Search

This article interconnects two elements: the debate about the modernisation of Catholic schools’ teaching, particularly in schools run by religious orders and congregations in Spain during the first thirty years of the twentieth century, and the use they made of the modern technology of that time in the production of images (picture postcards or photographs) destined for promotional and advertising purposes. The research is organised around the detailed study of one particular case —that of the Lasallian Our Lady of Bonanova School, founded in 1889 in Barcelona. The article offers a detailed analysis of the gradual adaptation of their educational offer to the requirements of the wealthy families of Barcelona, and relates this to the iconographic strategy they developed between 1900 and 1956, in order to offer to these families an educational model that was both socially conservative and technologically and commercially modern.

En aquest treball ens centrem en els usos del patrimoni històric educatiu, catàlegs comercials de material d’ensenyament i exposicions pedagògiques que difonen la cultura material de centres docents i dels seus professors com a recurs didàctic en contextos formatius per propiciar l’adquisició de competències. El patrimoni històric educatiu aporta un alt potencial instructiu i educatiu, i pot ser una eina pedagògica en el treball a l’aula per a diferents nivells i modalitats educatius. És un mitjà apropiat per analitzar les cultures escolars (la del coneixement científic dels experts, la política institucional i la dels docents); ens informa de la història i l’evolució de les disciplines escolars i el seu codi disciplinari; és un indicador de processos de canvi, reformes i innovacions; ens ajuda a conèixer el que foren les pràctiques educatives pretèrites, els estils d’ensenyament i les metodologies docents a l’aula i ens permet aprofundir en el coneixement i la interpretació del passat en l’àmbit escolar. Així mateix, permet ser utilitzat com a estratègia didàctica per a una educació patrimonial que contribueixi a l’adquisició i el desenvolupament de capacitats que generin el coneixement, la comprensió, el respecte, la cura i la conservació del patrimoni. Paraules clau: patrimoni històric educatiu, cultura material de l’escola, catàlegs de material d’ensenyament, exposicions pedagògiques.

En la pragmalingü.stica ha venido predominando un enfoque fundamentalmente sincrónico. Sin embargo, se ha señalado también la necesidad de establecer las bases de una pragmática histórica. El desarrollo de esta disciplina supone la atención a los textos escritos, únicos testimonios de la lengua durante siglos, y, entre ellos, aquellos que, por sus características, suponen una reflexión metalingü.stica. Así sucede en los diccionarios, donde pueden encontrarse datos sobre las condiciones de uso de las voces y las variaciones de significado relacionadas con las circunstancias de la enunciación. Este trabajo estudia los aspectos pragmalingüísticos que pueden observarse en un diccionario español no académico del siglo XVIII , el de Esteban de Terreros y Pando (1707-1782).

En este número monográfico titulado Historiografía lingüística hispánica, los editores presentan reunidos once estudios sobre escritos lingüísticos y metalinguísticos redactados en las lenguas de las Península ibérica entre los siglos XVI y XIX.