Search

Treballs presentats a les XXVI Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2021) Aquest monogràfic ha rebut el suport de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I.

After a first review of the French adjective from Antiquity to the traditional grammars in Syntactic-semantic retrospective of the French adjective I, this second article presents a continuation of the retrospective throughout the 20th and 21th centuries. Different grammatical works define, classify and exemplify the French adjective from different syntactic and semantic points of view, paying special attention to the types of adjectives and their functions in the sentence., Tras una primera revisión del adjetivo francés desde la Antigüedad a las gramáticas tradicionales en Retrospectiva sintáctico-semántica del adjetivo francés I, este segundo artículo presenta una continuidad del estudio a lo largo de los siglos XX y XXI. Diferentes trabajos gramaticales definen, clasifican y ejemplifican el adjetivo francés desde varios puntos de vista sintácticos y semánticos, prestando especial atención a las especies de los adjetivos y sus funciones en la oración

In the current context, travel and movement play an essential role in defining geopolitical boundaries as well as identity. In this sense, it is worth highlighting how the literary mosaic of contemporary Francophone xenographs reflects the imprint of current migratory processes that draw a new promenade and landscape in Romanesque literature. In this article, we propose to analyse Grande Section, Hadia Decharrière's first novel, with the aim of illustrating the preponderance of autofictional writing in the literary and cited field. Also, this novel will allow us to address the different meanings that the topic of the trip acquires in its scriptural project. This theme, initially linked to geographical displacement, will allow us to outline the consequences of this identity uprooting whit ontological significance., En el contexto actual, el viaje y el movimiento desempeñan un papel esencial en la de!nición de fronteras geopolíticas a la vez que identitarias. En este sentido, cabe poner de relieve cómo el mosaico literario de las xenografías francófonas contemporáneas re"eja la impronta de los procesos migratorios actuales que dibujan un nuevo paseo y paisaje en las letras románicas. En el presente artículo, nos proponemos analizar Grande Section, la primera novela de Hadia Decharrière, con el objetivo de ilustrar la preponderancia de la escritura autoficcional en el ámbito literario ya citado. Asimismo, esta novela nos permitirá abordar los matices particulares que la temática del viaje adquiere en su proyecto escriptural. Su temática, inicialmente ligada al desplazamiento geográ!co, nos permitirá esbozar las consecuencias de este desarraigo identitario con significado ontológico

This paper describes a digital project to edit the Old Norse poetic corpus known as skaldic poetry, composed between the ninth and fourteenth centuries. The Skaldic Project started in 1997 with the first editions published in 2007, and 75% of the corpus is now published in print and online. The long-term nature of the project, together with the complexities of the corpus and its manuscript and textual preservation, have meant that the digital resource has had a number of challenges to address. This article focuses on three of these challenges: the need to provide a large amount of material about the context of the poetry to contributors, including manuscript images; the need to provide an integrated editing and publication system capable of simultaneous updates by multiple editors and assistants; and instant digital access, online publication and a streamlined process for export for print publication. This article describes these processes and solutions, which encompass both human workflows as well as technical solutions. It demonstrates how the method adopted and data created has provided a foundation for further research projects based on the digital resource, including a lexicographic resource (Lexicon Poeticum) and an index of the complex diction of the corpus (Kenning Lexicon)., Este artículo describe un proyecto digital de edición del corpus poético en nórdico antiguo, compuesto entre los siglos ix y xiv. El Proyecto Skaldic comenzó en 1997 con las primeras ediciones publicadas en 2007, y el 75% del corpus está ahora publicado tanto impreso como en línea. La larga duración de este proyecto, junto con las complejidades del corpus y su conservación manuscrita y textual, conllevan a que el recurso digital haya tenido que enfrentarse a numerosos retos. Este artículo se centra en tres de esos retos: la necesidad de poner a disposición de los colaboradores una importante cantidad de materiales sobre el contexto de la poesía, incluyendo las imágenes de los manuscritos; la necesidad de proporcionar un sistema de edición y de publicación integrado que permita que varios editores y asistentes puedan hacer actualizaciones simultáneas; y el acceso digital inmediato, la publicación en línea y un proceso optimizado de exportación para una publicación impresa. Esta contribución describe estos procedimientos y soluciones, que incluyen flujos de trabajo humanos así como soluciones técnicas. Se demuestra como el método adoptado y los datos creados proporcionan los cimientos para otros proyectos de investigación basados en el recurso electrónico, incluyendo un recurso lexicográfico (Lexicon Poeticum) y un índice del complejo estilo del corpus (Kenning Lexicon).

