Search

not available

not available

not available

[cat] Abordem l’estudi dels mol·luscs marins recuperats en el jaciment halièutic de Portopalo di Capo Passero (Siracusa) durant la primera campanya d’excavacions (2019) en el marc del projecte italo-espanyol Archeofish. La mostra es formada per vuit espècies de gasteròpodes marins (Bolinus brandaris, Phorcus turbinatus, Patella caerulea, Patella ulyssiponensis, Hexaplex trunculus, Euthria còrnia, Siphonaria pectinata i Cerithium vulgatum), dues de bivalves (Cerastoderma glaucum i Donax trunculus) i un decàpode (Brachyura). És una mostra discreta (102 NR i 90 NMI); seva rellevància es produeix per constituir les primeres dades arqueomalacològiques d’una factoria de salaons hel·lenístic-romana a Sicília. Per espècies, els patèl·lids són els que han mostrat uns valors més elevats, seguits de Phorcus sp. i Phorcus turbinatus. La Fase II o romà-republicana (mitjan s. III – s. I aC) és la que presenta un major volum de mol·luscs, mentre que a la d’època tardoromana (Fase IV, s. IV – V dC), el registre arqueomalacològic és limitat. Es detecta una discreta presència de conquilles en comparació amb altres recursos marins, com els peixos, especialment les tonyines. Tot i això, resulta interessant la presència de mol·luscs en tots els nivells d’ocupació documentats, amb alguns canvis al llarg de el temps. Es detecta igualment una prevalença de pegellides (Patella sp., Patella caerulea i Patella ulyssiponensis) i altres caragols marins (Phorcus sp. I Phorcus turbinatus), evidenciant pràctiques de recol·lecció de marisc, principalment d'espècies que habiten en substrats de roca, els quals serien recol·lectats a mà., [spa] Abordamos el estudio de los moluscos marinos recuperados en el yacimiento haliéutico de Portopalo di Capo Passero (Siracusa) durante la primera campaña de excavaciones (2019) en el marco del proyecto italo-español Archeofish. La muestra está formada por ocho especies de gasterópodos marinos (Bolinus brandaris, Phorcus turbinatus, Patella caerulea, Patella ulyssiponensis, Hexaplex trunculus, Euthria cornea, Siphonaria pectinata y Cerithium vulgatum), dos de bivalvos (Cerastoderma glaucum y Donax trunculus) y un decápodo (Brachyura). Es una muestra discreta (102 NR y 90 NMI); su relevancia deriva en constituir los primeros datos arqueomalacológicos de una factoría de salazones helenísticoromana en Sicilia. Por especies, los patélidos son los que han mostrado unos valores más elevados, seguidos de Phorcus sp. y Phorcus turbinatus. La Fase II o romano-republicana (mediados del s. III – s. I a.C.) es la que presenta un mayor volumen de moluscos, mientras que en la de época tardorromana (Fase IV, ss. IV – V d.C.), el registro arqueomalacológico es limitado. Se detecta una discreta presencia de conchas en comparación con otros recursos marinos, como los peces, especialmente los atunes. A pesar de ello, resulta interesante la presencia de moluscos en todos los niveles de ocupación documentados, con algunos cambios a lo largo del tiempo. Se detecta igualmente una prevalencia de lapas (Patella sp., Patella caerulea y Patella ulyssiponensis) y otros caracoles marinos (Phorcus sp. y Phorcus turbinatus), evidenciando prácticas de recolección de marisco, principalmente de especies que habitan en sustratos de roca, los cuales serían recolectados a mano., [eng] The present paper addresses the study of sea molluscs found in the halieutic site of Portopalo di Capo Passero (Syracuse) during the first excavation season (2019) undertaken in the framework of the Italian-Spanish project Archeofish. The sample comprises eight species of sea gastropods (Bolinus brandaris, Phorcus turbinatus, Patella caerulea, Patella ulyssiponensis, Hexaplex trunculus, Euthria cornea, Siphonaria pectinata and Cerithium vulgatum), two bivalves (Cerastoderma glaucum and Donax trunculus) and a decapod (Brachyura). The sample is not especially large (102 NR and 90 MNI); its relevance derives from the fact that they are the first archaeo-malacological samples published from a Hellenistic-Roman salted fish factory in Sicily. By species, limpets are the most abundant, followed by Phorcus sp. and Phorcus turbinatus. Most molluscs have been found in contexts dated to Phase II (Roman Republican period, mid-3rd to 1st century BC), whereas the amount of evidence dated to the Late Roman period (Phase IV; 4th – 5th century AD) is much more limited. The number of shells is small compared with that of other marine resources, especially tuna. Molluscs are, however, present in all contexts, and some changes can be detected over time. There is a substantial number of limpets (Patella sp., Patella caerulea and Patella ulyssiponensis) and sea snails (Phorcus sp. and Phorcus turbinatus), which suggests that shellfish was deliberately gathered, especially rock-dwelling species, which would be collected by hand.

[cat] Es presenta l’estudi dels conjunts de la malacofauna terrestre del jaciment de Coves de Santa Maira (Castells de Castells, Alacant), datats entre el Paleolític superior final fins al Neolític (ca.15-6 ka Cal BP). Els estudis comprenen la identificació taxonòmica dels exemplars i la seva quantificació (NMI, NR). Els resultats obtinguts permeten disposar de dades significatives sobre la diversitat de gasteròpodes terrestres i dulciaqüícoles recuperats en un lloc arqueològic, les activitats de recol·lecció de mol·luscos terrestres, i la seva aportació al coneixement de les condicions paleoecològiques. Dels 10 tàxons de gasteròpodes continentals trobats en el jaciment, l’espècie predominant és Rumina decollata (Linnaeus, 1758). Els altres, ordenats per la seva abundància de major a menor són: Sphincterochila (Albea) candidissima (Draparnaud,1801), Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774), Iberus gualterianus (Linnaeus, 1758) morfo alonensis, Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801). Dins dels sis tàxons dels gasteròpodes dulciaqüícoles identificats predominen Melanopsis praemorsa (Linnaeus, 1758), Melanopsis tricarinata tricarinata (Bruguière, 1789) i Theodoxus (Theodoxus) fluviatilis (Linnaeus, 1758). La presència de dos tàxons de major grandària comestibles (Sphincterochila candidissima i Iberus gualterianus morfo alonensis) podria ser conseqüència de la seva utilització com a aliment per l'ésser humà. Les altres espècies podrien haver arribat a la cova de manera fortuïta. El jaciment mostra una important col·lecció malacològica en una àmplia seqüència temporal, els resultats de la qual mostren diferències en la distribució del NR i de les espècies, tant d'origen natural com antròpic. Aquests resultats permeten la seva comparació amb altres jaciments arqueològics de la regió mediterrània ibèrica, així com una nova aportació al coneixement de la gestió dels recursos complementaris a la dieta., [spa] Se presentan los primeros datos sobre los conjuntos de la malacofauna terrestre del yacimiento de Coves de Santa Maira (Castells de Castells, Alacant), datados entre el Paleolítico superior final y el Neolítico (ca.15-6 ka Cal BP). Los estudios comprenden la identificación taxonómica de los ejemplares y su cuantificación (NMI, NR). Los datos obtenidos permiten disponer de resultados significativos sobre la diversidad de gasterópodos terrestres y dulceacuícolas recuperados en un sitio arqueológico, las actividades de recolección de moluscos terrestres, y su aportación al conocimiento de las condiciones paleoecológicas. De los 10 taxones de gasterópodos continentales hallados en el yacimiento, la especie predominante es Rumina decollata (Linnaeus, 1758). Los demás, ordenados por su abundancia de mayor a menor son: Sphincterochila (Albea) candidissima (Draparnaud,1801), Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774), Iberus gualterianus (Linnaeus, 1758) morfo alonensis, Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801). Dentro los seis taxones de los gasterópodos dulceacuícolas identificados predominan Melanopsis praemorsa (Linnaeus, 1758), Melanopsis tricarinata tricarinata (Bruguière, 1789) y Theodoxus (Theodoxus) fluviatilis (Linnaeus, 1758). La presencia de dos taxones de mayor tamaño comestibles (Sphincterochila candidissima e Iberus gualterianus morfo alonensis) podría ser consecuencia de su utilización como alimento por el ser humano. Las demás especies podrían haber llegado a la cueva de manera fortuita. El yacimiento muestra una importante colección malacológica en una amplia secuencia temporal, cuyos resultados muestran diferencias en la distribución del NR y de las especies, tanto de origen natural como antrópico. Estos resultados permiten su comparación con otros yacimientos arqueológicos de la región mediterránea ibérica, así como una nueva aportación al conocimiento de la gestión de los recursos complementarios a la dieta., [eng] In this paper we present the study of groups of land snails from the site of Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Alacant, Spain), dating from the Final Palaeolithic to the Neolithic (ca.15-6 ky cal BP). The studies comprise the taxonomic identification, quantification (NMI, NR,), taphonomy and ecology of the site. The results have provided significant information about the diversity of land and freshwater snails recovered in the archaeological site, the collection activities of land snails, their biometric changes and their paleoecological contribution. Of the 10 continental gastropod taxons found in the site, the predominant species is Rumina decollata (Linnaeus, 1758). The rest, listed from most abundant to least, are: Sphincterochila (Albea) candidissima (Draparnaud, 1801), Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774), Iberus gualterianus (Linnaeus, 1758) morfo alonensis, Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801). Of the six identified freshwater gastropod taxons, the most predominant are Melanopsis praemorsa (Linnaeus, 1758), Melanopsis tricarinata tricarinata (Bruguière, 1789) and Theodoxus (Theodoxus) fluviatilis (Linnaeus, 1758). The presence of the two largest edible taxons (Sphincterochila candidissima and Iberus gualterianus morfo alonensis) could be the result human consumption. The remaining species could have arrived by fortunate happenstance. The archeological site presents an important malacological collection from a wide time range, the results of which show differences in the distribution of NR and of the species themselves, both from natural and human causes. These results allow for this site’s comparison with others of the Iberian Mediterranean region and offers a new and deeper understanding of how complementary food resources were used.

