Search

La inseguretat alimentària és un problema que afecta milions de persones a tot el món. Els bancs d'aliments juguen un paper vital per abordar aquesta problemàtica. No obstant això, crear cistelles d'aliments equitatives i nutricionalment equilibrades en contextos complexos presenta reptes significatius. En aquest treball, es proposa un model d'optimització multiobjectiu que considera factors com ara requisits nutricionals, restriccions dietètiques, caducitat dels productes i restriccions pressupostàries. El model té com a objectiu ajudar els bancs d'aliments a crear cistelles d'aliments que maximitzin la cobertura nutricional mentre promouen l’equitat i l'equilibri nutricional. S’ha aplicat el model al cas d’estudi de El Rebost, la xarxa d’entitats de distribució social d’aliments de Terrassa, Catalunya. Els resultats demostren, utilitzant dades reals, l’efectivitat del model per crear cistelles nutricionalment equilibrades, oferint una distribució equitativa entre beneficiaris. El model proposat és capaç d’optimitzar eficaçment l'assignació de productes alimentaris a les cistelles considerant la cobertura nutricional global, l’equitat entre beneficiaris i l'equilibri entre els diferents nutrients, demostrant el seu potencial com a eina que assisteixi als bancs d'aliments per abordar la problemàtica de la inseguretat alimentària La seguridad alimentaria es un problema que afecta a millones de personas en todo el mundo. Los bancos de alimentos juegan un papel crucial para abordar este problema. Sin embargo, crear cestas de alimentos equitativas y nutricionalmente equilibradas en contextos complejos presenta desafíos significativos. En este trabajo, se propone un modelo de optimización multiobjetivo que considera factores como: requisitos nutricionales; restricciones dietéticas; caducidad de los productos y restricciones presupuestarias. El modelo tiene como objetivo ayudar a los bancos de alimentos a crear cestas de alimentos que maximicen la cobertura nutricional y promuevan la equidad y el equilibrio nutricional. El modelo se ha aplicado al caso de estudio de El Rebost, la red de entidades de distribución social de alimentos en Terrassa, Cataluña. Los resultados demuestran, usando datos reales, la efectividad del modelo para crear cestas nutricionalmente equilibradas con una distribución equitativa entre beneficiarios. El modelo que se ha diseñado es capaz de optimizar eficazmente la asignación de productos alimentarios a las cestas, considerando la cobertura nutricional global, la equidad entre beneficiarios y el equilibrio entre los diferentes nutrientes, demostrando su potencial como herramienta que ayude a los bancos de alimentos a abordar la problemática de la inseguridad alimentaria Food insecurity affects millions of people around the world. Food banks play a vital role in addressing this issue. However, creating equitable and nutritionally balanced food baskets in complex contexts presents significant challenges. This work proposes a multi-objective optimization model that considers factors such as nutritional requirements, dietary restrictions, product expiration, and budget constraints. The model aims to help food banks create food baskets that maximize nutritional coverage while promoting equity and nutritional balance. The results demonstrate the effectiveness of the model in creating nutritionally balanced baskets and an equitable distribution among beneficiaries using real data. Specifically, the model has been applied to a case study of El Rebost, the network of social food distribution entities in Terrassa, Catalonia. The results indicate that the model can effectively optimize the allocation of food products to the baskets while considering overall nutritional coverage, equity, and balance among different nutrients, thereby demonstrating its potential as a valuable tool to assist food banks in addressing the problem of food insecurity

Un article de revisió publicat a Journal of Human Evolution per Alessandro Urciuoli, investigador postodoctoral de la UAB, i David M. Alba, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, repassa de manera crítica les controvèrsies sobre les relacions de parentiu entre els primats hominoïdeus extints i els representants actuals del mateix grup, que inclou els simis antropomorfs i els humans. Un artículo de revisión publicado en Journal of Human Evolution por Alessandro Urciuoli, investigador postdoctoral de la UAB, y David M. Alba, director del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, repasa de manera crítica las controversias sobre las relaciones de parentesco entre los primates hominoideos extintos y los representantes actuales del mismo grupo, que incluye los simios antropomorfos y los humanos.

Un equip de paleontòlegs encapçalat per David M. Alba, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha publicat a la revista Journal of Human Evolution un estudi que revisa l'antiguitat de Can Mata 1, una localitat que fa cinc dècades lliurà un ullal de primat. Un equipo de paleontólogos encabezado por David M. Alba, director del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha publicado en la revista Journal of Human Evolution un estudio que revisa la antigüedad de Can Mata 1, una localidad en la que hace cinco décadas se encontró un colmillo de primate.

El projecte consisteix en el disseny d’una màquina d’entrenament indoor per a practicants del ciclisme. L’ús d’aquests dispositius es va estendre, des d’un sector més professional del ciclisme als ciclistes amateurs i va suposar una gran volum de demanada durant el confinament de la pandèmia de SARS- COVID-19 de l’any 2020 que va permetre l’expansió d’usuaris del producte. El projecte té com a objectiu principal fer desenvolupar la primera iteració de disseny d’aquest dispositiu sense entrar a la fase de prototipatge. Aquest desenvolupament es realitza en diferents blocs que es resumeixen a continuació. El primer bloc és un estudi de mercat del producte on s’analitzarà les especificacions dels productes de la competència, es llistaran les funcionalitats que compleix el producte i es valoraran les solucions que aporten els diferents fabricants de la competència per tal d’assolir aquestes funcions. Un cop realitzat tot aquesta valoració de la competència, s’establiran les especificacions del producte, tant les desitjades com les límit. El segon bloc és la conceptualització del disseny i els càlculs funcionals. En aquest punt, l’autor descriu les línies de disseny que seguirà per complir amb les especificacions definides del producte. A més a més, es realitzen els càlculs del dimensionament teòric del fre magnètic en les dues situacions d’estudi considerades. L’últim bloc és l’explicació detallada de la primera iteració de disseny i la comprovació mitjançant càlculs mecànics de la viabilitat teòrica d’aquesta iteració. A l’apartat dels càlculs, es valora la resistència de l’estructura mitjançant elements finits i també es calcula la fatiga de components com són l’eix del fre magnètic i els rodaments que el suporten.