Il Corpus Rhythmorm Musicum (CRM) è un progetto ideato da Francesco Stella, che dà edizione critica dei rhytmhi – poesie latine medievali basate su un principio sillabico e accentuativo – che siano prodotti dal quarto al nono secolo e provvisti di almeno una melodia attestata nella tradizione manoscritta. A seguito della pubblicazione del primo volume e del CD-ROM (Firenze, SISMEL, Edizioni Del Galluzzo, 2007), contenenti canti di tradizione non liturgica, Luigi Tessarolo ha riprogrammato il database per il web nel 2011. Nel database, liberamente accessibile online (), per ogni rhythmus, oltre all’edizione digitale di poesie e musiche (curate da S. Barrett), è possibile visualizzare: tutti i manoscritti collazionati e le loro descrizioni; le trascrizioni di poesie e melodie nei diversi testimoni (insieme a quelle alfanumeriche e alle esecuzioni musicali dirette da G. Baroffio, curatore del reperimento delle trascrizioni moderne); le schede con il profilo storico, letterario ed ecdotico, quelle su versi e lingua. Da esse derivano le tavole linguistiche di C. Cenni, F. Sivo, P. Stoppacci e le statistiche lessicali, un repertorio delle forme ritmiche curato da E. D’Angelo e C. Pérez González e un menù di ricerca che permette di porre domande complesse al database. Si presentano in questa sede le possibilità d’analisi offerte dal CRM e si indaga sul ruolo svolto dall’elemento melodico nella formazione di questi componimenti. S’indicano, infine, alcuni studi sorti grazie al database, nonché i progetti in corso: l’edizione dei rhythmi computistici – su calendario, astronomia e metodo per calcolare la data della Pasqua – e gli inni ritmici., The Corpus Rhythmorm Musicum (CRM) is a project created by Francesco Stella; here there are the critic editions of rhytmhi – Medieval Latin poems based on syllables and stretches – written from iv to ix century and provided at least with one melody transmitted by the manuscript tradition. After the first volume and CD-ROM publication (Florence, SISMEL, 2007), containing songs from non-liturgical sources, Luigi Tessarolo has reprogrammed the database for the web on 2011. In the database, freely accessible online (), for every rhythmus, in addition to the digital edition of poems and music (edited by S. Barrett), you can view all the collated manuscripts and their descriptions; the transcriptions of poems and melodies (together with the alphanumeric ones and the musical performances directed by G. Baroffio, who also found the modern transcriptions); the introductions with historical, literary and ecdotic profiles, the tabs Versi and Lingua. From these originate the linguistic tables edited by C. Cenni, F. Sivo, P. Stoppacci, the lexical statistics, a repertoire of rhythmic forms edited by E. D’Angelo and C. Pérez González and a search menu that allows you to ask complex questions to the database. Here we present the analysis possibilities offered by the CRM and we investigate the role played by the melodic element in the formation of these compositions. Finally, we indicate some studies arisen thanks to the database, as well as the ongoing projects: the edition of the rhythmi computistici – on calendar, astronomy and method for calculating Easter – and the rhythmic hymns.

Projecte: 2015PID_UB/T06, L’objectiu del projecte és crear una guia pràctica de les possibles sortides professionals que ofereixen els graus de Filologia. Aquesta s’estructura al voltant de diversos perfils, centrant-se en aquells no tan coneguts però atraients i necessaris en el mercat laboral. Els perfils es presenten a partir d’entrevistes a joves filòlegs que han aplicat els seus coneixements i desenvolupat el seu projecte professional a varis camps (a part de l’ensenyament). El projecte neix després de detectar un conjunt de mancances relacionades amb la falta de materials i recursos facilitadors del pas de la universitat al món laboral., Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, RIMDA

Resums de les contribucions a les XXIVJornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2019) Aquest monogràfic ha rebut el suport de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I.

