Estrategias de manejo clínico de los trastornos cognitivos en personas con el VIH-1

El VIH penetra al sistema nerviós central (SNC) en els primers dies després de la infecció sistèmica i duu a terme una invasió que pot produir dany o disfunció neuronal i, com a conseqüència, trastorns cognitius. Malgrat l’ús del tractament antiretroviral, els trastorns cognitius en persones amb VIH són freqüents i la majoria d’estudis mostren que entre un 20-50% de les persones que viuen amb el VIH (PVIH) els continuen desenvolupant. Aquestes alteracions s’han vinculat a una pitjor qualitat de vida, pitjor funcionament a la vida diària, majors taxes d’atur, major ús de recursos del sistema de salut, pitjor adherència a la teràpia antiretroviral i, fins i tot, un major risc de mortalitat. Per tot això, la seva detecció, prevenció i tractament haurien de ser prioritaris. La detecció i el monitoratge dels trastorns cognitius en les PVIH poden oferir avantatges clínics per a les persones que els experimenten. Actualment, però, el seu diagnòstic implica recursos humans i econòmics i no disposem d’estratègies terapèutiques amb suficient evidència científica de la seva eficàcia. És per aquests motius que aquesta tesi doctoral pretén augmentar el coneixement actual sobre els procediments per a la detecció dels trastorns cognitius en persones amb VIH, així com sobre possibles estratègies terapèutiques. Amb aquesta intenció s’han portat a terme tres estudis. El primer avalua la precisió d’una eina de cribratge, el NEU Screen, per a la detecció de trastorns cognitius en PVIH en diferents grups d’edat. El segon investiga l’impacte sobre el SNC d’una estratègia de tractament basada en el començament de la teràpia antiretroviral durant la infecció recent (