Search

Moltes comunitats de propietaris es plantegen en algun moment fer aquelles obres per facilitar l’accés i la mobilitat dins de l’edifici, ja sigui amb la instal·lació de rampes o amb la col· locació d’un aparell elevador. Una oportunitat amb la qual es poden fer aquestes intervencions és amb la sol·licitud d’ajuts, ja sigui mitjançant subvencions, com préstecs a un interès baix. Concretament els ajuts del Fons Next Generation, preveuen com a actuacions les referides a accessibilitat, això si, primer donant compliment a l’eficiència energètica.

Sol·licitant de l'informe: Districte 4. Les Corts

Document de presentació del diagnòstic i de l’Estratègia Barcelona per l’Accessibilitat Universal en el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat 2021

L'ús massiu del vehicle privat motoritzat a l'hora de desplaçar-se a centres de treball, sumat a altres factors, provoca diverses problemàtiques relacionades amb la mobilitat i l'accessibilitat en determinades àrees com polígons industrials. El uso masivo del vehículo privado motorizado en el momento de desplazarse a centros de trabajo, sumado a otros factores, provoca varias problemáticas relacionadas con la movilidad y la accesibilidad en determinadas áreas como polígonos industriales. The massive use of private motorised vehicles when commuting to work, together with other factors, causes several problems related to mobility and accessibility in certain areas such as industrial estates.

Prèviament a l'exposició del projecte, aquest s'ha de comprendre com a un plantejament de Pla d'Actuació i, per tant es fa una aproximació acurada del que consistiria el procés d'implementació i convivència d'aquest, concretament, en el municipi de Terrassa. D'aquesta manera, les principals problemàtiques que aborda el plantejament de disseny del Pla d'Actuació són l'accés limitat de l'habitatge entre els joves, la reducció de la petjada ecològica en el sector de la construcció i lluita contra el model capitalista individualista i privatiu. D'aquesta manera els objectius principals es centren en assolir una alternativa viable respecte l'especulació per afavorir l'accés a l'habitatge dels joves, reduir la petjada ecològica en el sector de la construcció i en els hàbits de consum dels joves i fomentar d'estratègies de co-creació amb la ciutadania. Finalment i referència a les estratègies, es mostra com aquestes giren entorn a la població jove i es defineixen a partir del model de cessió d'ús, és a dir, una estratègia que es fonamenta en el model d'habitatge cooperatiu on la propietat del immoble és col·lectiva i sempre pertany a la cooperativa; l'ús del capital social i cultural dels joves per autogenerar habitatge assequible i el compliment de determinats requisits de sostenibilitat, és a dir, en base una arquitectura sostenible. Previamente a la exposición del proyecto, este se tiene que comprender como un planteamiento de Plan de Actuación y, por lo tanto se hace una aproximación cuidadosa del que consistiría el proceso de implementación y convivencia de este, concretamente, en el municipio de Terrassa. De este modo, las principales problemáticas que aborda el planteamiento de diseño del Plan de Actuación son el acceso limitado de la vivienda entre los jóvenes, la reducción de la huella ecológica en el sector de la construcción y lucha contra el modelo capitalista individualista y privativo. De este modo los objetivos principales se centran en lograr una alternativa viable respeto la especulación para favorecer el acceso a la vivienda de los jóvenes, reducir la huella ecológica en el sector de la construcción y en los hábitos de consumo de los jóvenes y fomentar de estrategias de co-creación con la ciudadanía. Finalmente y referencia a las estrategias, se muestra como estas giran entorno en la población joven y se definen a partir del modelo de cesión de uso, es decir, una estrategia que se fundamenta en el modelo de vivienda cooperativa donde la propiedad del inmueble es colectiva y siempre pertenece a la cooperativa; el uso del capital social y cultural de los jóvenes para autogenerar vivienda asequible y el cumplimiento de determinados requisitos de sostenibilidad, es decir, en base una arquitectura sostenible. Prior to the presentation of the project, it must be understood as an approach to the Action Plan and therefore a careful approximation of what the implementation and co-existence process of the project would consist of, specifically, in the municipality of Terrassa. In this way, the main problems addressed by the design approach of the Action Plan are limited access to housing among young people, the reduction of the ecological footprint in the construction sector and the fight against the individualist and privative capitalist model. In this way, the main objectives focus on achieving a viable alternative to speculation to promote access to the homes of young people, reduce the ecological footprint in the construction sector and in the consumption habits of young people, and encourage co-creation strategies with citizenship. Finally, with reference to strategies, it is shown how these revolve around the young population and are defined from the ceding employment model, that is, a strategy based on the cooperative housing model where property of the immovable is collective and always belongs to the cooperative; the use of the social and cultural capital of young people to autogenerate affordable housing and the fulfilment of certain sustainability requirements, that is, on the basis of sustainable architecture.