Entorn digital; Addicció; Adolescents Entorno digital; Adicción; Adolescentes Digital environment; Addiction; Teenagers Aquesta Guia té com a objectiu oferir les pautes generals, tant a l’hora de marcar límits i emprendre noves normatives en l’ús de les pantalles, com a l’hora de reflexionar sobre les noves problemàtiques digitals que necessiten d’un consens dins les aules i d’altres espais educatius. Es tracta d’una eina didàctica on es troben definits els conceptes claus necessaris, juntament amb exemples i situacions quotidianes, però també és una eina pràctica, amb activitats diverses per tal d’apropar el debat als adolescents i fer-los partícips, d’aquesta manera, de les diferents conclusions i objectius que se’n puguin derivar. La Guia s’adreça als diferents professionals (professors, educadors, monitors...) tant de l’àmbit de l’educació formal (instituts, escoles professionals…) com en l’àmbit de l’educació no formal (espais joves, centres oberts…) que treballen directament amb adolescents i, de forma inherent, amb el món digital que els envolta. També pot ser d’utilitat per a l’àmbit del lleure, com ara per a monitors de cau o esplai, així com per a d’altres agents socials que tinguin contacte directe amb adolescents en el seu desenvolupament, tant social com professional.

El desenvolupament cap a un futur d'accessibilitat universal en els equipaments recreatius infantils passa per estudiar les deficiències en els sistemes actuals i com adaptant i conceptualitzant les àrees de joc des d’un altre punt de vista s’amplien horitzons i s’arriba a un major nombre d’usuaris. El disseny d’un entorn de joc que en permeti la jugabilitat dels infants amb trastorns és una necessitat real que està poc contemplada fins el moment. Una àrea de joc que millori la qualitat de vida del col·lectiu i que els permeti participar en activitats tant essencials com jugar es una necessitat l’objectiu final del qual es buscar una integració d’aquests infants perquè tinguin les mateixes oportunitats que un infant neurotipic. El desarrollo hacia un futuro de accesibilidad universal en las equipaciones recreativas infantiles pasa para estudiar las deficiencias en los sistemas actuales y como adaptando y conceptualizando las áreas de juego desde otro punto de vista se amplían horizontes y se llega a un mayor número de usuarios. El diseño de uno en torno a juego que permita la jugabilidad de los niños con trastornos es una necesidad real que está poco contemplada hasta el momento. Una área de juego que mejore la calidad de vida del colectivo y que los permita participar en actividades tanto esenciales como jugar se una necesidad el objetivo final del cual se buscar una integración de estos niños porque tengan las mismas oportunidades que un niño neurotipico. The development towards a future of universal accessibility in children's playground equipment involves studying the deficiencies in current systems and how adapting and conceptualising play areas from a different point of view can broaden horizons and reach a greater number of users. The design of a play area that enables the playability of children with disorders is a real need that has been little addressed so far. A play area that improves the quality of life of the collective and that allows them to participate in essential activities as well as to play is a necessity, the final objective of which is to look for an integration of these children because they have the same opportunities as a neurotypical child.

En la actualitat, cada cop es més necessari l'ús de les noves tecnologies emergents com la intel·ligència artificial o la computació en el núvol sent el reconeixement i classificació d'objectes un dels camps amb més projecció i demanda de la societat actual. Aquest Treball de Fi de Grau busca aplicar el reconeixement facial mitjançant tècniques d'intel·ligència artificial i computació que permetin, a través de l'anàlisi de patrons, la detecció e identificació de rostres mitjançant la comparació amb d'altres patrons registrats en una base de dades. Un dels propòsits del projecte és l'aplicació d'aquest tecnologia en una empresa del sector del mitjans audiovisuals amb la finalitat d'automatitzar els grafismes que intervenen en la confecció d'un programa informatiu diari d'un canal de televisió en el que es transmeten notícies d'interès públic. Per altra banda, es pretén abordar la necessitat de reduir la càrrega de treball dels redactors de l'àrea d¿informatius mitjançant la automatització del procés que implica la confecció i execució dels gràfics en emissió. El disseny d'un sistema de reconeixement facial mitjançant l'ús de tècniques d'intel·ligència artificial ha de permetre afrontar amb garanties la implementació d'un servidor de captació i reconeixement facial que s'integri dins del flux actual del sistema de retolació amb l'objectiu final d'integrar un sistema autònom de retolació que alliberi als redactors de la càrrega de treball i temps que implica la confecció d'un rètol de forma manual. Com a resultat s'obté una proposta de disseny e implementació d'una solució gràfica basada en el reconeixement facial que s'integra en el flux de treball d'un programa informatiu diari permetent automatitzar la majoria de grafismes que intervenen en un programa informatiu i reduint significativament la càrrega de treball del redactors de la redacció. At present, it is increasingly necessary to use new emerging technologies such as artificial intelligence or cloud computing, being the recognition and classification of objects one of the areas with the greatest projection and demand in today's society. This final degree project seeks to apply facial recognition using artificial intelligence and computing techniques that allow, through pattern analysis, the detection and identification of faces by comparison with other patterns recorded in a database. One of the purposes of this project is the application of this technology in a company in the audio-visual media sector in order to automate the graphics involved in the preparation of a daily news program on a television channel in which current news is broadcast. On the other hand, the aim is to address the need to reduce the workload of newsroom editors by automating the process that involves the preparation and execution of broadcast graphics. The design of a facial recognition system through the use of artificial intelligence techniques must allow to face with guarantees the implementation of a server of capture and facial recognition that is integrated within the current flow of the graphic system with the ultimate goal of integrating a standalone graphics system that frees editors from the workload and time involved in making a graphics manually. The result is a proposal for the design and implementation of a graphical solution based on facial recognition that is integrated into the workflow of a daily news program allowing the automation of most graphics involved in a news program and significantly reduce the workload of newsroom editors. En la actualidad, cada vez se más necesario el uso de las nuevas tecnologías emergentes como la inteligencia artificial o la computación en la nube siente el reconocimiento y clasificación de objetos uno de los campos con más proyección y demanda de la sociedad actual. Este Trabajo de Fin de Grado busca aplicar el reconocimiento facial mediante técnicas de inteligencia artificial y computación que permitan, a través del análisis de patrones, la detección e identificación de rostros mediante la comparación con otros patrones registrados en una base de datos. Uno de los propósitos del proyecto es la aplicación de este tecnología en una empresa del sector del medios audiovisuales con el fin de automatizar los grafismos que intervienen en la confección de un programa informativo diario de un canal de televisión en el que se transmiten noticias de interés público. Por otro lado, se pretende abordar la necesidad de reducir la carga de trabajo de los redactores del área de informativos mediante la automatización del proceso que implica la confección y ejecución de los gráficos en emisión. El diseño de un sistema de reconocimiento facial mediante el uso de técnicas de inteligencia artificial tiene que permitir afrontar con garantías la implementación de un servidor de captación y reconocimiento facial que se integre dentro del flujo actual del sistema de rotulación con el objetivo final de integrar un sistema autónomo de rotulación que libere a los redactores de la carga de trabajo y tiempo que implica la confección de un letrero de forma manual. Como resultado se obtiene una propuesta de diseño e implementación de una solución gráfica basada en el reconocimiento facial que se integra en el flujo de trabajo de un programa informativo diario permitiendo automatizar la mayoría de grafismos que intervienen en un programa informativo y reduciendo significativamente la carga de trabajo del redactores de la redacción.

