Search

Actualment, a Espanya, les ulleres i lents de contacte no queden cobertes per la sanitat pública espanyola, sinó que la seva adquisició i actualització, depèn de les capacitats econòmiques de cada individu. No obstant això, no hi ha articles científics on s’estudiï la relació entre l’actualització de les ulleres segons l’estatus socioeconòmic. D’aquest fet neix l’objectiu d’aquest estudi, analitzar si la utilització i l’adequació de la correcció òptica dels infants està influenciada pel nivell socioeconòmic familiar i la tipologia de les escoles on estudien. Les dades per realitzar l’estudi s’han obtingut a partir de cribratges visuals realitzats a nens i nenes provinents d’escoles tant classificades com no, d’alta complexitat, i a partir de dades socioeconòmiques proporcionades pels seus progenitors. Els principals resultats de l’estudi són: 1) No existeixen diferències estadísticament significatives sobre una millor adequació òptica en funció del nivell d’estudis dels progenitors; 2) El factor que més influeix en l’adequació de les ulleres és el fet que la mare treballi, assolint majors nivells d’adequació òptica quan la mare és laboralment activa, i 3) Els alumnes d’escoles d’alta complexitat tendeixen a tenir una pitjor correcció òptica en comparació amb els que no, especialment pel que respecta a la correcció de la miopia. Actualmente, en España, las gafas y lentes de contacto no quedan cubiertas por la sanidad pública española, sino que su adquisición y actualización, depende de las capacidades económicas de cada individuo. Sin embargo, no existen artículos científicos donde se estudie la relación entre la actualización de las gafas según el estatus socioeconómico. De este hecho nace el objetivo de este estudio, analizar si la utilización y adecuación de la corrección óptica de los niños está influenciada por el nivel socioeconómico familiar y la tipología de las escuelas en las que estudian. Los datos para realizar el estudio se han obtenido a partir de cribados visuales realizados a niños y niñas provenientes de escuelas tanto clasificadas como no, de alta complejidad, y a partir de datos socioeconómicos proporcionados por sus progenitores. Los principales resultados del estudio son: 1) No existen diferencias estadísticamente significativas sobre una mejor adecuación óptica en función del nivel de estudios de los progenitores; 2) El factor que más influye en la adecuación de las gafas es el hecho de que la madre trabaje, alcanzando mayores niveles de adecuación óptica cuando la madre es laboralmente activa, y 3) Los alumnos de escuelas de alta complejidad tienden a tener una peor corrección óptica en comparación con los que no, especialmente en lo que respecta a la corrección de la miopía. In Spain, glasses and contact lenses are not currently covered by Spanish Public Health, but their acquisition and having their prescription up to date depends on the economic capabilities of each individual, although there are no scientific articles that study the relationship between the updating of glasses according to socioeconomic status. Having said that, the aim of this study is to analyze whether the use and adequacy of children's optical correction is influenced by the family's socioeconomic level and the type of schools where they study. The data for the study was obtained from visual screening of boys and girls from both classified and non-classified schools, and from socioeconomic data provided by their parents. The main results of the study are: 1) There are no statistically significant differences in better optical fit depending on the level of education of the parents; 2) The most influential factor in the fit of glasses is the fact that the mother is employed, achieving higher levels of optical fit when the mother works, and 3) Students in high-complexity schools tend to have a worse optical correction compared to those who do not, especially with regard to the correction of myopia.

