Search

The lack of knowledge and skills in the care of infants in their first years of life often results in frequent paediatric consultations for banal problems and doubts, which are often a result of a low level of health literacy on the part of the parents and carers within the family. Health education and the use of digital tools can help increase this knowledge and clarify doubts in moments of concern. The objective of this study has been to study the effects of a newly-created app for mobile devices based on non-severe paediatric problems to improve the knowledge of parents with regard to the health and care of infants. This study was undertaken in three phases: in first place, a pilot study was conducted on the levels of health literacy in the population of the study area. After this, a new app, “T’ajudem en la cura” (literally “We Help You with Care”), was developed with the participation of a group of experts and parents. Finally, to study the effects of the app, two groups of parents at two primary care centres were compared. One group received standard healthcare whereas the second group additionally used the new app La manca de coneixements i habilitats en la cura dels infants en els primers anys de vida sovint comporta una elevada assistència a les consultes pediàtriques per problemes banals i dubtes, que sovint es relaciona amb nivells baixos d’alfabetització per a la salut dels pares, mares i cuidadors familiars, és a dir en pocs coneixements i habilitats per a les cures. L’educació per la salut i l’ús d’eines digitals poden servir d’ajuda en l’augment d’aquests coneixements i aclarir dubtes en moments determinats. L’objectiu d’aquest estudi ha estat estudiar els efectes d’una aplicació mòbil de nova creació basada en els problemes pediàtrics no greus per millorar els coneixements dels pares en relació amb la salut i cura dels infants. Aquest estudi es va realitzar amb 3 fases: en primer lloc, es va realitzar un estudi pilot previ dels nivells d’alfabetització per a la salut de la població de l’àmbit d’estudi. Posteriorment, es va realitzar el desenvolupament de l’app de nova creació “T’ajudem en la cura” en el que van participar un grup d’experts i pares i mares. Per últim, per estudiar els efectes de l’app es va comparar dos grups de pares i mares de dos centres d’atenció primària. Un grup va rebre l’educació sanitària habitual i l’altre a més va utilitzar la nova app Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

The algorithm for calculating absorbed dose in external radiotherapy Acuros XB (AXB), based on the solution of the Boltzmann equation, has shown to achieve a higher level of accuracy than the preceding convolution/superposition algorithm AAA, especially in volumetric-modulated arc therapy (VMAT) in head and neck (H&N) patients or lung stereotactic radiation therapy (SBRT). Adopting AXB in clinical practice requires a detailed study of the differences in the calculation of doses with respect to AAA. This study assesses the dosimetric impact of switching from AAA to AXB, reporting dose-to-medium and dose-to-water, in 110 H&N VMAT and 54 lung SBRT patients, determines whether planning-target-volume dose prescriptions and organ-at-risk constraints should be modified, and, for the H&N cohort, establishes the relationship between maximum doses to the mandible and osteoradionecrosis (ORN) incidence for the two algorithms and reporting modes. We obtain that differences between AXB and AAA are below the threshold of clinical detectability, except for structures that include bone, such as the mandible in H&N VMAT and the ribs in lung SBRT. On the other hand, we obtain that AXB reporting dose-to-water can be the best combination to predict ORN of the mandible. The results of this research may facilitate decision-making when switching to the AXB algorithm in clinical practice and provide tools to facilitate studies about the clinical impact of its differences with respect to AAA at a multicentric level L’algorisme de càlcul de dosi absorbida en radioteràpia externa Acuros XB (AXB), basat en la solució de l’equació de Boltzmann, ha demostrat assolir un nivell de precisió superior al de l’algorisme de convolució/superposició anterior AAA, especialment en tècniques com l’arc-teràpia de modulació volumètrica (VMAT) en pacients de cap i coll (CC) o la radioteràpia estereotàxica (SBRT) pulmonar. L’adopció d’AXB a la pràctica clínica requereix un estudi detallat de les diferències en el càlcul de dosi respecte de AAA. Aquest estudi avalua l'impacte dosimètric de canviar de AAA a AXB, reportant la dosi en medi i en aigua, en 110 pacients de VMAT de CC i 54 pacients de SBRT de pulmó, determina si les prescripcions de dosi als volums blanc de planificació i les restriccions als òrgans de risc s’han de modificar i, per la cohort de cap i coll, estableix la relació entre les dosis màximes a la mandíbula i la incidència d’osteoradionecrosi (ORN) pels dos algorismes i maneres de reportar la dosi. Obtenim que les diferències entre AXB i AAA estan per sota del llindar de detectabilitat clínica, excepte per estructures que inclouen os, com la mandíbula en VMAT de cap i coll i les costelles en SBRT pulmonar. D’altra banda, obtenim que AXB reportant la dosi en aigua pot ser la millor combinació per predir l’ORN mandibular. Els resultats d’aquesta recerca faciliten la presa de decisions al canviar a l'algorisme AXB a la pràctica clínica i aporten eines per facilitar estudis sobre l’impacte clínic de les seves diferències respecte AAA a nivell multicèntric Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

