Search

Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques reivindica l'escriptura dramàtica d'autora en català. Els diversos capítols que conformen el volum aborden, a banda d'una aproximació de caire historicista, algunes de les temàtiques en auge que les dramaturgues actuals –Alejo, Aymar, Barceló, Cedó, Cunillé, de Cos, Pardo, Sarrias, Szpunberg, Tornero o Vizcarro entre d'altres– plantegen en les seves obres. Així, s'hi desenvolupen aspectes transversals referits al tractament de l'humor, a la memòria democràtica o a les dificultats derivades de l'embaràs o de ser mare o no ser-ho, per exemple. Finalment, el llibre aporta un epíleg que recull les opinions de dotze dramaturgues, referides a l'evolució i la inserció de la dona en l'àmbit teatral català.

«Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres». Vet aquí una porta d'entrada generosa i diversa a l'obra de Gabriel Ferrater més enllà de Les dones i els dies. Costa d'imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d'una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta. Selecció i pròleg de Marina Porras.

Mercè Rodoreda va conrear la poesia, amb una ambició i una qualitat formal, temàtica i simbòlica que mereixen ser reconegudes. A'Món d'Ulisses', l'autora barcelonina recrea l'epopeia homèrica en termes lírics i denuncia el dolor i la crueltat d'un temps que també és el nostre. Univers mitològic, exili francès, un món sense déus, totalitarismes del segle XX. Jordi Julià extreu dels poemes de Rodoreda una reflexió sobre la condició humana, i molt especialment, sobre la condició de dona, que veu el dolor del món i el pateix en primera persona. Amb aquest estudi que li ha valgut a l'autor el II Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana, entrem en un del millors llibres de poesia catalana escrits durant l'exili de 1939.'Món d'Ulisses'és una crítica contra el sadisme a partir del fris homèric, una denúncia de la sofrença que van viure Rodoreda i la societat de mitjan segle xx.

«La crítica dona a una societat consciència de la seva literatura, en revelar-li que sota la funció hedonística del poema, de la novel·la, del drama, hi ha un fort entrellat d'implicacions morals, i la figura exacta d'un poble que també així fa la seva història». Si Joan Fuster és «un autèntic professor de lectura», com ens diu Antoni Martí Monterde, aquest volum voldria esdevenir-ne una escola; una escola de lectura. Per a un llibre hi ha pocs reptes tan importants com aquest. Des del seu escriptori, l'autor de Sueca va ser un dels grans creadors de llibertat que han tingut les lletres catalanes, un escriptor majúscul que no acabarem mai de celebrar. Aquesta antologia se centra en aquest Fuster lector, el més ric i apassionant; el que conjuga el comentari històric i polític en la seva passió central, la literatura, i més concretament l'assaig. Perquè Fuster és, per damunt de tot, una figura d'assaig. Selecció i pròleg d'Antoni Martí Monterde.

Biografies invisibles: Marginats i marginals és un volum que conté una sèrie d'estudis de casos concrets de personatges històrics desconeguts en gran mesura i que, pel fet d'haver tingut unes vides al marge de la llei en moltes ocasions, no són actualment coneguts. També, sobre personatges literaris que encarnen aquelles opcions no majoritàries i, encara, reflexions més genèriques sobre aquells grups o sobre els textos que ens han transmés aquelles realitats. Biografies invisibles: Marginats i marginals conté quasi una vintena de treballs de reconeguts especialistes de diferents universitats europees, que han analitzat casos de dones marginades, homosexuals, i d'altres personatges marginals des de l'òptica actual. Es tracta de retornar-los la veu que un dia, la societat on van viure, els va negar.Invisible Biographies: Marginates and marginals is a volume that contains a series of specific case studies of largely unknown figures from the past who, because of their lives on the fringes of the law on many occasions, were silenced. Also, on literary characters who embody those non-majority options and, in addition, more generic reflections on those groups or on the texts that have transmitted to us those polyhedral realities. Invisible Biographies: Marginates and marginals contains almost twenty works by renowned specialists from different European universities, who have analysed the cases of marginalized women, Jews, homosexuals, and other persecuted characters from a contemporary perspective. The aim is to give them back the voice that the society in which they lived once denied them.

El volum reuneix contribucions de diverses disciplines que es dediquen a la història epistemològica medieval i renaixentista i les fa dialogar. Aborda un ampli ventall d'aspectes, des de la materialitat dels textos fins als recursos lingüístics emprats, des de la persistència de paradigmes nascuts a l'antiguitat fins a la seva reestructuració i adaptació, mitjançant les quals sorgeixen nous models per a la percepció del món i per a la seva discussió. El llibre ajuda a comprendre la constitució del saber a través del marge conceptual històric de la Corona d'Aragó com un dels focus d'amalgamació i innovació que abasta tot el Mediterrani. Comprèn territoris d'un intens intercanvi cultural i lingüístic amb les zones d'influència amb les quals tenia vincles dinàstics i comercials. El marge conceptual de la Corona d'Aragó estableix també les pautes temporals, començant amb les obres de Ramon Llull i d'Arnau de Vilanova a la segona meitat del segle XIII, passant, d'una banda, pels sermons de sant Vicent Ferrer al segle XIV i, de l'altra banda, la poesia d'Ausiàs March al segle XV i arribant a la recepció i la implementació de models italians al segle XVI. Amb un ampli ventall —des de les petites glosses vernacles inserides en textos hebreus fins als voluminosos còdexs miscel·lanis—, en aquest passeig pels segles el volum examina el saber per als laics.

Ce volume collectif a comme dénominateur commun « les femmes et la guerre ». Il regroupe des articles sur le rôle joué par les femmes dans les différentes guerres de l'histoire contemporaine, la réflexion des auteures et intellectuelles sur les conflits marquant le XXe siècle et la coopération des femmes à la construction de la mémoire collective. Cet ouvrage enrichit, de ce fait, d'un point de vue multidisciplinaire un thème qui mérite une attention particulière.

Als Beihefte zur Zeitschrift RomGG erscheinen sprachwissenschaftliche Monografien (insbesondere Dissertationen und Habilitationsschriften), Sammelbände und Kongressakten. Inhalt: - Ferran Robles i Sabater | Pau Bertomeu-Pi: La lingüística del texto: inicios y desarrollo La construcció del discurs en català: - Maria Josep Cuenca: Mecanismes discursius relacionals i organització de la informació en el nivell textual - Josep E. Ribera: Encapsulació, atribució i estructura informativa en el debat parlamentari. Anàlisi contrastiva de dos patrons copulatius (català-espanyol-anglès) - Pau Martín Miñana: La refèrencia del demostratiu en la conversa col·loquial - Anna I. Montesinos López: Estructura informativa en les notícies electròniques del ciberatac mundial del virus WannaCry - Ferran Robles i Sabater: Són realment conversacionals els diàlegs teatrals? Una aproximació estructural informativa La construcción del discurso en español: - Kim Collewaert & An Vande Casteele: La influencia del cambio de episodio en la elección de expresiones referenciales - Juan Carlos Tordera Yllescas: Las relaciones de interdependencia y la anáfora de sentido - Lidia Latorre: La información procedimental en la construcción del discurso oral - Shima Salameh Jiménez: Los límites entre paráfrasis y reformulación: un acercamiento teórico-experimental a las nociones de igualdad y distancia - Mar Montoro Martín: Secciones y movimientos de la defensa oral del Trabajo de Fin de Grado

Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada... Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...

Joan Fuster confessava una fascinació constant per l'escriptura aforística, una part de la seua obra que sempre va considerar un espai de llibertat i de plaer. «Anotacions al marge» proposa un recorregut a través de l'univers estilístic i intel·lectual dels aforismes de l'escriptor, organitzat al voltant de tres grans focus d'interès: la definició i les formes d'ús, amb una atenció preferent a les aplicacions fetes pel mateix Fuster; la varietat d'opcions en què es resol i es determina textualment la relació entre escriptura i lectures, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les fonts i claus d'interpretació dels aforismes, i la fixació d'una sèrie d'itineraris de lectura a l'interior de l'obra fusteriana, una xarxa de connexions entre textos que pot funcionar com a estímul afegit per a lliurar-se al complement de meditació que Fuster sol·licita dels lectors.

No és habitual que la Ciència Política s'ocupe de l'estudi de les polítiques lingüístiques, tant si es tracta de llengües d'estat com -sobretot- de llengües no estatals. El cas valencià ha estat objecte d'anàlisi per Anselm Bodoque (Arcos de la Sierra, Conca, 1959), doctor en Ciències Polítiques i professor associat en la Universitat de València, que en aquest llibre documenta, amb profusió de dades, les polítiques lingüístiques dels diversos governs autonòmics. l'autor, funcionari de la Generalitat Valenciana i expert en anàlisi i gestió polítiques, conclou que la tebiesa de les polítiques lingüístiques no ha aconseguit superar els dos aspectes del conflicte lingüístic valencià: el qüestionament de la identitat de la llengua, que ha llastrat els esforços per la seua normalització social, i la substitució progressiva del valencià pel castellà.