Search

En este artículo se analiza la trayectoria literaria de la escritora de origen inmigrante Najat El Hachmi desarrollada desde 2004 hasta 2018. Se observa la literatura como un instrumento de emancipación respecto a los vínculos dominantes -patriarcales, culturales y familiares-, a partir de las herramientas estratégicas del lenguaje y el imaginario. Por un lado, este artículo desea analizar la literatura como un posible espacio de representación para el sujeto inmigrante; por el otro, intenta comprender cuáles son las reglas de este espacio de representación. Siguiendo el enfoque bourdieusiano de la teoría del campo, se analizan las relaciones de poder que atribuyen a estos productos artísticos un valor simbólico. Este valor se relaciona con la negociación de la alteridad migrante que determina la posición de la autora en el campo. La trayectoria literaria se analizará utilizando una metodología cualitativa e interpretativa: mediante la reconstrucción de los datos biográficos, el análisis sociológico de sus novelas y la recepción de sus obras tanto en la prensa como en la crítica literaria. En aquest article s'analitza la trajectòria literària de l'escriptora d'origen immigrant Najat El Hachmi desenvolupada des de 2004 fins a 2018. S'hi observa la literatura com un instrument d'emancipació respecte dels vincles dominants -patriarcals, culturals i familiars-, a partir de les eines estratègiques del llenguatge i l'imaginari. D'una banda, aquest article vol analitzar la literatura com un possible espai de representació per al subjecte immigrant; de l'altra, intenta comprendre quines són les regles d'aquest espai de representació. Seguint l'enfocament bourdieusià de la teoria de camp, s'analitzen les relacions de poder que atribueixen un valor simbòlic a aquests productes artístics. Aquest valor es relaciona amb la negociació de l'alteritat migrant que determina la posició de l'autora en el camp. La trajectòria literària s'analitzarà utilitzant una metodologia qualitativa i interpretativa mitjançant la reconstrucció de les dades biogràfiques, l'anàlisi sociològica de les seves novel·les i la recepció de les seves obres tant a la premsa como a la crítica literària. This paper analyzes the literary trajectory of the migrant writer Najat El Hachmi, included between 2004 and 2018. It observes literature as a tool of emancipation against dominant bonds: patriarchal, cultural and familial. On the one side, this paper pretends to analyze literature as a space of representation for a migrant writer, on the other side, it observes the internal roles of it. From the Bourdieu's field theory approach, it is explored the relation of power that gives a symbolic value to this cultural product. This value is linked to the negotiation of an alterity that determines the writer's position in the field. The literary career will be analyzed using a qualitative and interpretative methodology with biographical data, sociological analysis of novel and its reception in Spanish press and literary critics.

This paper examines the factors that influence access and choice in post-compulsory education in Madrid (baccalaureate and intermediate vocational training), drawing on an analysis of qualitative interviews with political, educational and corporate agents, as well as education regulations and secondary data. First, the paper describes post-compulsory education in Madrid focusing on the local context and educational policies implemented in the region. Second, the specific weight of political and institutional factors in post-compulsory transitions is addressed. The paper shows how the design of educational provision and admissions in both branches is differentiated and influenced by different factors: vocational training is affected by the tension, absent in the academic track, between market needs and young people’s interests. Finally, the paper analyses the factors influencing post-compulsory education choices. The paper concludes that both tracks cannot be understood separately: vocational training is far more present in the public debate than the baccalaureate, which remains hegemonic and almost unquestioned. Differences in the prestige of both tracks also persist, which affect the various levels, families and degrees of vocational training differently. The configuration of educational supply and the institutional design of both tracks, in interaction with other factors (social, subjective, territorial, cultural), conditions choices and transitions, leading to educational inequalities., El presente artículo analiza los condicionantes del acceso a la educación posobligatoria (Bachillerato y Formación Profesional de Grado Medio) en Madrid. Para ello, se basa en el análisis de entrevistas a agentes políticos, educativos y empresariales, de la normativa y de datos de fuentes secundarias. Sitúa, primero, la educación posobligatoria en Madrid en su contexto local y en el marco de las políticas educativas desarrolladas en la región. A continuación, analiza el peso específico de los factores políticos e institucionales en las transiciones a esta etapa desde la ESO. Muestra cómo el diseño de la oferta y la admisión, sujetos a distintos condicionantes, difieren en ambas vías, ya que en FP se produce una tensión entre las «necesidades del mercado» y la demanda social que no se da en Bachillerato. Por último, analiza los condicionantes de la elección de estudios posobligatorios. Concluye que las dos ramas de la posobligatoria no pueden entenderse de forma independiente: la vía profesional suscita más atención pública y debate que la académica, mayoritaria y apenas cuestionada; la diferencia de prestigio se mantiene, y afecta de forma distinta a los diferentes niveles de FP y a sus familias y ciclos. La configuración de la oferta y el diseño institucional, en interacción con otros factores (sociales, subjetivos, territoriales, culturales), condicionan las elecciones y transiciones educativas y contribuyen a generar desigualdades educativas, Este artículo forma parte del proyecto La construcción de las oportunidades educativas post-16. Un análisis de las transiciones a la educación secundaria posobligatoria en contextos urbanos (EDUPOST16, Ref. CSO2016-80004-P), financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad, que se desarrolla en paralelo en Barcelona y Madrid.

El campo de las políticas dirigidas a la infancia se muestra como un ámbito relevante que debe ser considerado en el análisis de las políticas públicas. En él tienen un rol central los valores, las ideologías y los contextos situacionales que establecen la orientación simbólica de estas y el rol del Estado. Este artículo se propone indagar, a partir del análisis de marcos interpretativos, las tensiones que dificultaron la concreción de la reforma emblemática dirigida a la infancia y la adolescencia en Chile (2014-2018), con la identificación de los marcos interpretativos que se oponen a estos cambios o bien los impulsan. Desde la estrategia metodológica definida por la teoría fundamentada, se analizan 29 entrevistas semiestructuradas a actores relevantes y 42 discusiones parlamentarias. Los resultados establecen que hay dos marcos interpretativos en conflicto: el marco maestro de corte proteccionista con enfoque tutelar y el marco secundario de enfoque de derechos, donde se expresan las reformas, que busca sustituir al primero. A partir del análisis de alineamiento de marcos interpretativos, se establece que no se logra un cambio de paradigma. No obstante, se produce un cambio en las políticas mediante procesos de amplificación y extensión del marco interpretativo maestro. Se concluye que las dificultades de reformar las políticas dirigidas a la niñez se concentran en el fuerte predominio de paradigmas y concepciones discrepantes con el ejercicio respecto, principalmente, al rol garante de derechos del Estado y la resistencia a considerar a los niños, a las niñas y a los adolescentes como sujetos de derechos. El camp de les polítiques dirigides a la infància es mostra com un àmbit rellevant que ha de ser considerat en l'anàlisi de les polítiques públiques. Hi tenen un paper central els valors, les ideologies i els contextos situacionals que estableixen l'orientació simbòlica d'aquestes i el paper de l'Estat. Aquest article es proposa indagar, a partir de l'anàlisi de marcs interpretatius, les tensions que van dificultar la concreció de la reforma emblemàtica dirigida a la infància i l'adolescència a Xile (2014-2018), amb la identificació dels marcs interpretatius que s'oposen a aquests canvis o bé els impulsen. Des de l'estratègia metodològica definida per la teoria fonamentada, s'analitzen 29 entrevistes semiestructurades a actors rellevants i 42 discussions parlamentàries. Els resultats estableixen que hi ha dos marcs interpretatius en conflicte: el marc mestre de tall proteccionista amb enfocament tutelar i el marc secundari d'enfocament de drets, on s'expressen les reformes, que busca substituir el primer. A partir de l'anàlisi d'alineament de marcs interpretatius, s'estableix que no s'aconsegueix un canvi de paradigma. No obstant això, es produeix un canvi en les polítiques mitjançant processos d'amplificació i extensió del marc interpretatiu mestre. Es conclou que les dificultats de reformar les polítiques adreçades a la infantesa es concentren en el fort predomini de paradigmes i concepcions discrepants amb l'exercici respecte, principalment, al paper garant de drets de l'Estat i la resistència a considerar els infants i adolescents subjectes de drets. Child policies are a relevant area of study in public policy analysis, where the values, ideologies and situational contexts that establish the symbolic orientation of such policies and the state play a central role. Based on the analysis of interpretive frameworks, this article aims to investigate the tensions that hindered the realization of the emblematic reform of the policy for children and adolescents in Chile (2014-2018) by identifying the interpretive frameworks that opposed or drove these changes. Following a grounded theory methodological approach, 29 semi-structured interviews of relevant actors and 42 parliamentary discussions are analyzed. The results reveal two conflicting interpretive frameworks: a protectionist master framework with a tutelary approach and a secondary framework with a rights-based approach, in which the reforms sought to replace the former approach. Through an alignment analysis of interpretive frameworks, it is established that a paradigm shift has not been achieved. However, a change in policies has occurred through amplification and extension processes of the master interpretive framework. It is concluded that the difficulties of reforming child policies are due to the strong predominance of paradigms and conceptions that mainly disagree with the state's role as a guarantor of rights and the resistance to consider children and adolescents as subjects of rights.

El objetivo de este trabajo es analizar la influencia del diseño gráfico (tamaño del cuestionario, color del papel y existencia de portada y contraportada) en la tasa y en la calidad de la respuesta cuando se realizan encuestas postales. La calidad de la respuesta será definida considerando el número de preguntas no respondidas, la cantidad de respuestas en las preguntas multirrespuesta y la presencia del denominado «efecto primacía». Tras obtener una tasa de respuesta del 56,6% (RR1), a lo largo del trabajo, se demuestra que ninguno de los elementos considerados afecta a la tasa ni a la calidad de la respuesta., The aim of this paper is to analyze the influence of the size of the questionnaire, color of the paper, and the existence of front and back with a graphic design on the rate and quality of response in postal surveys. The quality of response is defined considering the number of unanswered questions, the number of answers in multiple-choice questions, and the presence of so-called primacy effect. After obtaining a response rate of 56.6% (RR1), the paper shows that none of the elements considered affect the rate and quality of response., L’objectiu d’aquest treball és analitzar la influència del disseny gràfic (mida del qüestionari, color del paper i existència de portada i contraportada) en la taxa i en la qualitat de la resposta quan es fan enquestes postals. La qualitat de la resposta es definirà considerant el nombre de preguntes no respostes, la quantitat de respostes en les preguntes multiresposta i la presència de l’anomenat «efecte primacia». Després d’obtenir una taxa de resposta del 56,6% (RR1), al llarg del treball, es demostra que cap dels elements considerats no afecta la taxa ni la qualitat de la resposta.

L’objectiu de l’article és quantificar l’evolució de la mobilitat residencial al llarg de tres decennis en les àrees metropolitanes espanyoles, per a la qual cosa cal superar diferents obstacles conceptuals i, sobretot, metodològics, que constitueixen, per tant, el nucli de l’article. El primer és la definició de mobilitat residencial, que convé distingir de la de migració, molt afí. El segon és entrar en els detalls de la quantificació de la mobilitat residencial partint de l’única font existent a Espanya que ho permet: el cens. En darrer lloc, es tracta de reconstruir el comportament de la mobilitat residencial i migratòria a Espanya a dues escales d’anàlisi: una de nacional i una altra de metropolitana. El resultat ens ofereix una evolució, al llarg de trenta anys, de la mobilitat residencial, paral·lela, tot i que diferent, de la migratòria., El objetivo del artículo es cuantificar la evolución de la movilidad residencial a lo largo de tres decenios en las áreas metropolitanas españolas, para lo que hay que superar distintos obstáculos conceptuales y, sobre todo, metodológicos, que constituyen, por tanto, el núcleo del artículo. El primero es la definición de movilidad residencial, que conviene distinguir de la muy afín de migración. El segundo es entrar en los pormenores de la cuantificación de la movilidad residencial partiendo de la única fuente existente en España que lo permite: el censo. En último lugar, se trata de reconstruir el comportamiento de la movilidad residencial y migratoria en España a dos escalas de análisis: una nacional y otra metropolitana. El resultado nos ofrece una evolución, a lo largo de treinta años, de la movilidad residencial, paralela, aunque distinta, de la migratoria., The goal of this article is to quantify the evolution of residential mobility over three decades in metropolitan areas of Spain, for which it is necessary to overcome different conceptual and, above all, methodological obstacles that constitute the core of the paper. The first task is to define residential mobility, which should be differentiated from the close phenomenon of migration. The second is to delve deeper into the details of the quantification of residential mobility using the only data source in Spain that allows doing so: the census. Lastly, the evolution of residential and migratory mobility in Spain is studied at two different scales of analysis: the national level and the metropolitan level. Thus, we have reconstructed the evolution of residential mobility over thirty years, which runs parallel but different from migrations.