Cancer is the leading cause of death due to non-communicable diseases worldwide. Despite the advances in the development of new antitumor drugs, there are still problems such as the resistance that tumor cells acquire against them, as well as the serious side effects observed after their application. In this thesis, three new families of compounds have been studied as possible antitumor drugs. The first one, a ribonuclease called NLSPE5 that has been modified by protein engineering, and the other two are metallic compounds based on manganese (Mn) and iron (Fe). The results obtained indicate that NLSPE5, in addition to altering the epigenetic pattern of the tumor cell lines, decrease their capacity to migrate and invade nearby tissues. On the other hand, the results of the investigation of the new Mn-based compounds show that, of all of them, Mn8 has a strong antitumor effect on lung and ovarian tumor cell lines. This effect is similar to that observed with commercial antitumor drugs such as Cis-platinum. The results also indicate that Mn8 breaks the DNA of the cancer cells in presence of reactive oxygen species. It was also observed that this compound causes cell death by apoptosis. Finally, the results of the study of Fe-based compounds show that all of them are highly cytotoxic against lung and ovarian tumor lines, and as well as Mn8, these compounds break DNA in presence of reactive oxygen species. Among the different Fe-based compounds, compound 10 showed the highest selectivity for tumor lines. Moreover, this compound induces apoptosis and reduces the migration capacity of a cancer cells. In conclusion, all the investigated compounds are very promising as antitumor drugs El càncer és la principal causa de mort per malalties no transmissibles a nivell mundial. Malgrat els avenços en el desenvolupament de nous fàrmacs contra el càncer, continuen presentant-se problemes com la seva resistència a aquests, així com els greus efectes secundaris observats després de la seva aplicació. A causa d'això, en aquesta tesi s'han estudiat tres noves famílies de compostos com a possibles fàrmacs antitumorals. En el primer cas, una ribonucleasa anomenada NLSPE5 que ha estat modificada mitjançant enginyeria de proteïnes i, d’altra banda, compostos metàl·lics basats en manganès (Mn) i ferro (Fe). Els resultats obtinguts indiquen que NLSPE5 a més d'alterar el patró epigenètic de les línies tumorals, interfereix en la capacitat que tenen aquestes per a migrar i envair teixits pròxims. D'altra banda, els resultats de la recerca dels nous compostos basats en Mn mostren que, de tots ells, el Mn8 té un gran efecte antitumoral sobre línies tumorals de pulmó i d'ovari, i que aquest efecte és similar al que s'observa amb antitumorals comercials com el Cis-platí. Els resultats indiquen a més que el Mn8 trenca el DNA de les cèl·lules tumorals en presència d’espècies reactives d’oxigen. Es va observar també que aquest compost provoca mort cel·lular per apoptosi. Finalment, els resultats de l'estudi dels compostos basats en Fe mostren que tots ells són molt citotòxics enfront de les línies tumorals de pulmó i ovari, i, igual que el Mn8, trenquen el DNA en presència d’espècies reactives d’oxigen. De tot el grup de compostos basats en Fe, el compost 10 va mostrar la major selectivitat per les cèl·lules tumorals. A més es va veure que aquest compost provoca apoptosi i redueix la capacitat de migració de cèl·lules de càncer. En conclusió i sobre la base dels resultats obtinguts podem esmentar que tots els compostos investigats són molt prometedors com a agents antitumorals Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

