Search

INTRODUCCIÓ. Els canvis en la nova Llei orgànica d’educació LOMLOE han donat pas a un reconeixement del pensament computacional en la legislació educativa en les ensenyances no universitàries atenent reivindicacions de la Comissió Europea que posava de manifest els seus efectes positius sobre els processos cognitius en la resolució de problemes. MÈTODE. Es presenta una proposta didàctica per a l’assignatura de matemàtiques i alumnat de tercer de primària amb l’objectiu de mostrar que el pensament computacional pot ser una eina fonamental per a la millora de la resolució de problemes aritmètics. RESULTATS. S’han dissenyat una sèrie d’activitats desvinculades d’entorns tecnològics amb les quals treballar la comprensió dels enunciats, l’organització i l’anàlisi de dades. A més, es presenta una bateria de problemes amb la qual mesurar el nivell de partida de l’alumnat i avaluar si les estratègies de pensament computacional milloren la resolució de problemes. DISCUSSIÓ. L’aplicació del pensament computacional permet treballar i millorar competències i habilitats relacionades amb la resolució de problemes que poden resultar clau en tot el currículum per estar estretament relacionat amb la comprensió de qualsevol enunciat, la indagació, la generació d’hipòtesis i l’avaluació dels resultats obtinguts.

Es presenta la descripció d’una experiència didàctica amb l’ús de models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química al cursos de l’educació secundària obligatòria. Els resultats mostren que hi ha un increment del seu aprenentatge i l’ús dels models moleculars permet una major comprensió d’aquesta àrea de la química en la que els estudiants solen presentar dificultats a causa de l’elevada abstracció d’aquests conceptes.

Aquest article argumenta la tesi que es pot i s’ha d’utilitzar la filosofia per a nens com una de les palanques que poden activar l’aprenentatge del pensament creatiu dels nens i nenes, en l’àmbit escolar. Aquest aprenentatge no és una boutade, sinó una necessitat en un món complex i globalitzat. Els reptes i els desafiaments, presents i futurs, requeriran que els ciutadans tinguin un perfil crític, creatiu i acurat, si es pretén promoure la defensa d’una democràcia de qualitat que pugui afavorir la construcció d’un món més just i més lliure. Només des de la participació responsable i implicada es podran superar les inèrcies i els obstacles que puguin dirigir la transformació social ―d’altra banda inevitable— cap a cotes de major progrés social. Paraules clau: Filosofia, creativitat, aprenentatge, pensament creatiu, democràcia, transformació social.

En aquest article proposem una recerca en relació amb la importància del joc com a espai de creació necessari dins l’entorn educatiu, posant èmfasi en la potencialitat de la imaginació i creativitat dels infants com a eines essencials dins l’escola. La investigació se centra en el concepte de joc entès com a espai de creació, i analitza diferents aprenentatges que esdevenen significatius mitjançant estratègies lúdiques i creatives. Analitzem l’experiència de l’escola dels Encants de Barcelona, la qual aposta des dels seus inicis per un aprenentatge creatiu que permeti als infants esdevenir persones capaces de desplegar el seu màxim potencial. Mitjançant sessions d’observació, d’entrevistes i diàlegs amb infants i mestres de l’escola, hem recollit dades que hem interpretat mitjançant el llenguatge escrit, i, alhora, amb estratègies artístiques, creant una narrativa visual que ajuda a fer visibles aquests processos d’aprenentatge a través del joc dins l’escola dels Encants. Paraules clau: Aprenentatge, infància, joc, creativitat, narrativa visual, dibuix, escola.