El artículo propone un análisis de la significación participativa y la comunicación deliberativa presentes en los procesos de participación ciudadana vinculados a las decisiones públicas. El principal objetivo radica en analizar en qué condiciones se produce la deliberación y qué efectos cognitivos y valorativos produce en los participantes, con el fin de articular decisiones colectivas y acción institucional. Como soporte pragmático y empírico de las ideas trabajadas, se utiliza la figura del presupuesto participativo, que constituye un espacio de participación orientado a la propuesta, deliberación y toma de decisiones relacionadas con la política pública. El texto concluye señalando la importancia de aspectos como la valoración de la solidaridad y la democracia interna en las asambleas ciudadanas, la valoración del tiempo y la información disponibles para el debate o la percepción del grado de compromiso institucional como factores que influyen en la calidad deliberativa de procesos participativos ligados a las decisiones públicas., This article analyzes the participatory significance and deliberative communication that must be present in citizen participation processes concerning public decisions. The main purpose is to examine the conditions in which deliberation is produced and the cognitive and appreciatory effects of deliberation on the participants in order to articulate collective decisions and institutional action. Participatory budgeting is used as a pragmatic and empirical framework for the ideas under consideration. This experience constitutes a sphere for participation oriented toward proposals, deliberation and decision making on public policy. The paper concludes that aspects such as the assessment of solidarity and internal democracy within citizen assemblies, time and information for the debate or the degree of institutional commitment are important factors that influence the deliberative quality of participative processes concerning public decisions., L’article proposa una anàlisi de la significació participativa i la comunicació deliberativa presents en els processos de participació ciutadana vinculats a les decisions públiques. L’objectiu principal radica a analitzar en quines condicions es produeix la deliberació i quins efectes cognitius i valoratius produeix en els participants, amb la finalitat d’articular decisions col·lectives i acció institucional. Com a suport pragmàtic i empíric de les idees treballades, s’utilitza la figura del pressupost participatiu, que constitueix un espai de participació orientat a la proposta, deliberació i presa de decisions relacionades amb la política pública. El text conclou assenyalant la importància d’aspectes com la valoració de la solidaritat i la democràcia interna en les assemblees ciutadanes, la valoració del temps i la informació disponibles per al debat o la percepció del grau de compromís institucional com a factors que influeixen en la qualitat deliberativa de processos participatius lligats a les decisions públiques.

Este estudio se ejecutó con datos secundarios procedentes de la investigación «Violencia en tres ciudades de América Latina. Un estudio comparado entre Lima, Bogotá y Santiago», proyecto financiado por el International Development Research Center (IDRC) de Canadá bajo la donación n.° 107368-001 (2013). El presente artículo tiene como objetivo proponer la construcción de un índice de vulnerabilidad social de hogares y barrios frente a la violencia urbana. El índice, denominado SOVI, se construyó a partir de una reflexión conceptual y metodológica de factores que potencialmente podrían conformarlo. Los hechos y situaciones vinculados a las carencias socioeconómicas y a la ausencia de recursos para sobreponerse frente a los riesgos de la violencia fueron analizados a partir de datos secundarios del estudio «Violencia en tres ciudades: Bogotá, Lima y Santiago». La base de datos consta de 2.640 hogares, procedentes de 81 barrios de estratos medio-bajos y bajos de estas ciudades. Para seleccionar la batería de indicadores constituyente del SOVI, se desarrolló una reflexión teórico-conceptual apoyada por una minuciosa revisión de literatura, luego se realizaron análisis descriptivos, correlaciones y modelos factoriales. Finalmente, sobre la base del índice SOVI ya construido, se ejecutó un breve análisis de la vulnerabilidad de los hogares en los barrios estudiados y se determinó su relación con la violencia por medio de un test de Anova. Los resultados del análisis revelan que el índice SOVI permite entender la mayor exposición o riesgo en el que se encuentran los hogares de barrios donde se concentran desventajas sociales y carencias, y expresa una relación significativa entre el grado de vulnerabilidad de los hogares y de los barrios y la violencia vivida por los pobladores. Los resultados y el análisis aquí planteados pueden ser replicados en otros contextos de América Latina. The aim of this paper is to propose the construction of a social vulnerability index of households and neighborhoods in the presence of urban violence. The index, called SOVI, was built from a conceptual and methodological reflection of factors that could potentially shape it. Events and situations related to socioeconomic deficiencies and the absence of resources to overcome the risks of violence were analyzed based on secondary data from the study «Violence in three cities» applied in the Latin American cities of Bogotá, Lima and Santiago. The database consisted of 2,640 households, from 81 lower-middle and lower-class neighborhoods in these cities. A factorial analysis was used to determine the battery of indicators constituting the SOVI. Finally, with the SOVI constructed, a brief analysis of the vulnerability of households in the neighborhoods studied was carried out and its relationship to violence was determined by means of an Anova. It was found that the SOVI explains the vulnerability of the studied neighborhoods from social disadvantages and deficiencies and that there is a significant relationship between the degree of vulnerability of the households and the violence experienced and felt by the inhabitants. The results and analysis presented here can be replicated in other contexts in Latin America.

Ministerio de Economía y Competitividad de España. 'La construcción de oportunidades educativas para mayores de 16 años: un análisis de las transiciones educativas post-obligatorias en entornos urbanos' (CSO2016-80004P) Las transiciones a la educación secundaria posobligatoria son un momento clave en la trayectoria educativa de los jóvenes. Las decisiones que los llevan a seguir unos u otros estudios son producto de una agencia delimitada por condicionantes estructurales (Furlong, 2009). Así, las desiguales posiciones sociales son fundamentales para explicar diferencias en su experiencia escolar, sus horizontes de futuro, sus expectativas y sus aspiraciones (Gillborn et al., 2012). Partiendo de este marco, este artículo analiza el impacto de variables de la estructura social y del sistema educativo en la configuración de las expectativas y aspiraciones educativas de jóvenes que acaban de transitar hacia la educación secundaria posobligatoria en la ciudad de Barcelona. El análisis explota las respuestas de un cuestionario distribuido durante el curso 2018-2019 a una muestra de alumnado (N = 1.318) del primer curso de Bachillerato y de Ciclos Formativos de Grado Medio en ocho institutos de la ciudad de Barcelona. Los principales resultados constatan la desigualdad en los perfiles del alumnado que accede a una u otra modalidad de estudios secundarios posobligatorios. Además, profundizan en la comprensión de la interacción y del impacto de elementos estructurales y del sistema educativo sobre la definición de escenarios de futuro desiguales entre el alumnado que sigue la vía académica o la vía profesional, y entre el alumnado de distinto perfil social. Les transicions a l'educació secundària postobligatòria són un moment clau en la trajectòria educativa dels joves. Les decisions que els porten a seguir uns estudis o uns altres són producte d'una agència delimitada per condicionants estructurals (Furlong, 2009). Així, les desiguals posicions socials són fonamentals per explicar diferències en la seva experiència escolar, els seu horitzons de futur, les seves expectatives i les seves aspiracions (Gillborn et al., 2012). Partint d'aquest marc, aquest article analitza l'impacte de variables de l'estructura social i del sistema educatiu en la configuració de les expectatives i aspiracions educatives de joves que acaben de transitar cap a l'educació secundària postobligatòria a la ciutat de Barcelona. L'anàlisi explota les respostes d'un qüestionari distribuït durant el curs 2018-2019 a una mostra d'alumnat (N = 1.318) del primer curs de Batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Mitjà en vuit instituts de la ciutat de Barcelona. Els principals resultats constaten la desigualtat en els perfils de l'alumnat que accedeix a una modalitat o a una altra d'estudis secundaris postobligatoris. A més, profunditzen en la comprensió de la interacció i de l'impacte d'elements estructurals i del sistema educatiu sobre la definició d'escenaris de futur desiguals entre l'alumnat que segueix la via acadèmica o la via professional, i entre l'alumnat de diferent perfil social. Transitions to post-compulsory secondary education are a crucial moment in the educational trajectory of young people. The decisions that lead them to pursue different educational alternatives are the product of an agency delimited by structural constraints (Furlong, 2009). Thus, their unequal social positions are fundamental to explain differences in their school experience, their future horizons, their expectations and their aspirations (Gillborn et al., 2012). Based on this framework, the paper analyses the impact of variables in the social structure and education system on the configuration of educational aspirations and expectations of young people who have just moved on to upper secondary education in the city of Barcelona. The analysis exploits responses to a questionnaire distributed during the 2018-2019 school year in eight high schools of Barcelona to a sample of students (N=1,318) in their first year of post-compulsory education, in both the vocational and academic track. The main results of the analysis confirm the inequality in profiles of students who access each post-compulsory track. In addition, the findings deepen our understanding of the interaction and impact of structural elements and the educational system on the definition of unequal future scenarios among students following the academic and vocational tracks, and among students from different social backgrounds.

Tanto la literatura internacional como la centrada en el caso español muestran que el origen social es el factor que más influye en el habitual rendimiento académico inferior de los hijos de inmigrantes. Menos evidencias hay acerca del mecanismo o de los mecanismos que explican dicha relación. En España, estas evidencias tienen como principal limitación el hecho de no diferenciar el origen nacional o étnico de los hijos de inmigrantes. El presente trabajo arroja luz sobre esta cuestión a través de un estudio de caso. Con datos de una encuesta realizada al alumnado de tercero y cuarto de ESO de los institutos de enseñanza secundaria de Marbella, se miden las desigualdades de rendimiento entre los distintos grupos de inmigrantes y los autóctonos, además de determinar en qué medida estas responden a cada uno de los dos mecanismos explicativos del origen social más referidos en la literatura sociológica: el nivel económico y el capital cultural. Los resultados de los análisis de regresión dan soporte empírico a ambos, pero otorgan un mayor peso explicativo al segundo. Asimismo, se evidencia que los modos y el grado en los que ambos mecanismos explican estas desventajas académicas varían sustancialmente entre los distintos grupos de origen nacional o geográfico, debido a la diferente composición de estos respecto a las variables económicas y socioculturales consideradas., Both the international and national literature have shown that social background is the most influential social factor in determining the consistently lower educational outcomes of children of immigrants compared to that of natives. However, less is known about the specific mechanisms that contribute to explaining this relationship. Previous studies carried out in Spain lack an empirical distinction based on the ethnic origin of the children of immigrants. This study sheds light on this issue through a case study design. Using data from a survey conducted among students in the last two years of compulsory education in Marbella, this paper measures the inequalities in educational outcomes between immigrants and native students. This is done with the aim of clarifying to what extent such inequalities are explained by each of the two main social origin mechanisms found in the specialized literature: financial capital and cultural capital. The results of the regression analysis provide empirical support for both types of mechanisms, although the latter is found to have stronger explanatory power. Moreover, the way and the extent to which both mechanisms explain academic inequalities vary substantially from one ethnic origin to another due to compositional differences regarding the economic and sociocultural variables analyzed., Tant la literatura internacional com la centrada en el cas espanyol mostren que l’origen social és el factor que més influeix en l’habitual rendiment acadèmic inferior dels fills d’immigrants. Menys evidències hi ha sobre el mecanisme o els mecanismes que expliquen aquesta relació. A Espanya, aquestes evidències tenen com a limitació principal el fet de no diferenciar l’origen nacional o ètnic dels fills d’immigrants. Aquest treball projecta llum sobre aquesta qüestió a través d’un estudi de cas. Amb dades d’una enquesta feta a l’alumnat de tercer i quart d’ESO dels instituts d’ensenyament secundari de Marbella, es mesuren les desigualtats de rendiment entre els diferents grups d’immigrants i els autòctons, i es determina en quina mesura aquestes responen a cadascun dels dos mecanismes explicatius de l’origen social més referits en la literatura sociològica: el nivell econòmic i el capital cultural. Els resultats de les anàlisis de regressió donen suport empíric a tots dos, però atorguen un major pes explicatiu al segon. Així mateix, s’evidencia que la manera i el grau en què tots dos mecanismes expliquen aquests desavantatges acadèmics varien substancialment entre els diferents grups d’origen nacional o geogràfic a causa de la diferent composició d’aquests respecte de les variables econòmiques i socioculturals considerades.

Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario destaca dos contribuciones importantes de la obra y las relaciona con cambios acaecidos en la sociedad y en la articulación del castigo desde entonces. En primer lugar, y a partir de este ejemplar estudio de las relaciones entre la cárcel y la sociedad, se plantea si esta ha variado sustancialmente con la existencia de mayores canales de comunicación y con el incremento de personas encarceladas. En segundo lugar, reconociendo su excelente uso de Weber para entender el castigo, se plantean dinámicas contradictorias que empujan a la vez hacia un ejercicio de la autoridad más legal-racional y más carismático. This text belongs to a round table which offers a discussion with James B. Jacobs, author of the classic in sociology of prisons Stateville: The penitentiary in mass society, on the importance of his work 40 years later. This commentary stresses two important contributions of his work and relates them to changes in society and the configuration of punishment since then. First, this outstanding study of the relations between prison and society is used as a springboard from which to pose the question of whether this relationship has varied substantially with the existence of more channels of communication and the increase of people being imprisoned. Second, acknowledging his excellent use of Weber for understanding punishment, the issue of contradictory dynamics pushing for a more legal-rational and more charismatic exercises of authority is raised. Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari destaca dues contribucions importants de l'obra i les relaciona amb canvis esdevinguts en la societat i en l'articulació del càstig des de llavors. En primer lloc, i a partir d'aquest estudi exemplar de les relacions entre la presó i la societat, es planteja si aquesta ha variat substancialment amb l'existència de més canals de comunicació i amb l'increment de persones empresonades. En segon lloc, reconeixent el seu excel·lent ús de Weber per entendre el càstig, es plantegen dinàmiques contradictòries que empenyen alhora cap a un exercici de l'autoritat més legal-racional i més carismàtic.

En el presente trabajo se analiza el nivel de movilidad social intrageneracional e intergeneracional de uno de los grupos migrantes más antiguos de Cataluña, el valenciano, comparándolo con el resto de los grupos migrantes del resto de España. Dicho colectivo, a pesar de compartir algunos rasgos socioculturales e históricos con la población de Cataluña y de ser el más importante en dicho territorio hasta la década de 1930, no ha sido objeto de atención por parte de los académicos. La fuente principal utilizada ha sido la Encuesta Sociodemográfica de 1991. Para el análisis de la movilidad intrageneracional, se analizan las trayectorias laborales y económicas antes y después de migrar y, para el análisis de la movilidad intergeneracional, se utilizan tablas de entrada y de salida, así como una regresión multinomial y binomial. Los resultados apuntan a un mayor ascenso social de los valencianos en comparación con el resto de grupos migrantes, aunque algunos, como los castellanoleoneses o los aragoneses, se sitúan en niveles parecidos en algunas dimensiones de la movilidad. En aquest treball s'analitza el nivell de mobilitat social intrageneracional i intergeneracional d'un dels grups migrants més antics de Catalunya, el valencià, comparant-ho amb la resta dels grups migrants de la resta d'Espanya. Aquest col·lectiu, malgrat compartir alguns trets socioculturals i històrics amb la població de Catalunya i de ser el més important en aquest territori fins a la dècada de 1930, no ha estat objecte d'atenció per part dels acadèmics. La font principal utilitzada ha estat l'Enquesta Sociodemogràfica de 1991. Per a l'anàlisi de la mobilitat intrageneracional, s'analitzen les trajectòries laborals i econòmiques abans i després de migrar i, per a l'anàlisi de la mobilitat intergeneracional, s'utilitzen taules d'entrada i de sortida, així com una regressió multinomial i binomial. Els resultats apunten a un major ascens social dels valencians en comparació amb la resta de grups migrants, tot i que alguns, com els castellanolleonesos o els aragonesos, se situen en nivells semblant en algunes dimensions de la mobilitat. In this paper, we analyse the level of intra- and intergenerational social mobility of one of the oldest migrant groups in Catalonia, the Valencians, and compare them to other migrant groups from the rest of Spain. Despite sharing some socio-cultural and historical features with the population of Catalonia and becoming the largest immigrant group until the 1930s, migrants from Valencia have not been the subject of attention for scholars. Using data from the Sociodemographic Survey of 1991, the labour and economic trajectories of this group are analysed before and after migration. For the analysis of intergenerational mobility, outflow and inflow tables as well as multinomial and binomial regression are used. The results point to a greater social ascent of the Valencians in comparison to other migrant groups, although some, such as those from Aragon or Castile-León show similar levels in some dimensions of mobility.

Production of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004 El artículo plantea dos cuestiones principales desde un ejercicio analítico comparativo entre España y Argentina. Por un lado, nos preguntamos hasta qué punto los procesos de segmentación del mercado de trabajo generan dinámicas de estructuración de las desigualdades laborales semejantes en ambos países y qué aspectos son específicos de una realidad laboral que se sitúa en diferentes contextos culturales, sociales, económicos e históricos. En este sentido, se corrobora la hipótesis general que establece que no existe un único mercado de trabajo que ajusta oferta y demanda, que, por el contrario, se diferencian diversos segmentos que estructuran posiciones jerárquicas en el mercado laboral en correspondencia con ciertos perfiles específicos de la oferta de trabajo, y se constata la alta correspondencia en la configuración de los segmentos de empleo entre España y Argentina. Por otro lado, dada la estructura de segmentación del empleo, nos planteamos en qué medida se da en ambos países la mal denominada sobreeducación de la ocupación de la fuerza de trabajo y la supuesta devaluación de las credenciales educativas. Entendiendo que el fenómeno debe mirarse desde el lado de la demanda y dadas las estructuras productivas ancladas e internamente diferenciadas de ambos países, el fenómeno, que preferimos identificar como «subocupación», es de mayor importancia en España que en Argentina, dada la expansión educativa experimentada y la consecuente mayor dificultad de absorber la fuerza de trabajo cualificada en los sectores más productivos por la incapacidad del modelo productivo de generar puestos de trabajo acordes. This article addresses two main issues through a comparative analytical exercise of Spain and Argentina. Firstly, we examine to what extent labour market segmentation processes produce similar dynamics of structuring labour inequalities in both countries and what aspects are specific to a labour reality situated in different cultural, social, economic and historical contexts. In this regard, the general hypothesis establishes that there is no single labour market that adjusts supply and demand but rather diverse segments that structure hierarchical positions in the labour market according to specific labour supply profiles, and that the configuration of the employment segments in Spain and Argentina show a high correspondence. Secondly, given the structure of employment segmentation, we consider to what extent the misnamed 'occupational overeducation' of the labour force and the supposed devaluation of educational credentials occur in both countries. Understanding that the phenomenon should be viewed from the demand side and given the anchored and internally differentiated production systems of both countries, this phenomenon, which we prefer to call 'underoccupation', is of greater importance in Spain than in Argentina given the country's educational expansion and hence the greater difficulty to absorb the qualified workforce in the most productive sectors due to the inability of the productive model to create commensurate jobs. L'article planteja dues qüestions principals des d'un exercici analític comparatiu entre Espanya i l'Argentina. D'una banda, ens preguntem fins a quin punt els processos de segmentació del mercat de treball generen dinàmiques d'estructuració de les desigualtats laborals semblants en tots dos països i quins aspectes són específics d'una realitat laboral que se situa en diferents contextos culturals, socials, econòmics i històrics. En aquest sentit, es corrobora la hipòtesi general que estableix que no existeix un únic mercat de treball que ajusta oferta i demanda, que, per contra, es diferencien diversos segments que estructuren posicions jeràrquiques en el mercat laboral en correspondència amb certs perfils específics de l'oferta de treball, i es constata l'alta correspondència en la configuració dels segments d'ocupació entre Espanya i l'Argentina. D'altra banda, atesa l'estructura de segmentació de l'ocupació, ens plantegem en quina mesura es dona en tots dos països la mal denominada sobreeducació de l'ocupació de la força de treball i la suposada devaluació de les credencials educatives. Entenent que el fenomen ha de mirar-se des del costat de la demanda i ateses les estructures productives ancorades i internament diferenciades dels dos països, el fenomen, que preferim identificar com a «subocupació», és de major importància a Espanya que a l'Argentina, donada l'expansió educativa experimentada i la conseqüent major dificultat d'absorbir la força de treball qualificada en els sectors més productius per la incapacitat del model productiu de generar llocs de treball concordes.

Production of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004 En este artículo se analiza la desigualdad de oportunidades educativas (DOE) en las probabilidades de finalizar la educación secundaria y progresar a la educación terciaria en las cohortes de nacimiento de 22 países, incluidos dos del sur de Europa (España y Portugal) y tres de América Latina (Argentina, Chile y México). Se evalúan dos de las tesis más influyentes en la investigación comparativa multinacional: la hipótesis de selección de Mare y la hipótesis de desigualdad mantenida al máximo de Raftery y Hout. Los resultados muestran que estas hipótesis encuentran poco sustento en los datos, particularmente cuando se utilizan medidas de DOE basadas en riesgos relativos en lugar de odds ratio. Los países del sur de Europa y América Latina presentan altos niveles de desigualdad, particularmente en la finalización de la educación secundaria, y los países de industrialización temprana experimentan un desplazamiento de la desigualdad de la educación secundaria a la educación terciaria. A su vez, la DOE se reduce sustancialmente en fases tempranas del proceso de expansión educativa. Esto sugiere que es necesario revisar algunas de las hipótesis centrales de los estudios de estratificación educativa, a la luz de las experiencias de países con procesos de industrialización más tardíos y heterogéneos. En aquest article s'analitza la desigualtat d'oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d'acabar l'educació secundària i progressar cap a l'educació terciària en les cohorts de naixement de 22 països, inclosos dos del sud d'Europa (Espanya i Portugal) i tres de l'Amèrica Llatina (Argentina, Xile i Mèxic). S'avaluen dues de les tesis més influents en la recerca comparativa multinacional: la hipòtesi de selecció de Mare i la hipòtesi de desigualtat mantinguda al màxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipòtesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d'odds ratio. Els països del sud d'Europa i de l'Amèrica Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l'educació secundària, i els països d'industrialització primerenca experimenten un desplaçament de la desigualtat de l'educació secundària a l'educació terciària. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del procés d'expansió educativa. Això suggereix que cal revisar algunes de les hipòtesis centrals dels estudis d'estratificació educativa, tenint en compte les experiències de països amb processos d'industrialització més tardans i heterogenis. This article analyzes inequality in educational opportunity (IEO) in the probability of finishing secondary education and accessing tertiary education across birth cohorts of 22 countries, including two Southern European (Spain and Portugal) and three Latin American countries (Argentina, Chile and Mexico). Two of the most influential hypotheses of comparative multinational research are evaluated: Mare's selectivity hypothesis and Raftery and Hout's Maximally Maintained Inequality hypothesis. The results show that both hypotheses are not supported by empirical trends, particularly when measures of IEO are based on relative risks rather than odds ratios. Southern European and Latin American countries show the highest inequality levels, particularly in the conclusion of secondary education, and early industrialized countries experience a displacement of inequality from secondary to tertiary education. In addition, IEO is greatly reduced in the early stages of the educational expansion process. This suggests that it is necessary to revise some of the most influential hypotheses on educational stratification research in light of the experiences of countries with late and more heterogeneous experiences of industrialization.

