Search

PROPÒSIT: Realitzar una revisió bibliogràfica sistemàtica dels cribratges visuals al servei de pediatria (0-14 anys), analitzant les proves indicades en els protocols de les diferents comunitats autònomes. MÈTODES: Es realitza una cerca bibliogràfica a través de Medline i Pubmed amb la metodologia Prisma. S'hi afegeixen també els 9 documents dels protocols de les diferents comunitats obtinguts a les pàgines autonòmiques. RESULTATS: Aquesta revisió mostra la importància dels valors de sensibilitat i especificitat de les diferents proves. S'hi analitzen els resultats obtinguts en funció del personal executor. Es fa una anàlisi dels protocols a cada etapa d'edat i els seus criteris de remissió. S'analitza el cost que implicaria un cribratge en pediatria realitzat per òptics i optometristes. CONCLUSIÓ: Hi ha diferències significatives entre els protocols analitzats. Des de la selecció de diferents proves, optotips i criteris passa-falla per a la derivació. L'especificitat i la sensibilitat milloren quan les fa personal especialitzat, com un òptic optometrista. La incorporació als cribratges d'atenció primària pot suposar un estalvi econòmic per al sistema, una millor detecció d'anomalies i una reducció de la possible saturació de les consultes d'oftalmologia. PROPÓSITO: Realizar una revisión bibliográfica sistemática de los cribados visuales en el servicio de pediatría (0-14 años), analizando las pruebas indicadas en los protocolos de las diferentes comunidades autónomas. MÉTODOS: Se realiza una búsqueda bibliográfica a través de Medline y Pubmed con la metodología Prisma. Se añaden también los 9 documentos de los protocolos de las diferentes comunidades obtenidos en las páginas autonómicas. RESULTADOS: Esta revisión muestra la importancia de los valores de sensibilidad y especificidad de las diferentes pruebas. Se analizan los resultados obtenidos en función del personal ejecutor. Se hace un análisis de los protocolos en cada etapa de edad y sus criterios de remisión. Se analiza el coste que implicaría un cribado en pediatría realizado por ópticos y optometristas. CONCLUSIÓN: Existen diferencias significativas entre los protocolos analizados. Desde la selección de diferentes pruebas, optotipos y criterios pasa-falla para la derivación. La especificidad y la sensibilidad mejoran cuando las realiza personal especializado, como un óptico optometrista. Su incorporación a los cribados de atención primaria puede suponer un ahorro económico para el sistema, una mejor detección de anomalías y una reducción de la posible saturación de las consultas de oftalmología. PURPOSE: To carry out a systematic bibliographic review of visual screenings in the pediatric service (0-14 years), analyzing the tests indicated in the protocols of the different autonomous communities. METHODS: A bibliographic search was carried out through Medline and Pubmed with the Prisma methodology. The 9 documents of the protocols of the different communities obtained in the autonomous pages are also added. RESULTS: This review shows the importance of the sensitivity and specificity values of the different tests. The results obtained are analyzed according to the executing staff. An analysis of the protocols in each age stage and their remission criteria is made. The cost of a pediatric screening carried out by opticians and optometrists is analyzed. CONCLUSION: There are significant differences between the protocols analyzed. From the selection of different tests, optotypes and pass-fail criteria for referral. Specificity and sensitivity are improved when performed by specialized personnel, such as an optometrist optician. Its incorporation into primary care screening can mean economic savings for the system, better detection of anomalies and a reduction in the possible saturation of ophthalmology consultations.

