Biomarcadors pronòstics de ressonància magnètica en pacients amb glioblastoma de diagnòstic recent

Magnetic resonance imaging (MRI) is essential in the management of patients with glioblastoma, providing useful information for diagnosis, prognosis, and therapeutic planning. Although some presurgical and postsurgical prognostic MRI biomarkers have been identified, there is scant evidence about the usefulness of MRI biomarkers in predicting progression-free and/or overall survival in patients with newly diagnosed glioblastoma. Despite constant progress in therapy and refinements in tumor characterization by diagnostic imaging and molecular techniques, the prognosis for glioblastoma remains bleak. Thus, tools to improve personalized treatment approaches are welcome. The conclusions of this study are as following: 1) We identified a panel of qualitative and quantitative MRI biomarkers to predict progression-free and overall survival in patients with newly diagnosed glioblastoma before surgery; 2) Standard therapy was the best independent predictor of progression-free and overall survival; 3) Adding qualitative MRI biomarkers, such as ependymal invasion and eloquent cortical involvement, to standard therapy increased the accuracy of survival predictions; 4) Adding quantitative MRI biomarkers, such as tumor volume and rCBVCEL and rCBFCEL, to standard therapy increased the accuracy of survival predictions and 5) The models that best predicted survival combined treatment variables and qualitative and quantitative MRI biomarkers La resonància magnètica (RM) és una modalitat d’imatge essencial en la pràctica assistencial de pacients amb glioblastoma (GB), donat que aporta gran quantitat d’informació, tant qualitativa com quantitativa, útil per a l’orientació diagnòstica, pronòstica i planificació terapèutica. Tot i que alguns estudis han proposat alguns biomarcadors d’imatge basats amb RM (BI-RM) amb valor pronòstic en període prequirúrgic o postquirúrgic, actualment hi ha poca evidència científica que justifiqui la utilitat dels BI-RM com a elements pronòstics de supervivència lliure de progressió (SLLP) i/o supervivència global (SG) en pacients amb GB de diagnòstic recent. Malgrat els darrers i continus avenços terapèutics i la millor caracterització del tumor, tant en la vessant diagnòstica com molecular, el GB segueix essent un tumor de pronòstic infaust. Aquest escenari ofereix la possibilitat de desenvolupar models d’estratificació de pacients que, entre altres aspectes, permeti la investigació de teràpies més eficients i personalitzades. Les conclusions derivades d’aquesta tesi són les següents: 1) Es va identificar un panell de BI-RM prequirúrgics, qualitatius i quantitatius, que permetia predir la SLLP i la SG en una cohort de pacients amb GB de diagnòstic recent; 2) La teràpia estàndar fou la variable independent amb major valor predictiu de SLLP i SG; 3) La integració de BI-RM qualitatius, com la invasió ependimària i l’afectació cortical eloqüent, va incrementar la capacitat predictiva de supervivència aportada per la teràpia estàndar; 4) La integració de BI-RM quantitatius, com el volum tumoral, valors rCBVLCC i rCBFLCC va incrementar la capacitat predictiva de supervivència aportada per la teràpia estàndar i 5) Els models amb més valor predictiu agruparen variables de tractament i BI-RM, tant qualitatius com quantitatius Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut