Search

Dispositius electrònics; Cigarretes electròniques; Productes de tabac per escalfament Dispositivos electrónicos; Cigarrillos electrónicos; Productos de tabaco por calentamiento Electronic devices; Electronic cigarettes; Tobacco products for heating Els dispositius electrònics (DE) són sistemes que proporcionen nicotina i altres substàncies en forma d’aerosol inhalable. Van ser introduïts en el mercat l’any 2003 sense estudis preclínics, proves toxicològiques ni assajos de seguretat a llarg termini, tal com requereixen els productes farmacèutics o els productes sanitaris, i no han estat autoritzats com a productes terapèutics. Hi ha dos tipus principals de DE: les cigarretes electròniques (CE) i els productes de tabac per escalfament (PTE). Els seus efectes sobre la salut a llarg termini són desconeguts i, per tant, no hi ha proves que els DE siguin més segurs que el tabac convencional. A curt termini, poden tenir efectes respiratoris similars als de les cigarretes convencionals. L’any 2019, es va descriure una entitat pròpia de lesions pulmonars associades al vapeig (EVALI, de l’anglès E-cigarette or Vaping Product Use-Associated Lung Injury). També s’han notificat diverses afectacions relacionades dels sistemes respiratori, cardiovascular o immunitari, entre d’altres. Els assaigs clínics publicats fins avui no han aclarit si les CE són efectives per deixar de fumar, bàsicament perquè presenten dèficits metodològics importants. Hi ha una gran evidència (OR 4,59) entre l’ús de CE i la posterior conversió d’aquestes persones en fumadors habituals. L’estratègia més efectiva per ajudar les persones fumadores es basa en el suport psicològic o conductual i la utilització de fàrmacs (teràpia substitutiva de nicotina, bupropió i vareniclina). Els professionals sanitaris haurien de desaconsellar les cigarretes electròniques. Los dispositivos electrónicos (DE) son sistemas que proporcionan nicotina y otras sustancias en forma de aerosol inhalable. Se introdujeron en el mercado el año 2003, sin estudios preclínicos, pruebas toxicológicas, ni ensayos clínicos de seguridad a largo plazo, tal como requieren los medicamentos o los productos sanitarios, y no han sido autorizados como producto terapéutico. Hay dos tipos principales de DE, los cigarrillos electrónicos (CE) y los productos de tabaco por calentamiento (PTC). Los efectos a largo plazo sobre la salud de estos productos son desconocidos y, por tanto, no se dispone de pruebas que permitan afirmar que los DE son más seguros que el tabaco convencional. A corto plazo, pueden tener efectos respiratorios similares a los de los cigarrillos convencionales. En el año 2019, se describió una entidad propia de lesiones pulmonares asociadas al vapeo (EVALI: “E-cigarette Vaping product uso Associated Lung Injury”). También se han notificado varias afectaciones en los sistemas respiratorio, cardiovascular e inmunitario entre otros. Los ensayos clínicos publicados hasta el momento no aclaran si los CE son eficaces para dejar de fumar, básicamente, a causa de que presentan déficits metodológicos importantes. Se dispone de fuerte evidencia (ORO 4,59) entre el uso de CE y la posterior conversión a fumadores habituales. La estrategia más efectiva para ayudar a las personas fumadoras se basa en el apoyo psicológico/conductual y la utilización de fármacos (Terapia sustitutiva de nicotina, bupropión y vareniclina). Los profesionales sanitarios deben desaconsejar el uso de cigarrillos electrónicos.

El fum del tabac té efectes perjudicials sobre la salut i, en el cas de la infància és especialment preocupant per les seves característiques, que fa que assimilin més quantitat de tòxics, en tenir major freqüència respiratòria en relació a l'alçada i pes d'un adult i a més, per la immaduresa pròpia que els fa més sensibles als seus efectes. L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha realitzat un estudi, pioner a nivell de l'Estat, que avalua l'efectivitat d'una intervenció breu per reduir el tabaquisme passiu en els nadons a les consultes d'atenció primària. El humo del tabaco tiene efectos perjudiciales sobre la salud y, en el caso de la infancia es especialmente preocupante por sus características, que hace que asimilen más cantidad de tóxicos, al tener mayor frecuencia respiratoria en relación a la altura y peso de un adulto y, además, por la inmadurez propia que los hace más sensibles a sus efectos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña ha realizado un estudio, pionero a nivel del Estado, que evalúa la efectividad de una intervención breve para reducir el tabaquismo pasivo en los bebés en las consultas de atención primaria.