Amb l’objectiu de conèixer com és la salut visual dels infants, a Catalunya s’administra periòdicament l’ESCA, enquesta de salut oficial, que, conté un apartat de preguntes de visió infantil que són contestades per les famílies. L’any 2019 Vila va presentar una nova bateria de preguntes de visió i es va proposar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, incloure aquestes cinc preguntes de forma provisional a l’ESCA, durant dos anys; des del gener de 2020 fins al desembre de 2022. Per avaluar la fiabilitat de les respostes de les famílies a aquestes preguntes, s’ha realitzat un cribratge visual a un grup d’escolars de la ciutat de Terrassa, els pares dels quals han respost aquestes mateixes preguntes. Un cop teníem les dades, s’ha fet la validació de les noves preguntes de visió, comparant les respostes als qüestionaris amb els resultats clínics, en funció de la tipologia de les escoles i també s’ha comparat l’actualització de les ulleres dels escolars. Podem dir, com a conclusió general, que són cinc preguntes fàcils de comprendre per part de les famílies i que tot i que s’han detectat algunes discrepàncies, aporten informació fiable sobre l’estat visual dels nens. Con el objetivo de conocer cómo es la salud visual de los niños, en Cataluña se administra periódicamente la ESCA, encuesta de salud oficial, que contiene un apartado de preguntas de visión infantil que son contestadas por las familias. El año 2019 Vila presentó una nueva batería de preguntas de visión y se propuso al Departamento de Salud de la Generalitat de Cataluña, incluir estas cinco preguntas de forma provisional a la YESCA, durante dos años; desde enero de 2020 hasta diciembre de 2022. Para evaluar la fiabilidad de las respuestas de las familias a estas preguntas, se ha realizado un cribado visual a un grupo de escolares de la ciudad de Terrassa, los padres de los cuales han respondido estas mismas preguntas. Una vez teníamos los datos, se ha hecho la validación de las nuevas preguntas de visión, comparando las respuestas a los cuestionarios con los resultados clínicos, en función de la tipología de las escuelas y también se ha comparado la actualización de la corrección habitual de los escolares. Podemos decir, como conclusión general, que son cinco preguntas fáciles de comprender por parte de las familias y que a pesar de que se han detectado algunas discrepancias, aportan información fiable sobre el estado visual de los niños. With the aim of finding out what children’s visual health is like, the ESCA, an official health survey, is periodically administered in Catalonia, which contains a section of questions on children’s vision that are answered by families. In 2019, Vila presented a new battery of vision questions, and it was proposed to the Department of Health of the Generalitat de Catalunya to include these five questions provisionally in the ESCA for two years, from January 2020 to December 2022. To evaluate the reliability of the families’ answers to these questions, a visual screening was done in a group of schoolchildren from Terrassa; whose parents answered the same questions. Once we had the data, we validated the new vision questions, comparing the answers to the questionnaires with the clinical results, according to the type of the school, and also compared the updating of the usual correction of schoolchildren. As a general conclusion, we can say that these five questions are easy to understand for families and that, despite some discrepancies, they provide reliable information on the visual status of children.

Cribratge clínic i epidemiològic; Persones migrants; Catalunya Cribado clínico y epidemiológico; Personas migrantes; Cataluña Clinical and epidemiological screening; Migrant people; Catalonia Aquest document ofereix un marc general de recomanacions sobre les actuacions immediates de cribratge i vacunacions que hauran de fer-se operatius en els diferents punts del territori per part de les institucions competents com també conscienciar de la necessitat de la continuïtat dels programes de vacunació i de conèixer les vulnerabilitats enfront de les malalties infeccioses de la població desplaçada.

Algoritme; Pneumonia; Atenció primaria; Detecció Neumonía; Atención primaria; Detección; Algoritmo Algorithm; Pneumonia; Primary care; Detection Protocol per al tractament de la pneumònia lleu amb ingrés domiciliari. Protocolo para el tratamiento de la neumonía leve con ingreso domiciliario. Protocol for the treatment of mild pneumonia at home.

Atròfia muscular espinal; Cribratge neonatal; Avaluació; Detecció precoç Atrofia muscular espinal; Cribado neonatal; Evaluación; Detección precoz Spinal muscular atrophy; Neonatal screening; Evaluation; Early detection L'objectiu d'aquest informe és avaluar la inclusió de l’atròfia muscular espinal dins d’un programa de cribratge neonatal en base a l’evidència sobre la seva eficàcia, efectivitat i seguretat, així com els requisits o principis establerts per implementar cribratges genètics i programes de cribratge en general.

Osteoporosi; Cribatge; Atenció primària Osteoporosis; Cribado; Atención primaria Osteoporosis; Screening; Primary care Síntesi dels principals resultats d'un informe elaborat per l'EUnetHTA OTCA19 Assessment Team a partir de la revisió bibliogràfica del cribratge de l'osteoporosi en la població general a l'atenció primària.

Onada migratòria; Cribatge clínic; Vacunacions Ola migratoria; Cribado clínico; Vacunaciones Migratory wave; Clinical screening; Vaccinations Aquest document ofereix un marc general de recomanacions sobre les actuacions immediates de cribratge i vacunacions que hauran de fer-se operatius en els diferents punts del territori per part de les institucions competents com també conscienciar de la necessitat de la continuïtat dels programes de vacunació i de conèixer les vulnerabilitats enfront de les malalties infeccioses de la població desplaçada. Este documento ofrece un marco general de recomendaciones sobre las actuaciones inmediatas de cribado y vacunaciones que tendrán que hacerse operativos en los diferentes puntos del territorio por parte de las instituciones competentes así como concienciar de la necesidad de la continuidad de los programas de vacunación y de conocer las vulnerabilidades frente a las enfermedades infecciosas de la población desplazada.