Diagnosi ambiental de la zona de Fitor (EIN Gavarres) per tal de gestionar aquesta zona, reduint el risc d’ incendi forestal. Amb l’ objectiu de reduir el risc d’ incendi en aquesta zona es proposa la introducció d’ un ramat de 350 individus per rebaixar la fitomassa del sotabosc, tenint en compte els PEG’s (Punts Estratègics de Gestió) marcats en el PPIF (Pla de Prevenció d’ Incendis Forestals). Es proposen una sèrie de recorreguts i àrees de pastura per tal de reduir o mantenir la fitomassa del sotabosc, i unes propostes d’actuació a nivell executiu i divulgatiu per dinamitzar el sector ramader

Treballs Finals del Grau de d'Administració i Direcció d'Empreses, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018 , Tutor: Oscar Claveria González, (cat) Aquest projecte d’investigació té per objectiu principal la realització i estudi previ de les prediccions de l’atur espanyol, posant èmfasi a l’anàlisi regional. Per un costat, es fa ús dels mètodes deterministes per la taxa de desocupació nacional. Mitjançant els contrastos de Daniel i Kruskal-Wallis es detecta que la sèrie temporal presenta tendència però no component estacional. És per això que els mètodes emprats en la primera fase del exercici són: la TL (Tendència Lineal), les DMM (Dobles Mitjanes Mòbils) i l’AEH (Allisat Exponencial de Holt). Per l’altre costat, es generen prediccions a través de models ARIMA (Model Autoregressiu de Mitjana Mòbil) a nivell nacional i per a cada una de les disset CCAA (Comunitats Autònomes). En darrer lloc, s’avalua la capacitat predictiva dels mètodes i models utilitzats. La conclusió principal d’aquest estudi subratlla la importància de generar prediccions independents per a cada regió., (eng) The goal of this research project is to conduct a forecasting experiment for the Spanish unemployment rate at a regional level. We use a sampling size that starts at the first quarter of the year 2002 and ends at the last quarter of the year 2017. First, we apply a deterministic approach at the national level. We run Daniel and Kruskal-Wallis tests and find that the unemployment growth rate presents a significant trend component although the seasonal component is not significant. As a result, we use the Linear Trend, Double Moving Average and Holt Exponential Smoothing methods. Second, we generate forecasts by means of ARIMA models at the national and regional level. At the national exercise we use the Box-Jenkins Methodology with Gretl and compare it to the output generated with the auto-ARIMA function with R designed by Hyndman and Khandakar (2008). We find that the auto-ARIMA function provides better outcomes, for this reason we use it for model selection at the regional level. We obtain different optimal ARIMA models in each region. This finding suggests that unemployment forecasting should be implemented by means of region-specific models. Finally, we compute the out-of-sample forecast accuracy for the four quarters of the year 2017. We obtain the best results for Galicia and Valencian Community, as opposed to Aragon.

L’any 1950 es tanca l’edat d’or dels dibuixos animats a Barcelona i Espanya amb un llargmetratge atípic que reuneix a destacades personalitats del moment. En aquest treball s’analitza què van aportar els seus creadors al film i què va significar aquest dins de la seva trajectòria creativa i vital. El treball acaba demostrant que l’atipicitat d’aquest film d’animació és fruit de la marcada personalitat dels quatre principals membres que els van dur a terme., In 1950 closes the golden age of cartoons in Barcelona and Spain with an atypical feature that brings together prominent personalities of the moment. In this work, we analyze what their creators contributed to in the film and what this meant in their creative and vital trajectory. The work ends up demonstrating that the atipicity of this animated film is the result of the marked personality of the four main members that carried them out., En 1950 se cierra la edad de oro de los dibujos animados en Barcelona y España con un largometraje atípico que reúne a destacadas personalidades del momento. En este trabajo se analiza qué aportaron sus creadores en el filme y que significó este dentro de su trayectoria creativa y vital. El trabajo termina demostrando que la atipicidad de este film de animación es fruto de la marcada personalidad de los cuatro principales miembros que los llevaron a cabo.

