Search

En aquest treball es compara la qualitat de les respostes obtingudes per un mateix qüestionari que és administrat en paper i amb ordinador en dues mostres equivalents. El mesurament de la qualitat es realitzarà considerant la mitjana de preguntes no respostes en cada modalitat, així com el nombre de «no ho sap» i «no contesta» assolit per les preguntes de resposta única i les multirespostes. L'anàlisi de tot el qüestionari revela que el nombre de «no ho sap» és superior al de «no contesta», malgrat que el segon és major en el qüestionari realitzat en paper. En les preguntes d'elecció condicionada, de resposta única, el nombre de no contestades és superior als «no ho sap» i augmenten substancialment en el qüestionari de paper. De les sis preguntes multiresposta només tres presenten diferències significatives, encara que els resultats no són concloents., This article examines the implications for data quality of using computer-assisted personal interviewing (CAPI) compared to paper-and-pencil interviewing (PAPI) in an electoral survey. Quality is measured by considering the average of unanswered questions in each modality and the number of non-responses in single-answer multiple choice questions. The analysis of the questionnaire as a whole reveals that the number of “don’t know” responses is higher than the “no answer” option, although the second is more frequent in PAPI. In forced choice questions requiring a single answer, the number of non-responses is greater than the “don’t know” responses; a figure that increases in PAPI. Of the six multiple choice questions, only three show significant differences, although the results are inconclusive., En este trabajo se compara la calidad de las respuestas obtenidas por un mismo cuestionario que es administrado en papel y con ordenador en dos muestras equivalentes. La medición de la calidad se realizará considerando el promedio de preguntas no respondidas en cada modalidad, así como el número de «no sabe» y «no responde» logrado por las preguntas de respuesta única y las multirrespuestas. El análisis de todo el cuestionario desvela que el número de «no sabe» es superior al de «no responde», pese a que el segundo es mayor en el cuestionario realizado en papel. En las preguntas de elección condicionada, de contestación única, el número de no respuestas es superior a los «no sabe» y aumentan sustancialmente en el cuestionario de papel. De las seis preguntas multirrespuesta solo tres presenta diferencias significativas, aunque los resultados no son concluyentes.

Aquesta presentació té per objectiu contextualitzar i introduir els treballs inclosos en el número monogràfic de la revista Papers sobre mobilitat residencial, així com també destacar la importància d’aquest fenomen. La mobilitat residencial és un element essencial de la naturalesa dinàmica de les nostres ciutats, i sense tenir-la en compte no és possible una comprensió adequada d’altres qüestions socialment rellevants, com les transformacions dels barris, el creixement urbà o la mobilitat social. Les contribucions a aquest número constitueixen una panoràmica de recerques empíriques sobre diferents àmbits que no sols dibuixen l’estat de la qüestió sinó que també connecten el fenomen amb altres formes de canvi social., This presentation aims to contextualize and introduce the articles included in the special issue of Papers on residential mobility, as well as to underline the importance of this phenomenon. Residential mobility is a key component of the dynamic nature of our cities, and if we do not take it into account, it would not be possible to achieve an adequate understanding of other relevant social problems, such as neighborhood changes, urban growth or social mobility. The papers in this issue include a number of empirical research studies with different scopes, and overall, they draw a picture of the state of the art and also connect the topic with other aspects of social change., Esta presentación tiene por objetivo contextualizar e introducir los trabajos incluidos en el número monográfico de la revista Papers sobre movilidad residencial, así como destacar la importancia de este fenómeno. La movilidad residencial es un elemento esencial de la naturaleza dinámica de nuestras ciudades, y sin tenerla en cuenta no es posible una adecuada comprensión de otras cuestiones socialmente relevantes, como las transformaciones de los barrios, el crecimiento urbano o la movilidad social. Las contribuciones a este número constituyen una panorámica de investigaciones empíricas sobre diferentes ámbitos que no solo dibujan el estado de la cuestión sino que también conectan el fenómeno con otras formas de cambio social.

El objetivo del presente trabajo es analizar el efecto de las crisis económicas en la desigualdad de oportunidades educativas comparando el logro educativo de familias españolas y argentinas. El indicador elegido es el fracaso escolar administrativo, definido como no obtener el título mínimo requerido en el sistema educativo. Estos efectos se circunscriben al efecto renta, por el cual, ante un descenso de los ingresos en los hogares, se incrementa el mencionado fracaso, y al efecto sustitución, por el cual el empeoramiento del mercado de trabajo disminuye los costes de oportunidad y hace que la opción de la escolaridad sea más atractiva. Los datos utilizados comparan años anteriores y posteriores a la crisis económica de 2008 y toman como población a los jóvenes de 19 y 20 años, residentes en Argentina y España. La variable dependiente es el fracaso escolar, y como variable independiente se toma el nivel de estudios del hogar, la situación de inmigración y variables para modelizar la situación económica. Se estiman regresiones logísticas separando por sexo y país y con interacciones con el año de crisis. Los resultados sugieren que en España prevalece el efecto sustitución y en Argentina, el efecto renta, sin que la crisis produzca cambios estructurales significativos en la relación que hay en cada país entre el origen social y el fracaso escolar., The objective of this paper is to analyse the effect of economic crises on the inequality of educational opportunities through a comparison of the performances of Spanish and Argentine families. The chosen indicator is administrative school failure, defined as not achieving the minimum qualification required in the education system. These effects are limited to the income effect, by which, faced with a decline in household income, school failure increases; and to the substitution effect, by which poor labour market performance makes the option of schooling more attractive. The data compare the years prior to and after the economic crisis of 2008 with a population of young people aged 19 and 20 years old living in Argentina and Spain. The dependent variable is school failure, and as an independent variable we take the level of education of the household, the immigration situation and variables to model the economic situation. The models are estimated by sex and country and by interactions with the crisis year. The results show that the substitution effect prevails in Spain, whereas the income effect prevails in Argentina, with no structural changes between social origin and school failure being detected in either country., L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’efecte de les crisis econòmiques en la desigualtat d’oportunitats educatives comparant l’èxit educatiu de famílies espanyoles i argentines. L’indicador escollit és el fracàs escolar administratiu, definit com la no obtenció del títol mínim requerit en el sistema educatiu. Aquests efectes se circumscriuen a l’efecte renda, pel qual, davant d’un descens dels ingressos a les llars, s’incrementa l’esmentat fracàs, i a l’efecte substitució, pel qual l’empitjorament del mercat de treball disminueix els costos d’oportunitat i fa que l’opció de l’escolaritat sigui més atractiva.Les dades utilitzades comparen anys anteriors i posteriors a la crisi econòmica de 2008 i prenen com a població els joves de 19 i 20 anys, residents a l’Argentina i a Espanya. La variable dependent és el fracàs escolar, i com a variable independent s’agafa el nivell d’estudis de la llar, la situació d’immigració i variables per modelitzar la situació econòmica. S’estimen regressions logístiques separant per sexe i país i amb interaccions amb l’any de crisi. Els resultats suggereixen que a Espanya preval l’efecte substitució i a l’Argentina, l’efecte renda, sense que la crisi produeixi canvis estructurals significatius en la relació que hi ha a cada país entre l’origen social i el fracàs escolar.