[ES] La restauración es una parte fundamental del turismo. Sin embargo, existen pocos trabajos cuantitativos ya que es un sector difícil de estudiar. El objetivo de este artículo es analizar las posibilidades de análisis del sector de la restauración en España con apoyo en las principales fuentes estadísticas. Con este fin, se describen y comparan las bases de datos disponibles para analizar el sector tanto desde la perspectiva de la demanda como de la oferta. El artículo concluye con algunas sugerencias a efectos de qué estadísticas conviene utilizar y qué medidas sería deseable que fuesen adoptadas para mejorar la información estadística., [EN] Food and beverage service activities are a key part of tourism. However, there are few quantitative works as it is a difficult sector to study. This paper aims to explore the possibilities of analysing the food service sector in Spain using the main statistical sources. For this purpose, the available databases have been described and compared. Databases with information on both the demand and the supply side have been the object of study. The article concludes with some suggestions regarding the prioritization of statistics in order to study the sector and which measures would be desirable to improve the available statistical information., Este artículo ha sido elaborado en el marco de dos proyectos de investigación financiados por el Plan Nacional de I+D+i del MEC, de cuyo equipo es miembro la primera de los autores. Se trata de los proyectos titulados «La alimentación fuera del hogar en Europa: un análisis comparado de los modelos alimentarios extradomésticos en España y Reino Unido» (dirigido por Cecilia Díaz Méndez, Universidad de Oviedo. Ref. CSO2012-31904) y «Alimentación y estructura social. Análisis de las desigualdades sociales alimentarias en España» (dirigido por Isabel García Espejo, Universidad de Oviedo. Ref: CSO2015-68434-R).

En este artículo se examinan los códigos de la violencia en espacios comerciales en Culiacán como formas culturales en un orden social impuesto por los grupos del crimen organizado en el que el resto de la población ha normalizado los acuerdos. A través del análisis de los resultados de un trabajo de observación participante y entrevistas formales desarrolladas entre el 2012 y el 2014 en dos sectores con diferentes estratos socioeconómicos e indicadores delictivos, se muestra que en ciudades como Culiacán tanto los criminales como los ciudadanos y las autoridades construyen mecanismos para contener y mediar la violencia sobre el territorio. En los diferentes sectores se desarrollan acuerdos informales que se caracterizan por funcionar a partir de relaciones asimétricas de poder, donde participan empresarios, autoridades gubernamentales y organizaciones criminales. Estos códigos además se presentan de manera diferencial según los órdenes de gestión territorial que establecen los grupos del narcotráfico para diferentes áreas de la ciudad., In this article, we examine codes of violence detected in commercial spaces in the city of Culiacán, Sinaloa, Mexico, as cultural forms of a social order imposed by organized crime groups. The investigation shows that criminals, citizens and authorities build mechanisms to contain and mediate violence in the territory in these types of cities. This is achieved through informal agreements that are reached in different sectors of society and characterized by asymmetric power relations between business owners, government authorities and criminal organizations. The codes are set in a differential manner according to the territorial management orders established by organized crime groups for different areas of the city. The information analyzed in this study is the result of fieldwork conducted in the period 2012–2014 in two sectors of the city with different socioeconomic strata and crime rates.

Sobre la base de la Encuesta a la Juventud de Cataluña 2012, en este artículo se define una tipología de trayectorias educativas de los jóvenes para discernir cuáles son los factores que determinan los itinerarios académicos y en qué medida existen desigualdades significativas de género. Mediante el estudio de secuencias y el análisis clúster, se determinan tres categorías de trayectorias educativas («voluntariosos», «exitosos» y «desertores») que plasman el papel configurador de los factores sociodemográficos analizados. Los resultados obtenidos indican que ser mujer reduce la probabilidad de pertenecer a un itinerario con un alto grado de abandono educativo temprano, y que este se produce más a menudo entre los autóctonos que entre los jóvenes de origen inmigrante. Las mujeres cuyos padres han conseguido grados académicos elevados permanecen en mayor medida en el sistema educativo que los chicos. Los niveles altos de apoyo parental constituyen una mayor garantía en cuanto a la continuidad en los estudios de los jóvenes que el apoyo que proporcionan profesores o tutores. This article defines a typology of youth educational trajectories to ascertain which factors determine the educational pathways and the extent of significant gender inequalities. With the Survey of Youth of Catalonia 2012 data, and using sequence and cluster analyses, we find three distinct categories («willful», «successful» and «deserter») which determine the shape and the role of socio-demographic factors. The reductive effect of being a woman on the probability to belong on a trajectory with a high level of early school dropout occurs to a greater extent in the native population, while the effect of gender in immigrants is lower. Women are positively influenced more than men by higher educational levels of their parents. We find a high level of parental support is the greatest guarantor of continuity in studies of young people than the support given by teachers or tutors. Sobre la base de l'Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012, en aquest article es defineix una tipologia de trajectòries educatives dels joves per discernir quins són els factors que determinen els itineraris acadèmics i en quina mesura existeixen desigualtats significatives de gènere. Mitjançant l'estudi de seqüències i l'anàlisi d'agrupaments, es determinen tres categories de trajectòries educatives («voluntariosos», «amb èxit» i «desertors») que plasmen el paper configurador dels factors sociodemogràfics analitzats. Els resultats obtinguts indiquen que ser dona redueix la probabilitat de pertànyer a un itinerari amb un alt grau d'abandonament educatiu primerenc, i que aquest es produeix més sovint entre els autòctons que no pas entre els joves d'origen immigrant. Les dones els pares de les quals han aconseguit graus acadèmics elevats romanen en major nombre en el sistema educatiu que els nois. Els nivells alts de suport parental constitueixen una garantia més gran quant a la continuïtat en els estudis dels joves que no pas el suport que proporcionen professors o tutors.

En la actualidad, el balance regional interno de la Comunidad de Madrid depende fundamentalmente de las corrientes de movilidad. Este trabajo analiza la movilidad residencial regional y las migraciones en relación con su efecto sobre los procesos de concentración o desconcentración de la población. Para ello, enfocamos nuestra atención en la evolución de la movilidad a lo largo de la crisis económica y en las diferencias de este fenómeno entre nativos y no nativos. Utilizamos datos de diversas fuentes (censos, Padrón y Estadística de Variaciones Residenciales) para tres áreas (capital, área metropolitana y periferia) y definimos cuatro tipos de procesos de desplazamiento: centralización, metropolización, descentralización periférica y movilidad interna. Los resultados señalan que, durante la crisis, la reducción del volumen de movilidad no ha supuesto ninguna reversión de los procesos iniciados a finales de los años noventa. Tienden a reducirse los efectos temporales de la inmigración extranjera («falsa» centralización, distribución), mientras que la tendencia a la desconcentración metropolitana entra en disputa con una creciente corriente de centralización. La movilidad regional y migratoria interna de la población no nativa asentada comienza a converger con la de los nativos. At present, the internal regional balance of the Community of Madrid basically depends on flows of mobility. This paper analyzes regional residential mobility and migrations as related to processes of population concentration and deconcentration. To this end, we focus our attention on the evolution of mobility throughout the economic crisis and on the differences in mobility between native and non-native populations. Population and mobility data from various sources (Census, Register and Residential Variation Statistics) are used for three areas (the central city, the metropolitan belt and the peripheral areas), and four types of mobility processes are defined: centralization, metropolization, peripheral decentralization and internal mobility. The results indicate that, during the crisis, the reduction in the volume of mobility did not mean a reversal of the increasing mobility initiated at the end of the 1990s. Temporary effects of foreign immigration («false» centralization, distribution) tend to be reduced, while the tendency towards metropolitan deconcentration become in dispute with a growing trend of centralization. Mobility of stablished non-native population begins to converge with the mobility of the native population. En l'actualitat, el balanç regional intern de la Comunitat de Madrid depèn fonamentalment dels corrents de mobilitat. Aquest treball analitza la mobilitat residencial regional i les migracions en relació amb el seu efecte sobre els processos de concentració o desconcentració de la població. Per fer-ho, enfoquem la nostra atenció a l'evolució de la mobilitat al llarg de la crisi econòmica i a les diferències d'aquest fenomen entre natius i no natius. Utilitzem dades de diverses fonts (censos, Padró i Estadística de Variacions Residencials) per a tres àrees (capital, àrea metropolitana i perifèria) i definim quatre tipus de processos de desplaçament: centralització, metropolització, descentralització perifèrica i mobilitat interna. Els resultats assenyalen que, durant la crisi, la reducció del volum de mobilitat no ha suposat cap reversió dels processos iniciats a finals dels anys noranta. Tendeixen a reduir-se els efectes temporals de la immigració estrangera («falsa» centralització, distribució), mentre que la tendència a la desconcentració metropolitana entra en disputa amb un corrent creixent de centralització. La mobilitat regional i migratòria interna de la població no nativa assentada comença a convergir amb la dels natius.

El objetivo de este artículo es analizar el gasto en consumo de alimentos fuera de casa en función de las condiciones socioeconómicas de los hogares colombianos entre 1993 y 2014. La metodología es cuantitativa, es decir, se trata de un análisis descriptivo y modelos de regresión lineal. La variable dependiente es la proporción del gasto en consumo de alimentos fuera del hogar, y las variables independientes son la presencia de al menos una mujer en el hogar, la edad del jefe del hogar, los niveles educativos, la calidad de vida, el sector y la región. Los datos utilizados provienen de la Encuesta Nacional de Calidad de Vida, realizada por el Departamento Nacional de Estadística colombiano. Las hipótesis son las siguientes: (1) comer fuera del hogar se ha incrementado y (2) el consumo de alimentos aumenta en las zonas urbanas, en los hogares de altos niveles educativos, con altas condiciones de vida y sin presencia de mujeres en el hogar. Los resultados han confirmado las hipótesis propuestas. Analizando los resultados en el contexto estudiado, podemos afirmar que existe diversificación y diferenciación en la práctica alimentaria colombiana, específicamente en el consumo de alimentos fuera del hogar. Además, se comprueba y se halla un patrón alimentario del consumo de alimentos fuera del hogar en diferentes latitudes, lo que llama a la reflexión, en la sociología de la alimentación, a seguir indagando y problematizando las metodologías y las aproximaciones teóricas y empíricas que tenemos para aproximarnos a la comprensión de la realidad por medio del estudio del consumo de alimentos. L'objectiu d'aquest article és analitzar la despesa en consum d'aliments fora de casa en funció de les condicions socioeconòmiques de les llars colombianes entre 1993 i 2014. La metodologia és quantitativa, és a dir, es tracta d'una anàlisi descriptiva i models de regressió lineal. La variable dependent és la proporció de la despesa en consum d'aliments fora de la llar, i les variables independents són la presència d'almenys una dona a la llar, l'edat del cap de família, els nivells educatius, la qualitat de vida, el sector i la regió. Les dades utilitzades provenen de l'Enquesta Nacional de Qualitat de Vida, realitzada pel Departament Nacional d'Estadística colombià. Les hipòtesis són les següents: (1) menjar fora de la llar s'ha incrementat i (2) el consum d'aliments augmenta a les zones urbanes, a les llars amb nivells educatius elevats, amb condicions de vida elevades i sense presència de dones a la llar. Els resultats han confirmat les hipòtesis proposades. Analitzant els resultats en el context estudiat, podem afirmar que existeix diversificació i diferenciació en la pràctica alimentària colombiana, específicament en el consum d'aliments fora de la llar. A més, es comprova i es troba un patró alimentari del consum d'aliments fora de la llar en diferents latituds, la qual cosa invita a la reflexió, en la sociologia de l'alimentació, i a continuar indagant i problematitzant les metodologies i les aproximacions teòriques i empíriques de què disposem per aproximar-nos a la comprensió de la realitat per mitjà de l'estudi del consum d'aliments. This article aims to analyze the association between expenditure on eating-out and households' socioeconomic conditions in Colombian (1993-2014). The methodology is quantitative: a descriptive analysis and linear regression models. The dependent variable is the proportion of expenditure on eating-out; and the independent variables are: at least one woman in the household, age of the head of the household, educational levels, floor material, sector and region. The data is the National Quality of Life Survey, carried out by the Colombian National Department of Statistics. The hypotheses are: (1) Eating outside the home has increased and (2) food consumption increases in urban areas, in homes with high educational levels, with high living conditions and without the presence of women in the home. The results have verified the proposed hypotheses. Analyzing the results in context, they allow to affirm the existence of diversification and differentiation in Colombian food practice, specifically in what implies eating-out. In addition, a dietary pattern of eating-out is verified and found in different latitudes, which calls for reflection, in the Sociology of Food Consumption, to continue investigating and problematizing the methodologies and theoretical and empirical approaches that we have to approach the understanding of reality through the study of food consumption.