Informe que recull dades i valoració del nivell de compliment dels compromisos definits a la Mesura de Govern per a l’elaboració del Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026

Els estudis més recents en el camp de l'audiodescripció (AD) plantegen la possibilitat d'oferir audiodescripcions adaptades o simplificades amb l'objectiu que siguin més fàcils de comprendre. Tanmateix, s'ha arribat a la conclusió que primer cal avaluar si les AD actuals ja ho són. Aquesta és la premissa de l'estudi d'Arias-Badia i Matamala que aquest treball pretén replicar, en què analitzen un corpus d'AD en català amb l'objectiu d'avaluar si les AD són fàcils de comprendre, prenent com a guia les normes de lectura fàcil (LF). Los estudios más recientes en el campo de la audiodescripción (AD) plantean la posibilidad de ofrecer audiodescripciones adaptadas o simplificadas con el objetivo de que sean más fáciles de comprender. Sin embargo, se ha llegado a la conclusión de que primero se debe evaluar si las AD actuales ya lo son. Esta es la premisa del estudio de Arias-Badia y Matamala que este trabajo pretende replicar, en el que analizan un corpus de AD en catalán con el objetivo de evaluar si las AD son fáciles de comprender, tomando como guía las normas de lectura fácil (LF). The most recent studies in the field of audio description (AD) raise the possibility of offering adapted or simplified ADs with the aim to make them easier to understand. However, it is first necessary to assess whether current ADs are already easy. This is the premise for Arias-Badia and Matamala's study that this thesis pretends to replicate, where they analyse a Catalan AD corpus to assess whether ADs are easy to understand according to easy language standards.

L’any 2018, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona tancava portes. Era del tot necessari perquè l’edifici, construït fa tres quarts de segle, havia de sotmetre’s a una reforma intensa per posar-lo al dia i donar-li més vida les dècades següents. Ara, tres anys després, gran part de la reforma s’ha executat tot i que no serà fins l’any 2022, un cop s’hagi enllestit el projecte de museografia, quan les portes es tornaran a obrir al públic. Entremig, durant aquests tres anys, han passat moltes coses dins d’aquest emblemàtic immoble que saluda al mar amb elegància sempre en companyia de la majestuosa estàtua de Cèsar August. Les intervencions realitzades, de les que en parlarem àmpliament en aquest reportatge, han volgut dotar l’edifici d’una instal·lació de climatització de la qual actualment no disposava. A més, s’ha completat amb un sistema de ventilació controlat que permet renovar l’aire sense pèrdues tèrmiques excessives i en les condicions de qualitat que es requereixen. El projecte també ha possibilitat reformar la instal·lació elèctrica i construir un nou centre de transformació a l’interior de l’edifici. A més, s’ha renovat la coberta i s’han substituït totes les finestres exteriors per al correcte aïllament de l’edifici. L’immoble s’ha adaptat a la normativa vigent en matèria contra incendis i accessibilitat. Aquesta és, a grosso modo, la gran reforma realitzada que conté, òbviament, molts altres detalls que no sempre es coneixen i avui ens explicarà Aleix Sanz Capdevila, arquitecte tècnic i director d’execució de les obres de reforma.

Conté mapes i gràfics dels sistemes de transport públic i dels centres mèdics i hospitalaris de la ciutat.

Treball de final de grau centrat en el desenvolupament i disseny (DCU) d'una bodega interactiva, on els usuaris podran classificar els seus vins, valorar-los, portar-ne un estoc i fer anotacions sobre aquests. Trabajo de fin de grado centrado en el desarrollo y diseño (DCU) de una bodega interactiva, donde los usuarios podrán clasificar sus vinos, valorarlos, llevar un stock y hacer anotaciones sobre estos. End-of-degree project focused on the development and design (UDC) of an interactive winery, where users can sort, rate, stock and annotate their wines.