L'anàlisi sociològica del romanç adolescent s'inicia en el marc dels estudis culturals dels anys setanta del segle XX, sense arribar a consolidar-se com a línia de recerca. Des de la dècada de 1990, la sociologia desenvolupa una línia de treball sobre amor i sexualitat d'interès per a l'estudi del romanç adolescent. El present article enllaça amb l'exploració sobre aquesta temàtica en el marc d'aquestes contribucions teòriques. A partir d'elles, és definit com a espai social i cultural constituït per les següents dimensions que guien la recerca: la cultura de classe, gènere i ètnia; el grup d'amistat; l'atracció sexual; les pràctiques sexuals; i les pràctiques afectives i la formació de parella. Amb aquest marc de fons, l'objectiu de l'article és analitzar aquestes dimensions constitutives del romanç adolescent per conèixer els models de masculinitat i feminitat presents en aquest i, per tant, el tipus de relació que s'estableix entorn d'aquests models en termes de poder i (des)igualtat. Les dades en els quals s'aprofundeix procedeixen d'una anàlisi basada en dos estudis de cas realitzats a la ciutat de Granada (Andalusia, Espanya). L'examen mostra la tendència dels nois cap a una masculinitat hegemònica o viril, mentre que les noies tendeixen a la feminitat de l'amor romàntic. De l'anàlisi es conclou la persistència d'un doble estàndard de gènere, on masculinitat i feminitat es complementen en el romanç adolescent segons una lògica patriarcal, desigualitària, que dificulta la formació de relacions democràtiques basades en el respecte mutu i la igualtat., The sociological study of adolescent romance began with cultural studies in the 1970s. However, it was not a consolidated line of research until the 1990s, when love and sexuality became a topic of interest for the study of adolescent romance in the field of sociology. This article investigates adolescent romance in the framework of these theoretical contributions, which define it as a social and cultural space consisting of the following dimensions: the culture of class, gender and ethnicity, friendship groups, sexual attraction, sexual practices, and affective practices and couple formation. Within this framework, the objective of this paper is to analyse the dimensions that define adolescent romance in order to identify the models of masculinity and femininity present in it. Based on this analysis, the type of relationship established in terms of power and (in)equality is studied. The data were drawn from two case studies carried out in the city of Granada (Andalusia, Spain). The data show the tendency of boys toward hegemonic or virile masculinity, while girls tend to embrace romantic love. Drawing on this analysis, the paper concludes that a gendered double standard persists where masculinity and femininity are complementary in adolescent romance following a patriarchal logic that hinders the formation of democratic, egalitarian relationships based on mutual respect., El análisis sociológico del romance adolescente se inicia en el marco de los estudios culturales de los años setenta del siglo XX, sin llegar a consolidarse como línea de investigación. Desde la década de 1990, la sociología desarrolla una línea de trabajo sobre amor y sexualidad de interés para el estudio del romance adolescente. El presente artículo enlaza con la exploración acerca de esa temática en el marco de dichas contribuciones teóricas. A partir de ellas, es definido como espacio social y cultural constituido por las siguientes dimensiones que guían la investigación: la cultura de clase, género y etnia; el grupo de amistad; la atracción sexual; las prácticas sexuales; y las prácticas afectivas y la formación de pareja. Con este marco de fondo, el objetivo del artículo es analizar dichas dimensiones constitutivas del romance adolescente para conocer los modelos de masculinidad y feminidad presentes en él y, por ende, el tipo de relación que se establece en torno a estos modelos en términos de poder y (des)igualdad. Los datos en los que se profundiza proceden de un análisis basado en dos estudios de caso realizados en la ciudad de Granada (Andalucía, España). El examen muestra la tendencia de los chicos hacia una masculinidad hegemónica o viril, mientras que las chicas tienden a la feminidad del amor romántico. Del análisis se concluye la persistencia de un doble estándar de género, donde masculinidad y feminidad se complementan en el romance adolescente según una lógica patriarcal, desigualitaria, que dificulta la formación de relaciones democráticas, basadas en el respeto mutuo y la igualdad.