Introducció al monogràfic Riscos ambientals, sostenibilitat i polítiques d'implicació ciutadana., Introduction to the monograph Environmental risks, sustainability and public engagement policies., Introducción al monográfico Riesgos ambientales, sostenibilidad y políticas de implicación ciudadana.

Este trabajo parte de la hipótesis de que las escuelas primarias y los colegios secundarios despliegan diferentes estrategias para determinar su perfil y proyecto institucional para definir los públicos que desean albergar. A partir del marco conceptual de las lógicas de acción propuesto por Ball y Maroy (2009) y Zanten (2009), realizamos un análisis de las lógicas de acción que implementan las 14 escuelas no subvencionadas de la Ciudad de Buenos Aires ubicadas en la Comuna 13 para determinar su posicionamiento dentro del espectro educativo. Entre los principales resultados, destacamos cuatro tipos de lógicas de acción predominantes, aunque no excluyentes, que tienden a determinar el perfil de los alumnos de la escuela y su posicionamiento social: a ) lógicas customizadas -escuelas a la carta -; b ) lógicas de ensamblaje -escuelas de largo plazo-; c ) lógicas vanguardistas -escuelas punta- y d ) lógicas globales -escuelas que se internacionalizan. Concluimos que las escuelas no son actores pasivos o meros receptores de las elecciones de los padres. A través de sus lógicas de acción y estrategias de posicionamiento, intentan proyectar una imagen en línea con el proyecto institucional y el perfil de los alumnos o, más precisamente, el perfil de los padres que desean capturar. El análisis hasta aquí expuesto permite comprender los procesos de diversificación de instituciones dentro de circuitos homologables entre sí. Aquest treball parteix de la hipòtesi que les escoles primàries i els col·legis secundaris despleguen diferents estratègies per determinar el seu perfil i projecte institucional per definir els públics que desitgen albergar. A partir del marc conceptual de les lògiques d'acció proposat per Ball i Maroy (2009) i Zanten (2009), fem una anàlisi de les lògiques d'acció que implementen les 14 escoles no subvencionades de la Ciutat de Buenos Aires situades a la Comuna 13 per determinar el seu posicionament dins l'espectre educatiu. Entre els principals resultats, destaquem quatre tipus de lògiques d'acció predominants, tot i que no excloents, que tendeixen a determinar el perfil dels alumnes de l'escola i el seu posicionament social: a) lògiques personalitzades -escoles a la carta-; b) lògiques d'assemblatge -escoles de llarg termini-; c) lògiques avantguardistes -escoles punteres- i d) lògiques globals -escoles que s'internacionalitzen. Concloem que les escoles no són actors passius o mers receptors de les eleccions dels pares. A través de les seves lògiques d'acció i estratègies de posicionament, intenten projectar una imatge en línia amb el projecte institucional i el perfil dels alumnes o, més precisament, el perfil dels pares que desitgen capturar. L'anàlisi exposada fins aquí permet comprendre els processos de diversificació d'institucions dins de circuits homologables entre si. This work relies on the hypothesis that primary and secondary schools develop strategies to determine the social position of the school in the local area and the profile of the enrolment they try to capture. We draw in the conceptual framework proposed by Ball y Maroy (2009) y Van Zanten (2009) to analyse the logics of action implemented by 14 non-subsidized schools located in the borough 'Comuna 13' in the City of Buenos Aires. The results show that there are four mainstream though not exclusive logics of action: (a) Customized logics of actions: school a la carte; (b) Assembly logics: in the long run schools; (c) Avant-garde logics: cutting edge schools and (d) Worldwide Logics: schools that go global. We conclude that schools are not passive receivers of students or parents' schools choice. They develop strategies and implement different logics of action to position themselves in the local area and determine school enrolment, or more specifically, the profile of the families they aim at. This work sheds some light on the processes of diversification of schools with similar characteristics located in the same neighbourhood. Aquest treball parteix de la hipòtesi que les escoles primàries i els col·legis secundaris despleguen diferents estratègies per determinar el seu perfil i projecte institucional per definir els públics que desitgen albergar. A partir del marc conceptual de les lògiques d'acció proposat per Ball i Maroy (2009) i Zanten (2009), fem una anàlisi de les lògiques d'acció que implementen les 14 escoles no subvencionades de la Ciutat de Buenos Aires situades a la Comuna 13 per determinar el seu posicionament dins l'espectre educatiu. Entre els principals resultats, destaquem quatre tipus de lògiques d'acció predominants, tot i que no excloents, que tendeixen a determinar el perfil dels alumnes de l'escola i el seu posicionament social: a) lògiques personalitzades -escoles a la carta-; b) lògiques d'assemblatge -escoles de llarg termini-; c) lògiques avantguardistes -escoles punteres- i d) lògiques globals -escoles que s'internacionalitzen. Concloem que les escoles no són actors passius o mers receptors de les eleccions dels pares. A través de les seves lògiques d'acció i estratègies de posicionament, intenten projectar una imatge en línia amb el projecte institucional i el perfil dels alumnes o, més precisament, el perfil dels pares que desitgen capturar. L'anàlisi exposada fins aquí permet comprendre els processos de diversificació d'institucions dins de circuits homologables entre si.

Las mujeres en España tienen frecuentemente mayor nivel educativo que sus parejas masculinas. Sin embargo, la división de género del trabajo doméstico y del trabajo remunerado sigue siendo una de las más tradicionales de Europa. Mediante la Encuesta de Fecundidad (2018), se han estudiado los efectos de las actitudes igualitarias de las mujeres, los ingresos relativos de los miembros de la pareja, y las diferencias educativas entre ambos (considerando nueve tipos posibles de parejas) en la división del trabajo doméstico. Se contrastaron dos teorías acerca de la división del trabajo doméstico: los recursos relativos y doing gender (hacer género). Los resultados mostraron escaso respaldo hacia la primera, pero una amplia evidencia en favor de la segunda. Controlando por ingresos y trabajo relativo (entre otras), solo las mujeres con estudios superiores realizan menos trabajo doméstico. Sin embargo, esto solo ocurre cuando no están emparejadas con un hombre con bajo nivel educativo. Los hombres aumentan su participación en las tareas domésticas si ganan más o lo mismo que las mujeres, pero no si ellas son las principales proveedoras. No se encontró influencia de las actitudes igualitarias de género. Estos resultados contribuyen a entender las consecuencias de las diferencias educativas entre los miembros de una pareja. Este análisis, además, es el primero que estudia los efectos de las actitudes igualitarias de género en la división del trabajo doméstico en España. Hay limitaciones relevantes debido al uso de un indicador subjetivo. Los resultados deben interpretarse preferiblemente como indicios para futuros análisis con Encuestas de Uso del Tiempo. Les dones a Espanya tenen sovint un nivell educatiu més alt que les seves parelles masculines. No obstant això, la divisió de gènere del treball domèstic i del treball remunerat continua sent una de les més tradicionals d'Europa. Mitjançant l'Enquesta de Fecunditat (2018), s'han estudiat els efectes de les actituds igualitàries de les dones, els ingressos relatius dels membres de la parella, i les diferències educatives entre tots dos (considerant nou tipus possibles de parelles) en la divisió del treball domèstic. Es van contrastar dues teories sobre la divisió del treball domèstic: els recursos relatius i doing gender (fer gènere). Els resultats van mostrar un escàs suport cap a la primera, però una àmplia evidència a favor de la segona. Controlant per ingressos i treball relatiu (entre d'altres), només les dones amb estudis superiors fan menys treball domèstic. Tanmateix, això només ocorre quan no estan aparellades amb un home amb un baix nivell educatiu. Els homes augmenten la seva participació en les tasques domèstiques si guanyen més o igual que les dones, però no si elles són les principals proveïdores. No es va trobar influència de les actituds igualitàries de gènere. Aquests resultats contribueixen a entendre les conseqüències de les diferències educatives entre els membres d'una parella. Aquesta anàlisi, a més, és la primera que estudia els efectes de les actituds igualitàries de gènere en la divisió del treball domèstic a Espanya. Hi ha limitacions rellevants a causa de l'ús d'un indicador subjectiu. Els resultats s'han d'interpretar preferiblement com a indicis per a futures anàlisis amb Enquestes d'Ús del Temps. Women in Spain are normally equally or more educated than their male partners. However, the gendered division of housework and paid work remains one of the most traditional ones in Europe. Using the 2018 Fertility Survey, I studied how the division of domestic work is affected by women's egalitarian attitudes and partners' relative incomes, and explored the effects of spouses' educational differences, looking at nine possible couple compositions. Two theories of housework division were contrasted: relative resources and doing gender. The results provided little support for the former and wide evidence of the latter. After controlling for relative work and relative wages (among others), only highly educated women do less housework. Nevertheless, it only happens when they are coupled with men that are not low educated. The results suggest that there is more equity if women with upper secondary education also have highly educated partners, but the association is not clear. Simultaneously, men increase their housework contribution if they earn more or the same as women, but not when women are the main earners. No influence of gender-egalitarian attitudes was found. These results contribute to understanding the consequences of educational differences between partners and is the first one to study the effects of gender-egalitarian attitudes on housework division in Spain. Significant limitations must be considered, namely, because of the use of a subjective indicator. The results are best interpreted as pointers for future analyses with time use surveys.

El presente artículo caracteriza los niveles de homofilia en Chile, es decir, la tendencia a que las relaciones sociales vinculen a personas socialmente similares. El estudio de esta propen-sión social permite comprender las bases de la cohesión y el conflicto en la sociedad actual. De una parte, la homofilia puede promover la integración social de personas en grupos sociales, pero, de la otra, puede favorecer relaciones cerradas y, con ello, la reproducción de una estructura social rígida y fragmentada. El análisis se basa en modelos log lineales aplicados a datos de redes personales (egocentradas) generados por medio de una encuesta nacional. Con un control por disponibilidad demográfica, los resultados muestran que las relaciones entre los chilenos están fuertemente estructuradas por la edad, la religión y, en un grado algo menor, por la posición política y el nivel educacional. También encontramos marcados niveles de variación intergrupal dentro de cada una de estas categorías sociales. En el caso de la posición política y la religión, la frecuencia de las relaciones sociales intra-grupales es mucho menor entre los grupos mayoritarios que entre los grupos minoritarios. En suma, nuestras estimaciones apuntan a que en la sociedad chilena la clausura del grupo es una característica dominante, pero sujeta a variación según la categoría social considerada. This article characterizes the levels of homophily in Chile, that is, the tendency for social relationships to connect people who are socially similar. The study of this social propen-sity helps understand the bases of cohesion and conflict in current society. On the one hand, homophily can promote social integration of people into social groups; but on the other, it can favor closed relations, and with it the reproduction of a rigid and fragmented social structure. Our analysis is based on log linear models applied to personal network data (ego-centered) captured in a national survey. The results show, while controlling for demographic availability, that social relations between Chileans are strongly structured by age, religion, and to a lesser degree, by political position and educational level. We also find large levels of intergroup variation within each of these social categories. In the case of political position and religion, the frequency of intra-group social relations is much lower among majority groups than among minority groups. In sum, our estimates suggest that a group closure logic is a dominant feature of Chilean society, but subject to variations depending on the social category considered.