La diabetis es una de les malalties mes freqüents a la nostra societat i la qualitat de vida dels pacients amb diabetis i la presència de complicacions estan molt relacionades amb diferents estils de vida. Deixar de fumar és una de les prioritats més importants pels diabètics. Aquest assaig clínic ha demostrat que una intervenció intensiva dóna resultats positius, tant per deixar el tabac com per reduir el nombre de cigarrets en pacients diabètics atesos a l'atenció primària. La diabetes es una de las enfermedades más frecuentes en nuestra sociedad y la calidad de vida de los pacientes con diabetes y la presencia de complicaciones están muy relacionadas con diferentes estilos de vida. Dejar de fumar es una de las prioridades más importantes para los diabéticos. Este ensayo clínico ha demostrado que una intervención intensiva da resultados positivos, tanto para dejar el tabaco como para reducir el número de cigarrillos en pacientes diabéticos atendidos en la atención primaria.

Introducció: L’exposició al fum ambiental del tabac (FAT) és causa important de morbimortalitat. Particularment en el nadó, ja que la seva freqüència respiratòria és superior a la dels adults, el pulmó encara és immadur i ell per si sol no pot voluntàriament evitar l’exposició. L’exposició al FAT es relaciona amb un increment del risc de malalties pediàtriques com la síndrome de mort sobtada, malalties respiratòries agudes, empitjorament de l’asma, malalties agudes-cròniques de l’oïda mitjana i alentiment en el creixement pulmonar. No obstant, no es coneix l’eficàcia d’una intervenció en pares per reduir el FAT. Objectius: Valorar l’efecte d’una intervenció breu per evitar l’exposició al FAT adreçada als pares de nadons menors de 18 mesos, basades en les creences sobre tabaquisme passiu i les conductes dels cuidadors del nadó, realitzada per professionals de pediatria als 3 mesos de la intervenció. Material i mètodes: Assaig aleatoritzat, per conglomerats (grup control: GC i grup intervenció: GI), controlat, paral·lel, obert i multicèntric. La unitat d’aleatorització és l’Equip d’Atenció Primària (EAP), format per un pediatre/a i un infermer/a de pediatria, ambdós responsables d’una mateixa població infantil (aproximadament 2000 nens/es). Els criteris d’inclusió eren nadons de menys de 18 mesos, que el pare o mare fumessin, que es visitessin als EAP i donessin el consentiment per participar a l’estudi. Els criteris exclusió eren malalties greus dels pares o del nadó, malaltia psiquiàtrica dels pares, addicció dels pares a substàncies psicoactives, pares en procés de deshabituació tabac i previsió d’un canvi de domicili durant l’estudi. El GI rep una intervenció breu, basada en el consell personalitzat segons l’exposició i l’entrevista motivacional, de 10 minuts/sessió per 3 sessions en total, segons el model transteòric del canvi de Prochaska i Di Clemente i en l’estratègia de les 5’As (Ask, Advise, Assess, Assist, Arrange), per evitar l’exposició al FAT dels nadons i el GC fa les revisions habituals de pediatria. Es realitzen 3 controls (basal, 3 mesos i 6 mesos), tot i que en la present tesi només es valoraran la visita basal i el primer control als 3 mesos. En la visita basal es recullen, mitjançant un qüestionari de recollida de dades, variables clíniques del nadó, antecedents i característiques de l’exposició al FAT, i es recullen mostres de cabell del nadó només al primer i últim control als 6 mesos, per tal d’analitzar el nivell de nicotina en cabell, tot i que aquestes dades no formen part d’aquesta tesi. Les variables recollides dels progenitors són dades sociodemogràfiques, variables lligades al consum de tabac, dependència i estadi de canvi. En les visites de seguiment (als 3 i 6 mesos de la visita basal) es recullen dades d’exposició al FAT dels nadons. Resultats: Van participar a l’estudi 83 centres d’AP que van reclutar 937 nadons amb una edat mediana de 7,89 mesos (P25=4,17, P75=12,25). Als 3 mesos de la intervenció, el 35,7% de les famílies del GI i el 26,7% del GC (p=0,003) prenien mesures útils dins de casa, i el 58,6% del GI i el 50,9% del GC (p=0,018) les adoptaven dins del cotxe per evitar l’exposició al FAT. El 38,4% dels progenitors del GI i el 31,6% (p=0,029) del GC havien adoptat com a mínim un canvi de conducta per evitar l’exposició al FAT, als 3 mesos de la intervenció. Conclusions: La intervenció breu dirigida als progenitors és efectiva per disminuir-ne l’exposició al fum ambiental del tabac als seus fills a dins de casa i al cotxe., Background: Second Hand Smoke (SHS) from tobacco is clearly associated to an increased risk or morbidity and mortality. Particularly in the newborn, who has a higher respiratory frequency compared to adults, their lungs are still immature and voluntarily cannot avoid SHS exposition. Exposition to SHS is related to an increased risk to suffer some pediatric illnesses such as syndrome of sudden death, acute respiratory illnesses, worsening of asthma, eacute- chronic illnesses- of the middle ear and average hearing and slow pulmonary growth. However, no Known effective intervention for parents to reduce SHS. Objectives: To value the effect of a brief intervention to avoid SHS exposition in newborns and child aged

Introducció: La coordinació entre els professionals de l’àmbit de l’atenció primària de salut és clau per a l’atenció de qualitat i eficient. Segons l‘OMS, en aquest nivell els farmacèutics han de col·laborar amb els metges. Els metges d’atenció primària i els farmacèutics de la comunitat són professionals que sovint comparteixen els mateixos pacients amb els mateixos objectius. Múltiples estudis demostren una millora en els resultats de salut quan col·laboren. I també revelen que la manca de comunicació afecta la seguretat del pacient, i causa problemes evitables de salut. Tanmateix encara no és una pràctica habitual en el nostre entorn. Alguns estudis qualitatius previs assenyalen diversos factors que l’afavoreixen o la dificulten, però no són extrapolables al nostre context per les diferències existents. Objectius: L’objectiu principal és identificar i analitzar, des de la perspectiva dels mateixos professionals, els factors que afecten la comunicació i la col·laboració entre els metges d’atenció primària i els farmacèutics comunitaris al territori de l‘Estat espanyol. Els objectius secundaris són explorar les diferències entre els col·lectius de professionals, entre Comunitats Autònomes i entre els professionals amb i sense experiència en col·laboració, així com avaluar la percepció d’utilitat de la col·laboració. Metodologia. S‘ha dut a terme un estudi qualitatiu multicèntric exploratori-descriptiu amb entrevistes semiestructurades individuals a una mostra de metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris amb i sense experiència de col·laboració entre ells de dues Comunitats Autònomes: Catalunya i les Illes Balears. Resultats: Es van fer un total de 37 entrevistes a 19 farmacèutics i 18 metges. Els factors que afecten la col·laboració depenen del moment en que aquesta es trobi. Els factors que afecten l'inici de la col·laboració quan encara no n‘hi ha s’han agrupat en quatre factors clau: la percepció d’utilitat, l’interès del director de l‘equip d’atenció primària, l’actitud dels professionals així com les condicions geogràfiques i legislatives. Quan la col·laboració ja s‘ha establert amb èxit, s‘han agrupat en dos factors clau que n‘afecten la continuïtat: l’assoliment dels objectius i els canvis en la direcció del centre d’atenció primària. Els factors relacionats amb les actituds han estat els més rellevants per tots els professionals. Els que han experimentat la col·laboració aporten més riquesa de dades sobre facilitadors. En canvi, els que no l’han experimentada o els que han intentat establir-la sense èxit, proporcionen més informació sobre les barreres que la dificulten. No s‘han observat diferències destacables entre els diferents segments estratificats. La diferència observada entre Comunitats Autònomes és deguda als diferents tipus de gestió dels equips d’atenció primària. Els metges d'atenció primària i els farmacèutics de la comunitat expressen opinions similars respecte la majoria dels components dels factors clau amb algunes diferències en cada col·lectiu, com en el conflicte d’interessos, que és específic per a cadascun. Tots els participants han opinat que col·laborar produeix efectes positius: per al Sistema Sanitari, els professionals i els pacients. D‘opinions negatives respecte la utilitat de col·laborar, només se n‘ha detectat en professionals sense experiència en col·laboració. Conclusions: Aquest estudi contribueix a conèixer i comprendre per què no hi ha col·laboració