Barreres i facilitadors de la comunicació i la col·laboració entre el metge d’atenció primària i el farmacèutic comunitari

Introducció: La coordinació entre els professionals de l’àmbit de l’atenció primària de salut és clau per a l’atenció de qualitat i eficient. Segons l‘OMS, en aquest nivell els farmacèutics han de col·laborar amb els metges. Els metges d’atenció primària i els farmacèutics de la comunitat són professionals que sovint comparteixen els mateixos pacients amb els mateixos objectius. Múltiples estudis demostren una millora en els resultats de salut quan col·laboren. I també revelen que la manca de comunicació afecta la seguretat del pacient, i causa problemes evitables de salut. Tanmateix encara no és una pràctica habitual en el nostre entorn. Alguns estudis qualitatius previs assenyalen diversos factors que l’afavoreixen o la dificulten, però no són extrapolables al nostre context per les diferències existents. Objectius: L’objectiu principal és identificar i analitzar, des de la perspectiva dels mateixos professionals, els factors que afecten la comunicació i la col·laboració entre els metges d’atenció primària i els farmacèutics comunitaris al territori de l‘Estat espanyol. Els objectius secundaris són explorar les diferències entre els col·lectius de professionals, entre Comunitats Autònomes i entre els professionals amb i sense experiència en col·laboració, així com avaluar la percepció d’utilitat de la col·laboració. Metodologia. S‘ha dut a terme un estudi qualitatiu multicèntric exploratori-descriptiu amb entrevistes semiestructurades individuals a una mostra de metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris amb i sense experiència de col·laboració entre ells de dues Comunitats Autònomes: Catalunya i les Illes Balears. Resultats: Es van fer un total de 37 entrevistes a 19 farmacèutics i 18 metges. Els factors que afecten la col·laboració depenen del moment en que aquesta es trobi. Els factors que afecten l'inici de la col·laboració quan encara no n‘hi ha s’han agrupat en quatre factors clau: la percepció d’utilitat, l’interès del director de l‘equip d’atenció primària, l’actitud dels professionals així com les condicions geogràfiques i legislatives. Quan la col·laboració ja s‘ha establert amb èxit, s‘han agrupat en dos factors clau que n‘afecten la continuïtat: l’assoliment dels objectius i els canvis en la direcció del centre d’atenció primària. Els factors relacionats amb les actituds han estat els més rellevants per tots els professionals. Els que han experimentat la col·laboració aporten més riquesa de dades sobre facilitadors. En canvi, els que no l’han experimentada o els que han intentat establir-la sense èxit, proporcionen més informació sobre les barreres que la dificulten. No s‘han observat diferències destacables entre els diferents segments estratificats. La diferència observada entre Comunitats Autònomes és deguda als diferents tipus de gestió dels equips d’atenció primària. Els metges d'atenció primària i els farmacèutics de la comunitat expressen opinions similars respecte la majoria dels components dels factors clau amb algunes diferències en cada col·lectiu, com en el conflicte d’interessos, que és específic per a cadascun. Tots els participants han opinat que col·laborar produeix efectes positius: per al Sistema Sanitari, els professionals i els pacients. D‘opinions negatives respecte la utilitat de col·laborar, només se n‘ha detectat en professionals sense experiència en col·laboració. Conclusions: Aquest estudi contribueix a conèixer i comprendre per què no hi ha col·laboració entre metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris en cas que sigui així. Quan col·laboren, permet identificar les àrees de millora i els factors que influeixen en que es perpetuï. També permet desenvolupar diverses estratègies i intervencions per promoure-la. En estudis futurs seria interessant avaluar les estratègies i intervencions proposades perquè la col·laboració es dugui a terme amb èxit, així com l’impacte de la col·laboració en relació amb la intensitat en què aquesta es produeix.
Introduction: Coordination among primary health care professionals plays a key role in providing high-quality and effective primary health care. The WHO strongly recommends that pharmacists and general practitioners collaborate at this level. Both community pharmacists and general practitioners are professionals who often share the same patients and objectives. A number of studies have shown that collaboration between these professionals leads to improved results in community health. Findings also indicate that a lack of communication between them affects the patient's security and causes avoidable health problems. However, collaborating is still not common practice in the Spanish health system. Some previously conducted qualitative studies show that there are several factors which favour or hinder collaboration, but because of existing differences they are not applicable to Spain. Objectives: The main objective of this study is to identify and analyse the primary and secondary factors affecting communication and collaboration between community pharmacists and practitioners in Spain from their perspective. The secondary objectives are to explore the differences between professional collectives, between Autonomous Communities and between professionals with and without experience in collaboration, and to evaluate how useful this collaboration is perceived to be. Methods: This study is based on qualitative exploratory-descriptive and semi-structured multicentre face-to-face interviews conducted with primary health practitioners and community pharmacists – both with and without experience in collaborating – based on two Autonomous Communities: Catalonia and the Balearic Islands. Findings: A total of 37 interviews with 19 pharmacists and 18 practitioners were conducted. The factors affecting collaboration depend on the collaboration phase. Four key factors with an impact on the initiation of collaboration were identified: perceived usefulness, interest of the head of the primary health care team, the professionals' attitude, and geographical as well as legal conditions. Once successfully set up, the continuity of a collaboration appears to depend on two factors: the fulfilment of objectives and changes in the management of the primary health care centre. Attitude-related factors were the most relevant for professionals. Those with a background in collaboration provided more data and information about facilitators. In turn, those without experience provided more information about barriers and difficulties. No significant differences between the stratified segments were observed. The differences between Autonomous Communities are due to divergent management approaches within the primary health care teams. Primary health practitioners and community pharmacists expressed similar opinions regarding the majority of these key factors with some differences specific to each professional collective, e.g. regarding conflicts of interest which are specific to each professional group. All participants of both professions agreed that collaborating has positive effects on the health care system, the patients and the professionals themselves. Negative opinions have only been found in professionals without experience in collaboration. Conclusions: This study is a contribution to exploring and understanding the lack of collaboration between primary health practitioners and community pharmacists. It also helps to identify potential room for improvement and factors affecting the continuity of existing collaborations. Finally, it provides a basis for developing strategies and measures in order to promote collaboration. Future studies should evaluate the proposed measures and strategies for a successful collaboration as well as the impact it creates in relation to the intensity with which it is carried out.