El presente trabajo es un estudio del manuscrito Res. 236 de la Biblioteca Nacional de España, que contiene una serie de traducciones al florentino de Cicerón (De officiis, Paradoxa y De senectute) encargadas por el Marqués de Santillana, además de una traducción del De amicitia del siglo xiv. A partir de los datos aportados por este manuscrito y por otras fuentes, además del papel desempeñado por el Marqués en el encargo de traducciones al florentino, se investiga: (a) su circulación limitada, (b) la actividad del taller del librero Vespasiano da Bisticci y (c) el hecho de que este último tuviera un grupo de traductores a disposición para satisfacer las solicitudes de su clientela más adinerada., This article provides a study of the manuscript Res. 236 of the National Library of Spain, which contains a series of Florentine vernacular translations from Cicero (De officiis, Paradoxa and De senectute) sponsored by the Marquis of Santillana and a thirteenth century translation of the De amicitia. Based on the data provided by this manuscript and other sources, in addition to the role played by the Marquis in the sponsorship of translations into Florentine vernacular, (a) their very limited circulation, (b) the activity of book dealer Vespasiano da Bisticci workshop, and (c) the fact that the latter had a group of translators at disposition to satisfy the requests of his well-off clientele are investigated.

El uso preciso de las palabras y la búsqueda de su significado exacto son dos ideas que fundamentaron algunas obras de Cartagena. En ocasiones indagó también en la etimología para justificar sus argumentos. La influencia de la obra de san Isidoro y del pensamiento de Aristóteles, así como sus profundos conocimientos teológicos, están en la base de muchas de sus disquisiciones., The precise use of words and the search for their meaning are two ideas that laid the groundwork for some of Cartagena’s works. Sometimes he also inquired into the etymology to justify his arguments. The influence of the work of Saint Isidore and the thought of Aristotle, as well as his profound theological knowledge, are at the basis of many of his disquisitions.

En este artículo se estudiará la presencia de la Danza de espadas en los sermones visionarios de la terciaria franciscana Juana de la Cruz (1481-1534). Tras abordar la teatralidad de los trances de las místicas del Bajo Medievo y las visiones performativas de Juana de la Cruz, se analizará la Danza de espadas que aparece en su Libro del conorte, llevada a cabo por Cristo y un coro de ángeles y santos en el Paraíso, que se comparará con otras manifestaciones peninsulares y extrapeninsulares., In this article we analyze the presence of a Swords Dance in a visionary sermon by the Franciscan tertiary Juana de la Cruz (1481-1534). After explaining the theatricality of feminine mystical trances in the Late Middle Ages, we study the Swords Dance that appears in her Libro del conorte, performed by Christ and a chorus of angels and saints in Paradise: this dance is compared with other folkloric dances in the Iberian Peninsula and beyond.

En este trabajo se pretende revaluar y contextualizar la historia impresa de Séneca en España a partir de tres versiones que gozaron de fortuna en el entramado editorial castellano hasta aproximadamente 1550: los Proverbios de Séneca, con la glosa de Pero Díaz de Toledo, Los cinco libros de Séneca, en versión de Alfonso de Cartagena, y las Epístolas de Séneca vinculadas a la figura de Fernán Pérez de Guzmán. En relación a estos textos ha sido parcialmente estudiada su tradición manuscrita, pero se ha prestado poca atención a los rasgos específicos de su tradición impresa. A través del estudio de elementos textuales, culturales y editoriales se pretende trazar una aproximación a este corpus paradigmático., In this paper we try to assess and to put in context the printed history of Seneca in Spain through three versions that enjoyed fortune in the Castilian editorial framework until around 1550: the Proverbs of Seneca, with the comment of Pero Díaz de Toledo, The five books of Seneca, in Alfonso de Cartagena’s version, and the Seneca Epistles linked to Fernán Pérez de Guzmán. In relation to these texts, its manuscript tradition has been partially studied, but little attention has been paid to the specific features of its printed tradition. Through the study of textual, cultural and editorial elements, we intend to draw an approximation to this paradigmatic corpus.

La exposición acerca de la temperantia y la continentia recogida en el Memoriale virtutum de Alfonso de Cartagena (1422) es calco en gran medida de la reflexión tomista al respecto, pero también se modula según algunas de las convicciones teóricas más persistentes en el autor, por ejemplo en lo referente al necesario predominio de la ratio y de la voluntas en la conducta; el asunto vuelve a aflorar en sus obras posteriores –en términos ya menos escolásticos– y debe inscribirse en el debate filosófico y literario propio de la época en torno a la predisposición natural del individuo hacia la virtud y el vicio., The explanation of temperantia and continentia by Alfonso de Cartagena as shown in the Memoriale virtutum of 1422 is—to a large extent—a reflection of the Thomist treatment of the subject, but also faithfully reflects some of the most persistent theoretical convictions of the author, for example in relation to the necessary predominance of ratio and voluntas in behavior; it reemerges in his later works in much less scholastic terms and belongs to the philosophical and literary debate of the time around the natural predisposition of the individual towards virtue and vice.

