Search

Common Voice és un projecte que convida a la gent a donar la seva veu en la seva llengua materna amb el propòsit de reunir corpus de veus. Aquests corpus, disponibles en més de noranta idiomes, estan formats per una gran quantitat d’àudios curts, en els quals els usuaris es graven llegint una frase, i es poden utilitzar per millorar els sistemes de reconeixement i síntesi de parla. Precisament en català la majoria d’aquests sistemes actualment necessiten millores en els seus models i la base de dades de Common Voice pot arribar a ser de gran utilitat. Un dels seus avantatges és l'accessibilitat per a tothom, tant per la gent que vol desenvolupar sistemes de reconeixement com per la que vol proporcionar la seva veu. Per aquest motiu, aquest projecte utilitza el corpus català amb la intenció de validar-lo, intentant generar una segmentació fonètica dels àudios i posteriorment analitzant la precisió de les etiquetes, amb l’objectiu de poder contribuir en el desenvolupament de les tecnologies de la parla, a més d’adquirir coneixements sobre el funcionament de gestió de dades i entrenament de models amb xarxes neuronals. Inicialment, es pretenia processar la base de dades completa, formada per 25 GB de dades i més de 1000 hores gravades, però això requereix una gran quantitat de temps i de recursos computacionals, així que s’ha optat per seleccionar un conjunt reduït de dades i treballar a menor escala. El procediment ha sigut realitzar un alineament forçat amb els àudios i les seves transcripcions amb els programes Festival i Montreal Forced Aligner. Per aquest últim s’ha necessitat entrenar un model acústic, utilitzant el mateix corpus de Common Voice però amb diferents arxius. Finalment s’ha analitzat la precisió temporal de les etiquetes resultants, en les que s’ha vist que no eren del tot perfectes. Common Voice es un proyecto que invita a la gente a donar su voz en su lengua materna con el propósito de reunir corpus de voz. Estos corpus, disponibles en más de noventa idiomas, estan formados por una gran cantidad de audios cortos, en los que los usuarios se graban leyendo una frase, y se pueden utilizar para mejorar los sistemes de reconocimiento y síntesi del habla. Precisamente en catalán la mayoría de estos sistemas actualmente necesitan mejoras en sus models y la base de datos de Common Voice puede llegar a ser de gran utilidad. Una de sus ventajas es la accesibilidad para todo el mundo, tanto para la gente que quiere desarrollar sistemas de reconocimiento como para la que quiere proporcionar su voz. Por eso, este proyecto utiliza el corpus catalán con la intención de validarlo, intentando generar una segmentación fonética de los audios y posteriormente analizando la precisión de las etiquetas, con el objetivo de poder contribuir con el desarrollo de las tecnologías del habla, además de adquirir conocimientos sobre el funcionamiento de gestión de datos y entrenamiento de modelos con redes neuronales. Inicialmente, se pretendía procesar la base de datos completa, formada por 25 GB de datos y más de 1000 horas grabadas, pero esto requiere una gran cantidad de tiempo y de recursos computacionales, así que se ha optado por seleccionar un conjunto reducido de datos y trabajar a menor escala. El procedimiento ha sido realizar un alineamiento forzado con los audios y sus transcripciones con los programas Festival y Montreal Forced Aligner. Para este último se ha necesitado entrenar un modelo acústico, usando el mismo corpus de Common Voice pero con diferentes archivos. Finalmente se ha analizado la precisión temporal de las etiquetas resultantes, en las que se ha visto que no eran del todo perfectas. Common Voice is a project that invites people to donate their voice in their mother tongue in order to collect speech corpora. These corpora, available in more than ninety languages, consist of a large quantity of short audio files, in which users record themselves reading a sentence, and can be used to improve speech recognition and synthesis systems. In catalan, most of these systems currently need improvement in their models and the Common Voice dataset may be very helpful. One of its advantages is the accessibility for everyone, both for people who want to develop speech recognition systems and for people who want to provide their voice data. For this reason, this project uses the catalan corpus with the purpose of validating it, generating a phonetic segmentation of the audios and subsequently analyzing the labeling precision, with the aim of being able to contribute in the development of speech technologies, as well as gaining knowledge about data management and model training. The initial idea was processing the whole dataset, consisting of 25 GB of data and more than 1000 hours of recording, but this requires a large amount of time and computing resources, so a later choice was selecting a reduced set of audios and work on a smaller scale. The procedure was performing forced alignment on the audios and their orthographic transcriptions with Festival and Montreal Forced Aligner. For the latter, the training of a new acoustic model was needed, using the same Common Voice corpus but with different files. Finally the accuracy of the labels was analyzed, but the results showed that they were not entirely accurate.

