Nuevos modelos ornamentales sobre malacofauna en el Neolítico catalán. El yacimiento de La Serreta (Vilafranca del Penedès, NE de la

[cat] El jaciment de La Serreta (Vilafranca del Penedès, província de Barcelona) va ser excavat arran d’una intervenció preventiva per la remodelació de diferents enllaços de l’autopista AP-7 pel seu pas de la comarca de l’Alt Penedès, entre els anys 2009 i 2010. En aquella excavació es va intervenir en un total de 89 estructures subterrànies, datades entre el Neolític antic cardial i el Bronze inicial. La funcionalitat de les mateixes era diversa: estructures tipus sitja, enterraments i alguns espais amb finalitat d’hàbitat. En aquest treball es presenta el resultat de l’anàlisi de les restes malacofaunístiques d’origen marí i alguns altres invertebrats, també marins, recuperats en les intervencions datades al Neolític Postcardial i el Neolític mitjà. Tot i que la col·lecció no és gaire nombrosa, alguns elements ens remeten a models decoratius que suposen una novetat en els ornaments personals de la prehistòria recent catalana. Es tracta de conquilles del gènere Glycymeris que presentaven connexió de la valva dreta amb la valva esquerra, i enfilades amb la perforació de l’umbó. Encara que la recuperació de valves de Glycymeris emprades com a ornaments es quelcom habitual, les noves troballes posen de manifest que els models ornamentals haurien estat més complexos del que s’ha suposat fins ara.
[spa] El yacimiento de La Serreta (Vilafranca del Penedès, provincia de Barcelona) fue excavado a raíz de una intervención preventiva por la remodelación de diferentes enlaces de la autopista AP-7 a su paso por la comarca de l’Alt Penedès, entre los años 2009 y 2010. En dicha excavación se actuó en un total de 89 estructuras subterráneas, datadas entre el Neolítico Antiguo cardial y el Bronce inicial. Éstas presentaban diferentes funcionalidades: fosas tipo silo, enterramientos y algún espacio de hábitat. En este trabajo presentamos el resultado del análisis de los restos malacofaunísticos de origen marino y algunos otros invertebrados, también marinos, recuperados en estas excavaciones en las estructuras fechadas en el Neolítico Postcardial y el Neolítico Medio. Aunque la colección no es muy numerosa, ciertos elementos nos remiten a modelos decorativos que suponen una novedad entre los ornamentos personales de la prehistoria reciente catalana. Se trata de conchas del género Glycymeris en conexión de valva izquierda y derecha, y engarzadas mediante la perforación del umbo. Aunque la recuperación de valvas de Glycymeris utilizadas como ornamentos es algo habitual, los nuevos descubrimientos ponen de manifiesto que los modelos ornamentales podían ser más complejos de lo que se ha supuesto hasta el momento.
[eng] La Serreta site (Vilafranca del Penedès, Barcelona province) was excavated between 2009 and 2010, as a result of a preventive intervention after the works conducted to renew different access to the AP-7 highway in the area of Alt Penedès. During the archaeological fieldworks a total of 89 structures were excavated, dated between the ancient Cardial Neolithic and the Early Bronze Age. Different functionalities were attributed to these structures: silo-type graves, burials and habitat space. In this work we present the results of the analysis of the marine malacofaunistic remains and some other marine invertebrates, recovered from the structures dated to the Postcardial Neolithic and the Middle Neolithic. Although the sample is not very large, some elements point to the use of novel decorative types not registered before among the personal ornaments of the recent Catalan prehistory. They consist on shells of the genus Glycymeris, with both valves (left and right) connected and set by drilling the umbo. Although the recovery of Glycymeris shells that were used as ornaments is common, the new discoveries show that the ornamental typologies could be more complex than previously assumed.