Caparrós Pons, Toni, Fernández Chimeno, Mireya, Moizé Arcone, Violeta, Sánchez Fuentes, Jose Antonio, Carrión, Carme, Aurin Pardo, Eva, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Electrònica, and Universitat Politècnica de Catalunya. IEB - Instrumentació Electrònica i Biomèdica
The inclusion of physical activity and physical exercise prescription in the field of mHealth offers a new field of research in an increasingly digitized society. In this context, it is necessary to assess the applicability, reliability and adequacy of the control variables and assessment, taking into account the criteria of individualization and specificity of the pathology. This systematic review was aimed to study the adherence and effectiveness of physical activity or physical exercise mHealth programs depending on its variables, communication channels and technological resources for randomized clinical trials performed from 2011 to 2021. A literature research was carried out using the Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science and Google Scholar platforms following the Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses (PRISMA) guidelines. Out of 865 initial results, 13 clinical studies were included in the analysis, related to cardiac (n = 4), oncological (n = 3), pulmonary n = 1), Parkinson’s (n = 1) diseases, as well as the promotion of PA in sedentary people (n = 2), general population (n = 1) and pregnant women (n = 1). In relation to the effectiveness of the intervention, 9 of the final results (70%) showed differences of improvement in the experimental group. Workload is usually quantified with non-specific variables, with daily steps and the minutes of physical activity or exercise per day being the most common ones. The most used technological resources were specific applications and the FitBit® wristband. Main communication channels were SMS and the social network Facebook. However, there were no interventions specifically designed to meet technological capabilities of their target population. mHealth interventions had a greater effectiveness and adherence to prescription programs than in those prescribed in person or without technological support. La inclusió de l’activitat física i la prescripció d’exercici físic en l’àmbit de la sanitat mòbil (mHealth) ofereix un nou camp de recerca en una societat cada vegada més digitalitzada. En aquest context, és necessari avaluar l’aplicabilitat, fiabilitat i adequació de les variables de control i avaluació, tenint en compte els criteris d’individualització i especificitat de la patologia. Aquesta revisió sistemàtica va tenir per objectiu estudiar el grau de compliment i eficàcia dels programes d’activitat física o exercici físic amb sanitat mòbil en funció de les seves variables, canals de comunicació i recursos tecnològics per a assajos clínics aleatoritzats que es van dur a terme entre 2011 i 2021. Es va fer una recerca bibliogràfica utilitzant les plataformes Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science i Google Scholar segons les directrius dels elements d’informació prioritaris per a revisions sistemàtiques i metaanàlisi (PRISMA, per les seves sigles en anglès). Dels 865 resultats inicials, es van incloure en l’anàlisi 13 estudis clínics, relacionats amb malalties cardíaques (n = 4), oncològiques (n = 3), pulmonars (n = 1), Parkinson (n = 1), així com amb la promoció de l’AF en persones sedentàries (n = 2), població general (n = 1) i dones embarassades (n = 1). En relació amb l’eficàcia de la intervenció, 9 dels resultats finals (el 70%) van mostrar diferències de millora en el grup experimental. La càrrega de treball s’acostuma a quantificar amb variables inespecífiques, d’entre les quals els passos diaris i els minuts d’activitat física o exercici diaris són les més comunes. Els recursos tecnològics més utilitzats van ser aplicacions específiques i el braçalet FitBit®. Els principals canals de comunicació van ser els SMS i la xarxa social Facebook. Tanmateix, no hi va haver intervencions dissenyades específicament per satisfer les capacitats tecnològiques de la seva població diana. Les intervencions amb sanitat mòbil van tenir una eficàcia més gran i un grau més elevat de compliment dels programes de prescripció que en el cas dels prescrits en persona o sense suport tecnològic. La inclusión de la actividad física y la prescripción de ejercicio físico en el ámbito de la sanidad móvil (mHealth) ofrece un nuevo campo de investigación en una sociedad cada vez más digitalizada. En este contexto, es necesario evaluar la aplicabilidad, fiabilidad y adecuación de las variables de control y evaluación, teniendo en cuenta los criterios de individualización y especificidad de la patología. Esta revisión sistemática tuvo por meta estudiar el grado de cumplimiento y la eficacia de los programas de actividad física o ejercicio físico con sanidad móvil en función de sus variables, canales de comunicación y recursos tecnológicos para ensayos clínicos aleatorizados que se llevaron a cabo entre 2011 y 2021. Se llevó a cabo una investigación bibliográfica utilizando las plataformas Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science y Google Scholar según las directrices de los elementos de información prioritarios para revisiones sistemáticas y metaanálisis (PRISMA, por sus siglas en inglés). De los 865 resultados iniciales, se incluyeron en el análisis 13 estudios clínicos, relacionados con enfermedades cardiacas (n = 4), oncológicas (n = 3), pulmonares (n = 1), Parkinson (n = 1), así como con la promoción de la AF en personas sedentarias (n = 2), población general (n = 1) y mujeres embarazadas (n = 1). En relación con la eficacia de la intervención, 9 de los resultados finales (el 70%) mostraron diferencias de mejora en el grupo experimental. La carga de trabajo suele cuantificarse con variables inespecíficas, de entre las cuales los pasos diarios y los minutos de actividad física o ejercicio al día son las más comunes. Los recursos tecnológicos más utilizados fueron aplicaciones específicas y la pulsera FitBit®. Los principales canales de comunicación fueron los SMS y la red social Facebook. Sin embargo, no hubo intervenciones diseñadas específicamente para satisfacer las capacidades tecnológicas de su población diana. Las intervenciones con sanidad móvil tuvieron una mayor eficacia y un mayor grado de cumplimiento de los programas de prescripción que en el caso de los prescritos en persona o sin apoyo tecnológico.