This work aims to highlight the particular “Philological” work of the writ - er and journalist Carmen de Burgos, since she was not an academic philologist, but “après la letter”. Coeval of the great representatives of the Spanish philological school, such as Menéndez Pelayo, Bonilla San Martín, Cotarelo or Menéndez Pidal; she would use the Leopardi and Larra models to study, translate and publish, as well as her curi - osity without limits, her passionate enthusiasm and her love of literature; using all the resources of her culture, self-taught but profound. Carmen de Burgos consulted a large bibliography, readings and epistolaries, even without any textual criterion. In despite of that, we consider such work as her more beloved intention, and in this sense it was a ful fi lled intention.

Una part fonamental del procés d’elaboració social de les llengües, de la seva constitució com a tals llengües, és la legitimació que cal propiciar entre els parlants i que els ha de permetre de creure que la representació limitada i uniforme –i normalment, escrita– de la llengua que és producte d’una determinada codificació és, en realitat, la llengua veritable. Són els usuaris de la llengua, en definitiva, els que legitimen, amb la seva creença i la seva adhesió sentimental, que “la llengua de tots” existeix, i que és un sistema relativament coherent i regular, delimitat i objectivament diferenciat de les llengües que ho són d’uns altres col·lectius

n l’àmbit de la filologia i de la lingüística el gènere s’ha treballat gairebé únicament des d’una perspectiva gramatical, sense tenir en compte que les relacions entre el codi o sistema lingüístic i allò que el codi representa són arbitràries. La Guia per a una docència universitària amb perspectiva de gènere de Filologia i Lingüística ofereix propostes, exemples de bones pràctiques, recursos docents i eines de consulta que permeten reflexionar i qüestionar regles i significats que ignoren, invisibilitzen o menystenen les dones.

XXIII Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2018) Aquest monogràfic ha rebut el suport de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I

Aquesta investigació analitza les diferents ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del segle XIX i principis del XX (concretament entre 1854 i 1906), amb especial atenció a la identitat de la llengua catalana. Per a definir les diferents ideologies lingüístiques s'examinen els aspectes següents: en primer lloc, quina consideració tenen els valencians d'aquesta època sobre la identitat de la llengua catalana (consideren el català com una llengua independent de les altres llengües romàniques? Creuen que el català és un dialecte de l'occità? Consideren el valencià com una llengua diferent del català?); en segon lloc, i com a conseqüència de l'element anterior, quin és el nom amb què es refereixen al conjunt de la llengua catalana i —més concretament— a la llengua catalana del País Valencià; en tercer lloc, quin és l'origen de la llengua catalana (constaten l'origen independent del català i de l'occità? O pensen que el català es va emancipar de la llengua occitana?); en quart lloc, quina és la dimensió identitària de cadascuna de les afirmacions sobre el nom i l'origen de la llengua; en cinqué i últim lloc, quin és el sentiment identitari, l'origen geogràfic, la classe social i la formació intel·lectual de cadascun dels erudits valencians que hi analitzem. Aquest treball no és, per tant, una història de la situació sociolingüística d'aquesta època ni de la consideració social que els valencians tenien de la seua llengua pròpia, sinó més bé una història de les ideologies lingüístiques, en la qual té un paper fonamental la qüestió identitària. Es tracta d’una investigació diacrònica que s’emmarca en la història social de la llengua i, més concretament, en la història de les ideologies, sempre dins l’òptica del positivisme històric. Així, combina el maneig de la filologia, la història social i la història de les ideologies. Encara que l’estudi es circumscriu al País Valencià, en examinar les ideologies lingüístiques dels valencians sobre la llengua pròpia, la investigació també té en compte el conjunt de l’àmbit lingüístic català dins del període comprés entre 1854 i 1906, així com els postulats de la romanística internacional sobre la llengua catalana als segles XIX i XX.

