Search

El treball explora el tema de les “dones subversives” a la literatura llatina a través de l’anàlisid’un passatge de l’Eneida de Virgili, concretament, els versos 604‐679 del llibre cinquè. Aquestepisodi ens descriu com les matrones troianes, encoratjades per la deessa Juno, cremen les nausper impedir que Enees compleixi amb el seu destí. Es tracta d’un passatge que potser ha passatmés desapercebut en el conjunt general del poema de Virgili, però que presta a interpretacions ianàlisis interessants. El projecte consisteix en la traducció del text i en un comentari crític. Totseguit, s’analitza el context i altres referents de matrones que, “embogides”, resulten ser perillosesper l’ordre social masculí romà., This artricle explores the topic about “women madness” in Latin literature through an analysisof an Aeneid’s passage. Verses 604‐679 of the fifth book describe the Trojan women’s chapter.These matronae, encouraged by Juno, burn the fleet to prevent Aeneas to achieve his fate. Altoughthis episode has been unnoticed in the whole Virgil’s poem, it provides intriguing interpretationsand analysis. The project consists in a translation of the original text and a critical textcommentary. Right after, it analyses the context and other stories of women that, driven crazy,become dangerous for the male roman social order.

L'article tracta de l'edició de les obres de Virgili realitzada per Gian Battista Bodoni l’any 1793 a Parma. Es destaca la relació dels intel·lectuals de l’anomenat "Segle de les Llums", com ara José Nicolás de Azara, Esteban de Arteaga, Ennio Quirino Visconti i Carlo Fea, amb la gènesi i publicació de l’obra de Bodoni. En aquest context, i a tall d’exemple, l'estada d'Azara a Roma, les seves connexions polítiques i la seva amistat amb Bodoni són aspectes clau. A més, s’analitza la influència d'altres edicions prèvies, com les de Heyne o Ribbeck, amb l'objectiu d'examinar les variants textuals a l'edició de Bodoni, destacant els canvis introduïts i les omissions deliberades en el seu text., The present contribution deals with the edition of Virgil's works carried out by Gian Battista Bodoni in 1793 in Parma. It highlights the involvement of intellectuals from the so-called "Age of Enlightenment", such as José Nicolás de Azara, Esteban de Arteaga, Ennio Quirino Visconti, and Carlo Fea, in the genesis and publication of this work. In this context, Azara's stay in Rome, his political connections, and his friendship with Bodoni are key aspects. We also analyze the influence of other previous editions, such as those by Heyne or Ribbeck, to examine textual variations in Bodoni’s edition, emphasizing the textual changes and deliberate omissions., El presente artículo aborda la edición de las obras de Virgilio realizada por Gian Battista Bodoni en 1793 en Parma. Se destaca la relación de los intelectuales del llamado “Siglo de las Luces”, como José Nicolás de Azara, Esteban de Arteaga, Ennio Quirino Visconti y Carlo Fea, con la génesis y publicación de esta obra. En este contexto, la estancia de Azara en Roma, sus conexiones políticas y su amistad con Bodoni son aspectos clave. Analizamos también la influencia de otras ediciones previas, como la de Heyne o la de Ribbeck, con el fin de examinar las variantes textuales en la edición de Bodoni, destacando los cambios introducidos y las omisiones deliberadas en la edición.