Search

A la fi del segle xix i principis del xx l´Església catòlica va posar en marxa diversos projectes nacionalitzadors, entre els quals destaca l´èmfasi patriòtic que va atorgar al Sagrat Cor de Jesús. Un dels efectes que va tindre aquesta estratègia a Espanya va ser que es van fomentar les iniciatives que buscaven exaltar al Sagrat Cor, com va ser el cas de la construcció d´un temple en el cim de la muntanya Tibidabo de Barcelona. El relat creat entorn del significat d´aquest temple és un marc privilegiat per a l´anàlisi del projecte de nació i de gènere del catolicisme espanyol., Among the nationalizing projects of the Catholic Church in the late nineteenth and early twentieth centuries, stands out the patriotic emphasis that Catholic Church gave to the Sacred Heart of Jesus. Because of this strategy, in Spain there was some initiatives to promote the Sacred Heart cult, as was the case of the construction of build a temple on the top of Mount Tibidabo in Barcelona. The meanings created around this temple is a privileged framework for the analysis of the Spanish Catholicism national and gender project., A finales del siglo xix y principios del xx la Iglesia católica puso en marcha varios proyectos nacionalizadores, entre los que destaca el énfasis patriótico que otorgó al Sagrado Corazón de Jesús. Uno de los efectos que tuvo esta estrategia en España fue que se fomentaron las iniciativas que buscaban exaltar al Sagrado Corazón, como fue el caso de la construcción de un templo en la cima del monte Tibidabo de Barcelona. El relato creado en torno al significado de este edificio religioso es un marco privilegiado para el análisis del proyecto de nación y de género del catolicismo español.&nbsp

La historiografía y las ciencias sociales han prestado mucha atención al Estado-nación como sujeto esencial de los discursos dominantes en el siglo XIX. En el caso español, ese discurso encontró refuerzo en el liberalismo y en el enorme peso que mantuvo el catolicismo en los ámbitos político, social y cultural. Sin embargo, hubo otros discursos que relativizaron la importancia de la nación como una instancia histórica que sería superada en el inevitable curso de la historia de la Humanidad. Este concepto, Humanidad, se asociaba al sentido cristiano de unidad, fraternidad y universalidad, pero fue adquiriendo nuevos significados y usos en los relatos de la Filosofía de la Historia y la Historia universal, de creciente influencia.El objetivo de este trabajo es poner de manifiesto la importancia de este nuevo discurso alternativo de carácter supranacional y su paulatina secularización durante la segunda mitad del siglo XIX en España. Para ello se analizan algunos de los principales textos y autores que construyeron un relato histórico que permitía sustentar un proyecto democrático de sociedad sobre el fundamento de una gradual federación universal -y pacífica- de naciones en el seno de la Humanidad. La historiografia i les ciències socials han parat molta atenció a l'Estat-nació com a subjecte essencial dels discursos dominants el segle XIX. En el cas espanyol, aquest discurs va trobar reforç en el liberalisme i en l'enorme pes que va mantenir el catolicisme en els àmbits polític, social i cultural. Tanmateix, va haver-hi altres discursos que van relativitzar la importància de la nació com una instància històrica que seria superada en l'inevitable curs de la Història de la Humanitat. Aquest concepte, Humanitat, s'associava al sentit cristià d'unitat, fraternitat i universalitat, però va anar adquirint nous significats i usos en els relats de la Filosofia de la Història i la Història universal, de creixent influència.L'objectiu d'aquest treball és posar de manifest la importància d'aquest nou discurs alternatiu de caràcter supranacional i la seva gradual secularització durant la segona meitat del segle XIX a Espanya. Per a això s'analitzen alguns dels principals textos i autors que van construir un relat històric que permetia sustentar un projecte democràtic de societat sobre el fonament d'una gradual federació universal -i pacífica- de nacions en el si de la Humanitat. Historiography as well as the Social Sciences have paid close attention to the Nation-state as an essential subject of the dominant discourses in the 19th century. In the Spanish case, that discourse was reinforced by liberalism and by the great influence that Catholicism maintained in the political, social and cultural spheres. However, there other discourses relativized the importance of the nation as a historical instance that would be overcome in the inevitable course of the history of Humanity. Although this concept, Humanity, was initially associated with the Christian sense of unity, fraternity and universality, it was acquiring new meanings and uses in the accounts of the Philosophy of History and Universal History, of increasing influence.The aim of this article is to highlight the importance of this new and alternative supranational discourse and its gradual secularization during the second half of the 19th century in Spain. In order to do so, the main works and authors that built a historical account underpinning a democratic project of society based on a gradual universal and peaceful federation of nations within Humanity are analysed.

