicio ciudadano se expresan en el espacio y que este, a su vez, es generador de limitantes y oportunidades para los ciudadanos. Por lo anterior, los objetivos de este artículo son analizar los aportes de la educación geográfica a la educación ciudadana y evaluar las posibilidades que ofrece esta relación para la formación de un pensamiento geográfico en estudiantes de Educación Secundaria en Chile. A partir de la revisión bibliográfica, es posible concluir que la educación geográfica contribuye a la educación ciudadana y que ambas tributan a formar ciudadanos responsables dotados de habilidades y actitudes que les permiten vincularse de manera activa y favorable con su espacio geográfico. Asimismo, contribuye a que los estudiantes puedan constituirse como ciudadanos territoriales que piensan geográficamente, capaces de reconocer y enfrentar problemas y conflictos socioespaciales desde la empatía, el respeto y la tolerancia.

Les reformes curriculars del sistema escolar xilè van provocar una significativa disminució dels continguts geogràfics en els programes d’estudi de l’assignatura d’Història, Geografia i Ciències Socials. Això ha contribuït a què predomini una educació geogràfica que no afavoreix el desenvolupament d’un pensament geogràfic i de competències geogràfiques en els estudiants d’Educació Primària i Secundària. Reposicionar l’ensenyament de la geografia implica dotar els docents d’orientacions didàctiques i recursos pedagògics interactius que vinculin els estudiants amb els seus espais quotidians. Dit això, l’objectiu d’aquest article és analitzar les possibilitats didàctiques que ofereix el treball de camp per a l’ensenyament de la Geografia i la seva potencialitat per al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds geogràfiques. A partir de la revisió bibliogràfica, és possible concloure que aquesta estratègia apropa la Geografia als estudiants, contribueix a la seva formació ciutadana i afavoreix l’educació per a la sostenibilitat. De la mateixa manera, propicia el desenvolupament d’un pensament geogràfic i competències geogràfiques i contribueix a la renovació de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge a l’aula. The curricular reforms of the Chilean school system caused a significant decrease in the geographical contents in the study programs of the subject of History, Geography and Social Sciences. This has contributed to a predominance of geographic education that does not favor the development of geographic thinking and geographical competences in Primary and Secondary school students. Repositioning the teaching of geography implies providing teachers with educational guidelines and interactive pedagogical resources that link students to their daily spaces. Therefore, the objective of this article is to analyze the didactic possibilities offered by field work for the teaching of Geography and its potential for the development of knowledge, skills and geographical attitudes.From the literature review, it is possible to conclude that this strategy brings Geography closer to students, contributes to their citizenship education and favors an education for sustainability. Likewise, it fosters the development of geographic thinking and geographical competences and contributes to the renewal of teaching and learning practices in the classroom. Las reformas curriculares del sistema escolar chileno provocaron una significativa disminución de los contenidos geográficos en los programas de estudio de la asignatura de Historia, Geografía y Ciencias Sociales. Esto ha contribuido a que predomine una educación geográfica que no favorece el desarrollo de un pensamiento geográfico y de competencias geográficas en los estudiantes de la Educación Primaria y Secundaria. Reposicionar la enseñanza de la geografía implica dotar a los docentes de orientaciones didácticas y recursos pedagógicos interactivos que vinculen a los estudiantes con sus espacios cotidianos. Por lo anterior, el objetivo de este artículo es analizar las posibilidades didácticas que ofrece el trabajo de campo para la enseñanza de la geografía y sus potencialidades para el desarrollo de conocimientos, habilidades y actitudes geográficas.A partir de la revisión bibliográfica, es posible concluir que esta estrategia acerca la geografía a los estudiantes, favorece su enseñanza como ciencia, aporta a la formación ciudadana y a una educación para la sustentabilidad. Asimismo, propicia el desarrollo de un pensamiento geográfico y competencias geográficas y contribuye a la renovación de las prácticas de enseñanza y aprendizaje en el aula.