[cat] A The Descent of Man (1871), Darwin fonamenta la idea que la nostra espècie va originar-se per selecció natural, la ment inclosa. Consegüentment, enfronta el repte de Max Müller segons el qual la capacitat de llenguatge en particular no pot explicar-se per l'acció de la selecció natural. El repte el supera Darwin amb una conjectura sobre l'evolució del llenguatge que és menys coneguda però més suggeridora i poderosa, completa i integrada que d'altres ara vigents; a més, en centrar-se en la parla articulada, és més plausible biològicament. La potència de la seva proposta neix d'un coneixement profund del llenguatge. També aquí Darwin estudia la filogènia amb la vista posada en l'ontogènia. No se li escapa tampoc la glossogènia, és a dir, el canvi lingüístic. Filogènia, ontogènia i glossogènia constitueixen, per aquest ordre, les tres parts d'aquest article., [eng] In The Descent of Man (1871), Darwin underpins the idea that our species was evolved by natural selection, which includes the human mind. Consequently, he has to face Max Müller's challenge that our capacity for language cannot be explained through natural selection. Such a challenge is overcome by Darwin by means of a conjecture which is more suggestive and powerful, complete and integrative than others now current; besides, by being centered in speech, it is more plausible biologically. The power of Darwin's proposal arises from a deep knowledge of language. Here, as elsewhere in the Darwinian enterprise, phylogeny is studied with an eye on ontogeny. Glossogeny, it is to say, linguistic change is also contemplated. Phylogeny, ontogeny and glossogeny, in this order, are discussed in the three parts of the present essay.

A partir de la revisió d’alguns dels dualismes formulats com a dicotomies al Cours de Linguistique Générale, es valoren en aquest treball les suposades innovacions saussureanes, tot atenent als seus antecedents en la història de la lingüística i a les repercussions en el posterior desenvolupament de la ciència del llenguatge. Based on the revision of some of the dualisms formulated as dichotomies in the Cours de Linguistique Générale, the assumptions Saussurean innovations are valued in this work, taking into account their background in the history of linguistics and the repercussions in the later development of the language science.