Aneurisma d'aorta abdominal; Dolor crònic; Cribratge Aneurisma de aorta abdominal; Dolor crónico; Cribado Abdominal aortic aneurysm; Chronic pain; Screening L’objectiu general d’aquest informe és avaluar l’evidència disponible sobre seguretat, eficàcia clínica i cost-efectivitat de la implantació d’un programa de cribratge de l’AAA mitjançant ecografia abdominal per ultrasons en la població de risc, a més de realitzar una avaluació econòmica, i respondre als criteris del Document marc sobre cribratges poblacionals, amb la condició de valorar la seva inclusió dins de la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut espanyol. El objetivo general de este informe es evaluar la evidencia disponible sobre seguridad, eficacia clínica y coste-efectividad de la implantación de un programa de cribado del AAA mediante ecografía abdominal por ultrasonidos en la población de riesgo, además de realizar una evaluación económica, y responder a los criterios del Documento marco sobre cribados poblacionales, con tal de valorar su inclusión dentro de la cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud español. The general objective of this report is to evaluate the available evidence on safety, clinical efficacy and cost-effectiveness of the implementation of an AAA screening programme, using ultrasound abdominal ultrasound in the population at risk. Other objectives are to carry out an economic evaluation, and to respond to the criteria of the Framework document on population screening, in order to assess its inclusion in the common portfolio of services of the Spanish National Health System.

Hepatitis C; Diagnóstico descentralizado; Tratamiento antiviral; Población vulnerable Hepatitis C; Decentralised diagnosis; Antiviral treatment; Vulnerable population Hepatitis C; Diagnòstic descentralitzat; Tractament antiviral; Població vulnerable La Asociación Española para el Estudio del Hígado (AEEH) está convencida de que la eliminación de la hepatitis C en España es posible siempre y cuando seamos capaces de emplear los recursos y las herramientas necesarias para la misma. Este documento refleja la posición de la AEEH respecto a la eliminación del virus de la hepatitis C (VHC), estableciendo una amplia serie de recomendaciones que se pueden agrupar en cinco categorías: 1) cribado del VHC en función de la edad, de la existencia de factores de riesgo clásicos de adquisición de la infección, búsqueda activa de pacientes diagnosticados con anterioridad y desarrollo de estrategias de microeliminación en poblaciones vulnerables; 2) simplificación del diagnóstico del VHC (diagnóstico en un solo paso y diagnóstico en el punto de atención del paciente); 3) simplificación del tratamiento de los pacientes y mejora de los circuitos asistenciales; 4) medidas de política sanitaria, y, finalmente, 5) establecimiento de indicadores de eliminación del VHC. The Spanish Association for the Study of the Liver (AEEH) is convinced that the elimination of hepatitis C virus (HCV) in Spain is possible as long as we are able to use the resources and tools necessary for it. This document reflects the position of the AEEH regarding the elimination of HCV, establishing a wide range of recommendations that can be grouped into five categories: 1) Screening of HCV according to age, of the existence of classic acquisition risk factors of infection, active search of previously diagnosed patients and development of microelimination strategies in vulnerable populations; 2) Simplification of HCV diagnosis (onestep diagnosis and diagnosis at the point of patient care); 3) Simplification of patient treatment and improvement of care circuits; 4) Health policy measures, and, finally, 5) Establishment of HCV elimination indicators.

Probablement una gran part de la població desconeix la importància de la visió en l'aprenentatge. La lectura és una via de cultura, aprenentatge i d'entreteniment molt important que s'aprèn entre els 5 i 6 anys. Si aquesta es veu afectada per una dificultat en la funció i l'eficàcia visual, pot produir una dificultat en l'aprenentatge del nen. Per aquest motiu aquest estudi vol valorar quines habilitats visuals poden afectar a l'aprenentatge, la velocitat i la compressió de la lectura. L'objectiu que comprèn aquest estudi és analitzar diferents habilitats visuals com són l'agudesa visual, la binocularitat, l'acomodació i la motilitat ocular per comprovar si tenen cap relació amb la velocitat de lectura en estudiants de segon de primària. El projecte s'ha realitzat a un total de 42 alumnes de segon de primària de dues escoles de Barcelona, Cavall Bernat i Santa Maria dels Apòstols, en el qual se'ls ha valorat aquestes diverses habilitats mitjançant un cribratge visual. L'estudi parteix amb la hipòtesi la motilitat ocular en un alumne a aquesta edat és la que té una correlació més significativa sobre la velocitat lectora. Els resultats corroboren que l'habilitat visual que guarda més relació amb la velocitat lectora és la motilitat ocular. Durant la lectura es realitzen moviments sacàdics, de fixació i de regressió.