El marc teòric parteix de la teoria de la identitat social (Tajfel, 1984; Tajfel i Turner, 1989), segons la qual l’adquisició d’una identitat nacional implica la internalització de coneixements socialment compartits amb els altres membres del grup nacional, així com de grups externs que contribueixen a la representació que la persona té sobre la nació. Aquest article se centra en l’adquisició de coneixements sobre el grup nacional en un grup de persones que han rebut tota l’escolarització obligatòria a Andorra en algun dels tres sistemes educatius presents al país. Les dades han estat recollides mitjançant una enquesta a 514 persones de modalitat educativa, condició lingüística familiar i nacionalitat diferents. Els resultats mostren que entre la població existeixen diferents graus de coneixement nacional segons el sistema i la modalitat educativa cursats, la qual cosa fa que la situació sigui especialment sensible per a estudiar els mecanismes psicològics implicats en la construcció de la identitat nacional. Segons l’estudi, les variables de caràcter identitari (sentiment de pertinença), així com l’edat, amb una influència en certs casos de la nacionalitat, tenen una associació més important amb el nivell de coneixements que no les directament relacionades amb el tipus d’escolarització. Els nostres resultats mostren que són els estudiants de les escoles estrangeres (l’escola francesa i l’espanyola congregacional) els que acaben assolint un major nivell de coneixement nacional, tot i que els diferents àmbits ofereixen diversos matisos a aquesta conclusió. Paraules clau: coneixement nacional, sistema educatiu, escolarització, aprenentatge, Andorra.

Les narratives transmèdia han transformatla manera en què s’imparteix la docència. Ésen aquest context on estudiants i professorspoden expressar les seves experiències i lesseves opinions utilitzant diverses eines decreació de continguts que comparteixen enun mateix entorn, majoritàriament, online.Actualment, es poden trobar estudis quedonen suport als beneficis de l’storytellingen l’educació. L’objectiu d’aquest article ésrespondre a la pregunta: com d’eficaç ésl’ús de la narració transmèdia en l’educació?Pretenem verificar la seva efectivitat enels processos d’ensenyament, per això s’harealitzat una revisió bibliogràfica sota elsegüent objectiu específic: identificar coms’està implementant en l’educació.

Les narratives transmèdia han transformatla manera en què s’imparteix la docència. Ésen aquest context on estudiants i professorspoden expressar les seves experiències i lesseves opinions utilitzant diverses eines decreació de continguts que comparteixen enun mateix entorn, majoritàriament, online.Actualment, es poden trobar estudis quedonen suport als beneficis de l’storytellingen l’educació. L’objectiu d’aquest article ésrespondre a la pregunta: com d’eficaç ésl’ús de la narració transmèdia en l’educació?Pretenem verificar la seva efectivitat enels processos d’ensenyament, per això s’harealitzat una revisió bibliogràfica sota elsegüent objectiu específic: identificar coms’està implementant en l’educació.

Pensar històricament el present pot ajudar a formar un pensament crític en les diferents etapes del cicle educatiu? El treball dona una resposta afirmativa i intenta justificar-la mitjançant l’estudi d’un cas concret: els populismes. Els avantatges de l’aplicació de la metodologia de la història actual són prou evidents, malgrat que no s’amaguen les dificultats que apareixen en la seva aplicació. L’estudi conclou amb unes consideracions sobre la funció social que pot tenir un aprenentatge basat en aquest conjunt d’eines interpretatives per a la formació dels ciutadans. Paraules clau: Aprenentatge, democràcia, didàctica, història, pensament crític, populisme.

L’aprenentatge basat en projectes (AMPr)1 reforça la motivació i el sentit d’agent de qui aprèn, tot incidint de manera positiva en les seves competències personals i la seva autonomia en fer i pensar. Aquestes fortaleses faciliten una relació de l’estudiant amb la cultura i el sentit de l’aprenentatge, de més qualitat que la derivada de les relacions convencionals d’ensenyament i aprenentatge. L’AMPr, com a estratègia docent, no es pot introduir en un centre sense fer canvis estructurals en l’àmbit curricular, en el guiatge metodològic i en el dels recursos a disposició dels estudiants. A mesura que s’estén en un centre, es fan necessaris, també, canvis en l’organització dels docents, dels temps i dels espais, així com incorporar allò que aporta la recerca sobre el particular. Altrament no representarà més que una activitat docent de conseqüències poc rellevants. L’AMPr apunta un element crític final: el desenvolupament professional del professorat com a factor rellevant del procés d’implementació d’aquest tipus de propostes d’aprenentatge. Paraules clau: Aprenentatge, projectes, estratègia curricular, qualitat d’aprenentatge, aprenentatge actiu, millora professional, canvi en les pràctiques.

