El uso de lenguas minoritarias en la Administración pública tiene un alto valor simbólico, y por consiguiente, puede promover el estatus de dichos idiomas. Este artículo se centra en el análisis del uso de las lenguas minoritarias en la administración pública de Irlanda del Norte. Incluye una breve historia del papel que han desempeñado estos idiomas en el país y un examen de su situación demográfica (los censos de 2001 y 2011), antes de abordar los compromisos y la legislación internacionales, la puesta en marcha de legislación (determinada principalmente a través de los informes estatales sobre las obligaciones internacionales pertinentes) y las propuestas de una futura legislación respecto de la protección del irlandés y del escocés del Ulster en Irlanda del Norte. El idioma irlandés es una lengua celta que históricamente se ha hablado en Irlanda. Muchas personas en Irlanda del Norte la consideran una parte muy importante de su patrimonio cultural. Según el censo de 2001, el irlandés lo habla el 10,4% de la población de Irlanda del Norte y se calculó (en el censo de 2001 no había preguntas sobre el escocés del Ulster, que fueron introducidas por primera vez en el censo de 2011) que el escocés del Ulster, el otro idioma hablado en Irlanda del Norte, aparte del inglés y del irlandés, lo hablaba un 2% de la población. De hecho, según el censo de 2011, el número de personas con algún conocimiento del irlandés y del escocés del Ulster es parecido. Un 8,08% de la población de Irlanda del Norte tiene alguna capacidad para desenvolverse en el escocés del Ulster y el 10,65% tiene algunos conocimientos del irlandés. Es de sorprender que no haya una enorme diferencia entre los dos porcentajes. La Ley de Irlanda del Norte de 1998 otorgó a la Asamblea de Irlanda del Norte unas competencias legislativas para la mayoría de las políticas que son pertinentes para la protección del irlandés y del escocés del Ulster. No obstante, hablando a grandes rasgos, estas competencias no se han hecho valer, debido en gran medida a la naturaleza altamente discutida de la lengua en Irlanda del Norte, y al punto muerto al que se ha llegado entre los partidos nacionalistas, que dispensan un amplio apoyo a las acciones legislativas encaminadas a proteger el irlandés, y los partidos unionistas, que se oponen a estas medidas e invocan la protección del escocés del Ulster. La sociedad norirlandesa está divida. Y existen estereotipos que no han permitido el disfrute de la herencia lingüística de Irlanda del Norte. Este artículo se centra especialmente en el uso del irlandés y del escocés del Ulster en la administración pública de Irlanda del Norte., L'ús de llengües minoritàries a l'Administració pública té un alt valor simbòlic i, per tant, això pot facilitar que l'estatus dels idiomes afectats millori. Aquest article se centra en l'anàlisi de l'ús de les llengües minoritàries a l'Administració pública d'Irlanda del Nord. Inclou una breu història del paper que han exercit aquests idiomes al país i un examen de la seva situació demogràfica (els censos de 2001 i 2011), abans d'abordar els compromisos i la legislació internacionals, la posada en marxa de la legislació (determinada principalment pels informes estatals sobre les obligacions internacionals pertinents) i les propostes d'una futura legislació respecte de la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a Irlanda del Nord. L'idioma irlandès és una llengua celta que històricament s'ha parlat a Irlanda. Moltes persones a Irlanda del Nord la consideren una part molt important del seu patrimoni cultural. Segons el cens de 2001, l'irlandès el parla el 10,4% de la població d'Irlanda del Nord i es va calcular (al cens de 2001 no hi havia preguntes sobre l'escocès de l'Ulster, que van ser introduïdes per primera vegada al cens de 2011) que l'escocès de l'Ulster, l'altre idioma parlat a Irlanda del Nord, a part de l'anglès i de l'irlandès, el parlava un 2% de la població. De fet, segons el cens de 2011, el nombre de persones amb algun coneixement d'irlandès i d'escocès de l'Ulster és semblant. Un 8,08% de la població d'Irlanda del Nord es pot comunicar en l’escocès de l'Ulster i el 10,65% té coneixements d'irlandès. És sorprenent que no hi hagi una enorme diferència entre els dos percentatges. La Llei d'Irlanda del Nord de 1998 va atorgar a l'Assemblea d'Irlanda del Nord unes competències legislatives per a la majoria de les polítiques que són pertinents per a la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster. No obstant això, parlant a grans trets, aquestes competències no s'han fet valer, per culpa, en gran part, de la naturalesa altament discutida de la llengua a Irlanda del Nord, i al punt mort al qual s'ha arribat entre els partits nacionalistes, que dispensen un ampli suport a les accions legislatives encaminades a protegir l'irlandès, i als partits unionistes, que s'oposen a aquestes mesures i invoquen la protecció de l'escocès de l'Ulster. La societat nord-irlandesa està dividida. I hi ha estereotips que no han permès gaudir de l'herència lingüística d'Irlanda del Nord. Aquest article se centra, doncs, especialment, en l'ús de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a l'Administració pública d'Irlanda del Nord., The use of minority languages in the public administration has a high symbolic value, and can therefore promote the status of such languages. This article focuses on analyzing the use of minority languages in the public administration of Northern Ireland with a brief history of the role these languages have played in this country and reference to their demographic situation (2001 and 2011 censuses) before turning to international commitments and legislation, the implementation of legislation (as determined primarily through state reporting in relation to relevant international obligations) and proposals for future legislation regarding the protection of Irish and Ulster Scots in Northern Ireland. The Irish language is a Celtic language which has historically been spoken in Ireland. It is considered by many people of Northern Ireland a very important part of their cultural heritage. According to the 2001 census, Irish is spoken by 10.4% of the population of Northern Ireland and it was estimated (in the 2001 census there were no questions on Ulster Scots, these were only introduced for the first time in the 2011 census) that Ulster Scots, the other language spoken in Northern Ireland other than English and Irish, was spoken by around 2% of the population. Indeed, according to the 2011 census, the number of people with some ability in Irish and Ulster Scots is similar, 8.08% of the population of Northern Ireland has some ability in Ulster Scots and 10.65% has some ability in Irish. Surprisingly there is not a huge difference between the two percentages. The Northern Ireland Act 1998 gave the Northern Ireland Assembly significant legislative powers in most policy areas that are relevant to the protection of Irish and Ulster Scots. Generally, however, this power has not been used, largely due to the highly contested nature of language in Northern Ireland, and the stalemate between Nationalist parties, who are broadly supportive of taking legislative action to protect Irish, and the Unionist parties, which oppose such measures, and invoke the protection of Ulster Scots. Northern Irish society is divided, and there are stereotypes which deprive the country of its linguistic heritage. This article focuses especially on the use of Irish and Ulster Scots in the Public Administration of Northern Ireland.