Aquesta tesi doctoral pretén, superat ja el 75è aniversari del seu assassinat, contribuir a la recuperació de la figura d'Andreu Nin, traductor. Per aconseguir-ho, ens hem plantejat un doble objectiu: d'una banda, mostrar i analitzar el conjunt de l'obra de traducció de Nin, com també la recepció crítica, per tal de reivindicar la importància d'aquest llegat que, massa sovint, la dimensió política del personatge ha relegat a un segon terme; i, de l'altra, provar que, darrere la decisió d'anostrar els escriptors russos clàssics i moderns, hi havia la ferma voluntat de bastir una obra de qualitat. I, alhora, evidenciar que les versions de Nin encetaren un nou període: atès que coneixia bé ambdues llengües i ambdós sistemes literaris, les obres russes es traduïren al català de manera íntegra i directa. El treball consta de dues parts: la primera persegueix construir un retrat de Nin al més equànime i complet possible per, tot seguit, presentar la multiplicitat de les activitats no estrictament polítiques que exercí al llarg de la vida (fou mestre, periodista, escriptor, orador i conferenciant i crític literari); mentre que la segona, i nucli de la investigació, se centra en la tasca traductora: després de mostrar el context sociocultural en què veieren la llum les versions, tant literàries com polítiques, d'Andreu Nin, s'han establert les motivacions i el mètode que emprava a l'hora de traduir i s'ha ofert un repàs exhaustiu del conjunt dels trasllats, amb el suport dels pròlegs del mateix traductor i amb les veus dels crítics que se'n feren ressò. Finalment, s'ha dut a terme l'anàlisi comparativa de les esmenes del traductor i del corrector que apareixen en el mecanoscrit original de Nin d'Infància, adolescència, joventut, de Tolstoi. Tot plegat ens ha permès de confirmar la hipòtesi de partida: la tasca traductora no fou un simple atzar en la trajectòria vital d'Andreu Nin, fruit de circumstàncies adverses derivades de la militància revolucionària, sinó l'activitat lògica d'un intel·lectual captivat des de menut per la paraula i posseïdor d'una prosa moderna i acurada, el qual, a més, coneixia profundament la llengua i la realitat de la literatura que traduïa. Sempre el mogué un interès genuí per poder dotar el català de models vàlids (acceptabilitat) sense oblidar el respecte envers l'original (adequació)., The 75th anniversary of his assassination having passed, this thesis aims to contribute to the recovery of the figure of Andreu Nin, the translator. To achieve this, we set ourselves two objectives: firstly, to present and analyse the complete works of translation by Nin, as well as their reception by critics, to assert the importance of this legacy which, too often, has been relegated to second place by the political dimension of the character; and secondly, to prove that in his decision to translate classical and modern Russian writers into Catalan there was a strong desire to build a work of quality. At the same time, we wish to demonstrate that these versions by Nin heralded a new period; as he knew both languages and literary systems well, the complete Russian works were translated directly into Catalan. The work consists of two parts: the first aims to build as impartial and complete a picture of Nin as possible, and then present the multiplicity of activities that are not strictly political and which he exercised throughout life (he was a teacher, journalist, writer, speaker, lecturer and literary critic); whereas the second part, the core of the research, focuses on the translation work: after having shown the sociocultural context in which Andreu Nin's versions, both literary and political, appeared, the motivations and methodology used by him when translating have been established, and a comprehensive review of all the translations has been offered, based on his own prefaces and on the voices of his critics. Finally, we conducted a comparative analysis of the amendments of the translator and proof-reader which appear in Nin's original typescript of Childhood, Boyhood, Youth, by Tolstoy. All this has enabled us to confirm our original hypothesis: the translating task was not just a chance project in the life of Andreu Nin, the result of adverse circumstances arising from his revolutionary militancy, but the natural activity of an intellectual captivated since childhood by the word and the possessor of modern and well crafted prose, who, moreover, had in-depth knowledge of the language and the reality of the literature he translated. Always moved by a genuine interest to provide the Catalan language with valid models (acceptance) as well as respecting the original (adequacy).

Aquest article es proposa posar de manifest les raons que van impulsar alguns adaptadors a privilegiar Mauprat i no altres obres de la mateixa autora per a durla a la pantalla. En concret pren com a referència la versió cinematogràfica de Jean Epstein de 1926 i la telesèrie produïda l’any 1972 per Jacques Trébouta. Tot i considerar l’aspecte de la fidelitat, present ja des del títol mateix d’ambdues adaptacions, l’estudi pretén subratllar aquells mitjans pels quals es trasllada al públic l’essència de la novel·la que vol mostrar la importància de l’educació per a aconseguir el progrés. La distància cronològica que separa les versions tractades i amb ella l’evolució del cinema mut al parlat, del blanc i negre al color, condueixen a oferir solucions pròpies en base a la relectura que fa cadascú de l’obra original. Es concedeix una particular atenció a l’estudi dels personatges, a les transformacions, addicions i supressions que permeten fer paleses les singularitats dels protagonistes Edmée i Bernard però també d’altres personatges com Patience, individu trascendent en l’univers creat per Sand. Mauprat et non pas d’autres travaux de l’écrivaine afin de porter ce roman à l’écran. Plus précisement sont prises en compte les deux versions le film de Jean Epstein tourné en 1926 et le téléfilm de 1972 élaboré par Jacques Trébouta. Malgré que le concept de fidélité, présent déjà dans le titre même des deux adaptations, l’étude prétend mettre en lumière les moyens utilisés afin de rendre au grand public l’essence du roman, c’est-à-dire, l’importance de l’éducation pour atteindre le progrès. La distance chronologique entre les deux versions et en conséquence, l’évolution du cinéma muet au cinéma parlé, du noir et blanc à la couleur, de même que des buts propres aux cinéastes amènent à des solutions différentes en vertu de la relecture que chacun en fait. Une particulière attention est accordée à l’étude des personnages, à leurs transformations, les additions ou suppressions qui permettent de montrer les singularités des protagonistes ainsi que d’autres créatures telles que Patience, un individu transcendent dans l’ouvrage sandien. Este artículo se propone poner de manifiesto las razones que motivaron a ciertos adaptadores a privilegiar Mauprat y no otras obras de la misma autora para llevarla a la pantalla. En concreto toma como referencia la versión cinematográfica de Jean Epstein de 1926 y la teleserie producida en 1972 por Jacques Trébouta. Pese a considerar el aspecto de la fidelidad, presente en el título mismo de ambas adaptaciones, el estudio pretende subrayar los medios por los que se traslada al público la esencia de la novela con tal de mostrar la importancia de la educación para el progreso. La distancia cronológica que separa tales versiones y con ella la evolución del cine mudo al hablado, del blanco y negro al color, sugieren soluciones propias en base a la relectura que cada uno realiza sobre la obra original. Se concede una particular atención al estudio de los personajes, a las transformaciones, adiciones y supresiones que permiten plasmar las singularidades de los protagonistas Edmée y Bernard además de las de otros personajes como Patience, ser trascendente en el universo creado por Sand. This article analyzes the reasons of certain adapters to privilege Mauprat instead of other work by the authors in order to carry this novel to the screen. More precisely are taken into account two versions: the one by Jean Epstein turned in 1926 and a telefilm worked out in 1972 by Jacques Trébouta. Although the concept of fidelity, present already in the title itself of the two adaptations, the study tries to put in light the means used in order to return to the general public the message of the novel, i.e., the importance of education to reach progress. The chronological distance between the two versions and consequently, the evolution of the silent films to the talking films, of the black and white to the color, bring to different solutions under the terms of each one’s reading. This approach focuses on the main characters, with their transformations, the additions or suppressions which show the singularities of the main roles as well as other beings such as Patience, a significant individual in Sand’s work.