[cat] Edeta (Sant Miquel de Llíria) va ser la capital del territori que avui domina València, però en època ibèrica. Edeta, és nom molt tardà en els Clàssics, quan els romans creen la nova Edeta a la plana, ja que la ibèrica, duia segles destruïda en el 206 a.C. Tyris, un oppidum, situat al costat d’una bifurcació del riu Túria, durant segles considerada València, ara passa a ser Edeta, gràcies a la localització de la seva bifurcació fluvial propera, com diu el Periple d’Avié. Aquest gran paleocanal que naixia a la font de Sant Vicent (Llíria), semblant a les llacunes de Ruidera, que salvava 9 km des del seu naixement fins a la desembocadura en el riu Túria. Amb unes terrasses tobáceas, amb les seves barreres, que van permetre la circulació de carros, i de l’aqüeducte romà de "la Covatella". L’existència d’aquest món aquàtic, estrany avui, al voltant d’una ciutat ibèrica, és cada vegada menys exclusiu i va sorgint com una cosa comuna, com succeeix a Ullastret (Catalunya) o en Vilars d'Arbeca (Catalunya) on l’aigua és un element no només de vida, sinó de defensa, esborrat avui pels cultius. Les ceràmiques edetanes representen peixos, àguiles pescadores, xarxes, embarcacions o palafits. Diferents llacunes van existir des de l’Albufera de València, fins a Llíria i més a l'interior. Els arrossars existents en el paleocanal des d’època medieval, mostraven encara el món aquàtic. Així, quan Plini el Vell, parla que l’Albufera de València arribava fins a la Celtiberia, no exagera. La toba que des de Llíria arriba el Túria, mostren la presència d’un tipus de Melanopsis fòssil, amb costelles similars al Melanopsis costata, que hem qualificat com Melanopisis sp, encara que pot oferir noves perspectives com a singularitat. Una altra espècie, l’endèmica Theodoxus valentinus, demostra la seva difusió més enllà de la zona del riu Xúquer. Theodoxus fluviatilis i Melanopsis tricarinata i dufouri, encara perviuen en l’ullal i sèquies domesticades., [spa] Edeta (Sant Miquel de Llíria) fue la capital del territorio que hoy domina Valencia, pero en época ibérica. Edeta, es nombre muy tardío en los clásicos, cuando los romanos crean la nueva Edeta en el llano, ya que la ibérica, llevaba siglos destruida en el 206 a.C. Tyris, un oppidum, situado junto a una bifurcación del río Turia, durante siglos considerada Valencia, ahora pasa a ser Edeta, gracias a la localización de su bifurcación fluvial cercana, comentada en el Periplo de Avieno y su indudable función urbana sin rival en toda la zona. Ese gran paleocanal que nacía en la manantial de Sant Vicent (Llíria), semejante a las lagunas de Ruidera, que salvaba 9 km desde su nacimiento hasta su desembocadura en el río Turia. Con unas terrazas tobáceas, con sus barreras, que permitieron la circulación de carros, y del acueducto romano de “la Covatella”. La existencia de este mundo acuático, extraño hoy, alrededor de una ciudad ibérica, es cada vez menos exclusivo y va surgiendo como algo común, como sucede en Ullastret (Cataluña) o en Vilars d’Arbeca (Cataluña) donde el agua es un elemento no solo de vida, sino de defensa, borrado hoy por los cultivos. Las cerámicas edetanas representan peces, águilas pescadoras, redes, embarcaciones o palafitos. Distintas lagunas existieron desde l’Albufera de Valencia, hasta Llíria y más al interior. Los arrozales existentes en el paleocanal desde época medieval, mostraban aún el mundo acuático edetano hasta el siglo XVIII. Así, cuando Plinio el Viejo, habla de que l’Albufera de Valencia llegaba hasta la Celtiberia, no exagera. La toba que desde Llíria llega el Túria, muestran la presencia de un tipo de Melanopsis fósil, con costillas similares al Melanopsis costata, que hemos calificado como Melanopisis sp, aunque puede ofrecer nuevas perspectivas como singularidad. Otra especie, la endémica Theodoxus valentinus, demuestra su difusión más allá de la zona del río Júcar. Theodoxus fluviatilis y Melanopsis tricarinata y M. d, [eng] Edeta (Sant Miquel de Llíria) was the capital of the territory that today dominates Valencia, but in the Iberian era. Edeta, is a very late name in the Classics, when the Romans create the new Edeta in the plain, since the Iberian, was centuries destroyed in 206 BC. Tyris, an oppidum, located next to a fork of the Turia River, for centuries considered Valencia, now becomes Edeta, thanks to the location of its nearby river fork, commented on the “Ora Marítima”. That great paleochannel was born in the spring of Sant Vicent (Llíria), similar to the lagoons of Ruidera, that saved 9 km from its birth to its mouth in the river Turia. With tobaceous terraces, with their barriers, which allowed the circulation of carts, and the Roman aqueduct of "La Covatella". The existence of this aquatic world, strange today, around an Iberian city, is less and less exclusive and is emerging as something common, as happens in Ullastret (Catalonia) or Vilars de Arbeca (Catalonia) where water is a non-element. only of life, but of defense, erased today by crops. Edetan ceramics represent fish, ospreys, nets, boats or pile dwellings. Different lagoons existed from l’Albufera de Valencia, to Llíria and further inland. The rice paddies existing in the paleochannel since medieval times, still showed the aquatic world. Thus, when Pliny the Elder speaks of l'Albufera lake of Valencia reaching Celtiberia, he does not exaggerate. The tuff that comes from Llíria to the Túria, show the presence of a type of fossil Melanopsis, with ribs similar to Melanopsis costata, which we have described as Melanopis sp, although it may offer new perspectives as singularity. Another species, the endemic Theodoxus valentinus, demonstrates its diffusion beyond the Júcar river area. Theodoxus fluviatilis and Melanopsis tricarinata and dufouri, still survive in the spring and domesticated ditches there.

[cat] En el present article es descriuen les restes de mol·luscs marins trobades en les recents excavacions (2012-2019) en la necròpolis de l’edat del ferro mallorquina (èpoques talaiòtica i balear) de Son Real. Aquesta necròpolis representa un espai funerari singular a Mallorca, ja que els enterraments es van realitzar en tombes que miniaturitzen construccions d’elevat significat social, com són els talaiots o les navetes. L’estudi d’aquestes restes s’ha centrat en els aspectes tafonòmics, a part del taxonòmic i el biomètric, i es complementa amb el que es va publicar a la tesi doctoral d’un de nosaltres el 1998. Un dels resultats més destacats de l’anàlisi dels diferents contextos és l’escassa presència de mol·luscs marins en el jaciment, especialment si es té en compte la seva proximitat a la mar i en contraposició amb els nombrosos elements presents en dos jaciments molt propers i vinculats entre si, com són la necròpolis de l’Illot des Porros i el santuari de la punta des Patró. Tot i això, més que la seva escassetat, destaca la localització concreta de les restes, algunes de les quals clarament en contextos d’enterrament i possiblement vinculades a rituals funeraris, de manera similar a la interpretació ja donada per les escasses restes de vertebrats trobades., [spa] En este artículo se describen los restos de moluscos marinos hallados en las recientes excavaciones (2012-2019) de la necrópolis de la Edad del Hierro mallorquina (épocas Talayótica y Balear) de Son Real. Dicha necrópolis representa un espacio funerario singular en Mallorca, ya que los enterramientos se realizaron en tumbas que miniaturizan construcciones de elevado significado social, como son los talayots o las navetas. El estudio de estos restos se ha centrado en los aspectos tafonómicos, a parte del taxonómico y el biométrico, y se complementa con el que se publicó en la tesis doctoral de uno de nosotros en 1998. Uno de los resultados más destacados del análisis de los diferentes contextos es la escasa presencia de moluscos marinos en el yacimiento, especialmente si se tiene en cuenta su proximidad al mar y en contraposición con los numerosos elementos presentes en dos yacimientos muy cercanos y vinculados entre sí, como son la necrópolis del Illot des Porros y el santuario de la Punta des Patró. A pesar de ello, más que su escasez, destaca la localización concreta de los restos, alguno de los cuales claramente en contextos de enterramiento y posiblemente vinculados a rituales funerarios, de manera similar a la interpretación ya dada para los escasos restos de vertebrados hallados., [eng] The remains of marine molluscs found in the recent excavations (2012-2019) of the Mallorcan Iron Age (Talayotic and Balearic period) Necropolis of Son Real are described here. This cemetery represents a unique funerary space in Mallorca, since the burials were carried out in tombs that miniaturize buildings of high social significance, such as talayots or navetes. The study of these remains has focused on taphonomic aspects, apart from the taxonomic and biometric, and it is complemented by the report published in the doctoral thesis of one of us in 1998. One of the most outstanding results of the analysis of the different contexts is the scarce presence of marine molluscs in the deposits, especially when the proximity to the sea is taken into account. This contrasts with the numerous elements found in two very close and linked sites, such as the necropolis of Illot des Porros and the sanctuary of Punta des Patró. Despite this, more than their number, the most outstanding feature is related to the specific location of the remains themselves. Some of them clearly appear in interment contexts and they are possibly linked to funerary rituals, similarly to the interpretation given to the scarce remains of vertebrates found.

not available

[cat] Es presenten els resultats de l’anàlisi arqueomalacològic de tres fortaleses de Galícia: A Rocha Forte (Santiago de Compostel·la, La Corunya), Castell de Moeche (Moeche, La Corunya) i Castell de Pambre (Palas de Rei, Lugo). Els materials analitzats procedeixen de dipòsits corresponents a moments baixmedievals, encara que en el cas de Pambre ja en transició cap a l’Edat Moderna o de moments inicials de la mateixa. Les dades obtingudes reflecteixen un consum prioritari de l’ostra (Ostrea edulis), si bé en els relativament propers a la mar (Moeche i A Rocha Forte) es documenta l’arribada d’altres mol·luscs, prioritàriament bivalves, com Ruditapes decussatus, Mytilus galloprovincialis o Cerastoderma sp., tot i que sempre amb valors molt més reduïts. A més de l’evident interès alimentari d’aquests recursos marins, s’avalua la seva importància per a un millor coneixement de les xarxes comercials existents en aquest moment i la demanda que determinades classes socials realitzen d’un producte tan específic com és el marisc., [spa] Se presentan los resultados del análisis arqueomalacológico de tres fortalezas de Galicia: A Rocha Forte (Santiago de Compostela, A Coruña), Castillo de Moeche (Moeche, A Coruña) y Castillo de Pambre (Palas de Rei, Lugo). Los materiales analizados proceden de depósitos correspondientes a momentos bajomedievales, aunque en el caso de Pambre ya en transición hacia la Edad Moderna o de momentos iniciales de la misma. Los datos obtenidos reflejan un consumo prioritario de la ostra (Ostrea edulis), si bien en aquellos relativamente más cercanos al mar (Moeche y A Rocha Forte) se documenta la llegada de otros moluscos, prioritariamente bivalvos, como Ruditapes decussatus, Mytilus galloprovincialis o Cerastoderma sp., aun cuando siempre con valores mucho más reducidos. Además del fundamental interés alimenticio de estos recursos marinos, se evalúa su importancia para un mejor conocimiento de las redes comerciales existentes en ese momento y la demanda que determinadas clases sociales realizan de un producto tan específico como es el marisco., [eng] The results of the archaeological analysis of three fortresses in Galicia are presented: A Rocha Forte (Santiago de Compostela, A Coruña), Castillo de Moeche (Moeche, A Coruña) and Castillo de Pambre (Palas de Rei, Lugo). The analyzed materials come from deposits corresponding to late medieval period, although in the case of Pambre in transition to the Modern Age or from its initial moments. The data reflect a priority consumption of the oyster (Ostrea edulis), although in those sites relatively closest to the sea (Moeche and A Rocha Forte) the arrival of other molluscs, mainly bivalve as Ruditapes decussatus, Mytilus galloprovincialis and Cerastoderma sp., is documented, though with much lower values. In addition to the fundamental nutritional interest of these marine resources, their importance is evaluated for a better understanding of the commercial networks existing at that time and the demand that certain social classes make for a product as specific as seafood.