El text analitza el concepte aprendre i algunes de les tipologies que s’han fet per a definir les seves diverses possibilitats. El canvi de paradigma sociocultural i productiu porta a la necessitat de reflexionar sobre el fet d’aprendre avui a l’escola i, en especial, per assolir dos grans objectius, el de proporcionar una formació de qualitat, alineada amb les noves necessitats social i de fer-ho extensiu a tothom per tal de complir també amb dues exigències més de naturalesa política. Una, referida a la sostenibilitat social, que limiti al màxim o eviti la dualització formativa promovent que més persones estiguin millor formades, i una segona referida a un principi de justícia, basat en l’equitat de les propostes. Amb relació a com es pot aprofundir la noció qualitat i facilitar una millor equitat en els aprenentatges es proposa una reflexió sobre el concepte avaluació, tot argumentant el potencial que incorpora la regulació dels aprenentatges i la manera com pot ajudar-hi l’ús de determinades tècniques. Paraules clau: Aprenentatge, qualitat, avaluació, regulació, canvi, justícia.

L’estudi que es presenta se situa en el marc d’un projecte internacional que pretén identificar en escoles rurals franceses, espanyoles i portugueses aquelles característiques dels diferents contextos (socioculturals, institucionals i territorials) que són factors d’influència en el rendiment dels alumnes que assisteixen en aquestes escoles. Els objectius específics se centren en l’anàlisi d’unes dimensions descriptives (context de l’escola i característiques del centre) i en dimensions sobre la visió que té l’alumnat de l’escola amb relació al seu rendiment, les expectatives que tenen respecte al seu futur professional, les activitats extraescolars que porten a terme i la seva visió sobre el territori en el qual viuen. En aquest article s’exposen alguns dels referents teòrics dels quals es parteix en ’l’anàlisi, tant pel que fa als conceptes de territori rural com als de rendiment escolar vinculat a aquest territori; s’exposa la metodologia de recerca emprada en tot l’estudi, els resultats més destacats i les principals conclusions a les quals s’ha arribat, en concret, a partir de les dades obtingudes en un territori rural situat en la plana prelitoral on les escoles rurals escollides són a prop de la capital de comarca. Paraules clau Territori rural; escola, aprenentatge; rendiment; zona escolar rural.

Amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) les universitats han hagut d’evolucionar el seu model pedagògic, adaptant-lo a la formació dels estudiants per competències. La introducció dels processos d’aprenentatge per mitjà de competències ha provocat una adaptació de la totalitat d’assignatures a un sistema d’avaluació basat en aquest nou model. Aquest és el cas de l’assignatura del Treball Final de Grau (TFG) del Grau d’Administració i Direcció d’empreses (ADE) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en la seva especialitat d’emprenedoria o pla d’empresa. L’objectiu d’aquest treball és descriure l’assoliment de les competències del Grau d’ADE de la UOC que suposa la realització del TFG en l’especialitat del pla d’empresa. Per tal d’analitzar aquests efectes presentem un treball empíric per conèixer quin paper juguen els plans d’empresa en l’assoliment de les competències. En aquest sentit utilitzem dades obtingudes de qüestionaris distribuïts entre estudiants del Grau d’Administració i Direcció d’empreses de la UOC.

La incorporació de la tutoria a les institucions d'educació superior és un tema que ha adquirit gran rellevància però, també ha implicat una redefinició del paper que té el docent i la seva interacció amb l'estudiant. La finalitat d'aquesta investigació va ser indagar la manera en com els docents-tutors construeixen i operen les concepcions sobre la tutoria, així com els condicionants que es presenten en el dispositiu de formació. La recerca que es va realitzar va ser de tall qualitatiu i el disseny va correspondre a un estudi en cas, per al qual es va utilitzar una universitat pública estatal de la regió centre-sud del país. Es conclou que la tutoria en l'educació superior, restringida a l'orientació i seguiment escolar, és molt limitada ja que, la societat del coneixement demana una nova concepció de tutoria que sigui un espai per a l'adquisició de coneixement i desenvolupament de competències per a l'autoformació.