La revista Intercambio/Échange es una publicación de carácter anual que comprende estudios críticos pertenecientes a los ámbitos de la lengua, literatura y ciencias de la educación. Es fruto de la cooperación entre la Universidad de Lleida y la Université de Yaoundé I, está dirigida por Sosthène Onomo Abena de la Université de Yaoundé I y la M. Carme Figuerola Cabrol de la Universidad de Lleida. Lenguas de la revista: castellano, catalán, francés, inglés.

Aquest article recull els resultats de la recerca realitzada sobre l'origen i evolució de la indústria cinematogràfica de l'animació a Catalunya durant els anys de la postguerra. Concretament, el treball se centra en el període comprès entre el 1942 i el 1951, època de gran esplendor creativa i emprenedora en aquesta indústria al país. Es van impulsar diferents projectes en aquest camp a la ciutat de Barcelona, la qual, tot i les circumstàncies extraordinàriament difícils del moment, va esdevenir centre de referència de la producció d'obres d'animació cinematogràfica a Espanya, algunes de les quals van aconseguir una certa projecció i reconeixement a escala internacional. El text s'estructura en els quatre apartats següents: 1) context polític, econòmic i cultural; 2) projectes empresarials; 3) talent creatiu, i 4) consideració final., This paper presents the results of the research carried out on the origin and development of the animation industry in Catalonia during the post Spanish Civil War period. More specifically, it focuses on the period of 1942-1951, a golden age in terms of creativity and enterprising spirit in the Catalan animation industry. Several different projects were carried out in the city of Barcelona despite the adverse conditions and the complicated context. Some of the works produced during this period were distributed and applauded internationally. The text is divided in four sections: 1) political, economic and cultural context; 2) business projects; 3) creative talent, and 4) final considerations.

Introducció i objectius: Es de vital importància en els infants dur a terme uns adequats hàbits alimentaris ja que influeixen en multitud d’aspectes, com l’estat ponderal i els resultats acadèmics, claus en el desenvolupament personal. L’objectiu ha estat centrat en determinar si existeix relació entre els hàbits alimentaris que realitzen diàriament els escolars i els resultats acadèmics obtinguts. Material i mètodes: És un estudi descriptiu, observacional i transversal, realitzat en 82 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària, d’edat compresa entre els 9 i 12 anys. Les variables a estudiar han estat múltiples donat què l’estudi s’ha dividit en tres parts. Per avaluar l’estat ponderal s’ha determinat amb la variable IOTF (International Obesity Task Force) mitjançant pes, talla, circumferència cintura, IMC, sexe i edat. Els resultats acadèmics i els hàbits alimentaris s’han obtingut mitjançant dos enquestes. Resultats: L’anàlisi realitzat mostra un 24,7% d’alumnes amb excés de pes i un 75,3% amb un pes saludable. S’ha observat millors resultats en aquells alumnes que presenten tan normopès com també un major nivell d’adherència a la dieta mediterrània. Ha estat estadísticament significativa la participació dels pares en l’escola per l’obtenció de millors resultats acadèmics. Conclusions: A partir d’aquesta investigació s’han obtingut resultats amplis donat que s’ha comprovat què entre els resultats acadèmics, els hàbits alimentaris i l’estat ponderal pot existir una relació. No obstant, per poder obtenir resultats estadísticament significatius seria necessari realitzar un estudi amb una major mida mostral i dur a terme un anàlisi multivariant que contempli la inclusió de tots els factors vinculats a la problemàtica.

En aquest article analitzem les possibilitats de la metodologia del treball per projectes, vinculats a aspectes culturals per a l’ensenyament de la literatura. El nostre estudi parteix d’un projecte dut a terme en un centre de l’Horta Sud. El nostre objectiu és donar a conèixer la importància del rei Jaume I i aproximar la literatura als joves valencians a través de la festa del 9 d’Octubre. El nostre és un integral en què totes les àrees treballaran conjuntament durant dues setmanes i mitja en una franja horària determinada. Aquest treball és destinat al curs de segon d’ESO d’un centre amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt i on la llengua vehicular és el valencià. This paper analyses the possibilities of the project-based learning linked to cultural aspects for the teaching of literature. Our study revises a project carried out in a secondary school of Horta Sud (Valencia). Our aim is to highlight the importance of King James I and promote literature to the young Valencian people through October 9th festivity. Ours is a comprehensive project in which all areas will work together for two weeks and a half in a given time slot. This work is oriented to the second year of a secondary school with a medium-high socioeconomic level where the vehicular language is Catalan.

El Jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, batejat des del 1995 com a Jardí Ferran Soldevila, es troba ubicat al bell mig de Barcelona, i constitueix un petit pulmó verd de poc menys d’una hectàrea en un dels espais amb major concentració de trànsit i contaminació atmosfèrica de la ciutat. Atès que va ser creat a finals del segle XIX com un jardí amb sentit botànic i que històricament ha servit per fer les pràctiques de botànica de diverses facultats de ciències, aquest espai excedeix la funció estètica de les zones verdes urbanes, i per tant pot esdevenir un recurs educatiu a disposició de tota la societat. El projecte dut a terme comporta la transformació del Jardí d’un espai d’esbarjo i lleure en un recurs d’educació per la sostenibilitat. Aquest canvi no és significatiu en quant a l’aspecte que el Jardí te per al visitant, ja que no varien les espècies presents, el nombre d’exemplars ni la seva ubicació, però sí comporta una variació profunda del paper que ha de jugar aquest espai en el teixit urbà, ja que s’implanten un seguit d’accions encaminades a orientar els visitants envers un millor coneixement de la dinàmica ecològica dels espais verds en l’entorn metropolità, i a fomentar la sensibilització en l’àmbit de la sostenibilitat. Entre els aspectes més innovadors del projecte destaca la senyalització del Jardí. A més dels cartells indicadors dels noms de les espècies i la seva procedència, s’han incorporat plafons de grans dimensions que incorporen informació en relació a factors com la rellevància de les espècies presents, l’agrupació d’aquestes en eixos temàtics d’especial interès, i la relació del Jardí amb l’ecosistema urbà de Barcelona. Aquests plafons serveixen a més per definir itineraris temàtics de visita que, amb dossiers informatius específics, permeten desenvolupar conceptes propis dels àmbits de la botànica, la biogeografia o la sostenibilitat, fent així que el Jardí reforci encara més la seva funció educativa.

Treballs Finals de Grau d'Educació Social, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutora: Inés Massot Lafón, [cat] Aquest Treball Final de Grau busca, a través de l’apropament a l’àmbit dels Trastorns de la Conducta Alimentària, identificar quin és o quin pot ser el paper de l’educador/a social en relació a la intervenció en aquestes malalties de salut mental. Amb el suport d’un marc teòric que ajuda a conèixer els aspectes més rellevants d’aquest àmbit d’actuació es podrà anar intuint la figura de l’educador/a social, actualment poc reconeguda com a tasca professional dins dels tractaments específics corresponents. A través de la investigació, aquest treball permet endinsar-se en una realitat poc coneguda que s’ha pogut plasmar de primera mà realitzant entrevistes a familiars de persones que pateixen un trastorn alimentari i a professionals de l’educació social que hi treballen directament. Gràcies a les seves aportacions i a la comparació feta amb el marc teòric i la meva pròpia experiència en l’àmbit s’han pogut extreure un seguit de conclusions i recomanacions que marquen nous horitzons en resposta a quines són i quines poden ser les funcions i tasques de l’educador/a social. Aquestes són les que han de marcar la diferència amb els altres professionals que també participen en la intervenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària, buscant a on és més òptim que hi sumi l’educador/a social., [spa] Este Trabajo Final de Grado busca, a través del acercamiento al ámbito de los Trastornos de la Conducta Alimentaria, identificar cuál es o cuál puede ser el papel del/la educador/a social en relación a la intervención en estas enfermedades de salud mental. Con el apoyo de un marco teórico que ayuda a conocer los aspectos más relevantes de este ámbito de actuación se podrá ir intuyendo la figura del/la educador/a social, actualmente poco reconocida como tarea profesional dentro de los tratamientos específicos correspondientes. A través de la investigación, este trabajo permite adentrarse en una realidad poco conocida que se ha podido plasmar de primera mano realizando entrevistas a familiares de personas que padecen un trastorno alimentario y a profesionales de la educación social que trabajan directamente en esta. Gracias a sus aportaciones y a la comparación hecha con el marco teórico y mi propia experiencia en el ámbito se han podido extraer un seguido de conclusiones y recomendaciones que marcan nuevos horizontes en respuesta a cuáles son y cuáles pueden ser las tareas del/la educador/a social. Estas son las que han de marcar la diferencia con los otros profesionales que también participan en la intervención de los Trastornos de la Conducta Alimentaria, buscando dónde es más óptimo que sume el/la educador/a social.

X Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics.Festa popular i educació.

Es dona referència de la primera població d’esta rara espècie trobada al P.N. de la Serra de Mariola, i es fan alguns comentaris sobre la seua distribució i ecologia. Se refiere el hallazgo de la primera población de esta rara especie en el P.N. de la Serra de Mariola, y se realizan algunos comentarios sobre su distribución y ecología. The discovery of the first population of this rare species refers in the PN Serra de Mariola, and some comments on their distribution and ecology are made.

El present projecte consisteix en el desenvolupament d'una nova plataforma web amb el propòsit de renovar i automatitzar l'actual sistema de recollida de notificacions de Reaccions Adverses a Medicaments (RAM). Amb aquest nou sistema, a part de la introducció de notificacions, es contempla la possibilitat de la realització de seguiments en el cas de possibles reaccions posteriors mantenint així un feedback constant amb el notificador. El presente proyecto consiste en el desarrollo de una nueva plataforma web con el propósito de renovar y automatizar el actual sistema de recogida de notificaciones de Reacciones Adversas a Medicamentos (RAM). Con este nuevo sistema, aparte de la introducción de notificaciones, se contempla la posibilidad de la realización de seguimientos en el caso de posibles reacciones posteriores manteniendo así un feedback constante con el notificador. Bachelor thesis for the Multimedia program.

El present projecte té com a principal objectiu l'anàlisi de la viabilitat de la creació d'una central de compres per als cellers del Priorat, una comarca que gràcies al reconeixement del seus vins ha experimentat un boom en el sector vinícola durant els últims vint anys. L'estructura de la memòria conté una introducció a la situació actual del món del vi al Priorat, així com també de les seves particularitats. A continuació, es descriuen les característiques de les centrals de compres, i quina ha sigut la seva evolució gràcies a les millores que comporten. Tenint en compte aquests dos aspectes, i fent una primera valoració de la compatibilitat d'una central de compres al Priorat, l'estudi aprofundeix en els diferents productes que utilitzen els cellers i quins d'aquests podrien ser els més interessants de proveir a través d'una central de compres. Seguidament, i després de recopilar les dades necessàries de tots els cellers que han col·laborat amb el projecte, s'analitza quins són els preus i les condicions actuals dels diferents productes dels cellers. A continuació, després de contactar amb els proveïdors i negociar uns nous preus i condicions per als volums acumulats de cada producte, es quantifica econòmicament l'estalvi que s'obtindria operant com una central de compres, i es determina quins serien els serveis concrets que oferiria. Finalment, valorant els costos i els ingressos de la central de compres en diferents escenaris, es determina la viabilitat d'aquesta sempre i quant s'associïn a la central un nombre mínim de cellers. Al final del document, s'incorpora un estudi de l'impacte ambiental on es comenten les bones pràctiques seguides durant el propi projecte i els possibles efectes en l'ambient i la societat que implicaria la creació de la central de compres i el seu funcionament. També es presenta el pressupost on es detallen tots els costos d'aquest Projecte de Final de Carrera.