En el present treball d'investigació es realitza un anàlisi de la transparència sobre les dades dels preus i justificació d'ús dels medicaments finançats pel sector públic. L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar l'accessibilitat de la informació sobre els preus i la justificació d'ús dels medicaments finançats per la Generalitat de Catalunya. Per fer-ho es formalitza una SAIP (Solicitud d'Accés a la Informació Pública) on demanem el llistat dels preus de tots els medicaments finançats per la Generalitat de Catalunya i l'informe tècnic de l'aprovació d'un medicament en concret, com és Tecfidera. Un cop analitzat el nostre cas, s'entrevista a experts en la matèria, per tal de poder explicar les causes de la falta d'accessiblitat en les dades envers les cuestions esmentades sobre els medicaments. En el presente trabajo de investigación se realiza un análisis de la transparencia sobre los datos de los precios y justificación de uso de los medicamentos financiados por el sector público. El objetivo de esta investigación es analizar la accesibilidad de la información sobre los precios y la justificación de uso de los medicamentos financiados por la Generalidad de Cataluña. Para ello se formaliza una SAIP (Solicitud de Acceso a la Información Pública) donde pedimos el listado de los precios de todos los medicamentos financiados por la Generalidad de Cataluña y el informe técnico de la aprobación de un medicamento en concreto, como es Tecfidera. Una vez analizado nuestro caso, se entrevista a expertos en la materia, a fin de poder explicar las causas de la falta de accesibilidad en los datos hacia las Cuestiones mencionadas sobre los medicamentos. This research work analyzes the transparency of price data and justifies the use of publicly funded medicines. The aim of this research is to analyze the accessibility of information on prices and the justification for the use of medicines financed by the Generalitat de Catalunya. To do this, a SAIP (Request for Access to Public Information) is formalized where we ask for the list of prices of all medicines financed by the Generalitat de Catalunya and the technical report for the approval of a specific medicine. as is Tecfidera. After analyzing our case, we interview experts in the field, in order to explain the causes of the lack of accessibility in the data to the issues mentioned about drugs.

L’edificació i l’entorn urbà contenen innombrables barreres. Les més evidents són les físiques que impedeixen l’autonomia de les persones amb mobilitat reduïda. Per intentar solucionar-ho s’ha anat desenvolupant una legislació en matèria d’accessibilitat, que ha millorat les prestacions d’accés a les edificacions noves, amb ajustos raonables1 en edificis existents i de mobilitat en els entorns urbans, però aquesta s’ha centrat bàsicament en les persones amb cadira de rodes i amb deficiències visuals. Això ha fet que els edificis no hagin estat dissenyats tenint en compte tots els tipus de discapacitats de la població.

L'objecte de la proposta és la definició de de diferents actuacions que modifiquin l'actual relació amb l'espai públic a la urbanització de Can Pi a Cervelló. Can Pi, com tota la conca de Cervelló-Vallirana, és un bon cas d'estudi tipus de la problemàtica al voltant del tractament d'entorns fortament urbanitzats de baixa densitat, aïllats i totalment envoltats d'una massa forestal degradada i no gestionada apareguts a la regió metropolitana de Barcelona en els darrers 50 anys. La proposta parteix de l'estudi de la urbanització existent, la topografia, les vies públiques, parcs urbans desenvolupats i no desenvolupats per proposar un nou espai públic en el que hi hagi la relació de la ciutadania amb l'entorn. El treball s'emmarca en l'estudi de possibles projectes pilot d'actuació per al 'Pla mestre de gestió de l'espai agro-forestal de la conca de Cervelló'. El objeto de la propuesta es la definición de diferentes actuaciones que modifiquen la actual relación con el espacio público en la urbanización de Can Pi en Cervelló. Can Pi, como toda la cuenca de Cervelló-Vallirana, es un buen caso de estudio tipo de la problemática en torno al tratamiento de entornos fuertemente urbanizados de baja densidad, aislados y totalmente rodeados de una masa forestal degradada y no gestionada aparecidos en la región metropolitana de Barcelona en los últimos 50 años. La propuesta parte del estudio de la urbanización existente, la topografía, las vías públicas, parques urbanos desarrollados y no desarrollados para proponer un nuevo espacio público en el que exista la relación de la ciudadanía con el entorno. El trabajo se enmarca en el estudio de posibles proyectos piloto de actuación para la ‘Plan maestro de gestión del espacio agroforestal de la cuenca de Cervelló'. The proposal aims to definition different actions that modify the current relationship with the public space in the urbanization of Can Pi in Cervelló. Can Pi, as the entire basin of Cervelló-Vallirana, it’s a good case of study type of the problems surrounding the treatment of strongly densified urbanized environments, isolated and totally surrounded by a degraded and unmanaged forest mass appeared in the metropolitan area of Barcelona in the last 50 years. The proposal is based on the study of existing urbanization, topography, public roads, developed and undeveloped urban parks to propose a new public space in which there is a relationship between citizens and the environment. The work is framed in the study of possible pilot projects of action for the Master Plan for the management of the agro-forest area of the Cervelló basin.