Aquesta investigació es basa en l'anàlisi acústica i perceptiva de les vocals i combinacions de vocals del català central en parla espontània. De cada so vocàlic, se'n fa una descripció acústica, es comprova la influència que exerceix en la vocal el punt d'articulació dels sons adjacents anteriors i posteriors, se'n dibuixa el camp de dispersió i es presenta una anàlisi comparativa amb els resultats que s'han obtingut en estudis precedents basats en un model de parla més formal. Per portar a terme la recerca, hem utilitzat el Corpus oral de parla espontània (Font¬Rotchés, 2006) i el de Rius-Escudé (2012), a partir dels quals hem seleccionat 30 hores de material audiovisual de programes de la televisió i n'hem extret 557 fragments. Hem constituït un corpus de 2.221 vocals i combinacions de vocals, representat per 257 informants, d'ambdós sexes, d'edats compreses entre 18 i 80 anys, de professions diverses i procedents de diferents contrades de la varietat dialectal central, en un context de parla espontània real i genuTha. Amb l'objectiu de reduir les diferències acústiques associades a les peculiaritats morfològiques de la cavitat oral dels informants, hem normalitzat les dades dels formants vocàlics —seguint el procediment proposat per Watt i Fabricius (2002)— dels 67 informants que complien els requisits i hem constituït un corpus normalitzat amb 896 vocals. La metodologia que hem utilitzat és experimental, empírica i quantitativa. Hem realitzat unes proves de percepció per validar les hipòtesis plantejades i ens hem servit de l'aplicació d'anàlisi i síntesi de veu PRAAT, la qual ens ha permès extreure els valors dels dos primers formants (F1, F2) de cada so vocàlic, i del programa SPSS Statistics 17.0 i G-STAT.2.0 per comprovar la fiabilitat dels resultats i per a la representació gràfica. La finalitat d'aquesta investigació és que pugui esdevenir una aportació en el coneixement de la caracterització acústica de les vocals de la llengua catalana en parla espontània i que pugui afavorir l'ensenyament-aprenentatge de la pronúncia del català als nous aprenents d'aquesta llengua en els diversos nivells educatius. Els resultats que hem obtingut, i que tenen conseqüències didàctiques, són que les vocals en català central en parla espontània són més obertes, més centrals i que no tenen una pronúncia única; que les vocals anteriors es perceben millor que les posteriors, i que el punt d'articulació del so adjacent anterior i posterior les influeix molt poc. Pel que fa a la combinació de dues vocals, en general, es pronuncien totes dues., This research is based on the acoustic and perceptive analysis of vowels and combinations of vowels spoken spontaneously in Central Catalan. An acoustic description is created for each vowel sound and the influence that the place of articulation of the previous and subsequent adjacent sounds has on the vowel is verified. The field of dispersion is plotted and a comparative analysis is presented of the results obtained from previous research based on a more formal speech model. We have used the Oral corpus of spontaneous speech (Font-Rotches, 2006) and that of Rius-Escude (2012), selecting 30 hours of audiovisual material and extracting 557 fragments. We have built a corpus of 2,221 vowels and vowel combinations, uttered by 257 speakers of both genders in a real and genuine context of spontaneous speech. In order to reduce the acoustic differences, we have normalised the data of the vowel formants -Watt & Fabricius (2002)- of the 67 speakers that meet the requirements, obtaining a normalised corpus with 896 vowels. The methodology used is experimental, empirical and quantitative. We have carried out perception tests to validate the hypotheses established and we have used the PRAAT voice analysis and synthesis application and the SPSS Statistics 17.0 program and G¬STAT.2.0. The objective is to contribute to knowledge regarding the acoustic characterisation of vowels in the Catalan language in spontaneous speech and to facilitate the teaching-learning of Catalan pronunciation for new learners at different levels of education. The results obtained that have educational consequences are that the vowels of Central Catalan in spontaneous speech are more open, more central and that they do not have a single pronunciation, previous vowels are perceived better than subsequent ones and that the point of articulation of the previous and subsequent adjacent sound has little influence on them. We regard to the combination of two vowels, in general, both are pronounced. Teaching-learning proposals for Catalan pronunciation must be based on three fundamental pillars: teach the language based on the model of spontaneous speech, contextualise pronunciation activities and work on pronunciation with a communicative focus.

La relació entre pauses silencioses i signes de puntuació està, en part, molt condicionada pel propi parlant ja que no existeix cap tipus de normativa que defineixi la seva duració. Donada la quantitat d'estudis existents en diverses llengües des d'un punt de vista més lingüístic, aquest treball pretén trobar una relació entre parlants i pauses silencioses mitjançant altre tipus de disciplina: la matemàtica funcional. Donada, a més a més, la mancança d'estudis de tecnologies de la parla en llengua catalana, s'ha trobat oportú realitzar una aproximació en aquesta llengua a les tecnologies de la parla.