[cat] Es presenten presenten els resultats preliminars obtinguts de l’anàlisi de les restes arqueomalacològiques documentades en dos jaciments costaners localitzats al litoral sud-est de Gran Canària. El primer, denominat amb l’acrònim de Dumas, està situat a la Reserva Natural Especial de Las Dunas de Maspalomas (San Bartolomé de Tirajana). Es tracta d’un emplaçament que s’associa a un assentament puntual, sense d'habitació, tot i que s'ha conservat de manera excepcional una estructura de combustió a la sorra dunar. Està datat d’entre els segles VIII i XI A.D. El segon, El Lomo de los Melones (La Garita, Telde) consisteix en un poblat amb estructures habitacionals i amb una ocupació continuada que ha estat possible datar d’entre els segles XIV i XV A.D. L’estudi intenta aprofundir en l’aprofitament dels recursos marisquers per part de la població aborigen de Gran Canària des d’una perspectiva econòmica, així com presentar una aproximació a les estratègies d’adaptació al medi litoral marí com a espai d’hàbitat i desenvolupament d'activitats productives., [spa] Se presentan los resultados preliminares obtenidos del análisis de los restos arqueomalacológicos documentados en dos yacimientos costeros localizados en el litoral sur–este de Gran Canaria. El primero, denominado con el acrónimo de Dumas, está situado en la Reserva Natural Especial de las Dunas de Maspalomas (San Bartolomé de Tirajana). Se trata de un emplazamiento que refleja un asentamiento puntual, en el que no existen estructuras de habitación, aunque se ha conservado de manera excepcional una estructura de combustión en la arena dunar. Está datado entre los siglos VIII y XI A.D. El segundo, Lomo de los Melones (La Garita, Telde) consiste en un poblado con estructuras habitacionales y con una ocupación continuada que ha sido posible datar entre los siglos XIV y XV A.D. El estudio trata de profundizar en el aprovechamiento de los recursos marisqueros por parte de la población aborigen de Gran Canaria desde una perspectiva económica, así como presentar una aproximación a las estrategias de adaptación al medio litoral marino como espacio de hábitat y desarrollo de actividades productivas., [eng] The preliminary results obtained from the analysis of the archaeomalacological remains documented in two coastal sites located on the south-east coast of Gran Canaria are presented. The first, called Dumas, is located in the Special Natural Reserve of the Dunes of Maspalomas (San Bartolomé de Tirajana). This is a site that reflects a specific settlement, where there are no living structures, although a combustion structure in the dune sand has been exceptionally preserved. It is dated between the 8th and 11th centuries A.D. The second, Lomo de los Melones (La Garita, Telde) consists of a settlement with housing structures and continuous occupation that has been possible to date between the 14th and 15th centuries A.D. The study carried out tries to deepen in the use of the seafood resources by the aboriginal population of Gran Canaria from an economic perspective, as well as to propose an approach to the adaptational strategies to the marine coastal environment as a space of habitat and development of productive activities.

[cat] En aquest treball es presenten els resultats de l’estudi arqueomalacològic d’una intervenció arqueològica realitzada al Parque de las Acacias d’Algesires (província de Cadis, Espanya) durant l’any 2015, la qual va permetre exhumar part d’una de les fàbriques de salaó de barri industrial d’Iulia Traducta, amb contextos diversos datats entre moments avançats del s. II i el s. V d.C., ben datats estratigràficament, i amb un ampli registre ceràmic i numismàtic. Entre els diversos tàxons de bivalves i gasteròpodes marins destaca l’elevada presència de “corrucos” (Acanthocardia tuberculata), un tipus de bivalve de grans dimensions que compta amb un sistema d’extracció singular, caracteritzat per una perforació en una de les valves. Abunden les ostres (Ostrea edulis), algunes procedents de vivers, i els patèl·lids; i s’ha documentat un possible buccinum realitzat sobre un cargol de mar amb l’àpex intencionalment fracturat (Charonia lampas). El principal interès d'aquest treball rau en comprovar l’evolució de l’explotació dels recursos malacològics en una àrea de producció especialitzada en l’economia marítima durant un període prolongat, i la confirmació de l’ocupació d'aquests aliments en la fabricació de conserves marines, ja que es tracta de restes rebutjats en estrats deposicionals en aquestes fàbriques de producció pesquera-conservera, sumant-se a les troballes ja conegudes de les properes cetariae del carrer San Nicolás d’Algesires., [spa] En este trabajo se presentan los resultados del estudio arqueomalacológico de una intervención arqueológica realizada en el Parque de las Acacias de Algeciras (provincia de Cádiz, España) durante el año 2015, la cual permitió exhumar parte de una de las fábricas de salazón del barrio industrial de Iulia Traducta, con contextos diversos datados entre momentos avanzados del s. II y el s. V d.C., bien fechados estratigráficamente, y con un amplio registro cerámico y numismático. Entre los diversos taxones de bivalvos y gasterópodos marinos destaca la elevada presencia de “corrucos” (Acanthocardia tuberculata), un tipo de bivalvo de gran tamaño que cuenta con un sistema de extracción singular, caracterizado por una perforación en una de las valvas. Abundan las ostras (Ostrea edulis), algunas procedentes de viveros, y los patélidos; y se ha documentado un posible buccinum realizado sobre una caracola con el ápice intencionalmente fracturado (Charonia lampas). El principal interés de este trabajo radica en comprobar la evolución de la explotación de los recursos malacológicos en un área de producción especializada en la economía marítima durante un período prolongado, y la confirmación del empleo de estos alimentos en la fabricación de conservas marinas, ya que se trata de restos desechados en estratos deposicionales en estas fábricas de producción pesqueroconservera, sumándose a los hallazgos ya conocidos de las cercanas cetariae de la calle San Nicolás de Algeciras., [eng] This work presents the results of the archaeomalacological study of an archaeological intervention carried out in the Parque de las Acacias of Algeciras (Cádiz province, Spain) during 2015, which allowed exhuming part of one of the salting factories in the industrial area of the Roman city of Iulia Traducta, with different contexts dated between advanced moments of the 2nd and the 5th c. A.D. well dated stratigraphically, and with an extensive ceramic and numismatic record. Among the various taxa of marine bivalves and gastropods, the high presence of “corrucos” (Acanthocardia tuberculata) stands out, a type of large bivalve that has a unique extraction system, characterized by a perforation in one of the leaflets. Oysters (Ostrea edulis) with evidence of artificial breeding and limpets abound, and a possible buccinum on a shell with an intentionally fractured apex (Charonia lampas) has been documented. The main interest of this work lies in checking the evolution of the exploitation of malacological resources in a production area specialized in the maritime economy for a long period, and the confirmation of the use of these marine resources in the manufacture of canned seafood, since they have been documented as discarded remains in depositional strata in these fish-salting plants, adding to the already known findings of the nearby cetariae of San Nicolás st. at Algeciras.

[cat] L’arqueomalacologia és una disciplina, relativament recent, que es basa en l’estudi dels mol·luscs en contextos arqueològics. En aquest primer treball de la present monografía especial s’intenta presentar una visió general dels seus orígens, al segle XIX, i com ha anat evolucionant i incorporant tècniques i avenços provinents tant de l’arqueologia com de la paleontologia, zoologia o ecologia, per crear un corpus propi, permetent obtenir una visió més completa de les societats passades i la seva relació amb el seu entorn natural gràcies a l’estudi dels mol·luscs i en menor mesura d’altres invertebrats marins (equinoderms, crustacis i antozous, principalment). Des de 2010 s’organitzen regularment les Reunions Científiques de Arqueomalacologia de la Península Ibèrica (RCAPI) i a finals de 2019 es va celebrar la sisena edició a Mallorca. En aquest llibre es presenten 16 treballs, els quals mostren els avenços i tendències actuals de la arqueomalacologia a la península Ibèrica, Mediterrània i illes Canàries., [spa] La arqueomalacología es una disciplina, relativamente reciente, que se basa en el estudio de los moluscos en contextos arqueológicos. En este primer trabajo de la presente monografía especial se intenta presentar una visión general de sus orígenes, en el siglo XIX, y cómo ha ido evolucionando e incorporando técnicas y avances provenientes tanto de la arqueología como de la paleontología, zoología o ecología, para crear un corpus propio, permitiendo obtener una visión más completa de las sociedades pasadas y su relación con su entorno natural gracias al estudio de los moluscos y en menor medida de otros invertebrados marinos (equinodermos, crustáceos y antozoos, principalmente). Desde 2010 se organizan regularmente las Reuniones Científicas de Arqueomalacología de la Península Ibérica (RCAPI) y a finales de 2019 se celebró la sexta edición en Mallorca. En este libro se presentan 16 trabajos, los cuales muestran los avances y tendencias actuales de la arqueomalacología en la Península Ibérica, Mediterráneo e Islas Canarias., [eng] Archaeomalacology is a relatively recent discipline that is based on the study of molluscs in archaeological contexts. In this first work of the present special monography it tries to present an overview of its origins, in the 19th century, and how it has evolved and incorporated techniques and advances from archeology as well as paleontology, zoology or ecology, to create its own corpus, allowing to obtain a more complete vision of past societies and their relationship with their natural environment thanks to the study of mollusks and to a lesser extent other marine invertebrates (echinoderms, crustaceans and anthozoans, mainly). Since 2010, the Scientific Meetings of Archaeomalacology of the Iberian Peninsula (RCAPI) have been organized regularly and at the end of 2019 the sixth edition was held in Mallorca. In this book, 16 works are presented, which show the current advances and tendencies of archaeomalacology in the Iberian Peninsula, the Mediterranean and the Canary Islands.

[cat] Les excavacions dutes a terme l’any 2007 al voltant de l’Enclavament Arqueològic de Carteia (San Roque, Cadis), ens van permetre documentar un important sector del barri de salaons de la ciutat romana de Carteia, que recentment s’ha integrat en un estudi unitari amb l’objectiu d’avaluar el potencial del barri pesquer i de conserves d’aquesta civitas. L’anàlisi dels contexts malacològics recuperats en aquesta intervenció i la revisió dels coneguts anteriorment, ens ha permès donar a conèixer noves dades sobre la la recol·lecció i el consum de mol·luscs en aquest barri industrial, així com apropar-nos amb més detall a la dieta dels qui intervenien en aquest procés productiu, però també valorar altres usos, com la seva addicció a les produccions de salses de peix o la realització d’altres elaboracions, com pot ser la producció de porpra. En aquest sentit, la localització de nous concheros de murícids en el barri de salaons, situat immediatament al sud de la ciutat, se suma als ja coneguts del seu entorn i reforça la visió de Carteia com una ciutat productora de salaons i de salses de peix, però amb un barri de salaons amb major diversitat de la que es pensava fins al moment present, en què murícids, ostres i altres patèl·lids ens mostren un aprofitament que supera, amb escreix, el merament anecdòtic., [spa] Las excavaciones desarrolladas en 2007 en el entorno del Enclave Arqueológico de Carteia (San Roque, Cádiz) permitieron documentar un importante sector del barrio salazonero de la ciudad romana de Carteia, que recientemente ha sido integrado en un estudio unitario destinado a evaluar la potencialidad del barrio pesquero-conservero de esta civitas. El análisis de los contextos malacológicos recuperados en esta intervención y la revisión de los ya conocidos con anterioridad, han permitido arrojar nuevos datos sobre la recolección y consumo de moluscos en este barrio industrial, permitiendo acercarnos con mayor detalle a la dieta de los intervinientes en este proceso productivo, pero también aproximándonos a la posible utilización de estos recursos malacológicos para su adición a las producciones de salsas de pescado, así como también para la realización de otras elaboraciones como la producción de púrpura. La localización de nuevos concheros de múrices en el barrio salazonero existente inmediatamente al sur de la ciudad se suma a los ya conocidos en su entorno, y refuerzan la visión de Carteia como una ciudad productora de salazones y salsas de pescado, pero cuyo barrio productivo presentaba una mayor diversificación de la que conocíamos hasta el momento, en la que múrices, ostras y otros patélidos nos muestran un aprovechamiento que supera lo meramente anecdótico., [eng] The archaeological research carried out in 2007 in the surroundings of the Archaeological Site of Carteia (San Roque, Cádiz) allowed documenting an important sector of the fishsalting neighborhood of the Roman city of Carteia, which has recently been integrated into a unit study aimed at evaluating the potential of the neighborhood fishing-canning of this civitas. The analysis of the malacological contexts recovered in this intervention and the review of those previously known, have allowed us to shed new data on the collection and consumption of molluscs in this industrial neighborhood, allowing us to get closer to the diet of the participants in this productive process, but also approaching the use of these malacological resources for their addition to the production of fish salted sauces, as well as for the realization of other elaborations such as the production of purple.