[CA] El present treball final de grau es basa en l’avaluació de l’accessibilitat d’espais verds per a qualsevol classe de persona amb o sense discapacitat, amb especial atenció al gènere i l’edat. Es parteix d’uns estudis anteriors en els quals s’analitzava l’accessibilitat des d’una perspectiva tècnica però que presenten importants mancances des del punt de vista de les característiques de la població i de la persona usuària; on s’ha de definir bé tot tipus de particularitats, dificultats i mancances que en els treballs anteriors no s’arribaven a profunditzar. Així doncs, en aquest treball es busca realitzar un estudi de l’art al respecte dels accidents en espais verds de dones i persones de la tercera edat amb discapacitat o multi-discapacitat per poder discernir si una accessibilitat deficient està influint amb l’increment d’aquests. Després es procedirà a la recerca d’estudis de camp que permeten donar solucions a les problemàtiques trobades aplicant la perspectiva de l’enginyeria, de la sociologia i de la medicina., [ES] El presente trabajo final de grado se basa en la evaluación de la accesibilidad de espacios verdes para cualquier clase de persona con o sin discapacidad, con especial atención al género y la edad. Se parte de unos estudios anteriores en el que se analizaba la accesibilidad desde una perspectiva técnica pero que presentan importantes carencias desde el punto de vista del análisis de la población y de la persona usuaria; donde se debe definir bien todo tipo de particularidades, dificultades y carencias que en los análisis anteriores no se llegaban a profundizar. Así pues, en este trabajo se busca realizar un estudio del arte en relación con los accidentes en espacios verdes de mujeres y personas de la tercera edad con discapacidad o multi-discapacidad para poder discernir si una accesibilidad deficiente está influyendo con el incremento de estos. Después se procederá a la búsqueda de estudios de campo que permiten dar soluciones a las problemáticas encontradas aplicando la perspectiva de la ingeniería, de la sociología y de la medicina., [EN] The present dissertation is based on the assessment of green spaces accessibility for any type of person with or without a disability, with special attention to gender and age. It is based on previous analyzes in which accessibility was analyzed from a technical point of view but with significant shortcomings from the point of view of the population and the user analysis; where all kinds of particularities, difficulties and shortcomings have to be defined, which in the previous analyzes could not be deepened. Thus, in this work we are looking for a study of the art in respect of accidents in green spaces of women and people of the elderly with disabilities or multi-disability to be able to discern if deficient accessibility is influencing the increase of these ones Next, it will proceed to the search of field studies that allow to solve the problematic encounter applying the perspective of the engineering, sociological and medical.

Actualment el reproductor web de continguts immersius 360° del projecte Europeu Immservive Accessibility (ImAc) incorpora una pantalla principal amb un disseny molt bàsic i poc accessible el qual només deixa seleccionar el contingut que es vol visualitzar. Aquest fet fa que el lloc web sigui poc atractiu per als usuaris els quals poden endur-se una primera impressió incorrecta. També s'ha de tindre en compte la necessitat de poder fer front a la creixent competència en el món dels reproductors de continguts multimèdia, on cada vegada és més necessari incorporar funcionalitats innovadores que facin destacar aquest producte envers la resta. És precisament per això que l'objectiu principal d'aquest TFM és re-dissenyar la pàgina principal del reproductor web de ImAc i a la vegada afegir-hi noves funcionalitats. El resultat d'aquest treball és una pàgina web adaptativa amb un disseny totalment renovat i que incorpora una gran quantitat d'opcions de configuració així com un cercador i un selector d'idioma. A més a més s'ha incorporat la funcionalitat per a poder visualitzar els continguts des de diferents dispositius de forma sincronitzada utilitzant tecnologies web i els estàndards més recents. Aquesta nova funcionalitat aporta un valor afegit a l'aplicació fent que els usuaris puguin viure experiències immersives de forma conjunta. Actualmente el reproductor web de contenidos inmersivos 360 ° del proyecto Europeo Immservive Accessibility (IMAC) incorpora una pantalla principal con un diseño muy básico y poco accesible el cual sólo deja seleccionar el contenido que se quiere visualizar. Este hecho hace que el sitio web sea poco atractivo para los usuarios que pueden llevarse una primera impresión incorrecta. También se debe tener en cuenta la necesidad de poder hacer frente a la creciente competencia en el mundo de los reproductores de contenidos multimedia, donde cada vez es más necesario incorporar funcionalidades innovadoras que hagan destacar este producto sobre el resto. Es precisamente por ello que el objetivo principal de este TFM es rediseñar la página principal del reproductor web de IMAC y al mismo tiempo añadir nuevas funcionalidades. El resultado de este trabajo es una página web adaptativa con un diseño totalmente renovado y que incorpora una gran cantidad de opciones de configuración así como un buscador y un selector de idioma. Además se ha incorporado la funcionalidad para poder visualizar los contenidos desde diferentes dispositivos de forma sincronizada utilizando tecnologías web y los estándares más recientes. Esta nueva funcionalidad aporta un valor añadido a la aplicación haciendo que los usuarios puedan vivir experiencias inmersivas de forma conjunta. At present, the web player of 360 content of the European project Immservive Accessibility (ImAc) incorporates a very basic main screen and a little accessible design which only allows to be selected the content. This makes the website unattractive for the end users, who could be get a wrong first impression. It is important to be taken into account the growing competition in the multimedia web players sector, where it is increasingly necessary to incorporate innovative features that highlight this product over the rest. That is the reason why the aim of this TFM is to redesign the homepage of the ImAc web player and, at the same time, add new features. The result of this work is an adaptive web page with a totally renewed design that incorporates a large number of configuration options as well as a search engine and a language selector. In addition, the functionality has been incorporated to be able to visualize the contents from different devices in a synchronized manner using web technologies and the latest standards. This new feature adds value to the application, enabling the end users to get an immersive experiences together.