El principal objectiu d’aquest article és descriure de quina manera els fòrums virtuals poden ser utilitzats en l’aprenentatge d’una assignatura quantitativa com és l’Econometria. Es presenta una metodologia activa que permet a l’alumne adquirir no només les competències pròpies de l’assignatura sinó també competències de caràcter transversal que li podran ser de gran ajuda en la incorporació al món laboral.

L'article aporta informació rellevant sobre l'estudi realitzat a l'assignatura "Formació i Avaluació Docent i d'Aprenentatges" del màster de Recerca en Didàctica, Formació i Avaluació Educativa de la Universitat de Barcelona, orientat a descobrir en quina mesura el feedback dut a terme per els tutors / es en un entorn 2.0 i amb l'elaboració de blocs, pot contribuir al desenvolupament de competències personals i professionals dels estudiants, a través d'una aproximació reflexiva de temes afins amb l'assignatura, seguint un procés d'autoregulació d'aprenentatges i amb un marcat accent en l'avaluació formativa.

Aquest article explora la utilització d’estratègies i la selecció d’estils en l’aprenentatge de la llengua estrangera per estudiants universitaris ja titulats. Els estudiants utilitzen diferents tipus d’estratègies d’aprenentatge que els ajuden a aprendre. Les seves estratègies es diferencien en part perquè els seus estils són diferents. Els participants de l’estudi van ser 340 estudiants universitaris de Magisteri, especialitat Llengua Estrangera. L’estudi presenta un enfocament quantitatiu i un disseny no experimental. Els resultats van indicar que els subjectes identificats amb l’estil analític preferien les estratègies com l’anàlisi, el repàs de regles gramaticals, dividir paraules i frases. Els subjectes que es van decantar pel global van emprar estratègies comunicatives, van utilitzar analogies i contrastos. Els visuals, auditius i cinestèsics van presentar un perfil similar al dels globals. Per últim, els subjectes que es van decantar per l’individual van presentar un perfil similar al de l’analític.

Ressenya de llibre: Elena Cano (ed.) (2012) Aprobar o aprender. Estrategias de evaluación en la sociedad red. Col·lecció Transmedia XXI. Laboratori de Mitjans Interactius. Universitat de Barcelona: Barcelona.

Reseña de libro: Piergiorgio Reggio (2010) El cuarto saber. Guía para el aprendizaje experiencial. Laboratori d’iniciatives sindicals i ciutadanes Ettore Gelpi.CREC: Xàtiva.

Reseña de conferencia: Simposium INNED 2. Metodologías innovadoras: creando contextos de aprendizaje significativo, por Cristina Costa.

En el món ràpidament canviant d’avui en dia cada cop és més evident que l’èxit no està només basat en què sabem o quant sabem, sinó en la nostra habilitat per pensar i actuar de manera creativa. Malauradament, en la majoria dels casos els models d’aprenentatge tradicionals de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu. Aquest problema s’accentua encara més als països en vies de desenvolupament, on la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important per al desenvolupament humà sostenible. Aquest article descriu un projecte pilot finançat per la Universitat de Girona, que combina innovació educativa i cooperació al desenvolupament, i que s’ha dut a terme a Shanti Bhavan, una escola rural del sud de l’Índia. El projecte, basat en la teoria del construccionisme, ha consistit en uns tallers en els quals, a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (concretament treballant la robòtica i la intel•ligència artificial), s’ha estimulat la creativitat i l’esperit crític dels nens. A més, simultàniament i a través del joc i l’exploració, s’ha fet un reforç no formal de les assignatures que plantegen més problemes a l’Índia rural. L’objectiu a llarg termini és que aquests nens esdevinguin agents del canvi, creatius i innovadors, de les seves pròpies comunitats, i que, compromesos amb la seva realitat social, siguin capaços de proposar noves alternatives per millorar la seva qualitat de vida i engeguin projectes per crear riquesa en els diferents àmbits socials. Els resultats són sis tallers executats satisfactòriament, amb la continuació del projecte assegurada i amb el disseny d’un model que permetrà reproduir el projecte en altres indrets. Aquest article fa un resum del projecte, dels resultats, de les lliçons apreses i dels treballs futurs.