[cat] La Cueva de la Cocina és un jaciment situat a 40 km de l’actual línia de costa que inclou una seqüència completa del mesolític recent, des del començament del IX fins a la primera meitat de la VIII mil·lenni cal BP. La cavitat va ser freqüentada per grups mesolítics que es van dedicar a la caça de cabres. En els últims anys s’ha comprovat la presència a la cova de malacofauna i ictiofauna d’origen marí que mostren un continuat patró estacional dels darrers caçadors-recol·lectors que inclouen moviments territorials costainterior. En aquest treball es presenten els ornaments confeccionats a partir de petxines de mol·luscs, la major part inèdits, documentats en les campanyes d'excavació dels anys quaranta del passat segle dirigides per Ll. Pericot. S’han documentat un total de vuit espècies marines (dues de bivalves, cinc de gasteròpodes i una d’escafòpodes) i una continental, amb un ampli predomini de Columbella rustica amb més de 300 exemplars, constituint un dels conjunts d’ornaments malacológics més nombrós i variat del mesolític geomètric del vessant mediterrani peninsular., [spa] La Cueva de la Cocina es un yacimiento situado a 40 km de la actual línea de costa que incluye una secuencia completa del Mesolítico reciente, desde el comienzo del IX hasta la primera mitad del VIII milenio cal BP. La cavidad fue frecuentada por grupos mesolíticos que se dedicaron a la caza de cabras. En los últimos años se ha comprobado la presencia en la cueva de malacofauna e ictiofauna de origen marino que muestran un continuado patrón estacional de los últimos cazadores-recolectores que incluyen movimientos territoriales costa-interior. En este trabajo se presentan los adornos confeccionados a partir de conchas de moluscos, la mayor parte inéditos, documentados en las campañas de excavación de los años cuarenta del pasado siglo dirigidas por Ll. Pericot. Se han documentado un total de ocho especies marinas (dos de bivalvos, cinco de gasterópodos y una de escafópodos) y una continental, con un amplio predominio de Columbella rustica con más de 300 ejemplares, constituyendo uno de los conjuntos de adornos malacológicos más numeroso y variado del Mesolítico Geométrico de la vertiente mediterránea peninsular., [eng] La Cueva de la Cocina is an important archaeological site located about 40 km from the Mediterranean Sea that includes a complete sequence relating to the Final Mesolithic, (front the beginning of the IX millennium to the middle of the VIII millennium cal BP). One of the main economic activity during the Mesolithic levels at the cavity was goat hunting. Recent research conducted in the framework of the current fieldwork has allowed to identify the presence of malacological and fishing marine remains contributing to better understand the seasonal use of the site considering innercoastal movements. In this work we present the personal ornaments elaborated from mollusks, in great part unpublished, that has been documented in the different fieldworks conducted by Lluís Pericot in the 40th of the last century. The revision of the collection in the Museu de Prehistòria de Valencia allow us to identify eight marine species (tow bivalves, five gastropods and one scaphopoda) and also one continental taxa. At this point, the main relevance corresponds to collumbella rustica with more than 300 remains. At the moment, the malacological personal ornament from Cueva de la Cocina constitutes the largest assemblage attributed to the final Mesolithic in the Mediterranean Iberia.

[cat] La Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), fundada en 1954, siempre dió acogida a colecciones naturalísticas. Entre estas hay toda una serie de colecciones que contienen moluscos fósiles de la fauna previa a la llegada de los humanos de las Illes Balears y que pueden ser útiles a los investigadores, tanto paleontólogos como arqueólogos. Se aporta una relación de los moluscos continentales fósiles presentes en estas colecciones., [spa] La Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), fundada en 1954, siempre dió acogida a colecciones naturalísticas. Entre estas hay toda una serie de colecciones que contienen moluscos fósiles de la fauna previa a la llegada de los humanos de las Illes Balears y que pueden ser útiles a los investigadores, tanto paleontólogos como arqueólogos. Se aporta una relación de los moluscos continentales fósiles presentes en estas colecciones., [eng] The Natural History Society of the Balearics (SHNB) founded in 1954, always welcomed naturalistic collections. Among these there is a whole series of collections containing fossil molluscs of the pre-human fauna of the Balearic Islands and which may be useful to researchers, both paleontologists and archaeologists. A list of the fossil continental molluscs present in these collections is provided.

not available

[cat] Els objectes d’adorn individual han estat considerats una informació complementària, com un annex a les memòries arqueològiques. En aquest treball s’analitzen com un element més de la informació arqueològica recuperada, incorporant-lo a l’estudi de la transició Plistocè-Holocè a la regió central de la Mediterrània peninsular. Els objectes analitzats s’han recuperat en els nivells que engloben materials de l Magdalenià superior-final i Epipaleolític (ca. 15-10 ca cal BP) de el sector W de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Alacant). Es tracta d’una col·lecció de gasteròpodes, bivalves i escafòpodes que han servit de suports mitjançant l’aplicació de diverses tècniques de perforació. Els resultats indiquen que l’ornament sobre malacofauna, marina en la seva major part, constitueix una informació rellevant per investigar els canvis evolutius i la seva dispersió geogràfica., [spa] Los objetos de adorno individual han sido considerados una información complementaria, como un anexo en las memorias arqueológicas. En este trabajo se analizan como un elemento más de la información arqueológica recuperada, incorporándolo al estudio de la transición Pleistoceno-Holoceno en la región central del Mediterráneo peninsular. Los objetos analizados se han recuperado en los niveles que engloban materiales del Magdaleniense superior-final y Epipaleolítico (ca. 15 – 10 ka cal BP) del sector W de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Alacant). Se trata de una colección de gasterópodos, bivalvos y escafópodos que han servido de soportes mediante la aplicación de diversas técnicas de perforación. Los resultados indican que el ornamento sobre malacofauna, marina en su mayor parte, constituye una información relevante para investigar los cambios evolutivos y su dispersión geográfica., [eng] Personal ornament objects have been analysed as one more element of the archaeological information, incorporating it into the study of the technoeconomic and symbolic Pleistocene-Holocene transition in the central area of the Iberian Mediterranean region. The objects analysed come from the Upper-final Magdalenian and Epipalaeolithic levels (ca. 15 - 10 ka cal BP) of the W sector of les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Alacant). It is a collection of gastropods, bivalves and scaphopods that have served as supports for manufacture personal ornaments by applying various drilling techniques. The results indicate that the ornament on malacofauna, mostly marine, constitutes relevant information to investigate evolutionary changes and the geographical dispersion of past cultural entities.

[cat] L’experiència en malacologia fòssil aporta una sèrie de consideracions sobre com extreure la màxima informació possible de les restes malacològiques associades a jaciments arqueològics. La identificació de les espècies sense comptar amb el cos tou té limitacions que cal esmenar amb l’ús de tots els recursos conquiològics disponibles i amb un concepte clar de la variabilitat específica. Tot això comporta també una figuració correcta als articles. Per altra part, cal incorporar de manera decidida l’estudi dels agents tafonòmics que afectaren les conquilles a les anàlisis arqueològiques. Processos com ara el trencament, l’erosió (física i/o biològica), etc. de les conquilles proporcionen informació rellevant sobre els seus usos reals en el medi arqueològic on es trobaren., [spa] La experiencia en malacología fósil aporta una serie de consideraciones sobre cómo extraer el máximo de información posible de los restos malacológicos asociados a yacimientos arqueológicos. La identificación de las especies sin contar con el cuerpo blando tiene limitaciones que deben subsanarse con el uso de todos los recursos conquiológicos disponibles y un concepto claro de la variabilidad específica. Esto comporta también una correcta figuración en artículos. Por otra parte, el estudio de los agentes tafonómicos que afectaron las conchas debe incorporarse decididamente a los análisis arqueológicos. Procesos como la rotura, la erosión (física y/o biológica), etc. de las conchas proporcionan información relevante sobre sus usos reales en el medio arqueológico donde se hallaron., [eng] The experience in fossil malacology provides a series of considerations on how to extract as much information as possible from the malacological remains associated with archaeological sites. The identification of species without the soft body has limitations that must be overcome with the use of all available conchiological resources and a clear concept of the specific variability. This also implies a correct figuration in articles. On the other hand, the study of the taphonomic agents that affected the shells must be decisively incorporated into the archaeological analyzes. Processes such as breakage or erosion (physical and/or biological) of the shells provide relevant information about their actual uses in the archaeological environment where they were found.