En un moment en què les polítiques per a la diàspora estan en auge a escala global i la major part de les recerques estudia iniciatives generades des dels estats nació, aquest article examina les polítiques per a la diàspora desplegades des d'una escala més petita. Prenent com a estudis de casos les mesures de dues regions d'Espanya i Itàlia (Galícia i el Vèneto), s’analitzen els antecedents, les característiques, les motivacions i l’evolució de les polítiques regionals per a la diàspora i se n’exploren algunes conseqüències. L’article adopta la perspectiva de l’antropologia de les polítiques per analitzar les polítiques per a la diàspora, i explora les seves conseqüències a partir d’un treball etnogràfic que incorpora les narracions de dues generacions de migrants que poden categoritzar-se com a diàspora. Es revela un increment del llenguatge economicista en les polítiques i un escàs interès cap a aquestes per part dels migrants entrevistats., At a time when diaspora policies are on the rise globally and most research is focusing attention on initiatives developed by nation-states, this paper examines diaspora mechanisms generated on a smaller scale. Taking the diaspora policies implemented by two regions of Spain and Italy (Galicia and Veneto) as case studies, this paper analyzes the premises, characteristics, motivations, and evolution of these initiatives and explores some of their consequences. The paper employs an anthropology of policy lens to analyze diaspora policies. An ethnographic approach is used to explore some of the consequences of diaspora policies by examining the narratives of two generations of migrants who can be categorized as diaspora. An increase in the economic language of policies and little interest towards diaspora policies among migrants are revealed., En un momento en que las políticas para la diáspora están en auge a escala global y la mayor parte de las investigaciones estudia iniciativas generadas desde los estados nación, este artículo examina las políticas para la diáspora desplegadas desde una escala más pequeña. Tomando como estudios de casos las medidas de dos regiones de España e Italia (Galicia y el Véneto), se analizan los antecedentes, las características, las motivaciones y la evolución de las políticas regionales para la diáspora y se exploran algunas de sus consecuencias. El artículo adopta la perspectiva de la antropología de las políticas para analizar las políticas para la diáspora, y explora sus consecuencias a partir de un trabajo etnográfico que incorpora las narraciones de dos generaciones de migrantes que pueden categorizarse como diáspora. Se revela un incremento del lenguaje economicista en las políticas y un escaso interés hacia las mismas por parte de los migrantes entrevistados.

L'objectiu principal d'aquesta recerca és donar una resposta a la pregunta següent: quines són les condicions i les possibilitats d'establir una pau territorial a Colòmbia? Fruit del fet que la dimensió territorial de la concòrdia s'erigeix com un dels conceptes més importants de l'acord de pau del Govern colombià amb les FARC i de la negociació amb l'ELN, del que es tractaria seria de descriure les realitats i les possibilitats d'establir una pau en clau local.Això implica analitzar les dinàmiques de violència directa i de violència estructural que actualment presenta el país, i per a això es recorre a la utilització de sis regions diferenciades des de les quals extreure conclusions sobre aquest tema. Per fer-ho, s'integren dades quantitatives provinents de 246 enquestes realitzades als alcaldes i a les alcaldesses colombians entre 2014 i 2015. D'altra banda, per abordar la violència directa, s'hi incorporen, a més, xifres facilitades ex professo per l'Observatori de Drets Humans i Dret Internacional Humanitari adscrit a la Presidència de la República i per l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte. Així, la violència estructural s'analitza tenint en compte les xifres oficials del Departament de Prosperitat Social i del Departament Nacional d'Estadística.El resultat més rellevant és mostrar com a diverses regions de Colòmbia, especialment al sud i a l'orient, el problema de la violència directa i estructural es presenta especialment notori, la qual cosa suposa un dels principals desafiaments per tal de consolidar la pau negociada recentment amb les FARC i la que, molt possiblement, en un termini mitjà, tindrà lloc amb l'ELN., The main objective of this paper is to answer the following question: What are the conditions and possibilities of territorial peace in Colombia? Given that the territorial dimension of peace constitutes one of the most important cornerstones