En busca del nicho apropiado. Lógicas de acción de las escuelas y el surgimiento de un escenario institucional diversificado

Este trabajo parte de la hipótesis de que las escuelas primarias y los colegios secundarios despliegan diferentes estrategias para determinar su perfil y proyecto institucional para definir los públicos que desean albergar. A partir del marco conceptual de las lógicas de acción propuesto por Ball y Maroy (2009) y Zanten (2009), realizamos un análisis de las lógicas de acción que implementan las 14 escuelas no subvencionadas de la Ciudad de Buenos Aires ubicadas en la Comuna 13 para determinar su posicionamiento dentro del espectro educativo. Entre los principales resultados, destacamos cuatro tipos de lógicas de acción predominantes, aunque no excluyentes, que tienden a determinar el perfil de los alumnos de la escuela y su posicionamiento social: a ) lógicas customizadas -escuelas a la carta -; b ) lógicas de ensamblaje -escuelas de largo plazo-; c ) lógicas vanguardistas -escuelas punta- y d ) lógicas globales -escuelas que se internacionalizan. Concluimos que las escuelas no son actores pasivos o meros receptores de las elecciones de los padres. A través de sus lógicas de acción y estrategias de posicionamiento, intentan proyectar una imagen en línea con el proyecto institucional y el perfil de los alumnos o, más precisamente, el perfil de los padres que desean capturar. El análisis hasta aquí expuesto permite comprender los procesos de diversificación de instituciones dentro de circuitos homologables entre sí. Aquest treball parteix de la hipòtesi que les escoles primàries i els col·legis secundaris despleguen diferents estratègies per determinar el seu perfil i projecte institucional per definir els públics que desitgen albergar. A partir del marc conceptual de les lògiques d'acció proposat per Ball i Maroy (2009) i Zanten (2009), fem una anàlisi de les lògiques d'acció que implementen les 14 escoles no subvencionades de la Ciutat de Buenos Aires situades a la Comuna 13 per determinar el seu posicionament dins l'espectre educatiu. Entre els principals resultats, destaquem quatre tipus de lògiques d'acció predominants, tot i que no excloents, que tendeixen a determinar el perfil dels alumnes de l'escola i el seu posicionament social: a) lògiques personalitzades -escoles a la carta-; b) lògiques d'assemblatge -escoles de llarg termini-; c) lògiques avantguardistes -escoles punteres- i d) lògiques globals -escoles que s'internacionalitzen. Concloem que les escoles no són actors passius o mers receptors de les eleccions dels pares. A través de les seves lògiques d'acció i estratègies de posicionament, intenten projectar una imatge en línia amb el projecte institucional i el perfil dels alumnes o, més precisament, el perfil dels pares que desitgen capturar. L'anàlisi exposada fins aquí permet comprendre els processos de diversificació d'institucions dins de circuits homologables entre si. This work relies on the hypothesis that primary and secondary schools develop strategies to determine the social position of the school in the local area and the profile of the enrolment they try to capture. We draw in the conceptual framework proposed by Ball y Maroy (2009) y Van Zanten (2009) to analyse the logics of action implemented by 14 non-subsidized schools located in the borough 'Comuna 13' in the City of Buenos Aires. The results show that there are four mainstream though not exclusive logics of action: (a) Customized logics of actions: school a la carte; (b) Assembly logics: in the long run schools; (c) Avant-garde logics: cutting edge schools and (d) Worldwide Logics: schools that go global. We conclude that schools are not passive receivers of students or parents' schools choice. They develop strategies and implement different logics of action to position themselves in the local area and determine school enrolment, or more specifically, the profile of the families they aim at. This work sheds some light on the processes of diversification of schools with similar characteristics located in the same neighbourhood. Aquest treball parteix de la hipòtesi que les escoles primàries i els col·legis secundaris despleguen diferents estratègies per determinar el seu perfil i projecte institucional per definir els públics que desitgen albergar. A partir del marc conceptual de les lògiques d'acció proposat per Ball i Maroy (2009) i Zanten (2009), fem una anàlisi de les lògiques d'acció que implementen les 14 escoles no subvencionades de la Ciutat de Buenos Aires situades a la Comuna 13 per determinar el seu posicionament dins l'espectre educatiu. Entre els principals resultats, destaquem quatre tipus de lògiques d'acció predominants, tot i que no excloents, que tendeixen a determinar el perfil dels alumnes de l'escola i el seu posicionament social: a) lògiques personalitzades -escoles a la carta-; b) lògiques d'assemblatge -escoles de llarg termini-; c) lògiques avantguardistes -escoles punteres- i d) lògiques globals -escoles que s'internacionalitzen. Concloem que les escoles no són actors passius o mers receptors de les eleccions dels pares. A través de les seves lògiques d'acció i estratègies de posicionament, intenten projectar una imatge en línia amb el projecte institucional i el perfil dels alumnes o, més precisament, el perfil dels pares que desitgen capturar. L'anàlisi exposada fins aquí permet comprendre els processos de diversificació d'institucions dins de circuits homologables entre si.