Desde hace tiempo, los arquitectos de la UE consideran una prioridad la identidad europea, especialmente en su dimensión “interna” o “de pertenencia” (Recchi y Salamo ska, 2014), porque se entiende que el proyecto europeo necesita la adhesión ciudadana y se ha estimado que ésta se puede dar más fácilmente si los sujetos se identifican con la UE. Los pequeños avances en este sentido durante décadas se ven cuestionados en el momento actual por una crisis de legitimidad que tiene su origen en el rechazo al proyecto de Constitución europea (2004) y en la posterior crisis financiera, y que culminan en el Brexit y el refuerzo de opciones políticas que objetan el curso de la UE actual. En este trabajo se examina la identidad europea desde la perspectiva de una identidad nacional, afrontando sus potencialidades tanto si se consideran factores objetivos (historia, cultura, territorio, instituciones, etc.) como subjetivos (adhesión, identificación). Para el segundo grupo, se utilizan las series históricas del Eurobarómetro. Se trata de comprobar si la identidad europea puede ser considerada una identidad “fuerte” (Kantner, 2006). La aproximación realizada cuestiona esta posibilidad para el corto y medio plazo. En cambio, la identidad europea puede consolidarse si se pone el acento en una perspectiva político-cívica que sea compatible con la identidad nacional. De este modo y a lo largo del tiempo, una europeidad experimentada cotidianamente (o “banalmente”, Billig, 2006) y multireferencialmente puede llegar a asentarse entre los ciudadanos, y formar parte importante de su abanico identitario. For many years, the EU’s architects consider the European identity a priority, especially in its “internal” dimension or “belonging” (Recchi and Salamo ska, 2014), because the European project needs the citizens adhesion and they have deemed that this goal can be achieved more easily if the subjects identify with the EU. The small advances in this sense in the past decades are currently questioned by a legitimacy crisis that has its origin in the rejection to the project of a European Constitution (2004) and in the following financial crisis, and it has culminated in the Brexit and the reinforcement of political options that object the course of the current EU. In this work we examine the European identity from the perspective of a national identity, facing its potentialities both if we consider objective factors (history, culture, territory, institutions, etc.) and subjective ones (adhesion, identification). For the second group, we use the Eurobarometer’s historical series. With all that, it’s about to test if the European identity can be considered a “strong identity” (Kantner, 2006). The approach questions this possibility for the short and the half term. Instead, the European identity can consolidate if it emphasises a political-civic perspective, compatible with the national identity. In this way and throughout the time, a Europeanness experienced daily (or “banally”, Billig, 2006) and in a multireferential way can settle among the citizens, and form an important part of their identitary range.

Aquest article analitza els discursos que van justificar l'erecció d'un monument als pròcers de la Independència de la República del Paraguai en quatre moments, i en diferents contextos socials i polítics. La finalitat va ser establir un espai públic de reminiscència als líders del procés independentista paraguaià. El nostre objectiu és contrastar els arguments en cada un dels quatre moments identificats, així com les raons per les quals les iniciatives, finalment, van fracassar, deixant inconclús el projecte d'honrar als pròcers de la Independència paraguaiana., Este artículo analiza los discursos que justificaron la erección de un monumento a los próceres de la Independencia de la República del Paraguay en cuatro momentos, y en diferentes contextos sociales y políticos. La finalidad fue establecer un espacio público de reminiscencia a los líderes del proceso independentista paraguayo. Nuestro objetivo es contrastar los argumentos en cada uno de los cuatro momentos identificados, así como las razones por las cuales las iniciativas, finalmente, fracasaron, dejando inconcluso el proyecto de honrar a los próceres de la Independencia paraguaya., This article analyzes the discourses that justified the erection of a monument to the Heroes of the Independence of the Republic of Paraguay in four times, and in different social and political contexts. The purpose was to establish the leaders of the Paraguayan independence process in a public memorial space. Our goal is to test the arguments in each of the four times identified, and the reasons why efforts ultimately failed, leaving an unfinished project to honor the heroes of the Paraguayan Independence.