El Vaticà II va marcar una època nova en la vida de l’Església; certament ho va fer, i així ho recorda Joan Pau II «... prenent molt de les experiències i de les reflexions del període precedent». En l’article donem unes breus pinzellades que ens ajuden a entendre el context socioeclesial en què sorgeix el Concili Vaticà II, reconeixent, però, com han fet la majoria dels estudiosos actuals, «l’enorme complexitat del Concili». Tractem el rol del Papa i de l’episcopat en els anys previs al Vaticà II, així com també la situació teològica que va propiciar la renovació litúrgica, els moviments bíblic i patrístic, i també l’aprofundiment de l’eclesiologia.

L’article fa un recorregut per l’obra literària d’Agustí Vehí amb la descripció dels trets característiques de les seves novel·les i particularitzant l’interès de l’autor per la història com a base de la seva creació literària. La història, que coneixia profundament com a doctor en història i professor, esdevé un recurs per tal de poder situar els personatges en moments històrics dramàtics, essencialment aquells que tenien a veure amb els temps de la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Una base novel·lística que es nodreix, alhora, del seu coneixement sobre el cossos policials com a policial professional que era. Historiador, policia, novel·lista, humanista, Vehí retrata en les seves novel·les tot un món ètic en el comportament dels agents policials que, en última instància, representa la seva personalitat i la reivindicació d’una manera d’entendre la seguretat i la llibertat. The article talks about the literary work of Agustí Vehí, with a description of the characteristics of his novels and the author’s interest in history as a basis for his literary creation. A professor with a doctorate in history, his profound knowledge of the history of the Second Republic, the Civil War and Franco’s first regime allows him to situate the protagonists in dramatic historical moments. As a former police officer, the novel is also enhanced by his detailed knowledge of the police force. Historian, police officer, novelist and humanist, Vehí’s novels portray a complete world of ethics in the behaviour of the police officers, who ultimately represent the author’s personality and his interpretation of security and freedom.

L'investigador Joan Madurell-Malapeira, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu en un article publicat en el número de setembre del Journal of Vertebrate Paleontology les restes d'una mandíbula de licaó de fa 830.000 anys trobada al jaciment de Vallparadís Estació (Terrassa). Es tracta de la darrera evidència d'aquesta espècie a Europa, que actualment només viu en determinades zones de l'Àfrica subsahariana. La troballa aporta noves dades sobre l'origen i l'evolució gradual d'aquest llinatge. El investigador Joan Madurell-Malapeira, del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, describe en un artículo publicado en el número de septiembre del Journal of Vertebrate Paleontology los restos de una mandíbula de licaón de hace 830.000 años hallada en el yacimiento de Vallparadís Estación (Terrassa). Se trata de la última evidencia de esta especie en Europa, que actualmente sólo vive en determinadas zonas de África subsahariana. El hallazgo aporta nuevos datos sobre el origen y la evolución gradual de este linaje.

Fa 9 milions d'anys a l'Amèrica del Sud hi vivien fins a 14 espècies de cocodrils, 7 de les quals compartien la mateixa zona geogràfica, un fenomen mai observat en espècies actuals. Paleontòlegs de la Universitat de Zuric amb la participació de l'investigador de l'ICP de la UAB Massimo Delfino publiquen la troballa aquest dimarts a la revista Nature Communications. L'estudi també descriu l'extinció de totes aquestes espècies fa 5 milions d'anys, probablement com a conseqüència de canvis en el recorregut dels cursos d'aigua durant l'aixecament dels Andes. En aquesta recerca també s'han descrit dues espècies de cocodril noves per a la ciència. Hace 9 millones de años en América del Sur vivían hasta 14 especies de cocodrilos, 7 de las cuales compartían la misma zona geográfica, un fenómeno nunca observado en especies actuales. Paleontólogos de la Universidad de Zurich con la participación del investigador del ICP Massimo Delfino, publican el hallazgo este martes en la revista Nature Communications. El estudio también describe la extinción de todas estas especies hace 5 millones de años, probablemente como consecuencia de cambios en el recorrido del curso del agua durante el levantamiento de los Andes. En esta investigación también se han descrito dos especies de cocodrilo nuevas para la ciencia. 9 million years ago in South America lived up to 14 species of crocodiles, at least 7 of which shared the same geographical area, an abundance of closely related crocodiles that remains unparalleled to this day. The finding has been published today in the journal Nature Communications by paleontologists from the University of Zurich with the participation of the researcher of the ICP in the UAB, Massimo Delfino. The study also describes the extinction of these species 5 million years ago, probably as a result of changes in the watercourses due to the Andean uplift. The article also describes two new species of crocodile.

L'objectiu d'aquest article és explicar de forma detallada l'impuls definitiu i la consolidació i expansió del centre entre 1931 a 1936 des del punt de vista del seu esdevenir quotidià. L'èxit dels cursos (monogràfics, oficials de formació de futurs directors tècnics i nocturns, tècnics per a obrers) i la implicació de les empreses justifica l'ambiciós pla de contractació del professorat, d'adquisició de maquinària i també d'ampliació de les instal·lacions que mostra la Taula 1. En només 4 anys es passa d'un centre buit sense demanda a un centre ple d'activitat que fa una ampliació que triplica els espais inicials

Sense mostrar pretensions feministes, George Sand palesa una forta preocupació pel progrés de la dona. A Valentine l’autora es pregunta pels problemes morals i socials que comporta la sexualitat femenina a la vegada que presenta diferents formes d’experimentar-la: l’heroïna, una dona pura, s’oposa a la seva germana Louise, víctima d’una sexualitat culpable. La nostra anàlisi determinarà com, a causa d’una educació descuidada, aquest últim personatge esdevé involuntàriament una mena d’alcavota. Amb la seva actitud desencadena un terbolí moral de múltiples conseqüències donat que el capgirament sentimental que provoca suposa un fort sotrac a l’estructura d’una societat encara anquilosada sota els pilars de l’Antic Règim.