Sol·licitant de l’informe: Districte 8. Nou Barris

En aquest article s’analitzen els diccionaris en línia de llengua catalana, que s’avaluen des del punt de vista de la digitalitat i l’accés a les dades, amb l’objectiu de plantejar els reptes que ha d’assumir la lexicografia catalana de manera més imminent per oferir productes més orientats a l’usuari i a les seves necessitats., This paper analyses online Catalan dictionaries and assesses them according to their degree of digitality and the access to data they offer. The aim of this analysis is to lay out the challenges that Catalan lexicography must meet in order to offer products that are more closely oriented to users and their needs., En este artículo se analizan los diccionarios en línea de lengua catalana, que se evalúan desde el punto de vista de la digitalidad y el acceso a los datos, con el objetivo de plantear los retos que tiene que asumir la lexicografía catalana de manera más inminente para ofrecer productos más orientados al usuario y a sus necesidades.

El treball final consisteix en l'estudi de les tècniques i normatives de l'accessibilitat web enfocada cap a un tipus d'usuari en concret per a persones visualment discapacitades. Avui dia l'accés a Internet és clau per a moltes persones i per a persones que no poden accedir correctament, es a dir, que no poden fer un ús normal sobre la pàgina per tant el disseny és clau. La finalitat de l'estudi és la posterior posada en pràctica d'aquestes tècniques i normatives per al disseny d'una web que consisteix en un fòrum on usuaris amb alguna discapacitat visual poden compartir qualsevol tipus d'anècdota, problema, informació o curiositat. L'objectiu del fòrum és que aquestes persones es comuniquin entre elles i puguin oferir-se ajuda els uns als altres fomentant la cooperació a part de fer una web que sigui accessible per a qualsevol usuari. La metodologia seguida ha estat el disseny centrat en l'usuari (DCU) amb les seves corresponents etapes d'anàlisi, disseny i avaluació. My final project consists of the study of the technical aspects and regulations of the accessibility web, focused on a specific type of user, more precisely for visually impaired people. Nowadays Internet access is key for most people and those who can not access correctly those who can not use a page on a normal basis must be considered when designing a web. The purpose of this study is the subsequent implementation of these techniques and regulations on the design of a website that consists of a forum where users with visual disabilities can share any type of anecdote, problem, information or curiosity. The goal of the forum is for these people to communicate with each other and to be able to offer each other support by encouraging cooperation, apart from making a website accessible to everybody. The methodology followed was user-centered design (UCD) with its corresponding stages of analysis, design and evaluation. El trabajo final consiste en el estudio de las técnicas y normativas de la accesibilidad web enfocada hacia un tipo de usuario en concreto para personas visualmente discapacitadas. Hoy en día el acceso en Internet es clave para muchas personas y para personas que no pueden acceder correctamente, es decir, que no pueden hacer un uso normal sobre la página por lo tanto el diseño es clave. La finalidad del estudio es la posterior puesta en práctica de estas técnicas y normativas para el diseño de una web que consiste en un foro donde usuarios con alguna discapacidad visual pueden compartir cualquier tipo de anécdota, problema, información o curiosidad. El objetivo del foro es que estas personas se comuniquen entre ellas y puedan ofrecerse ayuda los unos a los otros fomentando la cooperación aparte de hacer una web que sea accesible para cualquier usuario. La metodología seguida ha sido el diseño centrado en el usuario (DCU) con sus correspondientes etapas de análisis, diseño y evaluación.