La present tesi doctoral estudia els arquetips masculins que apareixen en el discurs colonial Espanyol, tan aquells que representen la masculinitat espanyola com marroquina. Se situa en el marc del estudis culturals, de gènere i postcolonials. En el marc d’aquests estudis, s'ha posat de relleu la importància de relacionar les representacions de gènere amb altres realitats socials com la classe, l'ètnia, les identitats nacionals amb les quals s'imbriquen de forma complexa (Yuval Davis, 1997; Scott, 1986; Archilés, 2008). Els contextos colonials, com a zones de contacte intercultural (Pratt, 1992), apareixen com a escenaris especialment rics per a l'estudi d'aquestes interseccions. En el present treball, analitza aquesta interrelació entre arquetips de gènere i construcció d'identitats col·lectives, en el marc del colonialisme espanyol al Marroc. En el cas d’aquest colonialisme espanyol, s’han estudiat àmpliament els arquetips femenins i la participació de les dones en la colonització. El present treball analitza, en canvi, la masculinitat. Estudia el model de l’home espanyol i l’arquetip de l’home marroquí. A través d’aquests arquetips masculins sorgits en el context colonial, es defineixen i discuteixen les característiques de la masculinitat normativa. Entenem, doncs, l’escenari africà com un escenari de discussió dels models de masculinitat per Espanya. Per tant, aquest treball vol identificar els diferents models de masculinitat espanyola i marroquina que apareixen en aquest context colonial i analitzar com tots dos es configuren mútuament en continu diàleg. En segon lloc, estudia com es relacionen aquests arquetips de masculinitat amb la construcció de la divisió colonitzador/colonitzat: amb la construcció de la identitat nacional d’Espanya en relació a la seva definició com a subjecte colonial i amb la definició de la societat marroquina com a decadent i endarrerida. Per tant, el present treball analitza també com es representen les dues societats en contacte a través de les imatges i els valors de la masculinitat. Entenem que els arquetips masculins serveixen per imaginar, fer visible i per definir les identitats col·lectives. Aquest estudi no se centra, doncs, en l’anàlisi de les pràctiques de colonització sinó en la dimensió cultural del fenomen colonial. En el que va suposar a nivell de construcció d’identitats culturals. Per tant, es basa principalment en la metodologia de l’anàlisi del discurs (Van Dijk, 1997). Per a l’estudi que ens hem proposat, hem seleccionat el següent tipus de fonts: llibres de viatges, tractats de descripció del Marroc, relats periodístics, representacions gràfiques, novel·les populars, relats personals dels soldats. Així doncs, les fonts triades oscil·len entre el relat periodístic, el tractat divulgatiu i la literatura. Aquesta mena de fonts són les més adequades per a l’anàlisi de les representacions socials i la construcció d’identitats. El període que inclou el present treball és dels anys 1880 i al voltant del tombant de segle fins al final de les guerres del Rif (1927). Abraça l’evolució des de posicions més liberals al Marroc fins a la consolidació del grup conservador a l’Àfrica que conduirà el cop d’estat contra la República. S’inicia en un període de crisi pel que fa a la identitat d’Espanya com a subjecte colonial: la crisi al voltant de la pèrdua de les possessions americanes el 98, la necessitat de compensar aquesta pèrdua amb el colonialisme a l’Àfrica i la reactualització d’aquestes mateixes angoixes produïda per una derrota colonial contra els rifenys la d’Annual, el 1921., This dissertation analyses male archetypes in the Spanish colonial discourse about Morocco, those who represent both Spanish and Moroccan masculinity. This dissertation is grounded in the conceptual and theoretical frameworks provided by cultural studies, postcolonial and gender studies. These studies have highlighted the importance of relating gender to other social identities as class, ethnicity or nation (Yuval Davis, 1997 Scott, 1986). The colonial context, conceived as an intercultural contact zone (Pratt, 1992), appear to be a particularly rich scenario to study these intersections. The present study analyses, therefore, the relationship between gender archetypes and the construction of collective identities in the context of Spanish colonialism in Morocco. In the case of Spanish colonialism, feminine archetypes and the participation of women in the colonial project have been studied extensively, instead masculinity has been poorly studied. This dissertation aims to identify the different models of masculinity, Spanish and Moroccan, appearing in this colonial context, analyse how both are mutually configured and how through these masculine archetypes normative Spanish masculinity is discussed and defined. Secondly, this dissertation studies how both societies are represented by male images. These male images are relevant in the construction of Spain’s national identity (in relation to its definition as a colonial subject) and in the definition of Moroccan society as decadent and backward. It analyses, therefore, how gender has been used to imagine the nation through masculinity. This study does not focus on the analysis of the practices of colonization but in its cultural dimension. Consequently, it is mainly based on the methodology of discourse analysis (Van Dijk, 1997). For the study we have proposed, we selected the following types of sources: travel books, descriptions of Morocco, press, popular novels, autobiographical literature. Thus, the chosen sources ranging from journalistic reports, to literature are particularly suitable for the study of social representations and the construction of identities.