Los sondeos preelectorales se han convertido en una herramienta de comunicación política para partidos políticos y medios de comunicación. Este trabajo ha pretendido estudiar el efecto de la exposición a las encuestas en el comportamiento electoral de los votantes para las elecciones autonómicas de Andalucía de 2018. Los muchos sondeos publicados por los medios de comunicación ofrecieron unas expectativas excesivamente optimistas para el Partido Socialista y generaron una situación de alta competitividad entre partidos conservadores (Partido Popular, Ciudadanos y Vox), lo que afectó a las preferencias electorales de los votantes. Mediante un modelo estadístico en dos fases, hemos comprobado que se produjo una movilización en el electorado socialista dada la probabilidad de una mayoría sólida; así como que los votantes conservadores se declinaron por realizar un voto ideológico (Vox) frente a un voto estratégico (Partido Popular), debido a una falta de mayorías alternativas al gobierno socialista de Susana Díaz. Els sondeigs preelectorals han esdevingut una eina de comunicació política per a partits polítics i mitjans de comunicació. Aquest treball ha pretès estudiar l'efecte de l'exposició a les enquestes en el comportament electoral dels votants per a les eleccions autonòmiques d'Andalusia de 2018. Els nombrosos sondeigs publicats pels mitjans de comunicació van oferir unes expectatives excessivament optimistes per al Partit Socialista i van generar una situació d'alta competitivitat entre partits conservadors (Partit Popular, Ciutadans i Vox), la qual cosa va afectar les preferències electorals dels votants. Mitjançant un model estadístic en dues fases, hem comprovat que es va produir una mobilització en l'electorat socialista donada la probabilitat d'una majoria sòlida; així com que els votants conservadors es van declinar per realitzar un vot ideològic (Vox) enfront d'un vot estratègic (Partit Popular), a causa d'una falta de majories alternatives al govern socialista de Susana Díaz. Pre-election polls have become a tool of political communication for political parties and the media. This study has tried to study the effect of exposure to polls on the electoral behavior of voters for the 2018 Andalusian regional elections. The proliferation of polls published by the media offered overly optimistic expectations for the Socialist Party, and a scenario of high competitiveness between conservative parties (the Popular Party, the liberal party Ciudadanos and the right wing populist party Vox) that affected the electoral preferences of voters. Through a statistical model in two phases, we have verified how mobilization took place in the socialist electorate given the probability of a solid majority, and opting conservative voters to make an ideological vote (Vox) against a strategic vote (Popular Party), due to a lack of alternative majorities to the socialist government of Susana Díaz.

Plan Nacional I+D: CSO2013-44540-P; Consorci d'Educació de Barcelona; Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. La recerca forma part d'una investigació internacional de comparació de trajectòries formatives i laborals de joves de diferents ciutats (www.iscy.org) El artículo explora el abandono educativo en las transiciones posobligatorias desde una perspectiva metodológica longitudinal, con el objetivo de identificar y dimensionar la heterogeneidad de perfiles de alumnado y de itinerarios conducentes al abandono educativo. A fin de explorar la heterogeneidad de los perfiles del alumnado que abandona, se ha procedido a un análisis de componentes principales que ha permitido construir una tipología de subjetividad de la experiencia escolar y un posterior análisis de clasificación -clúster-, con la incorporación de la variable de rendimiento escolar. Los resultados presentados muestran la relevancia de analizar el abandono educativo desde una metodología longitudinal, ya que permite identificar los momentos críticos de la ruptura escolar, que van desde el absentismo y la deserción temporal hasta el abandono definitivo. Estos eventos son generadores de vulnerabilidad y riesgo de abandono definitivo, y reclaman un acompañamiento individualizado y un replanteamiento de la orientación como ámbitos clave para la intervención. Cabe asimismo destacar la importancia de la experiencia escolar y los bajos resultados escolares como predictores del abandono educativo, mientras que el autoconcepto escolar positivo parece ser un claro factor de protección del abandono. Esto sugiere un ámbito de intervención para la prevención que gira en torno al apoyo pedagógico y al refuerzo positivo que el profesorado puede activar con el alumnado social y escolarmente más vulnerable. L'article explora l'abandó educatiu en les transicions postobligatòries des d'una perspectiva metodològica longitudinal, amb l'objectiu d'identificar i dimensionar l'heterogeneïtat de perfils d'alumnat i d'itineraris conduents a l'abandó educatiu. Per tal d'explorar l'heterogeneïtat dels perfils de l'alumnat que abandona, s'ha procedit a fer una anàlisi de components principals que ha permès construir una tipologia de subjectivitat de l'experiència escolar i una posterior anàlisi de classificació -clúster-, amb la incorporació de la variable de rendiment escolar. Els resultats presentats mostren la rellevància d'analitzar l'abandó educatiu des d'una metodologia longitudinal, ja que permet identificar els moments crítics de la ruptura escolar, que van des de l'absentisme i la deserció temporal fins a l'abandó definitiu. Aquests esdeveniments són generadors de vulnerabilitat i risc d'abandó definitiu, i reclamen un acompanyament individualitzat i un replantejament de l'orientació com a àmbits clau per a la intervenció. Així mateix, cal destacar la importància de l'experiència escolar i els baixos resultats escolars com a predictors de l'abandó educatiu, mentre que l'autoconcepte escolar positiu sembla ser un clar factor de protecció de l'abandó. Això suggereix un àmbit d'intervenció per a la prevenció que gira entorn del suport pedagògic i del reforç positiu que el professorat pot activar amb l'alumnat socialment i escolarment més vulnerable. This article explores school dropout in post-compulsory education from a longitudinal perspective with the aim of identifying and measuring the heterogeneity of student profiles and educational pathways. In order to explore the heterogeneity of profiles of students who drop out, an analysis was carried out of the main components, which allowed constructing a typology of the subjectivity of school experience and a subsequent cluster analysis incorporating the variable school performance. The results demonstrate the importance of analyzing school dropout from a longitudinal perspective in order to identify critical moments of school interruption, which range from absenteeism to temporary or permanent dropout. These events lead to situations of vulnerability and the risk of permanent desertion, thus requiring individualized accompaniment as key areas of intervention. It is also important to emphasize the importance of school experience and low performance as predictors of school dropout, while the school's positive self-concept seems to be a clear protective factor against school dropout. This suggests an area of intervention for prevention related to pedagogical support and positive reinforcement that teachers can activate with the more socially and educationally vulnerable students.

El presente artículo analiza primero las expectativas que tienen las personas jóvenes en su último año de educación obligatoria respecto al camino a elegir después de su educación obligatoria, singularmente entre la opción académica y la opción profesional. En segundo lugar, estudia las motivaciones de las personas jóvenes que han escogido la opción de la Formación Profesional. Se parte del marco teórico de los efectos secundarios de Boudon y del marco de la identificación con la institución escolar. Se utilizan técnicas bivariadas y multivariadas para valorar los datos de un estudio longitudinal que empezó en el curso 2013-2014 con una muestra de 2.056 jóvenes. Los principales resultados son que el nivel de estudios de la familia y sobre todo las notas influyen en la expectativa de ir al Bachillerato o a la Formación Profesional. La mayoría de jóvenes que escogen la Formación Profesional tienen elevadas motivaciones expresivas e instrumentales, y en general muestran también un elevado grado de autonomía en sus opciones profesionales. Aquest article analitza primer les expectatives que tenen les persones joves en el seu últim any d'educació obligatòria respecte del camí que han de triar després de l'educació obligatòria, singularment entre l'opció acadèmica i l'opció professional. En segon lloc, estudia les motivacions de les persones joves que han escollit l'opció de la Formació Professional. Es parteix del marc teòric dels efectes secundaris de Boudon i del marc de la identificació amb la institució escolar. Es fan servir tècniques bivariades i multivariades per valorar les dades d'un estudi longitudinal que va començar el curs 2013-2014 amb una mostra de 2.056 joves. Els resultats principals són que el nivell d'estudis de la família i sobretot les notes influeixen en l'expectativa d'anar al Batxillerat o a la Formació Professional. La majoria de joves que escullen la Formació Professional tenen elevades motivacions expressives i instrumentals, i en general mostren també un elevat grau d'autonomia en les seves opcions professionals. This article analyses young people's expectations in their last year of compulsory education regarding which path to choose after completing compulsory education, particularly between academic and professional tracks. Secondly, it analyses the motivations of young people who have chosen the vocational training option. The theoretical framework is grounded in Boudon's theory of secondary effects and identification with the school institution. Bivariate and multivariate techniques are used to analyse data from a longitudinal study that began in the academic year 2013-2014 with a sample of 2,056 young people. The main results are that the family's educational level, but especially grades influence the expectation of going to high school or doing vocational training. The majority of young people who choose vocational training have high expressive and instrumental motivations and generally exhibit a large degree of autonomy in their vocational choices.

Este texto pertenece a una mesa redonda que ofrece un debate con James B. Jacobs, autor del clásico de la sociología de las prisiones Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigencia de su obra cuarenta años después. Este comentario se ocupa de la cuestión del equilibrio entre orden y seguridad en las prisiones. Centrándonos en la realidad de las prisiones de mujeres, se reflexiona sobre la importancia del orden en las cárceles, cuál es su relación con la seguridad y cómo afecta a los objetivos rehabilitadores de la prisión. Concretamente, se habla de la presencia que adquieren el orden y el control en las prisiones de mujeres, aun cuando la amenaza a la seguridad no es especialmente elevada o inminente. This text belongs to a round table which offers a discussion with James B. Jacobs, author of the classic in sociology of prisons Stateville: The penitentiary in mass society, on the importance of his work 40 years later. This commentary considers the issue of balance between order and security in prisons. Focusing on women's prisons, we think about the importance of order in prison, which is the relationship between order and security and it affects the rehabilitation purposes of the prison. We reflect how order and control are developed in women's, which role order takes, even when there is not a big threat to security. Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari s'ocupa de la qüestió de l'equilibri entre ordre i seguretat a les presons. Centrant-nos en la realitat de les presons de dones, es reflexiona sobre la importància de l'ordre en les presons, quina relació té amb la seguretat i com afecta els objectius rehabilitadors de la presó. Concretament es parla de la presència que adquireixen l'ordre i el control a les presons de dones, tot i que l'amenaça a la seguretat no hi és especialment elevada o imminent.