Aquest estudi té l'objectiu d'examinar l'humor en traducció audiovisual i, concretament, veure com es tracta aquest aspecte en l'audiodescripció. La finalitat principal d'aquest treball és identificar quines estratègies se segueixen a l'hora de descriure els elements visuals, sonors i paralingüístics que aporten humor en una pel·lícula còmica. A més a més, té l'objectiu de descobrir quines conseqüències té l'absència d'audiodescripció per a la preservació de l'humor. La primera part de l'estudi consisteix en un marc teòric sobre l'audiodescripció i la traducció de l'humor en els textos audiovisuals. En aquest marc teòric també veiem quines indicacions donen les recomanacions per a audiodescriptors. A la segona part del treball s'elabora un estudi de cas en què s'analitza l'audiodescripció en anglès de la versió original de la comèdia nord-americana "Zookeeper" (2011). A l'anàlisi es fa servir una classificació d'elements humorístics creada a partir de diverses taxonomies d'autors com Martínez Sierra, Mazur, Szarkowska, Orero i Cestero. Aquesta classificació serveix per a veure quina proporció d'elements humorístics de cada categoria es descriu, quin tipus de conseqüències té l'absència d'audiodescripció per a la preservació de l'humor dels elements de cada categoria i quins altres elements compensen aquesta falta. Finalment, l'anàlisi de la classificació mostra quines característiques lingüístiques té l'audiodescripció dels elements de cada categoria que permetin transmetre l'humor. Després d'interpretar el resultat de l'anàlisi, l'estudi mostra les conclusions a què hem arribat i les possibles línies d'investigació que s'obren amb aquest treball. Este estudio tiene el objetivo de examinar el humor en traducción audiovisual y, concretamente, ver cómo se trata este aspecto en la audiodescripción. La finalidad principal de este trabajo es identificar qué estrategias se siguen a la hora de describir los elementos visuales, sonores y paralingüísticos que aportan humor en una película cómica. Además, tiene el objetivo de descubrir qué consecuencias tiene la absencia de audiodescripción para la preservación del humor. La primera parte del estudio consiste en un marco teórico sobre la audiodescripción y la traducción del humor en los textos audiovisuales. En este marco teórico también vemos qué indicaciones dan las recomendaciones para audiodescriptores. En la segunda parte del trabajo se elabora un estudio de caso en el que se analiza la audiodescripción en inglés de la versión original de la comedia norteamericana "Zookeeper" (2011). En el análisis se usa una clasificación de elementos humorísticos creada a partir de varias taxonomías de autores como Martínez Sierra, Mazur, Szarkowska, Orero y Cestero. Esta clasificación sirve para ver qué proporción de elementos humorísticos de cada categoría se describe, qué tipo de consecuencias tiene la absencia de audiodescripción para la preservación del humor de los elementos de cada categoría y qué otros elementos compensan esta falta. Finalmente, el análisis de la clasificación muestra qué características lingüísticas tiene la audiodescripción de los elementos de cada categoría que permitan transmitir el humor. Después de interpretar el resultado del análisis, el estudio muestra las conclusiones a las que hemos llegado y las posibles líneas de investigación que se abren con este trabajo. This study has the aim of examining humour in audiovisual translation and seeing how this aspect is treated in audio description in particular. The main aim of this work is to identify which strategies are followed when describing visual, sonorous and paralinguistic elements which bring humour to a comic film. Besides, it has the aim of discovering which consequences the absence of audio description has for the preservation of humour. The first part of the study consists in a theoretical framework about audio description and the translation of humour in audiovisual texts. In this theoretical framework we also see which instructions guidelines give to audio describers. In the second part of this work a case study is elaborated in which the audio description in English of the original version of the American comedy "Zookeeper" (2011) is analysed. In the analysis a classification of humorous elements is used. It has been created from various taxonomies taken from authors such as Martínez Sierra, Mazur, Szarkowska, Orero and Cestero. This classification is used to know which proportion of humorous elements from each category is described, which type of consequences the absence of audio description has for the preservation of humour of elements from each category and which other elements compensate for this absence. Finally, the analysis of the classification shows which linguistic features the audio description of elements from each category has which allow transmission of humour. After interpreting the result of the analysis, the study shows the conclusions we have drawn and the possible lines of research which open with this work.