L’article analitza el trànsit dels elements teatrals del cicle del Corpus, Santa Tecla i les cerimònies espectacularitzades de les entrades de personatges destacats en la ciutat de Tarragona, en el període a cavall dels segles xv i xvi. Es classifiquen les representacions supervivents del xv denominades entremesos, les noves obres escenificades i els elements que apareixen en una curta etapa sense continuïtat. Es presta atenció especial al ball de Vells, una de les peces de teatre popular de major continuïtat ja que ha arribat fins als nostres dies., The article aims to analyse the transit of the theatrical elements of the cycle of Corpus, Santa Tecla and the spectacular ceremonies of the entries of outstanding personages in the town of Tarragona, between 15th and 16th centuries. We classify the 15th century surviving representations, the new plays and the elements that appear in a short stage and that will not have continuity. Particular attention is given to the Dance of Old Men, one of the popular plays of long continuity for centuries until the present times.

XXII Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2017) XXII Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (any 2017) Aquest monogràfic ha rebut el suport de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I

En el artículo se estudian las imágenes que ilustran el Libro del Anticristo en la edición princeps (Zaragoza: Pablo Hurus, 1496). Una gran parte de los grabados proceden de la imprenta alemana, donde habían sido utilizados en los tres Antichrist impresos en Estrasburgo hacia 1482, acompañados de unos breves textos. La correlación entre el documento escrito y el visual se modifica totalmente en el impreso español al usarse como complemento del texto erudito preparado de Martín Martínez de Ampiés. Se llama la atención sobre ocho tacos de distinta factura, posiblemente entallados en la oficina de Pablo Hurus. Estas nuevas imágenes dotan de mayor gravedad al conjunto, tanto por su creciente antisemitismo como por la presencia severa del Anticristo y su diablo guardián., This paper aims to study the ensemble of xylographies that illustrates the Libro del Anticristo princeps edition [Zaragoza: Pablo Hurus, 1496]. A significant part of the woodcuts comes from German printing houses, where they had been used in three Antichrists, accompanied with a brief piece of text and already printed in Strasbourg around 1482. The interrelationship between written text and visual component is entirely modified in the Spanish printing, as they have been used as an accompaniment for the scholar text arranged by Martín Martínez de Ampiés. The attention is drawn to eight xylographies from different executions and probably whittled in Pablo Hurus’ studio. These new images give more seriousness to the ensemble, as for them showing a growing anti-Semitism and for the strict presence of Antichrist and his devil custodian.

Joan Fuster (1922-1992) és considerat l'assagista català més important del segle XX. La seva obra constitueix una de les aportacions intel·lectuals més suggestives produïdes al País Valencià i des del País Valencià, amb una projecció no menyspreable envers l'àmbit cultural espanyol. L'àmbit genèric de la seva producció es pot situar en l' espai de la no-ficció i la literatura d'idees. La voluntat de Fuster de professionalitzar-se com a escriptor va marcar les línies de la seva producció, mediatitzada per la necessitat de publicar en plataformes editorials que li reportessin una compensació econòmica. La seva obra abasta aspectes difícilment sistematitzables, des de l'aforisme més irònic a la crítica literària, des de la reflexió històrica a les propostes per a un futur com a poble, des de l'estudi dels clàssics catalans a l'anàlisi de la política internacional. Aquesta tesi centra el focus analític, a manera de corpus, en les seves aportacions a la descripció del territori ,entre les quals El País Valenciano és la més coneguda i representativa. L'objectiu ha estat analitzar aquest segment de la seva producció per posar-lo en valor dins el conjunt de la seva obra i el context que hi correspon. La hipòtesi inicial de què s'hi parteix és que la capacitat intel·lectual i creativa de Joan Fuster fa que el resultat de la seva producció textual sigui d'una gran qualitat. Complirà els seus encàrrecs ajustant-se a les necessitats de modalització que cada gènere textual exigeix, dins uns paràmetres de qualitat literària màxima, en què la seva dicció personal, que sempre tendirà cap a l'assaig, tindrà més o menys presència d'acord amb les possibilitats que cada gènere li permeti.

XXI Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2016) XXI Jornades de Foment de la Investigació en Ciències Humanes i Socials (2016)

En este trabajo trascribimos y, por tanto, damos a conocer la elegia que el poeta y humanista valenciano Joan Angel Gonzalez compuso en 1523, la cual, ademas, fue su opera prima, para introducirnos no solo en la produccion literaria del Humanismo autoctono sino tambien para acercarnos a la figura de un noble, guerrero y humanista como fue el Marques del Cenete, Rodrigo Diaz de Vivar y Mendoza. En aquest treball transcrivim i, per tant, donem a coneixer l’elegia que el poeta i humanista valencia Joan Angel Gonzalez va compondre el 1523, la qual, a mes, fou la seva opera prima, per tal d’introduir-nos no nomes en la produccio literaria de l’Humanisme autocton sino tambe per apropar-nos a la figura d’un noble, guerrer i humanista com fou el Marques del Cenete, Rodrigo Diaz de Vivar i Mendoza.

