Borderline experiences and the effect of social and class mobilities

En el contexto actual de estructuración social organizada alrededor de la estratificación de los grupos sociales en una realidad de tránsitos continuos; la superación de la definición del sujeto «mujer» ha sido fundamental para lograr comprensiones sociológicas menos restrictivas. Sin embargo, las movilidades y los tránsitos, cuando impuestos, se acompañan frecuentemente por la experiencia de una precariedad emocional y vivencial aún poco estudiada. En este texto se analizan algunos efectos de la condición fronteriza que experimentan algunas mujeres que tratamos de ejemplificar a través del relato de vida de Frida, cuya posición social experimenta una movilidad ascendente gracias a sus estudios y a su activismo político. Sus vivencias, no obstante, quedan muy marcadas por habitar al mismo tiempo mundos diferentes: clases sociales, géneros, identidad nacional, poseer/ser poseída, capitalismo/activismo. A través del análisis de su experiencia y del diálogo con la teoría, proponemos profundizar en los efectos de la interacción entre elementos vitales más estructurales (lugar de procedencia, antecedentes familiares) y contingentes (experiencias de socialización primaria y secundaria, presiones sociales generizadas), así como la vivencia de habitar en espacios simbólicos fronterizos.
In the current context of a social structure organized around the stratification of social groups in a reality of continuous transits, overcoming the definition of woman and womanhood has been central to achieving a less restrictive sociological understanding of subjects. However, imposed mobilities and transits are often accompanied by the experience of emotional and existential precariousness that are still poorly studied. In this paper, we analyze some effects of the borderline condition experienced by women. We illustrate them through the story life of Frida, a woman who experienced upward social mobility through her studies and political activism, across a life trajectory that straddled different worlds: social class, gender, national identity, possessing/being possessed, and capitalism/activism. Through the analysis of her experience and a dialogue with theories, we further investigate the effects of the interaction between both structural (place of origin, family background) and contingent (experiences of primary and secondary socialization, gendered social pressures) vital elements on the experience of living on symbolic borderlines.
En el context actual d’estructuració social organitzada al voltant de l’estratificació dels grups socials en una realitat de trànsits continus, la superació de la definició del subjecte «dona» ha estat fonamental per aconseguir comprensions sociològiques menys restrictives. No obstant això, les mobilitats i els trànsits, quan són imposats, estan acompanyats freqüentment per l’experiència d’una precarietat emocional i vivencial encara poc estudiada. En aquest text s’analitzen alguns efectes de la condició fronterera que experimenten algunes dones que tractem d’exemplificar a través del relat de vida de Frida, la posició social de la qual experimenta una mobilitat ascendent gràcies als seus estudis i al seu activisme polític. Les seves vivències, tanmateix, queden molt marcades pel fet d’habitar alhora mons diferents: classes socials, gèneres, identitat nacional, posseir/ser posseïda, capitalisme/activisme. A través de l’anàlisi de la seva experiència i del diàleg amb la teoria, proposem profunditzar en els efectes de la interacció entre elements vitals més estructurals (lloc de procedència, antecedents familiars) i contingents (experiències de socialització primària i secundària, pressions socials generitzades), com també la vivència d’habitar en espais simbòlics fronterers.