of the Colombian government’s peace agreement with the FARC and negotiations with the ELN, this paper attempts to describe the realities and challenges of local peace processes in Colombia. To achieve these aims, the dynamics of direct violence and structural violence in six regions of the country were analyzed. Quantitative data were drawn from 246 surveys of Colombian men and women mayors conducted from 2014 to 2015. To address direct violence, figures provided by the Observatory on Human Rights and International Humanitarian Law of the Office of the President and the United Nations Office on Drugs and Crime were used. Structural violence was analyzed based on official figures of the Department of Social Prosperity and the National Department of Statistics. The most relevant finding is that several regions of Colombia, especially in the south and in the east, the problem of direct and structural violence is particularly pressing. This situation is very likely to be one of the main challenges to consolidating the peace process negotiated recently with the FARC and which, quite possibly, will also take place with the ELN in the medium term., El objetivo principal de esta investigación pasa por responder a la siguiente pregunta: ¿cuáles son las condiciones y las posibilidades de establecer una paz territorial en Colombia? Fruto de que la dimensión territorial de la concordia se erige como uno de los conceptos más importantes del acuerdo de paz del Gobierno colombiano con las FARC y de la negociación con el ELN, de lo que se trataría sería de describir las realidades y las posibilidades de establecer una paz en clave local. Lo anterior implica analizar las dinámicas de violencia directa y de violencia estructural que actualmente presenta el país, para lo cual se recurre a la utilización de seis regiones diferenciadas desde las que extraer conclusiones al respecto. Para ello se integran datos cuantitativos provenientes de 246 encuestas realizadas a los alcaldes y a las alcaldesas colombianos entre 2014 y 2015. De otra parte, para abordar la violencia directa, se incorporan, además, cifras facilitadas ex profeso por el Observatorio de Derechos Humanos y Derecho Internacional Humanitario adscrito a la Presidencia de la República y por la Oficina de Naciones Unidas contra la Droga y el Delito. Por su parte, la violencia estructural se analiza tomando en cuenta las cifras oficiales del Departamento de Prosperidad Social y el Departamento Nacional de Estadística. El resultado más relevante es el de mostrar cómo en varias regiones de Colombia, especialmente en el sur y en el oriente, el problema de la violencia directa y estructural se presenta con especial notoriedad, lo cual supone uno de los principales desafíos a efectos de consolidar la paz negociada recientemente con las FARC y la que, muy posiblemente, dentro de medio plazo, tendrá lugar con el ELN.

Este número monografico de Papers intenta hacer visible la presencia de las mujeres, a lo largo del siglo XX, en la vida social y política de la España contemporánea con el propósito común de determinar cómo se percibieron y se perciben a sí mismas, cómo dicen actuar y cuál es su protagonismo en la vida social y política. A partir del análisis del sentido que confieren las mujeres a sus vidas, y de su incidencia en el cambio social, se proporciona una perspectiva de largo alcance de las líneas de fuerza que configuran problemáticas sociales actuales en las que las relaciones de género y de poder están muy presentes. Para ello nos serviremos predominantemente de documentos biográficos, narraciones autobiográficas e historias de vida de mujeres españolas de diferente posición social. También recurriremos a materiales relevantes ya existentes elaborados sobre todo por sociólogos e historiadores., Aquest número monogràfic de Papers intenta fer visible la presència de les dones, al llarg del segle xx, en la vida social i política de l’Espanya contemporània amb el propòsit comú de determinar com es van percebre i es perceben a si mateixes, com diuen que actuen i quin és el seu protagonisme en la vida social i política. A partir de l’anàlisi del sentit que confereixen les dones a les seves vides, i la seva incidència en el canvi social, es proporciona una perspectiva de llarg abast de les línies de força que configuren problemàtiques socials actuals en què les relacions de gènere i de poder hi són molt presents. Per fer-ho ens servirem predominantment de documents biogràfics, narracions autobiogràfiques i històries de vida de dones espanyoles de diferent posició social. També recorrerem a materials rellevants ja existents elaborats sobretot per sociòlegs i historiadors.