OBJECTIUS L’objectiu d’aquest treball és conèixer fins a quin punt les anomalies de la visió del color poden afectar la vida de les persones que les pateixen i si poden interferir en les diferents activitats escolars o professionals de la persona afectada. Específicament volem conèixer la incidència d’aquestes anomalies segons el sexe i si condicionen el rendiment acadèmic dels escolars. MÈTODE S’ha realitzat un cribratge visual a nens i nenes de tercer de primària, d’edats entre 8 i 9 anys, de les escoles de Terrassa. Les proves realitzades han estat: anamnesi, agudesa visual, cover test en visió llunyana i en visió propera comprovant la comitància, punt pròxim de convergència, punt pròxim d’acomodació, retinoscòpia, Developmental Eye Movement Test (DEM) i visió del color amb el test d’Ishihara. Els resultats obtinguts s’han afegit a la base de dades de la facultat i ha permès que el treball es faci sobre una mostra de 2305 nens i nenes. RESULTATS Els resultats obtinguts mostren una prevalença del 2% de nens i nenes que no passen la prova i presenten alguna alteració. Tot seguit, hem analitzat la incidència d’aquestes anomalies segons el sexe i els resultats obtinguts mostren que el percentatge d’afectació de la mostra masculina és d’un 4,6 % mentre que el de la mostra femenina es troba en un 0,07%. Finalment hem analitzat si els defectes al color influeixen en el rendiment acadèmic dels estudiants i hem pogut veure que no hi ha cap relació entre les dues variables (p = 0,507) i la mitja del rendiment acadèmic per les persones amb la visió del color afectada és molt similar a la mitja d’aquells estudiants que no presenten cap anomalia, per tant, el rendiment acadèmic no es veu afectat per les anomalies de la visió cromàtica. CONCLUSIONS La conclusió que podem extreure és que efectivament les anomalies de la visió del color afecten en una major proporció als homes que a les dones i en l’àmbit escolar podem veure que el rendiment acadèmic no està estadísticament relacionat amb aquestes anomalies. És molt important passar la prova de la visió al color des de la primera visita del nostre pacient per tal de poder informar a temps de la problemàtica i que el pacient sigui conscient i es puguin aportar tècniques més fàcils d’aprenentatge pel problema que presenta i proporcionar una bona orientació professional als estudiants

Càncer de pròstata; Cribratge; Antigen prostàtic específic; PSA Cáncer de próstata; Cribado; Antígeno prostático específico; PSA Prostate cancer; Screening; Prostate specific antigen; PSA Informe que analitza el cribratge que es fa a l'ICS per al diagnòstic del càncer de pròstata a través del PSA; a qui se li practica, com s'usa, si existeix variabilitat entre els professionals i si els metges hiperutilitzadors són més intervencionistes.

Virus de l’hepatitis C; HSH; Persones trans; Cribatge comunitari Virus de la hepatitis C; HSH; Personas trans; Cribado comunitario Hepatitis C virus; MSM; Trans people; Community screening L'objectiu d'aquest protocol és crear un programa de cribratge comunitari del VHC per a HSH i persones trans no infectats pel VIH que tenen pràctiques de risc i/o utilitzen la PrEP.

L’aprenentatge a les aules es produeix mitjançant processos complexos, sent la visió uns dels més notables. Sabent que la visió juga un paper tant fonamental durant l’aprenentatge, és imprescindible disposar d’un sistema visual sa i sense cap disfunció que ens permeti tenir el màxim rendiment visual durant les diverses etapes de l’aprenentatge com l’etapa de la lecto- escriptura, que és una de les més important. Aquest estudi ha consistit en fer cribratges visual als nens de segon de primària de dues escoles diferents, l’escola Cavall Bernat de Barcelona i l’escola Gaudí de Sabadell. Es va escollir aquest curs pel fet que es troben en l’etapa d’aprendre a llegir. Durant els cribratges es van realitzar diferents proves per a les diferents habilitats visuals: per a les habilitats de la funció visual, de l’eficàcia visual, del processament de la informació visual i de la integració sensorial i motora. Tots els participants de l’estudi van haver de presentar prèviament un consentiment signat de part dels pares. La mostra de l’estudi va constar de 40 alumnes (18 de l’escola Cavall Bernat i 22 de l’escola Gaudí). Després d’analitzar estadísticament els resultats obtinguts de cada prova, s’arriba a la conclusió següent: existeix una tendència cap a la miopia que podria ser deguda al ús continuat de la visió propera i l’augment de l’ús de pantalles; no hi ha diferències significatives pel que fa a la binocularitat entre les dues escoles, però sí amb l’acomodació; existeix correlació entre el DEM i els tests Galí i Wold i, finalment, existeix correlació entre les habilitats visuo-perceptives i la velocitat lectora i d’escriptura.