En los estudios sobre los determinantes de la participación política de los migrantes es frecuente encontrar análisis basados en el enfoque de la estructura de oportunidades políticas (EOP). Este enfoque surge a partir de los estudios sobre movimientos sociales y activismo cívico. Frente a los abordajes que explicaban la acción colectiva a partir de la agregación natural de intereses comunes, fruto de los procesos de interacción estratégica, de la movilización de recursos o del nivel socioeconómico de los actores, esta perspectiva entiende que la misma tiene más que ver con la existencia de un contexto político determinado que favorece el desarrollo de ciertas acciones e iniciativas cívico-políticas. El enfoque de la EOP es actualmente uno de los dominantes en el análisis del activismo migrante. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre estos debates centrándonos en las principales limitaciones de la perspectiva de la EOP. Para ello, nos basaremos en el análisis del asociacionismo migrante en España y en los vínculos cívico-políticos de los migrantes con sus países de origen. Este trabajo pretende ofrecer un acercamiento teórico-analítico a partir de los resultados de las investigaciones que en los últimos años se han desarrollado en España sobre dicha temática. A partir de esta discusión, el artículo presenta una propuesta analítica relacional y dinámica de las principales dimensiones que entendemos deben tenerse en cuenta a la hora de abordar el asociacionismo y la participación cívico-política de los migrantes. In migrant political participation studies it is common to find approaches based on the political opportunity structure (POS); a perspective that emerged from studies on social movements and civic activism. POS confronts other approaches that conceive collective action based on the natural aggregation of common interests. Instead of this, POS highlights the relevance of political context to explain the development of several political practices of migrants. POS is currently one of the dominant approaches in analyzing migrant activism. The aim of this article is to reflect on these debates and highlight the most important constraints of this perspective. To do so, we focus on immigrants' self-organizations in Spain and the links between them and their countries. The article presents a proposal of a relational and dynamic research framework in order to take into account the main factors that should be considered when dealing with migrants' civic and political participation. En els estudis sobre els determinants de la participació política dels migrants és freqüent trobar anàlisis basades en l'enfocament de l'estructura d'oportunitats polítiques (EOP). Aquest enfocament sorgeix a partir dels estudis sobre moviments socials i activisme cívic. Enfront dels abordatges que explicaven l'acció col·lectiva a partir de l'agregació natural d'interessos comuns, fruit dels processos d'interacció estratègica, de la mobilització de recursos o del nivell socioeconòmic dels actors, aquesta perspectiva entén que això té més a veure amb l'existència d'un context polític determinat que afavoreix el desenvolupament de certes accions i iniciatives civicopolítiques. L'enfocament de l'EOP és actualment un dels dominants en l'anàlisi de l'activisme migrant. L'objectiu d'aquest article és reflexionar sobre aquests debats centrant-nos en les principals limitacions de la perspectiva de l'EOP. Per fer-ho, ens basarem en l'anàlisi de l'associacionisme migrant a Espanya i en els vincles civicopolítics dels migrants amb els seus països d'origen. Aquest treball pretén oferir un acostament teoricoanalític a partir dels resultats de les recerques que en els darrers anys s'han desenvolupat a Espanya sobre aquesta temàtica. A partir d'aquesta discussió, l'article presenta una proposta analítica relacional i dinàmica de les principals dimensions que entenem que s'han de tenir en compte a l'hora d'abordar l'associacionisme i la participació civicopolítica dels migrants.

La llegada de inmigración extranjera a Galicia sin lazos con la emigración gallega y por causas económicas a comienzos del siglo xxi provocó el asentamiento de comunidades migrantes de forma estable. Uno de los indicadores de asentamiento de la inmigración extranjera y de integración en la sociedad de acogida es la creación de asociaciones étnicas. En la investigación en la que se basa este artículo nos centramos en el estudio del asociacionismo de los inmigrantes extranjeros no hispanoparlantes en Galicia para analizar sus demandas y sus estrategias en relación con sus procesos de integración. La realidad del tejido asociativo inmigrante en Galicia está marcada por la situación de precariedad, la vivida por sus líderes y asociados a raíz de la crisis económica y la sufrida como entidades por las políticas de austeridad marcadas por el recorte del gasto social. En este artículo complementaremos la clasificación sobre el tejido asociativo étnico de Schrover y Vermeulen (2005), la cual distingue entre asociaciones defensivas -las que responden a la exclusión- y ofensivas -las que recalcan sus diferencias con respecto a la sociedad receptora-, con un tercer tipo: las organizaciones con demandas interculturales que buscan una mayor interacción y un mayor intercambio con la sociedad de acogida. Since the beginning of the 21st century with the arrival of external immigrants who were motivated by economic factors and lacked ties to prior Galician emigration, Galicia has witnessed the consolidation of migrant communities. The formation of ethnic associations is one of the indicators of foreign community settlement and integration in the receiving society. The research project on which this article is based focused on the associations formed by non-Spanish speaking external immigrants in Galicia in order to analyze their claims and strategies related to processes of integration. The realities faced by these Galician immigrant associations have been shaped by economic instability. The economic crisis has directly affected the lives of group leaders and members, and the organizations themselves have suffered as a result of austerity measures that have reduced social spending. In this article we apply Schrover and Vermeulen's (2005) classification of ethnic association approaches as either defensive (responding to social exclusion) or offensive (emphasizing differences with respect to the receiving society), and extend this scheme to include a third type: organizations which make claims for interculturality (stronger interactions and exchanges with the host society). L'arribada d'immigració estrangera a Galícia sense vincles amb l'emigració gallega i per causes econòmiques al començament del segle xxi va provocar l'assentament de comunitats migrants de forma estable. Un dels indicadors d'assentament de la immigració estrangera i d'integració en la societat d'acollida és la creació d'associacions ètniques. En la recerca en què es basa aquest article ens centrem en l'estudi de l'associacionisme dels immigrants estrangers no hispanoparlants a Galícia per analitzar les seves demandes i les seves estratègies en relació amb els seus processos d'integració. La realitat del teixit associatiu immigrant a Galícia està marcada per la situació de precarietat, la viscuda pels seus líders i associats arran de la crisi econòmica i la soferta com a entitats per les polítiques d'austeritat marcades per la retallada de la despesa social. En aquest article complementarem la classificació sobre el teixit associatiu ètnic de Schrover i Vermeulen (2005), la qual distingeix entre associacions defensives -les que responen a l'exclusió- i ofensives -les que recalquen les seves diferències pel que fa a la societat receptora-, amb un tercer tipus: les organitzacions amb demandes interculturals que busquen una major interacció i un major intercanvi amb la societat d'acollida.

El texto analiza cómo las trayectorias y las características de las tramas asociativas migrantes condicionan el impulso y la puesta en práctica del codesarrollo en la ciudad de Madrid, además de la manera en que ha sido impulsado el codesarrollo ha impactado a su vez en el discurso, la orientación y el proceso de transnacionalización de las asociaciones de migrantes. El análisis de material de campo (revisión de webs y documentos de las asociaciones, entrevistas a representantes asociativos y asistencia a reuniones y a eventos de las organizaciones) muestra que el codesarrollo ha sido entendido como una ventana de oportunidad por las asociaciones para incidir políticamente de manera transnacional, reforzar su liderazgo y participar en los proyectos políticos de los contextos de origen. El trabajo contribuye a estudiar un tema muy poco trabajado para el caso español y la población latinoamericana. La principal innovación de este texto consiste en vincular el enfoque de las estructuras de oportunidad política con la perspectiva transnacional para conocer con más profundidad el alcance de la participación política transnacional de las asociaciones de migrantes. The article analyzes how the trajectories and characteristics of migrant associations determine the promotion and implementation of co-development in the city of Madrid, Spain, and how the way co-development has been promoted has impacted on the discourse, orientation and transnationalization process of migrant associations. Through the analysis of field material (review of association websites and documents, interviews with associative representatives and attendance at meetings and events of the organizations), the text shows how co-development has been understood by associations as a window of opportunity to influence politics in a transnational way, strengthen their leadership and participate in political projects in the contexts of origin. The work contributes to the study of a scarcely analyzed topic for the Spanish case and the Latin American population. The main innovation of the study is the link between a political opportunity structures focus and a transnational perspective to explore in greater depth the scope of transnational political participation of migrant associations. El text analitza com les trajectòries i les característiques de les trames associatives migrants condicionen l'impuls i la posada en pràctica del codesenvolupament a la ciutat de Madrid, a més de la manera en què s'ha impulsat el codesenvolupament ha impactat al seu torn en el discurs, l'orientació i el procés de transnacionalització de les associacions de migrants. L'anàlisi de material de camp (revisió de webs i documents de les associacions, entrevistes a representants associatius i assistència a reunions i a esdeveniments de les organitzacions) mostra que el codesenvolupament s'ha entès com una finestra d'oportunitat per les associacions per incidir políticament de manera transnacional, reforçar el seu lideratge i participar en els projectes polítics dels contextos d'origen. El treball contribueix a estudiar un tema molt poc treballat per al cas espanyol i la població llatinoamericana. La principal innovació d'aquest text consisteix a vincular l'enfocament de les estructures d'oportunitat política amb la perspectiva transnacional per conèixer amb més profunditat l'abast de la participació política transnacional de les associacions de migrants.

La participación constituye el corazón de toda teoría y práctica democrática. Reflexiones clásicas y contemporáneas de la democracia se hacen eco del imperativo participativo. Sin embargo, existen distintas nociones de lo que significa participar que dependen, entre otros elementos, del posicionamiento teórico en el campo académico del agente que enuncia, y de la posición social del mismo.Considerando esa diversidad de significados, en este artículo se defiende la idea de que la participación se ve atravesada por distintos ejes de dominación (género, raza, clase social, edad, etc.); y se explora, desde un punto de vista biográfico, la influencia del género y su relación o su cruce con otras estructuras, como la edad en las formas de concebir la participación. Para ello, se movilizan, de un lado, las biografías de la participación de 42 mujeres y 6 hombres que forman parte de algún dispositivo de innovación democrática de la Comunidad Autónoma del País Vasco. De otro lado, se analizan los datos de 5 grupos de discusión llevados a cabo con 21 de esas 42 mujeres. Se concluye proponiendo tres imágenes orientativas de la participación -concepciones amplia, mixta y restrictiva de la participación- que ayudan a cartografiar la diversidad conceptual en materia de participación y a estudiar las implicaciones teóricas y prácticas del uso de cada una de ellas. La participació constitueix el cor de tota teoria i pràctica democràtica. Reflexions clàssiques i contemporànies de la democràcia es fan ressò de l'imperatiu participatiu. No obstant això, existeixen diferents nocions del que significa participar que depenen, entre altres elements, del posicionament teòric en el camp acadèmic de l'agent que enuncia, i de la posició social d'aquest.Considerant aquesta diversitat de significats, en aquest article es defensa la idea que la participació es veu travessada per diferents eixos de dominació (gènere, raça, classe social, edat, etc.); i s'explora, des d'un punt de vista biogràfic, la influència del gènere i la seva relació o encreuament amb altres estructures, com l'edat en les formes de concebre la participació. Per fer-ho, es mobilitzen, d'una banda, les biografies de la participació de 42 dones i 6 homes que formen part d'algun dispositiu d'innovació democràtica de la Comunitat Autònoma del País Basc. De l'altra, s'analitzen les dades de 5 grups de discussió duts a terme amb 21 d'aquestes 42 dones. Es conclou proposant tres imatges orientatives de la participació -concepcions àmplia, mixta i restrictiva de la participació- que ajuden a cartografiar la diversitat conceptual en matèria de participació i a estudiar les implicacions teòriques i pràctiques de l'ús de cadascuna d'aquestes. Participation is the core of all democratic theory and practice. Both classical and contemporary reflections on democracy echo the participatory imperative. However, there exist different notions of what it means to participate, which depend, among other things, on the enunciating agent's theoretical positioning in the academic field as well as the social position of that agent. Considering this diversity of meanings, this article defends the idea that different domination systems (gender, race, social class, age, etc.) permeate participation and explores, from a biographical point of view, the influence of gender and its relationship with other structures such as age when it comes to ways of understanding participation. To achieve this aim, participatory biographies of 42 women and six men who form part of a democratic innovation apparatus in the Autonomous Region of the Basque Country are used. Furthermore, data from five discussion groups held with 21 of these 42 women are analyzed. The study reveals three images of participation: broad, mixed and restrictive understandings of participation. These images help to map the conceptual diversity on the issue of participation and also to study the theoretical and practical implications of the use of each.