Aquest treball és un estudi sobre la pervivència de la llengua vèneta des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Compta amb una part descriptiva i un marc històric, i té l'objectiu de demostrar que malgrat la repressió per la qual el vènet ha passat, encara es parla. Aquest treball és un estudi sobre la pervivència de la llengua vèneta des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Compta amb una part descriptiva i un marc històric, i té l'objectiu de demostrar que malgrat la repressió per la qual el vènet ha passat, encara es parla. Aquest treball és un estudi sobre la pervivència de la llengua vèneta des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Compta amb una part descriptiva i un marc històric, i té l'objectiu de demostrar que malgrat la repressió per la qual el vènet ha passat, encara es parla Este trabajo es un estudio sobre la pervivencia del idioma véneto desde principios del siglo XX hasta la actualidad. Cuenta con una parte descriptiva y un marco histórico, y tiene el objetivo de demostrar que a pesar de la represión por la que el idioma ha pasado, aún se habla. Este trabajo es un estudio sobre la pervivencia del idioma véneto desde principios del siglo XX hasta la actualidad. Cuenta con una parte descriptiva y un marco histórico, y tiene el objetivo de demostrar que a pesar de la represión por la que el idioma ha pasado, aún se habla. Este trabajo es un estudio sobre la pervivencia del idioma véneto desde principios del siglo XX hasta la actualidad. Cuenta con una parte descriptiva y un marco histórico, y tiene el objetivo de demostrar que a pesar de la represión por la que el idioma ha pasado, aún se habla This is a study about the Venetian language and its survival, in texts from the 1920s until nowadays. It has a descriptive part and a historical chapter, and its purpose is to prove that despite the repression the language has suffered, it is still alive. This is a study about the Venetian language and its survival, in texts from the 1920s until nowadays. It has a descriptive part and a historical chapter, and its purpose is to prove that despite the repression the language has suffered, it is still alive. This is a study about the Venetian language and its survival, in texts from the 1920s until nowadays. It has a descriptive part and a historical chapter, and its purpose is to prove that despite the repression the language has suffered, it is still alive

Aquest article planteja les conseqüències de la prematuritat sobre l'adquisició del llenguatge i revisa treballs recents que han analitzat les capacitats inicials de percepció de la parla del prematur. Es discuteix un tema de controvèrsia actual sobre si l’exposició a la llengua abans de l’edat a terme podria accelerar d’alguna manera aquestes capacitats inicials, malgrat la immaduresa cerebral, i repercutir favorablement en les etapes inicials d’adquisició del llenguatge. Els resultats de la recerca no donen un suport clar a aquesta hipòtesi. La interacció entre els factors maduratius i l'experiència amb el llenguatge és complexa en aquesta població de risc., This paper focuses on the consequences of preterm birth on language acquisition and reviews recent work on preterm infants’ early speech perception capacities. A current controversial topic is discussed regarding the possibility that early language exposure before term age could somehow accelerate these early capacities, in spite of brain immaturity, and have a positive effect on early language acquisition. Research results do not clearly support this hypothesis. The interaction between brain maturation and language exposure factors is complex in this at risk population., Este artículo plantea las consecuencias de la prematuridad sobre la adquisición del lenguaje y revisa trabajos recientes que han analizado las capacidades iniciales de percepción del habla en el prematuro.Se discute un tema de controversia actual sobre si la exposición a la lengua antes de la edad a término podría acelerar de alguna manera estas capacidades iniciales, a pesar de la inmadurez cerebral, y repercutir favorablemente en les etapas iniciales de adquisición del lenguaje. Los resultados de la investigación no ofrecen un claro apoyo a esta hipótesis. La interacción entre los factores madurativos y la experiencia con el lenguaje es compleja en esta población de riesgo.

[CATALÀ] En aquest projecte s'intenta esbrinar si l'entropia de bloc permet descriure el desenvolupament de la parla dels infants. Per a fer-ho, s'ha desenvolupat programari adient per estudiar l'entropia de bloc en tot tipus de textos. [ANGLÈS] This project tries to find out if block entropy allows the description of the development of children's speech. In order to do this, appropriate software to study the block entropy in all kinds of texts has been developed.

Aquest treball s'ubica dins el camp de la traductologia i el seu objectiu és fer una anàlisi lingüística de l'oralitat, centrada sobretot en el registre col·loquial, de la pel·lícula doblada al català Reservoir Dogs.

Aquest treball és un petit estudi sobre la variació en la parla dels individus que provenen de les Illes Balears i que viuen fora de la seva comunitat, en el nostre cas, a Barcelona. Més concretament, es tracta d’un estudi sobre alguns trets de la fonètica i d’altres de la morfologia.