[cat] El jaciment de La Serreta (Vilafranca del Penedès, província de Barcelona) va ser excavat arran d’una intervenció preventiva per la remodelació de diferents enllaços de l’autopista AP-7 pel seu pas de la comarca de l’Alt Penedès, entre els anys 2009 i 2010. En aquella excavació es va intervenir en un total de 89 estructures subterrànies, datades entre el Neolític antic cardial i el Bronze inicial. La funcionalitat de les mateixes era diversa: estructures tipus sitja, enterraments i alguns espais amb finalitat d’hàbitat. En aquest treball es presenta el resultat de l’anàlisi de les restes malacofaunístiques d’origen marí i alguns altres invertebrats, també marins, recuperats en les intervencions datades al Neolític Postcardial i el Neolític mitjà. Tot i que la col·lecció no és gaire nombrosa, alguns elements ens remeten a models decoratius que suposen una novetat en els ornaments personals de la prehistòria recent catalana. Es tracta de conquilles del gènere Glycymeris que presentaven connexió de la valva dreta amb la valva esquerra, i enfilades amb la perforació de l’umbó. Encara que la recuperació de valves de Glycymeris emprades com a ornaments es quelcom habitual, les noves troballes posen de manifest que els models ornamentals haurien estat més complexos del que s’ha suposat fins ara., [spa] El yacimiento de La Serreta (Vilafranca del Penedès, provincia de Barcelona) fue excavado a raíz de una intervención preventiva por la remodelación de diferentes enlaces de la autopista AP-7 a su paso por la comarca de l’Alt Penedès, entre los años 2009 y 2010. En dicha excavación se actuó en un total de 89 estructuras subterráneas, datadas entre el Neolítico Antiguo cardial y el Bronce inicial. Éstas presentaban diferentes funcionalidades: fosas tipo silo, enterramientos y algún espacio de hábitat. En este trabajo presentamos el resultado del análisis de los restos malacofaunísticos de origen marino y algunos otros invertebrados, también marinos, recuperados en estas excavaciones en las estructuras fechadas en el Neolítico Postcardial y el Neolítico Medio. Aunque la colección no es muy numerosa, ciertos elementos nos remiten a modelos decorativos que suponen una novedad entre los ornamentos personales de la prehistoria reciente catalana. Se trata de conchas del género Glycymeris en conexión de valva izquierda y derecha, y engarzadas mediante la perforación del umbo. Aunque la recuperación de valvas de Glycymeris utilizadas como ornamentos es algo habitual, los nuevos descubrimientos ponen de manifiesto que los modelos ornamentales podían ser más complejos de lo que se ha supuesto hasta el momento., [eng] La Serreta site (Vilafranca del Penedès, Barcelona province) was excavated between 2009 and 2010, as a result of a preventive intervention after the works conducted to renew different access to the AP-7 highway in the area of Alt Penedès. During the archaeological fieldworks a total of 89 structures were excavated, dated between the ancient Cardial Neolithic and the Early Bronze Age. Different functionalities were attributed to these structures: silo-type graves, burials and habitat space. In this work we present the results of the analysis of the marine malacofaunistic remains and some other marine invertebrates, recovered from the structures dated to the Postcardial Neolithic and the Middle Neolithic. Although the sample is not very large, some elements point to the use of novel decorative types not registered before among the personal ornaments of the recent Catalan prehistory. They consist on shells of the genus Glycymeris, with both valves (left and right) connected and set by drilling the umbo. Although the recovery of Glycymeris shells that were used as ornaments is common, the new discoveries show that the ornamental typologies could be more complex than previously assumed.

[cat] Barcelona fou coneguda com un punt d’obtenció d’ostres (Ostrea edulis Linnaeus 1758) des d’època romana, segons les fonts clàssiques. No obstant això, els estudis arqueomalacològics d’època històrica a la ciutat gairebé són inexistents. En aquest treball es presenta l’anàlisi de les restes arqueomalacofaunístiques recuperades en una sèrie d’excavacions preventives realitzades al vessant exterior de la muralla romana de Barcelona, entre les torres 27 i 28, àrea per on actualment discorre el carrer Sotstinent Navarro. La zona excavada correspon fonamentalment a un espai que en època medieval era ocupat per edificis adossats a la mateixa muralla i on foren recuperades restes de funció domèstica. Els resultats ens remeten a un consum majoritari d’ostra comuna, tot continuant la tradició d’època antiga en fases posteriors, seguida a gran distància per l’ostra roja (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) i altres bivalves que tal vegada no foren solament consumits (Glycymeris spp.). Els gasteròpodes marins són gairebé inexistents, amb la presència d’alguns murícids. Aquestes dades suposen la primera aproximació a l’estudi del consum de mol·luscs marins a Barcelona en èpoques històriques a través de l’Arqueomalacologia., [spa] Según las fuentes clásicas, Barcelona fue conocida como un punto de obtención de ostras (Ostrea edulis Linnaeus 1758) desde época romana. A pesar de ello, los estudios arqueomalacológicos de época histórica en la ciudad son casi inexistentes. En este trabajo presentamos el análisis de los restos arqueomalacofaunísticos recuperados en una serie de excavaciones preventivas realizadas en la vertiente exterior de la muralla romana de Barcelona, entre las torres 27 y 28, área por donde discurre actualmente la calle Sotstinent Navarro. La zona excavada corresponde fundamentalmente a un espacio que en época medieval estaba ocupado por edificios adosados a dicha muralla y donde se recuperaron restos de función doméstica. Continuando con la tradición de época antigua, Los resultados remiten a un consumo orientado mayoritariamente a la ostra común, seguida a gran distancia por la ostra roja (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) y otros bivalvos que tal vez no siempre fueron consumidos (Glycymeris spp.). Los gasterópodos marinos son casi inexistentes, destacando la presencia de algunos murícidos. Estos datos suponen la primera aproximación al estudio del consumo de moluscos marinos en Barcelona durante épocas históricas a través de la Arqueomalacología., [eng] According to classical sources Barcelona was known as an oyster (Ostrea edulis Linnaeus 1758) harvesting point from Roman times onwards. Still, as of this writing, archaeomalacological studies from historical periods in the city are nearly absent. In this paper we present the analysis of archaeomalacological remains recovered from different rescue excavations on the outer side of the Roman walls of Barcelona, in particular between towers 27 and 28, along present day Sotstinent Navarro Street. The excavated area essentially corresponds with a space that in medieval times was occupied by buildings that were attached to the defensive wall, where domestic remains were found. Our results suggest that consumption was primarily focused on the edible oyster, showing a continuation of the ancient tradition into later phases. A few thorny oysters (Spondylus gaederopus Linnaeus 1758) and other bivalves (Glycymeris spp.) which might not have been necessarily consumed, were also trieved. Marine gastropods are scarce, with the exception of some murex snails. This is the first time that an archaeomalacological study addresses marine mollusc consumption in Barcelona during historical times.

[cat] L’exoesquelet dels corals ha estat documentat en jaciments com Wiesbaden (Alemanya) des de fa 25.000 anys. És per això que resulta de gran interès coneixer aspectes relatius al seva procedència, datació, tafonomia, etc. En els darrers anys hem iniciat una línia d’investigació per a la caracterització dels corals en context arqueològic a l’àrea de l’Estret de Gibraltar. En el present treball es reflexiona sobre la utilització de tècniques arqueomètriques per a la seva caracterització, a través de seva l’aplicació un exemplar de Dendrophyllia ramea (Linnaeus, 1758) d’època romana hallat en les excavacions arqueològiques del carrer Soledat 30, de la antiga ciutat de Gades, amb l’objectiu de valorar la seva potencialitat i, al mateix temps visibilitzar la seva aparició en ambients halièutics en l’antic Fretum Gaditanum com és el cas de les excavacions del Olivillo o les cetariae de La Madre Vieja de Carteia., [spa] El exoesqueleto de los corales ha sido documentado en yacimientos como Wiesbaden (Alemania) desde hace 25.000 años. Es por eso que resulta de gran interés conocer aspectos relativos a su procedencia, datación, tafonomía, etc. En los últimos años hemos iniciado una línea de investigación para la caracterización de los corales en contexto arqueológico en el área del Estrecho de Gibraltar. En el presente trabajo se reflexiona sobre el empleo de técnicas arqueométricas para su caracterización, a través de la aplicación de las mismas a un ejemplar de Dendrophyllia ramea (Linnaeus,1758) de época romana hallado en las excavaciones arqueológicas de la Calle Soledad 30, de la antigua ciudad de Gades, con el objetivo de valorar su potencialidad y, al mismo tiempo visibilizar su aparición en ambientes haliéuticos en el antiguo Fretum Gaditanum como es el caso de las excavaciones del Olivillo o las cetariae de La Madre Vieja de Carteia., [eng] The coral exoskeleton has been used throughout History by past societies since prehistoric times documented in archeological sites such as Wiesbaden (Germany) 25,000 years ago. That is why it is of great interest to know aspects related to its taphonomy, provenance, dating, etc. In recent years we have started a line of research for the characterization of corals in an archaeological context, in the area of the Strait of Gibraltar. This paper reflects on the use of archaeometric techniques for its characterization, through the application of the same to a specimen of Dendrophyllia ramea (Linnaeus, 1758) from Roman times found in the archaeological excavations of Calle Soledad 30, of the ancient city of Gades, with the aim of assessing its potential and, at the same time, making visible its appearance in halieutic environments of the old Fretum Gaditanum such as the Olivillo excavations or the cetariae of La Madre Vieja from Carteia.

[cat] El desenvolupament de la producció ceràmica és un element clau per analitzar la transformació de les estructures econòmiques i socials dels grups humans durant el procés de neolitització a l’estar vinculada directament amb la seva progressiva sedentarització i la formació de societats complexes. Malgrat això, i encara que l’estudi de les tradicions de manufactura ceràmica pot aportar informació essencial per conèixer l’equipament tecnològic, així com també els eixos de transmissió cultural d’una societat, la realitat és que són pocs els estudis que transcendeixen l’anàlisi de la seva morfologia i/o tipologia. En aquest context de la investigació, s’ha desenvolupat l’anàlisi funcional dels instruments de conquilla vinculats amb les ocupacions humanes del Neolític antic i recent a la Cueva de El Toro (Antequera, Màlaga), entre els quals es destaquen els artefactes associats a un taller terrisser documentat in situ durant la Subfase IIIB. Els resultats obtinguts, a partir del desenvolupament d’un ampli programa experimental analític, han permès confirmar que els instruments de conquilla van ser emprats, al costat d’altres elements tecnològics, per desenvolupar activitats concretes dins del procés de manufactura ceràmica. Finalment, a partir d’una perspectiva multidisciplinària (taxonomia, tafonomia, arqueologia experimental i anàlisi funcional) ha estat possible reconstruir la chaîne opératoire d’aquests instruments de treball i establir una comparació sobre el rol que van exercir al voltant de l’activitat terrissera durant el Neolític antic i recent a la Cueva de El Toro., [spa] El desarrollo de la producción cerámica es un elemento clave para analizar la transformación de las estructuras económicas y sociales de los grupos humanos durante el proceso de neolitización, al estar vinculada directamente con su progresiva sedentarización y la formación de sociedades complejas. A pesar de esto, y aunque el estudio de las tradiciones de manufactura cerámica puede aportar información esencial para conocer el equipamiento tecnológico, así como también los ejes de transmisión cultural de una sociedad, la realidad es que son pocos los estudios que trascienden el análisis de su morfología y/o tipología. En este contexto de la investigación se ha desarrollado el análisis funcional de los instrumentos de concha vinculados con las ocupaciones humanas del Neolítico antiguo y reciente en la Cueva de El Toro (Antequera, Málaga), entre los que destacan aquellos artefactos asociados a un taller alfarero documentado in situ durante la Subfase IIIB. Los resultados obtenidos, a partir del desarrollo de un amplio programa experimental analítico, han permitido confirmar que los instrumentos de concha fueron empleados, junto a otros elementos tecnológicos, para desarrollar actividades concretas dentro del proceso de manufactura cerámica. Finalmente, a partir de una perspectiva multidisciplinar (taxonomía, tafonomía, arqueología experimental y análisis funcional) ha sido posible reconstruir la chaîne opératoire de estos instrumentos de trabajo y establecer una comparación sobre el rol que desempeñaron en torno a la actividad alfarera durante el Neolítico antiguo y reciente en la Cueva de El Toro., [eng] The development of pottery production is a key element to analyse the transformation of the economic and social structures of human groups during the neolithization process as it is directly linked to their progressive sedentary and the formation of complex societies. In addition, the study of ceramic manufacturing traditions can provide essential information to understand the technological equipment, as well as the axes of cultural transmission of a society, although there are generally few studies that go beyond the analysis of ceramic morphology and /or typology. In this context, the use-wear analysis of the shell tools linked to the human occupations of the ancient and recent Neolithic in Cueva de El Toro (Antequera, Málaga) has been developed, including the artifacts associated with a pottery workshop documented in situ during the Subphase IIIB. The results obtained, from the development of a broad analytical experimental program, have confirmed that the shell tools were used, along with other technological elements, to carry out specific activities within the pottery manufacturing process. Finally, from a multidisciplinary perspective (taxonomy, taphonomy, experimental archaeology and use-wear analysis) it has been possible to reconstruct the chaîne opératoire of these tools, and establish a comparison on the role played in relation to the pottery production during the ancient and recent Neolithic in Cueva de El Toro.

