Search

[EN] Two specimens of the deep–sea fish Tetragonurus cuvieri Risso, 1810 and Notacanthus bonaparte Risso, 1840 were captured in the Gulf of Cadiz on January 2023 at a depth of 14.15 m and on March 2023 at a depth of 532 m, respectively. The identity of the specimens was verified using both morphological and genetic criteria. In this study, we compile information on the global occurrences of these two deep–see species, and they are uncommonly observed in these shallow waters of the Iberian Peninsula. It highlights the importance of conducting further research to understand the full range of species inhabiting these shallow waters. The presence of these species can provide insights into the environmental conditions and specific habitats within the Gulf of Cádiz, as these fish are often associated with particular depth ranges and oceanographic features., [ES] Dos ejemplares de los peces de aguas profundas Tetragonurus cuvieri Risso, 1810 y Notacanthus bonaparte Risso, 1840 fueron capturados en el golfo de Cádiz en enero de 2023 a una profundidad de 14,15 m y en marzo de 2023 a una profundidad de 532 m, respectivamente. La identidad de los ejemplares se verificó mediante criterios morfológicos y genéticos. En este estudio recopilamos información sobre las apariciones de estas dos especies de aguas profundas en todo el mundo, cuya observación es infrecuente en aguas poco profundas de la península Ibérica. Ponemos de relieve la importancia de efectuar más investigaciones para conocer toda la gama de especies que habitan estas aguas poco profundas, puesto que su presencia puede proporcionar información sobre las condiciones ambientales y los hábitats específicos existentes en el golfo de Cádiz ya que estos peces se asocian a menudo a rangos de profundidad y características oceanográficas particulares., [CA] Dos exemplars dels peixos d'aigües profundes Tetragonurus cuvieri Risso, 1810 i Notacanthus bonaparte Risso, 1840 van ser capturats al golf de Cadis al gener de 2023 a una profunditat de 14,15 m i al març de 2023 a una profunditat de 532 m, respectivament. La identitat dels exemplars es va verificar mitjançant criteris morfològics i genètics. En aquest estudi recopilem informació sobre les aparicions d'aquestes dues espècies d'aigües profundes a tot el món, l'observació de les quals és infreqüent en aigües poc profundes de la península Ibèrica. Posem en relleu la importància de portar a terme més recerques per conèixer tota la gamma d'espècies que habiten aquestes aigües poc profundes, perquè la seva presència pot proporcionar informació sobre les condicions ambientals i els hàbitats específics existents al golf de Cadis atès que aquests peixos s’associen sovint a rangs de profunditat i característiques oceanogràfiques particulars.

[CA] La hidratació de l’oòcit de peixos marins durant les darreres fases de la formació de l’ou és un factor crític per al desenvolupament i supervivència correctes de l’embrió. No obstant això, encara que s’ha avançat molt en el coneixement dels mecanismes que controlen la maduració meiòtica dels oòcits de peixos, els mecanismes moleculars implicats en la hidratació són molt desconeguts. En aquest treball es revisen estudis que han identificat els principals efectors osmòtics durant la hidratació de l’oòcit de peixos, així com els darrers treballs que han descobert per primera vegada la funció d’un nou canal molecular d’aigua (aquaporina, AQP) durant aquest procés. El canal descobert, anomenat aquaporina-1b (Aqp1b), pertany a una nova subfamília d’AQP, similars a l’aquaporina-1 (AQP1) de mamífers, que ha evolucionat específicament en teleostis possiblement per duplicació gènica, seguida d’una divergència estructural de l’extrem carboxiterminal de la proteïna, amb adquisició de dominis reguladors del transport intracel·lular, i la neofuncionalització posterior en oòcits, per al transport d’aigua. Aquests estudis estan contribuint, per tant, a desxifrar la base molecular de la producció d’ous viables en peixos marins, [EN] The hydration of the oocyte of marine fish during the last stages of egg formation is a critical factor for the correct development and survival of the embryo. However, although increasing information is available on the mechanisms that control meiotic maduration in fish oocytes, the identification of the molecular mechanisms involved in oocyte hydration remain elusive. In this work, I review the studies that have identified the main osmotic effectors playing a role during oocyte hydration, as well as recent works that have discovered for first time the function of a novel molecular water channel (aquaporin, AQP) during this process. This channel, called aquaporin-1b (Aqp1b), belongs to a new subfamily of AQPs, similar to the mammalian aquaporin-1 (AQP1), that has evolved specifically in teleosts possibly by gene duplication, followed by structural divergence at the C terminus of the protein and acquisition of regulatory domains for the control of intracellular transport, and further neofunctionalization in oocytes for water uptake. These studies are thus contributing to uncover the molecular basis of the production of viable eggs in marine fish

[CA] El recent descobriment de la kisspeptina (producte del gen KISS1), conjuntament amb el seu receptor (producte del gen KISS1R), i de la seva relació amb el control de l'inici de la maduresa sexual en tots els vertebrats, ha estat descrit com una de les troballes més rellevants de la biologia reproductiva en els últims anys. La kisspeptina té un efecte directe sobre l'hormona alliberadora de gonadotrofines, la qual desencadena una cascada hormonal que finalment acaba a les gònades amb la secreció dels esteroides sexuals, els quals provoquen la consegüent maduració de l'individu. En aquest treball s'explica el descobriment dels gens KISS1 i KISS1R, l'estructura d'aquests gens i dels seus productes proteics, i es fa referència als mecanismes endocrins responsables tant de la regulació endògena com dels possibles factors externs que afecten el sistema kisspeptina-KISS1R. També, i amb especial èmfasi en els peixos teleostis, es discuteixen les possibles causes de les diferències i similituds trobades en l'expressió cerebral del sistema kisspeptina-KISS1R. Finalment, s'avaluen les perspectives futures en el camp del control de la reproducció mitjançant la manipulació del sistema kisspeptina-KISS1R, [EN] The discovery of kisspeptin (the product of the KISS1 gene) together with its receptor (product of the KISS1R gene), and the relationship with the control of the onset of puberty in all vertebrates has been described as one the most important findings in reproductive biology in the last years. Kisspeptin stimulates gonadotrophin-releasing hormone (GnRH), initiating the hormonal cascade which ends in the gonads with the secretion of the sex steroids which, in turn, drive sexual maturation. This paper describes the origin and discovery of the KISS1 and KISS1R genes, the structure of these genes as well as their protein products. The endocrine mechanisms and the exogenous factors affecting the kisspeptin- KISS1R complex are also discussed. Finally, we describe the multiple functions in relationship with this system in all vertebrates and discuss the differences and similarities regarding the neural expression of kisspeptin-KISS1R complex in several teleost fishes. Finally, the future perspectives in the field of the control reproduction by the manipulation of the kisspeptin-KISS1R complex are discussed