entre metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris en cas que sigui així. Quan col·laboren, permet identificar les àrees de millora i els factors que influeixen en que es perpetuï. També permet desenvolupar diverses estratègies i intervencions per promoure-la. En estudis futurs seria interessant avaluar les estratègies i intervencions proposades perquè la col·laboració es dugui a terme amb èxit, així com l’impacte de la col·laboració en relació amb la intensitat en què aquesta es produeix., Introduction: Coordination among primary health care professionals plays a key role in providing high-quality and effective primary health care. The WHO strongly recommends that pharmacists and general practitioners collaborate at this level. Both community pharmacists and general practitioners are professionals who often share the same patients and objectives. A number of studies have shown that collaboration between these professionals leads to improved results in community health. Findings also indicate that a lack of communication between them affects the patient's security and causes avoidable health problems. However, collaborating is still not common practice in the Spanish health system. Some previously conducted qualitative studies show that there are several factors which favour or hinder collaboration, but because of existing differences they are not applicable to Spain. Objectives: The main objective of this study is to identify and analyse the primary and secondary factors affecting communication and collaboration between community pharmacists and practitioners in Spain from their perspective. The secondary objectives are to explore the differences between professional collectives, between Autonomous Communities and between professionals with and without experience in collaboration, and to evaluate how useful this collaboration is perceived to be. Methods: This study is based on qualitative exploratory-descriptive and semi-structured multicentre face-to-face interviews conducted with primary health practitioners and community pharmacists – both with and without experience in collaborating – based on two Autonomous Communities: Catalonia and the Balearic Islands. Findings: A total of 37 interviews with 19 pharmacists and 18 practitioners were conducted. The factors affecting collaboration depend on the collaboration phase. Four key factors with an impact on the initiation of collaboration were identified: perceived usefulness, interest of the head of the primary health care team, the professionals' attitude, and geographical as well as legal conditions. Once successfully set up, the continuity of a collaboration appears to depend on two factors: the fulfilment of objectives and changes in the management of the primary health care centre. Attitude-related factors were the most relevant for professionals. Those with a background in collaboration provided more data and information about facilitators. In turn, those without experience provided more information about barriers and difficulties. No significant differences between the stratified segments were observed. The differences between Autonomous Communities are due to divergent management approaches within the primary health care teams. Primary health practitioners and community pharmacists expressed similar opinions regarding the majority of these key factors with some differences specific to each professional collective, e.g. regarding conflicts of interest which are specific to each professional group. All participants of both professions agreed that collaborating has positive effects on the health care system, the patients and the professionals themselves. Negative opinions have only been found in professionals without experience in collaboration. Conclusions: This study is a contribution to exploring and understanding the lack of collaboration between primary health practitioners and community pharmacists. It also helps to identify potential room for improvement and factors affecting the continuity of existing collaborations. Finally, it provides a basis for developing strategies and measures in order to promote collaboration. Future studies should evaluate the proposed measures and strategies for a successful collaboration as well as the impact it creates in relation to the intensity with which it is carried out.