L'associació Lingüistica Occitana, fundada formalment l'any 2004, organitza periòdicament ¿anualment, bianualment o trianual¿ col·loquis que s'interessen per la recerca sobre la llengua occitana, anomenats Obradors de Lingüistica Occitana. Aquests mateixos col·loquis, i concretament el primer que es va celebrar a Nimes l'any 2002 (organitzat per Enric Comis, Arvèi Lieutard i Patric Sauzet), van ser de fet els que van originar l'existència mateixa de l'associació, que s'encarrega de publicar una revista en línia que recull els continguts d'aquelles trobades científiques i altres treballs originals sobre la llengua occitana (que podeu consultar a l'adreça següent: http://revistadoc.com). L'associació, presidida per Gerard-Joan Barceló, compta també amb un comitè de lectura que revisa i valida els textos que cal publicar a la revista (format per Miriam Bras, Jacques Bres, Aitor Carrera, Arvèi Lieutard, Patric Sauzet i Domergue Sumien) i, entre altres projectes, preveu posar a la disposició de tothom un diccionari occità en línia, anomenat Superlexic, que ha de tenir en compte tant les formes referencials generals com les dels diferents estàndards regionals de la llengua de Mistral. Els Obradors atrauen desenes d'investigadors en un ambient que afavoreix especialment l'intercanvi d'idees i el debat sobre aspectes de lingüística occitana (i no pas solament en les sessions de comunicacions), i fins ara han tingut la virtut ¿potser no sempre formulada explícitament¿ d'encoratjar no només la recerca sobre la llengua d'oc (i de presentar sovint les principals novetats que hi fan referència en el període que va d'un congrés de l'AEIO a un altre), sinó específicament la investigació sobre l'occità feta també en occità, com pot comprovar qualsevol navegant que visiti la pàgina web de l'associació.

Projeccio a la premsa andalusa de l’homenatge que van rebre els intel·lectuals castellans a Barcelona l’any 1930, en un acte de clar compromis amb la cultura catalana i la imminent proclamacio de la II Republica espanyola. Projection in the Andalusian press of the tribute that Castilian intellectuals receipt at Barcelona in 1930, a committed event with Catalonian culture and the imminent proclamation of the Second Spanish Republic.

Reseña de: Lucena, Repetición de amores, ed. de Fernando Gómez Redondo, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, 2014.

Abstract: We wanted to show, inductively, some typological components of the tale, in the light of three chapters from the Conde Lucanor (CL26, 43, 48) and the tale no 28 in the Libro de los gatos. We have insisted in particular on the notion of equilibrium (with the characterization of the opposite type of "bad storyteller"), on the folk substrate base story (with the study of the type AT613 "two companions or travelers"), and on the arts of Memory, practiced by the writer. The story CL26 positioned Truth in the tree roots, the real foundation of life, unlike the Lie which is essentially corruption. A fable of Phaedrus, cited at the end of the study, develops the same concept. Keywords: Story. Proverb. Fable. Myth. Folklore. Truth and lies. Autonomous sen-tence. Memory. Balance., Hemos querido evidenciar, de manera inductiva, algunos rasgos tipológicos del cuento a la luz de tres relatos sacados del Conde Lucanor (CL26, 43, 48) y del cuento n.o 28 del Libro de los gatos. Hemos insistido en particular sobre la noción de equilibrio (con la caracterización del tipo opuesto del "mal contador"), sobre el sustrato folclórico, base del relato (tratamos aquí del cuento-tipo AT613 de los "Dos compañeros o viajeros"), y sobre las "tartes" de la memoria practicadas por el autor para educar al lector. El cuento CL26 hace de la Verdad colocada en las raíces del árbol, el fundamento auténtico de la vida, a diferencia de la Mentira que es esencialmente corrupción. También desarrolla el mismo concepto una fábula de Fedro citada al nal del estudio. Palabras clave: Cuento. Proverbio. Fábula. Mito. Folclore. Verdad y mentira. Frase autónoma. Memoria. Equilibrio