El projecte de disseny centrat en l'usuari de la web del Casal de Joves Queix realitzat com a treball final de grau de multimèdia, s'ha basat en la premissa de renovar, fer més pràctica, accessible, i a més millorar els continguts de la pàgina web del Casal de Joves Queix (www.queix.org). El projecte plantejat s'ha volgut resoldre amb la metodologia del Disseny Centrat en l'Usuari (DCU). Els objectius d'aquest projecte han estat els ja citats anteriorment de fer més pràctica, accessible i millorar els continguts. The present project «User focused design of Casal de Joves Queix's website» has been redacted as a bachelor's degree thesis. The project takes the premise of renovating a website to make it more accessible, dynamic and to improve it's contents. The proposed project has been designed with the UCD (User Centered Design) methodology in mind. The project's objectives, which are mentioned above are as follows: design the website to be more practical, accessible and improve it's contents. El proyecto de diseño centrado en el usuario de la web del Casal de Joves Queix realizado como trabajo final de grado de multimedia, se ha basado en la premisa de renovar, hacer más práctica, accesible y además mejorar los contenidos de la página web del Casal de Joves Queix (www.queix.org). El proyecto planteado se ha querido resolver con la metodología del diseño centrado en el usuario (DCU). Los objetivos de este proyecto han sido los ya citados anteriormente de hacer más práctica, accesible y mejorar los contenidos.

L’interès creixent pels materials impresos efímers ha posat sobre la taula la necessitat d’ordenar, classificar, preservar, descriure i catalogar aquest grup immens i heterogeni de documents. La definició i delimitació imprecisa d’aquesta categoria de materials, coneguts com a ephemera en l’àmbit anglosaxó, n’ha dificultat el tractament en tots els sentits, desterrant-los en l’oblit i en l’acumulació en calaixos de sastre sense fons. La inexistència d’estàndards de classificació, descripció i catalogació ha provocat que cada centre patrimonial adopti una estratègia pròpia en funció de les col·leccions, els mitjans i els recursos que tingui, així com de les necessitats dels seus usuaris, allunyant-se de la possibilitat d’establir marcs d’actuació comuns, útils i eficaços per a tots. Potser cal anar més enllà d’un terme o d’una definició universal i cal posar en comú experiències, eines i recursos amb l’objectiu final de fer visible i accessible aquest patrimoni encara molt desconegut., El creciente interés por los materiales impresos efímeros ha puesto sobre la mesa la necesidad de ordenar,clasificar, preservar, describir y catalogar este grupo inmenso y heterogéneo de documentos. La definición y delimitación imprecisa de esta categoría de materiales, conocidos como ephemera en el ámbito anglosajón, ha dificultado su tratamiento en todos los sentidos, desterrándolos en el olvido y en la acumulación en cajones de sastre sin fondo. La inexistencia de estándares de clasificación, descripción y catalogación ha provocado que cada centro patrimonial adopte su propia estrategia en función de sus colecciones, medios y recursos, así como de las necesidades de sus usuarios, alejando la posibilidad de establecer marcos de actuación comunes, útiles y eficaces para todos ellos. Quizá se trataría de ir más allá de un término o de una definición universal y es necesario poner en común experiencias, herramientas y recursos con el objetivo final de hacer visible y accesible este patrimonio todavía muy desconocido., The growing interest in ephemeral printed materials has tabled the need to order, classify, preserve, describe and catalogue this huge and heterogeneous array of documents. The vague and imprecise definition of this category of materials, or ephemera, as they are known, renders them extremely difficult to manage and they are invariably doomed to languish in bottomless filing cabinets. The lack of classification, description and cataloguing standards has prompted heritage centres to implement their own strategies, depending on their collections, means and resources and user requirements, thus virtually precluding the possibility of defining shared procedures that could be used effectively by everyone concerned. It may well be time to look beyond a single and universal definition and pool experiences, tools and resources with a clear aim; to provide these largely unknown ephemera with the visibility and accessibility it deserves.

“La cabina” (1972) de Antonio Mercero, “El Asfalto” (1966) de las “Historias para no dormir” de Narciso Ibanez Serrador, las aplaudidas representaciones teatrales de Estudio 1 (1963-1983), o la serie “El Quijote” (1991) de Manuel Gutierrez Aragon, son solo algunos ejemplos de clasicos televisivos que conforman la memoria colectiva de varias generaciones de espanoles. Junto a estos titulos, nuevos programas como “Cachitos de hierro y Cromo”, “Viaje al centro de la tele” o “?Te acuerdas?” tratan de poner en valor el fondo historico de TVE. Todos ellos comparten espacio comun, el Archivo de RTVE en la web. Formado por miles de horas de emision y en constante crecimiento desde septiembre de 2008, es el escaparate de un importante trabajo de recuperacion de los fondos historicos de TVE en el que trabajan, de forma coordinada, las distintas unidades que integran el Fondo Documental TVE con la colaboracion de las areas de Sistemas, Medios TVE e Interactivos. Se describen los procesos documentales implicados y las herramientas tecnologicas necesarias para trasladar el patrimonio audiovisual de TVE del archivo a la web.

