Es coneix com a Platform Frame el mètode de construcció amb fusta que sorgeix als Estats Units d'Amèrica durant la primera part del segle XX, concretament cap al final de la dècada de 1920, i que ha esdevingut un dels sistemes de construcció en sec més usat en un gran nombre de països, com Argentina, Xile, Canadà, Alemanya, Noruega, Suècia, Austràlia i Finlàndia, entre altres, a més dels mateixos Estats Units, on es calcula que entre el 60% i el 80% de les construccions es realitzen d'aquesta manera. Es tracta d'un sistema de construcció en sec partir del tradicional Balloon Frame, aparegut molt abans, durant la primera meitat del segle XVIII, també als Estats Units, i que suposà la substitució de les antigues cabanes fetes amb troncs d'arbres per estructures lleugeres d’entramat format amb llistons de mides estandarditzades i panells o taulers de fusta, units entre si per claus o caragols. Tot el conjunt presenta un seguit de característiques que varen afavorir la implantació del mètode i l'ús extensiu a tot el país pels colons arribats d'Europa. Durant les següents pàgines intentarem donar una visió general del sistema, a manera d'aproximació teòrica, centrant-nos en els paràmetres bàsics del disseny, del càlcul i de l'execució, deixant altres aspectes pendents de tractar, com són els relatius al confort dels usuaris, resistència al foc, sostenibilitat, planificació i seguretat de les obres, o la possibilitat d'implementació amb altres tipologies de les quals són habituals amb aquest mètode constructiu. L'objectiu és donar a conèixer un mètode constructiu d'ús habitual en països amb un alt nivell de desenvolupament, tan econòmic i social, perquè al nostre territori pugui esdevenir una alternativa sostenible al formigó o l'acer., Platform Frame is known as the wooden construction method that arose in the United States of America during the first half of the 20th century, specifically towards the end of the 1920s, and has become one of the most widely used dry construction systems in a number of countries, including Argentina, Chile, Canada, Germany, Norway, Sweden, Australia and Finland, among others, in addition to the United States, where it is estimated that 60 to 80% of constructions are done in this way. It is a dry-built system from the traditional Balloon Frame, which appeared much earlier in the first half of the 18th century, also in the United States, and which provided for the replacement of the old huts made of tree trunks with light dim structures formed with standardized size slats and wood panels or boards, joined together by nails or snails. The whole set presents a series of features that favored the implementation of the method and extensive use throughout the country by settlers arriving from Europe. During the following pages we will try to give an overview of the system, by way of a theoretical approach, focusing on the basic parameters of design, calculation and execution, leaving other aspects to be dealt with, such as those relating to user comfort, fire resistance, sustainability, planning and safety of works, or the possibility of implementation with other types of works that are common with this constructive method. The aim is to make known a standard constructive method of use in countries with a high level of development, both economic and social, so that our territory can become a sustainable alternative to concrete or steel.