Malgrat la varietat d'opinions sobre què és una nació, com s'han creat i quins factors han influenciat en el naixement d'aquestes, hom no pot negar que gran part dels ciutadans dels països industrialitzats lliguen la seva identitat a una nació determinada. La nació, com a imaginari col·lectiu, crea vincles sentimentals no tant sols amb un col·lectiu en concret, sinó també amb un territori determinat i fins i tot amb un estat. Només és a partir de la Restauració Meiji, l'any 1868, que es pot parlar de nació al Japó. Els nous factors socialitzadors de què disposava l'estat, com els mitjans de comunicació o l'escola, juntament amb l'herència de l'estructura política i econòmica del període Tokugawa, així com la importació d'idees provinents d'Europa i els EUA, van fer que, a poc a poc, la idea nacional que emetia l'estat arribés als ciutadans, modelant el seu imaginari col·lectiu, i en conseqüència, la seva identitat. Va ser després de la Segona Guerra Mundial, amb el desmantellament del l'Imperi Japonès i en el context de prosperitat econòmica dels anys 60, que la concepció nacional japonesa es va consolidar en la idea d'un Japó singularment homogeni, amb una població monoètnica, monoracial i monolingüe. El fet de ser japonès quedava lligar a l'ascendència de l'individu, una idea que continua present en l'actualitat. En un Japó on l'homogeneïtat no és més que un imaginari i està lluny de la realitat, el fet és que aquesta idea de nació exclou d'entrada a un conjunt d'ètnies autòctones del territori japonès, com els Ainus o els Ryukyuencs. Fruit de diversos factors històrics, el col·lectiu zainichi, de la mateixa manera que els estrangers que de manera gradual han anat emigrant al Japó, així com les seves famílies, són objecte de discriminació social per la seva racialització. En aquest Japó cada vegada més globalitzat, amb més immigració i amb més demanda de mà d'obra estrangera, el país s'apropa a un conflicte entre la idea de nació que ha anat consolidant al llarg de les últimes dècades i la realitat social en la què es troba. A pesar de la variedad de opiniones sobre qué es una nación, como se han creado y qué factores han influenciado en el nacimiento de estas, uno no puede negar que gran parte de los ciudadanos de los paises industrializados vinculan su identidad a una nación determinada. La nación, como imaginario colectivo, crea vínculos sentimentales no sólo con un colectivo concreto, sinó también con un territorio determinado y hasta con un estado. Sólo es a partir de la Restauración Meiji, en el año 1868, que se puede hablar de nación en Japón. Los nuevos factores socializadores de que disponía el estado, como los medios de comunicación o la escuela, junto a la herencia de la estructura política y económica del período Tokugawa, así como la importación de ideas provenientes de Europa y los EUA, hicieron que, poco a poco, la idea nacional que emitía el estado llegara a los ciudadanos, modelando su imaginario colectivo, y en consecuencia, su identidad. Fue después de la Segunda Guerra Mundial, con el desmantelamiento del Imperio Japonés y en el contexto de prosperidad económica de los años 60, que la concepción nacional japonesa se consolidó en la idea de un Japón singularmente homogéneo, con una población monoétnica, monoracial y monolingüe. El hecho de ser japonés quedada vinculado a la ascendencia del individuo, idea que sigue presente en la actualidad. En un Japón donde la homogeneidad no es nada más que un imaginario y está lejos de la realidad, el hecho es que esta idea de nación excluye de entrada a un conjunto de étnias autóctonas del territorio japonés, como los Ainu o los Ryukyuenses. Fruto de distintos factores históricos, el colectivo zainichi, de la misma manera que los extrangeros que de manera gradual han ido emigrado a Japón, así como sus familias, son objeto de discriminación social debido a su racialización. En este Japón cada vez más globalizado, con más inmigración y con más demanda de mano de obra extrangera, el país se aproxima a un conflicto entre la idea de nación que ha ido consolidando a lo largo de las últimas décadas y la realidad social en la que se encuentra Despite the variety of opinions about what is a nation, how they were created and what