Search

¿La sobrecualificación de los titulados universitarios está relacionada con el origen social? Para responder a esta pregunta se elaboran cinco indicadores de sobrecualificación, tres habituales en la literatura (objetivo, subjetivo y estadístico) y dos que permite el PIAAC (sobrecualificación estadística en competencias en lectura y numéricas). Los resultados no son concluyentes, pues sí que se observa la relación en la sobrecualificación objetiva y subjetiva, pero no en el resto. Por otro lado, se recurrió a la tradición de estudios de movilidad social y se encontró que, una vez que se tiene en cuenta el nivel de estudios, el origen social influye poco en la probabilidad de lograr una ocupación de alta cualificación. Dicho de otra manera, el origen social muestra una relación intensa con el nivel de estudios alcanzado, pero la relación entre nivel de estudios y ocupación es más débil., Is the overqualification of graduates related to social background? To answer this question, five indicators are developed in this paper: objective, subjective and statistical indicators common to this kind of research, and two from the PIAAC dataset, statistical overqualification in literacy and numeracy. The results are not conclusive as a relationship is observed between objective and subjective overqualification, but not the remaining indicators. From a social mobility approach, we found that once level of education is taken into account, social background has little effect on the probability of achieving a highly skilled occupation. Put another way, social origin shows an intense relationship with educational attainment, but the relationship between level of education and occupation is weaker., La sobrequalificació dels titulats universitaris està relacionada amb l’origen social? Per respondre a aquesta pregunta s’elaboren cinc indicadors de sobrequalificació, tres habituals en la literatura (objectiu, subjectiu i estadístic) i dos que permet el PIAAC (sobrequalificació estadística en competències en lectura i numèriques). Els resultats no són concloents, ja que sí que s’observa la relació en la sobrequalificació objectiva i subjectiva, però no en la resta. D’altra banda, es va recórrer a la tradició d’estudis de mobilitat social i es va trobar que, una vegada es té en compte el nivell d’estudis, l’origen social influeix poc en la probabilitat d’aconseguir una ocupació d’alta qualificació. Dit d’una altra manera, l'origen social mostra una relació intensa amb el nivell d’estudis aconseguit, però la relació entre nivell d’estudis i ocupació és més feble.

En el contexto actual de estructuración social organizada alrededor de la estratificación de los grupos sociales en una realidad de tránsitos continuos; la superación de la definición del sujeto «mujer» ha sido fundamental para lograr comprensiones sociológicas menos restrictivas. Sin embargo, las movilidades y los tránsitos, cuando impuestos, se acompañan frecuentemente por la experiencia de una precariedad emocional y vivencial aún poco estudiada. En este texto se analizan algunos efectos de la condición fronteriza que experimentan algunas mujeres que tratamos de ejemplificar a través del relato de vida de Frida, cuya posición social experimenta una movilidad ascendente gracias a sus estudios y a su activismo político. Sus vivencias, no obstante, quedan muy marcadas por habitar al mismo tiempo mundos diferentes: clases sociales, géneros, identidad nacional, poseer/ser poseída, capitalismo/activismo. A través del análisis de su experiencia y del diálogo con la teoría, proponemos profundizar en los efectos de la interacción entre elementos vitales más estructurales (lugar de procedencia, antecedentes familiares) y contingentes (experiencias de socialización primaria y secundaria, presiones sociales generizadas), así como la vivencia de habitar en espacios simbólicos fronterizos., In the current context of a social structure organized around the stratification of social groups in a reality of continuous transits, overcoming the definition of woman and womanhood has been central to achieving a less restrictive sociological understanding of subjects. However, imposed mobilities and transits are often accompanied by the experience of emotional and existential precariousness that are still poorly studied. In this paper, we analyze some effects of the borderline condition experienced by women. We illustrate them through the story life of Frida, a woman who experienced upward social mobility through her studies and political activism, across a life trajectory that straddled different worlds: social class, gender, national identity, possessing/being possessed, and capitalism/activism. Through the analysis of her experience and a dialogue with theories, we further investigate the effects of the interaction between both structural (place of origin, family background) and contingent (experiences of primary and secondary socialization, gendered social pressures) vital elements on the experience of living on symbolic borderlines., En el context actual d’estructuració social organitzada al voltant de l’estratificació dels grups socials en una realitat de trànsits continus, la superació de la definició del subjecte «dona» ha estat fonamental per aconseguir comprensions sociològiques menys restrictives. No obstant això, les mobilitats i els trànsits, quan són imposats, estan acompanyats freqüentment per l’experiència d’una precarietat emocional i vivencial encara poc estudiada. En aquest text s’analitzen alguns efectes de la condició fronterera que experimenten algunes dones que tractem d’exemplificar a través del relat de vida de Frida, la posició social de la qual experimenta una mobilitat ascendent gràcies als seus estudis i al seu activisme polític. Les seves vivències, tanmateix, queden molt marcades pel fet d’habitar alhora mons diferents: classes socials, gèneres, identitat nacional, posseir/ser posseïda, capitalisme/activisme. A través de l’anàlisi de la seva experiència i del diàleg amb la teoria, proposem profunditzar en els efectes de la interacció entre elements vitals més estructurals (lloc de procedència, antecedents familiars) i contingents (experiències de socialització primària i secundària, pressions socials generitzades), com també la vivència d’habitar en espais simbòlics fronterers.

L’article identifica les modalitats de transició dels joves vers l’emancipació familiar a partir de recerques anteriors i aplica aquest enfocament teòric a una enquesta a joves d’una zona de capitalisme avançat, amb la finalitat d’obtenir una distribució de trajectòries escolars, laborals i d’emancipació. S’hi descriuen quatre modalitats bàsiques de transició, s’hi realitza un exercici empíric de classificació de joves de 26 a 29 anys en aquestes modalitats i s’hi verifica la hipòtesi clau segons la qual s’afirma la recessió de les modalitats d’èxit precoç i de les trajectòries obreres, en favor de les modalitats d’aproximació successiva i de precaritat. L’anàlisi permet relacionar els canvis en l’estructura del capitalisme i els canvis en els models de transició dels joves a l’emancipació i la posició social. Particularment, s’hi insisteix en la forma de tempteig dels joves i el que això significa a nivell d’estil de vida. «En les formes d’encarar la transició i la incertesa del futur (el tempteig), intuïm canvis substancials en les modalitats de transició que augmenten la diferència d’experiències i percepcions entre pares i fills i percebem que les institucions tenen un camp d’acció ampli destinat a modificar trajectòries que anuncien futurs negatius»., This article identifies the forms of transition of young people towards emancipation from the family based on earlier research, applying this theoretical approach to a survey of young people in an advanced capitalist region, with the aim of obtaining a picture of their educational, employment and emancipation profiles. Four basic forms of transition are described; young people between the ages of 26 and 29 are empirically classified in these four categories, and an examination is made of the key hypothesis that states that the categories of early success and working class itineraries are being displaced by the successive approach and paths of precariousness. An analysis allows a relationship to be drawn between changes in the structure of capitalism and changes in the forms of transition of young people towards emancipation and social status. Particular emphasis is laid on the form of testing used by young people, and what this means at a lifestyle level. «In the ways in which transition and the uncertainties of the future are faced (testing), we have seen substantial changes in forms of transition which increase the difference in experience and perception between parents and children, and we have observed that institutions have a broad area in which they can act to modify careers that would seem to present a negative future».