[spa] El estudio de las calcarenitas tortonienses situadas en el barranco de Algendar (Ferreries, Menorca) ha permitido identificar once especies de equinoideos, entre los que dominan claramente los espatangoideos, con ocho especies incluidas en cinco géneros diferentes, además de dos géneros de Echinolampadidade y un clypeasteroideo. Entre los espatangoideos, cabe destacar la presencia de dos especies del género Schizobrissus Pomel, 1869, una de las cuales (Schizobrissus obradori sp. nov.) se describe por primera vez. El género Schizobrissus es conocido en el Mioceno superior de Europa y norte de África por una única especie (Schizobrissus cruziatus [Agassiz in Agassiz et Desor, 1847]), de forma que la descripción de una nueva especie (con un tamaño relativamente grande) en la cuenca mediterránea resulta hasta cierto punto sorprendente, dada la extensa tradición paleoequinológica existente en Europa y por el hecho de que los equinoideos del Mioceno superior de Menorca son conocidos desde finales del siglo XIX y principios del XX, gracias principalmente a los estudios realizados por el equinólogo francés Jules Lambert. Schizobrissus obradori sp. nov. se describe a partir de dos ejemplares procedentes de las facies calcareníticas depositadas en la parte inferior de la zona infralitoral del barranco de Algendar, de edad tortoniense (incluidas en la Unidad Inferior de Barras) y la Unidad Arrecifal messiniense de Ciutadella de Menorca. La nueva especie se diferencia del resto de especies incluidas en el género Schizobrissus (S. cruziatus y sus posibles sinónimos, S. latus [Wrigth, 1855], S. mauritanicus Pomel, 1887 and S. locardi [Cotteau in Locard, 1877]) por un caparazón más comprimido en sentido antero-posterior. Las mayores semejanzas se establecen entre Schizobrissus obradori sp. nov. y Schizobrissus sp. del Luteciense (Eoceno medio) de Alfaz del Pi (Alicante, este de la Península Ibérica). Se enfatiza la necesidad de una pro, [eng] The study of the Tortonian calcarenites located in the Algendar ravine (Ferreries, Menorca) has hallowed the identification of eleven species of echinoids, among which the spatangoids clearly dominate, with eight species included in five genera, in addition to two genera of echinolampadidae and one clypeasteroid. Among the spatangoids, it is worth higlighting the presence of two species of the genus Schizobrissus Pomel, 1869, one of which (Schizobrissus obradori sp. nov.) is described for the first time. The genus Schizobrissus is known in the late Miocene of Europe and North Africa by a single species (Schizobrissus cruziatus [Agassiz in Agassiz et Desor, 1847]), so that the description of a new species (with a relatively large size) in the Mediterranian basin is somewhat surprising, given the extensive palaeoechinological tradition existing in Europe and due to the fact that the echinoids of the Upper Miocene of Menorca have been known since the end of the 19th and the beginning of the 20th, thanks above all to the studies carried out by the French echinologist Jules lambert. Schizobrissus obradori sp. nov. is described from the calcarenitic facies diposited in the lower part of the infralittoral zone of the Algendar ravine, of Tortonian age (included in the Lower Bar Unit) and the Messinian Reef Unit of Ciutadella de Menorca. The new species differs from the other species included in the genus Schizobrissus (S. cruziatus and its possible synonyms, S. latus [Wrigth, 1855], S. mauritanicus Pomel, 1887 and S. locardi [Cotteau in Locard, 1877]) by a more anteroposterior compressed test. The greatest similarities are established between Schizobrissus obradori sp. nov. and Schizobrissus sp. from the Lutecien (Middle Eocene) of Alfaz del Pi (Alicante, east of the iberian peninsula). Emphasis is placed on the need for a thorough revision of the genus Schizobrissus in order to understand its origin and distribution, geographic, [cat] L’estudi de les calcarenites tortonianes situades en el barranc d’Algendar (Ferreries, Menorca) ha permès identificar onze espècies d’equinoideus, entre els quals dominen clàrament els espatangoideus, amb vuit especies incloses en cinc gèneres diferents, a més de dos gèneres d’Echinolampadidae i un clipeasteroid. Entre els espatangoideus cal destacar la presència de dues espècies del gènere Schizobrissus Pomel, 1869, una de les quals (Schizobrissus obradori sp. nov.) es descriu per primer cop. El gènere Schizobrissus és conegut en el Miocè superior d’Europa i nord d’Àfrica per una única espècie (Schizobrissus cruziatus [Agassiz in Agassiz et Desor, 1847]), de forma que la descripció d’una nova espècie (amb una mida relativament grossa) en la conca mediterrània resulta fins a cert punt sorprenent, degut a la extensa tradició paleoequinològica existent a Europa i pel fet que els equinoideus del Miocè superior de Menorca són coneguts des de finals del segle XIX i principis del XX gràcies principalment als estudis realitzats per l’equinòleg francès Jules Lambert. Schizobrissus obradori sp. nov. es descriu a partir de dos exemplars procedents de les fàcies calcarenítiques dipositades en la part inferior de la zona infralitoral del barranc d’Algendar, d’edat tortoniana (incloses en la Unitat Inferior de Barres) i la Unitat Arrecifal messiniana de Ciutadella de Menorca. La nova espècie es diferencia de la resta d’espècies incloses en el gènere Schizobrissus (S. cruziatus i els seus possibles sinònims, S. latus [Wrigth, 1855], S. mauritanicus Pomel, 1887 and S. locardi [Cotteau in Locard, 1877]) per una closca més comprimida en sentit antero-posterior. Les majors semblances s’estableixen entre Schizobrissus obradori sp. nov. i Schizobrissus sp. del Lutecià (Eocè mitjà) d’Alfaz del Pi (Alacant, est de la península Ibèrica). S’enfatitza la necessitat d’una profunda revisió del gènere Schizobrissus en el Miocè superior de la conca

[cat] El corb marí emplomallat mediterrani Phalacrocorax aristotelis desmarestii és un tàxon endèmic de la Mediterrània. La població reproductora d’aquesta espècie a Catalunya es concentra , en la seva totalitat, en els penya-segats litorals de la Costa Brava (Girona). La distribució dels nius no és uniforme ni segueix un patró determinat i ho fa en diversos espais naturals protegits: Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, ZEPA Litoral del Baix Empordà, Parc Natural de Cap de Creus i ZEPA Massís de Cadiretes. El seguiment de la població nidificant a Catalunya s’inicia a finals de desembre-principis de gener, quan ja es pot observar una territorialitat dels adults i fins i tot les primeres parelles instal·lades en els llocs de cria. Es disposa de dades acumulades dels darrers 20 anys (2000-2020) i amb els resultats obtinguts s’ha realitzat una anàlisi de la tendència poblacional amb el mètode TRIM. S’observa una tendència global a l’increment moderat i una distribució no uniforme als diferents sectors del litoral atribuïda a una casuística diferenciada atesa l’aparent suficiència de llocs adients per a la cria., [eng] Mediterranean Shag Phalacrocorax aristotelis desmarestii is a Mediterranean endemic taxon. In Catalonia, the Costa Brava cliffs hold the whole breeding population. We have not found any uniform pattern regarding the distribution of the nests which are included in different protected Areas, either Natural Parks or Nature 2000 network areas: Natural Park of Montgri, Medes Isles and Ter, Litoral del Baix Emporda SPA, Natural Park of Cap de Creus and Massis de Cadiretes SPA. The monitoring of the breeding population begins at late December or beginning of January when adults can be observed already in the breeding area or even in the nests. We present data for the last 20 years (2000-2020) and tendencies of the population, both global and within any protected area. Breeding pairs trend was analysed with TRIM methodology. The results show a moderate increase which is not uniform amongst the different areas. Local circumstances might explain these differences given the apparent lack of shortage of suitable breeding grounds.

[cat] Es reporten noves cites de coves de Catalunya i de les Illes Balears de les espècies Aloconota gregaria, Aloconota insecta, Aloconota sulcifrons, Atheta (Alaobia) bellesi, Atheta (Alaobia) linderi, Atheta (Alaobia) spelaea, Atheta (Alaobia) subcavicola i Atheta (Mocyta) negligens. Totes les espècies foren identificades per Georg Benick. Val a destacar la nova cites per a les Illes Balears (Mallorca) de l‘espècie Aloconota insecta, i l’ampliació als Pirineus orientals de la distribució ibèrica d’Atheta spelaea., [eng] New records in caves from Catalonia and Balearic Islands of the species Aloconota gregaria, Aloconota insecta, Aloconota sulcifrons, Atheta (Alaobia) bellesi, Atheta (Alaobia) linderi, Atheta (Alaobia) spelaea, Atheta (Alaobia) subcavicola and Atheta (Mocyta) negligens are reported. All species were identified by Georg Benick. It is worth noting the new record for the Balearic Islands (Mallorca) of the species Aloconota insecta, and the extension to the eastern Pyrenees of the Iberian distribution of Atheta spelaea.

not available

not available

[cat] En els últims anys la població de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) ha minvat i fins i tot ha desaparegut a les zones on era més freqüent al litoral del mediterrani occidental. Aquesta situació de retrocés de les poblacions és general a tota Europa, on està considerada una de les espècies limícoles nidificants més amenaçades. El fet que cria en hàbitats, com ara platges, aiguamoll litorals, ribes de desembocadures de rius, que s’han vist intensament modificats a les últimes dècades per causes antròpiques, la fa especialment vulnerable. L’interès del treball rau en la possibilitat d’analitzar una sèrie de dades (1989-2019) de parelles que nien, en un espai concret, el terme municipal de Castelló de la Plana (País Valencià). El treball constata que dins la tendència general decreixent de l’espècie, per la competència interespecífica per les platges amb els humans i espècies associades (gats, gossos, rates, gavines), continua present i encara roman una petita població estable que sembla correlacionada amb les mesures de planificació i gestió que ha anat adoptat l’ajuntament de Castelló de la Plana. El treball mostra que, tot i la tendència tan intensa d’ús de la franja litoral, incrementada en les darreres dècades, algunes mesures de gestió i planificació poden afavorir el manteniment d’un habitat susceptible de ser conservat per a l’espècie. L’estudi serveix per visualitzar com l’actuació de col·lectius conservacionistes poden acabar integrant en les polítiques municipals la sensibilitat ambiental, permetent actuacions que han impedit la desaparició d’aquesta espècie tan vulnerable., [spa] In recent years the population of Kentish plover (Charadrius alexandrinus) has declined and even disappeared in the areas where it was most common on the western Mediterranean coast. This population decline is common throughout Europe, where it is considered one of the most endangered nesting wader species. The fact that it breeds in habitats such as beaches, coastal wetlands, river mouths, which have been intensely altered in recent decades by anthropogenic causes, makes it especially vulnerable. The interest of the work lies in the possibility of analyzing a series of data (1989-2019) of couples that nest, in a specific space, the municipality of Castelló de la Plana (Valencian Country). The work states that within the declining general trend of the species, for interspecific competition for beaches with humans and associated species (cats, dogs, rats, seagulls), still remains a small stable population that seems correlated with the planning and management measures that has been adopted by the city of Castelló de la Plana. The work shows that, despite the intense trend of use of the coastal strip, which has increased in recent decades, some management and planning measures may favor the maintenance of a habitat that can be conserved for the species. The study serves to visualize how the action of conservation groups can end up integrating into municipal policies and environmental sensitivity, allowing actions that have prevented the disappearance of this vulnerable species.

