Patrimonio, cultura material e innovación docente: Propuestas y experiencias

En aquest treball ens centrem en els usos del patrimoni històric educatiu, catàlegs comercials de material d’ensenyament i exposicions pedagògiques que difonen la cultura material de centres docents i dels seus professors com a recurs didàctic en contextos formatius per propiciar l’adquisició de competències. El patrimoni històric educatiu aporta un alt potencial instructiu i educatiu, i pot ser una eina pedagògica en el treball a l’aula per a diferents nivells i modalitats educatius. És un mitjà apropiat per analitzar les cultures escolars (la del coneixement científic dels experts, la política institucional i la dels docents); ens informa de la història i l’evolució de les disciplines escolars i el seu codi disciplinari; és un indicador de processos de canvi, reformes i innovacions; ens ajuda a conèixer el que foren les pràctiques educatives pretèrites, els estils d’ensenyament i les metodologies docents a l’aula i ens permet aprofundir en el coneixement i la interpretació del passat en l’àmbit escolar. Així mateix, permet ser utilitzat com a estratègia didàctica per a una educació patrimonial que contribueixi a l’adquisició i el desenvolupament de capacitats que generin el coneixement, la comprensió, el respecte, la cura i la conservació del patrimoni. Paraules clau: patrimoni històric educatiu, cultura material de l’escola, catàlegs de material d’ensenyament, exposicions pedagògiques.