Thirty years have gone by since the Basque Autonomy Statute (“Guernica Statute”) first came into force, which established co-officiality between Basque and Spanish in the entire Comunidad Autónoma Vasca (CAV: Basque Autonomous Community). An ambitious educational plan in Basque has been introduced with the Law 10/1982, November 24th 1982, Basic Law of Normalization in the Use of Basque). However, the presence of this language in the daily life of the CAV is far from relevant. Two circumstances contribute to this fact: the non-existence of monolingual Basque speakers and the great percentage of monolingual Spanish speakers. If at least the latter were competent enough in listening comprehension (i. e., if they substituted their monolingualism for semi-bilingualism, as Ch. Hockett put it), this would encourage a kind of situation which has rarely ever taken place: communicative situations in which one speaker spoke in Basque and the other one in Spanish. Han transcurrido treinta años desde la entrada en vigor del Estatuto de Guernica, en el que se establece la cooficialidad de euskera y castellano en toda la Comunidad Autónoma Vasca (CAV). Se ha implantado desde entonces un ambicioso plan de enseñanza del euskera, al abrigo de la Ley 10/1982, de 24 de noviembre, Básica de Normalización del Uso del Euskera. Sin embargo, la presencia de esta lengua en la vida diaria de gran parte de la CAV dista mucho de ser relevante. A este hecho contribuyen, entre otras, dos circunstancias: la inexistencia de monolingües vasco-hablantes y el gran porcentaje de monolingües castellano-hablantes. Si al menos éstos últimos dominaran la destreza denominada “comprensión auditiva” (es decir, si sustituyeran su monolingüismo por un semi-bilingualism ‘sesquilingüismo’, término acuñado por Ch. Hockett), se fomentaría un fenómeno que hasta ahora apenas se ha producido: situaciones comunicativas en que un interlocutor hable en euskera y el otro en castellano.

Homenaje a Ruy Belo

The episode from Tristan and Iseut’s legend known as “The Cave of Lovers”, written by Thomas, must be reconstructed with Brother Robert’s narrative of the Tristrams Saga. Inside “The Cave of Lovers”, a retreat arranged by Tristan not to forget Iseut, who has returned to King Mark’s side, Tristan speaks to, caresses and kisses the statue representing her. However, it is the smell that he inhales –thanks to a simple mechanical trick– what keeps in the lover’s mind and heart the memory of the beautiful blonde queen. In this way, Tristan succeeds in not consummating his marriage to Iseut of the White Hands. El episodio, escrito por Tomás de Inglaterra, conocido como “La Sala de las Imágenes” de la leyenda de Tristán e Iseo, se ha de reconstruir con la narración de la Saga escandinava del Hermano Roberto. En “La Sala de las Imágenes”, construida para no olvidar a Iseo que ha regresado junto al rey Marco, Tristán habla, acaricia y besa la estatua que la representa. Pero es el olor que aspira –gracias a un sencillo truco mecánico– lo que fija en la memoria y en el corazón del amante el recuerdo de la bella reina rubia y de esta manera Tristán consigue no consumar su matrimonio con Iseo de las Blancas Manos.

Throughout the centuries, Arab poets from different countries have described objects, landscapes and people using the sense of smell much more than through sight. A lo largo de los siglos, poetas árabes de distinta procedencia han descrito objetos, paisajes y personas haciendo uso del sentido del olfato más que del sentido de la vista.

XX Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2015) XX Jornades de Foment de la Investigació de laFacultat de Ciències Humanes i Socials (any 2015) Aquest monogràfic ha rebut el suport de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I.

El model de llengua dels textos religiosos catalans del s. XIX ha estat una tema poc tractat pels estudiosos de la llengua. En el seguent treball, ens proposem portar a terme una aproximacio a aquest model linguistic a traves de l’obra "Los ba lls sense vel", un col·loqui de mitjans de segle XIX d’autor anonim. Aprofitarem l’analisi linguistica per a estudiar en quins textos gramaticals i lexicografics s’ha basat l’autor i quina coloracio dialectal presenta. The language model of the religious texts of Catalan s. XIX has been a subject seldom dealt with by the language professionals. In the following work, we propose to carry out a linguistic approach to this model through the work "Los balls sense vel", a colloquium mid nineteenth century anonymous. Take the linguistic analysis to study in which grammatical and lexicographical texts the author has based and the dialectical influences.