[eng] The current distribution of Pachygrapsus maurus in the Mediterranean Sea is not well known. This species seems to share niches with other species of the same genus, such as Pachygrapsus marmoratus and Pachygrapsus tranversus. We report the presence of P. maurus in Es Vedrà, Es Vedranell and els Illots de Ponent, as first records in Ibiza. Abundance data of P. marmoratus and P. maurus is provided and carapace width and length (CW × CL) of collected individuals were measured., [cat] La distribució actual de Pachygrapsus maurus a la mar Mediterrània no és ben coneguda. Sembla que aquesta espècie comparteix nínxols amb altres espècies del mateix gènere, com Pachygrapsus marmoratus i Pachygrapsus tranversus. Aquest treball evidencia la presència de P. maurus a Es Vedrà, Es Vedranell i els Illots de Ponent, com a primer registre a Eivissa. Es proporcionen dades d’abundància de P. marmoratus i P. maurus i mesures de l’amplada i la longitud toràcica (CW × CL) dels individus recollits.

not available

[cat] El patrimoni paleontològic de Mallorca és molt rellevant, i en certa manera desconegut, i està exposat a constants agressions que poden provocar la seva desaparició. En aquest treball es presenta una proposta metodològica per tal de facilitar la seva conservació i gestió. Aquesta consisteix en definir, catalogar, caracteritzar i valorar el patrimoni paleontològic estudiat de la manera més objectiva i justificada possible, basant-se en una definició clara de què és patrimoni paleontològic per a una posterior catalogació exhaustiva i sistemàtica. Una selecció dels Llocs d’Interès Paleontològic (LIPs) més significatius, útils o vulnerables i es proposen estratègies de gestió i conservació individualitzades per a cada LIP. La catalogació i valoració del patrimoni paleontològic efectuada demostra ser un important instrument de gestió patrimonial i també demostra ser un important instrument per a investigar, entendre i divulgar la història natural i cultural de l’illa. Respecte del material paleontològic s’han referenciat de l’ordre de 2000 tàxons i catalogats i prop de 1100 jaciments catalogats (prop d’un 30% inèdits). Aquest treball és un resum de la tesi doctoral del primer dels autors., [eng] The paleontological heritage of Mallorca is very relevant, and in a way unknown, and is exposed to constant aggressions that can lead to its disappearance. This work presents a methodological proposal to facilitate its conservation and management. This consists of defining, cataloging, characterizing and valuing the paleontological heritage studied in the most objective and justified way possible, based on a clear definition of what is paleontological heritage for subsequent exhaustive and systematic cataloging. A selection of the most significant, useful or vulnerable Paleontological Places of Interest (LIPs) and individualized management and conservation strategies are proposed for each LIP. The cataloging and valuation of the paleontological heritage carried out proves to be an important instrument of heritage management and also proves to be an important instrument for researching, understanding and disseminating the natural and cultural history of the island. Regarding the paleontological material, they have been referenced in the order of 2000 taxa and cataloged and about 1100 paleontological sites (about 30% unpublished). This work is a summary of the doctoral thesis of the first of the authors.

not available

[cat] A Catalunya, el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) selecciona les platges com a hàbitat preferent per a nidificar. L’ús humà intensiu de les platges a la primavera i a l’estiu, així com una planificació i gestió incorrecta d’aquest espai litoral (p.e. aparcament de vehicles a la sorra, trepig i trànsit de persones i animals domèstics per indrets sensibles o neteja mecanitzada extensiva) suposen una pressió que posa en risc el seu èxit reproductor. Des de fa anys s’apliquen mesures de gestió dunar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (p.e. restriccions temporals d’accessibilitat, restauració del sistema de llacunes costaneres, restriccions en la neteja mecanitzada arran de duna). L’any 2017 s’incrementa l’esforç econòmic i tècnic i s’actualitzen els abalisaments en zones de nidificació, s’instal·len captadors sedimentaris i s’ordenen els accessos a les platges per afavorir la població del corriol camanegre i la flora amenaçada present. Sense realitzar una anàlisi quantitativa de l’impacte positiu d’aquesta actuació s’observa una recuperació de l’ecosistema platja i millora del paisatge, així com una incidència global positiva en les espècies de fauna d’aquests ambients i, en especial, del corriol camanegre., [eng] In Catalonia, the Kentish plover (Charadrius alexandrinus) breeding population mainly concentrates in beaches. The increase of human activities for leisure in spring and summer, plus a lack of planning and incorrect management (using part of the beaches as a parking area, disrespect of sensitive areas by human and dogs or mechanised beach cleaning) entails a pressure and a risk for the breeding success. Natural Park of Aiguamolls of Emporda and Montgri, les Illes Medes and Baix Ter Natural Park have been implementing temporary restriction access, coastal lagoon restoring or restriction of mechanised cleaning. In 2017 economical and technical effort increased, with access regulation, sand fence installation and specific measures to improve Kentish plover population and also protected endangered flora. The results show not only a recovery of the beach ecosystem but an improvement of the landscape, as well as a global positive effect in wildlife and specially, to the Kentish plover.

[cat] Armadilloniscus Uljanin, 1875 és un gènere d'isòpodes terrestres halòfils que ocupen hàbitats estrictament litorals. A les costes de la Mediterrània occidental es coneixen dues espècies d'aquest gènere i sols una d'elles ha estat enregistrada a la península Ibèrica i a les Balears: A. ellipticus. L'altra espècie, A. candidus, se cita per primera vegada a les costes d'Astúries i de la península Ibèrica. Aquesta espècie pot arribar fins a les costes atlàntiques adherida a objectes flotants com fustes, troncs o plantes. Aquest registre demostra la capacitat d’A. candidus per colonitzar el litoral atlàntic, que fins ara sols estava documentada per dos únics registres a la costa atlántica francesa i a les illes Açores. Es proporcionen dades ecològiques addicionals d’aquesta espècie a la península Ibèrica. Finalment, es proporcionen figures de l’hàbitus i de les característiques morfològiques que permeten identificar les dues espècies d’Armadilloniscus presents a les costes ibèriques., [eng] Armadilloniscus Uljanin, 1875 is a genus of halophilic woodlice that strictly occurs in coastal habitats. Two species are known in the coastal areas of the western Mediterranean and only one species, A. ellipticus, was previously recorded in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. Another species, A. candidus, is reported for the first time in Asturias and the Iberian Peninsula. This species could have arrived to the Atlantic coast attached to floating objects, like logs, trunks or plants. The record shows the capability of A. candidus to adapt to coastal areas of the Atlantic. Until now, this species was only documented in the Atlantic by two single records from the French coast and the Azores islands. Ecological data are provided of this species in the Iberian Peninsula. Finally, figures of the habitus and of the morphological characteristics are provided, that allow the identification of the two species of Armadilloniscus present in the Iberian coastal areas.

[cat] En el present treball s’aporten dades corològiques per a 30 tàxons de la flora balear. D’aquests, quatre representen una novetat per a la flora de les illes: Arisarum x aspergillum Dunal, Guizotia abyssinica (L. fil.) Cass., Ornithogalum baeticum Boiss. i Rorippa palustris (L.) Besser. Altres tres citacions representen una novetat insular: Amaranthus powelli S. Watson, Glycyrrhiza glabra L. i Crassula muscosa L. Així mateix aportem dades d’altres tàxons, la majoria dels quals representen ampliacions importants de l’àrea de distribució coneguda fins ara a l’illa de Mallorca. Cal destacar que més del 40% de les citacions corresponen a tàxons d’origen al·lòcton., [eng] This paper provides chorological data for 30 taxa of the Balearic flora. Of these, four are new to the islands' flora: Arisarum x aspergillum Dunal, Guizotia abyssinica (L. fil.) Cass., Ornithogalum baeticum Boiss. i Rorippa palustris (L.) Besser. Three others are insular novelties: Amaranthus powelli S. Watson, Glycyrrhiza glabra L. i Crassula muscosa L. In addition, we provide data on other taxa, most of which represent important extensions of the known distribution area to the island of Mallorca. It should be noted that more than 40% of the records correspond to taxa of allochthonous origin.

[cat] Les instal·lacions aqüícoles a mar obert presenten condicions que atrauen diverses espècies d’ocells marins. L’any 2015 es van detectar agregacions d’ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus, Linnaeus 1758) al voltant de les instal·lacions aqüícoles destinades a l’engreix de tonyina roja (Thunnus thynnus, Linnaeus 1758), situades a 2,5 milles de la costa de l’Ametlla de Mar, al golf de Sant Jordi (Catalunya, NE Península Ibèrica). Durant 6 anys s’han realitzat censos i s’ha estudiat aspectes de l’autoecologia de l’espècie, com la fenologia, el comportament i les interaccions amb altres aus marines. La primavera i estiu es detecten agregacions que superen el centenar d’exemplars, amb màxims al mes de maig. Destaquen els 455 individus observats l’any 2020, l’agrupació més nombrosa registrada a Catalunya coneguda pels autors. Les xifres obtingudes són excepcionals a la costa Catalana, on són molt escasses les citacions de grans grups. A Malta i al sud-est de la Península Ibèrica s’han descrit concentracions d’ocells de tempesta en instal·lacions aqüícoles de tonyina, sempre pròximes a colònies de reproducció. En el cas de l’Ametlla de Mar les colònies dereproducció conegudes estan molt allunyades, les més pròximes a les illes Columbrets o les Balears. Les dades aportades mostren la importància que poden tenir les instal·lacions aqüícoles com a punt d’alimentació predictible per a la subespècie melitensis de l’ocell de tempesta. Cal seguir avançant en el coneixement de les principals àrees d’alimentació d’aquesta subespècie endèmica del Mediterrani, com a eina fonamental per la seva gestió i conservació., [eng] Offshore fish farms are attracting points for several species of seabirds. In 2015, high concentrations of European storm petrels (Hydrobates pelagicus, Linnaeus 1758) were spotted nearby an offshore fish farm devoted to fattening of bluefin tuna (Thunnus thynnus, Linnaeus 1758), located 2.5 miles off l’Ametlla de Mar in Sant Jordi Gulf (Catalonia, NE Iberian Peninsula). During 6 years, censuses at the tuna cages were undertaken to study storm petrel abundances, as well as their autoecology, phenology, behavior and interaction with other seabirds. Storm petrel numbers peaked in spring and summer, accounting for more than 100 individuals, with their maximum recorded in May. It must be noted the great density registered in 2020 with 455 individuals observed, which represent the highest number ever recorded in Catalonia. These figures are extraordinary at Catalonian coasts, where references of big flocks of this species are scarce. Important aggregations of storm petrel associated with tuna farms were previously described in Malta and in the Southeast of the Iberian Peninsula. However, these farms are located relatively near their breeding colonies whilst in the case of individuals studied in l’Ametlla de Mar the nearest colonies known are Columbretes and Balearic Islands, which are much further from the fish farm than in the formerly mentioned cases. Our results point to offshore fish farms as a predictable feeding ground for H. p. melitensis. More research is needed to improve the knowledge on the main feeding areas of this endemic Mediterranean subspecies as a main tool for its management and conservation.