La mobilitat residencial és un fenomen capaç de reconfigurar les ciutats alterant-ne o renovant-ne les estructures demogràfiques i socials. Però aquesta relació entre espais urbans i desplaçament funciona en ambdós sentits, per la qual cosa els contextos també modelen i alteren les mobilitats de la població. Els models explicatius actuals dels canvis de domicili parteixen d’una sèrie de detonants individuals i de llar de la mobilitat, resultants de les seves característiques, de la seva estructura i de la seva relació amb l’habitatge. El nostre objectiu és mesurar i avaluar la rellevància de l’espai un cop controlats aquests factors (diferenciant entre dos tipus de mobilitat: intramunicipal i intermunicipal) i desentranyar el paper de les diferents dinàmiques internes en el si de la ciutat metropolitana. En la primera part, hem optat per la realització de dos models de regressió logística multinomial que ponderen el pes d’allò metropolità en la mobilitat individual, per, en un segon moment, analitzar de manera agregada, a través de models lineals, quines característiques de les àrees concretes l’expliquen. El principal descobriment d’aquest treball és que, independentment de la resta de característiques individuals, la mobilitat residencial és més gran en entorns metropolitans, especialment la intermunicipal. La nostra anàlisi agregada revela que la mobilitat intramunicipal varia entre ciutats segons el seu dinamisme metropolità; la mobilitat intermunicipal, en canvi, està més relacionada amb l’estructura social, demogràfica i del parc d’habitatges de cada àrea concreta, per la qual cosa és més dependent en la seva explicació dels contextos locals., Residential mobility is a social force with the capacity to change cities by altering or renovating their social and demographic structures. However, this is a two-sided connection, as the contexts also shape and change the population’s decisions on mobility. Current explanations of residential mobility use individual and household variables regarding their characteristics, structures and housing situation. Our goal is to measure the role of spatial variables once we control for the abovementioned factors (classifying the moves into two types: inside and outside the municipality), and to assess the importance of the different internal dynamics of the metropolitan city. In the first part of the paper, two multinomial logit models are used to determine the effect of metropolitan contexts on individual mobility. In the second part, linear models of overall mobility in the metropolitan areas are used to assess their relevant features for residential mobility. The main finding of our research is the measurement of the boosting effect of living in a metropolitan city on residential mobility, after controlling for individual and housing variables (especially in moves out of the municipality). Data on the variations between metropolitan areas allow us to explain the changes in moves inside the municipality, as they are connected to the general dynamism of the city. Moves between municipalities, on the other hand, are linked to the social/ demographic structure and the local housing markets in each area, and therefore have a closer link to the local context., La movilidad residencial es un fenómeno capaz de reconfigurar las ciudades alterando o renovando sus estructuras demográficas y sociales. Pero esta relación entre espacios urbanos y desplazamiento funciona en ambos sentidos, por lo que los contextos también modelan y alteran las movilidades de la población. Los modelos explicativos actuales de los cambios de domicilio parten de una serie de detonantes individuales y de hogar de la movilidad, resultantes de sus características, su estructura y su relación con la vivienda. Nuestro objetivo es medir y evaluar la relevancia de lo espacial una vez controlados estos factores (diferenciando entre dos tipos de movilidad: intramunicipal e intermunicipal) y desentrañar el papel de las diferentes dinámicas internas en el seno de la ciudad metropolitana. En la primera parte, hemos optado por la realización de dos modelos de regresión logística multinomial que ponderan el peso de lo metropolitano en la movilidad individual, para, en un segundo momento, analizar de manera agregada, a través de modelos lineales, qué características de las áreas concretas la explican. El principal descubrimiento de este trabajo es que, independientemente del resto de características individuales, la movilidad residencial es mayor en entornos metropolitanos, especialmente la intermunicipal. Nuestro análisis agregado revela que la movilidad intramunicipal varía entre ciudades según su dinamismo metropolitano; la movilidad intermunicipal, en cambio, está más relacionada con la estructura social, demográfica y del parque de viviendas de cada área concreta, por lo cual es más dependiente en su explicación de los contextos locales.