factors have influenced the birth of these, can not be denied that much of the citizens of industrialized countries link their identity into a nation. The nation as a collective imagine, creates emotional ties not only with a particular group, but also with a certain territory and even a state. Only after the Meiji Restoration in 1868, we can talk of nationhood in Japan. The new socializing agents available to the state, such as the media or school, along with the legacy of political and economic structure of the Tokugawa period, and the importation of ideas from Europe and the US, made step by step, the national idea that emitted the state arrived to the citizens, shaping their collective imagination, and in consequence, their identity. It was after World War II, with the dismantling of the Japanese Empire and in the context of economic prosperity of the 60s, when Japanese national conception was consolidated in the idea of a uniquely homogeneous Japan, with a mono-ethnic population, monoracial and monolingual . Being Japanese ancestry Hangout linked to the individual, an idea that is still present today. In a Japan where homogeneity is nothing more than an imaginary and is far from the reality, the fact is that this idea of nation exclude a set of indigenous ethnic groups of Japanese territory, as Ainu or Ryukyuans. As a result of different historical factors, the zainichi group, in the same way that foreigners who have been gradually migrated to Japan, as well as their families, are subjected to social discrimination because of their racialization. In this increasingly globalized Japan, with more immigration and more demand for labor foreing work, the country enter in a conflict between the idea of nation that has been consolidated over recent decades and the social reality of the country.

Puede hacerse cargo la poeta del nosotros sin sucumbir a una idea de comunidad sentimental vertebrada a partir de una postergación utópica? ¿Cómo puede llevar a debate al mismo tiempo la causa de las mujeres y la de la nación subalterna sin que una tienda a abarcar a la otra como paraguas totalizador? ¿Cómo se construye una épica no heroica adecuada a un tiempo en el que no son posibles las narraciones míticas o técnicas sobre el origen de una comunidad? Chus Pato y Ana Romaní ofrecen en sus poemarios publicados a partir del año 2000 modelos que interrogan a la comunidad desde la transformación de las formas poéticas de lo épico para cuestionar la identidad nacional desde la diferencia sexual., Can the poet take charge of the “us” without succumbing to a sentimental idea of community with utopian postponement as its backbone? How can both the cause of women and that of the inferior nation be simultaneously debated without one of them tending to shadow the other beneath a totalizing umbrella? How do you construct a non-heroic epic appropriate to a time when mythic or technique narratives about the origin of a community are no longer possible? In their books of poems (published in 2000), Chus Pato and Ana Romaní present models which interrogate the community through the transformation of the epic’s poetic forms so as to question national identity through sexual difference., Pot fer-se càrrec, la poeta, del nosaltres sense sucumbir a una idea de comunitat sentimental vertebrada a partir d’una postergació utòpica? Com pot portar a debat al mateix temps la causa de les dones i de la nació subalterna sense que una tendeixi a integrar l’altra com a paraigües totalitzador? Com es construeix una èpica no heroica adequada a un temps en què no són possibles les narracions mítiques o tècniques sobre l’origen d’una comunitat? Chus Pato i Ana Romaní ofereixen, en els seus poemaris publicats a partir de l’any 2000, models que interroguen la comunitat des de la transformació de les formes poètiques de l’èpica per a interrogar la identitat nacional des de la diferència sexual., Hartu al dezake poetak gu-a bere gain, geroratze utopikotik abiatuta egituratutako komunitate sentimentalaren ideiaren aurrean amore eman gabe? Nola eztabaida ote dezake denbora emakumeak edo menpeko nazioa direla-eta batak bestea aterki totalizatzaileak bezala barne hartu gabe? Nola eraiki epika ez heroikoa, komunitatearen jatorriari buruzko narrazio mitikoak edo teknikak posible ez diren unean? 