VisionApp, és un projecte proposat per l'alumna Ana Caballero i consisteix en el desenvolupament d'un software d'accessibilitat per a dispositius Android, el qual està destinat per a persones amb diferents alteracions a la visió, com baixa visió, ceguera, daltonisme, presbícia (vista cansada), etc. L'objectiu del present projecte consisteix en el desenvolupament de diferents funcionalitats integrades en un única aplicació mòbil dirigida a un públic amb necessitats diverses, les quals es podrien ampliar en un futur, dotant el sistema de la possibilitat d'augmentar el text de forma considerable i amb indicacions auditives. VisionApp, és un projecte proposat per l'alumna Ana Caballero i consisteix en el desenvolupament d'un software d'accessibilitat per a dispositius Android, el qual està destinat per a persones amb diferents alteracions a la visió, com baixa visió, ceguera, daltonisme, presbícia (vista cansada), etc. L'objectiu del present projecte consisteix en el desenvolupament de diferents funcionalitats integrades en un única aplicació mòbil dirigida a un públic amb necessitats diverses, les quals es podrien ampliar en un futur, dotant el sistema de la possibilitat d'augmentar el text de forma considerable i amb indicacions auditives. VisionApp, is a project proposed by the student Anna Caballero and involves the development of accessibility software for Android devices, which is designed for people with different vision disorders, such as low vision, blindness, color blindness, presbyopia (eye strain), etc. The aim of this project is the development of different functionalities integrated into a single mobile application aimed to an audience with diverse needs, which could be extended in the future, giving the system the ability to significantly increase the text and hearing directions. VisionApp, is a project proposed by the student Anna Caballero and involves the development of accessibility software for Android devices, which is designed for people with different vision disorders, such as low vision, blindness, color blindness, presbyopia (eye strain), etc. The aim of this project is the development of different functionalities integrated into a single mobile application aimed to an audience with diverse needs, which could be extended in the future, giving the system the ability to significantly increase the text and hearing directions. VisionApp, es un proyecto propuesto por la alumna Anna Caballero y consiste en el desarrollo de un software de accesibilidad para dispositivos Android, el cual está destinado para personas con diferentes alteraciones en la visión, como baja visión, ceguera, daltonismo, presbicia (vista cansada), etc. El objetivo del presente proyecto consiste en el desarrollo de diferentes funcionalidades integradas en un única aplicación móvil dirigida a un público con necesidades diversas, las cuales se podrían ampliar en un futuro, dotando al sistema de la posibilidad de aumentar el texto de forma considerable y con indicaciones auditivas. VisionApp, es un proyecto propuesto por la alumna Anna Caballero y consiste en el desarrollo de un software de accesibilidad para dispositivos Android, el cual está destinado para personas con diferentes alteraciones en la visión, como baja visión, ceguera, daltonismo, presbicia (vista cansada), etc. El objetivo del presente proyecto consiste en el desarrollo de diferentes funcionalidades integradas en un única aplicación móvil dirigida a un público con necesidades diversas, las cuales se podrían ampliar en un futuro, dotando al sistema de la posibilidad de aumentar el texto de forma considerable y con indicaciones auditivas.

This project proposes different mechanisms to provide accessibility to web sites not completely accessible, facilitating access to the information.

Redacció d'estudis i documents de criteris bàsics per la millora de tres parcs de la ciutat de Barcelona : Jardins de Costa i Llobera, Parc del Putget i Parc del Guinardó

Sol·licitant de l’informe: Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (Barcelona)

Molt de temps ha transcorregut des de l'any 1982 en que, arrel del mandat constitucional es va desenvolupar la Llei 13/1982 d'integració social dels minusvàlids (LISMI). Una llei específica que va ser la primera en tractar a Espanya el fenomen de les persones amb discapacitat. Minusvàlids era la terminologia del moment. Posteriorment, les competències sobre accessibilitat varen ser traspassades a les comunitats autònomes i hem disposat a Catalunya, de la Llei 20/1991 de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques amb el posterior Decret 135/1 995 de desplegament de la Llei i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.

Aquest treball avalua la usabilitat i accessibilitat del portal web de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca (Barcelona). Este trabajo evalúa la usabilidad y accesibilidad del portal web del Ayuntamiento de Sant Andreu de la Barca (Barcelona). Bachelor thesis for the Computer Science program on Human-computer interaction.

No es cap novetat que la manca d'accessibilitat no tan sols limita l'autonomia de les persones, sinó que també incideix en la seva capacitat d'elecció i interacció amb l'entorn i les seves oportunitats de participació a la vida social. Per aquesta raó, aquests criteris ja van ser tinguts en compta a la normativa de màxim rang estatal per mitjà de la Llei 51/2003, d'igualtat d'Oportunitats, no Discriminació i Accessibilitat Universal (LIONDAU) i el posterior Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, el qual deroga l'anterior Llei 51/2003.