El objetivo del artículo es analizar el desarrollo de las investigaciones sobre la ejecución penal femenina en el Estado español a lo largo de los últimos treinta años, en el marco de los principales debates e ideas de las "criminologías feministas anglosajonas". Tratar los hitos clave de estos enfoques feministas, las principales dificultades que ha atravesado, las autoras y los autores más relevantes que han liderado este debate intelectual y académico, las interconexiones entre las investigaciones y la acción de los poderes públicos y, finalmente, las temáticas y los enfoques más significativos que se han ido debatiendo desde una perspectiva crítica y no androcéntrica. El estudio de las cárceles de mujeres y de las mujeres encarceladas ha sido, en España, un tema largamente olvidado por la academia, especialmente por la investigación sociológica, que no le ha prestado la atención que merecía hasta recién entrado el siglo xxi. Desde entonces, imbuidas de las ideas y de las reflexiones de las "criminologías feministas anglosajonas", han ido emergiendo distintas investigaciones que las visibilizan y ponen de relieve la importancia de examinar estas instituciones de reclusión a la luz de las nuevas formas de control punitivo hacia las mujeres. The aim of this article is analyse the development of Spanish research on female offending and incarceration over the last thirty years in the framework of the main debates and ideas of the English feminist criminologies. From a critical, non-androcentric perspective, this article examines the key milestones of these feminist approaches, the main difficulties they have encountered, the most relevant authors that have led this intellectual and academic debate, the interconnections between research and public policies and, finally, the most significant approaches and topics that have been discussed. The study of women's prisons and women prisoners has been overlooked by academia in Spain, especially in sociological research that paid little attention to the topic until the beginning of the 21st century. Since then, imbued with the ideas of the English feminist criminologies, investigations have emerged that make them visible and evidence the importance of examining these imprisonment institutions in the light of new forms of punitive control towards women. L'objectiu de l'article és analitzar el desenvolupament de les recerques sobre l'execució penal femenina a l'Estat espanyol al llarg dels últims trenta anys, en el marc dels principals debats i idees de les "criminologies feministes anglosaxones". Tractar les fites clau d'aquests enfocaments feministes, les principals dificultats amb què s'ha trobat, les autores i els autors més rellevants que han liderat aquest debat intel·lectual i acadèmic, les interconnexions entre les recerques i l'acció dels poders públics i, finalment, les temàtiques i els enfocaments més significatius que s'han anat debatent des d'una perspectiva crítica i no androcèntrica. L'estudi de les presons de dones i de les dones empresonades ha estat, a Espanya, un tema llargament oblidat per l'acadèmia, especialment per la recerca sociològica, que no li ha prestat l'atenció que mereixia fins ben entrat el segle xxi. Des de llavors, imbuïdes de les idees i de les reflexions de les "criminologies feministes anglosaxones", han anat emergint diferents recerques que les visibilitzen i posen en relleu la importància d'examinar aquestes institucions de reclusió tenint en compte les noves formes de control punitiu cap a les dones.

Este trabajo comienza haciendo una breve mención a diversas teorías sociológicas que tratan de explicar el origen y la difusión de los valores ambientales en la sociedad. A continuación, partiendo de una de dichas teorías (la tesis posmaterialista) y haciendo uso de un análisis descriptivo, se ha querido ver la evolución de la conciencia ambiental entre los españoles en la última década (con la intención de comparar la misma antes y después del comienzo de la crisis económica). Por último, se ha analizado, mediante la especificación de varios modelos logit, la relación existente entre las distintas dimensiones acerca de la conciencia ambiental y determinadas variables socioeconómicas. Para ello, se ha utilizado como base de datos el estudio del CIS número 2837: Medio ambiente (II) (ISSP). Entre los resultados más relevantes de la investigación, destaca que la base social del ambientalismo en nuestro país la forman personas jóvenes, con estudios universitarios, ideología política de izquierdas y que trabajan en el sector público.

La presente investigación es un estudio cualitativo que analiza la trilogía Cincuenta sombras de Grey con perspectiva de género y mediante una lectura feminista. Del mismo modo, a través del discurso de las propias lectoras, se intenta comprender las claves del éxito conseguido por los libros que la forman. Para ello, la investigación se divide en dos etapas. En la primera, a través de la técnica de análisis de contenido, se detectan y se analizan los mitos del amor romántico, las construcciones sociales estereotipadas y los modelos de género referentes a las relaciones sexuales que aparecen en la trilogía. En la segunda, basándonos en los resultados del análisis de contenido, se crean dos grupos de discusión, cada uno de los cuales está compuesto por seis mujeres que han leído la trilogía entera (un grupo lo componen mujeres de entre 40 y 50 años, y el otro, jóvenes de entre 16 y 22 años), con el fin de comprender sus motivaciones y sus opiniones respecto a la lectura y detectar los estereotipos de género. Aquesta recerca és un estudi qualitatiu que analitza la trilogia Cinquanta ombres de Grey amb perspectiva de gènere i mitjançant una lectura feminista. Així mateix, a través del discurs de les lectores s'intenta comprendre les claus de l'èxit aconseguit pels llibres que la formen. Per fer-ho, la recerca es divideix en dues etapes. En la primera, a través de la tècnica d'anàlisi de contingut, es detecten i s'analitzen els mites de l'amor romàntic, les construccions socials estereotipades i els models de gènere referents a les relacions sexuals que apareixen a la trilogia. En la segona, basant-nos en els resultats de l'anàlisi de contingut, es creen dos grups de discussió, cadascun dels quals està compost per sis dones que han llegit la trilogia sencera (un grup el componen dones d'entre 40 i 50 anys, i l'altre, joves d'entre 16 i 22 anys), amb la finalitat de comprendre les seves motivacions i les seves opinions respecte de la lectura i detectar els estereotips de gènere. This qualitative research study analyses the Fifty Shades of Grey trilogy from a gender perspective and feminist reading. Additionally, it attempts to understand the keys to the trilogy's success through the discourse of female readers. To achieve this aim, the research is divided into two phases. Using the content analysis method, the first phase focuses on identifying and analyzing the myth of romantic love, stereotypical social structures, and gender stereotypes in terms of sexual relationships within the novel. Based on the results of the analysis, two women's discussion groups are formed in the second phase; each comprising 6 women aged between 16-22 and 40-50 years old who have read this bestselling trilogy. The aim of the discussion groups is to understand the motivations and opinions of these women regarding their reading of the trilogy and identify gender stereotypes.

This symposium offers a critical discussion of the logics and dynamics behind the new 'care circulation' perspective offered by Loretta Baldassar and Laura Merla in their edited volume entitled "Transnational Families, Migration and the Circulation of Care: Understanding Mobility and Absence in Family Life". The different contributions to this symposium reflect in particular on the complementarities (or incompatibilities) between two visions of the mobilities of care: a 'care chains' approach located in a global economy perspective, and a multi-dimensional approach of the 'circulation of care' from a socio-anthropological perspective of family caregiving, located in kinship and the moral economies of care. Aquest simposi ofereix una discussió crítica de les lògiques i dinàmiques entorn de la nova perspectiva de la «circulació de la cura» presentades per Loretta Baldassar i Laura Merla en el seu volum titulat Transnational Families, Migration and the Circulation of Care. Understanding Mobility and Absence in Family Life. En les diferents contribucions del simposi es reflexiona, en concret, sobre les complementarietats (o incompatibilitats) entre dues visions de les mobilitats de la cura: d'una banda, l'aproximació de les «cadenes de cura», basada en la perspectiva de l'economia global, i, de l'altra, l'enfocament multidimensional de la «circulació de la cura», una perspectiva socioantropològica de la cura emplaçada en el parentiu i les economies morals de la cura. Este simposio ofrece una discusión crítica de las lógicas y dinámicas en torno a la nueva perspectiva de la «circulación del cuidado» presentadas por Loretta Baldassar y Laura Merla en su volumen titulado Transnational Families, Migration and the Circulation of Care. Understanding Mobility and Absence in Family Life. En las distintas contribuciones del simposio se reflexiona, en concreto, sobre las complementariedades (o incompatibilidades) entre dos visiones de las movilidades del cuidado: por un lado, la aproximación de las «cadenas de cuidado» basada en la perspectiva de la economía global, y, por el otro, el enfoque multidimensional de la «circulación del cuidado», una perspectiva socioantropológica del cuidado emplazada en el parentesco y las economías morales del cuidado.

El artículo presenta un análisis de las redes sociales y el capital social como condiciones necesarias para el surgimiento de la acción colectiva, específicamente, en comunidades campesinas de la región de La Araucanía para enfrentar problemas de acceso al agua. Chile, a diferencia de la mayoría de los países de América Latina, posee un sistema de asignación, distribución y gestión hídricas basado en principios de mercado, es decir, el agua deja de ser un bien común y se transforma en un bien privado desvinculado de la propiedad de la tierra, con lo cual se despoja a los campesinos e indígenas de las aguas que tradicionalmente han utilizado. El aumento de los conflictos por el agua en Chile no se debe exclusivamente a problemas asociados a la escasez, sino también a las particularidades del modelo de gestión institucionalizado y a la restricción para generar una acción colectiva local que permita la gestión sustentable del recurso. Metodológicamente, se aplicaron encuestas y se realizaron análisis de redes sociales. Los principales resultados muestran que las redes sociales tienen propiedades estructurales que no favorecerían la formación del capital social necesario para la acción colectiva. No obstante, al analizar las propiedades relacionales de las redes, se observa que los escasos vínculos existentes son lazos fuertes, a partir de los cuales se podría realizar gestión de redes con el propósito de establecer articulaciones sinergéticas orientadas a transformar la estructura de las redes haciéndolas más cohesivas y, de este modo, crear condiciones para formar la acción colectiva en las áreas de estudio. L'article presenta una anàlisi de les xarxes socials i el capital social com a condicions necessàries per al sorgiment de l'acció col·lectiva, específicament, en comunitats camperoles de la regió de La Araucanía per afrontar problemes d'accés a l'aigua. Xile, a diferència de la majoria dels països de l'Amèrica Llatina, posseeix un sistema d'assignació, distribució i gestió hídriques basat en principis de mercat, és a dir, l'aigua deixa de ser un bé comú i es transforma en un bé privat desvinculat de la propietat de la terra, amb la qual cosa es despulla els camperols i indígenes de les aigües que tradicionalment han utilitzat. L'augment dels conflictes per l'aigua a Xile no es deu exclusivament a problemes associats a l'escassetat, sinó també a les particularitats del model de gestió institucionalitzat i a la restricció per generar una acció col·lectiva local que permeti la gestió sustentable del recurs. Metodològicament, es van aplicar enquestes i es van fer anàlisis de xarxes socials. Els principals resultats mostren que les xarxes socials tenen propietats estructurals que no afavoririen la formació del capital social necessari per a l'acció col·lectiva. No obstant això, en analitzar les propietats relacionals de les xarxes, s'observa que els escassos vincles existents són llaços forts, a partir dels quals es podria realitzar gestió de xarxes amb el propòsit d'establir articulacions sinergètiques orientades a transformar l'estructura de les xarxes fent-les més cohesives, i, d'aquesta manera, crear condicions per formar una acció col·lectiva a les àrees d'estudi. The article presents an analysis of social networks and social capital as necessary conditions for the emergence of collective action, specifically in rural communities in La Araucanía Region to address problems related to the access to water. Chile, unlike most Latin American countries, has a water distribution and management system based on market principles, in which water is no longer a common good but a private one disconnected from land property, thus depriving small farmers and indigenous peoples from access to the water they have traditionally used. Increasing water conflicts in Chile are not only due to problems associated with scarcity, but because of the model of institutionalized management and restrictions on local collective action that allows the sustainable management of water. Methodologically, surveys were administered and social network analysis was performed. The main results show that social networks have structural characteristics that do not allow the formation of the social capital needed for collective action. However, there are few links with deep characteristics from which it is possible to establish network management and synergistic connections that can transform the structure of the networks, making them more cohesive, thus creating the necessary conditions for the formation of collective action in the study areas.