Comprehensive population-based studies assessing the survival of hematological entities are scarce and typically conducted using old classifications schemes, which hampers their interpretation and international comparisons. Therefore, this thesis is aimed at studying the survival of lymphoid neoplasms (LNs) and its subtypes in the province of Girona, according to the 2008 World Health Organization (WHO) classification. It further provides a sub-analysis focused on estimating the prevalence of comorbidities and their potential impact on survival and mortality (related or not to chronic lymphocytic leukemia (CLL)) of patients diagnosed with CLL. Data were extracted from the Girona Cancer Registry between 1996-2015 for all LNs and observed survival (OS) and relative survival (RS) were calculated using the Kaplan Meier and Pohar Perme methods, respectively. For the CLL sub-analysis, we focused on a more recent period (2008-2016) in order to have access to computerized medical records. Clinical variables were collected at diagnoses and comorbidities were assessed using Charlson Comorbidity Index (CCI). The 5-year RS of the LNs was 62.3% (95% confidence interval (CI): 60.4–64.4) and varied notably according to the different subtypes. The RS of all LNs progressively decreased with advancing patient age, and an increase in RS was observed during 1996-2002 and 2003-2008. In the CLL sub-analysis, survival decreased markedly with increasing CCI scores, but the effect of CCI score disappeared when age and stage are also considered. On the other hand, the CCI score does not play a role predictor of mortality. In conclusion, the LNs survival analysis related possible changes in survival probability to improvements in both diagnostic approach and treatment of the different LNs. Moreover, the high-resolution sub-analysis of CLL cases further allowed us to identify how survival was conditioned by comorbidities at diagnosis Els estudis complets basats en la població que avaluen la supervivència de les entitats hematològiques són rars i sovint es duen a terme utilitzant antics esquemes de classificació, cosa que dificulta la interpretació i dificulta les comparacions internacionals. Per això, aquesta tesi té com a objectiu estudiar la supervivència de les neoplàsies limfoides (NLs) i els seus subtipus a la província de Girona, segons la classificació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de 2008. A més, es realitza un subanàlisi centrat en l'estimació de la prevalença de comorbiditats i el seu impacte potencial en la supervivència i mortalitat (relacionada o no amb la leucèmia limfàtica crònica (LLC)) dels pacients diagnosticats de LLC. Les dades es van extreure del Registre del Càncer de Girona entre 1996 i 2015 per a tots els NLs i es van calcular la supervivència observada (SO) i la supervivència relativa (SR) utilitzant els mètodes de Kaplan Meier i Pohar Perme, respectivament. Per al subanàlisi de LLC, ens vam centrar en un període més recent (2008-2016) per tenir accés a registres mèdics informatitzats. Les variables clíniques es van recollir en el diagnòstic i les comorbiditats es van avaluar utilitzant l'índex de comorbiditat de Charlson (ICC). La SR a 5 anys per als NLs va ser 62,3% (interval de confiança del 95%: 60,4-64,4) i va variar notablement entre subtipus. La SR de totes les NLs va disminuir progressivament amb l'edat avançada dels pacients, i es va observar un augment de SR durant 1996-2002 i 2003-2008. Al subanàlisi de LLC, la supervivència va disminuir notablement amb l'augment de la puntuació de l’ICC, però l'efecte de la puntuació de l’ICC va desaparèixer quan també es va considerar l'edat i l' estadi. D'altra banda, la puntuació de la ICC no juga un paper predictiu de la mortalitat. En conclusió, l'anàlisi de supervivència de NLs va relacionar possibles canvis en les probabilitats de supervivència a millores tant en l'enfocament diagnòstic com en el tractament de diferents NLs. A més, el subanàlisi d'alta resolució dels casos de LLC també va permetre identificar com la supervivència estava condicionada per les comorbiditats en el moment del diagnòstic Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

Magnetic resonance imaging (MRI) is essential in the management of patients with glioblastoma, providing useful information for diagnosis, prognosis, and therapeutic planning. Although some presurgical and postsurgical prognostic MRI biomarkers have been identified, there is scant evidence about the usefulness of MRI biomarkers in predicting progression-free and/or overall survival in patients with newly diagnosed glioblastoma. Despite constant progress in therapy and refinements in tumor characterization by diagnostic imaging and molecular techniques, the prognosis for glioblastoma remains bleak. Thus, tools to improve personalized treatment approaches are welcome. The conclusions of this study are as following: 1) We identified a panel of qualitative and quantitative MRI biomarkers to predict progression-free and overall survival in patients with newly diagnosed glioblastoma before surgery; 2) Standard therapy was the best independent predictor of progression-free and overall survival; 3) Adding qualitative MRI biomarkers, such as ependymal invasion and eloquent cortical involvement, to standard therapy increased the accuracy of survival predictions; 4) Adding quantitative MRI biomarkers, such as tumor volume and rCBVCEL and rCBFCEL, to standard therapy increased the accuracy of survival predictions and 5) The models that best predicted survival combined treatment variables and qualitative and quantitative MRI biomarkers La resonància magnètica (RM) és una modalitat d’imatge essencial en la pràctica assistencial de pacients amb glioblastoma (GB), donat que aporta gran quantitat d’informació, tant qualitativa com quantitativa, útil per a l’orientació diagnòstica, pronòstica i planificació terapèutica. Tot i que alguns estudis han proposat alguns biomarcadors d’imatge basats amb RM (BI-RM) amb valor pronòstic en període prequirúrgic o postquirúrgic, actualment hi ha poca evidència científica que justifiqui la utilitat dels BI-RM com a elements pronòstics de supervivència lliure de progressió (SLLP) i/o supervivència global (SG) en pacients amb GB de diagnòstic recent. Malgrat els darrers i continus avenços terapèutics i la millor caracterització del tumor, tant en la vessant diagnòstica com molecular, el GB segueix essent un tumor de pronòstic infaust. Aquest escenari ofereix la possibilitat de desenvolupar models d’estratificació de pacients que, entre altres aspectes, permeti la investigació de teràpies més eficients i personalitzades. Les conclusions derivades d’aquesta tesi són les següents: 1) Es va identificar un panell de BI-RM prequirúrgics, qualitatius i quantitatius, que permetia predir la SLLP i la SG en una cohort de pacients amb GB de diagnòstic recent; 2) La teràpia estàndar fou la variable independent amb major valor predictiu de SLLP i SG; 3) La integració de BI-RM qualitatius, com la invasió ependimària i l’afectació cortical eloqüent, va incrementar la capacitat predictiva de supervivència aportada per la teràpia estàndar; 4) La integració de BI-RM quantitatius, com el volum tumoral, valors rCBVLCC i rCBFLCC va incrementar la capacitat predictiva de supervivència aportada per la teràpia estàndar i 5) Els models amb més valor predictiu agruparen variables de tractament i BI-RM, tant qualitatius com quantitatius Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut