Search

Research on the use of Acceptance and Commitment Therapy (ACT) for patients with degenerative lumbar pathology awaiting surgery are limited. However, there is evidence to suggest that this psychological therapy may be effective in improving pain interference, anxiety, depression, and quality of life. This is the protocol for a randomized controlled trial (RCT) to evaluate the effectiveness of ACT compared to treatment as usual (TAU) for people with degenerative lumbar pathology who are candidates for surgery in the short term. A total of 102 patients with degenerative lumbar spine pathology will be randomly assigned to TAU (control group) or ACT + TAU (intervention group). Participants will be assessed after treatment and at 3-, 6-, and 12-month follow-ups. The primary outcome will be the mean change from baseline on the Brief Pain Inventory (pain interference). Secondary outcomes will include changes in pain intensity, anxiety, depression, pain catastrophizing, fear of movement, quality of life, disability due to low back pain (LBP), pain acceptance, and psychological inflexibility. Linear mixed models will be used to analyze the data. Additionally, effect sizes and number needed to treat (NNT) will be calculated. We posit that ACT may be used to help patients cope with the stress and uncertainty associated with their condition and the surgery itself.

La depressió major té una elevada prevalença en la societat actual. Una intervenció precoç vers el coneixement i maneig dels símptomes és imprescindible per a un millor pronòstic, funcionament i qualitat de vida de les persones que la pateixen. L’evidencia científica ha demostrat l’eficàcia de la teràpia en línia (a través d’Internet) en la reducció de la simptomatologia depressiva lleu i moderada. L’objectiu principal de l’estudi, un assaig clínic controlat aleatoritzat, és avaluar l’efecte terapèutic d’una eina d’autoajuda guiada en línia inspirada en la teràpia cognitiu conductual. Un recurs amb elevat potencial per proporcionar suport psicològic inicial, sense llistes d’espera, a persones que pateixen depressió i són tractades, principalment, a l’atenció primària. La depresión mayor tiene una elevada prevalencia en la sociedad actual. Una intervención precoz en el conocimiento y manejo de los síntomas es imprescindible para un mejor pronóstico, funcionamiento y calidad de vida de las personas que la padecen. La evidencia científica ha demostrado la eficacia de la terapia en línea (a través de Internet) en la reducción de la sintomatología depresiva leve y moderada. El objetivo principal del estudio, un ensayo clínico controlado, es evaluar el efecto terapéutico de una herramienta de autoayuda guiada en línea inspirada en la terapia cognitivo conductual. Un recurso con elevado potencial para proporcionar apoyo psicológico inicial, sin listas de espera, a personas que padecen depresión y son tratadas, principalmente, en atención primaria. Major depression is one of the most prevalent mental illnesses in today´s society. An early intervention in the management of the symptoms is essential for a better prognosis, functioning and quality of life of the people who suffer the illness. Scientific evidence has shown the efficacy of internet-based therapy in reducing mild and moderate depressive symptoms. This study, a randomized controlled trial, aims to evaluate the therapeutic effect of a guided self-help online tool based on cognitive behavioural therapy. A healthcare resource which can provide initial psychological support -without waiting lists- to people with depression. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

El VIH penetra al sistema nerviós central (SNC) en els primers dies després de la infecció sistèmica i duu a terme una invasió que pot produir dany o disfunció neuronal i, com a conseqüència, trastorns cognitius. Malgrat l’ús del tractament antiretroviral, els trastorns cognitius en persones amb VIH són freqüents i la majoria d’estudis mostren que entre un 20-50% de les persones que viuen amb el VIH (PVIH) els continuen desenvolupant. Aquestes alteracions s’han vinculat a una pitjor qualitat de vida, pitjor funcionament a la vida diària, majors taxes d’atur, major ús de recursos del sistema de salut, pitjor adherència a la teràpia antiretroviral i, fins i tot, un major risc de mortalitat. Per tot això, la seva detecció, prevenció i tractament haurien de ser prioritaris. La detecció i el monitoratge dels trastorns cognitius en les PVIH poden oferir avantatges clínics per a les persones que els experimenten. Actualment, però, el seu diagnòstic implica recursos humans i econòmics i no disposem d’estratègies terapèutiques amb suficient evidència científica de la seva eficàcia. És per aquests motius que aquesta tesi doctoral pretén augmentar el coneixement actual sobre els procediments per a la detecció dels trastorns cognitius en persones amb VIH, així com sobre possibles estratègies terapèutiques. Amb aquesta intenció s’han portat a terme tres estudis. El primer avalua la precisió d’una eina de cribratge, el NEU Screen, per a la detecció de trastorns cognitius en PVIH en diferents grups d’edat. El segon investiga l’impacte sobre el SNC d’una estratègia de tractament basada en el començament de la teràpia antiretroviral durant la infecció recent (

Tant en el moment de diseñar com publicar aquest estudi, les metodologies utilitzades per estudiar el fenòmen de les Noves Substàncies Psicoactives (NPS) no han estat capaces de proporcionar dades fiables a temps per a la presa de decisions crítiques. Per aquest motiu, aquest estudi té com a objectiu omplir aquest persistent buit en el mapa d'evidència científica. per a fer-ho, s'ha desenvolupat una nova metodologia basada en les noves tecnologies, el reclutament d'una població sentinella de psiconautes i el seu empoderament per la producció quasi autònoma de coneixement científic. L'estudi s'ha dissenyat com a un seguiment online longitudinal amb ús de qüestionaris, forums i servei gratuït d'anàlisi de mostres de les substàncies consumides. D'aquesta manera es pretèn equilibrar la velocitat dels questionaris online aïllats amb la fiabilitat dels assaigs clínics. Usuaris compromesos de diferents comunitats virtuals es van reclutar i seguir per un periode total de 14 mesos. En aquest temps, els participants enviaven mostres de les substàncies que pretenien consumir i reportaven els seus efectes en cas de consumir-les. L'anàlisi de les substàncies gratuït s'oferia com a compensació a la participació. Durant la fase d'anàlisi de dades, es va decidir, post hoc, incorporar una revisió sistemàtica de la literatura previa de cada una de les substàncies identificades. De les 184 evaluacions de candidats, 17 particpants van completar tot el protocol de l'estudi. Aquests participants van reportar 64 consums de NPS sobre els que prèviament havien enviat correctament una mostra per a ser analitzada. Això va resultar en la identificació de 40 NPS diferents, de les quals 13 (32,5%) no havien estat mencionades previament en la literatura científica, d'acord amb la revisió realitzada. Unes altres 12 (30,0%) substàncies si s'havien identificat prèviament però sense reportar dades sobre els seus efectes subjectius en humans. A nivell d'adulteracíó, la majoria de substàncies (n=90; 93.8%) conteníen exclusivament allò que el participant esperava. Finalment, les dades obtenides sobre els efectes subjectius eren consistents amb els efectes coneguts al agregar-les per categories: estimulants, psicodèlics, dissociatius i depressors. Aquestes dades constitueixen una prova preliminar de la viabilitat i utilitat d'aquesta metodologia per a monitoritzar noves tendències en el mercat d'NPS i obtenir informació mínimament fiable i ràpida sobre els seus efectes subjectius. En el momento de diseño y publicación de este estudio, las metodologías utilizadas para estudiar el fenómeno de las nuevas sustancias psicoactivas (NPS) no han sido capaces de proporcionar datos a tiempo para informar decisiones críticas, y en el caso de proporcionarlos, éstos no contaban con suficiente validez científica. Por este motivo, este estudio tiene como objetivo cubrir este conocido vacío en el conocimiento científico. Para ello se ha desarrollado una nueva metodología basada en las nuevas tecnologías, el reclutamiento de una población centinela de psiconautas y su empoderamiento en la producción de conocimiento científico. Usando pues un diseño longitudinal con seguimiento online y comprovación por servicios de análisis de drogas, ese estudio pretende producir evidencia balanceando la la velocidad de la producida por enquestas y la fiabilidad de la producida por los ensayos clínicos. Se realizó reclutamiento secuencial de psiconautas en comunidades dónde ya había presencia de servicios de anàlisis de drogas, para realizar un seguimiento durante 14 meses de las NPS que consumían, tanto por su confirmación analitica en el laboratorio tras el envío de muesras por correo postal, cómo por el autoreporte de sus características y efectos usando cuestionarios online. El análisis de laboratorio gratuito se ofrecía cómo compensación a la participacón. Una revisión de la literatura para cada una de las sustancias identificadas se realizó post-hoc. A nivel de resultados, se realizaron 184 evaluaciones de candidatos, con 17 participantes acabando el protocolo en su totalidad. Los participantes reportaron 64 consumos de nuevas sustancias, sobre las que había confirmación analítica. Esto resultó en la identificación de 40 NPS distintas, de las cuales 13 (32,5%) no estaban previamente mencionadas en la literatura científica revisada en el estudio. Otras 12 sustancias (30,0%), estaban ya identificadas en la literatura, pero sin datos sobre sus efectos en humanos. A nivel de adulteración, la mayoría de las sustancias (n=90; 93.8%) contenían sólo lo que esperaba el participante, con una minoría adulteradas y/o sustituidas. Finalmente, los datos obtenidos sobre los efectos subjetivos de las sustancias reportadas y analizadas fueron consistentes con los efectos esperados al analizarlos agregados en las categorías de estimulantes, psicodélicos, disociativos y depresores. Como conclusión cabe destacar la viabilidad de esta nueva metodologia para generar los datos esperados, a pesar de las limitaciones en su interpretación. Los participantes cumplían las características de la población centinela objetivo y proporcionaron muestras de NPS para su análisis a la vez que reportaron en sus efectos subjetivos. Esto implica la importancia de usar este tipo de diseños para sacar datos precoces y fiables sobre nuevas tendencias en el mercado de las NPS y sus efectos subjetivos. Background: Current scientific methodologies have failed to provide enough reliable data regarding the use and effects of New Psychoactive Substances (NPS) in the timeframe when critical decisions must be made. Thus, this study aims to fill the current evidence gap using a new methodology to empower e-psychonauts to produce more reliable data than the obtained using online surveys, but with far less resources and time than data from randomized controlled trials. Methods: To do so, a longitudinal and observational study design has been adopted, recruiting e-psychonauts and following their NPS self-use for 14 months, allowing them to send samples of the NPS they intend to use for analytical confirmation of the expected substances. The drug checking services will be provided for free as compensation for their dedication in reporting how they use these substances and their subjective effects, using a series of structured questionnaires provided by the research team. A systematic literature review was performed for each identified substance. Results: From 184 screened candidates, 17 participants reported at least once on an analytically confirmed substance sample. A total of 64 confirmed reports were collected, identifying 40 different substances. From those, 13 (32.5%) had not been previously reported in the scientific literature, and 12 (30.0%) had been reported but without descriptions of their subjective effects. Most of the analyzed substances (n=90; 93.8%) contained what the user expected, with only 8 samples (8.3%) containing the expected substance and others and only 6 samples (6.3%) containing only other substances than the ones expected. Finally, the chosen measurements to assess the substances' subjective effects were consistent with previous literature when assessed by substance class. No individual analysis was made due to the small sample size for each substance. Conclusion: The feasibility of this methodology has been proven, despite some limitations that could be apparently addressed when replicated. The participants matched with the targeted population and were able to provide information about market trends not yet available through other methods, in addition, to providing information regarding the subjective effects of 25 substances without the previous description of their psychological effects.

L'envelliment produeix canvis biològics al cervell que afecten la memòria, l'atenció i altres funcions cognitives, les quals poden repercutir en el funcionament del dia a dia. El procés normal d'envelliment comporta canvis en la cognició, però una part de la població pateix alteracions que impliquen un deteriorament cognitiu superior a l'esperable respecte la població de referència. Anomenem Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) a l'alteració lleu d'aquestes funcions, que no compleix criteris de demència però sí que s'associa a major risc d'un diagnòstic futur. D'altra banda, els símptomes afectius i/o conductuals (o símptomes neuropsiquiàtrics) també s'han associat a un major risc de conversió a demència. La present tesi doctoral pretén, des d'una perspectiva integradora de la cognició, l'afectivitat i la conducta, abordar els següents objectius: 1) determinar agrupacions de pacients amb diagnòstic de DCL basades en la predominança de símptomes neuropsiquiàtrics i explorar el valor predictiu d'aquestes agrupacions de cara a la conversió als tipus específics de demència segons la seua etiologia; i 2) analitzar les possibles trajectòries de deteriorament cognitiu en diferents dominis (orientació, velocitat de processament de la informació, atenció, memòria, gnòsies, pràxies, capacitat visuoespaial i funcions executives). Per a la present tesi doctoral vam incloure un total de 2137 pacients amb DCL seguits en una unitat de memòria. En el primer estudi es van detectar quatre grups de pacients diferenciats pels símptomes neuropsiquiàtrics predominants: pacients amb Irritabilitat, amb Apatia, amb Ansietat/Depressió i Asimptomàtics. Formar part del grup amb predomini d'irritabilitat i d'apatia van resultar ser els millors predictors de conversió a demència (en comparació amb el grup on predominava la clínica ansioso-depressiva i el grup asimptomàtic). El grup que discriminava millor la demència d'una altra etiologia diferent a la causada per la malaltia d'Alzheimer va ser el grup amb predomini d'irritabilitat. En el segon estudi es va fer un seguiment longitudinal a 3 anys i es va observar que els grups amb predomini d'irritabilitat i el d'apatia patien un declivi de dominis de memòria verbal significatius, concretament en la capacitat d'aprenentatge i el reconeixement. En conclusió, símptomes neuropsiquiàtrics poc prevalents com l'apatia i la irritabilitat resulten útils per a diagnosticar de forma específica i precoç la demència, a la vegada que poden actuar com a marcadors del pronòstic futur de l'evolució cognitiva a tres anys. El