2000 urtetik aurrera argitaratutako poema-liburuetan, Chus Patok eta Ana Romaník poesia epikoa eraldatzen dute eta, horrela, komunitatea galdekatzeko ereduak eskaintzen dituzte, identitate nazionala aztertzeko desberdintasun sexuala abiapuntutzat hartuta., Pode facerse cargo a poeta do nós sen sucumbir a unha idea de comunidade sentimental vertebrada a partir dunha postergación utópica? Como pode pór en debate ao tempo a causa das mulleres e a da nación subalterna sen que unha tenda a abranguer a outra como paraugas totalizador? Como se constrúe unha épica non heroica axeitada a un tempo nos que non son posíbeis as narracións míticas ou técnicas sobre a orixe dunha comunidade? Chus Pato e Ana Romaní ofrecen nos seus poemarios publicados a partir do ano 2000 modelos que interrogan á comunidade desde a transformación das formas poéticas do épico para interrogar a identidade nacional desde a diferenza sexual.

En aquest treball s’explora la justícia i la legalitat de l’autodeterminació nacional i la secessió. Explorar la justícia significa submergir-se en la moralitat del dret de secessió. Des d’una anàlisi de filosofia política, es defensa un dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional. Aquesta defensa es fa a partir d’un contracte multinacional hipotètic. En virtut de tal mètode contractual, es desenvolupen uns requisits secessionistes en forma de principis que es contrasten acuradament amb les diferents teories secessionistes i objeccions al dret moral a la secessió de les comunitats nacionals. Explorar la legalitat significa estudiar del dret internacional, el dret constitucional i el dret europeu sobre l’autodeterminació i la secessió. Malgrat el treball demostra sovint les dissonàncies entre la proposta filosòfica i el dret positiu vigent, es mostren indicis de consonància, es plantegen interpretacions conformes i es proposen reformes de la legalitat per tal d’apropar-se al dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional., En este trabajo se explora la justicia y la legalidad de la autodeterminación nacional y la secesión. Explorar la justicia significa sumergirse en la moralidad del derecho de secesión. Desde un análisis de filosofía política, se defiende un derecho moral primario a la secesión basado en la autodeterminación nacional. Esta defensa se realiza a partir de un contrato multinacional hipotético. En virtud de tal método contractual, se desarrollan unos requisitos secesionistas en forma de principios que se contrastan cuidadosamente con las diferentes teorías secesionistas y objeciones al derecho moral a la secesión de las comunidades nacionales. Explorar la legalidad significa estudiar el derecho internacional, el derecho constitucional y el derecho europeo sobre la autodeterminación y la secesión. Aunque el trabajo demuestra a menudo las disonancias entre la propuesta filosófica y el derecho positivo vigente, se muestran indicios de consonancia, se plantean interpretaciones conformes y se proponen reformas de la legalidad para acercarse al derecho moral primario a la secesión basado en la autodeterminación nacional., This work explores the justice and legality of national self-determination and secession. The exploration of justice involves making a close examination of the moral right to secede. In making an analysis of the political philosophy, it advocates for a primary moral right to secede based on national self-determination. This defence is based on a hypothetical multinational contract. Under such a contractual method, secessionist conditions are developed in the form of principles that are carefully contrasted with the different theories of secession and objections to the moral right to secede of national communities. The exploration of legality involves studying international law, constitutional law and European law on self-determination and secession. Although the work demonstrates the dissonance between the philosophical approach and the positive law in force, some signs of consistency are observed, harmonizing interpretations are presented, and legal reforms are proposed to move towards the primary moral right to secede based on national self-determination.

Número completo