a visió té molta influència amb l’aprenentatge. La majoria dels estímuls que ens arriben a les aules són visuals. Si els estudiants no presenten un sistema visual sa amb les condicions favorables per desenvolupar un bon aprenentatge, provocarà que l’estudiant no pugui respondre a les demandes de les classes i provocar casos de fracàs escolar. Els cribratges visuals s’han fet a alumnes de segon curs de primària, d’entre 6 i 7 anys. Aquests estudiants es troben en una fase molt important del seu aprenentatge, ja que estan a la fase d’aprendre a llegir, per tant, és imprescindible la realització de controls visuals amb l’objectiu de prevenir, detectar i tractar totes les possibles disfuncions a nivell visual que puguin presentar. Degut a això, aquest treball es basa en la realització de cribratges visuals a una població de 44 alumnes de segon de primària de l’escola Pegaso de Barcelona. Amb l’objectiu principal de detectar problemes visuals i estudiar la relació que hi ha entre les disfuncions i el desenvolupament de l’alumne. Els resultats obtinguts confirmen que hi ha aproximadament un 20% dels alumnes que presenten un defecte refractiu no diagnosticat. També es pot afirmar la majoria dels estudiants presenten dificultats en la motilitat ocular, provocant així, problemes en la velocitat lectora (test Galí). Finalment, s’ha pogut veure que hi ha una relació entre l’edat dels alumnes (en mesos) i la seva velocitat lectora. Aquest estudi ens mostra la importància d’una detecció precoç de disfuncions visuals i que les revisions optomètriques haurien de realitzar-se de manera periòdica per evitar fracàs escolar.

Screening; Addicts; Urinalysis Cribratge; Addictes; Uroanàlisi Cribado; Adictos; Uroanálisis Esencial es una iniciativa que identifica prácticas clínicas de poco valor y promueve recomendaciones para evitar su realización. En este caso, se trata el cribado indiscriminado de sustancias de abuso que supone un gasto elevado e injustificado. El análisis de las muestras según un plan personalizado basado en la evolución del paciente, o el análisis de muestras seleccionadas de forma aleatoria serían las opciones más recomendadas. Essencial és una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d'evitar-ne la realització. En aquest cas, es tracta el cribratge indiscriminat de substàncies d'abús que suposa una despesa elevada i injustificada. L'anàlisi de les mostres segons un pla personalitzat basat en l’evolució del pacient, o l'anàlisi de mostres seleccionades de forma aleatòria serien les opcions més recomanades

Screening; Addicts; Urinalysis Cribratge; Addictes; Uroanàlisi Cribado; Adictos; Uroanálisis Esencial es una iniciativa que identifica prácticas clínicas de poco valor y promueve recomendaciones para evitar su realización. En este caso, se trata el cribado indiscriminado de sustancias de abuso que supone un gasto elevado e injustificado. El análisis de las muestras según un plan personalizado basado en la evolución del paciente, o el análisis de muestras seleccionadas de forma aleatoria serían las opciones más recomendadas. Essencial és una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d'evitar-ne la realització. En aquest cas, es tracta el cribratge indiscriminat de substàncies d'abús que suposa una despesa elevada i injustificada. L'anàlisi de les mostres segons un pla personalitzat basat en l’evolució del pacient, o l'anàlisi de mostres seleccionades de forma aleatòria serien les opcions més recomanades

Cribratge neonatal; Detecció de malalties; Metabolopaties congènites; Neonatal screening; Disease detection; Inborn errors of metabolism; Cribado neonatal; Detección de enfermedades; Metabolopatías congénitas Aquest informe pretén revisar la situació actual del cribratge neonatal a Catalunya, juntament amb la resta de les comunitats autònomes, Europa i els Estats Units, i un cop revisada l’evidència científica existent, presentar propostes de futur amb vista a l’ampliació progressiva del Programa de cribratge neonatal a Catalunya.

Cribratge neonatal; Detecció de malalties; Metabolopaties congènites; Neonatal screening; Disease detection; Inborn errors of metabolism; Cribado neonatal; Detección de enfermedades; Metabolopatías congénitas Aquest informe pretén revisar la situació actual del cribratge neonatal a Catalunya, juntament amb la resta de les comunitats autònomes, Europa i els Estats Units, i un cop revisada l’evidència científica existent, presentar propostes de futur amb vista a l’ampliació progressiva del Programa de cribratge neonatal a Catalunya.