envejecimiento produce cambios biológicos en el cerebro que afectan a la memoria, la atención y otras funciones cognitivas, las cuales pueden repercutir en el funcionamiento del día a día. El proceso normal de envejecimiento comporta cambios en la cognición, aunque una parte de la población sufre alteraciones que implican un deterioro cognitivo superior al esperable respecto a la población de referencia. Denominamos Deterioro Cognitivo Leve (DCL) a la alteración leve de estas funciones cognitivas, que no cumple criterios de demencia, pero sí que se asocia a mayor riesgo de un diagnóstico futuro. Por otro lado, los síntomas afectivos y/o conductuales (o síntomas neuropsiquiátricos) también se han asociado a mayor riesgo de conversión a demencia. La presente tesis doctoral pretende, desde una perspectiva integradora de la cognición, la afectividad y la conducta, abordar los siguientes objetivos: 1) determinar agrupaciones de pacientes con diagnóstico de DCL basadas en la predominancia de síntomas neuropsiquiátricos y explorar el valor predictivo de estas agrupaciones de cara a la conversión a tipos específicos de demencia según su etiología; y 2) analizar las posibles trayectorias de deterioro cognitivo en diferentes dominios (orientación, velocidad de procesamiento de la información, atención, memoria, gnosias, praxias, capacidad visuoespacial y funciones ejecutivas). Para la presente tesis doctoral incluimos un total de 2137 pacientes diagnosticados de DCL seguidos en una unidad de memoria. En el primer estudio se detectaron cuatro grupos de pacientes diferenciados por los síntomas neuropsiquiátricos predominantes: pacientes con Irritabilidad, con Apatía, con Ansiedad/Depresión y Asintomáticos. Formar parte del grupo con predominio de irritabilidad y el grupo con predominio de apatía resultaron ser los mejores predictores de conversión a demencia (en comparación con el grupo en que predominaba la clínica ansioso-depresiva y el grupo asintomático). El grupo que discriminaba mejor la demencia de diferente etiología que la causada por enfermedad de Alzheimer fue el grupo con predominio de irritabilidad. En el segundo estudio se hizo un seguimiento longitudinal a 3 años y se observó que los grupos con predominio de irritabilidad y de apatía sufrían un mayor declive en dominios de memoria verbal, concretamente en la capacidad de aprendizaje y el reconocimiento. En conclusión, síntomas neuropsiquiátricos poco prevalentes como la apatía y la irritabilidad resultan útiles para diagnosticar de forma específica y precoz la demencia, a la vez que pueden actuar como marcadores del pronóstico futuro de la evolución cognitiva a tres años vista. Aging produces biological changes in the brain that affect memory, attention and other cognitive functions, which can have an impact on day-to-day functioning. The normal aging process involves changes in cognition, but part of the population suffers alterations that imply a cognitive deterioration higher than expected with respect to the reference population. Mild Cognitive Impairment (MCI) refers to a mild alteration of these functions that does not meet dementia criteria but is associated with a higher risk of a future diagnosis. On the other hand, affective and/or behavioural symptoms (or neuropsychiatric symptoms) have also been associated with an increased risk of conversion to dementia. The present doctoral thesis aims, from an integrative perspective of cognition, affection and behaviour, to address the following objectives: 1) to determine groups of patients with a diagnosis of MCI based on the predominance of neuropsychiatric symptoms and explore the predictive value of these clusters for conversion to specific types of dementia according to their aetiology; and 2) to analyse the possible trajectories of cognitive impairment in different domains (orientation, speed of information processing, attention, memory, gnosias, praxias, visuospatial ability and executive functions). For the present dissertation we included a total of 2137 patients diagnosed with MCI and followed in a memory unit. In the first study obtained four groups of patients differentiated by predominant neuropsychiatric symptoms were detected: patients with Irritability, with Apathy, with Anxiety/Depression and Asymptomatic. Being part of the group with predominant irritability and the group with predominant apathy proved to be the best predictors of conversion to dementia (compared to the group with predominant anxious-depressive symptoms and the asymptomatic group). The group that discriminated best in identifying dementia of an aetiology other than Alzheimer's disease was the group with predominant irritability. In the second study, a 3-year longitudinal follow-up was performed, and it was observed that patients of the irritability-predominant and apathy-predominant clusters suffered a significant decline in verbal memory domains, specifically in verbal learning and cued-recall. In conclusion, low prevalent neuropsychiatric symptoms such as apathy and irritability are useful for specific and early diagnosis of dementia and may act as markers of future prognosis of cognitive evolution at a period of three-year's time.