Fins no fa gaire, en les cabines dels mòduls de bany dels trens, es disposaven tancs d’aigua neta fets de coure. Aquesta aigua, principalment, era destinada al consum humà, però donat que s’han trobat concentracions d’ions Cu2+ superiors al límit reglamentari establert, aquesta ja no podia ser denominada com a aigua potable. L'objectiu d'aquest projecte és fer una selecció de materials per a un tanc d’aigua neta que resulti en un o varis candidats que, com a requisit fonamental, conservin la qualitat de l’aigua i no l’alterin. El procés es realitzarà mitjançant el software CES Selector (Cambridge Engineering Selector) de Granta Design que permet, imposant restriccions a diversos tipus de propietats, descartar els materials no viables de la base de dades del programa. D’aquesta forma s’aconseguiran els materials òptims per a l’aplicació desitjada. S’elaborarà un pla de selecció, viabilitat i creació dels tancs pels banys d’un nou model de trens per l’empresa ALSTOM Transport, S.A. oferint solucions per a futurs projectes de la companyia.

El Jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, batejat des del 1995 com a Jardí Ferran Soldevila, es troba ubicat al bell mig de Barcelona, i constitueix un petit pulmó verd de poc menys d’una hectàrea en un dels espais amb major concentració de trànsit i contaminació atmosfèrica de la ciutat. Atès que va ser creat a finals del segle XIX com un jardí amb sentit botànic i que històricament ha servit per fer les pràctiques de botànica de diverses facultats de ciències, aquest espai excedeix la funció estètica de les zones verdes urbanes, i per tant pot esdevenir un recurs educatiu a disposició de tota la societat. El projecte dut a terme comporta la transformació del Jardí d’un espai d’esbarjo i lleure en un recurs d’educació per la sostenibilitat. Aquest canvi no és significatiu en quant a l’aspecte que el Jardí te per al visitant, ja que no varien les espècies presents, el nombre d’exemplars ni la seva ubicació, però sí comporta una variació profunda del paper que ha de jugar aquest espai en el teixit urbà, ja que s’implanten un seguit d’accions encaminades a orientar els visitants envers un millor coneixement de la dinàmica ecològica dels espais verds en l’entorn metropolità, i a fomentar la sensibilització en l’àmbit de la sostenibilitat. Entre els aspectes més innovadors del projecte destaca la senyalització del Jardí. A més dels cartells indicadors dels noms de les espècies i la seva procedència, s’han incorporat plafons de grans dimensions que incorporen informació en relació a factors com la rellevància de les espècies presents, l’agrupació d’aquestes en eixos temàtics d’especial interès, i la relació del Jardí amb l’ecosistema urbà de Barcelona. Aquests plafons serveixen a més per definir itineraris temàtics de visita que, amb dossiers informatius específics, permeten desenvolupar conceptes propis dels àmbits de la botànica, la biogeografia o la sostenibilitat, fent així que el Jardí reforci encara més la seva funció educativa.

El present treball de final de carrera, titulat ‘Estandardització per a la revisió i/o supervisió de projectes d’urbanització’ és un projecte amb una finalitat clara: la creació d’una eina en forma de fitxa per a la seva utilització en la vida laboral, que nosaltres hem anomenat ‘Fitxes CRPU’ Es tracta d’una estandardització d’anàlisis dels projectes d’urbanització, tant des del sector públic com del privat, per tal d’assolir un nivell de supervisió acurat. Una de les àrees de sortida dels AT són les promotores privades o publiques i els Ajuntaments o altres administracions. Moltes vegades, els AT es troben amb la tasca d’haver d’informar o repassar un projecte d’urbanització per tal d’elaborar un informe respecte la seva viabilitat tècnica. Es una tasca de gran responsabilitat i que cal prendre amb prudència. La nostra experiència d’aquests anys ens ha fet veure que no existeix, o almenys no hem sabut trobar, una eina que permeti aquest control amb garantia, i una rapidesa en la feina. Hem aconseguit crear una eina que permet afrontar la problemàtica que acostuma a aparèixer en els diversos passos des de la redacció del projecte, passant per l´inici i l’execució de l’obra i fins la recepció de les obres un cop finalitzades que, sense un control acurat, pot aturar el procés. Aquesta anàlisis ha estat possible partint de unes bases de sortida que han estat, entre d’altres, múltiples projectes d’urbanització, bibliografia, coneixements universitaris i la nostra pròpia experiència professional, donant com a resultat un dossier de fitxes ‘check list’ molt funcional, que presentem a continuació. Malgrat ser unes fitxes fàcil de seguiment i fàcil interpretació, també es presenta en el treball, una guia d’ús, acompanyada d’un annex. Aquesta guia d’ús, explica capítol per capítol els paràmetres a controlar, i es complementa amb l’annex que permet conèixer exemples de documentació estàndard a utilitzar. El dossier té dues parts diferenciades: una primera fitxa amb les dades formals del projecte i unes altres, anomenades generals, relacionades amb cadascun dels capítols que componen un projecte d’urbanització. Les fitxes generals vénen distribuïdes en quatre parts: una de control previ o de redacció, una de condicionants base que afecten a aquests control, una tercera d’informació bàsica en execució i una quarta on es nomena la legislació vigent a títol informatiu. Cal remarcar que el punt tres ha estat introduït amb posterioritat i que no estava contemplat a la proposta del projecte de final de carrera. Cal tenir en compte, que es tracta d’unes fitxes generals de control, destinades a un control de projectes d’urbanització. S’han descartat capítols especials com ara depuració, senyalització, i d’altres que no son generals de tots els projectes, deixant els habituals de tots els projectes: moviment de terres, elèctrics, aigua potable, clavegueram, etc…. Així mateix, cal remarcar que es tracta d’un treball orgànic, que permet la seva modificació i adaptació a les diverses tipologia d’obres concretes, que també caldrà modificar per adaptar-les a les noves tècniques que puguin aparèixer i a la variació de legislació vigent.