not available

[cat] Es donen a conèixer noves dades corològiques i observacions taxonòmiques per a la flora de Menorca referents a 28 tàxons. D’aquests 6 són novetat per a la flora de les Balears: Asparagus aphyllus L., Carex pendula Huds., Corynephorus canescens (L.) P. Beauv., Orobanche pubescens d’Urv., Puccinellia festuciformis subsp. lagascana M.A. Julià & J.M. Monts., Spergula arvensis L. Altres 4 ho són per la flora de Menorca: Achillea ageratum L., Cirsium echinatum (Desf.) DC., Polygonum equisetiforme Sm., Teucrium flavum subsp. glaucum (Jord. & Fourr.) Ronniger. Les citacions dels altres tàxons del catàleg florístic són un recull de noves localitats que amplien les seves àrees de distribució fins ara conegudes., [eng] New chorological data and taxonomic observations referring to the vascular flora of Menorca are reported for 28 taxa. 6 taxa are new records for the flora of the Balearic Islands: Asparagus aphyllus L., Carex pendula Huds., Corynephorus canescens (L.) P. Beauv., Orobanche pubescens d’Urv., Puccinellia festuciformis subsp. lagascana M.A. Julià & J.M. Monts., Spergula arvensis L. Other 4 are newly reported for the flora of Menorca: Achillea ageratum L., Cirsium echinatum (Desf.) DC., Polygonum equisetiforme Sm., Teucrium flavum subsp. glaucum (Jord. & Fourr.) Ronniger. The other records are for taxa with a narrow distribution on the island or with some conservation interest.

[spa] Se propone la sinonimia entre dos especies nominales de Isópodos terrestres de la península Ibérica pertenecientes al género Porcellio Latreille, 1803, descritas recientemente y de forma consecutiva: Porcellio veraensis Cifuentes 2020 y Porcellio wadianae Garcia & Parejo-Pulido, 2021. El estudio comparativo de ejemplares tipo de ambas especies ha permitido comprobar que P. wadianae es un sinónimo subjetivo más moderno de P. veraensis. En este artículo también se aportan nuevos datos sobre la variabilidad morfológica y la ecología de este isópodo terrestre y se amplía hacia el norte su área distribución conocida, con un registro en la Comunidad de Madrid, lo que representa la primera cita fuera de la región de Extremadura., [cat] Es proposa la sinonímia entre dues espècies nominals d'isòpodes terrestres de la península Ibèrica que pertanyen al gènere Porcellio Latreille, 1803, descrites recentment i de forma consecutiva: Porcellio veraensis Cifuentes 2020 i Porcellio wadianae Garcia & Parejo-Pulido, 2021. L'estudi comparatiu d'exemplars tipus d'ambdues espècies ha permès comprovar que P. wadianae és un sinònim subjectiu més modern de P. veraensis. En aquest article també s'aporten noves dades sobre la variabilitat morfològica i l'ecologia d'aquesta espècie i s'amplia cap al nord la seva àrea de distribució coneguda, amb un registre a la Comunitat de Madrid, el que representa la primera cita fora de la regió d'Extremadura., [eng] The synonymy of two nominal species of terrestrial Isopods, from the Iberian Peninsula, is proposed. The two species belong to the genus Porcellio Latreille, 1803 and have been described recently and consecutively: Porcellio veraensis Cifuentes 2020 and Porcellio wadianae Garcia & Parejo-Pulido, 2021. The comparative study of type specimens of both species has made it possible to verify that P. wadianae is a junior subjective synonym of P. veraensis. This paper also provides new data on the morphological variability and ecology of this terrestrial isopod, and its known distribution area is expanded to the north, with a record in the Community of Madrid, which represents the first record outside the region of Extremadura.

[cat] Antoni Rodríguez Perea ha desplegat el seu enginy amb generositat per afavorir l’aprenentatge de l’alumnat de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, amb un aprofitament apassionat del treball de camp. Ens centram aquí en l’anàlisi de la contribució a l’aprenentatge de l’alumnat d’aquesta activitat docent, a partir de l’exemple del mestratge de n’Antoni. Es presenta, primerament, una reflexió sobre la utilitat d’aquesta metodologia d’aprenentatge; a continuació es rememora el seu ús als estudis de Geografia de la UIB, i, finalment, es recupera un exemple de l’aportació d’Antoni Rodríguez, a partir de la meva vivència personal als Campaments de Pràctiques als Alps amb ell i amb d’altres companys i alumnat de la Llicenciatura i del Grau en Geografia de la UIB., [eng] Antoni Rodríguez Perea has generously displayed his cleverness, with a passionate use of fieldwork, to encourage the learning of Geography students at the Universitat de les Illes Balears. This contribution focuses on the analysis of this teaching activity, based on the example of Antoni’s mastery, to improve the student’s learning. First, a reflection on the usefulness of this learning methodology is considered; the following is a reminder of its use in Geography studies at the UIB; and, finally, an example of the contribution of Antoni Rodríguez is recovered, from my personal experience in the Fieldwork Camp carried out in the Alps with him and with other colleagues and students of the Degree in Geography at the UIB.

[cat] La desembocadura del riu Millars-rambla de la Viuda, conformada per tres braços, forma part d’un gran ventall al·luvial progradant, creat conjuntament pels dos rius al llarg del quaternari. En el present treball s’estudia l’evolució del front del ventall, a partir de nombroses fotografies i ortofotografies aèries preses entre 1956 i 2021. Per aconseguir aquest objectiu s’analitzen les sèries temporals de cabals i d’onatge, amb la finalitat d’esbrinar el paper que hi tenen les revingudes i els temporals marítims. En les dècades de 1960 i 1970 s’observa un fort retrocés de la línia de costa respecte de la de 1956, que no se recuperarà fins al 2020. L’escassa progradació del ventall en les dècades posteriors es deguda al dèficit hidrosedimentari provocat per l’extracció d’àrids i la retenció de sediments als embassaments de la conca. La lenta recuperació de la línia de costa es fa partir de nombrosos cordons que tanquen les tres goles del riu: durant les revingudes el riu els obri i, posteriorment, els temporals, apilen els materials fluvials i formen fletxes i restingues que tanquen microalbuferes. Els diversos cordons adopten la forma de ridges de còdols i graves que, en ser superats per l’onatge durant els temporals, creixen per la seua cara interna gràcies a la formació de washover fans, que acaben reblint les microalbuferes. La progradació de cordons successius fa que a poc a poc s’adossen al ventall deltaic. Tot i així, la presència de washover fans i l’escassa progradació de la línia de costa fan pensar que el ventall avui en dia està dominat pels processos marins., [eng] The mouth of the River Millars-Rambla de la Viuda is part of a large prograding alluvial fan, formed throughout the Quaternary period. Currently, the mouth is formed by three channels separated by two fluvial bars. The main objective of this paper is to analyze the evolution of the mouth between 1956 and 2021 by means of photographs and orthoimages. To achieve this objective, we analyze river flow and wave series, in order to reckon the influence of river floods and marine storms on their evolution. In the 1960 and 1970 decades, the 1956 coastline retreated, and it was not recovered until 2020. The scarce progradation along the study period is due to the fluvial hydro-sedimentary deficit caused by gravel extraction and sediment retention in river reservoirs. The little shoreline advance is made of numerous bars that close the river channels. River floods open the bars and later, during the storms, the waves form spits and beach barriers closing microlagoons. The bars are pebble ridge-shaped, 2-3 meters high. During major storms, these ridges are likely to be overtopped by the waves. They form washover fans which end up filling the micro-lagoons. The washover processes are the primary mechanism by which ridges increase in width and migrate landward, expanding the deltaic fan. The existence of washover fans and the low fan delta progradation suggests that nowadays this is a fan delta dominated by marine processes.

[spa] La subsidencia es un riesgo natural altamente destructivo, que puede estar provocado por diversas causas, tanto naturales como antrópicas. Sus impactos incluyen la creación de grietas y fisuras, daños en edificaciones e infraestructuras, el descenso de la capacidad de almacenamiento de los sistemas de acuíferos, y un incremento de la susceptibilidad de inundación. En este estudio se ha aplicado la Interferometría Dispersa Persistente (PSI) al procesado de imágenes de radar de apertura sintética (SAR) para la detección y análisis de procesos de deformación del terreno y subsidencia en la isla de Mallorca. La base de datos del estudio está compuesta de 120 imágenes capturadas por los satélites Sentinel 1A y 1B (entre mayo de 2016 y diciembre de 2019), a partir de las cuales se derivó un mapa de tasas de desplazamiento acumulado ocurridas durante los 3 años y medio del periodo de estudio. Los resultados muestran importantes procesos de subsidencia de hasta 30 mm año-1 en amplias zonas de la cuenca sedimentaria de Palma, y de menor entidad (entre 10 y 20 mm año-1) en puntos de la Depresión Central y en zonas de la Serra de Tramuntana, como los tramos finales de las cuencas fluviales del Torrent Major en Sóller y el Torrent de Gorg Blau. Asimismo, se ha observado una relación significativa entre el espesor del sedimento Cuaternario y las tasas de subsidencia registradas por el análisis PSI. Los resultados destacan el alto grado de dinamismo geomorfológico a escalas temporales muy cortas que caracteriza a la isla de Mallorca, y ponen de manifiesto la vulnerabilidad de determinadas zonas urbanas, como la ciudad de Palma (≈ 400000 habitantes), y agrícolas, en la Depresión Central, ante el riesgo de subsidencia y los daños asociados., [eng] Subsidence is a highly destructive natural hazard, which can be caused by both natural and anthropogenic causes. Its impacts include the creation of cracks and fissures, damages to buildings and infrastructures, a decrease in storage capacity of aquifer systems, and an increase of the susceptibility to flooding. In this study, Persistent Scattered Interferometry (PSI) has been used to process Synthetic Aperture Radar (SAR) images, for the detection and analysis of ground deformation and subsidence processes in the island of Mallorca. The study database is composed of 120 images captured by the Sentinel 1A and 1B satellites (between May 2016 and December 2019), from which we derived a map of accumulated displacement rates occurred during a 3 years and a half period. The results show important subsidence processes of up to 30 mm year-1 in large areas of the sedimentary basin of Palma, and of lesser magnitude (between 10 and 20 mm year-1) in locations of the Central Depression and in basins in the Serra de Tramuntana, such as the Torrent Major at Sóller and the Torrent de Gorg Blau. A significant relationship has also been observed between the thickness of the Quaternary sediment and the observed subsidence rates. The results highlight the high degree of geomorphological dynamism at very short time scales that characterizes Mallorca, and the vulnerability of certain urban areas, such as the city of Palma (≈ 400000 inhabitants), and agricultural areas, such as the Central Depression, facing the risk of subsidence and associated damages.