En la pràctica docent, una de les dificultats, que es fan evidents en el dia a dia, és la falta de relació dels continguts comuns i previs per part dels alumnes en una mateixa àrea de coneixement. Amb l’objectiu d’afavorir la relació dels continguts comuns dins l’àrea de coneixement es pretenia obrir un espaï virtual per a tots els alumnes que cursin assignatures de l’àrea on trobessin informació bàsica de les assignatures i que fos un lloc on intercanviar coneixements, recursos etc., de manera que acabés esdevenint una eina d’estudi i comprensió per als alumnes i que una eina més d’avaluació continuada per als professors.

L’estudi de cas que es presenta en aquest article parteix de la necessitat d’avaluar rigorosament els programes d’innovació d’Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera (AICLE) que es porten a terme en alguns centres educatius de secundària de Catalunya. L’estudi avalua les programacions de tres unitats didàctiques AICLE de ciències en anglès a diferents nivells educatius de l’etapa de secundària obligatòria (ESO), d’un Institut de secundària de la Barcelona metropolitana, i presenta una anàlisi detallada de les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació específicament dissenyades per a les aules AICLE del centre, amb l’objectiu d’establir l’existència o no d’una concordança entre unes i altres, i alhora analitzar l’adequació d’aquestes activitats per avaluar i promoure l’assoliment de dues de les vuit competències que es defineixen com a bàsiques en el Currículum de l’ensenyament secundari obligatori: la competència comunicativa lingüística i audiovisual (Cb1) i la competència d’aprendre a aprendre (Cb5).

L’article presenta el programa de tutoria entre iguals que es va posar en marxa el curs 2009-2010 en el marc del Pla d’acció tutorial de la Facultat d’Economia i Empresa, i una part dels resultats del procés d’avaluació dut a terme. La incorporació de la figura de l’alumne tutor en la política tutorial del centre tenia com un dels seus objectius principals incrementar la motivació i l’aprenentatge d’alumnes de cursos superiors mitjançant la seva implicació en activitats extracurriculars vinculades a la titulació. L’estudi va voler copsar quin impacte té participar com a company tutor en el procés de formació, mitjançant la tècnica de la discussió de grup i una enquesta per qüestionari. Els resultats apunten que la tutoria entre iguals repercuteix en l’aprenentatge, de manera que beneficia els alumnes tutors en l’adquisició de competències comunicatives i en l’accés a recursos de la universitat fins aleshores desconeguts.

La implantació dels nous graus com a desenvolupament de les directrius de l’EEES plantegen tot un seguit de reptes per a la comunitat docent en general, i per a la nostra universitat en particular. En aquest article es presenta el marc d’actuacions portades a terme des del principi del 2010 pels responsables de desenvolupar les estratègies de suport a la millora i la innovació docent, orientades a definir un nou model adaptat a les necessitats de l’actor principal de la innovació docent, el professorat. L’article s’inicia amb la descripció del model actual de suport a la innovació a la Universitat de Barcelona, els seus objectius i les accions de suport orientades a fomentar la innovació docent. La reflexió sobre el model actual obre les portes a un procés d’intercanvi d’experiències i valoracions entre els responsables de desenvolupar el model i els principals destinataris, el col•lectiu docent de la UB. Es presenta aquest procés de reflexió portat a terme mitjançant la realització d’un conjunt de tallers d’innovació docent, centrats en cinc dels àmbits d’innovació amb més repercussió en les darreres convocatòries de projectes d’innovació docent. La conclusió i difusió de la feina feta en aquests tallers es presenta en una jornada oberta a la participació de tota la comunitat docent de la UB, realitzada el 4 de març passat amb el títol Sinergies entre la innovació docent i l’EEES. Les conclusions d’aquesta jornada serveixen com a resum d’aquest article i del procés que aquí es descriu.